Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 98090 | Forn antic de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-antic-de-la-carretera | <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASASSAS. E. (1943) Tona. Descripció històrica i geogràfica. Barcelona: Gràfiques Diamant. Pp. 25-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J. (1932) <em>Antiguitats de Tona</em>, a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2722'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’un forn estaven ubicades a un marge format per argiles compactes, i estaven bastides amb pedres i calç. Segons documentació de E. Casasses, tenia la cambra de cocció al costat de la fogaina, amb un forat a cada costat. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Es varen localitzar també fragments de ceràmica grollera i de fauna ovicaprid.</span></span></span></span></p> | 08283-287 | c. Bonavista, 25 | <p><span><span><span>Es tracta d’un centre de producció i explotació ceramista, tot i que no està clara la seva cronologia, en època ibèrica o romana. En aquest sentit, </span></span></span><span><span><span><span>aquest forn i el conjunt de forns localitzats al Passeig de la Suïssa podrien estar relacionats amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></span></p> | 41.8463900,2.2318000 | 436227 | 4633007 | -650/476 | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98090-1854.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 1763 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 56504 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-1 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Pau és una casa situada al nucli d'Oristà, sobre un fort desnivell a la part posterior de l'església de Sant Andreu, per on passa el carrer Bon Aire. Es tracta d'una casa entre mitgeres, tot i que només té cases adossades pel costat sud-oest, formada per planta baixa, primer i segon pis, i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega son de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al nord, presenta a nivell de planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'VIVA JESUS BONA ra PUIGRUBI Y QUINTANA' junt amb una creu a la llinda. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-est, encarada a la part posterior de l'església i a la rectoria, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció incompleta a la llinda: 'CASA DE V'. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al segon pis dues obertures, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un balcó format per una obertura geminada d'arc de mig punt, que originalment era una finestra. Només una de les pedres que formen aquesta obertura sembla original, i és la peça monolítica de grans dimensions que forma els dos arcs de mig punta l'extrem superior. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha adossats diversos habitatges, el primer dels quals pertany a cal Pau. En aquesta part s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb decoració d'arc conopial a la llinda, al primer pis i una gran eixida a nivell de segon pis. La façana sud-oest queda oculta pels habitatges adossats i la nord-oest té adossada una estructura moderna amb obra que domina la façana, sense que s'apreciïn elements originals. | 08151-112 | c. Bonaire, 2. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Cal Pau és una casa construïda probablement al llarg del segle XVIII, aprofitant elements arquitectònics de la masia de la Venta, en runes des de fa temps. | 41.9322200,2.0596200 | 422037 | 4642678 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56504-foto-08151-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56504-foto-08151-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56504-foto-08151-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Bona part de les peces monolítiques utilitzades per formar les obertures de l'edifici provenien de la masia de la Venta, en runes des de fa temps. D'aquesta manera, les inscripcions que es troben en algunes llindes formaven part originalment de la Venta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56505 | Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XX | Edifici ha estat adaptat a les funcions del Museu de Terrissa amb el que les diverses sales estan unides per un recorregut. | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al darrere de l'església de Sant Andreu, adossada a la façana sud. Es tracta d'un edifici molt reconstruït amb murs i obertures emmarcades amb pedra treballada subjectades amb ciment. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un cos en forma de torre que sobresurt perpendicularment, coronat amb decoració de merlets piramidals. Aquest cos presenta tres finestres estretes i allargades a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, dues finestres al primer pis i doble galeria de finestres geminades d'arc de mig punt al segon pis. La resta de la façana presenta dos portals d'arc de mig punt amb escales de pedra d'accés i dues finestres a mode d'espitllera a la planta baixa. Al mig dels portals hi ha adossada la tina de vi, d'estructura cilíndrica, que sobresurt perpendicularment. Al primer pis s'hi obren quatre finestres i al segona pis sis finestrals en forma de galeria tancada. La façana sud, arrebossada, presenta 11 finestres, la majoria de les quals emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra treballada: quatre a la planta baixa, 4 al primer pis i tres a les golfes. | 08151-113 | c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà és un edifici molt reformat, amb la façana principal totalment modificada a principis dels anys 70 del segle XX, quan es bastí amb merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna. Tot i així el seu origen és anterior, lligat probablement amb alguna de les reconstruccions de l'església parroquial. | 41.9321700,2.0599000 | 422060 | 4642672 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la vorera de davant l'edifici es conserven algunes de les lloses mortuòries que es van extreure del paviment de l'església actual quan es va descobrir la tribuna de la primitiva església. A l'interior de la rectoria hi ha el Museu de Terrissa Catalana i també s'hi conserva una gerra de ceràmica d'època romana trobada a Oristà. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 56200 | Fàbrica de Lleixiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lleixiu | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta la teulada deteriorada. | La fàbrica de Lleixiu es troba situada al nucli urbà d'Olost, al capdamunt del passeig de Montserrat. Es tracta d'un edifici format per un volum rectangular de teulada de doble vessant i una volum quadrat, de major alçada i coronat amb teulada piramidal de quatre vents. Està construït amb murs de maçoneria de pedra, i amb cantonades diferenciades i obertures emmarcades amb maó. La façana orientada a l'est presenta quatre finestrals apaïsats a la planta baixa, dels quals els dels dos extrems estan actualment tapiats i quatre finestrals també apaïsats al primer pis. Sota aquests finestrals hi ha una línia longitudinal de maó que travessa tota la façana. A la part dreta (del volum de la torre) hi ha un finestral vertical. La façana sud presenta un portal a la planta baixa al que s'accedeix a partir de tres graons. Al primer pis s'obren dues finestres apaïsades. La façana oest presenta quatre finestrals apaïsats per planta. A la part esquerra (de la torre) s'hi obre un finestral vertical. Arran de terra s'obre una petita obertura apaïsada. La façana nord que correspon a la torre no hi ha obertures. | 08149-132 | c. Beatriu s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica de Lleixiu va ser construir a principis de segle XX (1920-30) i va ser una iniciativa que va fracassar molt ràpidament, impulsada pel senyor Masó, enginyer i promotor també de Hidràulica Gavarresa S.A que portà l'electricitat al Lluçanès en els anys 1915-20. Recentment va ser magatzem de la companyia elèctrica PYSESA (ENHER). | 41.9864700,2.0932000 | 424885 | 4648672 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56200-foto-08149-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56200-foto-08149-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 98115 | Casa del c. Bayés 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-bayes-13-15 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XIX, XX | L’immoble presenta indicis d’abandonament, les obertures estan tapiades. | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres per un costat, i que fa cantonada amb un carreró per l’altre. Es divideix en dues finques, números 13 i 15. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana, que és asimètrica. Totes les obertures han estat tapiades amb blocs de formigó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El número 13 agrupa la porta d’accés a la cantonada esquerra, on s’observen restes d’un antic portal més gran, una finestra a la planta baixa i una obertura amb balcó al pis superior. La porta presenta una tarja decorativa rectangular a la part superior, de forja. La finestra també té baranes de forja complexa i treballada amb motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separades per un tram de façana, al número 15, destaca un gran portal amb arc rebaixat, transformat en finestral reixat; la porta d’entrada amb llinda i una tarja semicircular amb forja on es pot llegir la inscripció “RC 1888”. També s'hi observa una finestra situada a la cantonada dreta, de la mateixa estètica que la del número 13. </span></span></span><span><span><span>Al pis superior, tres obertures amb balcó idèntiques, igual que la quarta del número 13. Les llosanes són de pedra motllurada i les baranes de forja complexa amb decoració geomètrica. A la part superior de cadascuna d’aquestes obertures, s’hi obren finestres ovalades (ulls de bou), un d’ells cegats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de maons ceràmics de mides i disposicions diferents, que sustenten l’última filada doble de maons arrenglerats horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de darrera de la casa dona a un altre carrer, on hi ha un pati i diversos portals amb arc rebaixats que accedeixen a un espai amb només planta baixa.</span></span></span></p> | 08283-301 | c. Bayés 13-15 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8548200,2.2290700 | 436008 | 4633945 | 1888, 1920 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98115-p1100556.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96871 | Can Met | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-met-2 | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial) i dos pisos. La coberta és a dos nivells, de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, </span></span></span></span></span></span>tal vegada com a resultat de la unificació de dues finques originpariament independents.