Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58024 | Diari de la Batalla dels Prats de Rei del mariscal Guido Von Starhemberg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-del-mariscal-guido-von-starhemberg | -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Batalles de la Guerra de Successió a Calaf i els Prats de Rei', Miscel·lània Aqualatensia, VIII, p. 185-210. | XVIII | A més dels diversos plànols bèl·lics publicats durant el segle XVIII, una segona font documental imprescindible per entendre el desenvolupament de de la Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins la Guerra de Successió, és el diari de l'estat major del comte i mariscal Guido Von Starhemberg, document traduït al català pel que fa al seu títol com 'Diari d'allò succeït al campament dels Prats de Rei, des de setembre a desembre de 1711'. Aquest important document que narra la batalla des del punt de vista de l'exèrcit aliat roman inèdit i es troba actualment custodiat a l'Arxiu de Guerra de Viena (Ka - Kriegsarchiv - Wien). El diari ha estat donat a conèixer fa uns pocs decennis i es troba encara pendent d'un estudi i una edició crítica. | 08170-167 | Österreichisches Staatsarchiv (Kriegsarchiv), Nottendorfer Gasse, 2, A-1030 Wien | Aquest document manuscrit, diari de l'estat major del mariscal austríac Guido Von Starhemberg, fou 'redescobert' a inicis dels anys 80' del segle XX pel veí de Sant Pere Sallavinera (Anoia) Ramon Santaeulària Malet. La coneguda com 'Batalla dels Prats de Rei' és un important i determinant episodi bèl·lic de la Guerra de Successió que va tenir lloc als Prats de Rei del 17 de setembre fins el 24 de desembre de 1711 que va generar un volum considerable de documentació històrica, la qual en la seva majoria es va publicar i imprimir durant el segle XVIII i es troba força dispersa. La Guerra de Successió Espanyola (1702-1714) va tenir un abast internacional i en ella es van enfrontar les diferents potències europees, arribant a un equilibri de poders que es va mantenir fins a la Primera Guerra Mundial. La batalla dels Prats de Rei va suposar la última gran victòria de l'exèrcit aliat. Per a Catalunya, però, el final d'aquest conflicte suposà la pèrdua definitiva de la seva sobirania política i nacional. | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 1711 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Guido Von Starhemberg | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 90748 | Les bruixes d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> | 08153-74 | Òrrius | <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> | 41.5585600,2.3532600 | 446070 | 4600967 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90710 | Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> | 08153-65 | Òrrius | 41.5574300,2.3605400 | 446676 | 4600837 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 90709 | Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan | <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> | 08153-64 | Òrrius | 41.5555600,2.3547400 | 446191 | 4600633 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90714 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> | 08153-68 | Òrrius | <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> | 41.5546400,2.3406900 | 445018 | 4600540 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 57694 | Camins històrics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camins-historics | I-XXI | La major part d'aquests camins s'han convertit en carreteres. D'altres es troben en molt mal estat per la manca d'ús i manteniment. | Els camins històrics d'Òdena s'articulen a l'entorn de dos eixos fonamentals: l'antic camí ral que comunicava Barcelona i Lleida (de ponent a llevant) i el camí que comunicava les terres de Tarragona amb l'interior de Catalunya (de sud a nord). La resta de camins comuniquen i enllacen nuclis entre aquestes dues vies principals. El camí que comunicava les terres de Tarragona amb Manresa a l'interior creuava Igualada i arribava a Òdena, des d'on continuava per Viladés (amb una petita variant per can Brunet) i sortia del terme en direcció a Manresa. Va ser una via de comunicació fonamental des de l'antiguitat, que va fomentar l'aparició i desenvolupament de la ciutat d'Igualada, la bona comunicació del castell d'Òdena amb la costa i l'aparició per exemple de centres artesanals a peu de camí com la terrisseria tardo-romana de Viladés, així com petits nuclis poblacionals com les casetes de can Brunet o Ripoll. En l'actualitat una part important d'aquest camí s'ha convertit en carretera C-37 que ha variat en alguns trams el seu trajecte primitiu, fet que ha permès que el camí antic es mantingui en molts trams. El camí ral de Barcelona a Lleida creuava el terme municipal pel sud. Malauradament després de l'expropiació de part del terme municipal d'Òdena efectuada l'any 1925 per la Dictadura del Primo de Ribera l'any 1925 en favor d'Igualada, la major part d'aquesta antiga via de comunicació va estar integrada dins d'Igualada. Des del camí ral sorgien diverses vies secundàries, una primera que anava fins ca n'Aguilera de la Costa, el Raval d'Aguilera i Òdena, amb una variant vers Maians. Un segon que comunicava Igualada amb l'Espelt i continuava vers Rubió. Un altre que comunicava Igualada amb can Sabater. També es localitzen d'altres de transversals com el de Can Brunet, passat per can Sabater fins les Casetes d'en Mussons i d'aquí fins l'Espelt i vers Jorba. En relació a la comunicació est-oest la presència d'obstacles físics com la riera d'Òdena han dificultat des d'antic la comunicació de dos nuclis importants com són Òdena amb l'Espelt. També hi havia diverses vies pecuàries, entre les que cal destacar la que venia de Maçana fins les Casetes d'en Mussons i l'Espelt, camí que s'utilitzava també per anar amb animals a bast i comunicar els diversos masos de la zona i el mateix camí d'Igualada a Manresa que era simultàniament una antiga carrerada | 08143-621 | Òdena | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani|Medieval|Paleolític|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|85|77|83 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 97572 | Cim del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-montcau | <p>El Montcau és un cim emblemàtic de Gelida i es troba a 644 m d'altitud. El cim forma part del límit del terme amb el municipi de Subirats amb qui el comparteixen.</p> <p>Dalt de tot, una enorme roca simbolitza el cim i hi ha fixada una placa de planxa instal·lada per l'Ajuntament de Gelida on indica el nom i l'altitud. Just al costat hi trobem la bústia metàl·lica amb el llibre de visites instal·lat pel Club Excursionista de Gelida.