Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73871 | Camps a l'est del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-lest-del-mas-segura | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a l'est del Mas Segura, en una explotació agropecuària, en un camp situat al vessant de la muntanya on hi apareixen restes de ceràmica feta a mà amb decoracions de cordó. Aquesta ceràmica correspondria, cronològicament, al període de l'Edat del Bronze. | 08008-117 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6019300,1.4251900 | 368766 | 4606778 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38106 | Jardins del Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> | 08009-113 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5478900,2.4069500 | 450539.05 | 4599750.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 95126 | Rial de Vallfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-482 | Rial de Vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5903391,2.5476658 | 462300 | 4604393 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38102 | Eucaliptus de can Pardal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-pardal | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de can Pardal, just abans de l'era. Dimensions: Perímetre: 5,00 m, DBH: 1,60 m.</p> | 08009-109 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Pardal | 41.5355700,2.4126500 | 451005.04 | 4598379.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38102-foto-08009-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38107 | Lledoner de can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-cabot | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre força vell, amb l'escorça clivellada i morta en algúna part. | <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat a l'era de can Cabot, just a l'entrada venint del camí. Té l'escorça molt clivellada, trencada i fins i tot morta en alguna part; presenta alguna branca morta i una de tombada que encara s'aguanta al tronc. Dimensions: Perímetre: 5,80 m, DBH: 1,85 m.</p> | 08009-114 | Veïnat de Clarà. Finca de Can Cabot | 41.5612700,2.3803300 | 448329.06 | 4601251.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38111 | Lledoner del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-puig | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Lledoner (Celtis australis) situat prop de can Serra. No s'ha pogut mesurar la seva dimensió per la dificultat d'accés.</p> | 08009-118 | Veïnat del Puig. Finca de Can Serra | 41.5554400,2.3977100 | 449774.06 | 4600594.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38202 | Can Balançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco | XIX-XX | Actualment, en tractar-se d'una propietat dividida, s'ha deixat el manteniment regular que han de tenir edificis d'aquest tipus, on les fusteries i els acabats de façana són tant delicats. | <p>Es tracta d'una antiga masia reformada en 1925 per Baldiri Alsina, contractista. Planta baixa i dues plantes pis, té dues terrasses laterals i jardí circundant. També presentava una petita capella adossada a la vivenda que, anys ençà, s'ha reformat com a traster. Actulament està subdividit en l'interior en quatre apartaments independents.</p> | 08009-209 | Veinat de Sant Jaume. Antic Camí de Sant Jaume | 41.5469000,2.4199400 | 451621.05 | 4599633.52 | 1867 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38202-foto-08009-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38202-foto-08009-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Reformes, Baldiri Alsina | Destaca el magnífic exemplar d'eucaliptus del jardí del costat de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73899 | Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-clariana | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Ha estat restaurada. | Es troba situada al nucli de Clariana, i es caracteritza per una sola nau amb voltes de creueria i amb capelles laterals, Presenta un campanar quadrangular afegit posteriorment. A l'est de la nau hi ha l'accés al cor, i el propi cor. Trobem en el interior diferents elements, ja siguin imatges, una creu processional o diferents piques. Una d'elles podria ser romànica. L'accés es troba orientat al sud, amb una entrada porticada que dona accés a la portalada amb arc de mig punt adovellat. | 08008-145 | Clariana | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Clariana. Des de molt aviat es comprova que exercia la funció d parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme. La primera menció a l'església data de l'any 1002, data en que el papa Silvestre II confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els quals consta el castell de Clariana amb l'església de Santa Maria. Així es pot afirmar que aquesta església fou donada juntament amb el castell, i el monestir ja la posseïa l'any 886, data en la qual el rei Lotari en el seu precepte confirmà al monestir de Sant Cugat els seus béns, entre els quals hi figurava el castell de Clariana amb les seves esglésies, els delmes i primícies. A més se sap que el castell amb les esglésies fou donat per Unifred, fill de Sala de Conflent, per a remei de l'ànima del seu pare difunt. Per tant la donació es degué fer abans de l'any 979, ja que en aquesta data Unifred ja deuria ser mort. L'any 1032, en el testament sagramental de Maier de Clariana, que era el feudatari del monestir en el castell de Clariana, deixà a l'església de Santa Maria el seu alou de vila de Sala. Malgrat que es disposa de molta documentació del monestir no es coneix cap noticia sobre l'exercici del domini sobre l'església de Santa Maria de Clariana per part del monestir. Les funcions parroquials consten a partir d'una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Cleriana. En el testament d'un altre senyor del castell, anomenat Berenguer de Clariana, aquest féu una deixa per a l'obra de Santa Maria. | 41.5910700,1.4981900 | 374829 | 4605464 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Adossat al mur oest, hi trobem la rectoria. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73912 | Can Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiol | XVII- XIX | Ha estat restaurada en els darrers anys. S'ha adaptat el seu interior per al seu ús residencial. | Petita edificació pròxima a la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Un camí que neix d'aquesta ens hi porta. De planta quadra, presenta planta baixa, i planta de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés, s'orienta l'est i presenta una entrada senzilla amb una gran llinda de fusta. En aquesta entrada hi trobem en el mur, restes d'estucat amb la data de 1910. A la planta de pis hi ha dues finestres amb llinda de fusta. A la façana sud, hi trobem un altra entrada que dona accés a la planta de pis. Al costat d'aquesta una petita finestra amb llinda de fusta. Cal destacar a la façana nord, el forn amb la seva forma semicircular a l'exterior. A l'interior hi trobem la boca del forn ben conservada. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i el poble de Clariana al nord. | 08008-158 | Clariana | Aquesta petita edificació ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu Parroquial de Clariana a l'any 1606 com a Mas Fillol. Segurament ha evolucionat com a Can Fiol, ja que no s'ha detectat cap altra propietat amb aquest nom en la zona de Clariana. A inicis del segle XX, s'hi va intervenir com demostra la data que hi ha en l'estucat de l'entrada principal. Finalment, en les darreries del segle XX es va fer la restauració de la casa i que la va deixar tal i com s'observa actualment. | 41.5868100,1.4957700 | 374619 | 4604994 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38148 | Lloreda de l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloreda-de-lespinal | <p>- GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Tot i estar en bon estat, molt a prop hi ha abocaments de residus així com pistes de motos i la urbanització Sant Carles. | <p>Conjunt de llorers (Laurus nobilis) subespontanis més important de la conca de la riera d'Argentona, arribant a tenir zones amb cobertures superiors al 75%. Els trobem barrejats, amb major o menor grau, amb oms (Ulmus minor), plàtans (Platanus x hispanica) i alzines (Quercus ilex ssp ilex). La riera de l'Espinal permet el desenvolupament d'aquesta arbreda ja que aquí troba un ambient ombrívol, amb una humitat freàtica òptima per créixer bé i no ser desplaçats per espècies més higròfiles, i una exposició solar que fa que les temperatures a l'hivern siguin suaus.</p> | 08009-155 | Veïnat de Pins. Riera de l'Espinal | 41.5889500,2.3802900 | 448348.08 | 4604324.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38148-foto-08009-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El llorer és un arbre més aviat rar als Països Catalans, que creix als boscs humits de la mediterrània. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73914 | Bassa de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-goda | XIX-XX | Tot i no patir problemes en l'estructura, es nota el desgast pel pas del temps. | Petita bassa rectangular a tocar de la riera de la Goda, de la qual agafa l'aigua. Feta amb carreus irregulars de pedra i lligada amb morter. Per la part est té una entrada d'aigua que arriba per un canal excavat al terreny. | 08008-160 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5626100,1.4575300 | 371383 | 4602364 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment la bassa és plena d'aigua, cosa que indica que encara funciona el seu sistema d'aprovisionament d'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73916 | Femer de Cal Perutxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-perutxo | XIX-XX | La part superior externa està coberta per vegetació i males herbes. | Situada al nord del nucli de Carbasí. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament al davant orientada a l'est. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08008-162 | Carbasí | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquella zona, podem trobar algun femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia o la casa, i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. | 41.6106900,1.4304900 | 369226 | 4607743 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38149 | Riera de Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-riudameia | <p>- BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997). Coneguem Argentona. Itineraris de natura, història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>La riera de Riudameia, també anomenada riera de Pins o d'Òrrius, discorre per la vall de Riudameia en direcció NW el primer quilòmetre des de la desembocadura, girant a SW fins la capçalera. Es troba encaixonada per la serra d'Ameia (340 m), el puig d'Ameia (425 m), el puig Guinard (410 m), el Turó de Séllecs (534 m) i el Turó de ca l'Amat (425 m) pel N i NW i pel turó d'Aquença (374 m) pel SE. Quant a vegetació, podem fer un recorregut per diverses comunitats vegetals (força degradades però) atenent al grau d'humitat freàtica i a l'alteració antròpica. Així la part baixa de la riera trobem un alocar degradat amb vegetació ruderal i canyar. Aigües amunt, fins a una 3 km, la vegetació que hi ha és una omeda molt degradada amb bardissa i alzinar. Seguidament trobem una verneda molt degradada amb plantacions de caducifolis i bardissa. Finalment, a la capçalera de la riera hi trobem una avellanosa degradada amb plantacions i bardissa.</p> | 08009-156 | Veïnat de Pins. Vall de Riudameia | 41.5554700,2.4003200 | 449992.06 | 4600595.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38149-foto-08009-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Algunes de les comunitats presents a la riera de Riudameia són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE): l'Alocar (codi 92D0) no prioritari, l'Omeda (codi 92AO) no prioritari, i la Verneda (codi 91E0) hàbitat prioritari. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38049 | Can Riudemeia (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia-ii | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | A simple vista no es veu res | Marià Ribas parla de restes d'una possible vil·la romana, amb molta ceràmica, paviments, enterraments de tegulae. | 08009-34 | Veïnat de Pins | 41.5700000,2.3771800 | 448074 | 4602223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El coneixement que tenim dels llocs on no s'han fet carreteres és de fa 50 anys. Des de llavors o s'ha fet gaire recerca que diguem. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38050 | Via romana de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers | <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> | Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. | <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> | 08009-35 | Veïnat de Pins | <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> | 41.5796700,2.3718500 | 447637 | 4603300 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. | 49 | 1.5 | 1770 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73920 | Cups de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XIX | Queden dempeus les estructures quadrades dels cups. A l'entorn d'aquesta hi ha diferents construccions totes enrunades. | Situat al nord del km 3 de la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Es troba en una zona boscosa envoltada per camps de blat. Per arribar-hi és passa per davant del pou de Ca l'Aribau. S'identifiquen diferents estructures rectangulars, de les quals només resten dempeus les situades més al sud. En aquesta edificació es pot observar encara dues cavitats quadrades folrades amb la rajola tant característica dels cups. Aquestes cavitats tenen una sortida quadrada amb un petit forat d'on es recollia el vi en una altra estança. En aquesta encara es pot observar l'entrada amb llinda de pedra, actualment tapiada. Al mur est a la part superior hi havia una entrada per accedir-hi, la qual es reconeix pels murs al seu costat. Al mur nord, a la planta baixa, hi havia un altra entrada, totalment tapiada. Adossat al mur oest, hi trobem una construcció que recorda un mina. | 08008-166 | Clariana | Aquesta edificació es troba en uns terrenys que antigament eren propietat del Mas de Ca l'Aribau. Aquestes terres foren venudes a Cal Biosca de la Nou a mitjans del segle XIX. En aquella època la zona de Clariana, era una gran productora de vi, i Cal Biosca de la Nou era una de masies que més producció tenia. En aquest context d'expansió del vi, aquesta masia adquirí més terres, entre elles les de Ca l'Aribau on es troben aquests cups, o el Pou de Ca l'Aribau. Segurament a inicis del segle XX deixà de funcionar, ja que després de la fil·loxera la producció de vi en aquesta zona, va anar minvant progressivament. | 41.5840300,1.5089500 | 375712 | 4604667 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38053 | Sitges de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-por | AA.VV (1995) Sitges de la Por. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 39-42. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de les Sitges de la Por. S va trobar força material superficial des de la carretera B-502 (PK-5,000) fins el punt afectat per la nova autopista. També es va trobar una sitja d'època ibèrica; la qual cosa feia pensar en un camp de sitges. En el punt on esvan realtzar les excavacions arqueològiques durant l'any 1991 no es van trobar ni sitges ni cap estructura d'hàbitat, però sí material ceràmic força significatiu que pot fer pensar en un nivell de freqüentació antic. | 08009-38 | Veïnat del Cros | 41.5436800,2.4140500 | 451128 | 4599279 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Donada l'extensió de terreny que queda per sondejar, no és descartable la presència del lloc de procedència d'aquests materials trobats en cotes inferiors. Cal tenir-ho present a l'hora de planejar urbanísticament aquesta zona Des del PK-5,000 de la B-502 fins la C-32. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38224 | Capella del Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrament | XIX | <p>Capella annexa a l'edifici de l'església, d'una sola nau amb volta de creueria i arcs apuntats, amb claus de volta esculpides. A l'exterior destaca la decoració amb elements sorgits de la restauració de principis de segle XX, amb una estètica influenciada per la Renaixença, que combina elements historiscistes com els merlets i les gàrgoles amb la rajola que corona els contraforts, amb motius inspirats en les garlandes i les Quatre barres. A l'interior, està totalment decorada amb esgrafiats i podem observar un baldaquí policromat damunt l'altar, a imitació del baldaquins romànics catalans, els llantions de ferro forjat, situats als laterals, són una còpia dels originals.</p> | 08009-231 | Nucli urbà. Plaça de l' Església, 1 | <p>La capella original va ser construïda entre els anys 1670 i 1673, i ocupava part de la Sagrera, o petit Cementiri situat a l'entorn de l'església. Durant el segle XIX, degut al gran creixement que va experimentar la població, es va fer evident la necessitat d'ampliació de la capella.</p> | 41.5539700,2.4009600 | 450044.06 | 4600429.53 | 1897 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | Va ser incendiada i parcialment destruïda durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38150 | Roques de la Barca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-barca | <p>Conjunt de roques de naturalesa granítica de tamany petit i mitjà localitzades als boscos sota el turó dels Oriols, al veïnat de Lladó. Es tracta de nuclis no alterats de granitoides que, segons la forma i tamany, s'anomenen boles aïllades, castells de boles, cebes de granit, pinacles, torres, castells rocosos, caos de boles, etc.</p> | 08009-157 | Veïnat de Lladó | 41.5398600,2.3956400 | 449589.04 | 4598865.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38150-foto-08009-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'accés fàcil fa que sigui una zona molt freqüentada, tant a peu com amb motos, que creen corriols i esllavissades de marges, així com actes de bandalisme com ara pintades i abocaments de brossa. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73926 | La Rectoria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-clariana | XIX | Ha estat restaurada en la seva totalitat. | Adossada al mur oest de l'església de Santa Maria. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Alçada amb murs de pedra vista hi trobem l'accés principal a la façana sud, amb una petita d'entrada amb brancals i llinda de pedra. Presenta diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta repartides per la resta de façanes. Cal destacar-hi a l'interior un forn situat a la planta baixa. Ha estat completament restaurada i adaptada al seu nou ús actual com allotjament rural. Hi trobem un jardí i una piscina a la part nord. | 08008-172 | Clariana | Es va construir amb posterioritat a l'església de Santa Maria de Clariana. A mitjans del segle XX fou abandonant, i el seu estat de conservació era cada vegada més dolent, a l'igual que el de l'església. A finals dels anys 70 del segle XX, l'actual propietari compra l'edifici de la rectoria al Bisbat de Vic i restaura la casa. Es converteix en una segona residència fins a inicis del segle XXI, quan es converteix en un casa de turisme rural. | 41.5910500,1.4980100 | 374814 | 4605462 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Originalment l'accés es trobava a l'est, al porxo on trobem l'entrada l'església de Santa Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38048 | Coll de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-gironella | <p>PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.</p> | Jaciment de difícil adscripció. | <p>Jaciment de difícil adscripció. M. Ribas esmenta troballes soltes. M. Prevosti defineix el jaciment com a romà, però no sembla gaire adient. A la CC.AA snyalen paral·lelismes amb el jaciment de Cabrils.</p> | 08009-33 | En algún punt del Coll de la Gironella, a prop de Cabrils. | 41.5433100,2.3673300 | 447231 | 4599266 | 08009 | Argentona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38048-foto-08009-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38227 | Rellotge de Sol de Ca la Reina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-reina | XVIII-XIX | L'estucat i la policromia s'estan deteriorant per la manca de manteniment | <p>Esgrafiat de forma ovalada, de colors terrosos, on estan dibuixades el disc solar central i les línies horàries en forma de rajos, conserva encara la bareta de ferro Està situat a sota el ràfec de la coberta, al costat de la finestra.</p> | 08009-234 | Nucli urbà. C. Lladó, 30 | 41.5535800,2.3998500 | 449951.06 | 4600386.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38227-foto-08009-234-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un dels pocs exemples de rellotges de sol en el centre urbà. Es troba en un dels carrers originals del petit nucli de la vila de mitjans del segle XVIII. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38054 | Can Balançó (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco-ii | AA.VV (1995) Can Balençó. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 57-88. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. OLESTI, Oriol (19??) El territori del maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana. Mataró. | II-Ia.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de Can Balençó. Per aquest motiu es va efectuar una excavació l'any 1991 que va permetre identificar un establiment ibèric d'època republicana, datat entre els segles II i I a. C. Estava format per un conjunt habitatges construïts a la part baixa del Turó de Cerdanyola. L'establiment presentava dues fases de construcció diferenciades, però de difícil identificació pel seu estat de conservació i les posterior modificacions dels camps de conreu. La tècnica constructiva de les dues fases és idèntica: murs de pedres calcàries i fragments de tegulae lligats amb argila, formant la fonemanteció i aixecats amb parets de tovots o tàpia. Pel que fa a la funcionalitat dels diferents àmbits, s'han identificat habitacions amb llars de foc, identificació amb una unitat habitacional. Però també s'han identificat zones productives i d'emmagatzematge. | 08009-39 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5488200,2.4192600 | 451566 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es tracta d'un jaciment molt important pel seu marc cronològic.A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38043 | Inici de la Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-de-la-riera-de-clara | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció ja que només es parla d'una troballa solta d'època romana en aquest indret, molt aprop d'Òrrius. | 08009-28 | Veïnat de Clarà | 41.5539000,2.3592600 | 446566 | 4600446 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38229 | Can Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener | XVIII | Alguna de les parts presenta desperfectes en l'acabat de façana i especialment en el ràfec. | <p>Antic casal pairal de tres cossos, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües. Fruit d'una subdivisió en neix un conjunt de tres cases de cos, de tractament similar en façana. Encara són identificables els elements originals i els modificats en el moment de la divisió de propietat o usos.</p> | 08009-236 | Nucli urbà. C. Lladó 10-14/C. de l'Escopeta | 41.5536800,2.4002900 | 449988.06 | 4600397.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38229-foto-08009-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38229-foto-08009-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38139 | Arbreda del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> | 08009-146 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5663700,2.4078000 | 450624.07 | 4601801.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38230 | Tram del C. Josep Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole | XX | <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> | 08009-237 | Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé | 41.5533400,2.4000200 | 449965.06 | 4600359.53 | 1900 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38006 | Alzina de la Plana de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-plana-de-larros | A l'estar localitzada en una àrea força degradada, ha estat agredida clavat-li claus i fustes per pujar-hi i s'hi ha col·locat una plataforma de fusta a la capçada. Els insectes també n'afecten la vitalitat i l'estructura. | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada prop de la font de la Plana de l'Arròs. Aproximadament a un metre d'alçada, es ramifica en tres troncs. El que mira al nord està força afectat per nius de formigues i escarabats barrinadors (escolítids, curculiònids,etc.) que l'han foradat, el fullatge és poc vigorós i dens. Els altres dos troncs, tot i tenir també insectes, no estan tant afectats, tot i això, el tronc que mira cap SW té clavades unes fustes que condueixen a una plataforma de fusta que reposa clavada a les branques SW i S. Dimensions del tronc a 80 cm de terra: Perímetre: 5,58 m, DBH: 1,86 m; branca nord: Perímetre: 2,44 m, DBH: 0,78 m; branca SW: Perímetre: 2,80 m, DBH: 0,89 m; branca S: Perímetre: 2,30 m, DBH: 0,73 m.</p> | 08009-97 | Veïnat del Cros. Plana de l'Arròs | 41.5370400,2.4152600 | 451224.04 | 4598541.52 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38006-foto-08009-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria desclavar les fustes per garantir la correcta conservació de l'arbre. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38008 | Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | Arbre en molt mal estat, tota la capçada està morta, només es veu vida a la base del tronc doncs hi creixen rebrots molt joves. | <p>Alzina surera o suro (Quercus suber) monumental situada sobre els camps de ca l'Elies. S'hi accedeix baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, a la primera cruïlla es trenca cap a la dreta i a uns 100 metres del camí trobem l'exemplar a ma dreta sobre els camps. Actualment només en resta el tronc principal, del qual, a la base en surten petits rebrots que indiquen que encara la saba corre per l'arbre. La capçada ha estat successivament alterada (tala, llamps, descomposició, etc.), quedant només una branca de grans dimensions, trencada i sense vida, aguantada pel tronc de l'arbre i el terra. Les dimensions són perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> | 08009-99 | Veïnat del Cros. Can Riera. | 41.5447300,2.4095800 | 450756.05 | 4599398.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38008-foto-08009-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73810 | Cal Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casanova | XVIII | L'estat de conservació és dolent degut al seu abandó. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos utilitzats en l'activitat econòmica de Cal Casanova. L'edifici principal és situa al nord-est del conjunt, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants(sud-oest, nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud-est, i té una entrada a la planta baixa, amb brancals i llinda de maó. A cada planta presenta la mateixa estructura d'obertures amb la mateixa tipologia que l'entrada de la planta baixa. La resta de façanes no presenten elements destacables, les finestres són bastant senzilles. Presenta un ampliació de l'edifici principal, on hi trobem diverses finestres, i un accés a una terrassa oberta al sud-oest. Aquesta ampliació té la coberta a una sola vessant ( sud-oest) amb teula àrab. Entre aquestes dues edificacions, trobem el cup de vi i celler. En el seu interior encara s'hi conserva una premsa. Presenta una entrada per la façana nord-oest, i un altra a la nord-est, aquesta darrera resta quasi enterrada, però s'observa l'arc rebaixat. La resta d'edificacions en aquest conjunt principal, eren les pròpies de l'activitat econòmica, amb petits coberts i pallisses. Uns 20 metres al sud-est, hi trobem un edifici, d'una sola planta, i coberta a una vessant (sud), que on el seu entorn, hi ha diverses construccions de pedra seca, inserides en el marge. A l'interior d'aquest edifici, hi trobem eines contemporànies a l'edifici, així com un carro de fusta. Davant de la façana principal de l'edifici, es conserva tot, i que en un estat de conservació deficient, uns marges de pedra, que anivellaven l'orografia del terreny. | 08008-56 | Camí de Cal Casanova | 41.5853100,1.4756800 | 372941 | 4604857 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73765 | Pou de gel d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-dargencola | XVIII-XIX | No es conserva la cúpula. Es va intervenir degut al seu estat de conservació deficient. Tot i això corre perill d'esfondrament, ja que on arrenca la cúpula no estan consolidades les estructures. | Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel. Es caracteritza com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de Mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel, era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior. | 08008-11 | Camí de l'Obaga | L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial. Fins a aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. | 41.6015100,1.4509700 | 370914 | 4606693 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38362 | Caves Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gibert | GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa. | XVI-XIX | Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava. | 08010-13 | Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10 | També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure. | 41.7991400,1.9532300 | 413036 | 4628005 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38363 | Fàbrica de Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-berenguer | BENET i CLARÀ, A. (1987).Història del Bages I. Ed. Selectes Parcir, Manresa. FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. GIRBAU i FONTS, Gerard (2006). La revolta dels burots (1917). Episodi singular de la història d'Artés. Col·lecció Temes d'Artés, núm. 2. Ajuntament d'Artés i Centre d'Estudis del Bages. Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Fàbrica de Cal Berenguer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Fàbrica amb una nau de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes longitudinals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment està reformada com a pisos independents. Els murs són d'obra de maó vermell vist amb plaques de pedra combinant amb formes geomètriques. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, que és comunitària i està més o menys centrada, amb tres finestres a la seva esquerra i quatre a la seva dreta. Totes tenen una reixa de ferro. A la planta pis hi ha vuit finestres amb porticons de fusta de llibret. A la banda nord occidental hi ha una antiga entrada amb porta de fusta que donava a una nau de terrat pla, que ara s'utilitza de terrasses dels pisos. | 08010-14 | Carretera de Prats cantonada carrer St. Víctor | Fàbrica creada per la família Berenguer, però el veritable artífex de la qual fou Josep Berenguer Vilarassau (1815-1895). La família estava arrelada a Artés des de feia temps i ja tenia tradició tèxtil, en concret de paraires. La fàbrica d'Artés es dedicà al cotó. La sol·licitud del permís data de l'any 1871 i l'any 1882 ja es feia una primera ampliació. Disposava de fusteria, serralleria, tint. El 10 de gener de l'any 1873 es constitueix la societat amb Josep Berenguer Vilaresau, Josep Berenguer i Caba i Ramon de Rocafort, propietari del Mas Ferreres. Però a l'any 1901, Josep Berenguer i Caba esdevé propietari únic. Els Berenguer tenien altres fàbriques: una a Cabrianes i l'altra a Pont de Cabrianes, al costat del riu Llobregat, per aprofitar l'energia hidràulica en la filatura, que en requeria més. La fàbrica d'Artés va arribar a tenir més de 700 treballadors i ostentava el monopoli de la contractació industrial del municipi. La família Berenguer, a més, acaparava directa o indirectament tots els altres càrrecs de poder municipal: càrrec a l'ajuntament, jutge, metge i, fins i tot, el rector. El poder polític i social dels Berenguer era absolut i es mantenia gràcies a la pràctica del caciquisme electoral a favor de la Lliga Regionalista. L'any 1917 fou protagonista colateral de la Revolta dels Burots, vaga on a part de manifestar el malestar social de l'època, es reflectia un rebuig al caciquisme dels Berenguer. Aquell any protagonitza un locaut o tancament temporal, per tal d'evitar la creació d'una cooperativa tèxtil. L'estratègia no va funcionar, ja que la Revolta dels Burots va aconseguir canviar el govern municipal a favor d'una nova gestora allunyada de les urpes burgeses dels Berenguer. Finalment, l'any 1920, es converteix en una societat anònima: 'Manufacturas Berenguer, SA', concentrada en la productivitat i deixant de banda velles i obsoletes ingerències caciquils. | 41.8001300,1.9550800 | 413191 | 4628113 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38363-foto-08010-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou l'escenari de la pel·lícula 'La teranyina' d'Antoni Verdaguer, basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37834 | Can Tusell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tusell | XIX | Conjunt format per la torre residencial i un edifici destinat a les cavallerisses i a la masoveria, amb l'entorn enjardinat i bosc molt ben atès. La casa és de planta rectangular amb la sobreposició de diversos cossos amb les cobertes a diferents nivells i acabades en ràfec. Destaca un torreó de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües. Les altres cobertes són a dues aigües. Les teules de les cobertes són vidrades de color blau. Destaquen els elements decoratius de ferro forjat, com els fanals o les reixes de les finestres i un sant Jordi fet en relleu. També destaca una terrassa amb balustrada de ceràmica vidrada en blau, a la façana de migdia, a la planta pis i una xemeneia feta amb trencadís de ceràmica blava i barret cònic. L'edifici de cavallerisses és de planta rectangular i està format per dues seccions o cossos: la masoveria i l'estabulació. Coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel; consta de planta baixa i pis. A la façana de migdia hi ha dues portes i tres finestres a la planta baixa i tres balconades amb balustrada i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben escairada simulant els antics muntants i llindes. A la façana de ponent hi ha una porta gran d'entrada de carruatge amb arc rodó i tres finestrals a la planta pis. A la cantonada entre la masoveria i les cavallerisses, que són més amples i formen un petit racó, hi ha un abeurador. L'altre cos de l'edifici, a la façana s'hi pot llegir 'Granja', amb un plafó de rajola valenciana (4 x 6) dedicat a sant Jordi. A les cantonades de l'edifici hi ha fanals de ferro forjat. | 08007-149 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Casa feta pel Sr. Tusell en el lloc on hi havia una pedrera d'on sortia la pedra per fer la carretera de Sant Vicenç de Montalt. Va voler construir la casa en el lloc de la pedrera. Es va arruïnar i comprà la finca el Sr. Casanellas. Després de morir, la vídua es va casar amb el banquer Sr. Mas Sardà, que comprà la part a tots els hereus del Sr. Casanellas. | 41.5953400,2.5090900 | 459087 | 4604965 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73811 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-1 | XIX | L'habitatge es troba en un estat de conservació bo. Algunes construccions annexes però, el seu estat de conservació és millorable. | Petit conjunt format per l'habitatge, i petits coberts annexos. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, mostren però les pedres irregulars d'aquesta. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada bastant senzilla a la planta baixa. A grans trets, les obertures que presenta aquesta edificació no són gaire destacables. El cup de vi, és troba annex a la façana nord, i presenta una entrada per l'oest i un altra per l'est a la part superior. Uns 10 metres al sud-est hi trobem dos petits coberts, on s'hi guarda material del camp. Cal Quico, està envoltat de camps de conreu i bosc. | 08008-57 | Plans de Ferran | 41.5802300,1.4581700 | 371472 | 4604319 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73812 | Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce | XX | No presenta cap anomalia en les estructures. | Petita capella de planta hexagonal. Té la coberta a una vessant (oest) amb teula àrab. Te campanar d'espadanya amb una sola obertura orientat a l'est. Dues vidrieres senzilles a cada lateral, i un petit voladís a l'entrada. Les façanes estan pintades de blanc. | 08008-58 | Plans de Ferran | Aquesta petita capella, es va construir en honor de Mercè Muntaner i Humedas filla única dels propietaris de Cal Ferran. | 41.5712400,1.4579100 | 371432 | 4603321 | 11950 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/