<span><span><span><span><span><span> Al primer pis, hi ha una finestra amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Aquesta obertura està alineada a la planta baixa amb una obertura d’arc de mig punt retallada, amb dovelles i inscripció amb la data 1562. En aquesta planta, les dues obertures que hi ha són originals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el primer pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, dues finestres balconeres, enrasades a façana sense llosana volada, i barana de forja amb barrots. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-18 | c. Barcelona, 7 | <p><span><span><span><span><span><span>Antiga casa pairal de la família Blanch. Es tracta d’una de les cases més antigues del poble, al segle XVII ja se’n té referència. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era una família benestant, de paraires i botiguers (segles XVIII-XIX). Al segle XX els Blanch van obrir a la casa una fonda i casa de menjars. En aquesta casa (o en alguna de contigua) va néixer-hi Marià Puigllat Amigó el 1804, sacerdot, rector del seminari de Vic i que va acabar essent bisbe de Lleida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8499700,2.2282300 | 435934 | 4633407 | 1562 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-463.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96871-464.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En origen, el retall de l’antic portal de punt rodó va ser realitzat per facilitar l’accés de carros a l’interior de l'edifici. A l’escut de la clau de l’arc es pot llegir la data 1562, l’any de construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96891 | Can Trezó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trezo | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta i llates amb mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i simètrica, tot i que la manca de revestiment a les plantes pis (pedra amb obra vista) trenca la composició vertical i genera una lectura horitzontal del conjunt, diferenciant la planta baixa dels pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors, s’organitzen en tres eixos, amb obertures balconeres, agrupades en un sol balcó a la primera planta. Aquest, té llosana de formigó i baranes de forja complexa treballada amb motius geomètrics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els emmarcaments de les obertures són d’obra vista i al segon pis es converteixen en el mateix revestiment de la paret que abraça tota la superfície. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons no tenen volada, i presenten baranes amb barrots simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té tres portals. Dos de grans dimensions, i un tercer que dona accés a les plantes superiors, i està situat a un lateral.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-31 | c. Barcelona, 55 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Vall-llovera. Als baixos hi havia una botiga de queviures i cansaladeria que estava regentada, els darrers temps, per la Maria Vall-llovera. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8478800,2.2282800 | 435936 | 4633175 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96891-623.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 97088 | Conjunt escultòric “La Conversa” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric-la-conversa | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt escultòric constituït per set unitats escultòriques de diferents dimensions, fabricades amb ferro forjat, i que representen una conversa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Del conjunt hi ha dos grups d’escultures diferenciats. El primer, són dues escultures de poca alçada, molt properes entre sí, i que expressen moviment. El segon, són quatre escultures d’alçada similar, allargassades, properes entre elles, talment fossin un grup de persones conversant. Un dels elements escultòrics, recorda un cistell o bossa. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-47 | c. Barcelona, 47 | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt inaugurat el mes de novembre del 2002, juntament amb la reforma dels carrers Barcelona i Major. Acció realitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8484200,2.2280600 | 435918 | 4633235 | 2002 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2083.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Mercè Iglesias | A la placa commemorativa hi surt el nom de l’autora de l’obra, Mercè Iglesias. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96889 | Casa Nova de can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-can-cases | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i completament simètrica organitzada a partir de tres eixos, que en la planta baixa disminueixen a dos. En conjunt, destaca la coherència dels seus elements i composició.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, dues obertures amb reixa metàl·lica donen accés a l’interior de la finca. Presenten una llinda amb una composició singular que combina tres dovelles de pedra, la central amb decoració en baix relleu treballat, amb mènsules laterals d’obra vista. D’aquesta manera es crea una obertura amb arc escarser, i mènsules de totxo vist. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis, tres obertures balconeres s’obren a un balcó corregut ocupant tot el llarg de la façana, amb base de rajols i perfil reforçat de ferro. Possiblement en els seus orígens l’estructura era de llosa de formigó. El balcó es recolza en un conjunt de quatre mènsules lobulades, que presenten a costat i costat, reforços amb bigueta de ferro. Les baranes són de forja treballada, amb detalls florals. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc rebaixat i d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta superior presenta una estructura constructiva similar a la descrita, amb un balcó corregut, amb baranes de forja treballada, amb detalls florals, i amb ondulacions sobresortints que donen volum a l’espai. Les portes balconeres en aquest pis, són d’arc apuntat d’obra vista amb totxo.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-30 | c. Barcelona, 44 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa construïda per la família Oliva Alsina, de can Cases, situada al mateix carrer, al número 37. Era una nissaga de botiguers de vi i queviures, i criaven i mataven el porc. La botiga de can Cases va obrir vers el 1839. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El nou edifici de la Casa Nova estava pràcticament finalitzat el 1918, i es va construir en un solar on hi havia horts. A l’estiu, llogaven pisos a estiuejants, finalitat per a la qual va ser construït. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys degut als continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis. Molta gent de Tona llogava pisos o habitacions a qui venia a prendre les aigües. La proximitat de l’arribada del tren ferrocarril va facilitar el flux de persones. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8486600,2.2279100 | 435906 | 4633261 | 1918 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-613_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-611_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96889-612_0.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96885 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, coberta de teula àrab a dos vessants i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta i llates, amb una filada de rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana asimètrica, desorganitzada. A la planta baixa i pis, destaquem el conjunt format pel portal de mig punt adovellat, amb inscripció, i la finestra al primer pis, amb brancals i ampit de pedra amb decoració motllurada. Si ens mantenim a la planta baixa, a l’extrem esquerre respecte el portal adovellat, hi ha un portal estret d’entrada a la finca. Al costat contrari, una obertura amb reixa que correspon a un local. Al damunt, al primer pis, sense mantenir una alineació amb la darrera obertura, un balcó amb llosa de formigó, amb decoració motllurada, i barana de forja treballada amb formes orgàniques i corbes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pis superior el formen tres obertures, dues als extrems que son balcons, amb les mateixes característiques tipològiques que el del primer pis, i una finestra situada tocant al balcó esquerra, sense decoració. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-29 | c. Barcelona, 39 | <p><span><span><span><span><span><span><span>És una casa del segle XVII, amb modificacions i reformes posteriors, amb un magnífic portal adovellat de punt rodó. A la inscripció de la clau de la dovella, trobem la data de construcció del 1635, i un nom, en Pere Blanc. La família Blanch és una de les més antigues establertes al carrer de Tona a partir del segle XVI. Terzó sembla que és una contracció de Teresó.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El propietari de la casa als anys vint del segle XX era Pere Vall-llovera Puigferrat, en Peret Terzó, casat amb Rosalia Portell Dies. Passada la guerra, la família Vall-llovera va obrir un popular cafè a la plaça de l’Hostal (Can Terzó).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8488100,2.2280300 | 435916 | 4633278 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96885-604.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | El 1930, Pere Vall-llobera Puigferrat, demana permís per construir un balcó, fer nou l’arrebossat i col·locar noves canals (Ref. arxiu municipal exp. 1930/9). | 98|102|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96881 | Cal Porró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porro | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. La barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic cru. La façana és plana i simètrica, organitzada a partir de tres eixos horitzontals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’eix de la planta baixa és diferent a la resta. Presenta un parament amb aplacat de pedra natural i tres obertures, dues de les quals són portes d’accés a la finca. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la primera planta trobem un balcó corregut de formigó, amb dues portes balconeres als extrems i una finestra central. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El pis superior està organitzat en tres obertures. Dues als extrems, amb les mateixes dimensions que la finestra de la planta del primer pis, i una de central d’arc rebaixat i balcó enrasat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les obertures de les dues plantes superiors presenten un emmarcat amb cordó en baix relleu, de secció semicircular, de formes geomètriques.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar l’encintat lateral que recorre tota la façana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-28 | c. Barcelona, 35 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Carbonell – Martí, on va viure la Ció Musach Valldeoriola, que feia de llevadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció podria correspondre al moment de </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI en endavant, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8489600,2.2280600 | 435919 | 4633295 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96881-593.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 96880 | Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24372'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és amb teula àrab i a dues vessants, amb carener paral·lel a façana. La barbacana és de colls de fusta irregulars i llates amb rajol ceràmic pintat de color blanc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos, un a cada crugia. A la planta baixa, un portal possiblement d’entrada dels carruatges, amb llinda de pedra i inscripció amb data del 1763, moment de la construcció. Al costat, una porta amb dos esglaons que la sobrealcen respecte al nivell del carrer, d’accés per a vianants. Al primer pis, dues obertures amb brancal i llinda de pedra. I finalment, al segon pis hi destaca la galeria formada per dos arcs escarsers, amb una barana de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-27 | c. Barcelona, 33 | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici que respon a la tipologia de cases construïdes durant el segle XVIII a Tona, amb la característica galeria al segon pis. A la llinda del portal hi ha la data en què es va construir, l’any 1763. Més de cent anys després, hi va néixer el mossèn Genís Padrós Pladevall (1909-1992), sacerdot de la diòcesi de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa, forma part del creixement de Tona al voltant del camí ral i prop de la Font Morta, a partir de mitjan segle XVI, amb persones provinents dels masos dispersos i vingudes d’altres indrets. Algunes d’aquestes cases, com can Mas, varen configurar trams del carrer Major, Barcelona i Nou. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8490400,2.2280600 | 435919 | 4633304 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96880-583.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com cal Topo, és una casa de la família Padrós, avui deshabitada. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96879 | Cal Masset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masset | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta a dos nivells, de teula àrab, i a dos vessants, amb carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta amb llates i rajol ceràmic pintat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una façana plana i simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i obertures simètriques. Les baranes dels balcons són de forja amb barrots amb motius centrals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa actualment té tres obertures, de les quals, una és l’entrada al local comercial, l’adjacent és l’accés a les plantes superiors, i la contigua és el portal d’un garatge. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-26 | c. Barcelona, 31 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Mas. Als baixos hi ha un local comercial regentat per la mateixa família. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que la casa ha estat recentment reformada, segons informacions orals dels actuals propietaris, la construcció de la casa es remunta al segle XIX. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8491300,2.2280700 | 435920 | 4633314 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96879-573.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | El 1931, Joan Mas Molist, propietari, demana permís per fer una nova obertura (Ref. Arxiu Municipal, 1931/10). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96878 | Ca la Porrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-25 | c. Barcelona, 27 | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8492500,2.2280900 | 435921 | 4633327 | 1934 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 56209 | Cal Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuca | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | L'arrebossat presenta esquerdes. | Cal Cuca és una masia que ha quedat integrada al nucli urbà d'Olost, concretament en una cantonada del carrer Barcelona, on queda envoltada d'horts. Està formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos cossos i estructures adossats, especialment al costat est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color salmó. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats, tot i que queden ocults darrera l'arrebossat. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1792 inscrita a la llinda i una porta de nova obertura. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues de nova obertura. A la dreta hi ha un cos adossat que conté un portal a la planta baixa i forma una eixida al primer pis i una terrassa a les golfes. La façana oest conté una única finestra, de nova obertura, a nivell de primer pis. La façana nord conté a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada, i a les golfes, dues finestres de nova obertura. A l'esquerra s'observa el cos adossat a l'est de l'edifici, que en aquesta façana no conté cap obertura. La façana est es troba dominada completament pel cos adossat modernament. Conté diverses obertures petites a la planta baixa i de majors dimensions al primer pis on forma una eixida. A nivell de golfes forma una terrassa amb un accés directe des del volum principal. | 08149-141 | c. Barcelona, 25. Nucli urbà d'Olost. Olost | Cal Cuca es troba documentada com a masia l'any 1434. L'edificació actual data de finals del segle XVIII. | 41.9836900,2.0933200 | 424891 | 4648363 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 96877 | Cal Veterinari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veterinari-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24371'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici que limita entre el passatge de la Font Morta i la finca adjacent. Té planta baixa i pis, i a la part posterior, un pati-jardí amb terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és plana de colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat de blanc. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de tres eixos agrupats per un balcó a la planta pis, i un quart eix que trenca aquesta organització amb dos elements diferenciats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquen elements com els arcs escarsers de les obertures emmarcats amb una decoració de ceràmica vidrada bicolor (verd i groc), i el balcó corregut amb barana de forja treballada amb elements decoratius florals. També, el treball amb fusta de les obertures a través de les persianes de llibret i els detalls encunyats adaptats a l’arc. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-24 | c. Barcelona, 25 | <p><span><span><span><span><span><span><span>Casa que havia estat propietat de la família Codina (de la fàbrica de cadires i el balneari). Hi vivia el veterinari Alfons Baucells Coll amb la seva esposa i un seu germà solter, Jacint Baucells Coll, alcalde de Tona entre el 1964 i el 1976. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons informació de l’arxiu municipal, l’edifici es va construir amb posterioritat al 1934, quan Josep Codina va demanar comprar un terreny per a construir-hi la casa. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8493000,2.2281100 | 435923 | 4633332 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96877-554.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 98036 | Escut de l'antiga casa del Comú o de la Confraria de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu-o-de-la-confraria-de-sant-joan | <p><span><span><span>BATLLÉS, R.; COLL I ALENTORN, M. (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FLUVIÀ, Armand de (2017) ”L'heràldica cívica: un nou escut per a Tona”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, M. (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL I FONT, Anna. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24370'>Inventari del Patrimonii Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut caironat gravat en pedra ubicat al primer pis a la façana principal de l'antiga Casa del Comú </span></span></span></span></span>o de la Confraria de Sant Joan<span><span><span><span lang='CA'><span>, entre dues finestres. Representa l’escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l’escut </span></span></span>l'escut del Comú de Tona, que el va emprar a partir del 1401, quan el rei Martí l'Humà va atorgar a Tona el privilegi de ser considerat 'carrer de Barcelona'. La presència d'aquest escut indica que el Comú de Tona va pagar les obres de construcció de l'edifici, n'indica el promotor.</p> <p><span><span><span>En aquest cas, la incorporació de l'escut de Barcelona es vincula amb la data de construcció de l’edifici, l'any 1646, que veiem inscrit en l’escut de pedra de la dovella central del portal d’entrada. </span></span></span></p> | 08283-265 | c. Barcelona, 23 | <p><span><span><span>L'escut de Barcelona el trobem en aquest edifici però també en altres elements patrimonials de Tona. La inclusió d'aquest element s'explica a partir de l’obtenció del títol de “carrer de Barcelona” que la vila adquireix a partir del segle XV. <span lang='CA'><span>Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria, perquè serviria de lloc de reunió tant del comú com dels membres de la confraria de Sant Joan. </span></span>pel que fa a la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p>L'actual escut de l'Ajuntament de Tona, oficialitzat el 2016, s'inspira en aquest escut històric però incorpora, a més de la creu i els pals, la imatge d'un castell heràldic com a element diferenciador, en referència a l'històric castell de Tona i a la falda del qual va créixer la vila (DOGC de 20 de setembre de 2016),<span><span><span> (FLUVIÀ: 2017, p.45).</span></span></span></p> | 41.8494200,2.2281200 | 435924 | 4633346 | 1646 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-escut-wikipedia-commons.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | L'escut de Barcelona el trobem també incorporat en altres elements patrimonials de Tona. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96876 | Ca l’Emilia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-23 | c. Barcelona, 21 | <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8495200,2.2281500 | 435927 | 4633357 | 1932 (reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96875 | Can Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colom-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Façana deteriorada per manca de manteniment. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de gran volada amb colls de fusta i llates amb filades de ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana força simètrica, organitzada a partir de tres eixos verticals. Els pisos presenten obertures balconeres amb baranes amb forja treballada. Entre aquests elements, trobem finestres més o menys alineades de dimensions reduïdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaquem el portal d’entrada amb la inscripció de l’any de construcció, el 1818, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>i un mural ceràmic al primer pis elaborant una imatge de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-22 | c. Barcelona, 18 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa pairal de la família Colom, construïda el 1818, i reformada amb posterioritat el 1925 per Ramon Colom Vilar. La família Colom van fer de paletes i, més tard, de llauners.