</p> <p>El mateix club organitza cada any per Nadal la mítica excursió fins al Cim del Montcau.</p> | 08091-318 | És un dels cims de les Muntanyes d'Ordal. Fa de límit de terme amb Subirats. | <p>El sender de Gran Recorregut GR 5, també conegut com a 'Sender dels miradors', hi passa a tocar. Es tracta d'un itinerari de 234 quilòmetres que travessa l'Alt Penedès, el Garraf, l'Anoia, el Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme, començant i acabant a Sitges i Canet de Mar.</p> | 41.4109400,1.8658100 | 405207 | 4584998 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845525878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845539682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845554003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845574582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845592938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845878475.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc i és dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 77763 | Pregona (Comapregona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregona-comapregona | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XIV-XX | Es poden distingir els diferents volums arquitectònics segons l'època: el cos central de la casa, el més antic, va ser ampliat en època moderna cap a migdia i ponent amb galeries al sol i un tancat amb barri. L'ampliació d'estil modernista és un altre cos adossat al nordest, ben diferenciat, fet d'obra de maó i amb decoracions ceràmiques. La casa té a més algunes dependències, tant agrícoles com de lleure. | 08223-35 | És la casa que queda més al fons de la Vall d'Horta; la reixa d'accés sol estar tancada. | La història del mas Pregona (citat per primera vegada l'any 1236), de vegades anomenat també Comapregona, apareix lligada al veí mas Romeu, i al llarg dels anys els propietaris solen ser els mateixos: Comapregona, Romeu i Mata. Als anys 20 del segle XX va ser ampliada i reformada amb un regust modernista a l'estil del veí Marquet de les Roques. | 41.6882000,2.0159200 | 418104 | 4615626 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77763-foto-08223-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | A la façana del cos d'època modernista hi ha dos plafons ceràmics amb dues imatges diferents de la Marededéu de Montserrat. | 94|98|105|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 91532 | Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti-de-travil | <p>GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p>GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.</p> <p>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII, XIX, XX | <p>Sant Quintí de Travil és una església de planta rectangular, orientada de nord a sud. La coberta és a dues aigües i està feta de teula àrab. Sobre la façana sud hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura en mal estat de conservació. Actualment, només es conserva l'arc del costat oest, el qual està fet amb dovelles de pedra sorrenca.</p> <p>Els murs de l'església són de lloses, pedres irregulars i carreus desbastats que probablement van ser reaprofitats de l'antiga església romànica. El gruix va entre els 80 cm dels murs sud i nord i els 100 cm dels murs est i oest. El canvi de gruixut és degut al fet que els murs laterals són els murs de càrrega de la volta.</p> <p>La porta està al mur sud i presenta llinda de pedra monolítica amb arc de descàrrega triangular format per dues lloses al centre. Els muntants són simètrics amb tres grans blocs de pedra sorrenca situats de forma alterna. Al mur de llevant hi ha una lluerna que il·lumina l'altar. És de petites dimensions i està perfilada amb lloses. La nau de l'església presenta volta de canó i està enguixada i pintada. Al mur oest hi ha adossada la sagristia, de planta rectangular i coberta a dos vessants, amb carener d'est a oest. Està unida a l'església per una porta amb llinda i muntants de pedra, doella esbiaixada i oberta a l'interior. Hi ha una lluerna al mur oest molt similar a la de l'altar però més gran.<br /> <br /> El cementiri està ubicat a la zona al sud de l'església, envoltant part de la nau de l'església. El mur perimetral del cementiri s'adossa per un costat a la sagristia i per l'altre a la meitat del mur est de l'església.</p> | 08045-110 | És el centre de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'església de Sant Quintí de Travil està documentada ja des de mitjans del segle X, entre 942 i 978, quan apareix esmentada junt amb Terrers entre les parròquies de la Vall de Lord usurpades pel comte Sunifred (VVAA, 1985). També apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell. Posteriorment, al llarg dels segles XIII i XIV, deixa d'aparèixer com a parròquia i en època baixmedieval i moderna és esmentada com a sufragània de l'església de Sant Martí de Capolat (SAB, 2004). És possible que durant els primers segles d'existència de l'església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l'epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> D'aquesta primera església medieval no se'ns en conserven estructures més enllà de pedres reaprofitades en l'actual església i l'extrem meridional de la necròpolis que es va localitzar en unes excavacions realitzades l'estiu de l'any 2004.<br /> <br /> L'església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l'església i el seu cementiri. El retaule de l'església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data '1779'. També s'hauria construït a sobre la porta d'accés a l'església un cor de fusta. Al segle XIX es construiria la sagristia, adossada al mur oest de l'església. En el seu mur nord hi ha una pica encastada i al centre del sostre una pintura amb la data que ens indica el moment de la possible construcció d'aquesta (setembre de 1881). </p> <p>Finalment, al llarg del segle XX s'haurien construït els nínxols del cementiri, que estan adossats al mur meridional de la sagristia.</p> | 42.0794664,1.7163724 | 393824 | 4659397 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-1100.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Al costat de la porta d'entrada es conserva una pica beneitera adossada al mur. Té forma de copa amb les parets decorades amb motius a base de parelles de cercles concèntrics i una creu central. Probablement va ser construïda al segle XIX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||
| 87381 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-11 | XX | Casa aïllada. És de planta quadrangular, i presenta una teulada de peces àrabs, amb el carener perpendicular al carrer, i inflexions. Una bola remata l'edifici. La façana principal te tres eixos de simetria, formats per la porta central i les finestres, una a banda i banda. Totes les obertures estan protegides per persianes de llibret. La porta i les finestres estan protegides respectivament per sengles guardapols trencats en relleu, que presenten un ornament central en forma de medalló. Una marquesina surt de la façana per sobre de les obertures i per sota dels tres respiralls ornamentals. Aquesta estructura està coberta per teules i reposa en quatre columnes de ferro colat. Completa la façana un ràfec volat corregut que reposa sobre mènsules de fusta. La casa te al davant una reixa cega amb porta marcada per dos pilars rematats per sengles boles ornamentades. Al pilar esquerre, i escrit en unes rajoles vidrades, hi ha el nom de la casa: La Roca. | 08158-220 | Ángel Guimerà, 18 | 41.4358200,2.0095700 | 417254 | 4587612 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87381-foto-08158-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99904 | Carrerada del Puig Cogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-puig-cogull | <p><span><span><span>ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina, Associació d'Amics dels Camins Ramaders, Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | X-XXI | Alguns trams es troben asfaltats, i d’altres presenten modificacions de traçat significatives. | <p><span><span><span>La carrerada entra a Sant Sadurní d’Anoia des del sud de Sant Pere de Riudebitlles, passa a prop de la masia de cal Mota. La via segueix pel camí de cal Rosell (davant de les caves Soler-Jové) fins a desdibuixar-se en arribar a la carretera C-532.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquí la carrerada feia un gir pronunciat cap al sud fins a arribar a l’actual gran rotonda de confluència entre la C-532 i la C-243a, on es fusionava amb la carrerada de can Castellví a Sant Sadurní. Des d’aquí, la carrerada seguia uns 400-500 m (carretera C-243a) fins a fusionar-se amb la carrerada a la Cerdanya, just davant de les caves Canals i Munné.<strong> </strong></span></span></span></p> | 08240-249 | Àrea sud del municipi. | 41.4249800,1.7678300 | 397040 | 4586668 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99904-p1120986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99904-p1120987.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | La carrerada del Puig Cogull enllaça Miralles amb Sant Sadurní d’Anoia, passant per Rofes, i agafant l’actual carretera BV-2136 per travessar el coll del Bosc, fins a arribar al nucli de Mediona. A partir d’aquí el traçat era el de l’antiga carretera de Mediona a Sant Quintí de Mediona, i a partir d’aquí travessa el riu Mediona pel costat del molí de ca l’Oliver fins a arribar a la carretera vella de Vilafranca a Igualada. Des d’aquí la carrerada queda bastant desdibuixada, agafant una sèrie de camins rurals pel sud de Sant Pere de Riudebitlles, fins a passar per cal Rossell de la Serra, abans d’entrar a Sant Sadurní d’Anoia. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 96102 | Can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII - XX | Les obres efectuades a finals del segle XIX i primera meitat del XX han modificat l'edificació. | <p>La masia, de gran volum, ha experimentat un creixement que respon a les diverses necessitats dels seus habitants al llarg de la seva història. Ha patit reformes especialment voluminoses i transformadores a finals del segle XIX i durant el segle XX. Gran part d'aquestes intervencions han emmascarat la seva fesomia primitiva. En aquest sentit, són notables les galeries o porxades laterals ubicades a l'est i a l'oest, que formen cossos de major alçada afegits al segle XX.</p> <p>L’edifici central, que conserva l'aspecte més primitiu, té una coberta amb teulada a dos vessants i presenta antics elements en la façana que han quedat emmascarats per pintura i altres reformes. Un exemple d'això és la finestra situada a l'est de la façana principal, una de les obertures de la primera planta. Aquesta finestra, amb un ampit de pedra rogenca motllurada, té una llinda amb decoració floral que sembla endevinar-se. El carener del mateix cos, perpendicular a la façana, està fet de peces de teula àrab, amb un ràfec dentat i una teula carenera trencada com a element apotropaic.</p> <p>La resta de cossos edificats, units a l'edifici central, tenen cobertes a una i dues aigües, amb poques obertures, totes allindades i distribuïdes sense cap ordre aparent per les diferents façanes.</p> <p>La masia compta amb dos rellotges de sol situats a diferents façanes de l'edifici, amb orientacions diferents. Tots dos són d’autor, rectangulars i verticals, i conserven els gnòmons de vareta. Un d'ells està orientat al sud-est i ha estat pintat recentment amb un color terrós, sense marques horàries ni ornamentació. L’altre, ubicat en una façana orientada al sud-oest, està repintat de blanc, tampoc mostra marques horàries ni ornamentació.</p> <p>D'interès és també la presència d’un pou de pedra rogenca situat davant de la façana principal, relativament proper a la porta d’accés a l’antic edifici, així com una antiga fita que marca el límit de la propietat.</p> <p>Les darreres grans intervencions del segle XX han transformat aquest conjunt rural en tres apartaments.</p> | 08068-108 | Àrea del Castell de Cervelló. Accés a la urbanització Can Castany | <p>La construcció de la casa es data aproximadament entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Les primeres referències documentades daten del 29 d'agost de 1646, on es menciona Francesc Castany i el seu fill Pau (Llurba, 2021: 67).</p> <p>L'any 1652 es fa menció de Margarida Castany com a propietària d'un molí a la riera de Cervelló, mentre que una altra dona, Agnès Castany, filla d'Antoni, és associada al mas i al molí el 1653. En el document relatiu a l’inventari del molí, es detallen béns mobles com una caldera d'aram, pales, graelles, robes i altres objectes d’ús quotidià, revelant l'existència d'una casa més que modesta al molí (Llurba, 2021: 67-68).</p> <p>Durant el període de 1716-1717, Joan Castany, membre de la família, és reconegut com a jurat procurador del Consell municipal de Cervelló, probablement com a propietari del mas. Amb ell, s'inicia una important vinculació de les persones propietàries del mas amb l’administració pública del municipi. Al segle XVIII, la propietat passa a la família Font de Barcelona, que tenia actius en la indústria tèxtil, especialitzats en teixits com passamans i galons, produccions que formaven part habitual de la moda de l’època.</p> <p>Pere Font i Galonero, o possiblement el seu germà Francesc, es destaquen com els pioners de la família Font a Cervelló. Pere és reconegut com a propietari de Can Castany i figura destacada juntament amb Climent Pi en la decoració de les pintures barroques de l'antiga església de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>A més de la seva implicació en la indústria tèxtil al segle XVIII, els propietaris de Can Castany també van prosperar gràcies a la ramaderia i l'explotació de pedreres. L'últim gran propietari, Josep Font Colomer, va veure una disminució de la seva hisenda a finals del segle XIX, afectat per la fil·loxera i desavinences polítiques amb altres destacats personatges públics del municipi, com Joaquim Mensa i Manuel Gispert.</p> <p>Després de dècades de decadència de la finca, finalment, a la dècada de 1960, Can Castany és venuda, i el 1967 els diaris ja publiquen anuncis de venda de les parcel·les de la urbanització que pren el nom de la casa (Llurba, 2021: 67-71).</p> | 41.3892181,1.9620272 | 413220 | 4582485 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10804.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Aquesta és una de les masies més significatives de Cervelló, forma part del conjunt de masies situades prop del castell i de la primitiva església, actualment dedicada a Santa Maria de Cervelló.Per la seva posició al costat del camí Ral, es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa (Informació oral Francesc Pasqual juliol de 2024). | 95|98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 68568 | Les dunes de les platges de Les Botigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dunes-de-les-platges-de-les-botigues | AAVV. (2005). 'La platja de Castelldefels'. Comissió IV Premi Castelldefels àmbit sostenible: Castelldefels. | Sense data | El sòl està afectat durant la temporada de banyistes pel seu pas, tot i la habilitació de passeres de fusta temporals. A banda, cal destacar que la riera de Vallbona hi desemboca. | Les dunes de les platges de Les Botigues són un espai sobre una plana quaternària on hi creix vegetació de litoral sorrenc per la seva condició salina i la manca d'aigua; així mateix té una fauna pròpia adaptada també a les condicions del terreny, normalment insectes, fauna entomològica i coleòpters. En moments de pluja, la zona es converteix en aiguamolls, on hi creixen joncs. La vegetació que hi creix subjecta les dunes al terreny. | 08270-690 | Àrea costanera des de la platja de les Botigues fins a Castelldefels | 41.2641600,1.9431900 | 411476 | 4568620 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 91563 | Corredor natural entre la Rasa de Sant Valentí - Torrent de la Guàrdia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-natural-entre-la-rasa-de-sant-valenti-torrent-de-la-guardia | L'àrea té diferents propietaris | <p><span><span><span><span>Franja territorial de camps de conreu i vegetació natural que forma part d’una àrea de protecció especial pel Pla Territorial de les Comarques centrals. És important com a connector biològic amb un abast que va molt més enllà del municipi, ja que forma part d’una xarxa de connexió que permet mantenir uns fluxos d'energia i matèria entre sistemes, i crear i mantenir passos per a les migracions, la pol·linització, el correcte funcionament de les xarxes tròfiques i la seva evolució. Alhora, aquests corredors entre unitats territorials permeten una certa defensa davant de possibles catàstrofes, naturals o provocades, com poden ser els incendis o els canvis climàtics. L’objectiu, la conservació del patrimoni natural.</span></span></span></span></p> | 08228-96 | Àrea central del municipi des del límit Nord al Sud | 41.7029898,1.5010964 | 375287 | 4617886 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91563-p1080780.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | ACORD GOV/156/2008, de 16 de setembre, pel qual s'aprova definitivament el Pla territorial parcial de les comarques centrals. Publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008.En la primera imatge es pot veure l'àrea grafiada sobre mapa, marcat com a C2, imatge procedent del Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 44183 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-0 | COMAS, P. (1990): 'Descobriment d'una sepultura de l'alta edat mitjana en el Turó de la Ferreria de Cànoves',XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 68-71. | II aC - X | Desaparegut | Sota la nomenclatura del jaciment de la Ferreria tenim dues realitats arqueològiques. En primer terme es documentà superficialment, gràcies a la recollida de material ceràmic, un possible jaciment de cronologia iberoromana. Van documentar-se fragments de ceràmica ibèrica així com fragments d'àmfora itàlica, sense que s'observés cap resta construïda. D'altra banda, en el vessant sud, i proper a l'actual cementiri, s'excavà una tomba rectangular recoberta de lloses de pissarra. La troballa, fortuïta, no comportà cap excavació en extensió per tal de delimitar una possible necròpolis. A diferència de la concentració de material ceràmic iberoromà, en el cas de la tomba no aparegué cap element moble que permetés afinar en la datació de l'estructura. Les característiques de la sepultura l'assimilen a d'altres de cronologia àmplia que oscil·la entre l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana. | 08042-68 | Àmbit del camí del Cementiri | El jaciment iberoromà el localitzà Emili Ramon l'any 1967. La tomba altmedieval es localitzà i excavà el setembre de 1972. La tomba va aparèixer quan es llaurava el camp del turó, quan l'arada va arrencar algunes lloses de la sepultura. L'estructura es trobava tot just a 20 centímetres sota la cota del sòl de conreu. | 41.6866500,2.3477500 | 445718 | 4615192 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44183-foto-08042-68-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A l'article de Pere Comas de l'any 1990 hi ha publicades les fotografies de la tomba en el moment de la seva localització i excavació. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 44177 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En un suau pendent que baixa del Turó de les Ferreries, pel seu vessant sud, s'han recollit fragments ceràmics. La zona es troba al voltant de les feixes conreades de Can Julià. | 08042-62 | Àmbit del camí del Cementiri | Estrada (1967) recull aquest jaciment en l'apartat d'indrets que pertanyen a època imperial, sense donar-ne més informació. La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic recull que l'any 2006 no es localitzà cap resta ceràmica. | 41.6839500,2.3475500 | 445699 | 4614892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44177-foto-08042-62-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 44257 | Fumerola de Prades II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii | Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. | Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. | 08042-142 | Àmbit del Montseny Oest | 41.6992400,2.3118000 | 442737 | 4616613 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||
| 44204 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Mas de muntanya ubicat sobre l'actual embassament de Vallforners. La masia actual és la suma de diferents edificacions, totes de planta i pis. La coberta és a dues aigües. A la façana principal hi ha una porta de maó, i de la ,ateixa obra trobem les finestres de la planta baixa i el pis. De tot el conjunt en destaca una finestra d'arc conopial, ubicada a la façana sud. Totes les parets del conjunt són de paredat. | 08042-89 | Àmbit del Montseny Oest | La primera menció que tenim del lloc deriva del fogatge de Cànoves, on apareix esmentat el lloc l'any 1553. | 41.7221300,2.3327600 | 444501 | 4619140 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44204-foto-08042-89-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 184.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44243 | Mas Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. | 08042-128 | Àmbit del Montseny Est | 41.7397900,2.3449400 | 445529 | 4621093 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 44122 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti | ALMAGRO, M., SERRA RÀFOLS, J.i COLOMINAS, J. (1945): Carta arqueológica de España. Vol. II, Barcelona-Madrid. AQUILUÉ, X. i PARDO, J. (1990): 'La vil·la romana de Can Martí (Samalús, Vallès Oriental)', Cypsela, núm. VIII, Girona, pàgs. 87-100. BARRAL, X. (1978): Les mosaïques romaines et medievales de la Regio Laietania (Barcelona et ses environs). Barcelona. ESTRADA, J. (1955): Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers. | II-I aC | Les restes no són observables degut a que les tasques de l'any 1981 les van tapar per tal de preservar-les. | La vil·la romana de Can Martí, pel que fa a les restes excavades, es localitza al costat d'un cobert de Can Pujades, en l'antic lloc on hi havia hagut la masia de Can Martí, avui desapareguda. No obstant, cal dir que l'extensió real de la vil·la depassaria aquest límit, extenent-se pels actuals camps de Can Flaquer, Can Pau Roig, Cal Ferrer Vell, Can Perera i Can Cuní, on Josep Estrada hi recollí material ceràmic romà. En l'actualitat tan sols s'observen un parell de murs a l'interior d'un clos ple de bardisses. Les restes excavades corresponen a 4 estances de la pars urbana d'una vil·la romana, seguint una disposició clarament itàlica. Concretament s'han identificat aquestes estances com a l'atrium, el tablinum i 2 cubiculae d'una domus romana. Aquests espais estaven decorats tan pel que fa a les parets com al terra. De les parets es pogueren documentar pintures parietals sobre estuc del primer estil pompeià. Els paviments de les estances estaven fets amb opus signinum tessel·lats, o mosaics de color blanc amb emblema central. Destaca per les seves característiquesl'habitació 3, amb una decoració a base d'esvàstques enllaçades amb tessel·les de quarsita blanca. Cronològicament caldria datar la construcció de la vil·la entre mitjan segle II aC i la primera meitat del segle I aC. A manca d'una estratigrafia clara s'ha proposat un abandonament entorn de mitjan segle I aC. | 08042-7 | Àmbit Montseny Oest | Els paviments i murs romans van aparèixer en la construcció d'un pou l'any 1957, a més de 2 metres sota el nivell actual del sòl, en el marc d'unes obres que també comportaren l'enderroc de la masia de Can Martí. L'única intervencióarqueològica al jaciment es dugué a terme l'any 1981, a mans del Grup de col·laboradors de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6926100,2.3251600 | 443843 | 4615868 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44122-foto-08042-7-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44143 | Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujades | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | L'aspecte actual del conjunt és d'un edifici amb un planta en 'L' emmarcant una àmplia era de cairons. Aquesta planta és fruit de la juxtaposició de dos edificis de manera perpendicular. El principal és una masia de planta baixa i pis, amb el sostre a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta façana no presenta, en la distribució dels elements, d'un aspecte simètric, trobant-se la porta lleugerament a la seva esquerra. Aquesta porta presenta un arc de mig punt, tot i que desconeixem si dovellada per trobar-se aquesta façana llarga arrebossada. L'altre edifici, també és de planta i pis i teulat a dues aigües, tot i que en aquesta ocasió el carener és perpendicular a la façana. Tant les portes com les finestres són d'arcs rebaixats i totes presenten una volta de sardinell. | 08042-28 | Àmbit Montseny Oest | En el fogatge de 1553 de Samalús ja apareix el lloc de Pujades amb la forma Pugades. | 41.6929600,2.3248000 | 443813 | 4615907 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44143-foto-08042-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorensarc Guàrdia | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 60. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44135 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer | XVI-XX | Masia molt emmascarada per les reformes posteriors que en dificulten la seva atribució. Actualment presenta un cos principal de planta basilical, de tres crugies, en les que s'observa la planta, el pis, i les golfes al cos central. D'aquest nucli primigeni observem a la façana la porta amb llinda plana, finestres envoltades de carreus al primer pis i tres finestres de mig punt a les golfes. En una de les finestres del primer pis hi ha la data de 1830 amb el nom del propietari, Francisco Flaquer. En aquest cos principal s'hi afegiren edificacions annexes. La casa conserva una fresquera al seu interior. Del gran jardí en destaca una terrassa i l'entrada, obra de l'arquitecte Manuel Raspall. A la zona aterrassada hi trobem una balaustrada formada per dobles columnes coronades d'elements neoclàssics, i unides entre sí per bigues metàl·liques corvades. La zona de l'entrada a la finca està decorada amb una portalada amb elements vegetals i el nom de la casa inscrit, vigilat per una caseta. | 08042-20 | Àmbit Montseny Oest | Malgrat no s'esmenta en els fogatges, el cognom Flaquer el tenim documentat des de l'any 1357, i des de l'any 1527 es pot establir la continuïtat del cognom fins avui dia. En la restauració de les Escoles de Samalús de l'any 2010 es va treure un panell enrajolat de Sant Francesc Xavier, avui a la façana de can Flaquer. | 41.6925700,2.3241900 | 443762 | 4615864 | 1912 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44135-foto-08042-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Raspall i Mallol, Manuel | El projecte de l'arquitecte Raspall era més complexe i comprenia la construcció d'un habitatge, que no s'arribà a construir. | 99|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 81232 | Barraca del Camp del Mestre Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-mestre-plans | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6014) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord. | 08128-298 | zona oest de l'urbanització Masia del Solà, enmig d'un camp al costat del carrer de l'Om. | 41.7548100,2.0124900 | 417903 | 4623025 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81232-foto-08128-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81157 | Barraca 2 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6587) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta que devia ser de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-223 | zona occidental de la Baga de la Païssa, en el vessant nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7669100,2.0206800 | 418599 | 4624360 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81157-foto-08128-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81158 | Barraca 3 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6588) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de l'estructura es troba esfondrada, coberta parcialment per vegetació . | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada a l'oest. | 08128-224 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7664300,2.0208200 | 418610 | 4624307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81158-foto-08128-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81156 | Barraca 1 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6586) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té part del sostre esfondrat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda d'arc en angle formada per dues lloses i orientada al sud. | 08128-222 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a l'alçada del Pla de Cardona, damunt el camí de la Coma. | 41.7673500,2.0194200 | 418495 | 4624410 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81156-foto-08128-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81220 | Barraca de l'Esquirol als Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lesquirol-als-campassos | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6601) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns signes de deriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord; sobre la llinda de la porta hi ha una petita obertura. | 08128-286 | zona nord-oest del terme municipal, al vessant que s'aixeca al sud-oest de la granja dels Campassos. | 41.7676800,2.0053900 | 417329 | 4624461 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81220-foto-08128-286-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 60738 | Torrent del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-vilaro | S'haurien de netejar els camins d'accés. | <p>Torrent que té el seu inici a la bassa de Vilaró, al sud del mas homònim. A través d'una zona enclotada, entre el Vilaró i els Solans, desemboca al rec de Riambau. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-124 | zona del Vilaró | 41.9985500,2.1661900 | 430944 | 4649951 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60738-foto-08199-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60616 | Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra-0 | XVIII-XX | La creu, destruïda durant la guerra d'Espanya (1936-1939), fou substituïda per una de nova | <p>Creu situada al costat del camí, sobre una petita elevació del terreny. La base de la creu està situada a l'interior d'un encaix a la roca natural. Al costat sudest de la base hi ha una pedra amb un encaix rectangular (21 x 23 cm) que podria haver servit per encabir-hi un altre element; a l'interior de l'encaix hi ha molsa i material sedimentat. La creu està situada sobre un suport rectangular de pedra d'una alçada de 170,5 cm., 22, 8 cm d'ample i 17 cm de fons. És monolítica, amb les arestes motllurades. Les mesures màximes són: alçada, 40,5 cm; amplada de la base i alçada dels braços, 10,5 cm; fons, 12 cm; amplada total dels braços, 40 cm; de la base de la creu a l'inici dels braços, 16 cm. A la part central dels braços es marca, en relleu, una creu simple que mesura 34, 5 cm d'alçada; 33 cm d'amplada total dels braços; el gruix de la creu és de 2,5 cm. A la roca de la base es pot observar la inscripció 'I783'; els altres costats estan massa plens de vegetació per veure-hi res. La creu està orientada sudest-nordoest.</p> | 08199-2 | zona del Vilaró | <p>Està situada al costat de l'antic camí ral. Es destruí durant la guerra (1936-39) i se n'hi va posar una altra, l'actual. L'única referència històrica és la inscripció a la base: 'I783'.</p> | 41.9912300,2.1596100 | 430391 | 4649144 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60616-foto-08199-2-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||
| 60737 | Bassa del Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-vilaro | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Bassa de grans dimensions excavada al terra. Al seu voltant hi creix vegetació de ribera. L'aigua que es filtra de la bassa va al Torrent del Vilaró.</p> | 08199-123 | zona del Vilaró | 41.9951000,2.1623200 | 430620 | 4649572 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60737-foto-08199-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60701 | Riera del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-vilar | <p>Vegetació de ribera. Zona d'interès paisatgístic. A la riera del Vilar hi ha el salt de Sallent.</p> | 08199-87 | zona del Vilar | 41.9891700,2.1841100 | 432418 | 4648896 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60701-foto-08199-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Neix al sudest del Vilar i arriba fins a la Tuta. A l'alçada de la font del Vicari s'ajunta amb les aigües procedents de la urbanització del Bingrau (hi ha una depuradora). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 60704 | Teuleria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-vilar | El forn està predestinat a una destrucció irremissible si no es prenen les mesures adients de consolidació. | <p>Ruïnes d'una antiga teuleria. Per tradició oral s'afirma que s'hi varen fer les teules per a diverses cases properes, bé que ningú no ha vist funcionar mai el forn. El que en queda, enmig de la vegetació, són les restes de quatre murs de maçoneria que formaven una estructura quadrangular. Com la majoria de forns, es va aprofitar un pendent de la muntanya per a encabir-lo.</p> | 08199-90 | zona del Vilar | 41.9832800,2.1842700 | 432425 | 4648242 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60704-foto-08199-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Arribar-hi és complicat, no tant per qüestions d'accessibilitat com per localitzar la seva ubicació correcta enmig de la vegetació. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícula d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60700 | Font del Vicari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicari | <p>Punt d'interès paisatgístic. Hi ha dues fonts (dos aqüífers diferenciats). A l'entorn, entre altra vegetació, abunden els boixos. Per la font passa el camí de Santa Perpètua, sender de Gran Recorregut GR-3.</p> | 08199-86 | zona del Vilar | 41.9857200,2.1847800 | 432470 | 4648512 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60700-foto-08199-86-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Abans era coneguda com a font de la Devesa; es desconeix el perquè del canvi de nom. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 60702 | Arbreda del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-vilar | <p>Conjunt d'unes 50 alzines situades a banda i banda d'un camí que condueix a la font del Vicari, a la capçalera de la riera del Vilar, part del gran recorregut GR-3. Punt d'interès paisatgístic.</p> | 08199-88 | zona del Vilar | 41.9833900,2.1801900 | 432087 | 4648257 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60702-foto-08199-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El conjunt de l'arbreda hauria de tenir el reconeixement de 'punt d'interès paisatgístic' i estar protegit a nivell local. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 60736 | Font dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Font a l'inici del torrent dels Solans, enmig d'una pollancreda, al capdavall del camp dels Aiguerols. El mas els Solans recull aigua de la font en un dipòsit per al seu abastament.</p> | 08199-122 | zona del Pujol | 41.9941900,2.1716900 | 431395 | 4649463 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60736-foto-08199-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del torrent dels Solans, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. La font recull l'aigua dels aqüífers situats a la part baixa d'uns camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60735 | Torrent dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-solans | Caldrien contínues anàlisis de l'aigua per a conèixer la seva potabilitat. | <p>Torrent que s'inicia a la font dels Solans, a 800 m.s.n.m., en una zona de pollancres, i baixa fins a la Riera de Sorreigs, a l'est, a 600 m.s.n.m., a la zona del Gorg Negre, ja en terme de Sobremunt. Transcorre per una zona enclotada al nord de la Tuta, enmig d'una espessa vegetació de ribera.</p> | 08199-121 | zona del Pujol | 42.0014300,2.1799400 | 432086 | 4650260 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60735-foto-08199-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Es fa difícil valorar l'estat de conservació del Torrent. De moment, la vegetació de l'entorn creix abundant; el que no podem valorar és la qualitat de l'aigua. El mas els Solans s'abasteix de l'aigua de la font dels Solans, a l'inici del Torrent, per la qual cosa hauríem de considerar que l'aigua és potable. El que sobta, però, és que la font recull l'aigua dels aqüífers situats sota camps de conreu, fet que fa dubtar, i força, que les condicions de l'aigua siguin les més apropiades per al consum humà. Evidentment, hauran de ser les anàlisis de l'aigua les que en determinin la seva salubritat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60739 | Rec de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-tuta | Rec contaminat. | <p>Rec situat entre el nucli urbà i el mas Pujol. Discorre per una zona enclotada fins a la riera del Sorreigs, en terme de Santa Cecília de Voltregà. Abans d'arribar a Sorreigs, passa entre les muntanyes de la Tuta (al nordoest) i Santa Perpètua (al sudest). Zona d'interès natural. Abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-125 | zona del Pujol | 41.9927100,2.1829600 | 432327 | 4649290 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60739-foto-08199-125-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A l'inici d'un dels braços del rec de la Tuta hi ha una depuradora d'aigua. Al rec, a més, s'hi aboquen aigües procedents de la indústria 'Hilados y Tejidos Puigneró, S.A.'. Per les anàlisis que s'hi havia fet, es considerava que l'aigua era 'morta', sense possibilitats de desenvolupar-s'hi vida orgànica. S'haurà d'esperar el pas dels anys per comprovar si les mesures correctores poden regenerar el curs d'aigua. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60703 | Revolt de les Rodes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revolt-de-les-rodes | És una zona afectada per la obertura de la carretera del Bingrau. Com tot element geològic, està afectat per l'erosió, més pronunciada en aquest cas pel fet de tractar-se de materials tous. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics.</p> | 08199-89 | zona del Bingrau | 41.9795700,2.1861400 | 432576 | 4647828 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60703-foto-08199-89-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Rep al nom de Revolt de les Rodes, pels pneumàtics que hi ha protegint la corba. No hi ha una altra denominació popular. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60740 | Pedrera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-sant-bartomeu | <p>http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient</p> | La continua explotació de la pedrera podria fer perillar la conservació de la zona. | <p>Aflorament geològic. És un geòtop, un punt d'interès geològic on es pot observar la successiva disposició dels estrats geològics. 'Al límit est del municipi es troben els cingles que separen l'altiplà del Lluçanès de la plana de Vic. La cinglera està formada per les anomenades Calcàries de Sant Bartomeu. Les roques es van formar durant l'eocè (fa uns 40 milions d'anys) en una zona marina d'esculls coral·lins. Actualment aquestes roques conserven una riquesa paleontològica de primer ordre' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 08199-126 | zona del Bingrau | <p>'La pedrera que, des de fa segles, és on s'exploten aquestes roques [calcàries de Sant Bartomeu] ha proveït de matèria primera a edificis tan emblemàtics com la catedral de Vic o l'església de Sant Maria del Pi, de Barcelona' (http://sbg.llucanes.net; ruta: paisatge i medi ambient).</p> | 41.9789600,2.1879900 | 432729 | 4647759 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60740-foto-08199-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||
| 60672 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-1 | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). La Solana. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVIII | Edifici en ruïnes. | <p>Edifici de planta quadrada. Planta baixa + 1 planta (podria haver-hi hagut una altra planta sota coberta) . Tenia coberta de teules, a dues vessants (actualment, inexistent). Aparell de pedres irregulars disposades arbitràriament. Cantonades no diferenciades. Tàpia a la primera planta. A l'interior de l'edifici, hi ha un mur, orientat nord-sud, fet de tàpia amb base de pedra. Llindes de fusta. Els murs són de pedra lligats amb fang. Els paraments no estan arrebossats (possiblement s'hagi perdut); hi ha diverses reparacions amb maó massís i morter. S'observen reformes amb maó massís en un brancal de pedra. Cos afegit al nord de l'edifici (només planta baixa), amb el parament arrebossat. Estructures de corral i magatzem a l'oest, exempts de l'edifici principal (no se'n conserva la coberta); la planta baixa estava tancada, el paller tenia una obertura superior, la coberta s'aguantava sobre pilars; pilar central amb una estructura adossada que tapia i divideix l'espai interior. Porta amb muntants de pedra (al sud); es tracta de pedres de dimensions més grans, sense desbastar ni polir.</p> | 08199-58 | zona de la Vall | <p>No es coneix documentació escrita. Possiblement, els seus orígens estiguin al segle XVIII. 'La Solana sempre ha estat una masoveria de Pol.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9587200,2.1688500 | 431121 | 4645527 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60672-foto-08199-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està totalment en ruïnes i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 60731 | Font de Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torrats | L'aigua és potable. Convindria netejar de vegetació l'entorn immediat de la font per a fer-la més accessible. | <p>Font situada a la dreta del torrent de Sant Genís, a sota del mas Torrats. Seguint el camí que passa per Torrats, després d'unes corbes en 'S' de la pista, es troba un camí a l'esquerra i allà mateix, al marge de l'esquerra, hi ha la font de Torrats. En les darreres anàlisis encarregades per l'actual llogater del mas, els resultats varen confirmar la potabilitat de l'aigua, utilitzada habitualment pel mas. Aquesta potabilitat és afavorida pel fet que als camps propers a Torrats, a la dreta del torrent de Sant Genís, no s'hi aboquen purins i, per tant, no hi filtracions de nitrats, principal agent contaminador de les aigües de la comarca. Arribar a prop de la font és fàcil, el que costa més és arribar a la deu d'aigua, amagada dins la vegetació.</p> | 08199-117 | zona de la Devesa | 41.9800800,2.1316900 | 428066 | 4647929 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60731-foto-08199-117-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 81159 | Barraca 4 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6589) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit enderroc; coberta parcialment de vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada al nord-oest. | 08128-225 | zona de la Baga de laPaïssa, a mitja alçada del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7675100,2.0212800 | 418650 | 4624426 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81159-foto-08128-225-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81160 | Barraca 5 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6577) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta esfondrada i força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-226 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7654900,2.0218700 | 418696 | 4624202 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81160-foto-08128-226-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81161 | Barraca 6 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6576) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada parcialment, porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-227 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7682800,2.0219000 | 418702 | 4624511 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81161-foto-08128-227-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81162 | Barraca 8 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6579) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de fet, el terreny natural forma part de l'espai interior on hi ha un tram de roca picada, la planta és circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta està orientada al nord-est i té llinda monolítica disposada lleugerament inclinada. | 08128-228 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7662600,2.0222300 | 418727 | 4624287 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81162-foto-08128-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81163 | Barraca 9 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6578) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada a l'oest, és de llinda plana monolítica amb una petita obertura just per sobre de la llinda. | 08128-229 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7672400,2.0224900 | 418750 | 4624395 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81163-foto-08128-229-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81164 | Barraca 10 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7344) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica. | 08128-230 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7680700,2.0231400 | 418805 | 4624487 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81164-foto-08128-230-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc