Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99900 | Casa Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raventos-2 | <p><span><span><span>ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 30.</span></span></span></p> | XIX | El revestiment de la façana mostra signes de degradació. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, planta baixa, pis i golfes. La teulada té el carener paral·lel al carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta una entrada centrada a la façana d’arc de mig punt, una altra porta rectangular i una finestra a cada banda, tancades amb reixes de ferro de forja amb decoracions geomètriques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, destaca un balcó amb llosana de poca volada i barana de ferro forjat decorada, i dues finestres simples a les bandes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les golfes s’obren finestres, amb el angles superior arrodonits i ampits. Dues d’elles estan tapiades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha un clar predomini del ple sobre el buit de les obertures, i una destacable sobrietat en la decoració. Una senzilla cornisa motllurada tanca la composició de la façana a la part superior.</span></span></span></p> | 08240-245 | c. Hospital, 12. | <p><span><span><span>L’origen de la casa és desconegut, però l’aspecte actual es deu a les reformes realitzades el 1877, quan Joan Rossell i Casas va sol·licitar ampliar les finestres de la façana del carrer Hospital. Quatre anys més tard, va demanar permís per millorar la façana posterior del carrer Sant Antoni, coincidint amb les obres derivades de l’obertura de la carretera de La Llacuna a Sant Boi. El portal d’aquesta façana permetia l’accés a l’espai d’usos agrícoles situat a la part posterior de l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Rossell i Casas (1837) pertanyia a una família de propietaris ben documentada des del segle XVIII, amb Jaume Rossell com a primer titular conegut. L’any 1880, la família posseïa unes cinc hectàrees de terreny i, a principis del segle XIX, va establir diverses cases al futur carrer Sant Antoni. Joan Rossell va tenir un paper actiu en la política del seu temps: el 1867 va participar en un alçament liberal i republicà contra Isabel II, que fracassà, obligant-lo a acollir-se a un indult. Durant la tercera guerra carlina, també va formar part de la junta de defensa contra les incursions carlines (POUM, 2010).</span></span></span></p> | 41.4243100,1.7872900 | 398665 | 4586571 | 1877 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99900-p1120964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99900-p1120965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99900-p1120966.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-07-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99932 | Fons bibliogràfic de la Biblioteca i arxiu Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-biblioteca-i-arxiu-viader | <p><span><span><span>VIADER, Ramon (2017). Viader, nissaga de metges i apotecaris. Rubes Editorial. Barcelona</span></span></span></p> | XVI, XVII, XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span>El fons bibliogràfic Viader conté més de 1.500 llibres. És una biblioteca especialitzada en matèries de farmàcia, medicina, anàlisis clínics i ciències elementals (química, física, botànica). Destaquen també els llibres sobre bromatologia i, sobretot, enologia i viticultura. Hi ha 204 llibres anteriors a l’any 1850, 376 entre 1850 i 1950, i 900 llibres dels anys 1950 a 2010. Acull tant monografies com revistes, quasi totes agrupades en volums i re-enquadernades expressament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una de les biblioteques especialitzada en l’àmbit farmacèutic més destacades a nivell estatal. Les edicions més antigues es remunten al segle XVI, com l’edició de <em>Pedacio</em> <em>Dioscorides Amazarbeo</em> de l’any 1563. Del segle XVII destaca l’obra <em>Officina medicamentorum</em> (coneguda popularment com Farmacopea Valentina), de 1698. De segle XVIII hi ha diferents obres, una d’un membre de la família Viader: <em>Discurso medico moral d ela información del efto por el alma desde su concepcion i adminsitracion de su bautismo. Obra útil a parrocos, medicos, comadrones i parteres</em>, de Josef Antonio Viader i Payrachs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres son en diferents idiomes: llatí, castellà, castellà, francès i anglès. Molts llibres presenten signatures, segells o inicials gravades al llom que permeten saber quin Viader el va posseir i estan plens d’anotacions manuals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als documents de la l’arxiu, testimonien casaments, llegats, judicis, nomenaments, graduacions, compra venda de finques de la nissaga familiar dels Viader.</span></span></span></p> | 08240-257 | c. Hospital, 5, 2n pis. | <p><span><span><span>Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l' any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’Ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. El 1887 va ser president el <em>Casino Sadurninense</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats <em>enolats</em>) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere obert al carrer Sant Antoni, on hi havia al celler per preparar el vi base. També disposaven d'un jardí botànic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells, el seu oncle Antoni Escayola Font, la <em>Societat Anònima l'Elèctrica del Noya</em> ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat <em>Myrapol</em> . Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del <em>Col·legi de Farmacèutics de Barcelona</em> en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia mitjançant aquesta biblioteca-arxiu.</span></span></span></p> | 41.4243600,1.7868900 | 398632 | 4586577 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99932-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99932-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99932-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99312 | Museu Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-viader | <p><span><span><span>VIADER, Ramon (2017). <em>Viader, nissaga de metges i apotecaris</em>. Rubes Editorial. Barcelona.</span></span></span></p> | XVIII-XX | El museu disposa de dos tallers convenientment equipats per realitzar els treballs de neteja i restauració de les peces de la col·lecció. | <p><span><span><span>La col·lecció, inventariada per Ramon Viader Guixà, farmacèutic i enòleg, ha permès la classificació rigorosa dels materials més representatius de la història professional de la seva família, dedicada a la medecina i la farmàcia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes peces son d’un període històric quan encara no es feien medicaments envasats, i l’apotecari fabricava ungüents, pocions, pólvores, etc. Es tracta de més de 1.500 peces que inclouen instrumental per a la preparació de medicaments (morters, cossis d’aram, sedàs de fusta, pindolers, motlles, espàtules, xeringues, estris per fer xarops, etc.); flascons de primeres matèries farmacèutiques, medicaments oficinals i magistrals (aparell de vaporitzador, grànuls, olis, etc.); aparells de laboratori (densímetres, fotocolorímetres, microscopis, cromatògrafs, encenedors, pipetes, aparells de Kipp, aparell de Soxhlet, ureòmetres, etc. ); reactius per anàlisis i medicament creats per Viader.</span></span></span></p> | 08240-179 | c. Hospital, 4, 2n pis. | <p><span><span><span>Les dades documentals disponibles més antigues de la família Viader, es remunten a 1680, vinculades a les ciències sanitàries. Es tracta de vuit generacions, cinc de metges i vuit de farmacèutics. La relació d’aquesta nissaga amb la vila de Sant Sadurní comença l’any 1827, quan Narcís Viader Seguí (1801-1877) comprà la farmàcia de la viuda de Mateu Millet Ros, farmacèutic, situada al carrer Església número 3. Posteriorment, la va traslladar al carrer Hospital número 4 on encara la trobem actualment, si bé ja no conserva res de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Viader Janer (1835-1910), continuà amb la farmàcia. Va formar part d'una organització de matís liberal i l'any 1869 va ser síndic de l'Ajuntament de Sant Sadurní. Arribaria a ser alcalde entre setembre de 1873 i març de 1874. Més tard tindria altres càrrecs a l’ajuntament. Tornaria a ser alcalde de juliol de 1895 a juliol de 1897. Durant el seu mandat es va construir el campanar de l’Ajuntament. El 1887 va ser president el <em>Casino Sadurninense</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Viader Janer va iniciar la preparació de vins medicinals (també anomenats <em>enolats</em>) i de xarops que inicialment es venien a granel. La casa pairal dels Viader a Sant Sadurní tenia, la farmàcia al carrer Hospital i per darrere s'obria al carrer Sant Antoni on hi havia el celler, on feien el vi base. També tenien un jardí botànic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Escaiola (1884-1968), l’any 1899 va fundar amb uns companys, entre ells el seu oncle Antoni Escayola Font, la <em>Societat Anònima l'Elèctrica del Noya</em> ubicada a tocar del riu Noya, prop de Can Codorniu, amb l'objectiu de proveir d'electricitat la població de Sant Sadurní. </span></span></span><span><span><span>Va ser pioner en iniciar les anàlisis clíniques a Sant Sadurní, on feia anàlisis d’aigües, font comú de malalties. També va començar a fer anàlisis microbiològiques, per detectar el tifus, per exemple.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Viader Font (1912-1982), es va interessar per la producció industrial, va fabricar i comercialitzar un dels primers cosmètics farmacèutics de la història, d'utilitat per a abans i després de l'afaitat, anomenat <em>Myrapol</em>. Va ser analista clínic en diferents ambulatoris i l’any 1959 va entrar a formar part de la Junta del <em>Col·legi de Farmacèutics de Barcelona</em> en qualitat de vocal d'Inspectors Farmacèutics Municipals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les quatre últimes generacions també es van dedicar com a pràctica professional afegida a l’enologia i viticultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Viader Guixà ha conservat el patrimoni familiar relacionat amb la medicina i la farmàcia en la col·lecció, que permet veure com han evolucionat aquestes professions en els últims 300 anys.</span></span></span></p> | 41.4243600,1.7868900 | 398632 | 4586577 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99312-p1120573.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ramon Viader Guixà | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 97921 | Fons d'imatges de Tona del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-tona-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p><span><span><span>L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Tona. Es tracta de 217 imatges de temàtiques ben variades: imatges de famílies, monuments, masies, gent de diferents oficis, paisatges naturals i humans de Tona, etc. Els autors, les dates en què es van fer, la tècnica fotogràfica i la quantitat d’imatges són diverses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, es resumeix el llistat d’autors amb la data en què van viure i el nombre d’imatges que es conserven digitalitzades: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume Biosca i Juvé, 1875-1945 (34)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignasi Canals i Tarrats, 1896-1986 (33)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antoni Gallardo i Garriga, 1889-1943 (28)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Danés i Torras, 1891-1955 (22)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Germà Garcia i Fernàndez, 1942- (20)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Batlles Santasmasas, (11)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Salvany i Blanch, 1866-1929 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Òscar Torras i Buxeda, 1890-1975 (6)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ricard Martí i Albero, (4)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Genovart i Boixet, 1895-1980 (3)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Associació festival internacional de música de Cantonigròs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Borràs (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Manuel Cazador i López, 1874-1956 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Duch (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Lluís Illa, (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Massot i Palmes, 1880-19?? (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Emili Pellicer i Boulanger, m. 1957 (1)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Núria Romeu, (1)</span></span></span></p> | 08283-180 | c. Gran Capità, 2 08034 Barcelona | 41.8500100,2.2291200 | 436008 | 4633410 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-sant-andreu-castell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97921-fontordera.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Les còpies d’imatges estan permeses amb finalitat d'estudi o recerca, citant l'autor i la font: 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'. Per a qualsevol altre ús o adquisició cal adreçar-se a arxiufotografic@cec.cat. La gestió de drets està sota llicència Creative Commons | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 99329 | Fons documental sobre Sant Sadurní d'Anoia del 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-sant-sadurni-danoia-del-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>El “Centro Documental de la Memoria Histórica' conserva fins a 9 entrades documentals, relacionades majoritàriament amb el període de la Guerra Civil:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Documentación del proceso electoral de los Diputados a Cortes de 1936 en la Ciudad de Barcelona y otros municipios.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Solicitudes de ingreso a sociedades locales en la federación (1924-12-20 / 1938-08-01).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Relaciones de empresas controladas por la Conselleria d’Economia (1936-12-31 / 1937-01-26)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Relaciones de refugiados vascos enviados por ayuntamientos catalanes y el Comissariat d’Assistència als Refugiats (1937-09-29 / 1939-02-08).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Tarjeta postal a Lombate, Francisco (1938-03-12).</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Carta del Sindicat Únic d’Oficis Varis de Sant Sadurní d’Anoia (s. XX)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Alt Penedès. Mediona-San Sadurní d'Anoia (digitalitzat)</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de Alt Penedès. San Sadurní d'Anoia-Vilafranca del Penedès (digitalitzat).</span></span></span></p> | 08240-196 | c. Gibraltar, 2 (37008) Salamanca | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99329-img00768.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i procedència. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 91517 | Fons de Sant Martí de Sesgueioles al 'Centro de documentación de la memoria histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-marti-de-sesgueioles-al-centro-de-documentacion-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Documentació relativa a immobles requisats al municipi durant la Guerra Civil (1936-1939), els fons també apareixen documents d’altres municipis veïns de l’Anoia (e</span></span></span></span><span lang='CA'><span>ls Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sallavinera, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d´Anoia i Veciana).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es tracta de relacions, actes i sol·licituds d’adjudicació de béns requisats per ajuntaments, organitzacions polítiques i sindicals o altres entitats, així com reclamacions de particulars els béns dels quals han estat objecte de decomissat i expedients sobre determinació de responsabilitats i apropiació de béns de persones físiques i jurídiques</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-85 | c. Gibraltar 2, 37008 Salamanca | 41.7020199,1.4881791 | 374211 | 4617797 | 1936-1939 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91517-img00757.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 98149 | Pati de l’escola Vedruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-lescola-vedruna | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | Jaciment destruït | <p>El jaciment es va localitzar al pati de l’escola Vedruna, sota un nivell de terra amb una potència considerable, molt remogut per les diferents intervencions que es van succeir en el temps. Es varen documentar trams de murs de pedra lligada en sec, en direcció est-oest, fonamentats en margues geològiques, i amb una cara vista. Tot i que varen ser interpretats en la major part com a murs de contenció i separació de conreus, una de les estructures presentava una cara vista i blocs de pedra disposats regularment. Aquest fet significava una estructura d’hàbitat.</p> <p><span><span><span>Els materials ceràmics recuperats foren escassos, i corresponen a restes de construcció com <em>tegulae</em> i <em>imbrices</em>, ceràmica oxidada i reduïda, àmfora itàlica, africana i púnic-ebussitana, i del sud d’Hispania. També, es varen localitzar restes de fauna i fragments de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de restes s’ha interpretat com un lloc d'habitació amb estructures conservades, força destruït ja en època antiga, i que estaria relacionat amb l’assentament del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> | 08283-312 | c. Germana Victòria, 21 | <p><span><span><span>Els anys 1996 i 1998 es van dur a terme controls arqueològics a les obres de construcció de l’escola Vedruna, el primer any, i una prospecció amb rases el segon. Els resultats foren positius pel que fa a les troballes de materials arqueològics d’època iberoromana, i època moderna i contemporània. Per altra banda, es localitzaren restes constructives muraries amb nivells arqueològics associats, datats en època iberoromana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les conclusions afirmaren que aquesta àrea estigué ocupada en el mateix moment de l’assentament iberoromà del Camp de les Lloses, i es varen datar entre el segle II aC i el I dC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Val a dir que les restes arqueològiques estaven molt deteriorades, i hi havia molt poques perspectives de conservació. </span></span></span></p> | 41.8508800,2.2258900 | 435740 | 4633509 | -200 /-50 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98149-escola-vedruna.jpg | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Aquest jaciment està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 56193 | Cal Codinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codinac | XVII | Reformada als anys 80 del segle XX. | Cal Codinac és una masia integrada al nucli urbà d'Olost, just a l'encreuament del carrer Gelada amb el carrer Berga. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions molt reformada, formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes, amb una pallissa adossada al nord-oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha les dates en relleu de la construcció i la reforma de la masia, 1637 i 1981. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. la façana oest té adossada a l'extrem esquerre la pallissa de dos nivells. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada, i una porta i una finestra reformades a l'extrem esquerre, donant accés a una terrassa que comunica amb la pallissa. La façana nord conté fins a set obertures disposades irregularment, tot i que només una finestra, emmarcada amb pedra bisellada, sembla original. La façana est conté un accés emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una gran obertura que dóna sortida a una terrassa a la que s'accedeix a través d'unes escales externes al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. Adossada al nord-oest del volum principal hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algun tram reforçats exteriorment per formigó, i sustentada amb robustos pilars de pedra treballada. | 08149-125 | c. Gelada, 2. Nucli urbà d'Olost. Olost | Cal Codinac era una masia que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. | 41.9861400,2.0932600 | 424889 | 4648635 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56193-foto-08149-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56193-foto-08149-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 34193 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. | 08020-326 | c. Gaudí, 1 | Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. | 41.3311900,1.9125700 | 409004 | 4576094 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 34207 | Rellotge de sol de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol. | 08020-340 | c. Gaudí, 1 | 41.3347300,1.9204000 | 409664 | 4576478 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34207-foto-08020-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 44351 | Cal Sidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidret | XX | La Masia es troba en fase d'enrunament | <p>Edifici abandonat de grans proporcions que es compon de 4 cossos esglaonats i una cisterna. L'únic destacable i visible a l'actualitat són les obertures, finestres i portals, que conserven l'ampit i els arcs rebaixats de maó.</p> | 08043-82 | c. Garraf s/n. Urb. Vora Sitges | 41.2824200,1.7357300 | 394127 | 4570880 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44351-foto-08043-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Jordi Farré | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 99155 | Edifici Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-de-pensions-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMORÓS I CUNILLERA, INDA (1995). 'L'obra dels homenatges a la vellesa de la Caixa de Pensions i el museu dels homenatges de Sant Sadurní', a </span></span></span></span></span></span><em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1995, vol. 19, p. 9-38.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 19.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici està concebut com un projecte de façana lineal que ocupa tota la llargada del carrer Francesc Moragas, tot i que també presenta entrades pels carrers Hospital i Sant Antoni. La imatge de l'edifici respon als criteris marcats per la institució, ja que la mateixa estètica es troba en altres edificis contemporanis de la Caixa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una construcció formada per tres cossos, cadascun d'ells destinat a un ús: el central a vestíbul i escala; el de l'esquerra a museu i biblioteca; i el de la dreta a oficines i habitatge. Cada cos té teulada a quatre vessants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cos central presenta una entrada porxada amb dos columnes clàssiques i terrassa superior amb balustrada, sobre un segon pis, més elevat que els cossos dels costats, destaca un ràfec de mènsules de pedra i cornisa motllurada. Enmig d’aquest frontis, entre dues finestres, hi ha l’escut de la Caixa en relleu. Els altres dos cossos laterals destaquen per presentar al pis superior galeries amb finestres agrupades de dos en dos o de tres en tres amb arc de mig punt, a la manera gòtica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot l’edifici juga amb aplacats que simulen carreus col·locats en cadena cantonera. Totes les obertures estan enreixades. La decoració barreja elements classicistes, com les columnes i els frontons, i elements de regust gòtic com les finestres de les golfes, o noucentistes com els gerros que culmines terrasses i cornises. Els finestrals poden ser molturats i alguns presenten balustrada sense volada. Només es van dissenyar balcons en un dels cossos, el dedicat a habitatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’entrada des del carrer Sant Antoni, repeteix la fórmula de l’ús de columnes clàssiques, a les que s’afegeix també l’entaulament de la mateixa estètica. </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-44 | c. Francesc Moragas, 1 | <p><span><span><span><span><span><span>La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, va sol·licitar la construcció de l’edifici l’any 1931, al carrer Vilaró, nom del director de l’entitat en aquell moment (avui carrer Francesc Moragas). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El projecte de la Caixa no es limitava a fer oficines, sinó que oferia una biblioteca i un museu, inaugurats la dècada dels cinquanta. El museu es va dedicar a l'Homenatge a la Vellesa, festa molt vinculada a Sant Sadurní ja que es va originar en aquesta ciutat l'any 1915 amb el patrocini de la Caixa, per després estendre’s a altres poblacions (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte triat va ser Agustí Domingo Verdaguer, en actiu a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, que havia obtingut el títol professional l’any 1906. Va exercir com a arquitecte en cap dels serveis municipals de Cementiris, Sanitat i Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona. El de Sant Sadurní no seria l’únic encàrrec de la Caixa, entre les seves obres més destacades hi ha l’edifici de la Caixa de Pensions de Vic (1928). També la Casa Vehils Vidal de Barcelona (1936), així com el conjunt d’habitatges coneguts com les Cases Barates del passatge de l’Esperança, a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4242500,1.7880700 | 398730 | 4586563 | 1931 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-1-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-2-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-3-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99155-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Agustí Domingo Verdaguer (arquitecte) | Al cadastre consta una reforma total realitzada l'any 1995. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 56197 | Cal Talabart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-talabart | XVIII | La casa no s'ha reformat en les últimes dècades i presenta diversos elements estructurals en mal estat. | Cal Talabart és una casa situada al carrer de Sant Adjutori, en la carena que porta fins a l'ermita de Sant Adjutori, en la part més elevada del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'un casa de mitjanes dimensions, situada al costat est del carrer, on només es troben dues cases. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda de maó i una finestra emmarcada amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, quedant entre aquestes dues últimes obertures, una capelleta integrada al mur, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i amb la data de 1765 inscrita sobre l'arc de mig punt que forma. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat molt erosionat. La façana sud conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana est conté diverses estructures adossades bastides amb obra vista. A nivell de planta baixa s'observa un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, al primer pis un portal emmarcat amb pedra treballada que dóna accés a una terrassa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. Finalment la façana nord està completament adossada a la casa que la precedeix en el carrer de Sant Adjutori. | 08149-129 | c. Font, 3. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9848400,2.0902400 | 424638 | 4648493 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56197-foto-08149-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56197-foto-08149-129-2.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també és coneguda com a 'cal Misses'. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 96354 | Prothus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus | <p> </p> <p> </p> | XXI | <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> | 08283-1 | c. Font, 10 | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> | 41.8500918,2.2291770 | 436013 | 4633419 | 2018 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Creacions Tallaferro | El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 98852 | Can Xurriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xurriu | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 35. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia amb planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana presenta un eix asimètric. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la seva dimensió a més alçada de plantes, com també la llosa dels balcons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’entrada a la planta baixa presenta sòcol d’aplacat de rajola de textura rugosa, hi ha un portal d’arc rebaixat emmarcat amb peces ceràmiques i la porta és de fusta. A la part esquerra de la façana, una composició de rajoles policromades decorativa, signada per Esteve Via de Can Fontanals, representa a Sant Ramon Nonat. A sota, en una placa, es pot llegir la inscripció “Samsó llevadores 1824-1999”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una cornisa motllurada separa aquesta planta de la primera, on hi ha un balcó amb llosana també motllurada i una barana de forja simple amb detalls ornamentals treballats en el centre a partir d’una forma floral central. Als extrems del passamà destaquen uns poms esfèrics decoratius. </span></span></span></span><span><span><span><span>L’obertura queda emmarcada per un trencaaigües motllurat acabat per peça ceràmica de color blau marí. El balcó del pis superior, més petit, repeteix el mateix esquema amb la llosana d’obra i les peces ceràmiques decoratives de color blau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per sobre d’aquest pis i entre cornises hi ha una franja horitzontal amb respiralls ornamentals, i per últim el coronament conté una petita part de balustrada a la part central i motllures geomètriques als laterals.</span></span></span></span></p> | 08240-2 | c. Església, 3 | <p><span><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre residència i treball bàsicament de pagesos i menestrals. S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. </span></span></span></span>Originalment era la casa número 1 del carrer.</p> <p><span><span><span><span>Probablement can Xurriu està vinculada al mas Xurriu, situat fora del nucli urbà. Segons consta en el cens, a principis del segle XIX, la família residia a la vila mentre les terres eren explotades per un masover. El permís d'obres és signat per Ramon Sendra i Solé (POUM). </span></span></span></span><span><span><span>La placa ceràmica a la façana on es pot llegir “ Samsó, llevadores 1824-1999”, documenta l’existència d’una nissaga familiar dedicada a aquesta professió.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el rètol comentat, la casa dataria de 1824. El 1881, es va reformar engrandint les </span></span></span></span><span><span><span><span>obertures, passant de petites finestres a balcons. També s'aprofita per centrar i engrandir el </span></span></span></span><span><span><span>portal d'entrada (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A les dades del cadastre es documenten reformes de l’immoble l’any 1968.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Felicià Sallent i Pujador va ser el mestre d'obres que va dissenyar la casa, treballà sobretot a </span></span></span><span><span><span>Vilafranca del Penedès, on exercí també com a director de camins veïnals. A Sant Sadurní el trobem documentat com a responsable de moltes cases de la segona meitat del XIX.</span></span></span></p> | 41.4245400,1.7880600 | 398730 | 4586595 | 1824 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98852-can-xurriu3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Felicià Sallent i Pujador (mestre d'obres) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99142 | Col·lecció d'objectes etnogràfics de Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-etnografics-de-sant-sadurni-danoia | <p><span><span><span>CABAÑAS, Núria (2023). Inventari de la col·lecció d’objectes de Can Mas de la Riera. Memòria tècnica. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | Moltes peces estan visiblement deteriorades | <p><span><span><span>La col·lecció d’objectes etnològics compta amb 279 peces inventariades, de cronologia i usos diversos, cedits a la dècada de 1990 per diferents famílies del municipi de Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></p> <p>La major part de les peces es poden considerar etnogràfiques i inclouen, per exemple,<span><span><span> elements tradicionals de la cavalleria, objectes de cuina, peces ceràmiques, eines del camp i del celler, pesos i mesures, llums diversos, baguls, mobles, símbols religiosos, entre d'altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha algunes màquines i eines que remeten a la tècnologia industrial, i excepcionalment la temàtica de ciències naturals es testimoniada amb una col·lecció de fòssils de bivalves i gasteròpodes.</span></span></span></p> | 08240-31 | c. Escoles, s/n. | <p><span><span><span>L’any 1981 Can Mas de la Riera fou adquirit per l’Ajuntament de Sant Sadurní quan els antics propietaris van signar un document de traspàs. Des de l’any 2000 diversos grups culturals i musicals del municipi fan ús dels espais del mas, convertint l’edifici en un equipament municipal amb diferents usos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una de les sales de la planta baixa del cos originari de Can Mas de la Riera s’hi emmagatzemaven un conjunt d’objectes. Des de l'inici, hi hagué la voluntat de fer un registre de la col·lecció conservant tota la informació sobre la procedència de l’objecte i el donant. Es va començar un registre manual amb una fitxa i número únic per a cada objecte. Malgrat aquest intent, molts dels objectes van perdre la identificació al llarg del temps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2023, l’empresa Web Cultura SCP va inventariar la col·lecció amb el programa per documentació de col·leccions museològiques dels ajuntaments de la província de Barcelona proporcionat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. </span></span></span><span><span><span>Una vegada documentats, fotografiats i etiquetats els objectes, es van embalar, a excepció del mobiliari gran. Els objectes de mida petita a més de l'embalatge de protecció també es van dipositar en capses de cartó per tal de facilitar-ne l'emmagatzematge (CABAÑAS, 2023).</span></span></span></p> | 41.4251900,1.7863100 | 398585 | 4586670 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-11-20 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La col·lecció va estar dipositada fins l’any 2024 a Can Mas de la Riera (masia de propietat municipal), raó per la qual la col·lecció també es coneix com a col·lecció de Can Mas de la Riera. El fons ha estat traslladat provisionalment a unes dependències municipals al carrer Sant Pere, 36. Està gestionat per l'Arxiu Municipal. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 56229 | Gegants d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dolost | PLANS, Rafael (2003). Olost. Història i històries. Ajuntament d'Olost. REIXACH, Roser (1988). 'En Perot i la Mercè són els dos gegants genuïns del Lluçanès' dins el 9 Nou, 12 d'agost de 1988. www.olost.cat | XX | Els gegants d'Olost van ser construïts i dissenyats per l'escultora d'Olost Dolors Coromines i Blanch juntament amb la participació dels veïns i artesans del poble. La parella de gegants, construïts amb poliuretà, fusta i ferro, són el Perot Rocaguinarda, bandoler d'Oristà (personatge històric) i Mercè de Pecanins, un personatge fictici que hauria estat l'amant del bandoler. El gegant Perot té una alçada de 4'20 metres i un pes de 76,50 quilos, porta barba i va vestit amb barret d'ala amb una ploma, capa, camisa, armilla i porta una petita bossa pels diners i un trabuc. La Mercè, de 3'80 metres d'alçada i 62 quilos, representa una noia del Lluçanès de principis del segle XVII, porta el cabell recollit, arracades, un penjoll i va vestida amb camisa, cosset i vestit florejat. A la mà esquerra porta un cistell amb flors. | 08149-161 | c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | Els gegants van ser construïts l'any 1986 a l'antiga fàbrica de la Vila, actualment desapareguda, gràcies a l'empenta d'un grup de persones animats a preparar una cercavila per la festa Major. Els gegants van ser dissenyats per la Dolors Coromines i va participar molta gent en la seva creació; les dones del poble els van fer els vestits; Rober Uribe (de Vic) els va pintar; el trabuc i l'ornamentació els va fer l'artesà olostenc Josep Buxó; els objectes de pell els va fer Joan Sala, d'Olost, i les joies la Merche i el Jose de Sobremunt. Per tal de costejar la creació dels gegants, que van costar 1.053.744 pessetes, es va demanar finançament a diverses caixes i entitats bancàries així com a les diverses administracions públiques (Diputació i Generalitat de Catalunya). També es va organitzar una recol·lecta econòmica pel poble on hi van participar la major part dels veïns. Acompanyant els gegants es va organitzar un grup de grallers, inicialment amb l'adquisició de 9 gralles. La inauguració dels gegants es va fer el dia 19 d'abril de l'any 1987, dia de Pasqua, en el marc d'una gran celebració per presentar els gegants, on van actuar els castellers de Terrassa i convidaren diversos gegants de pobles i ciutats properes (Tona, Sallent, Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Centelles, Manresa, Vic, Sant Vicenç de Torelló, Sant Bartomeu del Grau i Aiguafreda). A partir d'aquell moment els gegants d'Olost van recórrer gran part de Catalunya i Andorra i se'ls van afegir com acompanyament 4 nans que representaven els dos bàndols enfrontats durant el segle XVII, els nyerros i els cadells. Cada any, el dia de Pasqua, celebraven una trobada de gegants al poble d'Olost. Aquesta trobada gaudia d'una gran participació de públic que arribà a congregar els anys 90 fins a 3000 persones. Actualment els gegants i els nans, acompanyats amb els grallers d'Olost, només surten el dia de la festa Major en sortir de missa ja que falta un colla gegantera que els faci sortir durant la resta de l'any. | 41.9852700,2.0975700 | 425245 | 4648535 | 1986 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'ajuntament d'Olost es conserva un ampli reportatge fotogràfic i documental, format per 6 àlbums fotogràfics, on hi ha tot el procés de construcció dels gegants, el finançament per la construcció, la recapta econòmica dels veïns, la inauguració, sortides, les trobades i festes on participaven els gegants així com un recull de notícies i articles referents als gegants d'Olost des de la seva creació.La imatge s'ha extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 56240 | La Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fera-0 | XXI | <p>La colla de diables dels Cremats d'Olost compta amb un senglar, al que anomenen 'la fera'. Es tracta d'un senglar fet amb una estructura d'alumini sobre el que hi ha una capa de cartró-pedra. Les seves mides són 270 centímetres de llargada per 150 d'amplada i 190 d'alçada, i té un pes aproximat de 60 quilograms. Està pintat de color negre i vermell, té els ulls metàl·lics brillants i els ullals i la cua fets amb banyes de cabra. El senglar és portat per dos diables i acompanyat exteriorment per 4 diables més que ajuden a dirigir-lo. Compta amb 8 punts de foc, repartits entre boca, cresta i cua. Quan surt pel correfoc va davant de tota la colla, marcant el límit de foc per davant, i compta amb un ball propi que realitza a la plaça Major.</p> | 08149-172 | c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | <p>La fera de la colla de diables dels Cremats d'Olost es va fer entre juny i agost de 2006. Els primers esbossos i maquetes van ser obra de Toni Batllori, que va ser un dels principals artífexs del projecte. El següent pas va ser la construcció de l'estructura d'alumini, obra de Jaume Serrat. Un cop s'havia fet l'estructura, el grup format per Toni Batllori i la colla de diables es van encarregar de la resta del procés, primer posant una malla metàl·lica sobre la que s'hi van anar afegint les capes de cartró i cartró-pedra. El procés va acabar just abans de l'estrena de la fera en un correfoc, a la festa Major d'Olost, l'agost de 2006. La colla de diables amb el senglar han participat en trobades de bestiari i en la 1era Trobada de Senglars de Catalunya. A Olost van organitzare i celebrar, els dies 5 i 6 de juliol de 2008, la 2ona Trobada de Senglars de Catalunya.</p> | 41.9852700,2.0975700 | 425245 | 4648535 | 2006 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides pel grup Cremats d'Olost. | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56241 | Fòssils i Minerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-i-minerals | La col·lecció de fòssils i minerals es troba ubicada a l'entrada de biblioteca pública d'Olost (al CEIP Terra Nostra), dins una vitrina amb portes de vidre dividida amb diferents prestatgeries estretes. La col·lecció està formada per uns 173 fòssils i uns 20 tipus de minerals diferents. Entre els fòssils hi ha eriçons de mar, cargols, bivalves, crancs nedadors, estrelles de mar, petxines, escopinyes (Cidaroida, Phimosoma, Conulus, Micraster, Nàtica, Panopea, Spondylus, etc.) i entre els minerals hi ha cristalls de quars, calcopirita, aragonita, pirita, calcita cristal·litzada, malaquita, mica, tremolita, arsenita, cristalls de roca amb guix, talc, plom siderita, aminat, etc. La seva procedència és diversa: Arbúcies, el Montseny, Queralbs, Setcases, Camprodon, Santa Cecília de Voltregà, Campdevànol, Mines de caselles (Barcelona), Osor, etc. | 08149-173 | c. Escoles, 4. Nucli urbà d'Olost. Olost | La col·lecció de fòssils va ser cedida per mossèn Mauri a l'escola municipal d'Olost CEIP Terra Nostra. | 41.9852300,2.0971400 | 425210 | 4648531 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-3.jpg | Física | Cenozoic|Paleògen|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria retolar els diferents tipus de minerals i fòssils amb el nom comú, el nom científic, l'època i la procedència. Actualment hi ha uns petits cartells en paper fets pels alumnes de l'escola. | 123|124|122 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 99133 | Arxiu Municipal de Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-sadurni-danoia | <p><span><span><span>Casa de la Vila (2021). “L’arxiu municipal enllesteix el seu trasllat”, a <em>Casa de la vila</em>, núm 88. Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, p. 4.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Sant Sadurní d'Anoia compta amb un arxiu municipal que té per objectiu gestionar, organitzar, custodiar i difondre el patrimoni documental del municipi. El seu fons conserva tota la documentació generada per l'Ajuntament i altres fons privats cedits per particulars, entitats i empreses. </span></span></span><span><span><span>L’abast cronològic dels documents va dels segles XVIII fins al XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons de l'Ajuntament de Sant Sadurní:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Documentació referent a l'Administració municipal de l'Ajuntament en l'exercici de les seves funcions, des de 1752 fins a l'actualitat, tot i que fragmentada. La sèrie cronològica continuada de documentació és des de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons patrimonials familiars:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l'Arxiu conserva fons familiars:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Fons Ramon Bosch de Noya, que comprèn de 1580 al 1992, tot i que amb poca documentació dels segles XVI i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons de Can Llopart de les Alzines, gairebé 500 documents que tenen un abast cronològic que va des de finals del segle XV fins el segle XX i són de tipologia diversa: escriptures, testaments, capítols matrimonials, pagaments, compra venda de propietats, cartes, dietaris, llibretes o pergamins.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons familiar Rossell-Raventós consta de documents recollits per la família que tenen valor informatiu i històric pel municipi i inclou documentació de diferents entitats que per la seva naturalesa conformen un fons propi dins l’organització de l’arxiu municipal. D'una banda la Cooperativa de Vivendes Vilarnau, entitat que va néixer l’any 1967 promoguda per un grup de veïns i veïnes de la vila davant la problemàtica de la manca d’habitatges, que va permetre la creació dels habitatges que conformarien l’actual barri Vilarnau. I d’altra banda, la Cooperativa Escolar Vilarnau, entitat nascuda l’any 1966 per la voluntat d’un grup de famílies que buscaven alternatives al model educatiu de l’època i van fundar l’Escola Vilarnau, que va funcionar fins l’any 2001. Una part de la documentació va quedar custodiada per un dels socis fundadors, Joan Rosell Mata.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons Josep Guilera i Miquel agrupa documents de caràcter privat de l'activitat personal, acadèmica, professional i política de Josep Guilera, de 'Cal Fresques', des de mitjans de la dècada dels anys 20 del segle passat fins al 2011, quan va morir, així com una part de documentació, més antiga, que correspon al seu pare, Salvador Guilera. També s'inclouen diverses col·leccions de publicacions i materials informatius i de difusió relacionats amb les activitats i la història de Sant Sadurní. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons Institucionals:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'arxiu hi trobem el fons de l'Hospital Fundació Ferrer i Sallès (1883-s.XX), antic hospital del municipi, on es conserva documentació diversa d'aquesta institució com: escriptures, factures, memòries, expedients, plànols, inventaris o actes entre altra documentació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Fons de particulars, entitats i empreses: </strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Agrupen documents de caràcter privat generats o rebuts per persones físiques o jurídiques concretes amb motiu de la seva activitat privada, professional, associativa o empresarial. Actualment s'ha ingressat el fons Guilera i l'Associació de la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Col·leccions: </strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Són documents que no tenen un vincle originari, sinó que han estat agrupats per part d'una entitat, persona o institució. <span>Destaca l'arxiu fotogràfic</span>, on s'apleguen fotografies de diferents procedències, especialment les aportades pels ciutadans, i que comprenen des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>Hemeroteca auxiliar:</strong></span></span></span></p> <p><span><span><span>Publicacions del segle XIX-XX, algunes digitalitzades.</span></span></span></p> | 08240-22 | c. Escoles s/n | <p><span><span><span>L’Arxiu Municipal com a servei municipal havia estat dividit en diferents edificis municipals. Des de 2021 compta amb unes instal·lacions modernes. L’arxiu té una superfície de 250 m2, amb 2.190 m. lineals de prestatgeria mòbil, dels quals la major part corresponen al dipòsit on es custodia la documentació municipal. També consta d’un espai habilitat per a suports especials (fotografies, cartells, plànols...), diversos espais de treball, recepció, i dues sales de consulta per els usuaris.</span></span></span></p> | 41.4251900,1.7863100 | 398585 | 4586670 | 2021 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99133-p1100921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99133-p1100925.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99718 | Habitatge del carrer Escayola 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-escayola-22 | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa (actualment un local comercial), dos pisos i terrat. La façana mostra una gran diferència entre la planta baixa, molt modificada i totalment coberta de plaques de marbre modernes, i les plantes superiors, </span></span></span><span><span><span>caracteritzades per la reproducció de muntants de carreus quadrats amb relleu a les cantonades, i rectangulars a les faixes horitzontals, posats a trencajunts</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, un balcó amb llosana de pedra destaca per la decoració de la barana de ferro forjat, de formes rectilínies. L’obertura del balcó és de testera recta amb emmarcat de motllures i trencaaigües semicircular. La solució del balcó del segon pis és similar però de dimensions més reduïdes, i el treball del ferro forjat del balcó és amb formes ondulades i volutes.</span></span></span></p> <p>L'edifici té un <span><span><span>coronament realitzat amb un capcer curvilini, a mode de frontó clàssic, que emmarca un escut central amb les lletres 'AA'. Aquest, es recolza sobre cornisa amb un ràfec motllurat horitzontalment, amb dents de serra.</span></span></span></p> | 08240-225 | c. Escayola, 22 | <p>Al cadastre consta una <span><span><span>reforma fet l’any 1965.</span></span></span></p> | 41.4240900,1.7855900 | 398523 | 4586548 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99718-p1110911b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99718-p1110912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99718-p1110913.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 85083 | Mas Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment. | 08074-36 | c. Dàlia, 26 | Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant. | 41.2243400,1.6588200 | 387587 | 4564529 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85159 | Carrer Dr. Juncà 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dr-junca-11 | XX | L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic. | 08074-112 | c. Dr. Juncà 11 | 41.2078900,1.6727800 | 388729 | 4562684 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 97323 | Torre Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon | <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-89 | c. Dr. Bayés, 75 | <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8582300,2.2297700 | 436070 | 4634323 | 1918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940) | El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 98164 | Casa del c. Dr. Bayés 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-7 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica, amb l’eix de la planta baixa totalment descentrat respecte el pis superior, i amb evidències d’haver estat reformada al llarg dels anys. </span></span></span><span><span><span>Les obertures de la planta baixa presenten tipologies i estils diferents. Al costat esquerre, s'hi observa una obertura tancada amb reixa que correspon a un local. A banda i banda de l'obertura, dues finestres de petites dimensions a peu de carrer. A continuació, una finestra amb reixa de barrots simples. Segueixen dues obertures a l’extrem dret, diferents a les anteriors, una finestra quadrangular i una porta, sense llinda ni decoracions, amb un tancament de persiana blanca. </span></span></span><span><span><span>Fins al primer pis no hi ha una certa simetria, marcada per un balcó central i dues finestres a banda i banda, totes emmarcades per un arrebossat de color. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es fa evident el procés de reformes i rehabilitacions del qual ha estat objecte l’edifici al llarg del temps, malgrat el seu aspecte i estructura tradicional i popular. </span></span></span></p> | 08283-320 | c. Dr. Bayés, 7 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8545121,2.2289901 | 436001 | 4633910 | 1898 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98164-p1100576.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98163 | Casa del c. Dr. Bayés, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-3 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb la coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. La composició de la façana es simètrica, organitzada en una planta baixa, ocupada per un local comercial, i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta una obertura central d’accés al local comercial, i a cada costat dos finestrals. A l’extrem esquerra, s'hi observa la porta d’entrada a l’habitatge dels pisos superiors. </span></span></span><span><span><span>El primer pis es caracteritza per un balcó corregut amb barana de ferro forjat treballat, i tres obertures, senzilles, sense decoracions. </span></span></span><span><span><span>El pis superior el conformen dues finestres balconeres als extrems, amb una barana de ferro forjat amb decoració idèntica a la del pis inferior, i un finestral central amb barana, amb el treball de ferro forjat amb motius florals que es diferencia de la resta. </span></span></span></p> | 08283-319 | c. Dr. Bayés, 3 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8544441,2.2289741 | 436000 | 4633902 | 1930 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100547.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98165 | Casa del c. Dr. Bayés 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-17 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, que delimita pel seu costat sud amb un petit corredor que comunica el carrer Doctor Bayés amb el carrer Joan Llusà. Té coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, i es caracteritza per la combinació de materials diversos com són el maó tradicional, la pedra i l’arrebossat. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal, hi ha un sòcol de pedra de capserrat que es diferencia de l’aplacat de pedra de la paret de la planta baixa. Aquesta planta presenta un portal d’entrada rectangular amb brancal de totxo de cara vista i finestra al costat amb la mateixa decoració. Tres línies horitzontals de totxo separen el forjat del primer pis i donen peu a l’altre eix principal format per una balconada i finestra, amb la mateixa decoració d’obra vista. La barana en el cas del balcó és de ferro forjat treballat amb motius florals. Aquest tram de mur està arrebossat i pintat de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa senzilla, a la façana posterior se li adossa un cobert amb porxo i galeria, i un pati. Té un accés també des del carrer Joan Llusà.</span></span></span></p> | 08283-321 | c. Dr. Bayés, 17 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8549300,2.2290900 | 436010 | 4633957 | 1930 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-p1100559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-3212.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98141 | Casa del c. Dr. Bayés 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-9 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional de dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana es asimètrica amb dos eixos principals que alineen verticalment les obertures, exceptuant-ne la porta d’accés als pisos. </span></span></span><span><span><span>El parament és de pedra irregular amb refaccions de maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un portal d’arc rebaixat emmarcat amb blocs de pedra, on a l’arrencada de l’arc han estat col·locats uns carreus amb un costat de forma corbada, a manera d’imposta. A l’altra banda de la façana, sota el segon eix, hi ha una finestra petita emmarcada també amb blocs de pedra, al costat de la porta d’accés als pisos, que té una llinda de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis destaca una sortida amb balcó amb llosana de pedra i baranes de forja amb decoracions geomètriques. A la llinda d’aquesta obertura, també emmarcada amb blocs de pedra, s'hi pot llegir la inscripció “FC. 1894.”. </span></span></span><span><span><span>L’obertura del costat és una finestra, situada a un nivell inferior de l’anterior, amb ampit de pedra motllurada, que podria haver estat la llosana d’un antic balcó, a jutjar per la forma i pel fet que a sota s'hi observa una refacció de maó vista. </span></span></span><span><span><span>Per damunt de les obertures del segon pis, hi ha dos arcs de descàrrega fets de maó disposats a sardinell, que donen pas a les finestres petites amb ampits i baranes senzilles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, una senzilla cornisa feta de rajol ceràmic amb un ràfec del mateix material col·locat de forma dentada, tanca la composició de la façana.</span></span></span></p> | 08283-306 | c. Dr. Bayés 9 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8545500,2.2289700 | 436000 | 4633915 | 1894 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98141-p1100573.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98167 | Casa del c. Dr. Bayés 61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-61 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és de composició simètrica, presenta fins a set eixos verticals que alineen totes les obertures, fet inusual en el context urbà de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eix central disposa d’un portal d’entrada als pisos a la planta baixa, i una finestra al segon pis. A banda i banda, la façana s’organitza en tres eixos amb la següent configuració: a la planta baixa portal central i finestrals als laterals. Un sòcol de peces quadrades aplacades creua la façana horitzontalment. Al primer pis hi ha una obertura de la mateixa mida que el portal inferior, i dues finestres laterals. Les tres obertures tenen sortida a un balcó corregut amb llosanes de perfil motllurat i baranes de forja complexes amb decoració floral. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis les obertures són més petites, n’hi ha tres, una central amb balcó individualitzat d’igual característiques que les del pis inferior, i dues finestres als laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures estan emmarcades amb peces d’aplacat imitant la disposició de pedra, igual que els límits de la façana, on es disposen verticalment. La façana està revestida amb arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes treballades i llates de fusta que sustenta rajols ceràmics sense decoració. </span></span></span></p> | 08283-322 | c. Dr. Bayés 61 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8572300,2.2299400 | 436083 | 4634211 | 1930 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100497.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98144 | Casa del c. Dr. Bayés 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-5 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos principals i una finestra central fora d’ells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta des de la cantonada esquerra la porta d’entrada al pis (fora de l’eix de simetria), un portal que actualment és garatge, i a la cantonada dreta una finestra reixada amb barrots de fosa i decorada al voltant, que antigament havia estat un portal d’arc rebaixat. Hi ha un sòcol horitzontal fet de revestiment que recorre la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis hi ha una finestra central (fora dels eixos), i dues obertures emmarcades a banda i banda, amb balcons de llosanes rectes i baranes de forja decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis es disposen dues finestres més petites amb reixes més modernes, una línia decorativa feta de morter i motllurada travessa la façana horitzontalment remarcant les finestres en angles rectes. A sobre es disposa un ràfec de peces d’obra, per damunt del qual continua la façana fins a la cornisa definitiva.</span></span></span></p> | 08283-309 | c. Dr. Bayés 5 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8544000,2.2289200 | 435995 | 4633898 | 1925 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100585.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98129 | Casa del c. Dr. Bayés 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-4 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que presenta tres eixos verticals en una composició simètrica que alinea totes les obertures, que van disminuint de mida des de la planta baixa fins al segon pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha una porta d’accés central i dos grans portals rectangulars, un dels quals es va reconvertir en un finestral amb ampit en algun moment. Aquestes obertures es presenten emmarcades per un revestiment que sobresurt de la resta de l’estucat rugós i fosc de la façana. El mateix revestiment de tonalitat clara defineix un sòcol irregular, fet amb el mateix to fosc de la resta de la façana, i connecta amb unes franges verticals decoratives que delimiten la finca a banda i banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, les obertures presenten balcons amb llosanes de pedra motllurada i baranes de fosa amb decoració també motllurada. Les obertures queden emmarcades per un revestiment que a la part superior simula un fris i cornisa clàssica. Enmig dels balcons, hi ha una finestra amb ampit decorada de la mateixa manera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, les obertures són més petites i els balcons tenen una volada mínima, però la decoració és la mateixa que al primer pis. Per damunt, una primera cornisa cobreix un ràfec de peces en forma de serra, sobre la qual es disposen dues línies de maons decoratius i la cornisa definitiva d’obra amb barbacana de biguetes de fusta.</span></span></span></p> | 08283-305 | c. Dr. Bayés 4 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8538600,2.2289900 | 436001 | 4633838 | 1910 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98129-p1100541.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98127 | Casa del c. Dr. Bayés 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-38 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici aïllat amb coberta de teula àrab distribuïda en tres vessants, fet que genera trams de teulada amb polígons diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Bayés, és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central, a cada costat del qual s’obre una finestra reixada. Totes les reixes i baranes són uniformes, de forja amb barrots helicoïdals decorats amb motius florals. Un sòcol de peces quadrades aplacades envolta les façanes horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta amb sortida als balcons, el de primer pis corregut i el del segon, individual. Són de llosana motllurada i les baranes ja esmentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud també compta amb una porta simple i dos eixos de simetria que alineen finestres de la planta baixa i dos balcons individuals per pis, de la mateixa estètica que els de la façana principal. Tant aquesta façana com la principal estan revestides per un arrebossat que imita carreus rústics irregulars disposats tant horitzontalment com verticalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana est dona al jardí amb quatre</span></span></span><span><span><span> grans galeries amb terrassa i portes d’accés. El revestiment d’aquesta façana és diferent, amb arrebossat simple. També presenta un arrebossat rugós diferent, la quarta façana, que mostra obertures simples i capcer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic decorades. </span></span></span></p> | 08283-303 | c. Dr. Bayés 38 | <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1960.</span></span></span></p> | 41.8536800,2.2289400 | 435996 | 4633818 | 1960 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100475.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98162 | Casa del c. Dr. Bayés 1 - 1 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-1-1-bis | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt d’edifici i jardí, que ocupa el xamfrà entre els carrers Doctor Bayés i Joan Llusà, configurant una planta triangular. L’entrada principal s’efectua des dels números 1 i 1 bis del carrer Doctor Bayés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’extrem sud del conjunt està ocupat per un jardí de petites dimensions, delimitat per una tanca feta d’obra i acabat d’arrebossat, amb reixa de ferro. L’accés a l’espai s’efectua des del carrer Joan Llusà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació principal està formada per dos volums adossats, alhora que diferenciats clarament per la seva tipologia constructiva. El primer volum és una torre rectangular, amb planta baixa i dos pisos, un d’ells amb accés directe des del jardí de migdia. El pis superior és una galeria oberta, amb barana d’obra arrebossada i reixa de ferro treballat amb motius florals. La coberta és a tres vessants, i sobresurt en alçada respecte el segon volum adossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon volum és de planta rectangular, i s’hi accedeix des del carrer Doctor Bayés (números 1 i 1 bis). Disposa de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal, que s’encara a llevant, al carrer Doctor Bayés. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una façana simètrica, amb obertures senzilles, sense ornamentació, amb llinda recta les finestres i balconeres, i arc rebaixat les portes d’entrada a les finques. Els balcons són fets amb llosa de formigó amb motllures i reixa de ferro forjat treballades amb detalls florals. </span></span></span></p> | 08283-318 | c. Dr. Bayés 1 -1 bis | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8539797,2.2287887 | 435984 | 4633851 | 1903 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98162-3185.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97920 | Fàbrica tèxtil Estabanell i Pahisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-estabanell-i-pahisa | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | Les instal·lacions resten tancades amb signes incipients de degradació. | <p><span><span><span>Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del perímetre de la mateixa forma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per motllures decoratives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una alternança visual de naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall singular al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de les façanes es remata amb una barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.</span></span></span></p> | 08283-179 | c. Dolors Fontserè, 13 | <p><span><span><span>La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920 (tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els contramestres i alguns teixidors eren homes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'empresa Estabanell, coneguda popularment com 'La Fàbrica', tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del 1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar. L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reconversió a taller de confecció no va salvar l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta del segle XX (Memorial democràtic).</span></span></span></p> | 41.8488000,2.2302100 | 436097 | 4633275 | 1920 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97920-p1090788.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 99298 | Panteó de la família Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-domenech | <p><span><span><span><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia : fonaments identitaris. El Cep i la Nansa Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Ubicat al recinte central del cementiri, el més antic de tot el conjunt funerari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un panteó de forma semicircular, sobre aixecat de terra per una plataforma de pedra, molt ben treballada. Destaca un obelisc fet de blocs amb una creu patent inscrita. Als costats, dues columnes estriades, representades trencades, estan profusament decorades amb motius vegetals. Sota, a la paret de carreus, hi ha les frases escrites: “Nostra separació serà breu” i “Al cel ens reveurem”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant hi ha la tapa on es llegeix “Familia Domenech. RIP”. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns pilars de base quadrada serveixen de suports a unes senzilles baranes de ferro que tanca el monument.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-165 | c. Doctor Darder, 2. | <p><span><span><span><span><span><span>Els Domènech foren uns sastres de la vila. Actualment pertany a una altra família. J. Solà va ser el constructor del panteó, dissenyat per Modest Castañé Lloret.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4278900,1.7938900 | 399222 | 4586961 | 1911 ca. | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-1-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-2-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99298-p1120377.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Modest Castañé Lloret (decorador) | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 96356 | Torre Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-roqueta | <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46212'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | Última reforma efectuada l'any 2009 | <p><span><span><span><span><span><span>A la cantonada entre el c. Doctor Bayés i l’Avinguda Balneari s’obre una torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Presenta finestres d’arc rebaixat escarser, amb marc i llinda de totxo, en cadascuna de les cares i pisos de la mateixa. Adossat hi té un petit cos circular que correspon a una caixa d’escales de cargol. Aquests dos elements s’adossen a un cos rectangular orientat d’est a oest, amb planta baixa, pis i golfes. La façana que dóna al c. Doctor Bayés presenta una distribució simètrica, amb una sola finestra bipartita amb arc rebaixat escarser a la planta baixa i dues obertures al primer pis, idèntiques a les de la torre poligonal. Una finestreta a mode d’ull de bou de secció rectangular dona llum a les golfes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal d’aquest cos dona just davant d’un jardí que limita la propietat amb el mas La Ferreria. En aquest cas, la distribució de la façana és diferent. L’entrada principal és un arc agut amb una inscripció amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009). La resta d’obertures son amb marc i llinda de totxo vist, i presenten característiques diferents en cadascun dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per últim, la cara nord del conjunt, està constituïda per un cos orientat sud-nord, de planta baixa, amb una terrassa superior que comunica amb les estances del primer pis del cos principal i a la vegada, a través d’unes escales, condueix a la planta baixa i la zona enjardinada dels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-3 | c. Doctor Bayés, 79 | <p><span><span><span><span><span><span>Torre vinculada al barri Roqueta, zona nascuda durant el fenomen de l’estiueig de Tona, i quan el descobriment de deus d’aigua va fer proliferar els balnearis a la vila (Ullastres, La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina). Es tractava d’una zona residencial, amb serveis i botigues per acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües mineromedicinals, i els espais naturals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme i després el noucentisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquests característics estils arquitectònics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d'aquesta torre s'ha de vincular a la família Montaner de Canet de Mar. I concretament a Ramon Montaner Vila, cofundador i un del socis de l'editorial Montaner i Simon, mort el 1921. Era també un dels propietaris del balneari Roqueta.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8588800,2.2304800 | 436129 | 4634394 | 1916 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96356-1303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Anomenada popularment Torre de la Ferreria o antiga Torre Montaner.Va ser reformada el 2009, i actualment és un allotjament turístic, on s’hi celebren esdeveniments i festes. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 97838 | Can Mas de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> | 08283-138 | c. Doctor Bayés, 50 | <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> | 41.8587800,2.2308500 | 436160 | 4634383 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 97829 | Casa de Jaume Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> | 08283-134 | c. Doctor Bayés, 32 | <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> | 41.8568400,2.2301900 | 436103 | 4634168 | 1927 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg | Inexistent | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 97830 | Villa Rosa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-carmen | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular que es defineix pel joc de volums verticals (a mode de torretes) que s’interrelacionen creant un moviment visual. Presenta un jardí a la part posterior. Les cobertes dels diferents volums són a dues vessants però poden ser paral·leles o perpendiculars a la façana. El ràfec en tots els casos és pronunciat amb llates i biguetes de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la singularitat arquitectònica esmentada, es manté una distribució simètrica de les façanes mitjançant eixos verticals amb obertures que són més amples a la planta baixa i que, a mesura que arribem als pisos superiors, es fan més estilitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de l’edificació està envoltat per una tanca amb pilarets i reixa de barrots de ferro amb decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt de la porta d’entrada hi ha el nom de Villa Rosa Carmen, i una imatge.</span></span></span></p> | 08283-135 | c. Doctor Bayés, 30 | <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> | 41.8566576,2.2300757 | 436094 | 4634148 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-881_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-882_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-883_0.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la finca és ocupada per una enginyeria. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97355 | Antic Hotel Ristol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-91 | c. Doctor Bayés, 1-2 | <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8537600,2.2290300 | 436004 | 4633827 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 99717 | Habitatge del carrer Diputació 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-diputacio-5 | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, a cada costat de l'entrada hi ha dues finestres d’arc rebaixat amb la barana de ferro treballat amb decoració de figures geomètriques en color blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana s’organitza a partir de tres eixos verticals. L'eix central d'entrada a l'edifici destaca, a la planta primera i segona, per les dues tribunes triforades amb pilastres d’ordre jònic i fris superior d’estil clàssic. Als costats de les tribunes, hi ha balcons amb llosanes de pedra i baranes de ferro forjat decorades i de color blanc, juntament amb obertures emmarcades. La llosana dels balcons del primer pis és correguda i serveix per la balconada i la tribuna. El coronament està realitzat mitjançant una cornisa d’obra, amb esgrafiats i barana de barrots de ferro forjat en espirall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana es fa amb un parament de faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts, encoixinats en els pisos superiors.</span></span></span></p> | 08240-224 | c. Diputació, 5. | 41.4237300,1.7886300 | 398776 | 4586505 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99717-p1100976b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99717-p1100979.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99717-p1100977.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99151 | Cal Gual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gual | <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 15.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Habitatge entre mitgeres, estructurat en planta baixa, pis i terrat. Disposa de jardins o patis a ambdós extrems, de manera que l’accés principal, des del carrer Diputació, es fa creuant el jardí anterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més singulars de la construcció és la doble escala de traçat corbat que condueix al primer pis, amb baranes de ferro colat. Aquesta estructura genera un espai porxat a la planta baixa, actualment utilitzat com a accés a l'aparcament. En aquest nivell inferior destaquen també dues obertures circulars tipus ull de bou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del primer pis presenta una composició simètrica, amb una porta d’accés central flanquejada per dues finestres. Cal remarcar el treball d’ebenisteria d’estil modernista, així com les balustrades que actuen com a ampits de les finestres. Les obertures estan emmarcades per perfils motllurats de línies simples, i la porta d’accés compta amb una petita teuladeta sustentada per mènsules ornamentades amb figures humanes i decoració floral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior del frontis es resol amb una cornisa motllurada que dona pas a una balustrada decorativa, la qual delimita el terrat.</span></span></span></p> | 08240-40 | c. Diputació, 4 | <p><span><span><span>Aquest habitatge és un dels primers que es van aixecar al carrer Diputació, a partir d’un projecte originalment concebut per al carrer Raval l’any 1880, finalment adaptat a aquesta nova ubicació. En un context marcat pel final de la Tercera Guerra Carlina, i en plena etapa de creixement econòmic, la vila reprèn l’expansió urbana més enllà del perímetre de les antigues muralles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Parés i Marrugat li encarregà la casa al mestre d’obres Josep Torres i Ferran. Aquest havia aconseguit el títol l'any 1872, i va treballar a Barcelona </span></span></span><span><span><span>entre 1876 i 1906. A Sant Sadurní d'Anoia va treballar per a Josep Parés (POUM, 2010). El projecte d’obres preveia una solució diferent per la barana de l’escala i pel coronament de la casa.</span></span></span></p> | 41.4235900,1.7884700 | 398763 | 4586490 | 1880 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100970.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100971.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99151-p1100972.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-04-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Torres Ferran (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99152 | Cal Calixtus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calixtus | <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 16.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>La finca comprèn l’edifici principal i el jardí, tot plegat delimitat per un baluard format per pilars i reixes de ferro colat. L’edificació consta de planta baixa, primer pis i terrat, amb una destacada torratxa mirador a la part superior, coberta per una volta decorada amb escates de ceràmica vidrada. L’accés a l’habitatge es realitza a través del porxo situat al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Situada en una cantonada, la casa presenta una façana alineada amb el carrer Diputació. Les façanes sud-est i sud-oest es caracteritzen per una galeria contínua sostinguda per columnes de ferro colat, el mateix material utilitzat en les reixes perimetrals. La cantonada metàl·lica de la galeria de la primera planta, que dona al carrer Diputació, es va tancar posteriorment amb una vidriera de colors, decorada amb formes sinuoses d’inspiració vegetal, molt en sintonia amb l’estètica modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici s’emmarca dins de l’arquitectura eclèctica, amb elements distintius com l’encoixinat de la planta baixa, les pilastres del primer pis, els trencaaigües motllurats sobre les obertures i el frontó que corona el balcó. Portes i finestres s’organitzen seguint eixos de simetria perfectes. Al segon pis, es recorre a permòdols i cartel·les d’inspiració historicista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per damunt de la cornisa motllurada, la terrassa es delimita mitjançant una sèrie de balustrades alternades amb murets decorats amb relleus de formes poligonals i coronats amb motius de palmetes. </span></span></span></p> | 08240-41 | c. Diputació, 26 | <p><span><span><span>El carrer Diputació neix amb l’arribada del ferrocarril, l'any 1865. Era el camí que portava a l’estació, i que es va transformar en carretera quan s’obrí el tram que va de la carretera de l’Ordal a Sant Quintí de Mediona (1883). Esdevé així en el tercer eixample de Sant Sadurní, i una via principal d’entrada i sortida del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Narcís Aran Vidal va obtenir el títol de mestre d'obres el 1883 i treballà sobretot a Barcelona, amb realitzacions com l'església dels Sants Just i Pastor (1889) o la casa Puig, al carrer Muntaner 73, l'any 1891. Va escriure un 'Tratado completo de carpinteria' (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom de la casa ve de la marca comercial d’un escumós “Calixtus”. Les caves Calixtus van ser creades per Salvador Oliver i Santacana (1882-1978), l’any 1917, una de les primeres caves nascudes a Sant Sadurní d’Anoia. La família Oliver eren propietaris agrícoles, dedicats al conreu de la vinya. El nom ve derivat de la memòria de l’avi del fundador, anomenat Calixt. La família va adquirir l’edifici.</span></span></span></p> | 41.4231500,1.7892400 | 398826 | 4586440 | 1885 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99152-4.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-11-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Narcís Aran Vidal (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99132 | Casa Formosa Ragué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-formosa-rague | <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 14.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de pisos amb cantonada en xamfrà entre en carrer Diputació i el carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Està enjardinat per dos dels seus costats. L’edifici està centrat en un xamfrà, aquesta estreta façana queda emmarcada per muntants de pedra encoixinats, rematats amb palmeretes decoratives quan arriba al segon pis. La façana es corona amb un gran capcer esgraonat decorat amb motius geomètrics i vegetals. El capcer originàriament projectat era més senzill amb un únic esglaó per banda i rematat amb un pinacle, on havien d’aparèixer les inicials de la propietària (CF, Concepció Formosa) (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’entrada més important és el de la façana del carrer Diputació, que dona accés a una entrada amb una doble escala, i té a sobre un relleu amb les inicials CF (Concepció Formosa). La façana del carrer Marc Mir té una segona porta d’accés, més senzilla i petita, oberta a la dècada de 1930 eixamplant el que havia estat una finestra (POUM, 2010). </span></span></span><span><span><span>Les façanes que donen als carrers es resolen pràcticament amb el mateix model compositiu i decoratiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer Diputació és perfectament simètrica, a la planta baixa hi ha el portal centrat i dos finestrals laterals amb trencaaigües i ampit, gelosies de fusta i reixat de fossa alternada amb barrots helicoïdals. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta gran balconada sustentada per mènsules decorades, i rematades amb unes peces quadrades al nivell de la llosana decorades amb flors. Les obertures estan decorades com les finestres de la planta baixa, a excepció de la porta central, més ampla i dividida per una columna. La barana de la balconada és de forja de fossa, amb les franges superior i inferior decorades amb motius geomètrics. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals. Des de les seves llindes es disposen les cartel·les decorades amb motius vegetals (entre elles hi ha petits respiralls esfèrics), que juntament als permòdols sustenten una potent cornisa, a sobre de la qual hi ha la balustrada que tanca el terrat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva banda, la façana del carrer Marc Mir es diferencia perquè els balcons de les dues plantes són individuals, i perquè la simetria de la composició en planta baixa es va trencar amb la transformació d'una de les finestres laterals en porta d'accés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una de les façanes oposades que s'obre al jardí devia tenir una galeria en planta segona, però es va tancar amb finestres l'any 1935 en una reforma feta amb finestres que no segueixen els models tradicionals, trencant l'harmonia del conjunt (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha elements propis de l’eclecticisme, como l'encoixinat de la pedra, les cartel·les i els permòdols, la presència del capcer i de la decoració naturalista introdueixen al llenguatge modernista. (ROSSELLÓ, 1978), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> | 08240-21 | c. Diputació, 1 | <p><span><span><span>Inicialment, els terrenys es trobaven dividits entre la família Mir i Miquel Ferrer, qui el 1875 va tramitar la sol·licitud per urbanitzar part de la seva finca. Paral·lelament, la Diputació transformava el camí que portava a l’estació en un tram viari que enllaçaria la localitat amb l’eix Barcelona-Tarragona. L’any 1883 es construí el pont que travessava la riera de Lavernó. Així es creava la sortida del poble pel consolidat carrer Diputació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta nova zona va esdevenir l’espai on es van instal·lar, en gran part, artesans i constructors afavorits pel creixement econòmic i demogràfic del poble (POUM 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Maria Riudor i Capella (1867-1938), titulat en arquitectura l’any 1890, va exercir com a arquitecte municipal a Tiana i va tenir una vinculació amb l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Abans d’assumir l’encàrrec de Concepció Formosa, ja havia intervingut a Sant Sadurní per a Marc Mir, reformant una façana al carrer de l’Hospital. L’habitatge Formosa Ragué representa una de les primeres obres destacades de la seva trajectòria professional (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra va ser sol·licitada per Concepció Formosa, vídua de Pere Mir i Capella, en qualitat d’usufructuària de la seva filla, Ana Mir i Formosa. Tant la família Mir com els Formosa pertanyien al grup de grans propietaris de terres de la vila (POUM 2010).</span></span></span></p> | 41.4239500,1.7884300 | 398760 | 4586530 | 1892 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-11-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ramon Maria Riudor (arquitecte) | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 85128 | Cooperativa la Salvadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora | XX | L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 08074-81 | c. Colom, 7 | Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 41.2086700,1.6731600 | 388762 | 4562770 | 1917 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85156 | C. Colom 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13 | XX | L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada. | 08074-109 | c. Colom 13 | 41.2087700,1.6735900 | 388798 | 4562781 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 85155 | Carrer Colom 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12 | XX | L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada. | 08074-108 | c. Colom 12 | 41.2086700,1.6736800 | 388806 | 4562770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 34159 | Rellotge de sol de Cal Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-cadet | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'. | 08020-292 | c. Carme, 1 | 41.3330300,1.9218500 | 409783 | 4576288 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34159-foto-08020-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 99236 | Cal Barber / Cal Joan del Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-cal-joan-del-bado | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' . A Fires i Festes, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 66</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i teulada amb el carener paral·lel al carrer. La façana, de llenguatge clarament modernista, presenta una composició perfectament simètrica, estructurada en tres eixos verticals. A la planta baixa, s’hi disposa el portal d’entrada flanquejat per dos finestrals amb baranes de ferro forjat de formes helicoïdals i motius florals decoratius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis destaca un balcó corregut amb la mateixa tipologia de baranes. Els barrots, corbats cap a la part inferior, generen un efecte de volum. Les obertures estan emmarcades per motllures voluminoses i ornamentació floral d’estil exuberant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis es repeteix el balcó corregut, amb la particularitat que la llosa es redueix a la zona central, aportant dinamisme i ritme visual al frontis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es corona amb un capcer esglaonat, amb el tram central més elevat, decorat amb tres florons centrals i una franja de boles ornamentals. Quatre pinacles accentuen la verticalitat i completen la composició.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La textura de la façana és rugosa, amb peces encoixinades que aporten relleu i profunditat al parament.</span></span></span></p> | 08240-112 | c. Can Catassús, 7. | <p><span><span><span>Casa construïda en la primera dècada del segle XX per Josep Samsó i Roig (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p> | 41.4434200,1.7973900 | 399539 | 4588681 | 1923 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99236-p1120714.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-08-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99235 | Ca la Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-remei | <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos. La teulada presenta el carener paral·lel al carrer. La façana mostra una composició simètrica de tres eixos verticals, amb un predomini de les línies rectes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa compta amb dos portals d’entrada i una finestra amb reixa de ferro forjat. A la part posterior de l’edifici hi ha un pati i alguns horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis destaca una balconera amb barana de ferro forjat, formada per tres obertures motllurades, amb trencaaigües de volada destacada i estètica clàssica, decorats al centre amb motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, les finestres estan separades per columnetes de fust rodó i capitell, tot amb un marcat regust clàssic. Per sobre, una cornisa motllurada dona pas a un capcer de formes sinuoses, embellit amb garlandes i pinacles amb boles de coronament, característiques pròpies de l’estil noucentista.</span></span></span></p> | 08240-111 | c. Can Catassús, 21. | <p><span><span><span>La tradició oral diu que la casa es va fer el 1925 (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></p> | 41.4427100,1.7970500 | 399509 | 4588602 | 1925 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120695b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99235-p1120702.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | També coneguda com a Cal Joan del Badó. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc