Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40358 | Cal Cremet/Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremetcal-cremat | <p>TELL, Pere (1999c) 'Els noms de les cases III: La Garrofa i la Castelleta' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 30 p. 15. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | XIX | <p>Conjunt constructiu que consta essencialment d'un cos principal de planta aproximadament rectangular, amb teulada a dos vessants, i un altre de secundari, dedicat a edificacions auxiliars. No s'ha tingut accés a l'interior. Per accedir a la casa hi ha un barri lateral amb porta d'arc escarser. Els murs es troben arrebossats.</p> | 08013-48 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons els germans Catasús, de la masia la Torre, la Maria Via Torres, que era la seva àvia, era filla d'aquesta casa, en la qual havia viscut la seva mare, que era filla de cal Torres de Sant Pere Molanta, i germana dels fundadors de les Bodegues Torres. Com a fill il·lustre hi ha el reverend Jaume Via Torres, que fou rector de Gelida i fundador del Funicular de Gelida (TELL, 1999c). Segons informació oral de Mn. Margarit el topònim antic d'aquesta casa era el de cal Carmet, i surt esmentada ja al segle X.</p> | 41.3788300,1.7387400 | 394535 | 4581580 | 1841 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40358-foto-08013-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es va restaurar l'any 1841, i ara mateix està patint reformes de condicionament per habitatge | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37313 | Dipòsit del Camí dalt d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-cami-dalt-dalella | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cobert de vegetació | Dipòsit de planta rectangular per a la recollida d'aigua pluvial, possiblement per regar la vinya o els camps de conreu pertinents. En un extrem, hi ha el petit dipòsit annex per fer el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les parets són d'obra de maó pla, arrebossades; la coberta en forma de volta. | 08003-173 | Entre Coll de Vendrans i el Nucli de Can Comulada | 41.4953200,2.2846100 | 440287 | 4593992 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37313-foto-08003-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37313-foto-08003-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40387 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XVIII | <p>Carrer format pel pas de la carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà, en sortir del nucli de Cantallops, corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. Hi ha encara habitatges que conserven una tipologia tradicional de finals del segle XIX i inicis del segle XX, encara que molts han estat restaurats. Les cases, de planta quadrangular són generalment de planta baixa i pis, façanes planes, i portes de llinda pla o d'arc de mig punt (les més antigues devien ser-ho). Les teulades són a dos vessants, i estan cobertes de teules àrabs, formant ràfecs simples, majoritàriament de tortugada, al coronament de façana. També es conserven un parell de cases de tipologia més antiga, tal vegada corresponent al segle XVIII, entre les que destaca cal Pere Nen, també coneguda més recentment com a ca la Gallega. Aquest carrer s'inicia a la confluència amb el carrer de les Moreres, trobant-s'hi en aquesta cantonada un edifici d'interès, exempt de major volum. Continua cap el nord-est pel carrer Hostalets (ja al terme de Subirats) i en travessar una zona d'horts es troba tancat delimitat pels costats per murs de pedra els quals, probablement, protegien els cultius per tal que els ramats no els envaeixin. Les cases que conserven un cert interès són els núms: 3 (ca la Mercè, reformada), 5 (molt reformada), 7 (cal Pere nen), 9 (cal Cintet, molt reformada la façana), 11 (can Nicolau), 13 (ca n'Amat), 4 (reformada), 6 (cal Mitgesrites, reformada), 8 (abans el 15, cal Quim, reformada), 10 (ca la Carme), 14 (can Pastor, PB+2), 16 (conserva la placa antiga de numeració).</p> | 08013-77 | Cantallops. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un important edifici presideix encara avui l'antic nucli urbà de Cantallops: Cal Fàbregas. A prop d'aquest edifici, molt probablement a finals del segle XVIII va anar creixent un grup de cases aprofitant un important vial: el pas per aquest indret de l'antiga i perllongada carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà. Aquest grup de cases segurament va donar naixement a un nou carrer. La carrerada que passa per aquest punt, recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, al carrer d'Hostalets, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676300,1.8009200 | 399717 | 4580262 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40387-foto-08013-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi destaca la casa coneguda com a Cal Pere Nen, que és el número 7 d'aquest carrer i que pel seu interès es contempla en fitxa apart. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38127 | Roures africans del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-africans-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Grup de roures africans (Quercus canariensis) de gran port que creixen al marge dret del torrent de can Martí, just per sota del trencant que va a can Castells.</p> | 08009-134 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5641000,2.4068200 | 450540.07 | 4601550.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38127-foto-08009-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38128 | Teix de can Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-puig-i-cadafalch | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Teix (Taxus baccata) situat al jardí de can Puig i Cadafalch, a la plaça de Vendre. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu femení, així a l'estiu es poden veure els fruits rogencs, anomenats arils, que són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica.</p> | 08009-135 | Nucli urbà. Can Puig i Cadafalch. | 41.5547300,2.4001600 | 449978.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38128-foto-08009-135-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 78927 | Cafè de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-baix | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Baix va construir-se durant el segle XIX davant l'antic camí ral. Es composa per dos volums diferenciats, el que es coneix com a Can Valeri i el que era el Cafè de Baix pròpiament dit. El primer és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura. A nivell de la planta baixa, al centre hi ha el portal emmarcat de pedra i en un costat s'ha obert un gran portal amb aparador. Els finestrals dels pisos superiors tenen sortida a balcons de baranes forjades, un dels quals és corregut. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la planta baixa que s'ha revestit amb lloses de pedra. El segon edifici també consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser ceràmic de la planta baixa. L'eixamplament del carrer que segueix aquest edifici s'ha solucionat amb un angle arrodonit. El parament dels murs és arrebossat i pintat, excepte a la planta baixa que s'ha repicat i s'observa la pedra vista.</p> | 08014-225 | C. del Pont, 14 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball.</p> | 41.7677500,2.2504900 | 437702 | 4624262 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38129 | Alocar de la riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-clara | <p>- BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntsi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la conca de la riera d'Argentona, Revista l'Atzavara nº11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.</p> | Caldria empendre mesures per garantir-ne la conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti), comunitat arbustiva de ribera formada principalment per l'aloc (Vitex agnus-castus), també hi podem trobar l'om (Uimus minor), magraner (Punica granatum) i alzina (Quercus ilex ilex) a l'estrat arbori-arbustiu, barrejats amb espècies al·lòctones com ara la robínia (Robinia pseudoacacia) o la canya (Arundo donax). A l'estrat herbaci trobem vinca (Vinca major), mill gruà (Lithospermum purpuro-coeruleum), sabonera (Saponaria officinalis), etc., amb presència també d'espècies al·lòctones com l'Artemisia verlotiorum ssp verlotiorum o el miraguà de jardí (Araujia sericifera).</p> | 08009-136 | Riera de Clarà | 41.5674600,2.3938800 | 449464.07 | 4601930.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38129-foto-08009-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). En aquest cas està sotmesa a fortes pressions pel trànsit de vehicles, expansió d'espècies al·lòctones i futures obres del nou cementiri i protecció dels marges de la llera de la riera amb escullera de blocs de granit. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78925 | Fàbrica tèxtil del Sr. Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-del-sr-badia | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XIX | <p>La fàbrica del sr. Badia és un edifici industrial construït durant la segona meitat del segle XIX. És una nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta tres obertures d'arc pla arrebossat de mitjanes dimensions, de les mateixes característiques que les que s'obren a les façanes laterals, on segueixen una composició simètrica. La part posterior de la nau respon a una ampliació, amb la mateixa alçada i coberta que l'anterior, tot i que les finestres es troben tapiades. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-223 | C. Major, 59 | <p>La primera indústria tèxtil d'Aiguafreda s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris. Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble. L'any 1913 va passar a mans dels srs. Serra i Figueres. L'any 1921 hi van introduir els primers tel·lers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.</p> | 41.7700200,2.2478100 | 437481 | 4624516 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Serra i Figueres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40502 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-1 | XV-XVI | <p>Edifici de planta rectangular, amb teulada a dues vessants amb ràfec simple i façanes arrebossades de calç. Presenta per darrera i pel costat esquerra, mirant de cara a la façana, altra edificació annexa amb destí agrari. Consta de planta baixa i pis. Resulta de màxim interès la façana: la porta principal d'accés està descentrada, a la esquerra, i és d'arc amb grans dovelles. A la dreta de la porta hi ha un gran contrafort en el qual s'obre un altre accés de buit amb llinda plana. Al primer pis hi ha tres finestres recercades en pedra vista, amb ampits. La que es troba a sobre de la porta principal pel costat dret, te dos arcs apuntats com a motiu decoratiu, i a la part dreta de la llinda, presenta una creu patada inscrita dins d'un cercle. També és d'arc conopial la de l'extrem dret.</p> | 08013-192 | Cantallops - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser, al costat de Cal Fàbregas, Cal Peixò (avui desapareguda) i Cal Carbó (molt reformada), una de les cases més antigues del nucli de Cantallops que forma una mena de nucli diferencial per aquest costat de l'actual conjunt urbà, sota la plana d'en Bord i aprofitant l'amplitud de terrenys que provoca en aquest indret l'existència de la falla coneguda com de l'Arboçar. Aquest nucli es troba elevat a sobre de la plana que començant aquí s'obre en direcció a Avinyó, i els Gorgs. Aquest antic nucli de poblament es trobava al costat d'un antic camí, la carrerada que anava cap a la Cerdanya i Puigcerdà, que devia ser no tan sols via ramadera, sinó també camí de trànsit per les persones, i que anant cap a l'actual terme de Cantallops de Subirats, va procurar l'expansió del nucli de Cantallops d'Avinyonet tot formant un nou carrer a finals del XVIII, el carrer Nou.</p> | 41.3669000,1.7986000 | 399522 | 4580184 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40502-foto-08013-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 78928 | Cafè de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-dalt | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Dalt és un edifici del segle XIX. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons eixos, d'arc pla arrebossat amb una motllura superior. Els finestrals del pis tenen sortida a dos balcons correguts de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior, hi ha una gran sala on s'hi realitzaven les activitats socials.</p> | 08014-226 | C. del Pont, 7 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball. Passada la Guerra Civil, va utilitzar-se com a seu d'Acció Catòlica i com a teatre.</p> | 41.7676200,2.2507900 | 437727 | 4624247 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40504 | Església de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-margarida | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. GUILERA ALEMANY, Xavier (2000) '25 aniversari de l'església de Santa Margarida, Cantallops' Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 35, p. 12. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor.</p> | XX | <p>Situada en un replà sobre un petit turó, al peu del Cap de Grill, al nucli urbà de Cantallops. Junt amb la capella romànica del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'únic edifici de caràcter religiós de planta circular existent al Penedès. És un edifici singular, de molta visibilitat des de tot l'entorn. Té un caràcter emblemàtic i al seu interior es venera una imatge de Santa Margarida. A més la creu que hi ha sobre l'altar era un creu processional barroca. És sufragània de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó.</p> | 08013-194 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha antecedents històrics sobre l'existència d'una capella de Santa Margarida, així, l'any 1579, Jaume Peipo d'Avinyonet, en el seu testament deixà una quantitat per arreglar la Capella de Santa Margarida de Cantallops, i el 1729 el Visitador General de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó mana que els obrers d'Avinyonet anessin a arreglar la capella de Santa Margarida de Cantallops (ESCOFET, 1981)'. Un dels senyals d'identitat de Cantallops és l'església que domina el poble, que va ser consagrada el 20 de juliol de 1975 pel bisbe Capmany. A principis de l'any 1975, l'església de Cantallops (que encara es conserva a la carretera) tenia una gran esquerda, i a més a la gent gran li feia por travessar la carretera . Fruit de l'empenta col·lectiva, a l'abril, la família Fortuny Algueró ja havia cedit un terreny a Cap de Gruill, i els plànols ja estaven fets així com tots els papers en regla. El dia 14 es va començar a construir el nou edifici, i als tres mesos, el 20 de juliol, s'inaugurava. Tothom va treballar per fer realitat el projecte, sota la batuta dels dos paletes del poble (el Joan Ràfols i el Josep Guilera). Els diumenges eren els dies de màxima activitat. S'explica que per la Mare de Déu de Montserrat, el 27 d'abril, es van posar més de 3.000 totxanes. No obstant, hi va haver moments delicats, com quan es feia la cúpula, o quan es posava la campana o la creu. La forma rodona de l'església al principi va costar d'assimilar, però amb el temps es va convertir en un signe identitari. Era un tret característic del poble. A mig construir, hi havia gent que preguntava si era un dipòsit d'aigua o una plaça de toros. Quan va estar acabada i pintada, també es deia que semblava un pastís de nata amb maduixes. Però en realitat, molta gent reconeixia Cantallops per l'església circular (GUILERA ALEMANY, 2000). La devoció a Santa Margarida, a qui es troba dedicada la església actual, fou força present en temps medievals. Geogràficament proper es troba l'antecedent d'aquesta advocació a Santa Maria de Llinda, en la capella enrunada del segle X. Resulta interessant la casualitat històrica de la existència, en documentació del segle XI, de un Llop-Sanç, afincat en les proximitats de Llinda en terres que inclouen el 'Campo de Lupo' (Cantallops?), encomentat l'any 1176 a Bertran de Solario, l'amo de Mas Bertran, pel monestir de Sant Cugat (MARGARIT, 1983a). L'antiga església que es troba al carrer de Santa Margarida (que segueix el traçat de la carretera nacional, va ser construïda pel pare d'en Llopart entre els anys 1952 i 1958. V ser pagada pel poble i els rics propietaris. La pedra es va portar des de les pedreres que encara es poden veure sota el cementiri de les Gunyoles (informació oral, Julià Marcè). Abans de la Guerra Civil hi havia una altra capella de Santa Margarida prop del camí dels Xops, amb un petit barri empedrat marcat per cancells baixos.</p> | 41.3656700,1.8012000 | 399737 | 4580044 | 1975 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40504-foto-08013-194-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'ha obert fitxa a banda per als objectes de culte. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38131 | Alocar del torrent de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-mada | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Afectat per la proliferació del canyar i l'alzinar i per l'estassada dels marges. Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar força fragmentat que ressegueix els dos marges de la part mitja del torrent de Madà, al tram comprès entre la carretera B-502 i can Garí. Trobem peus d'aloc barrejats amb canya, alzines, roures i bardissa.</p> | 08009-138 | Torrent de Madà | 41.5383800,2.4122000 | 450969.04 | 4598691.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38131-foto-08009-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 78923 | Hostal dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dels-enamorats | XX | <p>L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-221 | C. Enamorats, 1 | 41.7813900,2.2472200 | 437443 | 4625778 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73761 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-2 | XX | Ha estat restaurada totalment, tant a l'exterior, com a l'interior, adaptant-la a les necessitats i obligacions d'un allotjament rural. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. A les façanes que són a pedra vista, només destacar-hi els marcs de maó de les finestres, així com el frontó que hi ha a la façana d'ingrés a l'edifici orientada al nord-est. Annexat a la façana sud-oest, hi trobem l'accés a una cisterna d'aigua, on es pot observa a nivell del sòl, la coberta amb volta, feta amb ceràmica. En l'entorn més immediat hi trobem altres construccions de caràcter agrícola i camps de conreu. | 08008-7 | Carbasí | Masia edificada a la dècada dels anys 40 del segle XX. Va romandre en mans dels mateixos propietaris fins a l'entrada del segle XXI en que passar a mans dels propietaris actuals, que la van convertir en allotjament rural. | 41.6138000,1.4184000 | 368225 | 4608106 | 1940 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es tracta d'un Allotjament rural. Els seus propietaris han decorat l'entorn de la masia amb estris de treball al camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78924 | Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVIII-XX | <p>Can Jan Pau és una casa construïda al segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX amb l'obertura de noves finestres al pis i la construcció del pis superior. És un edifici cantoner de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són de pedra de factura moderna, excepte el portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior també s'hi conserva un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-222 | C. Major, 17 | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37604 | Fàbrica tèxtil cal Patllari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-patllari | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Es va modificar la façana i es va pujar una planta. | L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna. | 08004-45 | Nucli urbà. c/ Vilamala, 18. Alpens | Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat. | 42.1183000,2.1009600 | 425681 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 78912 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer | XVI-XX | <p>Can Flequer és una casa del segle XVI a la qual s'hi va afegir un pis durant la segona meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en relleu a la clau amb l'anagrama de Crist i l'any '1566'. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la part inferior dels brancals amb relleus escacats i figures tallades. Al pis superior hi ha una finestra de pedra de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-199 | C. de la Móra, 3 | 41.7678600,2.2509200 | 437738 | 4624274 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78912-foto-08014-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78912-foto-08014-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78912-foto-08014-199-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78913 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc-0 | XIX | <p>Can Francesc és una casa del segle XIX que podria haver estat edificada sobre una estructura anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals la que hi ha al costat del portal és de factura moderna. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes forjades i la base decorada amb dues rosetes ceràmiques vidriades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> | 08014-200 | C. de la Móra, 9 | 41.7677600,2.2510200 | 437746 | 4624262 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38355 | Matacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matacans | BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. BUIXEDA, J. i SAGRISTÀ, A. (1992). ' Caracterització arqueomètrica de vuit mostres ceràmiques procedents de Matacans (Artés, Bages)', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 193-206. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (1991). ' Les restes romanes baix imperials a la Conca mitjana-alta del riu Llobregat'; dins Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga, núm. 4, octubre de 1991, pàg. 42. DAURA, Antoni i PARDO, Dolors (nn.cc). 'El coneixement de l'alt imperi romà a la Catalunya interior. L'exemple de la comarca del Bages. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. DAURA, Antoni ; PARDO, Dolors i PIÑERO, Jordi (1992). ' El jaciment arqueològic de Matacans (Artés). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991', dins Arqueologia i patrimoni a la Catalunya interior. Últimes investigacions. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 8. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, pp. 149-190. GIBERT ARISSA, Jaume (1981). 'Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 1, pp. 141-148. SANCHEZ CAMPOY, Eduard (nn.cc) Precedents indígenes en vil·les romanes de l'interior. | IIIaC-XVId | Van estar al descobert durant molt de temps, fins que el pagès les va tapar. | Vil·la romana ubicada en el Pla del Bages. Part de les estructures arquitectòniques es descobriren a una profunditat entre 30 i 80 cm. de la superfície, per sondejos d'aficionats. Es descobrí un forn de ceràmica i unes sitges, sense que se n'especifiqués la seva quantitat. Els carreus dels murs eren de dimensions identificables entre l'opus mixtum vittatum i l'opus mixtum incertum. Pel que fa al material recollit, consistia en algunes peces campanianes, grises emporitanes, terra sigil·lada antiga (sud-gàl·lica i Hispànica), sigil·lada clara D (alguna estampada), comuna de cuina, romana, africana, dolia, tegulae, pondus i monedes (asos d'Agrippa, Valentinià, Honori i un antoninià de Dioclecià). Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I a.C). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà i l'únic testimoni estructural d'aquesta època. Totes les construccions a un nivell superior de la graella d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. Daten aquesta vil·la entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents a un mas baix medieval són les més ben conservades. L'abandonament es produiria en el segle XVI. Sembla ser que l'any 1986 es colgaren les parets de terra per poder-hi conrear. | 08010-6 | Pla de Matacans, al SO del terme municipal. | Es tenen referències del lloc des del segle X. En una delimitació de l'antic terme d'Artés; amb data del dia set de febrer de l'any 938 apareixen topònims indicatius de jaciments arqueològics antics. Sembla que en referència a això la vil·la Matacanis correspondria amb la vil·la aquí descoberta. Entre 1977 i 1981 un grup d'aficionats realitzaren alguns sondeigs. Més tard, l'any 1987, es dugué a terme una prospecció elèctrica dirigida per Antoni Daurà en el marc de les Jornades Arqueofísiques i Tècniques d'Investigació Geofísiques aplicades a l'Arqueologia i organitzades per l'Escola Universitària de Manresa entre el dia 1 al 3 de maig. L'any 1988 es dugué a terme una excavació dirigida per Antoni Daurà i D. Pardo. L'any 1989 i 1990, s'efectuaren dues excavacions dirigides per Antoni Daurà, D. Pardo i J. Piñero. Finalment, del 12 al 19 de desembre i del 21de setembre al 5 d'octubre de l'any 1991 es realitzà una excavació d'urgència dirigida per Antoni Daurà i es tornà a tapar el jaciment. | 41.7825900,1.9361900 | 411598 | 4626185 | 08010 | Artés | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38355-foto-08010-6-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials localitzats en el Museu Municipal del Pare Faura. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78914 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-1 | XVII-XIX | <p>Can Gordi és una casa del segle XVII que va consolidar-se al segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, que incorporauna motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. Les golfes s'obren amb dos pòrtics d'arc escarser arrebossat. Al costat del portal s'hi ha obert una finestra de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-201 | C. de la Móra, 7 | <p>Segons l'amirallament de 1851, pertanyia a Francesc Gordi. A finals del segle XIX hi residien Josep Peiró i Maria Victori. Els seus fills Miquel i Ramon Peiró foren executats l'estiu de 1936 en el context de les persecucions religioses realitzades durant la Guerra Civil. Ramon Peiró va ser beatificat el març de 2001 pel papa Joan Pau II i Miquel Peiró ho fou l'octubre de 2007 pel papa Benet XVI.</p> | 41.7678000,2.2510000 | 437744 | 4624267 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78914-foto-08014-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78914-foto-08014-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78914-foto-08014-201-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 78908 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer-0 | XVI-XIX | <p>Ca l'Espardenyer és una casa del segle XVI a la qual s'hi va obrir un nou portal al segle XVIII i s'hi va afegir una galeria superior al segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AGUSTI BOSCHS FARRER 1790' i les eines de ferrer incises al costat. Al pis hi ha un finestral d'arc conopial lobulat amb rosetes als lòbuls i a les mènsules. L'altra finestra d'aquest nivell és d'arc pla arrebossat i té sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-195 | Pl. Major, 8 | 41.7681000,2.2507300 | 437722 | 4624300 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78908-foto-08014-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78908-foto-08014-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78908-foto-08014-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la ferreria d'en Bosch. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74100 | Mina i bassa de Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-bauma | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació. | <p>La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.</p> | 08014-160 | Camí de la Serra de l'Arca | 41.7733700,2.2635900 | 438796 | 4624876 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 78916 | Santa Maria d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-daiguafreda | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'església de Santa Maria va construir-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'una sola nau amb coberta composta a dos vessants. La façana principal combina el ple i el buit amb la incorporació de vitralls contraposats amb murs de pedra vista. En un extrem hi ha el campanar triangular, rematat per les campanes i una creu metàl·lica.</p> | 08014-203 | Pl. Major, 3 | 41.7684400,2.2502900 | 437686 | 4624338 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joan Antoni Cendoya | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74129 | Barraca de les Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres | XVIII-XX | Algunes pedres s'han desprès i està coberta de vegetació. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació de planta rectangular que es troba adossada en un mur de feixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra.</p> | 08014-189 | Serra de l'Arca | 41.7833800,2.2787600 | 440066 | 4625977 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74130 | Barraca de les Sureres II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres-ii | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-190 | Serra de l'Arca | 41.7838000,2.2802700 | 440192 | 4626023 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38356 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri | No consta (1963) Petit diccionari dels Sants de cada dia. Edicions Occident, S.A. Vilassar de Mar. | XIX | Capella devocional de camí feta d'obra. La façana té el capcer en forma de teulada a dues aigües amb una creu en el punt més alt. L'interior té forma de fornícula, però en el lloc de l'estàtua, hi ha un plafó de rajoles. La boca està protegida amb una reixa de ferro pintada de blanc. Es tracta d'una representació de Sant Pelegrí ascendint als cels per obra d'uns àngels i presentat davant Jesús en Creu que el beneeix. Aquesta escena es desenvolupa sobre un plafó de rajoles valencianes policromades en un quadre de cinc rajoles de costat i envoltat d'una sanefa de rajoles (7 x 6). Hi ha dos fanalets de ferro a cada costat del plafó. | 08010-7 | Carrer Rocafort, 73 | Fins la Guerra Civil de 1936, hi havia la imatge del sant i, en aquella època, no hi havia cap construcció al voltant. | 41.7964500,1.9504200 | 412799 | 4627709 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38356-foto-08010-7-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un Sant Pelegrí l'1 d'agost i un altre el 13 de juny. El primer fou ermità als Apenins i l'altre bisbe d'Amiterno. | 116|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 78906 | Horts del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-congost | <p>PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVI-XX | <p>Els horts del Congost estan situats entre el riu i les cases del carrer Major i del Pont. Es tracta d'una plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. La major part de les cases del carrer Major i del Pont disposaven del seu tros de terra encarat al riu, separats entre sí per murs de pedra. Com a resultat, trobem un mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.</p> | 08014-193 | Riu Congost | <p>En el capbreu de 1669-1670 ja hi consten els horts i les terres de regadiu prop del Congost. A mitjans del segle XIX una avinguda del riu va inundar i destruir els horts.</p> | 41.7683600,2.2489800 | 437577 | 4624331 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74110 | Balma de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-serra | <p>Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.</p> | 08014-170 | Camí de Can Serra de l'Arca | 41.7749000,2.2683500 | 439193 | 4625043 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 78920 | Can Mestret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestret | XIX | <p>Can Mestret és una casa del segle XIX que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, emmacades amb una motllura, algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de migdia segueix la mateixa tipologia d'obertures, excepte els dos pòrtics d'arc carpanell que hi ha a nivell de les golfes. A la façana posterior hi ha adossat un cos de dos nivells amb terrassa a la part superior, que té la cantonada amb carreus escairats. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-218 | C. del Pont, 14 | 41.7672800,2.2509400 | 437739 | 4624209 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78920-foto-08014-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78920-foto-08014-218-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74112 | Creu de parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-parroquia | XVIII | <p>La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.</p> | 08014-172 | Serra de l'Arca | 41.7910200,2.2808000 | 440243 | 4626824 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | És compartida amb el terme del Brull. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38143 | Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada | - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. | Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor. | 08009-150 | Veïnats de Traià i la Pujada | 41.5383700,2.4110800 | 450876 | 4598691 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 74114 | Refugi de la Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-casa-nova-del-bruguer | XVIII-XX | <p>El refugi de la Casa Nova del Bruguer és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. Les pedres es recolzen unes sobre les altres, formant a l'interior un espai cobert, que s'ha excavat parcialment. A l'interior hi ha espai perquè s'hi arreceri una persona.</p> | 08014-174 | Els Plans | 41.8000400,2.2680300 | 439190 | 4627834 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74114-foto-08014-174-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es troba a tocar del límit amb el terme municipal del Brull. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37794 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 48. | XX | Font embellida arquitectònicament amb una estructura de planta rectangular. Sembla una capelleta o oratori amb una façana oberta amb un arc apuntat i una falsa coberta de teules de dues línies que la coronen. L'interior està fet amb pedra unida amb morter en forma de volta de quadrant d'esfera.Té una aixeta d'aram regulable. L'aigua neix en una mina, i s'usa en el santuari, però se n'extreuen quantitats per a viatgers i visitants perquè diuen que té propietats medicinals. | 08007-109 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans | 41.6163800,2.5171100 | 459769 | 4607297 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es creu que té propietats medicinals i curatives. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74116 | Mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-daiguafreda-de-dalt | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII-XX | <p>Les mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt estan situades a llevant de l'església de Sant Martí. Són tres mines situades a diferents nivells, construïdes aprofitant el desnivell natural del terreny. La primera està situada a l'altre costat del camí i té poca alçada. Tant la boca com els murs són fets de pedra seca. L'aigua que en surt està canalitzada vers a migdia i es perd pendent avall. La segona mina està situada en una cota superior. És feta de pedra seca i té la boca d'arc rebaixat de maó, on encara hi ha fixada l'antiga porta de fusta. La tercera mina és més amunt, envoltada de vegetació.</p> | 08014-176 | Aiguafreda de Dalt | <p>Van ser construïdes per tal de drenar l'aigua que transcorre pel subsòl de l'església i que en feia perillar la integritat. Davant la mancança d'aigua que patí la població a mitjans del segle XX, es van fer diverses prospeccions en aquesta zona per tal d'aprofitar la seva riquesa hídrica. Tanmateix, l'aigua obtinguda resultà insuficient i es va començar a prospectar la zona d'Avencó.</p> | 41.7886300,2.2580800 | 438353 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38145 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii-0 | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | <p>Ciperàcia molt rara als Països Catalans on només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc, no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses, sobre sòl eutròfic. Argentona és una de les zones amb més poblacions, localitzant-se al torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés.</p> | 08009-152 | Torrent de Burriac, torrent de l'Espinal, riera de Clarà i turó de Cirés | 41.5431100,2.3891100 | 449047.05 | 4599230.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38145-foto-08009-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38219 | Can Patet (Can Ballot del Cros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patet-can-ballot-del-cros | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia agrupable dins el tipus V. Amb tres cossos perpendiculars a façana i el cos central més elevat i la teulada perpendicular a façana. Conserva un carreu datat del 1627-3. En la façana, tot i tractar-se d'una construcció senzilla destaquen el portal rodó i els brancals de pedra amb motllures. Conserva la llar de foc amb el forn adossat al darrera, usual en les cases pairals de l'època.</p> | 08009-226 | Veinat del Cros. Antic Camí de Sant Miquel del Cros. | <p>Aquesta masia, situada al grup de les que formen l'entorn de la capella de Sant Miquel Arcàngel, pertanyent a la parròquia d'Argentona, estava antigament en possessió de la senyoria del castell de Sant Vicenç, de Vilassar de Dalt. Que al llarg de successius canvis de propietat, pertany actualment a la finca de Can Garí del Cros</p> | 41.5349030,2.4124120 | 450984 | 4598305 | 1627 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38219-foto-08009-226-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2026-05-05 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37902 | Vegetació de la bassa de la font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-la-font-de-la-fontana | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992 | El safareig té pèrdues ja que està en mal estat de conservació i el nivell d'aigua hi és molt baix (uns 15-25 cm). Caldria reparar-ne les fuites a fi de millorar l'estat de conservació d'aquesta comunitat d'algues i també del safareig com a element arquitectònic. Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Antic safareig abandonat que recull les aigües de la font de la Fontana i on, submergides a l'aigua, hi trobem una població d'asprelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies. També hi apareixen Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats. La bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. Els entorns de la font de la Fontana han estat arreglats pel grup Fot-li Castanya i la Plataforma Odeon, i hi han col·laborat els Ajuntaments d'Arenys de Munt, Canet de Mar i Sàlvia Associació de Dones. | 08007-217 | Font de la Fontana - Serra dels Termes | 41.6097500,2.5556600 | 462977 | 4606544 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37902-foto-08007-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del ventós d'aigües dolces amb Chara sp. és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38364 | Torre del Felipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. | 08010-15 | Carrer Rocafort, núms. 25-27 | Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7974700,1.9533900 | 413047 | 4627819 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38220 | Can Gol (Can Vives) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gol-can-vives | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII-XX | <p>Masia del grup VI, segons Bonet i Garí, de planta rectangular, a quatre vents, de planta baixa, pis i golfes. Disposa de terrenys, safareig i cossos auxiliars, així com un camí d'accés arbrat. L'edifici original és probablement del s. XVII, i en reformes posteriors s'hi han incorporat bells elements neoclàssics de terracuita en el tractament de les façanes i en el coronament de la teulada. A l'interior es conserva mobiliari d'època, provinent de l'edifici original; llits isabelins, calaixeres i altres.</p> | 08009-227 | Veïnat del Cros. Camí del Cros | <p>Es conserva a l'interior el projecte emmarcat de reforma, dels volts de 1853.</p> | 41.5339800,2.4152300 | 451219.04 | 4598201.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38220-foto-08009-227-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tot i les modificacions, fins ara ha sabut conservar l'estil i volumetria originals. Manté les cantonades de pedra vista carejada i la façana nord-est pràcticament intactes. Cal destacar la garita de guàrdia de la cantonada nord i l'escala exterior d'accés doble de la façana sud-oest, amb una magnífica balustrada de terracota. A destacar en l'interior la data de 1691 en el sostre de la sala del primer pis. També conegut com Mas Gual del Cros. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38259 | Llar d'avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis | XX | Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. | <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> | 08009-266 | Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot | 41.5476800,2.3954400 | 449579.05 | 4599734.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Gallifa Grezner, arquitecte | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38365 | Mas Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Mas Canet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Actualment la casa està essent restaurada pel mateix propietari. | Masia de planta quadrada amb la façana principal orientada a migdia i coberta de teules a quatre aigües amb els careners paral·lels. Consta de planta baixa i dos pisos. Té una torratxa o llanterna que s'eleva per la part central de la coberta i il·lumina l'escala interior. El propietari explica que la casa no té fonamentació, sinó que ha estat construïda damunt de la roca mare. A l'entrada de la casa, s'observa un arc ogival postís. A la planta baixa també queden les restes del forn de pa, les corts de les vaques i una habitació a mà esquerra, antiga cort on al picar el mur va aparèixer una portalada molt antiga, de dovelles, tapiada, que segons el propietari podria ser la més antiga de la casa. Al primer pis es pot observar un pou amb la data a la pedra del 1773, i també es poden observar les restes, tapades, d'un broc encara més antic. A tramuntana té un cos adossat amb un porxo d'arcs de mig punt que continua a la façana de ponent i que fa de galeria, precedint l'entrada de la casa. Murs exteriors arrebossats i pintats. L'aspecte actual de la casa és fruit de diverses modificacions patides al llarg dels segles, les de 1773 i 1777 en deixaren empremta en algunes llindes. En les reformes que s'estan realitzant en aquests moments, es conserven elements antics, però es varia la seva situació en funció de les noves necessitats. Hi ha una bassa a la part septentrional d'uns 12 metres de llargada per 4 d'amplada. | 08010-16 | Afores, per sobre el Torrent del Mig | Es documenta des del segle XVI, en el fogatge de 1553, com 'Onophre Canet', un dels habitants de la parròquia i terme d'Artés i Horta. En el capbreu de 1693, el propietari és Joan Canet, fill i hereu de Bernat Canet. L'any 1774 n'era l'amo en Joan Canet i sabem que residia al mas. A principis de segle XIX, passa per dificultats econòmiques, i l'any 1872 consta com a propietari el darrer Canet, Josep Canet. L'any 1954 la propietat ja estava a mans d'un Vila, Francesc Vila i Batlle; desconeixem quan comença aquest cognom (el Sr. Lluís Oliveras ens deia que des de finals de segle XIX). Des de l'any 1982 el Sr. Lluís Oliveras Calafell n'és el propietari. | 41.8008600,1.9380700 | 411779 | 4628211 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38365-foto-08010-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha documents que surt com a Can Canet i d'altres com a Mas Canet. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38260 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi | XX | Sembla haver estat restaurada exteriorment fa poc, però es detecten humitats en la seva façana posterior. | <p>Casal d'estiueig dels anys vint del S. XX, amb tendències de tipus noucentistes. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta baixa, pis i golfes, de planta quasi quadrada, amb un cos sortint aterrassat que emmarca l'entrada principal i el seu simètric a la façana posterior. També disposa d'una galeria en la façana est. La teulada, a quatre aigües, té els careners i remats de ceràmica esmaltada. I es pot observar pedra artificial en la balaustrada dels terrat i altres elements decoratius.</p> | 08009-267 | Nucli urbà. Av. Burriac, 13 | 41.5475100,2.3949500 | 449538.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38260-foto-08009-267-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37836 | Veïnat de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-cecilia | XVII-XX | Veïnat format al voltant de l'ermita de Santa Cecília i que consta de la masia de Can Gabandé, Can Rata, l'antiga rectoria, el paller, i una altra casa. Can Gabandé està adossada a l'ermita fent un angle de 90 graus. Al costat hi ha Can Rata, que juntament amb l'antiga rectoria i el paller, deixant a la part posterior de Can Rata, un petit pati. | 08007-151 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5964000,2.5146500 | 459551 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc