Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46913 | Cova de la font de cal Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-cal-olivella | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Situada al pendent on raja la font del mateix nom. La boca exterior té una amplada màxima de 180 cm i una alçada de 160 cm. Aquestes mides es redueixen considerablement de seguida que penetra a la paret, de tal manera que a una persona li costa passar per la boca. La cova està excavada al marge de la Riera de Marmellar. Es veuen perfectament a la paret els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües. Des de l'exterior, la cavitat interior es veu de mides relativament grans, tant d'amplada com de llargada.</p> | 08065-72 | sobre la font homònima, al costat del camp de futbol de Castellví | 41.3306500,1.5919300 | 382171 | 4576420 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46913-720.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 62207 | Bauma d'en Roma o d'en Rom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma-o-den-rom | Gran cavitat natural formada geològicament per la sobreposició de capes del període terciari pròpies de la zona. Es tracta d'un espai d'uns 50 m d'ample i 5 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions però força hàbil per ser utilitzat com a resguard o lloc per fer escalada. | 08224-41 | sobre la Rovira dels Cerdans | Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar que aquesta gran bauma va ser utilitzada com a espai d'aixopluc, tant per els pastors com per excursionistes i altres visitants de la zona. Tampoc s'ha pogut definir el topònim, segurament en Roma fou un personatge que s'hi va amagar o que la va fer servir puntualment i d'aquí li hauria quedat el nom. | 41.7795800,2.1843600 | 432218 | 4625625 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62207-foto-08224-41-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 49834 | Pont del canal de Viladomiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-vell | XIX | Pont de pedra d'un sol ull, format per un arc rebaixat fet en dovelles de pedra ben tallada i polida, i els murs de paredat de pedres de mides més aviat grans i formes irregulars, tot unit amb morter de calç. El pont permet creuar el canal de la fàbrica i poder accedir a part dels horts que hi ha a l'altra banda del canal, així com arribar a la palanca que permet creuar el riu Llobregat. | 08092-193 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Vell. | El maig del 1868 l'empresa 'Viladomiu e Hijos', propietària de Viladomiu Vell va sol·licitar l'aprofitament d'aigües per la fàbrica que volia construir als terrenys de la Plana de Sant Marc. Al 1871 la fàbrica va iniciar la seva activitat. A inicis del 1898 es sol·licità reformar la presa a la vegada que augmentar-ne l'alçada, és probable que la construcció d'aquest pont dati d'entorn al moment que es modificà la presa i el cabal del canal. | 42.0098100,1.8865800 | 407803 | 4651465 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49834-foto-08092-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 49833 | Pont del canal de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-viladomiu-nou | - PINEDA, B. (2008): Recuperació del patrimoni industrial català. Les colònies tèxtils. (722-TES-CA-3821; tutor: Robert Vergés) UPCommons, http://hdl.handle.net/2099.1/6566 -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XX | Pont que permet creuar el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. Es tracta d'un pont d'estructura metàl·lica, compta amb bigues de gelosia i biguetes. El paviment actualment és de formigó, i les baranes són de disseny simple, unes senzilles barres verticals i travessers horitzontals de secció circular. | 08092-192 | sobre el canal de la fàbrica de Viladomiu Nou. | La família Viladomiu va fundar la Colònia de Viladomiu Nou l'any 1880, a l'indret anomenat Grau de Sant Marc; la mateixa família, uns anys abans, en concret el 1871, havia posat en marxa la colònia de Viladomiu Vell. La primera resclosa per la fàbrica de Viladomiu Nou es va bastir el 1879 i era de fusta. El 1909 es va sol·licitar la substitució de la presa per una de pedra i a la vegada poder augmentar el salt; el 1911 l'empresa obtingué la concessió de major aprofitament hidràulic. Es probable que la construcció d'aquest pont sigui del moment en que es modifica la presa i per tant, també el cabal del canal. | 42.0038700,1.8881100 | 407921 | 4650804 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49833-foto-08092-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Colònia Viladomiu Nou està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 80964 | Mare de Déu del Roser del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-del-bosc | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una capella d'una sola nau i planta rectangular amb un absis semicircular, realitzada a mitjans segle XX tot seguint com a model l'estil romànic. Segons diverses notícies documentals, alguns elements de la capella són autèntics i provenen d'antigues construccions. Els murs estan realitzats amb grans carreus de pedra disposants en filades a la façana principal i carreus més petits formant un paredat comú a la resta de murs incloent l'absis. La façana principal està rematada per un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, realitzat amb carreus de pedra ben escairats. També trobem un porxo davant la façana principal que s'allarga fins la casa formant un ample passadís cobert. Aquest porxo està suportat per dos grans pilars de pedra que suporten l'estructura de troncs de fusta i les teules corresponents. Els mus laterals estan decorats amb elements medievals, carreus amb inscripcions i un petit sarcòfag. El portal d'accés, de mig punt, és adovellat amb grans carreus de pedra que descansen en brancals també realitzats amb grans carreus de pedra. L'espai interior està cobert per un forjat de fusta seguint les vessants de la teulada, així com també la zona del absis. Destaca un gran arc de punta d'ametlla format per grans dovelles de pedra situat en l'espai de separació de la petita nau i el presbiteri. Destaca la decoració de pintures murals de la zona del absis tot seguint els preceptes i estil del romànic, és a dir, una zona inferior amb imitació de cortinatges, una zona intermèdia on hi ha representats diversos sants i una part superior, en aquest cas ocupats per les bigues del forjat. | 08128-30 | situada dins el recinte que delimita el mas el Bosc, al seu extrem nord. | Capella construïda pels volts de l'any 1940, tot i que l'edifici està bastit seguint l'estil romànic. En la seva construcció s'empraren elements arquitectònics i materials de diferents èpoques (medieval i moderna) i estils artístics, entre els quals del romànic. | 41.7539000,2.0012800 | 416970 | 4622935 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80964-foto-08128-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La paret interior de l'absis està decarada amb pintura mural al fresc, realitzades també a semblaça de l'estil romànic.La capella està situada al pla d'era que hi ha a la part posterior de la casa, quedant dins el recinte clos de la masia.Durant anys, pels volts de l'octubre, la capella va acollir un aplec en honor a la patrona de l'església, acte que era molt concorregut per gent de Monistrol de Calders i les contrades. | 99 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81022 | Font de l'església II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-ii | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX | l'estructura es conserva força bé però amb vegetació que la cobreix parcialment; a més, la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l'església parroquial i prop de la Font d'església I. L'estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l'aixeta o brollador. La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s'hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: 'En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 08128-88 | situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font. La situació d'aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l'església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà. Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l'Ajuntament del moment d'inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 41.7598100,2.0145200 | 418078 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font rep la denominació de Font de l'església, en concret són dues fonts amb aquest nom, situades a pocs metres de distància, en la mateixa línia de marge i mur de contenció del terreny a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. La bibliografia diferencia aquesta com a Font de l'església II.L'accés a aquesta font és més complicat. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81005 | Pedrera de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mussarra | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no té activitat extractiva de fa molts anys. | Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural. | 08128-71 | situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra. | L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta. | 41.7407200,2.0020300 | 417015 | 4621470 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81267 | Barraca de la Puntogaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-puntogaina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6053) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | s'hi pot observar algun petit enderroc. | Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada, construïda aprofitant una balma, de planta irregular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-333 | situada a l'extrem nord i al límit del terme municipal, a la zona de la Puntogaina. | 41.7899100,2.0328700 | 419641 | 4626903 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81267-foto-08128-333-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 43860 | Puig Alter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alter | -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. | Cim més alt del terme de Callús amb 523 m. Des del qual es poden veure grans vistes del terme de Callús. Es troba en una serralada afectada pels incendis del 1994, la vegetació que s'hi troba és arbust i pinassa. | 08038-43 | serra de Puig-Alter | El topònim de Puig Alter ja es troba documentat en època medieval. Al segle X ja es cita el topònim de 'Puig Otario', que probablement servia ja per delimitar termes i les propietats. | 41.8139300,1.7855300 | 399127 | 4629830 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43860-foto-08038-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de Bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||
| 81259 | Mas Tullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tullars | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures. | 08128-325 | seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí. | Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas. | 41.7480500,2.0330700 | 419606 | 4622255 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 88101 | Tina de Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-riols | <p><span><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 253-254. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.</span></span></span></span></span></p> | X-XV | <p><span><span><span>Tina excavada a la roca isolada enmig del bosc, probablement d’època medieval. Es troba emplaçada uns 250 m al nord-oest de la masia de Riols. Consta de tres forats excavats en un gran bloc de roca. Un és més profund, de forma cilíndrica, i correspon a la tina pròpiament, on tenia lloc el procés de fermentació del vi. Les altres dues cavitats, menys fondes, són els anomenats “folladors” o “funyadors”, on es trepitjava el raïm de manera que el líquid resultant queia a la tina. El primer follador es troba al costat de la tina i té una obertura lateral força ampla que servia per desguassar a la tina. Té un diàmetre de 1,50 m. La tina té un diàmetre també de 1,50 m, i una profunditat d’uns 1,20 metres. Una mica més enrere hi ha un segon follador que devia ser secundari. Es troba actualment cobert per una pedra i una soca d’arbre. D’aquest en surt un regueró amb un trajecte corb que desemboca a la tina. A la part més alta que voreja la tina hi ha un regueró més estret que cal suposar que desviava les aigües pluvials. Per un dels costat la roca té una paret recta i amb un cert desnivell on, a la part baixa, cal suposar que hi ha la boixa per on desguassava la tina, actualment coberta per terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 30 metres al nord-est hi trobem un conjunt de tombes excavades a la roca (Can Riols II, sector oest).</span></span></span></p> | 08141-203 | sector sud-oest del terme municipal. Antiga quadra d'Orriols, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Salvador de Torroella. | <p><span><span><span>La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’un nucli d’època antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. Orriols constituïa una quadra autònoma dins el terme de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant Orriols era un petit nucli de cases veïnes, més que no pas un mas. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.</span></span></span></p> | 41.8593500,1.7357500 | 395067 | 4634933 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/88101-tina-riols-60.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta tina es descriu en altres llocs formant part del jaciment de “can Riols II, tombes de can Riols”. Aquest jaciment està inventariat a la Carta Arqueològica i també protegit en el Catàleg de protecció del patrimoni de Navàs (PEUPIC). Tanmateix, nosaltres hem optat per inventariar-lo com un element a part, ja que en realitat la tina està clarament separada de les tombes i difícilment hi tenia cap connexió. | 85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 86765 | Barraca 16865 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16865 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 16865)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta el·líptica, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana. Té una porta i una alçada interior molt petites, encara que la superfície interior és bastant ample. Té un important ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08141-148 | sector sud-oest del terme municipal | 41.8591400,1.7406300 | 395471 | 4634904 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86765-barraca-16865-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86765-barraca-16865-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 86654 | Barraca 11926 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11926 | <p><span><span><span>BRUNET, Francesc (2015). Web Wikipedra (codi 11926)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, força gran, conservada molt parcialment. És de planta rectangular i tenia la coberta de falsa cúpula. A l’esquerra de l’entrada té un contrafort.</span></span></span></p> | 08141-81 | sector sud-oest del terme municipal | 41.8685200,1.6978600 | 391937 | 4635998 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86654-barraca-11926-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 86055 | Mongalou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mongalou | XX | En ruïna | Cabana de pedra construïda amb una funció recreativa entorn de la dècada de 1960 per la família Llonch, propietaris del mas Armenteres i de la casa d'Armenteres de Dalt. Es troba emplaçada vora el camí de Sant Joan d'Oló, uns 300 m a l'oest d'aquest nucli rural. El seu aspecte rústec pot portar a confondre'l amb una barraca tradicional, però el cert és que la seva única funció era que servís com una mena de refugi lúdic i recreatiu per als fills joves i adolescents de la família Llonch, que eren sis germans, tots nois. Es tracta d'una construcció actualment en ruïna però força ben feta, amb planta en forma de quadrilàter de costats desiguals. Els murs són de pedra seca, força gruixuts. En el de migdia hi ha la porta, encarada vers el camí. La construcció té tres finestres amb uns grans marcs de fusta. Sembla que la cabana tenia una coberta també de fusta, de la qual encara se'n veuen mostres al voltant. Col·loquialment, la família anomenava Mongalou a aquesta cabana. | 08258-213 | sector sud-oest del terme municipal | Entorn de 1952 van desembarcar a Sant Joan d'Oló la família Llonch. Eren uns rics industrial de Sabadell, del sector de la llana, i s'hi van estar més de quatre dècades, en les quals van deixar una forta empremta en la memòria popular. Al principi venien per fer acampada a la zona, ja que eren afeccionats a l'excursionisme i a l'esquí. Van fer amistat amb el mossèn i aquest els va convidar a establir-se a la Rectoria, on van adequar tot d'habitacions a les golfes. Aquí s'hi van estar uns dos anys, venint els caps de setmana. Pels volts de 1954 van comprar la finca d'Armenteres i van reconstruir pràcticament de nou la casa de cal Feliu, que va passar a ser coneguda com a cal Llonch. A la part de baix hi havia la pallissa o uns coberts (actualment la Torre d'Armenteres) que es va destinar a allotjament del servei. La família Llonch portava un alt tren de vida que contrastava amb l'ambient rural de Sant Joan d'Oló. Venien amb cotxes conduïts per xofers i acompanyats d'un gran nombre de servents. Teresa Moratonas (de la masia de la Canal) els va fer de minyona durant força anys. Són recordats per les seves aficions, com ara muntar a cavall, i sobretot perquè organitzaven uns banquets multitudinaris en els quals hi assistien representants de l'alta societat i la flor i nata de Sabadell, incloent-hi alcaldes, bisbes i oficials de la Guàrdia Civil. A Sabadell els Llonch vivien en una gran mansió. Joan Llonch, casat amb Rosa Arquer Costajussà, estava al capdavant de l'empresa. El matrimoni va tenir sis fills, tots mascles: Josep, Joaquim, Joan, Jordi, Ramon i Francesc. L'hereu, Josep Llonch Arquer, pels volts de la dècada de 1970 va protagonitzar un casament molt sonat amb M. Assumpta Plans Fígols, filla dels propietaris del mas hegemònic de la parròquia: els Plans. A la jove parella els van muntar una moderna granja de vedells prop de la zona perquè fos la seva font de subsistència, però la granja va durar pocs anys. Segons es diu, aquesta generació no va saber mantenir el patrimoni, i tant els Llonch com els Plans van acabar arruïnats. Efectivament, en els anys següents l'imperi industrial dels Llonch va entrar progressivament en declivi, afectat per seriosos problemes judicials. Entorn de 1985 els Llonch van marxar de Sant Joan d'Oló i alguns d'ells es van establir a Navarcles. | 41.8472300,2.0001600 | 416997 | 4633298 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86055-foto-08258-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86055-foto-08258-213-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell, Montse Mas i altres. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 43920 | El bullidor d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bullidor-dantius | Es una zona que es troba a ponent de la resclosa del Cortès. En aquest punt el riu s'estreny com a conseqüència d'una petita illa i la presència de la resclosa, l'aigua discorre a major velocitat. És una part del riu on sobresurten un conjunt de roques que tenen un aspecte curiós degut a l'erosió soferta pel pas de l'aigua. | 08038-103 | riu Cardener | 41.7980100,1.7678500 | 397633 | 4628084 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43920-foto-08038-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Actualment accedir a aquest indret és força complicat ja que tot i que hi ha unes escales de fusta que arriben fins els canals del Cortès, han estat completament descuidades i la vegetació i arbust han crescut tan que fan difícil arribar-hi. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 42644 | Molí del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castellvell | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVII-XVIII | Molí de la riera de Caldes de planta rectangular. No conserva la coberta. Consta de planta baixa i planta de fonamentació. La planta baixa és on hi havia les pedres de moldre i des d'on es desguassava l'aigua cap a la planta de fonamentació que conserva la canal de desaigua que dóna a la riera. Els paraments estan fets de carreus treballats de mida ben col·locats. Les cantonades estan ben escairades. El baixant per on desguassava l'aigua, està format per una rampa de forta pendent cap a la riera, amb un arc de mig punt, fet de pedra i sostingut sobre la roca de fonamentació treballada. La vegetació recobreix bona part del molí per la qual cosa no es pot detallar amb més precisió. | 08033-203 | riera de Caldes a l'alçada del Castellvell | 41.6525500,2.1541100 | 429565 | 4611546 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42644-foto-08033-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42644-foto-08033-203-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 43841 | Saltant de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-les-valls | -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | Situat a la riera de Bellver, on es troba amb el torrent de Vilatorrada. Té una alçada d'uns 8 metres aproximadament i als peus s'hi forma un gran gorg d'uns 38 metres de llarg aproximadament. Tan mateix la sequera fa que pràcticament no baixi aigua. | 08038-24 | riera de Bellver | 41.8012400,1.8040000 | 400642 | 4628400 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43841-foto-08038-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Marca el límit del terme. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||
| 43865 | Gorg de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-por | És un gorg de petites dimensions que no supera els 4 o 5 metres de llarg. És a la riera de Bellver, entre el gorg de Cogoma i el de les Valls. S'hi pot arribar a partir d'un petit sender que surt des del mateix gorg de les Valls. Es troba en una zona boscosa d'alzinars i pins. Hi ha un petit saltant d'aigua que cau des d'un conjunt de roques. Actualment hi baixa poca aigua degut al període de sequera. | 08038-48 | riera de Bellver | 41.8033700,1.8038100 | 400629 | 4628636 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43865-foto-08038-48-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Riera també coneguda pel nom dels Monjos que és un altre nom que es dóna a Cogoma. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 43839 | Font de Cal Filosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-filosa | Brollador situat sota un rocal dins de la riera de Bellver, no hi ha cap construcció que marqui la presència de la font. Es tracta d'un sortidor natural gairebé dins la mateixa riera. L'alta salinitat de les aigües no la fan apte pel consum | 08038-22 | riera de Bellver | Es tracta d'una de les fonts més antigues conegudes del municipi i relacionada amb el mas de Cal Filosa. No fa massa que es detectà l'alta presència de sals a l'aigua fet que no la fa apte pel consum. Des d'aleshores ha deixat d'utilitzar-se i s'ha anat degradant. | 41.7914500,1.8003300 | 400322 | 4627317 | 08038 | Callús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43839-foto-08038-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | L'aigua que brolla d'aquesta font no és apte pel consum humà degut a la seva alta salinitat | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 43840 | Saltant de Cogoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saltant-de-cogoma | -Mapa Cartogràfic de Callús. Full 140/54. Esc. 1:10000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona. 1996-2004. -GASOL ALMENDRÒS, J.M. 'Callús'. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1981 | Es tracta d'un saltant d'aigua situat al sud-est de Cogoma, dins la riera de Bellver, just abans del Saltant de les Valls. El gorg que es forma és d'uns 14 metres d'ampla per uns 16 de llarg. La sequera fa el torrent no disposi de massa aigua. | 08038-23 | riera de Bellver | 41.8050300,1.8044800 | 400687 | 4628820 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43840-foto-08038-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una riera que passa pel límit de terme. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 81244 | Camí de Monistrol de Calders a Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-monistrol-de-calders-a-moia | http://senders.feec.cat/gr-3 | XV-XX | El camí de Monistrol de Calers a Moià passant per la vall de Marfà, és a la vegada el camí cap a Moià el qual també permet connectar amb L'Estany i altres poblacions. En el tram de Monistrol fins la sortida del municipi cap a Marfà recorre el camí seguint el GR-3; actualment discorre sobretot per pista forestal tot i que també hi ha algun tram asfaltat, especialment el més proper al poble. El recorregut va des del poble prenent la carretera de la Coma, es segueix aquest camí fins passat els Gorgs Blaus, on es deixa a l'esquerra la bifurcació que porta a la Coma per seguir pel camí de la dreta que porta cap a Marfà. El camí discorre en tot el seu trajecte dins el municipi de Monistrol de Calders al costat esquerre de la riera de la Golarda. Poc abans de sortir del terme municipal el camí passa al fons del vessant nord del Serrat de Pumanyà. En sortir del terme segueix cap al Xei, la Datzira, ja a la Vall de Marfà, per més endavant continuar cap a Moià. | 08128-310 | recorregut que aproximadament va des de la zona central del municipi fins l'extrem nord-est. | Es tracta d'un antic camí que havia estat com emprat com a camí de comunicació d'aquestes dues poblacions, antigament, camí ral que enllaçava diferents parròquies. | 41.7668400,2.0168200 | 418278 | 4624356 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El camí està senyalitzat com a GR-3, correspon a l'etapa 36 d'aquest sender de gran recorregut; concretament aquest tram és de 14,81 km i un desnivell acumulat de 742 m. | 94|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 67622 | Font d'en Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-vinyes | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 84. | Situada al costat del camí, a la cara de migdia de la riera del Pujol, en el camí que puja cap a la casa del mateix nom i un cop passat el pot de Picamena i el nou embassament. Es tracta d'un lloc obac, amb gran quantitat d'espècies botàniques i amb un accés immediat a la riera i al seu medi aquàtic. A la part més propera al camí, hi ha uns bancs de pedra que permeten seure al visitant i gaudir de l'entorn. | 08276-142 | pujant per l'esquerra de l'Avencó | Aquesta font, feta d'obra, ha estat arrenjada ben entrat el segle XX. Tot i que no s'en descarta un ús continuat de la mateixa des de molt temps abans, sobretot per les cases més properes com Ferreres o Picamena. El nom s'ha associat a la gran quantitat de vinyes que hi havia en els feixes de sobre la riera, i l'ús dels vinyetaires d'aquesta aigua. El lloc és molt freqüentat durant tot l'any, a l'hivern hi puja la gent d'Aiguafreda i rodalies a buscar-hi aigua, ja que té molta anomenada; i a l'estiu la gent hi puja d'excursió o a berenar. A part de la resta de l'any que hi passen excursionistes i ciclistes. | 41.7934500,2.2924000 | 441209 | 4627086 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67622-foto-08276-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 85154 | Residència Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-charlie-rivel | XX | La residència de Charlie Rivel s'emplaça al barri del Sector Marítim de Cubelles, prop de la plaça del Mar, on es localitza el Monument al pallasso. Es tracta d'un edifici aïllat en un conjunt de parcel·les contigües, compost per un ampli jardí i una casa unifamiliar de planta baixa, pis de mida menor que el subjacent i una torre. La casa està formada per cossos diferents això li confereix una aparença volumètrica original i desigual. La planta baixa, que mena a un ampli jardí, té un accés mitjançant un emporxat amb dos ulls, cobert per una teulada a una vessant amb teula àrab. Al seu costat hi ha un cos amb sostre pla que fa funcions de terrassa al pis superior, amb diferents obertures enreixades. La segona planta també està formada per dos cossos volumètricament diferents. Un tram quadrangular amb finestrals enreixats un dels quals mena a la terrassa abans esmentada. Al seu costat, hi ha el primer pis d'una torre que assoleix una alçada més i està coberta per una teulada plana. A la tanca perimetral de la finca hi ha l'únic vestigi visible de la figura del pallasso Charlie Rivel. Sobre l'arc d'obra d'entrada al jardí hi ha una placa de forja amb el seu nom | 08074-107 | ptge. de les Pinyes, 7 | 41.2024400,1.6766700 | 389046 | 4562074 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85154-foto-08074-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 81200 | Barraca de Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6574) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-266 | propera a Coll Girant, vers el sud. | 41.7695600,2.0221400 | 418724 | 4624653 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81200-foto-08128-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 66494 | Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs | GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu. | 08268-4 | prop del nucli de Sant Jordi. | Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi. | 94|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 85114 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-4 | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | Potser a casa de qüestions ambientals o vandalisme, alguns trams superiors del molló d'argamassa es troben trencats | La Fita dels Tres Termes es troba ubicada en un tram carener a prop del cim de la Talaia, a una altura propera als 276msnm. Es tracta d'un molló d'argamassa d'una mica menys de 2m d'alçada per uns 50cm de gruix màxim. A la banda que mena a Cubelles, hi ha una inscripció sobre una placa allisada on s'hi pot llegir 1850 TERMYNO JURYSDYCCYON DE CUBELLAS. Aquesta fita és la partió de municipis de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal. | 08074-67 | prop del cim de la Talaia | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889, moment en que ja es cita una fita a la Talaia. | 41.2453100,1.6682900 | 388416 | 4566844 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 81258 | Trull del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sola | XVIIII | les restes es troben molt erosionades i afectades pel pas del temps. | Restes excavades a la roca que podrien correspondre a un trull. En el pla de roca que hi ha al costat mateix de la Font dels Enamorats s'hi pot observar la traça d'un cercle realitzat a la roca, defineix una franja que semblaria tractar-se de la base d'un trull. | 08128-324 | prop del camí que de l'església parroquial puja al Pedró petit, a tocar de la Font dels Enamorats | Segons explica Gustau Erill, la documentació recull la referència a un trull del Solà que podria correspondre a aquestes restes; les cites documentals es remunten al segle XVIII. La masia el Solà, un dels grans masos del terme municipal, comptava també amb dos molins situats relativament a prop d'aquestes restes. | 41.7586000,2.0155100 | 418159 | 4623443 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 67605 | Camí a Santa Maria de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-santa-maria-de-tagamanent | IPEC-Montseny (1998). N. 2592. LLOBET, S (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. ORDEIG, R. (*). 'Villae, vias i stradas d'Osona' a Ausa X, p. 387. PLADEVALL, A. (1988). Monografies del Montseny, 3. p.64. | La diversitat de vies i corriols que menen al Turó, i la manca d'una via principal ben adequada fan que no es pugi dir que hi ha un sol camí que pugui a Santa Maria de Tagamanent. L'accés es pot fer des de Santa Eugènia (Tagamanent) pujant per la Pedralba i passant les masies de la Vila, el Vilardebò, el Solà, la Casavella de Bellver; per Cànoves amb Vallfornès; per Figaró i la Garriga, per les Planes, la Caseta de l'Agustí, can Coll i amunt. Per Aiguafreda, seguint l'actual GR-5 o fins i tot pujant per la Móra i també per la banda del Brull o del poble del Montseny. Totes les vies, van ser arrenjades, mantenides i reparades en moments indeterminats en el temps. | 08276-125 | prop del Turó de Tagamanent | El camí d'accés al Turó de Tagamanent, apareix documentat per primera vegada al 990, i fa referència a 'strada qui vadit a Tagamanente'; una altra referència del segle X també ens diu que el comte de Barcelona Borrell II ven unes terres a Audesint en el terme de Tagamanent i que aquestes terres limiten al sud amb 'ipsa stada qui vadit a Tagamanente'. També s'ha de tenir en compte que l'església o capella de Sant Martí, era anomenada en la documentació antiga com a Sant Martí sobre el camí o com a capella de camí ral. Per altra banda es desconeix el camí exacte utilitzat en les visites pastorals i en la gran multitud d'aplecs i de festes que s'hi realitzaren; tot i que és lògic pensar que no variaria gaire dels actuals. | 41.7466900,2.2974100 | 441583 | 4621891 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67605-foto-08276-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 81280 | Barraca del Regató al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-regato-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7345) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en força bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada a l'est. | 08128-346 | prop del Torrent de Colljovà, passats 1,85 km del creuament del camí de la Coma. | 41.7663500,2.0271500 | 419136 | 4624292 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81280-foto-08128-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81279 | Barraca del Mitjans al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mitjans-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6883) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud. | 08128-345 | prop de la pista de la zona dels Bucs, passats 350 metres del trencall des del camí de la Coma. | 41.7687000,2.0215800 | 418676 | 4624558 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81279-foto-08128-345-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 66687 | Mina dels camps del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina es troba força coberta de sediment, tot i que és visible part de l'obertura. Es tracta d'una obertura feta en arc de mig punt bastit en pedra, que dóna a un petit tram de galeria, és coberta amb volta de canó feta també en pedra. | 08268-197 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es coneix molt poca informació d'aquesta mina; sembla que era d'extracció de carbó i que fa estar en funcionament entre finals del segle XIX i inicis del XX. Es creu que el mineral podria haver estat utilitzat en els propers forns de pedra del Galló. | 42.1513300,1.8454100 | 404606 | 4667224 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba a pocs metres més amunt de la bocamina de les boïgues del Fortaner. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 66686 | Mina de les boïgues del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-les-boigues-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina és visible encara que es troba molt coberta de sediment, l'obertura conservada permet veure una petita part de l'interior de la galeria, és coberta amb volta de canó feta en pedra. | 08268-196 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó, que consta que va ser explotada entre finals del segle XIX i principis del XX. Sembla que aquesta mina va ser descoberta durant l'explotació de la mina del Bofarull. | 42.1512400,1.8453000 | 404597 | 4667214 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop hi havia també una mina coneguda amb el mateix nom però que era d'extracció de pedra, la qual era cuita als forns del Galló. Sembla que va iniciar els treballs a inicis del segle XX. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 75545 | Avenc d'en Viumala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-viumala | <p>Es pot accedir fins el final amb una corda. Forma part de caminades populars. S'hi arriba amb dificultat.</p> | 08104-164 | prop de la Font de la Cuitora | 41.4654600,1.5373900 | 377860 | 4591462 | 08104 | La Llacuna | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2026-09-10 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||||
| 40182 | Can Tiano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiano | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-VdC | Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua. La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450. Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys. Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple. Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar. | 08005-313 | pont de la Terrera | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6659000,2.2556400 | 438032 | 4612950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40182-foto-08005-313-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 43856 | El Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gual | -BENET i CLARÀ, A. 'El terme antic de Manresa', a Amics de la Història i de l'arqueologia. Institut de Batxillerat Lluís Paguera. Manresa 1984. pp. 8-10. -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. Pp.49. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. Pàg.. 18. | X-XI | Zona de connexió natural de la Serra de Castelltallat i la Vall de Cardener, en el camí provinent de Santpedor cap els Manxons. Aquest punt és on les aigües del riu baixen més tranquil·les i s'obre una plana que permet que el Cardener prengui una menor profunditat i permeti un pas natural de riba a riba. | 08038-39 | pont de Sant Mateu | L'existència d'aquest Gual que permet creuar el riu Cardener, sembla ser doncs un pas natural utilitzat de ben antic, ja que Albert Benet en un article sobre el terme de Callús documenta la presència d'aquest pas però podria passar el camí ral o de la Sal, de períodes com a mínim medievals. (BENET i CLARÀ, A. 1984). Existeixen diverses hipòtesis sobre el lloc per on es creuava el camí de la sal el riu Cardener, ja que el tram que es troba el marge oest del riu està ben conservat i es conegut que discorre des d'Antius fins al lloc on hi havia els Manxons. Una primera hipòtesis fora que camí creuaria per aquest gual, una segona que ho faria més avall, en el punt on es creua amb la riera de Bellver (HOYAS, PAMIN, N. 1999.) | 41.7859500,1.7814400 | 398743 | 4626728 | 08038 | Callús | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | El pont actual de Sant Mateu construït el 1927 està sobreposat al gual, fins que no es construí fou un pas obligat. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||
| 56063 | Pica baptismal de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-la-placa-de-lesglesia | Pica baptismal de pedra de forma semiesfèrica, amb 63 centímetres de diàmetre màxim exterior i 47,5 centímetres de diàmetre màxim interior. L'alçada exterior és de 33 centímetres i la seva profunditat de 20 centímetres. L'ornamentació exterior consisteix en una doble revora arran de llavi i d'un cordó de secció semicircular en el terç superior de la peça. La pica està sostinguda per una base d'obra consistent en un paral·lelepípede de 45 x 45 centímetres i 20 centímetres d'alçada sobre el que s'aixeca un peu prismàtic de 70 centímetres d'alçada i una secció de 32 x 32 centímetres a la base i 26 x 26 centímetres a la part alta. | 08148-319 | plaça de l'Església | Segons comunicació personal del Sr. Josep Camps de Can Suriol, en un moment indeterminat de la primera meitat del segle XX, la família Camps va fer una aportació econòmica a l'església per tal de que aquesta pogués encarregar una nova pica baptismal. Un cop s'instal·là la nova, la vella es traslladà a la plaça de l'Església. | 41.3102700,1.8106200 | 400441 | 4573883 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/56063-foto-08148-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 55914 | Pou i safareig de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-la-placa-de-lesglesia | Pou i safareig de la plaça de l'Església s'emplacen en aquesta plaça, al costat d'una zona de jocs infantils. Es tracta d'un conjunt format per un pou amb un safareig que tot i que no està adossat, hi tenia una relació directa. El pou, en forma de tronc de conus, és obrat amb maçoneria i es troba en part revestit de ciment. Compta amb un diàmetre màxim exterior de 170 cm i un diàmetre interior de 90 cm. La superestructura del pou supera els 2 metres d'alçada i, l'accés a la boca del es feia per una obertura de 55 cm amb un àmpit de 90 cm d'alçada. A la part alta del pou es conserva una biga de fusta de la que hauria penjat una corriola. Al costat dret del pou, el més pròxim al safareig, s'observa una obertura revestida amb maons que hauria servit, possiblement, per abocar-hi l'aigua extreta i conduir-la a l'exterior (fins al safareig?) mitjançant una canalització de ceràmica que encara s'observa a l'exterior del pou. Les obertures del pou estan enreixades per evitar que s'hi puguin produir accidents. El safareig es troba adossat a un marge, a escassos metres del pou. Mesura 190 x 100 cm i té una alçada de 80 cm. El rentador està fet amb peces de ceràmica sense esmaltar. Actualment està envaït per la vegetació. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície | 08148-170 | plaça de l'Església | 41.3103700,1.8108100 | 400457 | 4573894 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55914-foto-08148-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 47235 | Ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-0 | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Casa de mitjanes dimensions de planta baixa i dos pisos en la totalitat de l'edifici i un tercer pis en la façana que dona a la ponent. La coberta és de teulada àrab a dues vessants amb desaigüe a la façana principal. L'element més remarcable de l'edifici es troba situat a la façana principal, la porta d'accés a la vivenda en forma d'arcada de pedra treballada la qual té un escut a la dovella central datada el 1565. Per altra banda la finestra dels mateixos baixos i les pedres cantoneres del mateix edifici daten també del segle XVI. Damunt hi ha 3 finestres també amb pedra treballada i ampits. Una reforma posterior ha modificat l'edifici en dos cossos un més elevat acabat amb una eixida. | 08067-253 | plaça Vella 7 | La població de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515 però el segle XVI fou el segle d'or de la vila amb una creixença que perduraria fins els temps moderns. La creixença de la vila es feu amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració d'Occitània. Ca l'Esteve és un clar exponent d'aquest desenvolupament. Era la Cort del batlle de Centelles. Els edictes, bans i sentències es penjaven en uns pilars situats davant de l'edifici original, on els podia veure tothom que anava a l'església. | 41.7978500,2.2194200 | 435150 | 4627627 | 1565 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47235-foto-08067-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 47001 | Casa Carreres-Artau. Casa Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carreres-artau-casa-domingo | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XVI | Estructuralment presenta un bon estat. La façana, però, és troba lleugerament deteriorada. | Edifici de planta baixa, dos pisos i dues torres estructurat a base de crugies i per la posterior remodelació, al voltant d'un pati interior. La coberta és de teula aràbiga amb vessants als espais perimetrals i al pati interior. L'edifici ha patit moltes reformes, el primer pis alterna finestres amb balcons i la majoria de les finestres de les golfes (segon pis) resten tancades. | 08067-9 | plaça Nova, 6 i 7 i carrer Socós, 1 i 3 | La plaça Major i el carrer Socós corresponen a una mateixa organització anomenada 'La Ciutat del Príncep', així com Lluís I feu construir el seu palau a la plaça major, el seu germà Enric es va fer construir la casa l'any 1542 al costat. L'actual 'Casa Carreres-Artau' es fruit de nombroses intervencions i unificacions de diversos edificis antics. Aquesta edificació es pot situar al segle XVI i sembla que la seva funció era de residència d'algun noble de la vila. L'actual edifici és el resultat de reformes dels anys 1895 i 1915 (incloent el trasllat de fragments d'un edifici de l'Avinguda Meridiana de Barcelona). | 41.7971700,2.2191500 | 435127 | 4627551 | 1542 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47001-foto-08067-9-3.jpg | Inexistent | Modern|Eclecticisme|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 94|102|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 47004 | La Casa Pratmarsó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-pratmarso | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XIX | Casal de grans dimensions de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Els tres cossos de la façana són separats tots per uns ornaments en forma de cornises que marquen els forjats. Cal destacar dos grans portals a la planta baixa treballats amb pedra i un datat a l'any 1881, també en la mateixa planta hi ha 5 finestrals amb reixa. Damunt de cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i superposats a aquests en el 2º pis hi ha 5 finestres. Totes les cantoneres són de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida. A la part posterior, l'edifici presenta una galeria porticada. La coberta és de teula aràbiga a diversos vessants. | 08067-12 | plaça Mossèn Xandri, 5 | L'edifici té els seus antecedents en una filera de cases que devien existir des de l'edat mitja formant part de la sagrera i la finca al complet afectava a més a l'antic molí de Can Fiol amb la seva bassa i a un edifici que hi havia darrera de la font de la Cira. Actualment la finca té una tribuna i uns jardins remodelats en 1922 per Manuel Raspall i que ocupen el lloc de construccions populars antigues. | 41.7983000,2.2191000 | 435124 | 4627677 | 1881 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47004-foto-08067-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | El 1927 es va fer una reforma a càrrec de l'arquitecte Manuel J. Raspall. Es van remodelar els jardins, construir una tribuna i es va eixamplar la casa pels laterals. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 39831 | Font de Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-tuto | XX | Font ubicada a una de les parets de la plaça alçada dedicada a l'11 de setembre. Concretament es troba a la paret del carrer Sallent. Es tracta d'un receptacle fet al mur, d'uns 1,70 m d'ample per 1,40 d'alt. Dins del receptacle hi ha el broc per on surt l'aigua i a sota, la pica i, a banda i banda, uns bancs de petites dimensions fets de rajoles i adossats al mur de darrera. Tota l'estructura és nova però amb l'excepció de la pica, ja que es veu més antiga, treballada i gastada. Aquesta provindria d'alguna altra zona o edifici, com una antiga església. La pica seria dels segles XVIII-XIX mentre que la esta de la font és de finals del segle XX. | 08012-603 | plaça 11 de setembre, s.n.; Avinyó | 41.8621200,1.9699500 | 414509 | 4634981 | 1987 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39831-foto-08012-603-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39831-foto-08012-603-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 85153 | Monument Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-charlie-rivel | XX | El Monument Charlie Rivel es troba situat pràcticament al centre de la Plaça del Mar, situada al Sector Marítim de Cubelles. L'escultura està realitzada en formigó encofrat, xapa de ferro i fundició de bronze i amida aproximadament 450 cm d'alçada per 250 cm de llarg i per 260 cm d'ample o gruix. En termes generals, el Monument Charlie Rivel és un cub de formigó encofrat pintat de color blanc pàl·lid que té diferents cossos que sobresurten o entren i que donen volum a l'escultura, sobretot en sentit vertical. En el frontal principal (orientat al sud-oest) hi ha quatre franges de bronze verticals més enfonsades que l'eix del cub de formigó i, al seu costat, una cadira també de bronze (un dels símbols de Charlie Rivel). Corona aquest frontal una escultura de bronze del bust del pallasso. A la banda contrària, hi ha diferents volums de formes geomètriques que sobresurten del bloc principal, entre els quals destaca un cos de guitarra (un altre dels símbols de Charlie Rivel). Finalment, al frontal que mena cap al nord-oest hi ha la placa commemorativa de l'escultura, on s'hi pot llegir: I SI POGUÉS TRIAR / TORNARIA A / NÉIXER A / CUBELLES / JOSEP ANDREU / CHARLIE RIVEL / NAT EL 23 D'ABRIL DE 1896 | 08074-106 | pl. del Mar | 41.2017400,1.6769700 | 389070 | 4561996 | 1980 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85153-foto-08074-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Guillermo Marín | La Fundició Gimfer fabricà la part de bronze, que correspon a la cadira i al bust de Charlie Rivel | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85198 | Grafits del Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | XVII-XVIII | El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats. | Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII. | 08074-151 | pl. del Castell, 1 | L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85068 | Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya. | IaC-VdC | La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes | El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna. | 08074-21 | pl. del Castell, 1 | L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana. | 41.2077700,1.6725100 | 388706 | 4562671 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85048 | Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | X-XX | Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015 | L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. | 08074-1 | pl. del Castell, 1 | Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII) | 85|94|98|116|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/