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ramon Colom Camps, fou alcalde de Tona entre el 1927 i el 1929, i Josep Colom Vilar, entre els anys 1952 i 1957. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496800,2.2280700 | 435920 | 4633375 | 1818 (1925 reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96875-524.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96874 | Ca la Balbina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-balbina | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 111.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24369'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></a></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llata amb rajola. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana asimètrica, organitzada a partir de dos eixos. En destaquem les finestres, a la planta baixa i pis, amb brancals i llinda de pedra amb motllures ondulants, recordant l’estil conopial. Mostren una decoració floral. En línia amb la finestra del primer pis, hi ha un balcó sense volada, i barana de forja amb barrots. Aquest és un element afegit amb posterioritat a la construcció de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal d’entrada, també amb brancal i llinda de pedra, presenta una inscripció amb la data de construcció, el 1801.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, al pis golfes, i sota teulada, una petita obertura amb llinda de fusta tanca la composició. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Les parets mestres de la casa són de construcció de tàpia, arrebossada.</p> | 08283-21 | c. Barcelona, 13b | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Valldeoriola. Als baixos, durant molts anys, hi va haver oberta una botiga de diaris i revistes regentada per la Balbina Valldeoriola.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa, com es pot llegir a la llinda del portal, es va construir el 1801, juntament amb la seva casa bessona (que també tenia un portal amb la mateixa inscripció a la llinda), que es correspon amb la finca contigua (actual número 15 del carrer de Barcelona, dita també can Noi Xic, casa que va ser aterrada i substituïda per l’actual). Els números 13B i 15, doncs, haurien format, en origen, una mateixa finca amb dos portals idèntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8496900,2.2281900 | 435930 | 4633376 | 1801 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96874-503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Coneguda també com a can Noi Xic. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96873 | Antiga Merceria Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-merceria-grau | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ORTEGA, M. (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada per un sol eix, sobre el que s’hi situa un balcó. Les obertures són proporcionals. El balcó del pis té barana de forja complexa i treballada. Cal destacar els dos botons ceràmics amb tonalitat verda situats a l’alçada de la llinda del balcó. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-20 | c. Barcelona, 13 | <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Grau (Estevadeordal-Grau). Als baixos hi havia la Merceria Grau, també tintoreria.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8497400,2.2282100 | 435932 | 4633381 | 1890 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-491_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-492_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96873-493_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96872 | Cal Senyor Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu | <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-19 | c. Barcelona, 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8498200,2.2282100 | 435932 | 4633390 | 1925 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96367 | Can Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca-0 | <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines104, 108, 408 i 669.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | L’arrebossat de la façana presenta una sèrie de reformes, i el seu estat en general està deteriorat. Tot i que l’ús original és de residència i local comercial a la planta baixa, sembla que actualment estigui sense ús. | <p><span><span><span>Can Barraca és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és motllurat de peces de morter prefabricades amb detalls decoratius vegetals i geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és asimètrica, essent l’element més trencador el local de la planta baixa. Al primer pis, al balcó corregut només hi trobem una obertura balconera a mà esquerra, amb la qual cosa sembla que hi falti una altra obertura idèntica. La barana del balcó és de ferro forjat i està treballada amb volutes senzilles. L’eix de la planta superior està format per dues finestres balconeres, amb baranes de morter prefabricat seguint la decoració que trobem al ràfec, amb motius geomètrics i florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment és original i és un revestiment que s’havia utilitzat molt al llarg del carrer Barcelona i Major (ROVIRA, 2023), cal destacar l’estucat de morter de calç que simula pedra. Tot i que està en males condicions i en diversos punts refet amb materials actuals. </span></span></span></p> | 08283-11 | c. Barcelona núm. 12 | <p><span><span><span>Fou la casa pairal de la família Cruells, d’ofici paletes i mestres d’obra. Un dels seus membres, en Josep Cruells Martí (1905-1962), paleta d’ofici però també poeta i músic, fou el fundador de l’Aplec de la Rosa a Lurdes, al Castell, i de l’Esbart Dansaire Castell de Tona. També, fou regidor de Tona durant l’inici de la II República. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys seixanta del segle passat la família va inaugurar una botiga d’autoservei als baixos de la casa. (ROVIRA, 2023)</span></span></span></p> | 41.8498600,2.2280900 | 435922 | 4633395 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96367-483.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | En imatges antigues del carrer, i concretament d’aquesta finca, es pot entreveure una estructura simètrica definida en tota la façana, amb dues obertures on avui és el local (PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011). | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96363 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-20 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon.; COLL I ALENTORN, Miquel (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, pàgina 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890-1978. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines 106-108; 620 i 623.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span> Número 02/03.</span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span>Can Serra està situada a l’inici del carrer Barcelona, i és un edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local històric) i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates metàl·liques amb un mosaic hidràulic amb figures geomètriques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana és simètrica, i s’organitza en dos eixos verticals que es composen d’un balcó i una finestra, i un eix únic format per una finestra al primer pis. Totes les obertures posseeixen una proporcionalitat que li confereix a la façana aquesta regularitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis, els balcons presenten brancals i llinda de pedra, i baranes de forja treballada. Cal destacar la finestra ubicada al centre de la façana, amb arc conopial motllurat, molt estès en les construccions dels segles XV i XVI (gòtic tardà). Dues finestres de petites dimensions, sense brancals ni llinda, tanquen la composició de la façana en el pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa actualment és un sol local, i el seu accés és el mateix per a les plantes superiors. Talla l’harmonia aconseguida a la façana principal. </span></span></span></p> | 08283-7 | c. Barcelona 3 | <p><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”. I can Serra podria ser una de les cases més antigues, per la tipologia de la finestra conopial datada al segle XVI, i en un context de creixement i prosperitat aprofitant el camí ral que comunicava Vic amb Barcelona. </span></span></span>Al llarg dels anys, can Serra ha patit diverses reformes. En època contemporània, el 1943, Antonio Cors, propietari, va demanar permís per ampliar el portal del “colmado” que tenien en aquells moments, i es deuria transformar en el local d’avui. (Rovira, 2023)</p> | 41.8501187,2.2282599 | 435936 | 4633423 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96363-444.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | També se la coneix com la pastisseria Antiga casa Cors, un establiment centenari i reconegut per les seves especialitats dolces. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96376 | Can Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia-1 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>CATEURA VALLS, X. (2015) “La Fàbrica de Cadires 'Guàrdia' de Tona i 'La Corbadora' d'Arbúcies”. Monografies del Montseny, Viladrau. Pàgines 305-337.</span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='ES'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Editorial Efadós</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Pàgines 104, 108, 408 i 669.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Can Guàrdia és un edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, i d’un cos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. El ràfec és pla i sense decoracions, llis. </span></span></span></p> <p>La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures, la porta principal i dues balconeres. Les baranes del balcó del primer pis són barres de ferro motllurades. L’entrada principal es fa des del carrer a partir d’una reixa que dona pas a un vestíbul abans de la porta d’accés a la finca.</p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana té una tonalitat groga. </span></span></span></p> | 08283-16 | c. Barcelona 14 | <p><span><span><span>La família Guàrdia, una nissaga d’empresaris de fabricació de cadires, un ofici amb molta tradició a Tona, s’establiren a la vila a mitjans del segle XIX, i varen fundar un primer taller de cadires i mobles corbats: “Fábrica de tornería y muebles curvados al estilo de Viena”, el 1868. Aquest negoci s’ubicava prop de l’església parroquial de Sant Andreu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mesura que el taller agafava importància la família anà adquirint varies finques al carrer Barcelona, amb hort al darrere. En aquells espais hi guardaven els mobles i les eines, i la maquinaria necessària. Una d’aquestes finques sembla que fou aquest edifici en qüestió, el número 14, i possiblement els contigus (CATEURA i VALLS, X.: 2015).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou tal la importància del taller que va passar a obtenir la primera màquina de vapor que es va instal·lar a Tona. I fou allà on sembla que el tonenc Pere Codina Riera, el fundador de la fàbrica de cadires Can Codina, aprengué l’ofici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un temps, l’any 1885, Jaume Guàrdia Molera, Pere Codina Riera i Jacint Roqueta Brés varen formar una companyia de fabricació de cadires i mobles corbats, ja que tots tres tenien negocis en marxa. Al cap de deu anys, es va extingir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició familiar de fabricants de cadires va continuar amb Lluís Guàrdia i Serra, l’hereu, que va fundar una nova fàbrica de cadires dita de Can Vilella (número 9 del carrer de Barcelona). </span></span></span></p> | 41.8498200,2.2280800 | 435921 | 4633390 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96376-513.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 85073 | Cova de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-carretera-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Mormeneo, L. 1996. La cova de la Carretera (Rocacrespa, Cubelles). Primera troballa del neolític antic evolucionat a la comarca del Garraf. I Congrés de Neolític de la Península Ibèrica, Gavà-Bellaterra 1995: 407-413. Virella, J.1979. Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques. Miscel·lània Penedesenca 1978 vol.1: 241-269. | La cova ha estat buidada repetides vegades per intervencions no ilegals no regulades. Actualment no queda sediment arqueològic | La cova de la Carretera es troba ubicada junt a la carretera BV-2115 a tocar de la quadra de Rocacrespa. Es tracta d'una cova de petites dimensions oberta en un banc de calcàries aptianes cretàciques, amb forma aproximada de 'T' en planta, de 4m de llarg per 1,5m d'amplada i 1,3m d'alçada a l'entrada i 1,7m d'alçada a l'interior. La col·lecció de materials recuperada durant les antigues excavacions és relativament escassa, però significativa: sis destrals i aixes de pedra polida, diferents elements d'indústria lítica tallada (làmines, gratadors i nuclis de sílex), fragments de dos vasos ceràmics (un dels quals es pot situar perfectament al neolític antic evolucionat), vint-i-dues denes discoidals de collaret (fetes sobre petxina), una d'esquist i tres de cal·laïta. Tots aquests materials es troben dipositats al Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 08074-26 | c. BV-2115 km 5,5 | L'any 1966, quan s'eixamplava la carretera BV-2115, els peons van habilitar la cova per guardar-hi eines. En aquell procés, es descobriren restes arqueològiques (sobretot sis destrals de pedra polida). El propietari de la finca es va posar en contacte amb la Secció d'Arqueologia del Museu Victor Balaguer (de Vilanova i la Geltrú). Els membres d'aquest grup van excavar la cova pràcticament en la seva totalitat i les dades van restar inèdites fins que van ser publicades l'any 1996. | 41.2367800,1.6637800 | 388024 | 4565903 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85073-foto-08074-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 97919 | Casa Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jorda | XX | <p><span><span><span>Casa aïllada amb annexos adossats. El cos principal presenta teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició d’aquesta façana es basa en tres eixos de simetria verticals que alineen totes les obertures, que són més petites en cada pis superior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal principal s’obre amb un arc carpanell i una gran finestra a cada banda. Al segon pis les obertures són balcons amb <span lang='CA'><span><span>barana de forja complexa i treballada en volum, decorada amb motius florals. Les obertures del pis superior són més petites i quadrades, sota de l’obertura de la finestra central es pot llegir la inscripció <em>“Jose Jorda. Año 1914”. </em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El parament és de paredat comú de pedra irregular amb morter, cal remarcar l’ús del maó com element decoratiu a les cantoneres i sobretot per emmarcar totes les obertures utilitzant l’aparell a trencajunt de pla, produint formes serrades verticalment. Dues faixes horitzontals divideixen la façana. La part superior de la façana es tanca amb un ràfec de peces ceràmiques col·locades de diferent manera provocant un ritme en la volada de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la resta de la casa cal destacar la façana sud, que a nivell del primer pis té una galeria amb tres obertures dibuixades amb arcs apuntats que neixen d’impostes, tot fet material ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-178 | c. Antoni Figueras, 83 | 41.8497300,2.2307200 | 436140 | 4633378 | 1914 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97919-p1090802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 97837 | Biblioteca Caterina Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras | <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XX | <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> | 08283-137 | c. Antoni Figueras, 62 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> | 41.8503600,2.2299400 | 436076 | 4633449 | 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). | A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 97836 | Habitatge carrer Antoni Figueras 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-antoni-figueras-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic. </span></span></span></p> | 08283-136 | c. Antoni Figueras, 14 | <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915. </span></span></span></p> | 41.8524952,2.2291222 | 436010 | 4633687 | 1915 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1233.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98160 | Casa del c. Antoni Figueras 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-34 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat en cantonada. Per una banda es troba adossat a una casa de planta baixa i per l’altra, compta amb una façana amb entrades i una petita terrassa a nivell de carrer (al carrer de les Maduixes). </span></span></span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal del c. Antoni Figueras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central d’arc rebaixat, al qual s’accedeix per tres graons. A cada costat s’hi obre una finestra, una de les quals és reixada. Un sòcol d’arrebossat cobreix la part baixa de la façana horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta i sortida amb balcons, de llosana motllurada i baranes de forja amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra façana, de factura més moderna, presenta quatre eixos, amb els balcons a la part central, dos per pis, i finestres a cada costat. Destaquen dues finestres rodones als pisos, entre els balcons, i les finestres de la part dreta, que trenquen la simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de darrera, paral·lela a la del carrer Antoni Figueras, s’hi adossa un cos poligonal més baix i modern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes tres façanes compten amb una cornisa amb un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, la façana sud, que s’adossa a un edifici molt més baix, no està arrebossada i s’hi pot observar el paredat comú de pedra fins arribar al capcer, on el material és el maó. Material que també serveix per emmarcar les obertures d’aquesta banda, tres eixos verticals de finestres.</span></span></span></p> | 08283-317 | c. Antoni Figueras 34 amb c. Maduixes | <p>Segons el cadastre, l'edifici data de 1936.</p> | 41.8515500,2.2295400 | 436044 | 4633581 | 1936 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 98143 | Casa del c. Antoni Figueras 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-32 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici aïllat amb jardí que fa cantonada i afronta a dos carrers. La coberta és de teula àrab a dues vessants i té el carener perpendicular a la façana principal. La planta és rectangular, de planta baixa i pis, i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al carrer Antoni Figueras, presenta tres eixos de simetria. A la planta baixa, la porta d’entrada principal és al centre i hi ha una finestra a cada costat, ambdues amb reixes de baranes de forja complexa i treballada en volum a la part inferior, que estan pintades amb colors diferents. El sòcol és d’un arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una faixa horitzontal divideix el primer pis del segon, on al centre dues obertures donen a un balcó amb llosana de morter i amb baranes de les mateixes característiques que les finestres de la planta baixa. Als costats, dues finestres col·locades sobre l’eix de simetria tanquen la composició d’aquest pis. Totes les obertures estan emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre el primer pis, una primera cornisa amb doble nivell de voladís, defineix el capcer de l’edifici, que presenta la curiositat de no ser triangular, ja que una petita part de la cornisa central és plana. Unes petites finestres de ventilació es situen sobre aquella primera cornisa. El voladís final de la façana està format per peces de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral presenta una altra entrada a la casa, amb una glorieta central amb teulada i terrassa superior on hi ha una sortida. Les finestres d’aquesta façana es disposen irregularment.</span></span></span></p> | 08283-308 | c. Antoni Figueras 32 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8518200,2.2294200 | 436034 | 4633611 | 1929 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100611.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 98121 | Casa del c. Antoni Figueras 24, 26, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-24-26-28 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres dividit en tres finques, números 25, 26 i 28, tot i que actualment les portes d’entrada dels números 24 i 28 estan tapiades. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que és asimètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’alternen les portes d’entrada amb la finestres. La del número 24 és de mida diferent a les altres dues, que són reixades i amb ampit de rajola ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures presenten emmarcament decoratiu en els dos angles superiors, les línies verticals dels quals només cobreixen una petita part de la llargada de portes i finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, l’alternança entre elements es produeix entre les dues obertures amb balcons i dues finestres. Els balcons són diferents entre si, presenten llosana motllurada i baranes de forja complexa. En un cas la barana és de barrots rectes helicoïdals amb decoració geomètrica, i en l’altre és amb volum, barrots helicoïdals i motius florals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanca la façana a la part superior un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta rajola ceràmica blanca sense decoració.</span></span></span></p> | 08283-302 | c. Antoni Figueras 24, 26, 28 | <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> | 41.8519400,2.2293400 | 436028 | 4633625 | 1920 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98121-p1100526.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96366 | Balneari Ullastres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-ullastres | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BAYÉS i FUSTER, Antoni. (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgines 174-183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://www.bibliotecatona.cat/balneari-ullastres/'>Biblioteca Municipal de Tona</a></p> | XIX | Estat ruïnós, molt evident en la coberta esfondrada i en la cara est de l'edificació amb parts de parets desaparegudes. | <p><span><span><span>Actualment, el balneari està en un estat avançat de deteriorament, i no és possible l’accés a l’interior. S'hi ha instal·lat un tancament metàl·lic al llarg de les dues façanes laterals per seguretat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un edifici senzill i sense ornaments. D’una sola nau de planta rectangular, amb planta baixa de dos nivells i un semisoterrani. Aquest últim nivell és parcialment visible des de la façana de llevant de l’edifici, i és on s’ubica el pou, que resta cobert. Des d’aquest mateix punt també són visibles parts de les estances interiors del balneari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada al sud, resta dempeus i presenta una simetria horitzontal uniforme, amb diverses obertures per facilitar la il·luminació natural cap a l’interior, i alhora donar visibilitat cap al parc que l’envolta. Tot i això, actualment totes les obertures accessibles del balneari es troben tapiades per evitar actes vandàlics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estructura de la coberta, a dues aigües, també està afectada per l’estat deficient de l’edifici, i es troba mig esfondrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La globalitat de l’edificació és fruit de dues fases constructives. Una primera el 1876, amb la construcció de la nau principal, amb coberta a doble vessant; i una ampliació el 1882, afegint-hi dos cossos laterals que sembla que albergaven magatzems i banys (PADRÓS, 2008). L’edifici va estar en funcionament fins al 1987.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'arquitectura de l'edifici és molt simple i sense voluntat monumental perquè es va plantejar com un edifici </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>provisional</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. A l'Arxiu Municipal de Tona es conserva el projecte de construcció d'un gran hotel balneari que havia de substituir-lo, de l'any 1881, que mai no es va tirar endavant</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-10 | c, Doctor Antoni Bayés, s/n | <p><span><span><span>Aquest balneari i el seu entorn, estan estretament vinculats amb el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX. L’any 1874 es va descobrir casualment una deu d’aigües sulfuroses prop del Mas can Font, emplaçament proper on es va construir el balneari. Aquest va ser l’inici de l’explotació de les aigües descrites com “salino-yodo-bromuradas” i considerades posteriorment com a medicinals pel Doctor Antoni Bayés i Fuster, essent idònies per guarir o pal·liar diverses afeccions i malalties (BAYÉS, 1881). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per poder explotar les aigües, Antoni Bayés i Fuster (metge del poble), Josep Quintanas (amo del mas Vila) i Narcís Ullastres van crear la societat Ullastres i Companyia, i fruit d’això, es va construir el primer balneari a Tona, del qual el doctor esmentat en va ser el primer metge director.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest fet va impulsar amb posterioritat el descobriment de noves deus d’aigua, la constitució de nous balnearis (La Puda dels Segalers, Roqueta i Codina), i al seu voltant, el naixement de nous barris, amb serveis i botigues, que varen acollir famílies burgeses barcelonines que arribaven atretes per les aigües medicinals, i els espais naturals. Un fet indiscutible que accelerà i facilità aquest fenomen fou l’arribada del ferrocarril a la comarca. </span></span></span>Un dels clients de més renom del balneari Ullastres va ser el poeta Joan Maragall, acompanyat de la seva família, el 1909.</p> <p><span><span><span>Tot plegat, va produir l’adveniment del fenomen de l’estiueig a Tona, aportant noves modes i moviments culturals com fou el modernisme, que quedà representat en la construcció de majestuoses torres d’estiueig amb aquest estil arquitectònic. </span></span></span></p> | 41.8602500,2.2318100 | 436241 | 4634545 | 1876 / 1882 (última reforma) | 08283 | Tona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96366-784.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) recull la fitxa d’aquest element patrimonial, actualitzada l’any 2011 (IPA 24376 ). L’estat de conservació del conjunt sembla que era acceptable en aquell moment. Es descriuen elements de l’edifici avui impossibles de visualitzar: a l’interior, habitacions àmplies amb paviments de mosaic, i a l’exterior, espais amb piscines que comunicaven amb sales interiors. Finalment, la sala del pou a la planta semisoterrada, des de la qual es feia pujar l’aigua mitjançant una bomba.Per altra banda, les estances del balneari albergaven banyeres i una zona de tractament amb inhalacions (PADRÓS, 2008). Finalment, cal esmentar l’avinguda de plàtans i el parc annex que envolten l’edificació, i que són espais que formarien part del mateix complex del balneari Ullastres, albergant una extensió d’uns 12.000 m2. De fet, avui dia encara es conserva l’antiga tanca d’accés al parc des de la mateixa carretera. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 56509 | Fàbrica de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres de les finestres trencats. | La fàbrica de cal Barraquer es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 16 x 19 metres aproximadament format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb reformes d'obra, i presenta les cantonades diferenciades amb grans carreus treballats i les obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa emmarcat amb maó i amb un brancal de pedra bisellada que correspon a una antiga llinda reaprofitada, on hi ha una inscripció i una data, parcialment erosionats, emmarcats en un segell: ANTON VILA ... / 17 IHS ... . Sobre el portal hi ha un balcó amb base de pedra sustentat amb mènsules de pedra. Presenta tres arcades d'arc apuntat emmarcades amb maó; l'arcada central es troba tapiada. A la dreta de la façana s'hi annexa un cos que s'allarga perpendicularment. La façana nord presenta 8 finestrals coronats amb arc rebaixat de maó pla a la planta baixa i 8 finestrals de la mateixa tipologia al primer pis. Un dels finestrals conté un petit balcó i una estructura adossada que sembla ser una comuna. | 08151-117 | c de Baix, 29. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Barraquer presenta algunes traces del modernisme a les indústries. La fàbrica es va construir l'any 1900, al mateix temps que la de cal Coc i inclou l'habitatge de l'amo o de l'encarregat. Inicialment fou una fàbrica tèxtil on hi tenien telers manuals. Abans de la Guerra Civil, però, la fàbrica ja havia tancat les portes i durant la Guerra Civil es va convertir en un centre de refugiats. Actualment és un magatzem de cal Barraquer. | 41.9548600,2.0559200 | 421758 | 4645195 | 1900 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 56512 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-0 | XVIII | Cal Barraquer és una casa situada a l'extrem sud del carrer de Baix de la Torre d'Oristà, a tocar de la fàbrica de cal Barraquer, descrita en una fitxa individual. Es tracta d'una casa de grans dimensions situada entre mitgeres, tot i que fa cantonada, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que en alguns punts conserven part de l'arrebossat, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Està formada per planta baixa, primer pis i golfes i coronada per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Originalment les façanes de l'edifici eren arrebossades, com ho demostren els emmarcaments de les obertures, que fan un petit queixal en els mateixos monòlits per separar la part que havia de quedar vista de la que havia d'anar arrebossada. D'aquesta manera es podia jugar amb formes geomètriques, tant circulars com quadrades, en els emmarcaments de les obertures sense la necessitat d'haver de picar tot el monòlit, sinó simplement rebaixant-ne una part. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb un portal reformat emmarcat amb pedra motllurada a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis hi ha quatre obertures, dos balcons i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem esquerre de la façana, en un dels grans monòlits que formen la cantonada, hi ha esculpit en relleu una rostre humà de forma pràcticament circular. La façana oest, encarada al carrer de Baix, presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les dues façanes restants, la nord i l'est, no són visibles ja que tenen adossades altres cases i estructures d'ús agropecuari. A un extrem de l'edifici es conserva la tina de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-120 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Barraquer va ser construïda, tenint en compte la tipologia constructiva, entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 56605 | Tina de vi de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Barraquer es troba integrada sota el mur de la façana est de cal Barraquer, al carrer de Baix de la Torre d'Oristà. La tina està integrada en un mur que separa cal Barraquer d'una granja que té adossada immediatament a l'est i s'hi accedeix a través d'un forat lateral. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre d'1.32 metres i una profunditat d'uns 2'80 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. | 08151-213 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56510 | Fàbrica de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-coc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats. | La fàbrica de cal Coc es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 19 x 16 metres aproximadament formada per planta baixa i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Destaquen les ornamentacions de les finestres amb maó ceràmic a mode de guardapols i el fris que ressegueix tot el perímetre de la teulada amb ornamentacions de maó en forma de T. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal coronat amb arc de mig punt a l'esquerra i 6 finestrals d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. La façana sud presenta 8 finestrals d'arc rebaixat i 2 finestrals de la mateixa tipologia al damunt centrats sota el carener, parcialment tapiats. A la façana est s'hi obren 10 finestrals de la mateixa tipologia que la resta de les façanes. | 08151-118 | c de Baix, 15. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Coc presenta forces traces del modernisme industrial. La fàbrica la van fundar els avis del Sr. J.M Serra l'any 1900 juntament amb altres socis. Inicialment va ser una fàbrica tèxtil que funcionava amb telers manuals. A partir dels anys 20, amb la implantació de l'electricitat s'hi posaren telers de garrot (elèctrics). La fàbrica va funcionar fins a l'any 1973 i hi treballaven unes 20 persones. Tant la fàbrica de cal Coc com la fàbrica de cal Barraquer les van fer els mateixos paletes. A cal Coc hi havia botiga de queviures i els treballadors estaven obligats a comprar-hi. | 41.9558300,2.0560800 | 421772 | 4645303 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 56511 | Casa i botiga de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-botiga-de-cal-coc | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XX | El desús i les nul·les actuacions de manteniment provoquen el deteriorament progressiu dels edificis. Els interiors estan plens d'escombraries, brossa, trastos i runa. Caldria una neteja exhaustiva i la reparació de les teulades ja que es troben parcialment esfondrades. | La casa i botiga de cal Coc es troben situades al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà, uns metres al nord de la fàbrica de cal Coc. La casa i la botiga, orientades a l'oest, estan adossades i estan formades per planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La casa presenta dos portals a la planta baixa: un de llinda rectangular (que constituïa l'accés a la botiga) i l'altra amb arc rebaixat. Els brancals de pedra bisellada es troben revestits amb una barreja de ciment i calç i estan decorats amb un gravat semblant al buixardat. En una de les parts escrostonades del portal s'hi pot entreveure l'inici d'una inscripció: RAMON. Entre els portals s'hi obren dues finestres apaïsades també revestides amb ciment buixardat. Una línia divisòria horitzontal de ciment separa els dos nivells de la casa. Al primer pis hi ha quatre finestrals també emmarcats amb ciment buixardat, dos d'ells amb balcons amb base de pedra. La botiga es troba, interiorment, en molt mala conservació. Presenta la teulada parcialment enrunada i està plena de brutícia. Exteriorment es conserva força bé. Presenta dues franges verticals als extrems decorades amb de maó ceràmic dentat combinat amb quadrats plans. Una altra línia, aquesta vegada horitzontal, ressegueix la cornisa de la façana en forma de fris, la qual presenta una forma triangular al centre flanquejat per dos pilars de maó coronats amb una estructura piramidal. La façana presenta 3 finestrals d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, ricament emmarcats amb una franja de maó ceràmic dentat que combina parts amb quadrats de plans, de la mateixa tipologia que la decoració de les franges dels extrems de la façana. A la zona de la clau de volta dels tres finestrals en sobresurt una decoració amb maó semblant a una dovella. Damunt el finestral central i sota l'estructura triangular que forma la cornisa s'hi obre un òcul romboide emmarcat amb maó. Una balustrada de pedra corona la teulada. | 08151-119 | c de Baix, 11. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La casa i la botiga de cal Coc van ser construïdes al mateix moment que la fàbrica de cal Coc. A la casa hi vivia l'amo o l'encarregat de la fàbrica i la botiga de cal Coc era una de les més importants dels pobles del seu entorn i encara avui es pot admirar la seva façana modernista. A la botiga venien productes d'alimentació, roba per confeccionar vestits i pantalons, estris de pescar amb canya, filats i botets per agafar guatlles, cartutxos per les escopetes de caçar, atuells de terrissa per a la llar com tupins, cassoles, gibrells per la bugada, olles per fer confitat, càntirs per anar a la font, etc. , brasers de mà i de taula, atuells de zenc com galledes i caces per treure l'aigua de la bassa, cerca-pous, galledes i corrioles per treure l'aigua de les cisternes. També tenien robes de vestir, bates, davantals, vestits, roba interior, mocadors del cap, mantellines, mitges, agulles i fil, didals, botons, porrons de vidre de la taula i d'espart per als pagesos per anar al camp, ampolles de pell de cabra, gots, copes, tabac, pipes, encenedors de metxa, barrets, boines, gorres, cistells, coves i un llarg etcètera. Els treballadors de la fàbrica de cal Coc no cobraven amb diners. El dissabte els donaven un cartronet una mica allargat amb una quantitat apuntada: la setmanada que era d'unes 25 pessetes. Amb aquest cartronet l'únic lloc on podien anar a comprar era a la botiga de cal Coc. Pagaven amb el cartronet i se'ls restava de la quantitat setmanal la compra realitzada. Per tant no cobraven en diners sinó en espècies i els treballadors estaven obligats a intercanviar el seu jornal amb productes de la botiga (TORRES I COROMINES: 2004). | 41.9561500,2.0561100 | 421775 | 4645338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56645 | Tina de vi de cal Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-gallifa | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Es conserva la tina però s'ha tapat. | La tina de vi de cal Gallifa es troba situada a la planta baixa de cal Gallifa, a la part posterior de la casa. Es tracta d'una tina d'estructura cilíndrica de 2,50 metres de diàmetre i 2,50 metres de profunditat construïda amb parets de pedra i revestida amb cairons de ceràmica de color roig. | 08151-253 | c Roqueta, 7. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9322900,2.0591700 | 422000 | 4642686 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56645-foto-08151-253-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 56513 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Sastre és una casa situada a la part alta del carrer Mossèn Riba Pont, al nucli de la Torre d'Oristà. Concretament es troba situada en una petita placeta uns metres al sud de l'església de Santa Maria de la Torre, on el carrer es bifurca, de manera que cal Sastre té tres de les quatre façanes exemptes, ja que la principal dóna a la placeta i les laterals a les dos continuacions del carrer Mossèn Riba Pont, una a la dreta ascendent i l'altre a l'esquerra descendent. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1762 junt amb una creu inscrits a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat, una amb la pedra repicada i l'altra amb una inscripció a la llinda envoltant una creu en relleu on es llegeix 'AVE MARIA DOMINGO RIBERA ME FESIT' A la façana est s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur i una única obertura, emmarcada amb brancals de pedra bisellada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest té tres obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada repicada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. També és destacable la llosa de grans dimensions que hi ha integrada al mur. | 08151-121 | c Mn. Riba Pont, 77. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Sastre fou edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho recorda una llinda d'una finestra de la façana principal, datada l'any 1762 i on hi ha la inscripció amb el nom de DOMINGO RIBERA. Aquest mateix personatge es documenta l'any 1782 en una llarga carta enviada al bisbe de Vic per obtenir la categoria de parròquia per a la Torre d'Oristà. | 41.9563500,2.0529300 | 421512 | 4645364 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a la casa hi vivia i hi treballava un sastre a principis de segle XX, el que hauria donat el nom a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56644 | Tina vi de la rectoria de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-vi-de-la-rectoria-de-sant-andreu-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi es troba adossada a la façana oest de la rectoria de l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. La tina està formada per una estructura cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra d'un diàmetre de 2'90 metres i una profunditat d'uns 3'85 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. Actualment està tapada i no té cap ús. La part inferior de la tina és postissa ja que es va allargar la tina en la seva part baixa quan es va baixar el nivell del carrer. | 08151-252 | c Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9322300,2.0599000 | 422060 | 4642679 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56644-foto-08151-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 81083 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-2 | <p>-AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Ed. Diputació de Barcelona. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Pla d'ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. -DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2019). Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac: Passejades guiades 2019. Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat. Espais Naturals i Medi Ambient. (Fullet informatiu rutes 2019) -HERNÁNDEZ, J.; MELERO, J.; GRAU, J. (2011): VII Monografies de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona, Àrea de Presidència, Direcció de Comunicació i Àrea d'Espais Naturals. -LORENZO, C.; FERNANDEZ, I. (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Ed. Diputació de Barcelona. https://parcs.diba.cat/web/SantLlorenc</p> | XX | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i el Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees. Els municipis que el componen són: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses. El municipi de Monistrol de Calders compta amb 325,69 ha del seu territori que formen part del Parc Natural, concretament s'estén de la part central cap al sud del terme municipal. El parc està format per dos grans massissos muntanyosos que li donen nom i formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats, a Sant Llorenç de Munt, trobem el Montcau, de 1.056 metres d'alçada i la Mola, de 1.103 metres d'alçada; pel que fa a la Serra de l'Obac, destaquen el Castellsapera de 939,3 metres, el turó de Castellar, de 931 metres i el de les Tres Creus de 929,7 metres. El parc està limitat a l'oest per la riera de les Arenes, un afluent de la riera de Rubí, a l'est pel riu Ripoll, al sud pel pla de Terrassa-Sabadell i pel nord fins al Montcau. La hidrografia és complexa, amb un entramat de barrancs, torrents, rieres i torrenteres que alimenten els dos rius principals, el riu Ripoll que desaigua al Besòs i la riera de les Arenes que ho fa al Llobregat. De fet, entre les capçades dels dos cims més alts del parc es situa la divisòria d'aigües entre la conca del Besòs i la del Llobregat. L'orografia d'aquest paisatge és el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Per això trobem un terreny rocós, escarpat, amb cingleres i falles profundes o canals ben conegudes. En aquest sentit, destaquen les potents masses de conglomerats, en gran part calcaris, conformats per cims escarpats i vessants força tallats, prenent especial relleu grans diàclasis formant cingles i agulles que han quedat separades per acció de l'erosió. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna que hi és present. Al territori del parc poden diferenciar-se dos dominis de vegetació, d'una banda, el de l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i d'altra banda, el de l'alzina interior o montà amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis; entre algunes espècies, a destacar que trobem la pinassa (Pinus nigra), el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina, (Quercus ilex) amb arboç (Arbutus unedo) o el bruc del gènere Erica. L'ocupació humana al territori que ocupa el parc és documentada des de la Prehistòria; en quant a nuclis de població, compta amb diversitat de nuclis originats a l'Alta Edat Mitjana. Les poblacions que formen part del parc, així com el conjunt del territori, experimentà un increment en el nombre d'habitants i de retruc en el volum d'edificis construïts a partir del segle XVII i especialment del XVIII, coincidint amb un augment poblacional arreu del territori català. Repartits pel territori trobem nombroses capelles, ermites, masos, algun monestir, junt amb altres elements patrimonials de caire més popular resultat de l'acció antròpica sobre el territori, en són un clar exemple la construcció de marges per suportar les feixes o terrasses per plantar-hi vinya, les barraques de vinya, tines, trulls, de forns de calç, forns d'obra o teuleries, les traces d'antigues places carboneres, pous de glaç, fonts i altres tipus de construccions.</p> | 08128-149 | bàsicament la part sud del terme municipal; s'inicia al sud del poble. | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana incorpora aquest espai en el planejament, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 s' inclou en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc (la publicació de la seva aprovació és en el BOE núm. 87, d'11 d'abril de 1973). L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc; i publicada la seva modificació en el DOGC 827 de 10 d'abril de 1987). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre; aprovat definitivament en el DOGC 2721, del 9 de setembre de 1998), el Pla especial arriba a les 13.694 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, El Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.7377500,2.0129700 | 417921 | 4621130 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81083-foto-08128-149-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran diversitat de biòtops, associada al manteniment de recursos nutricionals del territori i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui considerat un excepcional refugi per a moltes espècies de la fauna mediterrània. El característic relleu present al parc, amb gran quantitat de parets rocoses que faciliten la presència de comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Es considera com una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraaetus fasciatus. Al municipi del Monistrol de Calders, el parc té un petit Punt d'Informació ubicat al centre del poble, concretament a la Plaça de la Pedrera; obert els matins dels dissabtes, diumenges i festius des del 2 de març al 25 de juliol, i del 6 de setembre al 13 de desembre. En el parc hi ha diversos centres d'interpretació i punts d'informació repartits pels diferents municipis que l'integren; a través d'aquests, s'ofereixen diferents tipus de recursos i activitats per conèixer millor el parc, com itineraris, exposicions permanents, visites guiades, així com altres activitats complementàries i més puntuals. De la mateixa manera que tots els Parcs Naturals de Catalunya, el Parc Naturals de la Serra del Munt i l'Obac també forma part de la Xarxa Natura 2000, Declarat com a Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014 (el número identificador de la corresponent fitxa és el ES5110010). | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 43415 | Ermita de Sant Vicenç Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-vicenc-ferrer | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 16-17. SOSPEDRA, ANTONI (2008): Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 82-83 | XVII-XIX | L'estat de l'edifici és ruïnós, i la vegetació ocupa bona part de l'edificació. | Restes d'una antiga ermita situada a la part alta dels boscos de Can Pongem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de 8 metres de llarg per 4 d'amplada, construïda adossada a les parets de les cingleres de Pallejà, en una zona de fort desnivell. Els paraments són d'uns 50 cm de gruix, construïts amb maçoneria, arrebossats per la part interna i l'externa. Els marcs de les obertures estaven fets de maons. Sembla que l'entrada estaria situada al mur de ponent. l'única paret que resta totalment dempeus és la nord, que s'adossa a la cinglera, i on s'obre una fornícula. Del coronament d'aquest mur es dedueix que l'ermita disposava d'una coberta a doble vessant amb el carener disposat nord–sud. Dels murs laterals únicament se'n conserven alguns trams, mentre que el de migdia es troba pràcticament desaparegut. El paviment de l'ermita ha desaparegut en la seva totalitat, si bé en la paret nord encara s'observa d'on arrencava. Per l'orientació de l'edifici i la fornícula conservada, tot apunta a que el presbiteri es localitzava a la part nord. Al seu entorn encara s'hi estan vius 2 dels quatre xiprers que es disposaven a les quatre cantonades de l'edificació. | 08905-52 | boscos de Can Pongem | Antoni Sospedra (2008) planteja la possibilitat se que aquesta ermita fos construïda després de la canonització, l'any 1455, de Sant Vicenç Ferrer, qui segons la tradició oral recollida per aquest autor, hauria viscut en aquell paratge. La tradició oral dels veïns del poble diu que fa 150 anys hi hauria viscut un ermità. | 41.4131300,1.9780900 | 414594 | 4585124 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43907 | Pi de les set branques o Els set pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-set-branques-o-els-set-pins | Conjunt inicialment format per 7 pins de la l'espècie de Pi blanc. Actualment però tan sols en resten 6 dempeus. Ja que un va caure. Aquest conjunt d'arbres es troben a l'entrada del bosc gran pel camí a Viladelleva. | 08038-90 | bosc Gran | 41.8014200,1.7967400 | 400039 | 4628428 | 08038 | Callús | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43907-foto-08038-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||||
| 37432 | Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I-V dC | No es coneix | Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia. | 08003-292 | barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà. | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4912000,2.2913400 | 440845 | 4593530 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 85112 | La Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fita | XIX | També coneguda com la fita de terme de la Carretera. Es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, just al nord de l'antic camí Ral. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria que mesura uns 2,5 metres d'alçada i 1,40 metres de diàmetre. Una placa de marbre que hi ha col·locada compta amb la següent inscripció: '1850. TERMYNO Y JURYSDYCCYON DE CUBELLAS' [sic.]. | 08074-65 | av. del Terme / Carrer Sant Antoni | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2098400,1.6804100 | 389372 | 4562891 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85112-foto-08074-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85178 | Festa de la Bicicleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-bicicleta-0 | XX | Durant la primavera de cada any i ja en fa més de 30, es celebra a Cubelles la Festa de la Bicicleta, una passejada popular no competitiva adreçada a un públic familiar. Es complementa amb activitats infantils, exhibicions i sortejos de bicicletes i material esportiu. Es desenvolupa en un recorregut totalment urbà, asfaltat, amb origen i final al Poliesportiu Municipal (av. Onze de Setembre s/n). | 08074-131 | av. Onze de Setembre s/n | Origen l'any 1998 | 41.2018500,1.6705900 | 388535 | 4562017 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85178-foto-08074-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 40158 | Km 32 de l'autovia de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/km-32-de-lautovia-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al Km 32 de l'autovia, en una zona que correspon a una carena que fragmenta la vall del Congost amb la del Tenes. Bona insolació, terres de cultiu relativament planes i poca persistència de la boira de les fondalades. Durant la construcció de l'autovia, al marge, es van detectar dues sitges amb ceràmica feta a mà, sense decoració. També hi van aparèixer fragments d'ossos. Les sitges van ser destruïdes durant les obres i actualment, amb la zona urbanitzada, no es localitzen restes arqueològiques en superfície. Es conserven els materials al Museu de Granollers. | 08005-289 | autovia C-17 | Jaciment documentat l'any 1964 per Josep Estrada | 41.6449900,2.2674700 | 438997 | 4610620 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40158-foto-08005-289-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 46933 | Cal Bruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bruna | <p>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la vil·la romana de Cal Bruna (Castellví de la Marca, Alt Penedès). Lliurada per l'empresa Arke s.c.p. al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya l'any 1997. Inèdita.</p> | Les restes excavades han quedat soterrades per la construcció de la carretera i la resta del jaciment no sabem quin pot ser el seu estat de conservació. Cal controlar els moviments de terres en la zona que pot ocupar el jaciment arqueològic per tal de poder documentar l'aparició de restes. | <p>L'any 1997, els treballs de construcció de la Variant N-340 varen posar al descobert el jaciment a través de l'aparició de restes de construccions. L'excavació d'urgència va ser realitzada per l'empresa ArKe s.c.p. amb la direcció d'Albert Bacaria i amb el permís del servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics varen permetre documentar part d'una vil·la romana amb un àmbit termal i un mínim de tres habitacions de les quals només en queden la fonamentació del murs. Aquestes estances serien segurament àmbits de la part rústica de la vil·la, destinats a activitats industrials o magatzems. L'habitació amb l'hipocaust, de grans dimensions, correspon a una de les sales calentes dels banys. Al costat s'hi identificà un paviment d'opus signinum que podria correspondria l'apoditeri o al frigidari del conjunt termal. La cronologia relativa a través del material arqueològic aparegut ens permet situar l'ocupació entre el segle I II de la nostra era. A part de les restes documentades en l'excavació d'urgència, actualment trobem material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana en els camps del voltant de la variant i de la masia. Això ens indica que el jaciment ocuparia una zona força extensa ocupada per zona de conreu, bàsicament de vinya.</p> | 08065-92 | als voltants de la masia de Cal Bruna i una part (l'excavada) sota la variant de la carretera N-340. | <p>El jaciment no es coneixia fins que es portà a terme la construcció de la variant N-340, l'any 1997. Llavors es feu l'excavació d'urgència de la part afectada per les obres.</p> | 41.3194500,1.6420500 | 386346 | 4575109 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46933-foto-08065-92-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-17 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. La Múnia 447-4-1 (276-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4126,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml