Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39543 | Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En el moment de fer la fitxa s'estava restaurant l'interior de l'immoble. | Masia datada el segle XVIII de planta baixa més un pis amb una superfície aproximada de 320 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. La coberta és l'original i en general no presenta reformes importants en l'estructura principal. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada al primer pis i amb rajoles ceràmiques a la resta. S'hi observen algunes intervencions d'obertures en la façana lateral en obra nova, i a l'interior hi ha una tina oberta. Té volums adossats utilitzats com a coberts i una pallissa. Se situa en un entorn rural. | 08012-304 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8130800,2.0286700 | 419321 | 4629479 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73792 | Hostal del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-violi | ESPINAL T i GARCIA, Bernardo: Dirección General de cartas para escribir a todas las ciudades y villas, Madrid, 1775, 2 vols | XVIII-XIX | Es nota l'abandó dels edificis des de fa dècades. Les façanes estan en un estat de conservació millorable, i l'entorn més immediat, la vegetació està guanyant presència. | Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, formant un conjunt rectangular. Dit conjunt neix d'un edifici primitiu, el situat més al nord-oest, que es de mitjans del segle XVIII. Aquest presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( sud-oest, nord-est) amb teula àrab i uralita. La façana d'ingrés que dona a la carretera, s'orienta al nord-est, i presenta una entrada rectangular amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda, hi trobem la data de 17... La resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana sud-oest, presenta a la planta de pis una galeria amb obertures. Annex a la façana sud-est, hi trobem dos edificis, segurament construïts els dos a la mateixa època. Pràcticament a la mateixa alçada que l'edifici principal, presenten la mateixa disposició de plantes que aquest, així com la coberta amb la mateixa orientació. El situat més al sud-est presenta una entrada rectangular, on a la llinda hi trobem la data de 1845. La resta d'elements distribuïts per la façana són finestres sense cap ornamentació a destacar. Les façanes posteriors, presenten alguns cossos més elevats, així com un seguit de construccions adossades a les parts inferiors d'aquest. Adossat a la façana nord-oest de l'edifici principal, hi ha unes petites construccions adherides. Es troba a peu de la N-II, i pas de comunicacions entre Lleida i Barcelona des de fa segles. | 08008-38 | Antiga Nacional II. Km 536 | Apareix com una de les parades de postal 'Hostal de Violí', en la Dirección general de cartas en forma de Diccionario, para escribir a todas las ciudades, villas, de l'any 1775. Això vol dir que era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven els carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment hi consten diferents propietaris, degut a la partició interior de les edificacions. | 41.6199100,1.4412000 | 370137 | 4608750 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39545 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XIX | Edifici de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1090 m2. El cos primitiu era datat del segle XVI però durant el segle XIX se li feren reformes importants que ens donen l'aparença actual. És construïda amb pedra i rajoles ceràmiques. Té l'aspecte d'arquitectura mudèjar amb decoracions en les obertures amb formes lobulades i amb ceràmica. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. S'observa una ampliació a la façana oest i una a la posterior formant una terrassa. Se situa en un entorn rural. | 08012-306 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 trobem dins del municipi d'Artés, a la zona d'Horta (actualment pertany al terme municipal d'Avinyó) un mas amb el nom de Pla, que reapareix al fogatge de 1553 amb el nom del propietari del moment Joan Pla. Per tant, sabem que la familia Pla vivia com a mínim des de 1497 al mateix lloc on ara hi ha el nou edifici. L'edifici antic del Pla tenia una estructura diferent a l'actual ja que la producció principal era agrícola. Fou a segle XIX quan es varià l'aparença de l'edifici, convertint-se en segona residència d'un magnat barceloní. | 41.8099900,1.9922200 | 416290 | 4629171 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39545-foto-08012-306-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 106|98|105|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 95124 | Horta Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-480 | Carrer Doedes amb carrer Barcelona | 41.5884370,2.5411937 | 461759 | 4604184 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39548 | Mas l'Abadal de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-labadal-de-dalt | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XV-XVI | Està en ruïnes | Edifici enrunat, amb una superfície aproximada de 1200 m2, i que constava de diversos edificis. Es conserven varis murs perimetrals, part dels cellers i diversos elements arquitectònics més. Hi ha parts que estan construïdes amb parets de pedra, mentre que trobem altres murs que estan fets amb tova, denotant la precarietat de la construcció alhora que donant-nos una idea del període de construcció del Mas. | 08012-309 | Horta d'Avinyó | El mas seria anterior a l'Abadal de Baix (s. XVII), per tant deduïm que l'edifici estaria construït entre els segles XV i XVI. La familia Abadal abandonà el seu antic habitatge per fer-se'n un de millor (el de dalt és fet en part amb tova, el de baix té una estructura molt més sòlida) i molt més ben comunicat. | 41.8357800,1.9733800 | 414759 | 4632053 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39548-foto-08012-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39548-foto-08012-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39548-foto-08012-309-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està al costat d'una ermita. | 119|94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39751 | Barraca de l'Abadal 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-labadal-6 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en un estat pre-ruïnós força preocupant | Barraca de vinya doble, amb una part per situar-hi el cobert, la que es troba més al sud, i la nord serviria pròpiament com a barraca. Té una superfície total aproximada de 15 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant és on trobem les dues obertures en forma de porta. Hi ha un mur mitjer que divideix les dues estances. El sostre, a partir d'aquest mur, és de doble vessant, amb lloses sostingudes sobre de bigues de fusta. Ara bé, moltes d'aquestes bigues han cedit o estan cedint i posant en perill l'estabilitat del sostre i, així, de l'estructura. | 08012-512 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8356100,1.9621500 | 413826 | 4632045 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39751-foto-08012-512-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39550 | Forn d'obra de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-lalzina | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.v | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Forn d'obra de planta quadrangular i amb una superfície aproximada d'uns 12 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter, totxos, i carreus de pedra sense morter. Es conserven els murs perimetrals de l'estructura, i no en queda ni rastre del sostre. | 08012-311 | Horta d'Avinyó | 41.8236900,1.9793900 | 415242 | 4630704 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39550-foto-08012-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39550-foto-08012-311-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha excés de vegetació tan a dins com a fora del forn, degut a la zona boscosa on es troba. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73892 | La Rectoria de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-sant-llorenc | XVII-XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Es troba situat a sota de l'església, al carrer Santa Teresa Jornet. És una edificació de grans dimensions, que ha tingut diferents modificacions al llarg del temps. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Conserva part de l'arrebossat en les façanes sud i est. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. L'orografia del terreny en clar pendent, provoca que hi hagi entrades a diferent alçada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés actual es situa a la façana oest, en un cos afegit posteriorment,on s'accedeix a l'interior mitjançant una entrada amb llinda de fusta a la planta de pis. A la seva dreta cal destacar-hi dos grans finestrals amb arc de mig punt. A la planta inferior, hi ha una entrada senzilla. És va edificar un petit cos que servia d'accés a la planta superior, i que a la planta inferior forma un petit porxo on cal destacar dues obertures amb arc adovellat de mig punt. A la part superior hi ha un barana d'obra. Esmentar que en aquesta planta baixa hi ha un petit espai tancat a l'alçada del carrer. La façana sud, destacar-hi diferents finestres i una entrada a planta baixa amb els contorns amb maons. A la segona planta de pis, hi ha dues finestres bessones amb arc de mig punt, i barana d'obra. A la façana est, hi ha un accés senzill a la planta de pis, i un jardí tancat per murs on hi destaca un pou. | 08008-138 | Carrer Santa Teresa Jornet | Va lligada a la construcció de l'església de Sant Llorenç. | 41.5977300,1.4432400 | 370262 | 4606285 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A façana oest, en l'ampliació de l'habitatge, entre els dos finestrals, hi trobem una inscripció amb la data de 1655. Tot fa indicar però, que aquesta placa pertanyia amb alguna altra edificació i que es va col·locar en aquesta façana, | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39552 | Gorg de Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-torregassa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Gorg amb gran capacitat d'aigua, que subministra aigua pels camps que hi ha al voltant. Es situa a prop de l'antiga masia enrunada de L'Abejaró. | 08012-313 | Avinyó | 41.8917900,1.9623900 | 413922 | 4638282 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39552-foto-08012-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39552-foto-08012-313-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39554 | Alzina de Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-oliveres | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Alzina centenària que es troba a 30 m a l'oest del Mas de Les Oliveres, just en front a la porta principal d'accés. Es tracta d'un arbre monumental en proporció i amb importància patrimonial, tan pel propietari com pel mateix entorn on està situada. | 08012-315 | Horta d'Avinyó | 41.8197000,1.9936400 | 416420 | 4630247 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39554-foto-08012-315-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73871 | Camps a l'est del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-lest-del-mas-segura | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a l'est del Mas Segura, en una explotació agropecuària, en un camp situat al vessant de la muntanya on hi apareixen restes de ceràmica feta a mà amb decoracions de cordó. Aquesta ceràmica correspondria, cronològicament, al període de l'Edat del Bronze. | 08008-117 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6019300,1.4251900 | 368766 | 4606778 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39556 | La Roca de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-de-la-serra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 363 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior era de pedra vista, però actualment s'ha arrebossat amb ciment modern. S'hi observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques, fetes en obra nova. Hi ha un element en pedra vista per al reforç de mur de la façana principal, també un porxo nou en pedra vista. Té era, una pallissa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-317 | Morisco | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8528100,1.9282500 | 411035 | 4633989 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39790 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-0 | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 57. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1982). L'arqueologia al Bages (I), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 5, Manresa, pàg. 82 - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona | XI-VI aC | Prospecció superficial feta als anys setanta del segle XX per Ramon Camprubí i Miquel Cura, on es recolliren diversos fragments ceràmics fets a mà, de pasta negrosa i decorats amb cordons formant relleus piramidals allargassats. Es tractaria de ceràmica del Bronze final-primera edat del ferro. Les UTM són aproximades | 08012-562 | Morisco | 41.8539000,1.9284000 | 411049 | 4634110 | 1000-500 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment hi ha treballs que han obert graveres a la zona i s'hauria de fer un estudi aprofundit per tal que aquestes no afectessin cap tipus de ceràmica ni de jaciment que pugui haver-hi. | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39558 | Llinda de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-pineda | - IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Llinda extreta de la seva posició originària i que actualment s'utilitza com a banc o taula per poder-hi posar diverses eines del camp. La llinda destaca ja que hi ha inscrit '1664' a la pedra. Es tracta d'un sol bloc de pedra massissa, de 2, 5 m de llar i 40 cm d'amplada per 20 cm de fondària. | 08012-319 | Morisco | En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici. | 41.8597200,1.9324700 | 411395 | 4634752 | 1664 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39558-foto-08012-319-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39560 | Pica baptismal de la capella de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-capella-de-la-pineda | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està a l'aire lliure i això aguditza el risc. | Pica baptismal situada a l'exterior de la capella, composta d'un sol bloc de pedra que es dividiria en la part de la pica i la part del carreu per poder inserir la pica a la paret. | 08012-321 | Morisco | Aquesta capella s'erigí en una de les reformes de la llar, segurament als voltants del segle XVIII quan la creixença econòmica permeté a la majoria de propietaris de reformara i millorar els antics masos; així part de les reformes van ser incorporar una petita capella al lateral de migjorn del mas. | 41.8596900,1.9327100 | 411415 | 4634749 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39560-foto-08012-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39560-foto-08012-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39747 | Barraca del Mas Roqueta 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-14 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que parteix d'una planta rectangular i acaba en forma cònica. El sostre i gran part dels murs estan començant a debilitar-se. La llinda de la porta està a punt de caure. | 08012-508 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8248100,1.9889200 | 416035 | 4630819 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39747-foto-08012-508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39747-foto-08012-508-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39747-foto-08012-508-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39562 | Molí d'oli del L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-del-loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està ubicat en un lloc poc propici per salvaguardar la seva salut. | Base de pedra d'un molí d'oli que queda dividit en dues cambres ja que hi ha una paret mitjera que se li adossa a sobre. Es tracta d'un sol bloc de pedra, que presenta un dipòsit treballat a l'interior, i d'on surt una protuberància igualment del mateix bloc en forma de con, en el punt central del dipòsit. | 08012-323 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8828600,1.9888400 | 416104 | 4637265 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39562-foto-08012-323-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba situat a l'edifici adjacent de la Masia, situat a la primera planta d'aquest. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 95126 | Rial de Vallfiguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-482 | Rial de Vallfiguera | <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5903391,2.5476658 | 462300 | 4604393 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39564 | Carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Carrer de quatre cases, tres de les quals estan adossades l'una amb l'altre. Es tracta de Cal Claret, Cal Frare, Cal Planoles, Cal Brunic i, la que resta independent, Cal Muntanyola. Es tracta d'una sola Masia inicial, Cal Muntanyola, que, deuria ampliar-se amb la creació de masies separades per poder albergar parcers o altres treballadors del camp i, que amb el temps, aquests agafarien suficient autonomia per poder quedar-se les cases. | 08012-325 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9934600 | 416413 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39564-foto-08012-325-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39748 | Barraca del Mas Roqueta 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-15 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i molt bon estat, segurament refeta recentment. Té una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és d'una perfecta proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors proporcions. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, i, coronant la terra hi ha un carreu de pedra blanca. | 08012-509 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8203200,1.9858200 | 415772 | 4630324 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39566 | Dipòsit de pedra del carrer del Turcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-pedra-del-carrer-del-turco | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Dipòsit fet amb un sol bloc de pedra, d'una llargada de 2 m x 1 m d'amplada i 0,80 de profunditat. Segurament funcionaria com a abeurador. | 08012-327 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256800,1.9928800 | 416365 | 4630912 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39566-foto-08012-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39791 | Serrat de Viladases (Puigdases) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-viladases-puigdases | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | III-I aC | Tombes trobades per Atil·là Herms els anys 40 a la vessant oriental del Serrat de Puigdases, tocant al Pla de Vilamajor. Segons aquell es tractaria de tombes de quatre pedres, celtíberes o romanes. No s'han trobat ni excavat. Les UTM són aproximades. | 08012-563 | Avinyó | 41.8515300,1.9598400 | 413656 | 4633815 | 08012 | Avinyó | Obert | Regular | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 81|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39569 | Turcó de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turco-de-dalt | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 850 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. S'observa una ampliació a la façana principal com porxo-galeria, i un porxo cobert a la façana lateral. Té baluard, bassa, una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-330 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut (segurament es tractaria de l'actual Turcó de Baix, avui en ruïnes) donaria nom a la zona, tant al carrer que es creà posteriorment com a la nova masia, propera a l'original, el Turcó de Dalt. | 41.8309700,2.0006600 | 417018 | 4631492 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39569-foto-08012-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt transformada pels propietaris actuals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39799 | Creu de terme de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-relat | <p>- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.</p> | XIX-XX | Falta una neteja i consolidació de la pedra de manera força urgent. | <p>Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats: la base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents; la columna i, finalment, la creu, més antiga que la resta. La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga. Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant. La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.</p> | 08012-571 | Sta. Eugènia de Relat | <p>La creu de terme està a tocar del camí d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, molt propera de la cruïlla que trenca cap a l'església de Santa Eugènia. Per tant, aquesta creu assenyala la importància dels dos; del camí i de l'església propera. El tema de la creu és l'habitual en totes les creus de terme; la crucifixió de Jesús. Tot i mostrar un estil volgudament romànic, la creu té uns cinquanta-cent anys.</p> | 41.8793600,1.9807300 | 415427 | 4636884 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 116|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 39571 | Pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-vilamajor | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | Zona d'interès històric tan per les hipòtesis sobre un nucli poblacional com per l'indici d'elements arqueològics relacionats amb la ceràmica grisa baix-medieval. Hi ha molts carreus de pedra disposats als marges dels camps, però no hi ha hagut mai rastre de cap habitacle. | 08012-332 | Avinyó | Segons mossèn Trasserra, en aquest pla hi havia originàriament un segon nucli de població o sagrera i era compost d'una vintena de cases. Per altra banda, el Dr. Herms explicava: Al pla de Vilamajor i a la part oriental del serrat de Puig d'Ases hi ha unes sepultures fetes entre quatre pedres que molt possiblement siguin romanes. | 41.8512000,1.9598300 | 413655 | 4633778 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39571-foto-08012-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39571-foto-08012-332-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37905 | Eucaliptus de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter | XIX-XX | Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. | 08007-220 | Can Boter | 41.6011400,2.5435900 | 461966 | 4605593 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39573 | Caseta d'en Ponsa (Urbisol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-ponsa-urbisol | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Edifici de planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 2300 m2. Està totalment reformat, l'edifici original ha quedat transformat per les successives ampliacions o reformes, la major part recents. En la part original, les parets són de maçoneria de pedra vista només en petita part, i la resta amb arremolinat i pintat. La part nova és d'obra nova i arrebossat actual o amb cobriment de pedra. Es compon de tres cossos diferenciats, un dels quals és una torre de planta baixa i tres pisos. Se situa en un entorn rural envoltat de bosc. | 08012-334 | Avinyó | Als anys 1930 la Caseta d'en Ponça la va adquirir Pere Grau que la reformà i li donà l'aspecte que té actualment, amb grans reformes que respectaren poc la fesomia original del mas. Després de la guerra civil l'edifici passà a mans del senyor Fàbregues, qui començà a explotar comercialment l'edifici, creant-ne el primer restaurant i ampliant-ne els espais. | 41.8025300,2.0203800 | 418619 | 4628315 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39573-foto-08012-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39864 | Guixera del Riu Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-del-riu-sec | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Espai utilitzat per extreure guix degut a la gran quantitat d'estrat guixenc de color blanquinós procedents de la fase lacustre en l'era Terciària. La regressió de les aigües marines de l'antic mar eocènic va afavorir un episodi lacustre de drenatges al fons de la vall. Un episodi continental succeït durant l'època de l'Eocè superior i Oligocè, entre els 36 i 23 milions d'anys. En aquest context, al rebliment de l'antiga cubeta trobem els guixos, lutites roges, gresos i calcàries com a materials sedimentaris més característics. | 08012-636 | Horta d'Avinyó | 41.8083000,1.9999300 | 416928 | 4628976 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39864-foto-08012-636-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39575 | Barraca de L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | S'ha de vigilar que els líquens i plantes de les lloses externes del sostre no puguin arrelar ni esquerdar la roca. | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-336 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8788600,1.9848900 | 415771 | 4636824 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39575-foto-08012-336-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha gran part de fongs, líquens i algunes plantes com a fruit del gran entorn humit on es troba. L'estil arquitectònic ens recorda molt a les barraques del Pla de la Garriga, i creiem que segurament aquesta barraca estaria construïda pel mateix autor. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39577 | Barraca de St. Miquel 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-st-miquel-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta rectangular i una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha, no hem pogut apreciar la tipologia de sostre. | 08012-338 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8749800,1.9771200 | 415121 | 4636401 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39577-foto-08012-338-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La quantitat enorme de vegetació ens ha fet pràcticament impossible el poder realitzar fotografies de la barraca. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73899 | Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-clariana | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Ha estat restaurada. | Es troba situada al nucli de Clariana, i es caracteritza per una sola nau amb voltes de creueria i amb capelles laterals, Presenta un campanar quadrangular afegit posteriorment. A l'est de la nau hi ha l'accés al cor, i el propi cor. Trobem en el interior diferents elements, ja siguin imatges, una creu processional o diferents piques. Una d'elles podria ser romànica. L'accés es troba orientat al sud, amb una entrada porticada que dona accés a la portalada amb arc de mig punt adovellat. | 08008-145 | Clariana | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Clariana. Des de molt aviat es comprova que exercia la funció d parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme. La primera menció a l'església data de l'any 1002, data en que el papa Silvestre II confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els quals consta el castell de Clariana amb l'església de Santa Maria. Així es pot afirmar que aquesta església fou donada juntament amb el castell, i el monestir ja la posseïa l'any 886, data en la qual el rei Lotari en el seu precepte confirmà al monestir de Sant Cugat els seus béns, entre els quals hi figurava el castell de Clariana amb les seves esglésies, els delmes i primícies. A més se sap que el castell amb les esglésies fou donat per Unifred, fill de Sala de Conflent, per a remei de l'ànima del seu pare difunt. Per tant la donació es degué fer abans de l'any 979, ja que en aquesta data Unifred ja deuria ser mort. L'any 1032, en el testament sagramental de Maier de Clariana, que era el feudatari del monestir en el castell de Clariana, deixà a l'església de Santa Maria el seu alou de vila de Sala. Malgrat que es disposa de molta documentació del monestir no es coneix cap noticia sobre l'exercici del domini sobre l'església de Santa Maria de Clariana per part del monestir. Les funcions parroquials consten a partir d'una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Cleriana. En el testament d'un altre senyor del castell, anomenat Berenguer de Clariana, aquest féu una deixa per a l'obra de Santa Maria. | 41.5910700,1.4981900 | 374829 | 4605464 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Adossat al mur oest, hi trobem la rectoria. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39579 | Barraca de La Torre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra de proporció força gran i irregulars, Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta, mentre que a la resta de murs hi ha una obertura més petita a cada un d'ells com a respiració de l'estructura. El sostre és de proto-volta cònica ja que passa d'una base quadrangular a una sola llosa a dalt de tot a partir de la superposició de lloses, l'una a sobre de l'altre. Sobre del sostre hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-340 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8539200,1.9489700 | 412757 | 4634091 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39579-foto-08012-340-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73912 | Can Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiol | XVII- XIX | Ha estat restaurada en els darrers anys. S'ha adaptat el seu interior per al seu ús residencial. | Petita edificació pròxima a la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Un camí que neix d'aquesta ens hi porta. De planta quadra, presenta planta baixa, i planta de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés, s'orienta l'est i presenta una entrada senzilla amb una gran llinda de fusta. En aquesta entrada hi trobem en el mur, restes d'estucat amb la data de 1910. A la planta de pis hi ha dues finestres amb llinda de fusta. A la façana sud, hi trobem un altra entrada que dona accés a la planta de pis. Al costat d'aquesta una petita finestra amb llinda de fusta. Cal destacar a la façana nord, el forn amb la seva forma semicircular a l'exterior. A l'interior hi trobem la boca del forn ben conservada. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i el poble de Clariana al nord. | 08008-158 | Clariana | Aquesta petita edificació ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu Parroquial de Clariana a l'any 1606 com a Mas Fillol. Segurament ha evolucionat com a Can Fiol, ja que no s'ha detectat cap altra propietat amb aquest nom en la zona de Clariana. A inicis del segle XX, s'hi va intervenir com demostra la data que hi ha en l'estucat de l'entrada principal. Finalment, en les darreries del segle XX es va fer la restauració de la casa i que la va deixar tal i com s'observa actualment. | 41.5868100,1.4957700 | 374619 | 4604994 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39581 | Barraca de La Torre 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-torre-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta rectangular, amb una superfície aproximada d'uns 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregular lligats en sec. Al mur de llevant presenta una obertura en forma de porta. El sostre i gran part dels murs han cedit, sense deixar rastre de la tipologia de sostre que coronava l'estructura. | 08012-342 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8471300,1.9484800 | 412707 | 4633338 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39581-foto-08012-342-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha un excés de vegetació a l'interior de l'estructura que en dificulta la visió i percepció de la mateixa, alhora que en debilita la pròpia estructura. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39852 | Cal Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torregassa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres pisos, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. Es poden apreciar diverses modificacions, visibles a la façana. A la llinda de la casa hi trobem la inscripció: '1756/ Baltasa Vall'. És un dels edificis més antics del poble. | 08012-624 | carrer Garrofí, n. 5; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8676700,1.9702400 | 414541 | 4635597 | 1756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39583 | Barraca del Camp del Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-feliu | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar que la porta és excepcionalment baixa. | 08012-344 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8929100,2.0106300 | 417925 | 4638359 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39583-foto-08012-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73914 | Bassa de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-goda | XIX-XX | Tot i no patir problemes en l'estructura, es nota el desgast pel pas del temps. | Petita bassa rectangular a tocar de la riera de la Goda, de la qual agafa l'aigua. Feta amb carreus irregulars de pedra i lligada amb morter. Per la part est té una entrada d'aigua que arriba per un canal excavat al terreny. | 08008-160 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5626100,1.4575300 | 371383 | 4602364 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment la bassa és plena d'aigua, cosa que indica que encara funciona el seu sistema d'aprovisionament d'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38219 | Can Patet (Can Ballot del Cros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patet-can-ballot-del-cros | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia agrupable dins el tipus V. Amb tres cossos perpendiculars a façana i el cos central més elevat i la teulada perpendicular a façana. Conserva un carreu datat del 1627-3. En la façana, tot i tractar-se d'una construcció senzilla destaquen el portal rodó i els brancals de pedra amb motllures. Conserva la llar de foc amb el forn adossat al darrera, usual en les cases pairals de l'època.</p> | 08009-226 | Veinat del Cros. Antic Camí de Sant Miquel del Cros. | <p>Aquesta masia, situada al grup de les que formen l'entorn de la capella de Sant Miquel Arcàngel, pertanyent a la parròquia d'Argentona, estava antigament en possessió de la senyoria del castell de Sant Vicenç, de Vilassar de Dalt. Que al llarg de successius canvis de propietat, pertany actualment a la finca de Can Garí del Cros</p> | 41.5349030,2.4124120 | 450984 | 4598305 | 1627 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38219-foto-08009-226-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2026-05-05 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38364 | Torre del Felipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. | 08010-15 | Carrer Rocafort, núms. 25-27 | Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7974700,1.9533900 | 413047 | 4627819 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38220 | Can Gol (Can Vives) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-can-vives | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII-XX | <p>Masia del grup VI, segons Bonet i Garí, de planta rectangular, a quatre vents, de planta baixa, pis i golfes. Disposa de terrenys, safareig i cossos auxiliars, així com un camí d'accés arbrat. L'edifici original és probablement del s. XVII, i en reformes posteriors s'hi han incorporat bells elements neoclàssics de terracuita en el tractament de les façanes i en el coronament de la teulada. A l'interior es conserva mobiliari d'època, provinent de l'edifici original; llits isabelins, calaixeres i altres.</p> | 08009-227 | Veïnat del Cros. Camí del Cros | <p>Es conserva a l'interior el projecte emmarcat de reforma, dels volts de 1853.</p> | 41.5339800,2.4152300 | 451219.04 | 4598201.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tot i les modificacions, fins ara ha sabut conservar l'estil i volumetria originals. Manté les cantonades de pedra vista carejada i la façana nord-est pràcticament intactes. Cal destacar la garita de guàrdia de la cantonada nord i l'escala exterior d'accés doble de la façana sud-oest, amb una magnífica balustrada de terracota. A destacar en l'interior la data de 1691 en el sostre de la sala del primer pis. També conegut com Mas Gual del Cros. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38259 | Llar d'avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis | XX | Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. | <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> | 08009-266 | Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot | 41.5476800,2.3954400 | 449579.05 | 4599734.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Gallifa Grezner, arquitecte | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38365 | Mas Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Mas Canet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Actualment la casa està essent restaurada pel mateix propietari. | Masia de planta quadrada amb la façana principal orientada a migdia i coberta de teules a quatre aigües amb els careners paral·lels. Consta de planta baixa i dos pisos. Té una torratxa o llanterna que s'eleva per la part central de la coberta i il·lumina l'escala interior. El propietari explica que la casa no té fonamentació, sinó que ha estat construïda damunt de la roca mare. A l'entrada de la casa, s'observa un arc ogival postís. A la planta baixa també queden les restes del forn de pa, les corts de les vaques i una habitació a mà esquerra, antiga cort on al picar el mur va aparèixer una portalada molt antiga, de dovelles, tapiada, que segons el propietari podria ser la més antiga de la casa. Al primer pis es pot observar un pou amb la data a la pedra del 1773, i també es poden observar les restes, tapades, d'un broc encara més antic. A tramuntana té un cos adossat amb un porxo d'arcs de mig punt que continua a la façana de ponent i que fa de galeria, precedint l'entrada de la casa. Murs exteriors arrebossats i pintats. L'aspecte actual de la casa és fruit de diverses modificacions patides al llarg dels segles, les de 1773 i 1777 en deixaren empremta en algunes llindes. En les reformes que s'estan realitzant en aquests moments, es conserven elements antics, però es varia la seva situació en funció de les noves necessitats. Hi ha una bassa a la part septentrional d'uns 12 metres de llargada per 4 d'amplada. | 08010-16 | Afores, per sobre el Torrent del Mig | Es documenta des del segle XVI, en el fogatge de 1553, com 'Onophre Canet', un dels habitants de la parròquia i terme d'Artés i Horta. En el capbreu de 1693, el propietari és Joan Canet, fill i hereu de Bernat Canet. L'any 1774 n'era l'amo en Joan Canet i sabem que residia al mas. A principis de segle XIX, passa per dificultats econòmiques, i l'any 1872 consta com a propietari el darrer Canet, Josep Canet. L'any 1954 la propietat ja estava a mans d'un Vila, Francesc Vila i Batlle; desconeixem quan comença aquest cognom (el Sr. Lluís Oliveras ens deia que des de finals de segle XIX). Des de l'any 1982 el Sr. Lluís Oliveras Calafell n'és el propietari. | 41.8008600,1.9380700 | 411779 | 4628211 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha documents que surt com a Can Canet i d'altres com a Mas Canet. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38260 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi | XX | Sembla haver estat restaurada exteriorment fa poc, però es detecten humitats en la seva façana posterior. | <p>Casal d'estiueig dels anys vint del S. XX, amb tendències de tipus noucentistes. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta baixa, pis i golfes, de planta quasi quadrada, amb un cos sortint aterrassat que emmarca l'entrada principal i el seu simètric a la façana posterior. També disposa d'una galeria en la façana est. La teulada, a quatre aigües, té els careners i remats de ceràmica esmaltada. I es pot observar pedra artificial en la balaustrada dels terrat i altres elements decoratius.</p> | 08009-267 | Nucli urbà. Av. Burriac, 13 | 41.5475100,2.3949500 | 449538.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38260-foto-08009-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37836 | Veïnat de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-cecilia | XVII-XX | Veïnat format al voltant de l'ermita de Santa Cecília i que consta de la masia de Can Gabandé, Can Rata, l'antiga rectoria, el paller, i una altra casa. Can Gabandé està adossada a l'ermita fent un angle de 90 graus. Al costat hi ha Can Rata, que juntament amb l'antiga rectoria i el paller, deixant a la part posterior de Can Rata, un petit pati. | 08007-151 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5964000,2.5146500 | 459551 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/