patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97314 Casa Alta de can Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta-de-can-ristol <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb tres crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab en dues vessants i terrassa, i carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica de tres eixos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa s’organitza amb porta central i dos portals laterals coincidents amb els eixos de simetria. La porta central, acabada amb un arc rebaixat, té la tarja reixada. Els portals laterals també presenten el mateix tipus arc, actualment suprimit per fer l’obertura rectangular. A l’estuc d’aquesta planta s’inscriuen línies horitzontals i sobre els arcs es dibuixen (també amb incisions) carreus decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures (emmarcades). La llosa del balcó és de formigó amb el perfil motllurat i baranes de fossa. El balcó és suportat per unes grans cartel·les amb decoració neoclàssica, geomètrica i de temàtica natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, també hi ha tres obertures amb balcó individualitzat, de les mateixes característiques que el del pis inferior, i amb el mateix tipus de cartel·la. Sobre les obertures d’aquest pis hi ha un revestiment decoratiu sobre l’estuc de formes sinuoses i acabat en punxa a la part central. Sobre aquest element, es superposa una peça motllurada amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa a manera de faixa horitzontal divideix el segon pis d’una remunta (ROVIRA, 2023), on s’observen petites finestres, horitzontals i rectangulars dividides per columnetes amb capitell clàssics i emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’estuc a la façana dels pisos, que imita carreus de pedra buixardats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El voladís de la façana és de morter amb mènsules decorades i per sobre hi ha una barana amb balustrades amb quatre pilars, delimitant el terrat.</span></span></span></p> 08283-82 c. Major, 60 <p><span><span><span>Casa construïda el 1910 en un solar ocupat per una o dues cases més antigues, coincidint amb un moment d’auge de l’estiueig després del descobriment de les aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, a iniciativa de Ramon Ristol i Casulà, fill de can Ristol (casa que era a l’actual número 52, coneguda també amb el nom de ca l’Adroguer) i propietari de la fonda o hotel del mateix nom, al carrer del Doctor Antoni Bayés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una gran R esculpida sobre el portal d’entrada identifica el seu promotor. Els Ristol, botiguers i mercaders, foren una de les famílies establertes al carrer Major més benestants, al tombant dels segles XVIII al XIX. Fill de can Ristol va ser l’advocat Antoni Ristol Vilageliu, company d’estudis i amic de Jaume Balmes. Els Ristol donaren alguns alcaldes durant el segle XIX i foren promotors de la nova església parroquial. Ja al segle XX, els Ristol van participar en la urbanització del barri Codina (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8526400,2.2285100 435960 4633703 1910 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1100235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97314-p1090137_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també va rebre el nom de can Ristol Nou.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques amb més entitat que queda al llarg de l’antic camí ral, tant a nivell de volumetria, com de composició i qualitat artística. La seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), contextualitza i dignifica el paisatge històric urbà. La seva presència explica la gran transformació de Tona en el moment del descobriment de les aigües mineromedicinals (ROVIRA, 2023) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97948 Can Viloi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viloi <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb dos eixos clarament definits, només trencats per una petita finestra de la segona planta i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa té dos locals, amb una obertura cada un d’ells situat en els eixos de composició, i la porta als pisos. Destaca un sòcol i els brancals de totes les portes de granit de color gris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis, exceptuant la finestra comentada. Les llosanes són de formigó i només una del primer pis és motllurada. Les baranes del primer pis són diferents entre elles, de forja i motius geomètrics. Les del pis superior són de barrots simples.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes i llates i rajol ceràmic. </span></span></span></span></span></p> 08283-197 c. Major, 59 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1922, Micaela Martí Sellarès va demanar permís per blanquejar la façana, modificar una finestra i reparar la coberta tot canviant la cornisa. Dos anys més tard, va tornar a demanar permís per transformar una finestra en portal. Segurament va ser el moment en què es va obrir el portal de veïns de la planta baixa, per poder independitzar l’escala de veïns, i així poder llogar habitacions o habitatges, durant la gran arribada de turistes pel boom dels balnearis </span></span>(ROVIRA, 2023). </span></span></span></span></p> 41.8522500,2.2286200 435968 4633660 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97948-p1100244.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració de l'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97313 Habitatges del c. Major 58B https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-58b <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal i molt simple. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></p> <p><span><span><span> La planta baixa presenta un gran portal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, feta a base de tres línies de rajol ceràmic (ROVIRA, 2023) i barana de forja treballada amb volum i barrots helicoidals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc.</span></span></span></p> 08283-81 c. Major, 58B <p><span><span><span>Segurament en origen hauria estat part de la finca número 58 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8525900,2.2285300 435961 4633697 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97313-p1090142.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97311 Can Calutxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calutxo <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó amb llosana de pedra, curiosament de planta irregular, i una barana de forja adaptada a la forma de la llosa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de fusta i llates amb rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></p> 08283-80 c. Major, 58 41.8524200,2.2284900 435958 4633678 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97311-p1100230.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97310 Habitatge del c. Major 54 B https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-54-b <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal i una finestra que trenca el posicionament de l’eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha una obertura amb balcó amb llosana de pedra amb perfil motllurat, i una barana de forja treballada amb elements de fossa decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici original té una remunta posterior, raó per la qual hi ha dos tancament de façana. La part superior del cos original és de bigues de fusta i llates amb mosaic hidràulic, mentre que la façana més moderna, on s’obre un finestral, es tanca amb peces de formigó poligonals que formen la cornisa.</span></span></span></p> 08283-79 c. Major, 54B <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1934, Pere Parcerisas Vila, demana permís per reformar la façana de la finca on viu. Firma el plànol com a propietari. És en aquest moment quan es devia canviar la composició dels eixos de façana, col·locar el mosaic a la barbacana i fer les baranes. En el plànol es mostrava un sòcol d’estucat amb imitació de pedra i dues cornises motllurades que donaven continuïtat al balcó</span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8524600,2.2285000 435959 4633683 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97310-p1090151.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana i els elements de l’immoble atorguen valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).Es desconeix el nom popular d'aquesta casa. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97309 Ca la Carolina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-carolina <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span><span><span>. </span></span></span> </span></span></p> <p><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una única gran obertura. El primer pis destaca pel seu volum i per ser el centre de la composició, una tribuna amb llosana de formigó amb perfil motllurat, la qual té teulada pròpia i ràfec de biguetes i llates de fusta. La tribuna serveix de base a una petita terrassa amb barana d’obra vista i gelosia ceràmica, on té sortida l’obertura del segon pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es tanca per la part superior amb una barbacana de colls i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> 08283-78 c. Major, 53 <p><span><span><span>En aquesta casa hi va viure Carolina Sardà, de la família de can Cisco, la primera dona de Tona en tenir permís de conduir camions (i de tota altra mena de vehicles), abans de la Guerra Civil. Carolina Sardà va donar nom a la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1925, Francisco (Can Cisco) Sardà Boix, va demanar permís per aixecar un pis més a la seva casa</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8521200,2.2285600 435963 4633645 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97309-p1090157.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la configuració actual de l’edifici és la suma de les diferents capes evolutives del poble disposades d’una forma coherent i arrelada al lloc. A més a més, la composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements originals que doten caràcter històric al paisatge urbà (ROVIRA, 2013) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97288 Can Meliton https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meliton <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica definida per dos eixos. A la planta baixa s’obre portal i la porta d’accés a les plantes superiors. La façana a aquesta alçada està estocada i buixardada imitant carreus de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures de la façana tenen balcó. Al primer pis és un balcó continu que inclou les dues obertures. Al segon pis són iguals però més petits. Els balcons tenen llosana de formigó i perfils motllurats, les baranes són de forja simple, només els barrots dels extrems són helicoidals i el balcó gran està decorat a la part central amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més destacable de l’immoble és la decoració amb esgrafiats bicolors amb motius decoratius floral i geomètrics de concepció neoclàssica, com la greca de la part superior de la façana.</span></span></span></p> 08283-77 c. Major, 51 <p><span><span><span>Casa amb façana amb esgrafiats d’estil noucentista, resultat d’una reforma probablement dels anys vint, del mateix moment que can Mià. És possible que fos una intervenció de l’arquitecte Manuel Gausa, ja que hi ha un expedient del 1927 amb la mateixa tipologia d’esgrafiats i fusteries, firmat per aquest arquitecte (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi tenia el seu taller el sabater Meliton Tubau. El negoci va continuar amb Jaume Ginestet, originari de Vic i casat amb una filla d’en Meliton, i amb el fill d’aquest matrimoni, Joaquim Ginestet Tubau (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8520700,2.2285300 435961 4633640 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97288-p1090160.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Altres denominacions que ha rebut l'edifici: ca la Xica.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), en aquest cas té un valor històric artístic que aporta una qualitat històrica al paisatge urbà i a més a més, contextualitza altres finques menys rellevants dins el marc de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97090 Can Serra Blanch https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-blanch <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició original de la façana queda definida per dos eixos, però hi ha una remunta moderna amb un tercer pis. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span> L’edifici presenta la façana avançada respecte a les finques veïnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és actualment un local comercial i la porta d’accés als pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els dos balcons tenen llosana de pedra i baranes amb decoració geomètrica. Els del segon pis són iguals però més petits de mida. Les obertures estan emmarcades en pedra. A nivell de cada forjat, destaca una faixa decorativa que divideix els pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’últim pis, de factura més moderna, no alinea les obertures amb els eixos de simetria. Les finestres són rectangulars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Atès que la façana no està alineada amb l’immoble número 3 del carrer, es genera un espai de façana lateral on també hi ha obertures: una finestra d’arc rebaixat al primer pis, i finestres a la cantonada que s'obren a les dues façanes, als pisos superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana és plana i arrebossada.</span></span></span></p> 08283-49 c. Major, 5 <p><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi va haver la Merceria Blanch, fins al final dels anys setanta o principi dels vuitanta del segle XX. La Maria Blanch portava la botiga i el seu marit, fill del mas Taravau, era en Serra, i feia de taxista. En tancar, s’hi va instal·lar una oficina del Banc Popular, actualment hi ha un altre local comercial (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8506900,2.2282900 435939 4633487 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97090-p1090304.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de ca la Susanna, ca l’Apotecari.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97287 Can Paiella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paiella <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal, és arrebossada de ciment i pintada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal amb brancals de pedra i porta d’accés a les plantes superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que al segon. Les baranes de fossa, estan decorades amb motius geomètrics. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i rajols ceràmics sense pintar. A la part més externa de la cornisa, destaquen les peces de fusta utilitzades com ornament. </span></span></span></p> 08283-76 c. Major, 46 <p><span><span><span>El nom de la casa prové del fet que, abans de la Guerra Civil, hi va residir la família Coma-Cruells, el cap de la casa era en Jaume Coma, ferrer, que era fill del mas Can Paiella de Malla.</span></span></span></p> 41.8521200,2.2284400 435953 4633645 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97287-p1090167.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97089 L’Estanc. Habitatges del c. Major 04 https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanc-habitatges-del-c-major-04 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos. L’eix central és on es situa la porta d’entrada als baixos i una finestra a cada pis, enmig de la façana, amb un</span> revestiment arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa hi ha dos locals comercials, un a cada banda de la porta d’accés als pisos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al segon i tercer pis, els dos eixos laterals presenten balcons amb obertures, més grans i de pedra al primer pis mentre que al segon són més petits i de formigó. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Cal destacar l’emmarcament en pedra de les obertures del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’última planta presenta finestres de mida diferents, que probablement han estat modificades respecte el que devia ser l’edifici original. La façana es tanca a la part superior amb una barbacana amb ràfec de biguetes ceràmiques.</span></span></span></span></span></p> 08283-48 c. Major, 4 <p><span><span><span>El nom li ve de l’estanc regentat per la família Casas obert a la planta baixa des de, com a mínim, els anys trenta del segle XX. </span></span></span></p> 41.8506100,2.2283300 435943 4633478 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-1p1090309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97089-p1090311.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També s’havia anomenat ca l’Homs o ca l’Aubanell (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97237 Can Vileca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vileca <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda, i cantonera per la part que dona al carrer, d’estructura tradicional amb dos crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana queda definida amb dos eixos principals. La planta baixa està formada per dos portals i una finestra (que queda fora dels eixos), totes les obertures estan emmarcades en pedra. La llinda buixardada del portal principal té una inscripció: “Climent 1778 Crusats”. A la primera i a la segona planta es situen obertures emmarcades en pedra amb balcons de llosana, també de pedra, i baranes de forja decorades amb motius geomètrics. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen en dimensió i volum a la segona planta respecte a la primera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis hi ha un canvi en el revestiment, que passa de ser d’arrebossat de ciment amb pintura a un parament d’obra vista. S'hi observen dues petites finestres. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec motllurat decoratiu fet en morter.</span></span></span></p> 08283-74 c. Major, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa pairal de la família Roqueta, casa natal de Josep Roqueta i Bres, amo de la fonda Roqueta i un dels socis fundadors del Balneari Roqueta, la deu del qual ell mateix va descobrir el 1890.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La galeria de la façana sud es va construir als anys setanta-vuitanta del segle XX, arran de l’enderroc de can Mestre Grau per prolongar el carrer de les Maduixes. La tercera planta, de maó, és producte d’una remunta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la llinda del portal (probable còpia de l’original) hi ha la inscripció: “Climent 1778 Crusats”. Aquest personatge va ser batlle de Tona el 1795 </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8518000,2.2283400 435945 4633610 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97237-p1090185.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97236 Habitatges del c. Major 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-c-major-36 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per una banda i cantoner per l’altre, d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos, a l'eix principal hi trobem els balcons. A la planta baixa hi ha un local comercial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pisos tenen obertura amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Al costat dels balcons a cada pis hi ha una finestra. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec prefabricat ceràmic decorat en ziga-zaga geomètrica. Aquesta peça, molt habitual a Vic, és única a Tona. El revestiment de la façana, actualment pintat, podria ser l’original (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 08283-73 c. Major, 36 <p><span><span><span>Inicialment formava una sola casa amb la número 34. Durant molts anys hi hagué als baixos una botiga de queviures (regentada per Sidro Casas i la seva dona) i després la botiga Mobles Grau, la segona botiga de mobles que hi va haver a Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1925, Isidre Casas Vilar, demanar llicència per modificar una finestra a la planta baixa, obrir una finestra a la planta primera, arrebossar de nou, i rebaixar la vorera per col·locar-la a la rasant i construir el desguàs (arxiu municipal, expedient llicència any 1925) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8516800,2.2282900 435940 4633596 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97236-p1090189.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. El ràfec explica la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97235 Ca la Jarana https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-jarana <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2017). “Història del pa a Tona en el segle XX: el pastar”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2018). “Història del pa a Tona en el segle XX: la farina i la llenya”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SAÑÉ, Joaquim (2019). “Història del pa a Tona en el segle XX: la Guerra Civil de 1936 a 1939”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha un local comercial. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de formigó amb perfil motllurat, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics i florals. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-72 c. Major, 34 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família de forners Sañé (Fleca Sañé). Es tracta d’un establiment obert el 1915. El mestre forner i estudiós de la història del pa, Joaquim Sañé Vilaregut, fill de la casa i forner fins a la seva jubilació, hi ha instal·lat a les golfes el Museu del Pa, amb una excel·lent col·lecció. També té una bona biblioteca sobre la història de pa. L’avi de Joaquim Sañé, Joaquim Sañé Ausió, fill de Santa Eugènia de Berga, va ser el primer de la nissaga. Es va casar amb una vigatana, i es van traslladar a Tona per agafar un forn que ja hi havia en aquesta casa (primer van ser-ne llogaters i més tard propietaris) </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8516300,2.2282600 435938 4633591 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97235-p1090195.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) En altres documents pot aparèixer com a Cal Sañé. També ha rebut la denominació de cal Noi Xic.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935. (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97181 Ca la Maria Comerma https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-maria-comerma <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 27, amb el qual comparteix el revestiment,<span lang='CA'><span><span> que és a</span></span></span>rrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número 29 (veure fitxa del número 29, Ca la Sara).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta un local comercial alineat amb l’eix de la façana i una porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis presenta un balcó amb llosana de formigó i barana amb barrots helicoidals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> 08283-67 c. Major, 29 <p><span><span><span>Maria Comerma i el seu marit Joan Roca van ser un dels darrers estadants d’aquesta casa abans de la seva reforma. Joan Roca era cisteller i tenia el taller als baixos (al pati del darrere encara hi ha la bassa artificial per remullar els vímets).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A inicis del segle XXI, es va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar haver d'enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes. (ROVIRA,2023).</span></span></span></p> 41.8514200,2.2283700 435947 4633568 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97181-p1090216.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97180 Can Climent https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-climent-1 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La finca està formada per dos volums absolutament diferenciats, amb una part de més alçada de planta baixa i dos pisos, i un cos adossat de menys entitat de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana del bloc principal s’organitza en dos eixos asimètrics, ja que els balcons del primer pis són desiguals. A la planta baixa el local comercial està centrat a la façana, també s'hi observa un accés als pisos superiors. Un gran sòcol d’aplacats de forma rectangular uniformitza els dos blocs. La façana és arrebossada de ciment i pintada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les quatre obertures tenen balcó</span></span></span><span><span><span>, més grans al primer pis i amb llosanes de formigó d’estètica diferent. Destaca el detall decoratiu esgrafiat (formes de garlanda), sobre les obertures d’aquest pis. Les baranes mostren decoracions diferents, geomètriques o de barrots helicoidals. Al pis superior els balcons són sense volada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra part de la finca, que només té un pis, presenta una composició amb un sol eix asimètric amb un gran portal a la planta baixa i un finestral amb ampit al segon.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana també està diferenciada entre els dos volums de la finca, la més alta compta amb una cornisa motllurada amb un</span></span></span> ràfec de formigó amb peces ceràmiques que simulen mènsules. A la part més baixa, el ràfec és de formigó amb motllures.</span></span></span></p> 08283-66 c. Major, 28 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Originàriament, la segona planta era una galeria porticada, i a la planta primera només hi havia un balcó. El 20 de març de 1921, en Clemente Roqueta Bres, va demanar permís per arrebossar la façana; convertir una finestra del primer pis en balcó i la galeria porticada del segon pis, en balcons. Sembla ser que sobre el balcó i la finestra del primer pis hi havia algun tipus de policromia o esgrafiat. En qualsevol cas, la llinda de la finestra era més baixa que la de la balconera. Per tant, els esgrafiats actuals no serien els originals. Per altra banda, el portal gran de la planta baixa amb grans porticons estava situat sobre l’eix del balcó, i no al revés com en l’actualitat (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquesta va ser l’antiga casa de la família Bentanachs (el 1939 un Climent Bentanachs Roqueta era fill d’aquesta casa). Hi va està amagat durant la Guerra Civil mossèn Josep Sabaté Riba (1896-1979), al qual l’esclat del conflicte l’agafà a Tona, on estiuejava. En una cambra o sala de la casa s’hi van celebrar misses clandestines. Mossèn Josep va viure-hi fins el 1957. Per guanyar-se la vida feia d’auxiliar de la parròquia i de mestre de minyons. Els nois acudien a fer classe a la mateixa casa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> 41.8514100,2.2282300 435935 4633567 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97180-p1090208.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97172 Ca la Sara https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-1 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX, XXI <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Forma part d’una finca que inclou el n. 29, </span></span></span>amb el qual comparteix el revestiment, que és arrebossat de ciment i pintat; la barbacana i la composició de la façana.</p> <p>Tenint en compte que es tracta d’un únic edifici amb dues finques (números 27 i 29), en aquesta fitxa únicament la part de la façana del número <span><span><span>27 (veure fitxa del número 29, Ca la Maria Comerma).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica amb un sol eix principal. La planta baixa presenta el portal principal alineat amb l’eix de la façana i la porta d’entrada als dos pisos superiors. El primer pis mostra un balcó amb llosana de formigó i una barana decorada amb motius geomètrics i florals, a diferència del segon pis que només té una obertura de finestra amb ampit. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i rajols sense pintar.</span></span></span></p> 08283-65 c. Major, 27 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nom de la casa fa referència a Sara Benet, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>propietària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fa dues dècades aproximadament, es <span lang='CA'><span><span>va realitzar una reforma d’aquest tram del carrer Major que va implicar enretirar la façana per alinear-la amb la resta de cases veïnes </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8513700,2.2283700 435947 4633562 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97172-p1090216.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023).La barana d’aquest immoble és igual que la de la cal Metge-Cal Serra, fitxa 62, d’estètica modernista. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97157 Cal Trinyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trinya <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb un sol eix. La planta baixa presenta un local comercial i el portal d’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa és decorada amb faixes verticals de mosaic aplacat, es tracta de peces de forma quadrades. Les obertures dels pisos compten amb balcons, el del primer pis és més gran que el del segon i té la llosana de pedra. El balcó del segon pis està fet de perfils metàl·lics i mosaic hidràulic. Tots dos tenen baranes treballades, el del primer pis, de fossa, i el del segon, de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està arrebossada de ciment i pintada. El voladís a la part superior de la façana és de rajola ceràmica pintada i en una composició de tres línies de volada. </span></span></span></p> 08283-64 c. Major, 24 41.8512600,2.2281800 435931 4633550 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090220-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97157-p1090222.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Les diferents baranes i lloses de balcó expliquen la transformació arquitectònica continuada de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97156 Can noranta-cinc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noranta-cinc <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un portal d’entrada i un finestral de grans dimensions sobre un sòcol inferior de pedra aplacat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pisos tenen dues finestres rectangulars cadascun, les del primer amb ampits de pedra, les de la segona planta, ceràmics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El revestiment de la façana consisteix en un arrebossat de ciment pintat. </span></span>El voladís de la part superior combina rajola ceràmica i dentada, en una composició de quatre línies de volada. </span></span></span></span></p> 08283-63 c. Major, 22 <p><span><span><span>El nom de can noranta-cinc li ve perquè, als baixos, hi va haver oberta una botiga que venia productes per sota d’una pesseta. Més endavant, la botiga va ser regentada per Mercè Pujals i va prendre el nom de “Novedades Mercè” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8512100,2.2281800 435931 4633544 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090225.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97156-p1090227.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut les denominacions de: can Panadero, can Carlets.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), podria tenir elements originals amagats, com l'emmarcament de pedra a les finestres del primer pis (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97145 Habitatge del c. Major 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-c-major-20 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, la número 18, amb qui comparteix barbacana i el revestiment de les façanes, que consisteix en <span>un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un sol eix principal, fet que genera una composició molt desequilibrada. Antigament hi havia un altre eix de composició amb finestres a totes les plantes (ROVIRA, 2023). La planta baixa està ocupada per un local comercial. El primer pis hi ha balcó amb llosana motllurada i barana amb decoració geomètrica. Al segon pis únicament hi ha una finestra simple. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-61 c. Major, 20 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els orígens de la casa segurament es remunten als segles XVII o XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys hi va haver oberta als baixos una botiga de llanes (Llanes Carme)</span></span></span> (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8511600,2.2281800 435931 4633539 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97145-p1090236.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Un altre nom popular que rep la casa: les Llanes.Segons la valoració d'Anna Rovira la seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten de caràcter el paisatge urbà (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97138 Can Pere Marieta https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-marieta <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Es troba perfectament alineada amb la finca del costat, el número 20, compartint la barbacana i el revestiment de les façanes (<span>un arrebossat de ciment pintat).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza asimètricament amb un eix principal i un altre de secundari. La planta baixa presenta el portal d’entrada amb brancals de pedra i llinda de fusta, al costat hi ha una finestra emmarcada en pedra amb la llinda del mateix material, on s'hi inscriu la data, 1673. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, alineat amb l’eix principal, destaca la presència d’un balcó amb llosana de pedra i la barana decorada amb motius geomètrics. Cal dir que la llosana de pedra es superposa a la llinda inferior de la finestra i talla la inscripció citada anteriorment, per la qual cosa es dedueix que el balcó és posterior a l’obra original. La resta de finestres, tant al primer com al segon, són de factura senzilla, quadrades i petites, destaca únicament l’ampit de fusta de les del pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls i llates de fusta, i rajols sense pintar entre les bigues.</span></span></span></p> 08283-59 c. Major, 18 <p><span><span><span>Casa on havia viscut la família Romeu-Baulenas. En Pere Romeu, en Pere Marieta o Pere de ca la Marieta, era forner de la Cooperativa Fraternitat Obrera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa amb orígens, com a mínim, al segle XVII, com documenta la inscripció de la llinda de la finestra de la planta baixa (1673) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8511200,2.2281600 435929 4633534 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97138-p1090773.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també he rebut la denominació de ca la Sivina.Segons la valoració d'Anna Rovira, en aquesta finca es pot apreciar la configuració original, ja que es conserva gairebé intacta, fet que atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 98|119|94 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97137 Ca l’Helena https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhelena <p><span><span><span>Ajuntament de Tona (ed.). «Nomenament d'Antoni Bayés i Pilarín Bayés com a fills adoptius de Tona» 7 de octubre de 2010. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2000). La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVIII,XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos. La planta baixa actualment està dividida en dos portals amb locals comercials. El primer pis presenta dues finestres de mides desiguals, amb brancals, llinda i ampits de pedra motllurades. La finestra de la dreta té una inscripció a la llinda: 1753, i a sota, un medalló amb la figura de Jesucrist. Al segon pis, les finestres són de factura més senzilla, més petites i amb motllures a la part superior que trenquen la forma poligonal amb angles rectes. El voladís de la part superior de la façana es forma amb una barbacana amb biguetes de fusta i rajol ceràmic sense pintar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per últim, cal citar la placa commemorativa ubicada al marge esquerra de la façana, dedicada a un antic propietari de la finca, el Dr. Antoni Bayés i Fuster, feta en marbre amb un dibuix de la seva besnéta, la popular dibuixant Pilarín Bayés.</span></span></span></span></p> 08283-58 c. Major, 17 <p><span><span><span>El nom de Ca l’Helena recorda una carnisseria i cansaladeria que es va obrir als baixos de la casa, que era regentada per una dona que es deia així (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa havia estat la residència del metge Antoni Bayés i Fuster (1842-1899). Va néixer a Taradell el 1842 i es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1864. Es va casar amb Ramona Coch. El 1869 ja es documenta exercint de metge de capçalera a Tona. El matrimoni Bayés-Coch vivia en aquesta casa i van tenir tres fills, Candi, Josep i Trinitat. Antoni Bayés era una persona d’esperit inquiet i va fer investigacions relacionades amb l’epilèpsia i la tuberculosi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La gran aportació del Dr. Bayés i Fuster a Tona és el descobriment de les aigües mineromedicinals el 1874. Va ser gràcies al seu interès que un descobriment fortuït, que no hagués tingut cap transcendència, va ser l'inici de l’explotació d'aquestes aigües amb finalitats terapèutiques. Fou ell qui va fer analitzar i estudiar les aigües i qui es va adonar de les seves enormes possibilitats. I encara més, va ser un dels promotors de la constitució de la primera societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas (amo del mas Riambau), societat que va gestionar el balneari Ullastres, del qual ell va ser el primer metge director. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Dr. Bayés i Fuster va dedicar molts esforços, econòmics i de tota mena, a fer possible l’existència d’un establiment balneari a Tona i a divulgar les excel·lències de les aigües. És l’autor de la memòria o monografia divulgativa sobre les aigües de Tona titulada Aguas minero-medicinales salino-yodosulfuradas de S.Andrés de Tona (Provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Cª (Vic 1881). Tot el que va venir després -el descobriment d’altres deus, la constitució de nous balnearis, el naixement dels barris Roqueta i Codina, l’impacte econòmic tan positiu que va suposar per a Tona esdevenir un centre d’estiueig de primer ordre- no hagués estat possible sense aquest primer impuls de la mà del Dr. Bayés i Fuster. El 1878 va traslladar-se a viure a Vic. Un carrer del poble porta el seu nom en honor seu (Ajuntament de Tona).</span></span></span></p> 41.8510100,2.2283700 435946 4633522 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97137-p1090243.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de cal Metge. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic perquè hi va residir el Dr. Bayés, descobridor de les aigües mineromedicinals de Tona (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97115 Can Pio https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pio <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. </span></span></span><span><span><span>(2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (1997). “Itinerari d’un artista”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VALL, Pilar (2018). “Una dona d’empenta. Maria Verdaguer Massana i la creació dels sostenidors globus”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana presenta una composició simètrica, organitzada en un eix per crugia. <span>El revestiment és un arrebossat de morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment té quatre obertures, de les quals dues (porta i finestra núm.15) procedeixen de la partió d’un antic portal. La gran finestra del número 13 és la transformació d’un altre portal (ROVIRA, 2023). Finalment, hi ha una porta que no queda alineada amb cap eix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures, de mides diferents, estan emmarcades en pedra. Tenen sortida a balcons, també de mides diferents, el de la dreta quasi no té voladís. Tenen llosanes de pedra i baranes de barrots de forja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són sense vol i les obertures són probablement transformacions d’antigues finestres (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca com a tancament de la façana per la part superior, la barbacana de colls de fusta amb mosaic hidràulic de color blanc i blau.</span></span></span></p> <p>A l'interior, l'espai que dona a la part del darrere, té interès arquitectònic. Destaquen especialment els grans finestrals que hi ha.</p> 08283-57 c. Major, 13-15 <p><span><span><span>El nom li ve de Pio Vall Amblàs, secretari municipal (va ser-ne durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme). Fill de Centelles, on va néixer el 1887, es va casar amb la pubilla de la casa, Maria Verdaguer Massana. Es va jubilar el 1961.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble té un cert simbolisme identitari per ser la casa pairal de la família Verdaguer, una de les més antigues del poble, i dels seus descendents. Està documentada com a propietat de la família Verdaguer des del 1560. Residencia del pintor Felip Vall i Verdaguer (1916-2012, pintor, decorador i dibuixant català, especialitzat en pintura mural), fill de Pio Vall i Maria Verdaguer. Una placa recorda aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a principi del segle XX, hi va haver obert un cafè conegut amb el nom del Cafè de Baix dels Verdaguer, regentat per aquesta família. Al darrere de la casa hi ha encara l’antiga sala de ball, amb terra de fusta, reconvertida a partir de 1925 en taller de confecció de l’empresa tèxtil Corsés María – Mariver, fundada en1914-1915 per la modista Maria Verdaguer Massana (1893-1994), la mare del pintor. El taller va tancar l’any 1987. A la casa encara s’hi conserven màquines i material del treball de confecció. També una col·lecció de quadres de Felip Verdaguer (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8509400,2.2283400 435944 4633514 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97115-p1090585.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de cal Secretari, can Grua o antic cafè de Baix dels Verdaguer.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). Té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana, les fusteries, baranes i ampits de la planta baixa expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935. A més a més, aquesta finca té un valor simbòlic i d’identitat pel poble per la família que hi va viure (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97114 Can Sebastià o Can Vila del carrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sebastia-o-can-vila-del-carrer <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PUIGFERRAT, Carles; GRAU, Josep Maria. (2012) “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, núm. 170, pàg. 791-838.</p> <p>PUIGFERRAT, Carles. (2017). “Els documents de la família Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona [Tona], 2017, pàg. 34-44.</p> <p>VILAMALA, Jordi. (2014)'Tona i la Guerra de Successió (1705-1714)'. Llibre de Tona [Tona], Ajuntamen de Tona, pàg. 39-43 (fotografia de la inscripció de la sala).</p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XVII, XVIII XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dos crugies paral·leles </span></span></span>(una d'elles, doble, que correspon a la sala del pis principal)<span><span><span>. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana actual és asimètrica, però cal tenir en compte que originalment era simètrica. La venda de la crugia de la dreta </span>(ROVIRA, 2023)<span lang='CA'>, va fer que aquesta part de l’immoble evolucionés de manera diferent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició queda definida per dos eixos, sobre l’eix principal (a la dreta façana, segons l’observador), es situa al primer pis un balcó allargat que agrupa dues obertures emmarcades en pedra, per damunt la llinda de les quals destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El pis superior presenta només una finestra emmarcada en pedra. L’eix de l’esquerra només té una finestra gran al pis inferior i petita al segon, de les mateixes característiques que les descrites anteriorment. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La barbacana que tanca l’edifici és plana amb colls de formigó i entrebigat arrebossat amb morter ciment. A les plantes baixes hi ha dos locals. </span></span></span></span>Un és una sala d'exposicions de la Fundació Privada Buxaderas-Grau i l'altre, una botiga. El seu portal de pedra es correspon a l'antic portal major de la casa i porta inscrita la data '1682', data de construcció de l'edifici.<span><span><span><span lang='CA'> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons la descripció de Carles Puigferrat, l</span></span></span></span>a sala del primer pis conserva el paviment de posts de roure i part de la fusteria (porta, armari encastat) original. A l'alcova contigua, hi ha una capelleta barroca, a manera de fornícula, amb decoració de relleus de guix. També hi ha una inscripció de la primera meitat del segle XVIII en una de les portes de la sala principal, en què es diu que mossèn Josep Vila, filla de la casa, rector de Sant Martí de Centelles, hi morí el 14 d'octubre de 1714, a l'edat de 70 anys, deixant instituïda una causa pia per pagar el dot a donzelles pobres i estudis a joves que volguessin seguir la carrera eclesiàstica (VILAMALA, 2014).</p> 08283-56 c. Major, 12 <p><span><span><span>Va ser la casa pairal de la família Vila (o Vila del Carrer o Vila Boter). Els Vila van ser una de les primeres famílies que es van establir al segle XVI al carrer Major, llavors camí ral de Barcelona a Vic, que va ser el nucli inicial del poble actual. Lluís Vila, boter i mestre fuster, originari de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va establir a Tona vers el 1568 i el 1573 va fer-se construir una casa, can Vila Vell (actual número 10 del carrer Major). Els Vila es van enriquir entre els segles XVI i XVII a l’ombra de l’expansió del negoci del vi i fent de paraires, i van convertir-se en la família més rica del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El boter Joan Vila Aranyó, hereu de la casa, i fill de Jacint Vila Oller, també boter, va fer construir el casal del carrer Major 12, adossat a la primitiva casa Vila. A la llinda de l’antic portal hi figura la data de 1682. Es tractava en origen d’una casa de tres cossos o crugies, el central corresponent a la sala del primer pis, i amb capella privada. El cos de tramuntana, molt transformat, ara forma la finca número 12bis. Era el sector on hi havia a la capella i, segons informacions orals dels paletes que hi van treballar en la darrera reforma, els sostres d’aquest sector tenien decoració de pintura mural (sembla que ara amagada per un fals sostre).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu i paraire Joan Vila Viladelmàs va ser partidari de Felip V durant la Guerra de Successió. Va ser noment batlle de Tona i Collsuspina el 1723. Durant el segle XVIII, els Vila del Carrer van tenir un paper molt destacat en la campanya per aconseguir que es construís al carrer de Tona una capella o nova església parroquial i, a principi del s. XIX, van finançar la construcció de la capella del Santíssim i de la Mare de Déu dels Desemparats a la nova església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Net de Joan Vila Viladelmàs i hereu de la casa va ser el doctor en dret, Fèlix Vila Vila, que passà a residir a Barcelona, al barri de Sant Pere de les Puelles. Exercí de lletrat de la Reial Audiència de Barcelona. Fèlix Vila va conservar les seves propietats a Tona, entre altres can Vila Vell i can Vila Nou, que devia arrendar en gran part (excepte el principal de la finca del carrer Major 12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sempre van mantenir la casa de Tona. Els Vila s’emparentaren amb famílies d’hisendats i de burgesos de Barcelona i el seu entorn. El 1929, el darrer hereu, Josep Maria Vila Fàbregues, farmacèutic, es traslladà a viure a Tona, on obrí una oficina de farmàcia als baixos de l’antiga casa pairal i la família passà a residir als pisos superiors. La farmàcia Vila restà oberta fins el 1946; llavors la família va retornar a Barcelona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al principi del segle XX als baixos de can Vila hi havia oberta la botiga de queviures i ultramarins <em>La Confiança</em>, propietat d’una família de forners i pastissers establerta al mateix carrer (número 16, can Ramonet). Sebastià Buxaderas Roqueta era el quart dels cinc germans d’aquesta família. Als anys seixanta comprà can Vila, que llavors era en venda i en molt mal estat. La va rehabilitar i en va fer el seu domicili. Als baixos hi obrí una botiga <em>Spar</em>, un dels primers autoserveis que hi va haver a Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la mort de la seva vídua, Roser Grau Subiranas, el 2020, l’edifici ha passat, per disposició testamentària, a la Fundació Privada Buxaderas-Grau. Des del 2008 ja n’era propietària d’una part dels baixos, on hi ha una sala d’exposicions, gràcies a una </span></span></span></span><span><span><span><span>donació de la mateixa Roser Grau, que va ser la fundadora i primera presidenta de la Fundació. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> 41.8507900,2.2280800 435922 4633498 1682 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97114-p1090286.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també va rebre el nom de can Vila o can Vila del Carrer.Segons la valoració d'Anna Rovira, és una de les finques de gran valor simbòlic i identitari del poble, perquè es va construir en el camí ral de forma primerenca, fet que va generar un nou centre al poble i va contribuir que s'hi construïssin més cases (ROVIRA, 2023). 98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97113 Ca la Nica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-nica <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles(2017) “Els documents de la familia Vila del Carrer, un valuós fons de l’Arxiu Municipal de Tona”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX, XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i dos crugies paral·leles. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica, i el</span><span> revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és divideix en dos locals comercials, en un dels quals s’integra la porta d’accés als pisos, fet que manté la simetria de la façana. Una faixa decorativa separa el primer pis, que presenta dues finestres més petites i quadrades. El voladís a la part superior de la façana és simple, de ràfec pla continu sense colls, pintat igual que la façana</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca enmig de la façana un escut amb la inscripció del monograma “IHS”, la paraula “Vila” i la data de 1573. L’escut acaba a la part inferior amb una creu.</span></span></span></p> 08283-55 c. Major, 10 <p><span><span><span>Casa de la família Montmany, dedicats tradicionalment a fer de sabaters. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa la fer construir, el 1573, el boter i mestre fuster Lluís Vila, fill de Joan Vila, pagès de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, i de la seva esposa Bartomeua, en un solar que havia estat del mas Riambau. La família Vila (o Vila del Carrer) va viure en aquesta casa fins el 1682. Després es van traslladar a l’actual finca del carrer Major número 12 (la finca contigua). La casa la tenien en lloguer i, possiblement al segle XIX o a principi del XX, se la van vendre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1718 hi vivia el sastre Joan Prat. El portal rodó del segle XVI, modificat, que hi havia als baixos, va desaparèixer en reformar-se la botiga i la façana de la casa. Només se n’ha conserva la clau del portal amb un escudet esculpit i la data 1573, fixada a mitja façana, com a element decoratiu. (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8506900,2.2280800 435922 4633487 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97113-p1090278.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut el nom de can Vila Vell, can Vila Boter (ROVIRA, 2023) Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original a causa de reformes successives, doten de caràcter el paisatge urbà del centre, pel seu volum i composició i elements originals (ROVIRA, 2023). 98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
85087 Antic hostal del castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. XVII Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. 08074-40 c. Major 7 la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. 41.2080600,1.6725400 388709 4562704 1675 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Administratiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Fra Josep de la Cocepció 98|119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
34301 Cal Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julia AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX L'immoble està molt modificat. Edifici cantoner de planta quadrada; planta baixa, pis, golfes i un cos elevat, en el centre de la teulada, d'una planta, finestres geminades a les quatre cares i teulada als quatre vessants igual que la de l'edifici. Acurada composició de conjunt reflexada en la solució del balcó arrodonit al vèrtex de la façana. La cornisa amb dentellons, sanefa i fines motllures donen un aire senyorial a la vivenda. Destaca la torratxa, que acaba de configurar un edifici de gran presència urbana. 08020-428 c. Major 55 41.3306200,1.9238800 409950 4576019 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
96375 Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet-0 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (1997). El Paulet, facècies i amargors. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós p 68-69, 71, 662-663 i 672</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós,</span> p. 53</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici té planta <span lang='CA'><span>planta i dos pisos, actualment als baixos hi ha tres locals i la porta d’accés a les plantes dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum de la tribuna centra la composició de la façana, a la crugia central. Hi ha dues crugies més a banda i banda. La façana s’organitza simètricament amb obertures laterals amb balcons al primer pis (de baranes complexes treballades amb motius geomètrics) i petites finestres al segon. Tant la tribuna com el balcó tenen llosanes de pedra revestides de ciment. A la cornisa destaca el r</span></span><span lang='CA'><span>àfec ceràmic de quatre línies de volada, que alterna el maó ceràmic i la teula.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-15 c. Major 3 <p><span><span><span>L’origen de l’edifici es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Va ser hostal-taverna, carnisseria i cansaladeria. La matança del porc la feien davant mateix de la casa, al carrer. El nom actual li ve de Josep Prat Capdevila, àlies Paulet (v. 1860-1931), que el 1880 es va establir de carnisser a la casa i que es va acabar casant amb la mestressa, Dolors Castelló Blanch, el 1885. En Josep Prat va néixer a l’Hostal del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Va participar en la Tercera Guerra Carlina, en el bàndol insurgent, essent un vailet. Paulet era el sobrenom de la seva família d’origen. Va ser alcalde de Tona en un període molt breu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Prat en va ser propietari, el 1922 i 1923 fer obres de reparació de coberta, com també va actuar en la façana, construint part d‘una façana (potser la tribuna) i convertir una finestra del primer pis en balcó. (llicències municipals de l’arxiu municipal)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Frare era una casa de tres cossos. Al de l’esquerra hi havia la taverna. Al de la dreta, la carnisseria. Al cos del mig hi havia el portal principal. Rere la casa hi havia les corts del bestiar (xais i porcs). Hi vivia la família i també parts de la casa es llogaven. S’hi havien allotjat els mossos d’esquadra (la darrera família d’un mosso d’esquadra que s’hi va estar, abans de la Guerra Civil, va ser la família Pey; la dona feia de modista a casa seva).</span></span></span></p> 41.8506100,2.2283000 435940 4633478 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090577.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa era coneguda popularment amb el nom de cal Frare, nom que es diu venia, o bé per ser la casa d’un noi que va penjar els hàbits; o bé perquè, per causa d’una prometença, els pares de la casa van vestir un fill seu petit de frare durant un any en acció de gràcies a Déu perquè havia superat una greu malaltia (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97147 Cal Metge – Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-metge-can-serra <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33024'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XVIII, XIX, XX <p><span><span><span>Edifici cantoner d’estructura tradicional, amb tres crugies paral·leles i planta rectangular. La coberta és de teula àrab a tres vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La casa està desalineada, sobresurt respecte als immobles veïns anteriors. C</span></span></span>onsegüentment, <span><span><span>presenta la façana principal, que dona al carrer Major, i dues façanes laterals. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana perpendicular més important, n. 19, mostra dos eixos de simetria. L'eix principal és definit per la tribuna i el balcó superior. A la planta baixa hi ha un local comercial amb el portal i una finestra. Al primer pis hi destaca la tribuna, de perfil metàl·lic amb predomini del vidre. La part central de la tribuna és de vidre i s’encaixa en perfils metàl·lics que dibuixen formes ovoidals. Per </span></span></span><span><span><span>la part superior hi discorre una franja estructurada en forma de quadricula amb vidres opacs transparents i alguns de color ocre. La tribuna es sustenta per una base de formigó amb llosana. </span></span></span><span><span><span>La resta d’obertures d’aquesta façana són balcons amb baranes profusament decorades amb formes helicoidals, geomètriques o florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana paral·lela al carrer es divideix en dos trams. El més llarg, situat a l’esquerra de l’observador, és simètric amb quatre eixos de simetria, amb balcons correguts amb quatre obertures en cada pis, i un tram curt (abans d’arribar a la cantonada de la façana de la tribuna) amb un sol eix amb balcons individuals a cada pis. La planta baixa es divideix actualment en dos locals comercial i el portal d’accés a les plantes superiors. </span></span></span><span><span><span>La tercera façana no té interès pel que fa a la composició arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dues façanes principals, abans d’arribar al voladís de la part superior, hi ha una sèrie de finestres rectangulars alineades amb els eixos de simetria, a l’alçada de les golfes. Destaca la barbacana amb colls de fusta motllurats amb mosaic hidràulic de motius florals (roses amb fulles).</span></span></span></p> 08283-62 c. Major , 19-21 <p><span><span><span>Havia estat la casa pairal de la nissaga de metges Serra de Tona i dels seus descendents. Es tracta d’una gran reforma d’un edifici anterior, probablement del segle XVIII, que ocupava el mateix solar. La reforma es va fer vers el 1915, segurament quan es va voler convertir l’edifici en un hotel (era el moment de l’auge de l’estiueig a Tona). L’Hotel Serra va estar obert molt pocs anys. Va viure en aquesta casa el Dr. Joaquim Serra Bertrana, alcalde de Tona de 1902 a 1904, i el seu fill, també metge de Tona, Josep Maria Serra Tous, que va morir el 1937.</span></span></span></p> 41.8511300,2.2282400 435936 4633535 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1100217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97147-p1090230.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) L'edifici també ha rebut la denominació de cal Roca.La valoració d'Anna Rovira remarca la ubicació peculiar de la finca, juntament amb la tribuna i els seus balcons allargats, que donen una identitat única a l’immoble, dotant-la de valor simbòlic, i que a més expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 98|105|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
85093 Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-4 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local XIX Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument. 08074-46 c. Major 5 La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. 41.2081500,1.6726200 388716 4562713 1880 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 119|98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
85063 Carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-22 BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61. El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell. 08074-16 c. Major Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968. 41.2080800,1.6722600 388686 4562706 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys 94|98|119|85 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
85137 Monòlit commemoratiu de la rehabilitació del nucli antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-de-la-rehabilitacio-del-nucli-antic XX El monòlit es compon d'un pilar de base quadrada de pedra artificial repicada i motllurada de 95 cm d'alçada i 50 cm d'amplada. A la cara principal apareixen els escuts de la Generalitat de Catalunya i de Cubelles. Està tallada en biaix a la part superior, on hi ha col·locada una placa de marbre amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la rehabilitació del nucli antic el dia 18 de setembre 1998, de la mà del molt honorable Pere Macias i Arau, conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, essent alcalde l'il·lm. Sr. Joan Vidal i Urpí 08074-90 c. Major 41.2081600,1.6726300 388717 4562715 1998 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 98 51 2.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
97649 Habitatge amb façana de l’any 1930 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930 <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p> 08283-109 c. Maduixes, 21 <p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p> 41.8463200,2.2290700 436000 4633001 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
85054 Mas d'en Pedro https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-pedro Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 30. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. XVII El Mas d'en Pedro s'emplaça al carrer Lloret, 8-14, al mig d'una urbanització anomenada 'La Gabina'. Es tracta d'un mas composat de diferents edificis adossats. L'edifici principal és un mas de planta basilical. El seu cos central és de tres plantes, mentre que els dos cossos laterals tenen una planta menys. La façana principal, de composició simètrica en tres eixos, presenta una portal central carreuat al que s'accedeix superant un parell de graons. A banda i banda hi trobem un parell de bancs i dues grans finestres de llinda plana. A la planta pis, sobre les obertures anteriors, hi trobem un balcó central flanquejat per sengles finestres, de dimensions més petites que els de la planta baixa. Al centre del cos central, a l'alçada del sotacobert, hi trobem una arcuació de cinc finestrons rematats per arc de mig punt, essent la central lleugerament més gran que els laterals. Al centre de la façana, per sobre del balcó, hi trobem un rellotge de sol. La coberta és de teula àrab. A quatre vessants. Aquesta masia compta amb diversos annexes. A llevant de l'edifici principal hi havia les cotxeres, mentre que a ponent se li adossava un molí de blat. En aquesta paret i trobem una imatge de rajoles de la marededéu dels Socors col·locada pel propietari a mitjan segle XX. Adossades pel nord-oest hi trobem les masoveries, mentre que a la part posterior, entorn d'un pati tancat s'hi roben les quadres, corrals, estables i una pallissa. A la part de darrera d'aquest espai, ja fora del tancat s'hi emplaçava una era. Bona part de les estances són utilitzades com a dependències d'una casa de colònies, encara que l'edifici principal de la masia funciona com habitatge particular 08074-7 c. Lloret, 8-14 Masia que està documentada amb aquest nom des de 1672 per bé que el 1582 ja es troba documentat un Antoni Pedro. El primer propietari conegut fou Isidre Pedro, al segle XVII. Ja al segle següent, el 1728, s'esmenta a Jaume Santacana com a habitant de la mas. En un document de 1772-1785, apareix esmentat lo mas d'en Pedro, com un dels edificis que formaven part de l'aleshores anomenat 'carrer de l'Or'. Anteriorment, la masia estava dividida en dues parts, de les quals una era propietat de Pere Roig, el qual la va vendre a la família Marsé l'any 1920, que alhora la va vendre a la família Santaeulàlia l'any 1957; l'altre era propietat d'un tal Sr. Alfred, essent després heretada per la primera esposa de l'alcalde de Vilanova, Ferrer Pi. A l'actualitat hi trobem una casa de colònies per la qual s'han adequat la majoria dels antics espais domèstics i productius. La darrera reforma efectuada i el rellotge de sol de la façana principal daten de 1958, segons el propietari actual. 41.2017300,1.6446500 386360 4562037 1672 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85054-foto-08074-7-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia També era denominada Mas del Pedró 119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
85105 Rellotge de sol de Mas d'en Pedro https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-den-pedro MARTÍNEZ, X.; VIVES, P. (2005) 'El Mas d'en Pedro', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-42. XX El rellotge de sol de Mas d'en Pedro se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, esgrafiat, representat en forma rectangular. Les hores estan representades per onze rectangles pintats de color salmó, indicant les hores entre les sis del matí i les cinc de la tarda, emplaçats sota del gnòmon. Per sobre d'aquest, encerclant-lo, hi ha dibuixat mig sol representat per set triangles del mateix color que els rectangles. 08074-58 c. Lloret, 8-14 Va ser pintat l'any 1959 pel Sr. Eduard Santa-Eulàlia, aleshores propietari de l'immoble 41.2016700,1.6446800 386362 4562030 1959 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85105-foto-08074-58-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4134 98 47 1.3 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
97506 Hotel Prudenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p> 08283-108 c. Lleida - Av. Montseny <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2198000 435233 4633273 1933-34 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran. 120|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
85085 Conjunt d'antigues botigues del castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dantigues-botigues-del-castell CASTELLANO, A. (1998) 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. XVI En procés de degradació evident Els immobles coneguts com les botigues del castell formen part de la illa que integra el castell i l'hostal del castell. Es tracta d'immobles d'obra popular fets amb paredat comú arrebossat. La façana que dona al carrer Junçà presenta tres portals d'arc rebaixat, un transformat en finestra i els altres dos modificats amb portes més modernes. Al primer pis hi ha finestres senzilles amb ampit i les cornises fetes de maó a manera de revoltó. La façana que dona a la plaça del castell presenta sòcol de paredat comú, tot i que hi ha un sector refet amb maons, destaca la cantonera reforçada amb pedra més gran. Les obertures són emmarcades bé en maó o arrebossat, són dos finestres a la planta baixa i finestra i un petit balcó al primer pis. 08074-38 c. Junçà 4, 6 i Plaça del Castell La referència més antiga amb el nom de botiga d'aquest espai és de 1582. En un plànol de Cubelles de 1817, la botiga s'adossa al castell pel sector de llevant, deixant ben definida la mansana. Segons es desprèn de la llegenda del plànol, es tracta d'un cos de planta baixa i pis, la primera ocupada per la botiga i el segon per un celler. Les obres de reforma de l'any 1673 van convertir aquests espais en casals, compartiments per guardar els cereals, un graner. En una part de l'edificació, justament a la cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la carnisseria que es va mantenir oberta fins a mitjan de segle XX. A l'altra banda del carrer hi havia diverses cases, algunes de les quals estaven sota alou dels senyors del castell. Just a l'entrada de la plaça del castell hi havia un arc que va ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX. 41.2079300,1.6726100 388715 4562689 08074 Cubelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 94|98|119|85 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
99157 Magatzems Santacana Roig / Cal Blay https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-santacana-roig-cal-blay <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 21.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>És un edifici de planta triangular construït entre dos carrers i amb paret mitgera per la banda sud. S'adaptat al solar on es va aixecar, amb un vèrtex tallat on es forma un xamfrà, on hi ha l’única entrada. Es tracta d’un portal rectangular, que remarca un fals tram d’arc escarser. Està profusament decorat amb trencaaigües de grans proporcions guarnit amb motius florals i la part central decorada amb garlandes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta decoració es repeteix al capcer superior de forma semicircular, més petit que el trencaaigües i cornat per una palmeta. Entremig, es pot llegir la data pintada i encerclada “1905”. De les cantonades arrodonides del xamfrà, s’enlairen dos pinacles coronats per grans boles ornamentades amb molt detall.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes laterals estan dividides per franges verticals que acaben en pinacles, coincideixen amb els trams de volta catalana, sota les bigues de gelosia que hi ha a l’interior. Aquestes façanes </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>presenten un gran finestral per cada banda rematat amb arc escarser i decorat amb les mateixes motllures que l’obertura del xamfrà.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-46 c. Josep Rovira, 27 <p><span><span><span><span><span><span>Els germans Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, pel nom d’una masia històrica del municipi, eren uns dels grans propietaris de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Rovira Santacana (1841-1930), hereu de cal Mota, es mogué en l'entorn del grup de Sant Sadurní anomenat 'Els set savis de Grècia', format pels grans propietaris de Sant Sadurní que es reunien en les tertúlies de can Guineu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Van construir aquest magatzem l’any 1912 (tot i que al xamfrà hi hagi pintat l’any 1905).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El magatzem va pertànyer després a les caves Santacana Roig, que més tard crearien la marca Montesquiu.</span></span></span></p> 41.4227500,1.7842400 398408 4586401 1912 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99157-p1110763.jpg Legal Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2025-11-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Domènec Boada i Piera (arquitecte) 102|105|106|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99159 Ateneu Agrícola https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-agricola <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 23.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta baixa, pis i terrat, entre mitgeres i alineat al carrer amb una única i extensa façana de gran presència urbana. </span></span></span><span><span><span>El frontis presenta una composició simètrica on destaca l’eix horitzontal que marca la gran balconera de la primera planta, que recorre tot l’edifici amb una balustrada clàssica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos central de la façana és més alt que la resta i queda emmarcat per un revestiment que simula muntants de pedra. Aquest cos culmina amb un gran capcer esglaonat amb pinacles de decoració naturalista. Enmig es pot llegir la paraula “Ateneo”, i destaca el símbol de la senyera en el pinacle més alt. En aquest cos s'obre una finestra tripartida amb un trencaaigües profusament decorat amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos cossos laterals rematen el coronament amb unes balustrades que contrasten amb el remat la de la balconera central perquè aquestes estan decorades amb formes circulars que s’encadenen, amb pinacles intermitjos que neixen de mènsules profusament decorades. Totes les obertures estan emmarcades i decorades, sempre amb ornamentació vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta vàries portes d’entrada, actualment només una està operativa. La façana està arrebossada i decorada amb formes que representen carreus disposats a trencajunts.</span></span></span></p> 08240-48 c. Josep Rovira, 14 <p><span><span><span>L’any 1877 es va redactar el reglament de la societat anomenada “Casino de la Fraternidad” per part d’una comissió de menestrals, comerciants i treballadors diversos. Tenia el domicili al carrer Raval 33, i al carrer Montserrat 1. L’any 1866 es re-funda i legalitzada com a societat d’esbarjo amb el nom de “Casino Alianza de la Fraternidad”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1908 la junta directiva va exposar la possibilitat de tenir un local de propietat. El 16 de febrer es canvia el nom de l’entitat, que passa a dir-se “Ateneu de la Fraternidad”, el nom “Ateneu” tenia connotacions més amplies en aspectes culturals. L’1 de març comencen les obres de l’edifici, que durarien un any gràcies a l’esforç de molts veïns de la vila, i el mes de novembre l’entitat es dota d’un nou reglament. L’any 1911 es torna a canviar el nom, serà “Ateneo Agrícola”, amb nous estatuts que defineixen l’entitat com a societat instructiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Ateneu, s’impartien conferències, hi havia cinema, es feien balls, i hi havia pista per patinar. L’any 1919 es van arrendar nous terrenys i es va crear el camp d’esports. També es va fundar el Club Esportiu Noia, secció de futbol; i el Coro la Pàtria (1900), que s’integra a l’Ateneu, que aniria ampliant la sala d’espectacles per tenir més lloc pels nous socis. L’any 1934 es va aixecar un nou pis en un dels laterals de l’edifici, desvirtuant la composició arquitectònica original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1939, acabada la Guerra Civil, l’Ateneu es clausurat. L’entitat és espoliada. La biblioteca, que tenia documentació des de 1878, a més de llibres, revistes, fotografies i mapes, desapareix. A l'edifici s’instal·la fins 1945 el benemèrit Auxili Social amb l’objectiu de donar de menjar als nens i nenes en el context de la postguerra. </span></span></span><span><span><span>L’any 1947 passa a dir-se “Hogar del Productor de Educación y Descanso” fins que el 1970 canvia el seu nom a “Ateneo Agrícola Noya”. </span></span></span><span><span><span>Després de moltes tensions polítiques, l’ateneu és cedit a l’Ajuntament l’any 1963, que no tornaria a mans del seus socis fins l'any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> 41.4231400,1.7842100 398406 4586445 1908 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99159-p1110750.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural BCIL 2025-11-24 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Miquel Madurell i Rius (arquitecte) 119|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
98155 Villa Antònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-1 <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020). </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a quatre vessants, i façana principal encarada a migdia, fent de xamfrà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que presenta reformes i refaccions actuals que evidencien canvis importants, conserva la disposició de les obertures originàries, i alguns elements del moment de la construcció. Els balcons de la façana que dona al carrer Josep Roqueta conserven la balustrada d’obra d’una sola peça, d’estil neoclàssic. El ràfec o barbacana en aquest mateix costat, és de gran volada amb colls de fusta i llates amb dues filades de ceràmica decorada. </span></span></span><span><span><span>La façana posterior presenta una galeria porxada, de planta baixa i pis, que comunica amb una petita zona enjardinada. La galeria en qüestió presenta el mateix tipus de balconada amb balustrada que veiem a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions destacables. </span></span></span></p> 08283-315 c. Josep Roqueta, 5 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del Balneari Ullastres, i al voltant del barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc que envoltava el Balneari Ullastres. Aquesta casa és fruit d’aquest creixement. </span></span></span></p> 41.8586300,2.2313800 436204 4634366 1928 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3173.jpg Inexistent Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 99|106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
96980 Font Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-morta <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX, XXI <p><span><span><span><span><span><span>L’actual font Morta, al final del passatge Josep Homs i tocant al carrer Joan Maragall, fou inaugurada l’any 2006 en honor al poeta Joan Maragall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una estructura en prisma amb un coronament amb capitell, i dues piques quadrangulars amb el seu corresponent abeurador. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08283-40 c. Josep Homs / c. Joan Maragall.. <p><span><span><span><span><span><span>El topònim Font Morta es documenta des de l’any 1141 i significa «font estroncada».</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font actual rememora una font antiga del mateix nom ubicada molt a prop, a la riba esquerra del torrent de la Font Morta, avui canalitzat (que es correspon al carrer Joan Maragall). A l’indret, a partir dels anys trenta del segle XX, s’hi va inaugurar un espai de trobada social i d’esbarjo “Esbarjo Prat de la Riba”, que era un petit parc per fer-hi les conegudes “fontades”. La font històrica, va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle XX, moment en el qual unes obres d'urbanització van tapar el rec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No va ser fins el 2006 que es va inaugurar una renovació de la font, a l’inici del passatge Josep Homs, a l’exterior del nou parc de la Font Morta, que es va dedicar a l’escriptor Joan Maragall que va estiuejar al poble a inicis del segle XX (1909). La inauguració la va dur a terme un dels seus nets Pasqual Maragall i Mira. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8494693,2.2288286 435983 4633351 2006 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2036.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania.De l'antiga i original Font Morta en desconeixem l'arquitectura. 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
41122 Fons del Museu de Granolllers https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-granolllers El museu de Granollers conserva material arqueològic procedent del terme municipal de Bigues i Riells a partir de dues línies d'actuació: el fons de l'antic museu i excavacions més o menys programades a partir dels anys vuitanta. De la primera opció, trobem materials de Can Quintanes (ibèric), Cova de les Madrigueres (calcolític), Vinyes de Can Pou (calcolític), Turó del Rull (ibèric i romà), Can Noguera (romà), Camí camp d'en Garriga (ibèric), Can Badell, Can Parera i Les Barbotes (ibèric i romà), Vallderrós (ibèric), Can Carrera (romà), Cova del Duc (ibèric), Forn de Can Lledó (romà), Can Mainou (ibèric), Cal Pastor (ibèric), Can Roca (romà), Cal Sidret Vell (ibèric), Torrent prop de can Guilla (romà) i Can Garriga (taller de sílex). De les excavacions se n'han fet les següents: 1981.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Elvira Mata). 1982.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell. 1983.- Can Garriga (programada; Jordi Rovira) i Can Badell (Giordano Marquès). 1984.- Can Badell (programada). 1985.- Can Garriga (programada) i Can Badell (programada). 1986.- Can Badell (urgència; M. Panosa, M. Hernéndez Yllán i P. Giordano Marquès). 08023-65 c. Josep Anselm Clavé, 40-42 de Granollers L'any 1932 es crea una Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar les peces. La secció d'arqueologia s'encarregà de fer 'prospeccions' per tota la comarca. Un dels principals protagonistes fou J. Estrada. 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal i física Paleolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 77|79|80|81|83 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
99161 Caves Freixenet https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-freixenet <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 26.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici principal es compon de dues naus paral·leles d’un sòl pis i tres pisos soterrats (les caves pròpiament dites), tenen teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Aquestes naus estan adossades a quatre cossos laterals, disposats perpendicularment, units de dos en dos, que presenten teula àrab a quatre vessants i consten de planta baixa, dos pisos i golfes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El conjunt, concebut de forma unitària, aïllada, i contundentment volumètric, està tancat perimetralment per una barana de brèndoles de ferro alternades per pilars, ornamentats amb les característiques boles i les gerres ceràmiques pròpies del llenguatge noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de davant de la façana que rep els visitants (en una de les naus), està enjardinada. S’accedeix a una porxada tancada per una balustrada, amb teuladeta a una vessant sustentada per parelles de pilars de maons. Sobre aquesta porxada hi ha un vistós coronament mixtilini amb un frontó de rajoles ceràmiques policromades, que anuncien la marca de les caves amb guarniments de raïms i copes d’escumós, i decoració de boles als extrems.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes principals dels cossos laterals estan composats per una planta baixa amb portals d’entrada de mig punt dovellat, un balcó amb barrots de ferro forjat amb obertura decorada amb dovelles, al primer pis; i una galeria entre pilars, al segon pis. El conjunt es remata amb un gran ràfec de biguetes de fusta. El límits d’aquestes façanes es marquen amb aplacats de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>cadena cantonera.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La resta de façanes laterals es caracteritza per la simetria</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>amb finestrals de llinda, òculs ovalats i balcons. Totes les façanes estan estucades, i destaca el gran sòcol a la façana de llevant, fet de maçoneria poligonal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat d’aquest edifici, l’empresa va créixer amb la construcció de nous edificis al seu entorn.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-50 c. Joan Sala, 2 <p><span><span><span><span><span><span>Les caves Freixenet es funden vers l'any 1920, sobre la base de l'activitat que ja desenvolupava el celler de can Sala. Un cop superada la crisi de la fil·loxera, com altres productors de la vila, Pere Ferrer Bosch i el seu sogre, Joan Sala i Tubella, van fer els primers assajos de vi escumós, i van fundar les caves Freixenet. Ferrer era cabaler de la finca la Freixeneda, d'on sortiria en nom de la marca, i havia fet estudis d'enologia. Joan Sala aportà la seva experiència al capdavant del celler de Can Sala. Va ser també alcalde de Sant Sadurní entre 1914 i 1923, i una altra vegada el 1930.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les caves Freixenet s'ubicaren en unes noves instal·lacions construïdes als terrenys veïns de l'estació per aprofitar les possibilitats que presentava el ferrocarril. El procés s'inicià el 1924 amb un primer projecte encarregat a Josep Ros i Ros. Diferents projectes i ampliacions van allargar les obres fins l’any 1929. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 1951) va esdevenir arquitecte municipal, de molt municipis. A Sant Sadurní d'Anoia va estar entre (1932-1944). La seva obra, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme, el noucentisme i l'art deco.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4208200,1.7939900 399220 4586176 1924-1929 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-1-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-2-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99161-3-5.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2025-08-26 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Ros i Ros (arquitecte) 105|106|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85116 Els Gegants de Cubelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. XX Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. 08074-69 c. Joan Roig i Piera, 3-5 Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. 41.2076200,1.6727400 388725 4562654 1958 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Objecte Pública Cultural 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) 119 52 2.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
85086 El Cuartel https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. XX Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica. 08074-39 c. Joan Pedro i Roig 16 Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx. 41.2079400,1.6712300 388599 4562692 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 106|98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
85122 Casa natal de Joan Pedro i Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. XIX Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla. 08074-75 c. Joan Pedro i Roig 10 Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical 41.2082500,1.6718200 388649 4562726 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 98 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
97211 Col·legi residència PIVE https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> 08283-69 c. Joan Lluçà, 39 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8581200,2.2291200 436016 4634311 1918 / 1958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
98093 Piscines Municipals https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-municipals-0 <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Memòries i informes. Memòria de l'excavació nº 1764 (Campanya de 1995). Servei d'Arqueologia. </span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11858'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> Jaciment destruït. <p><span><span><span><span lang='CA'>A la zona poliesportiva, a tocar de les piscines municipals i les pistes exteriors, es va localitzar una acumulació de pedres col·locades intencionadament i taques de terra rubefactada. També, fragments de ceràmica a mà, ceràmica ibèrica a torn, fragments de sílex, i restes de fauna.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-290 c. Jaume Balmes, 61 <p><span><span><span>Les restes varen ser documentades durant una excavació arqueològica d’urgència l’any 1995, i s'interpretaren com a una ocupació puntual en època ibèrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’existència d’una fase d’ocupació ibèrica a Tona, hi ha indicis d’ocupació puntual a partir de les restes ceràmiques i en algun cas estructurals, localitzades en jaciments com Les Escomes, el Pla del Castell, el referent del Camp de les Lloses, o la zona de les piscines municipals que ens ocupa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas, la zona de les piscines municipals és molt propera al jaciment del Vilar - Via Collsuspina, amb restes d’un mil·liari romà, i de part de la mateixa via de comunicació, la coneguda com Manius Sergius. </span></span></span></p> 41.8464700,2.2177500 435060 4633026 -450 /-200 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98093-dsc08927.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Les restes es van localitzar durant les obres de construcció de les piscines municipals. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
34201 Cal Llebrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol 08020-334 c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. 41.3316500,1.9426900 411525 4576114 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
99301 Colònia Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-pons <p><span><span><span><span><span><span>Ajuntament de Sant Sadurní (2023). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Textos de l'exposició fotogràfica “La Colònia Font i Pujols”, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>inèdit. </span></span></span></span></span></span></p> XX Algunes estructures presenten un estat de semi-abandonament. <p><span><span><span><span><span><span>La Colònia Ponts, situada al punt de confluència dels rius Anoia i Bitlles, és un complex arquitectònic industrial, de l’any 1914. La colònia era destinada a la producció de filats, retorns i teixits de cotó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, encara queden dempeus la fàbrica, diversos dels habitatges conformant el petit nucli de població, els tallers, i els magatzems. La colònia s’alimentava de l’aigua del riu Anoia, gràcies a una resclosa situada al terme de Piera, on es recollia l’aigua a través d’una sèquia, que passa pel costat sud-est de la colònia, i que encara avui en dia es poden veure les restes del canal al camí que enllaça la colònia amb can Romeu dels Borrulls. En realitat aquesta sèquia era anterior a la fundació de la colònia, construïda per alimentar la fàbrica de filats d’en Jordana, situada a uns 150 m. al sud-est de la colònia, constituint-se actualment com un petit nucli de població.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-168 c. Indústries Pons, s/n. <p><span><span><span>Va ser fundada l’any 1916, a partir de l’arrendament de la part industrial de la fàbrica que van fer els propietaris de can Jordana als empresaris Font i Pujols. Per això la colònia s’anomenà inicialment colònia Fonts i Pujols. L’any 1922, però, va canviar de propietari, sent adquirida per Antoni Pons i Pera, del qual passarà a dir-se “Colònia Pons”, configurant el topònim actual del conjunt arquitectònic. La fàbrica va tancar l’any 1977.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una colònia tèxtil (fabricaven teixits de cotó, filats i retorts) ubicada aprop de la confluència de la riera de Riudebitlles amb el riu Anoia. A banda de la fàbrica, agrupava un petit nucli residencial i diversos espais de suport, com ara habitatges per als treballadors, horts, tallers, magatzems i serveis comunitaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2023 es va realitzar una exposició fotogràfica a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní d’Anoia, rememorat la història de la colònia, a través de la donació feta per Pilar Sopeña Font-Gras, neta de gaspar Font-Gras i Pladevall, soci fundador de la colònia juntament amb el Sr. Pujols.</span></span></span></p> 41.4431300,1.7826500 398307 4588666 1914, 1916 (colònia) 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img8034-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img7991-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99301-img8016-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres Inexistent 2025-09-19 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També s’anomena Colònia Font i Pujols, en honor als primers propietaris. 98 46 1.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/