Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37398 | Arbreda de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres. | Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes. | 08003-258 | a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar). | 41.4772500,2.2952200 | 441156 | 4591978 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 81268 | Barraca Tancada del Serrat del Llogari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-tancada-del-serrat-del-llogari | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6495) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i adossada parcialment al terreny natural per la part posterior, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-334 | a poca distància del Serrat del Llogari, entorn a uns 100 metres cap a l'oest. | 41.7556100,2.0026300 | 417084 | 4623123 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81268-foto-08128-334-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81020 | Casilla o casa dels peons caminers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-o-casa-dels-peons-caminers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Edifici situat al peu de la carretera, es tracta d'una construcció a quatre vents, de planta rectangular allargada; consta de planta baixa, una petita golfa o espai sota-coberta i sembla que també amb un soterrani, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud (amb una lleugera inclinació nord-est a sud-oest per l'adaptació al terreny). Els murs són de paredat comú per bé que tenen la superfície revestida i pintada, ressaltant en les façanes les cantonades que estan reforçades amb maó massís i les obertures, les quals estan emmarcades amb una faixa de maó massís col·locat pla; també compte amb una faixa horitzontal a manera decorativa que recorre tot el perímetre de les façanes, situada a l'alçada del forjat del sostre de la planta baixa. La façana principal obra a la carretera, quedant orientada vers ponent, compta amb dues portes i una finestra; la resta de façanes hi ha diverses finestres amb el mateix tipus d'acabat, en general són obertures de forma rectangular, tot i que compta també amb obertures circular també emmarcades amb maó a les façanes nord i sud, sota el carener. Consta que en origen la casa estava dividida en dos habitatges, raó per la qual compta amb dues portes d'accés. Al costat de llevant la casa compta amb un petit pati clos per una tanca d'obra. | 08128-86 | a peu de la carretera B-134, al punt quilomètric 32. | Es tracta d'un edifici que es va construir per tal d'allotjar les famílies dels peons caminers que es desplaçaren a la zona per la construcció de la carretera entre els anys 1900 i 1910 aproximadament. La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, la construcció dels ponts de la riera de la Golarda i el de la riera de Sant Joan, daten del 1903 i 1904. | 41.7557100,2.0127500 | 417926 | 4623124 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81020-foto-08128-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una tipologia de construcció i d'habitatge del qual es conserven diversos exemples de característiques similars arreu del territori com a resultat de l'obra constructora de la xarxa viària de carreteres a finals del segle XIX i part de les primeres dècades del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81172 | Barraca del Blancu (Solei del Codro Llampat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-blancu-solei-del-codro-llampat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6468) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al sud i de llinda plana monolítica. | 08128-238 | a llevant del poble, al Solei del Codro Llampat, sota el camí del Molí d'en Sala. | 41.7591300,2.0250800 | 418955 | 4623493 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81172-foto-08128-238-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49787 | Ouada de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-sant-marc | XX-XXI | L'Ouada es celebra a Sant Marc de Cal Bassacs la setmana després de Pasqua. L'acte és organitzat per algunes de les colles de cantaires de caramelles, que canten caramelles la setmana anterior coincidint la Setmana Santa; en la celebració de l'any 2018 s'ha organitzat per la Coral l'Escola de Cal Bassacs. De fet, durant les cantades de caramelles es recullen diners entre altres per poder fer l'ouada. Antigament, en passar a cantar per les cases del poble i de les masies, era més comú que els veïns donessin ous, llonganissa o altres productes als cantaires, menjar que era compartit el dia de l'ouada. El dia de l'acte es cuinen i reparteixen entrepans de truita entre tots els assistents. | 08092-146 | a les roques i explanada que hi ha al voltant de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0187900,1.8771000 | 407031 | 4652472 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||||
| 49792 | L'onze de setembre i Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lonze-de-setembre-i-gironella | http://www.11sgironella.cat/presentaci%C3%B3.html | XX-XXI | Coincidint amb l'11 de setembre es realitza la representació de l'Onze de setembre i Gironella, a les roques del pont vell. El dia exacte de les representacions ha anat variant segons com s'escau el calendari, habitualment cada any es realitzen vàries sessions, dues o tres, segons l'any, tot i que en alguna ocasió només s'ha fet una representació. L'emplaçament escollit és l'escenari natural de les roques del riu, el mateix riu, el pont vell, i la part inicial del carrer del pont vell, i amb el casc antic com a decorat de fons que s'integra en la representació de l'obra. L'espectacle es situa en el context de l'11 de setembre de 1714, tot enllaçant-ho amb els fets històrics del 1640. L'escenificació es fa a través de la vivència del Mestre Jordi i la seva família, veïns de Gironella. El fil conductor de l'obra es desenvolupa a través de la figura de l'àvia, la muller del Jordi, qui explica a la seva neta Eulàlia, com es van conèixer els seus besavis i quines conseqüències pot comportar la guerra que estant vivint en aquell moment, el1714, tot basant-se en el que van viure els seus besavis arran de la Guerra dels Segadors, el 1640, i introduint en escena l'episodi de l'agonia i mort de Pau Claris. L'argument gira a la figura de l'avi Jordi, qui com altres voluntaris de Gironella i el Berguedà, el 1714 van marxar de Gironella per anar a defensar Barcelona. Eulàlia, la neta, coneixedora dels fets narrats per l'àvia, marxa amb uns comediants cap a Barcelona a ajudar al seu avi Jordi. La neta ajudarà l'avi en la feina d'enterrador al Fossar de les Moreres, on s'assabentaran de les dificultats que està vivint Barcelona. En aquest context s'introdueixen altres passatges històrics com la caiguda d'en Casanova. Finalitza l'espectacle amb escenes emotives i plenes de simbolisme amb el retorn dels derrotats voluntaris de Gironella. | 08092-151 | a les roques del pont Vell. | La representació es va iniciar l'any 1999 o 2000, i durant 14 anys va està dirigida per Jordi Vallbona, des del 2015 està sota la direcció de Maria Caselles i Joan Rigat. Etapa en la que s'han introduït alguns canvis en l'estructura, bàsicament en la manera d'enllaçar les diferents escenes per tal de fer-lo més dinàmic, també compta amb un narrador a tres veus, que va explicant la història i situant a l'espectador tot aportant dades històriques. El col·lectiu la Gresca van ser els iniciadors d'aquesta representació, que ja des dels seus inicis l'espectacle ha comptat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Actualment és organitzat per l'Ajuntament de Gironella amb la col·laboració de nombrosos veïns i entitats, així, les darreres edicions ha comptat amb un centenar d'actors a més de figurants, la col·laboració de la Coral V9 de Viladomiu Nou, bombers voluntaris, un grup de timbalers i grallers, i en diverses edicions s'ha comptat amb la lectura per part de mossèn Climent Forner, del poema 'Plany per Catalunya'. | 42.0331300,1.8815200 | 407418 | 4654060 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les escenes emblemàtiques són, a l'inici la cremada del poble, l'afusellament d'uns catalans, el retorn dels derrotats de l'11 de setembre. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||
| 66690 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2 | Només es conserva part del forn i es troba cobert de vegetació | Aquest forn de calç es troba emplaçat al peu de la via de tranvia de sang, just després del pont sobre el torrent de Peguera, en direcció a Sant Jordi. Actualment les restes estan molt cobertes de vegetació i pràcticament no són visibles les restes. L'estructura conforma una construcció de planta rectangular, formada per un basament damunt del qual hi ha l'estructura del forn, es conserva la boca d'accés a nivell de planta baixa, des d'on s'encenia el forn. Es tracta d'una obertura en arc fet en lloses posades en vertical, la resta del cos del forn és fet de carreus i pedres irregular ben col·laces. | 08268-200 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | 42.1473500,1.8497300 | 404957 | 4666777 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66690-foto-08268-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 66691 | Pilones de la via de ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilones-de-la-via-de-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | Tot i que es conserva un alçat considerable de les pilones, tenen molta vegetació que hi ha crescut. | Es tracta d'un conjunt de diverses pilones, de fer són visibles sobretot quatre, que conformaven l'estructura de suport d'una pasarel·lela o pont de la via de ferrocarril que comunicava les mines de Peguera amb Cercs, amb la zona de l'actual Sant Jordi. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat. Es tracta d'un conjunt de pilones d'alçada considerable, bastides totes elles en pedra, amb peces grans peces als angles, mostren un basament que a partir d'una cota es redueix per conformar uns pilars de planta de mides menors. | 08268-201 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. El tranvia es va començar a construir al 1906 i no va ser fins el 1910 que es va acabar l'obra. Va estar en funcionament fins el 1928, tot i que posteriorment va funcionar puntualment fins el 1942, sobretot per el transport de fusta. | 42.1471200,1.8494200 | 404931 | 4666752 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 81247 | La Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-freda | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Gran balmat conformat en una zona de roca d'aglomerat situada en un meandre de la riera de l'Om, compta amb una gran visera de roca sota la qual s'obra una amplia obertura orientada a migdia. L'espai del balmat és allargat, d'amplada i alçada considerable. Té molt bona orientació i situada a tocar del torrent. A l'interior s'hi observen escasses restes de murs. | 08128-313 | a la zona sud-est del terme municipal. A tocar de la riera de l'Om, al vessant nord de la costa. | 41.7362400,2.0235700 | 418801 | 4620953 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81247-foto-08128-313-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la denominació s'empra la forma bauma, la qual s'utilitza habitualment a la zona.Autors de les imatges: Jordi Gual Purtí i Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81188 | Barraca del Carnerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carnerol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6136) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns petits esfondraments. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica. | 08128-254 | a la zona sud-est del terme municipal, al costat dret de la riera de l'Om. | 41.7362400,2.0284200 | 419204 | 4620948 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81188-foto-08128-254-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81167 | Font de l'Hort de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-lom | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Font fruit d'una surgència natural que brolla en una raconada formant una font de bassal. La font està situada al lloc anomenat Hort de l'Om, en una raconada a la capçalera del torrent que porta el mateix nom. Destinada sobretot a aigua de rec. | 08128-233 | a la zona sud-est del terme municipal, la part de llevant del Collet de la Baga de l'Om. | 41.7459200,2.0292900 | 419289 | 4622022 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81167-foto-08128-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81167-foto-08128-233-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers el nord-est del lloc on es trobava l'antiga masia de l'Om. | 119 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81127 | Barraca 12 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8024) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de la coberta esfondrada i té força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, és de planta rectangular, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-193 | a la zona sud-est de la Baga del Coll, prop del límit del terme municipal. | 41.7457500,2.0414100 | 420296 | 4621992 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81127-foto-08128-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81144 | Barraca 14 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6358) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la coberta de volta i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-210 | a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera. | 41.7523600,2.0344900 | 419729 | 4622732 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81144-foto-08128-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81143 | Barraca 13 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6360) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta quadrada, sense coberta, i amb porta de llinda plana orientada a l'est. | 08128-209 | a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera. | 41.7531400,2.0343000 | 419714 | 4622819 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81143-foto-08128-209-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80952 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-4 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII? | es troba en avançat estat d'enderroc. | Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny. | 08128-18 | a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc. | El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat. | 41.7516700,1.9954800 | 416485 | 4622693 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80952-foto-08128-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81218 | Barraca de l'Emplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lempla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6535) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda en arc d'angle fet a partir de dues lloses i orientada al sud. | 08128-284 | a la zona oest del terme municipal, al vessant sud i cap l'extrem est del Turó del Jep Dó. | 41.7608200,1.9920400 | 416211 | 4623712 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81218-foto-08128-284-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81239 | Xup del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 454) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit despreniment. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és per la part superior de l'estructura. | 08128-305 | a la zona oest del municipi, a la part oest del Serrat del Llogari. | 41.7558800,2.0030100 | 417116 | 4623153 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81239-foto-08128-305-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus de cisternes a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81107 | Barraca 2 de l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-landreu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6120) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en ruïnes, conserva la planta però ha perdut part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, aprofitant el desnivell del terreny per la seva construcció; la porta està encarada al sud. Està parcialment esfondrada, no conserva la coberta. | 08128-173 | a la zona occidental de la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí a la masia. | Codi Amics de la pedra: banslc2 | 41.7482000,2.0170400 | 418273 | 4622287 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81138 | Barraca 3 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6346) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a migdia. | 08128-204 | a la zona occidental de la Baga del Coll, just per sota del camí. | 41.7540500,2.0314700 | 419480 | 4622922 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81138-foto-08128-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81213 | Barraca 3 de Can Poc-s'hi-cull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-can-poc-shi-cull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7394) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-279 | a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi. | 41.7648500,2.0047700 | 417274 | 4624147 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81213-foto-08128-279-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81211 | Barraca 1 de Can Poc-s'hi-cull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-can-poc-shi-cull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6603) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny natural, de planta semicircular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda en arc d'angle (fet a partir de dues lloses) orientada al nord-oest. | 08128-277 | a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi. | 41.7662300,2.0055500 | 417341 | 4624299 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81211-foto-08128-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81212 | Barraca 2 de Can Poc-s'hi-cull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-can-poc-shi-cull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6857) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. L'estructura i espai de la barraca és dins el marge, no sobresurt del frontal del mur. | 08128-278 | a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi. | 41.7654500,2.0047500 | 417273 | 4624214 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81212-foto-08128-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81136 | Barraca 1 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8010) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manca alguna coberta de lloses, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge i al terreny natural de roca, és de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. | 08128-202 | a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera. | 41.7545400,2.0306700 | 419414 | 4622978 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81136-foto-08128-202-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81137 | Barraca 2 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6459) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb coberta de volta parcialment ensorrada i porta de llinda plana monolítica orientada a migdia. | 08128-203 | a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera. | 41.7554800,2.0308100 | 419427 | 4623082 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81137-foto-08128-203-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80941 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-5 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | Alguns dels edificis mostren parts deteriorades, especialment visible en les estructures complementàries de l'explotació; a més, la casa principal fa anys que no està habitada. | Construcció aïllada, a quatre vents, que ha sofert al llarg del temps diverses ampliacions i modificacions que han modificat l'estructura original. Actualment presenta un cos d'edifici principal de planta gairebé quadrada i estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos amb coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. A la part septentrional s'hi adossa un cos d'edifici on en un dels pilars de suport de la coberta de teules a una vessant realitzats amb grans carreus de pedra, hi ha inscrit en relleu la següent llegenda: 'JOSEPh COMA / FEV FER LA TINA / LO ANY 1824'. Actualment, aquest cos d'edifici es troba en un estrat de conservació força precari; aquest volum acull tres tines. Al cos d'edifici principal hi destaquen dues garites de defensa circulars muntades damunt tres semicercles de carreus de pedra, amb espitlleres als angles nord-oest i sud-est, és a dir, en l'eix diagonal de l'edifici, situades a l'alçada de la segona planta, la qual cosa confereix a l'edifici un caràcter senyorívol i de defensa. A la façana principal destaca el gran portal d'accés a l'interior, amb un gran arc de mig punt amb grans dovelles regulars muntades damunt uns grans brancals de grans carreus de pedra. La dovella central disposa l'escut de la casa amb la inscripció 'BARTOM / COMA /1590'. Els murs exteriors són de carreus de pedra força regulars disposats en filades, també força regulars. Els quatre angles de l'edifici estan reforçats amb una cantonera de grans carreus de pedra regulars. Pel que fa a les obertures, la façana principal presenta diverses tipologies i mesures, és a dir, poca unitat estilística motivada per les constants reformes i ampliacions que s'han produït. Així, damunt del portal d'accés s'observa una gran finestra amb notables emmarcaments realitzats amb grans carreus de pedra en els brancals i llinda i ampit monolítics, elements motllurats a la cantonera. Altres finestres més petites amb emmarcaments similars es distribueixen per la façana destacant un balcó ampitador a la darrera planta, a tocar l'angle sud-oest de l'edifici. Les dues façanes restants presenten diverses finestres de les mateixes característiques, és a dir, amb brancals realitzats amb carreus de pedra regulars, llindes i ampits motllurats de pedra monolítica. A la zona de l'era es localitza una inscripció en un carreu amb la següent llegenda: '1883 / YNES COMA / SO FET ENRA / JOLAR LA ERA / EN JURIOL'. A tocar la casa es localitza la capella, un senzill edifici de planta rectangular i d'una nau, amb una petita sagristia adossada al mur de llevant. La llinda de la porta té la següent inscripció 'Dies fundationes die 4 de agost del any 1759'. També a tocar el cos principal de la casa es localitza una construcció de planta rectangular, sembla que corresponent a la masoveria del conjunt, organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a una sola vessant. Es tracta d'una senzilla construcció amb murs de pedra formant un paredat comú força irregular. En una de les finestres i inscrita a la llinda es pot llegir la data de '1795'. | 08128-7 | a la zona nord-est del terme municipal. | La nissaga Coma de Monistrol de Calders, apareix referenciada en el fogatges de 1497 i de 1553, dins la vegueria de Manresa. En data 1516 el propietari era Valentí Coma. El volum principal de la casa sembla correspondre a un edifici d'època renaixentista, bastit segurament pels volts de 1590, segons la data que consta a la dovella de la porta principal d'accés a la casa. La família Coma va comptar amb membres que van ocupar destacats càrrecs religiosos, com rector de l'església de Sant Jaume Apòstol de Barcelona, al 1696, o vicari general de la Diòcesi, al 1701. La gran masia que ens ha arribat avui dia és el resultat de diferents períodes constructius, que van anar modificant i ampliant el conjunt del mas, especialment des de finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX. En aquest sentit, esmentar que al 1795 es construí la casa del masover, segons data inscrita en un carreu de l'edifici. Una altra ampliació fou al 1824 quan es bastí el cos de les tines, afegit a tocar de l'angle més nord de la masia. Al 1883 consta que es va enrajolar l'era, situada al sud de la casa principal, on es conserva una pedra que ho testimonia. A principis del 1900 la casa principal va partir un important incendi que afectà considerablement el seu interior, comportant que la casa restés abandonada fins als anys 60, període en que es van dur a terme algunes actuacions, com refer un dels forjats i la teulada. Aquestes actuacions es realitzaren arran del canvi de propietari, que a més de les esmentades reformes , va instal·lar un complex de jardineria i va construir part d'una infraestructura de ferrocarril a la finca que no va arribar a estar completada. Actualment, les instal·lacions de la jardineria i del ferrocarril estan abandonades. | 41.7803000,2.0310300 | 419476 | 4625837 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80941-foto-08128-7-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Coma conforma un gran complex format per diversitat d'edificis i construccions pròpies d'un gran mas, al qual, en aquesta cas, s'hi afegeixen tot un seguit d'estructures i elements que formaven part de l'antiga empresa de jardineria que hi tenien instal·lada els mateixos propietaris del mas. En aquest sentit, destacar l'existència d'estructures de diversos hivernacles, de parterres, diferents zones de planter d'arbres amb diversitat d'espècies, entre altres elements i estrucures que en formaven part. També fer esment a l'existència de restes d'una antiga estació de ferrocarril, situades prop de la masia, vers a migdia; el projecte d'aquest ferrocarril no es va arribar a completar, havia de comunicar el poble de Monistrol de Calders amb la masia. | 95|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80985 | Pedra de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIV-XIX? | la pedra es troba erosionada. | Es tracta d'un gran bloc de pedra (d'uns tres per dos metres aproximadament) en el que hi ha els rebaixos del que sembla que es correspondria a un trull de vi. Sembla que la pedra pot estar moguda de la seva posició originària, ja que es troba situada amb la base del trull inclinada. La base del trull és formada per un rebaix de forma rectangular pla a la superfície de la roca i amb un forat en uns dels angles, als laterals de la base del trull hi ha diversos rebaixos de formes més o menys rectangulars per tal d'encaixar-hi segurament unes bigues o peces de fusta. | 08128-51 | a la zona nord-est del terme municipal, prop del camí que porta a Pumanyà. | Les característiques d'aquest trull es documenten en premses d'origen medieval, tot i que també poden ser de cronologies posteriors. Prop de l'indret on hi ha la pedra trobem diverses feixes que havien estat conreades amb vinyes, així com barraques de vinya. Al cim de la mateixa carena vers llevant hi ha el mas de Pumanyà, una antiga masia documentada des d'època medieval. | 41.7715300,2.0289900 | 419296 | 4624866 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80953 | Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XI-XIX | es troba en procés d'enderroc. | Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta. | 08128-19 | a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. | Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861. | 41.7688500,2.0326900 | 419600 | 4624565 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81095 | Font de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coma-0 | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | La font de la Coma està situada a la zona central de l'interior de la balma de la Coma; concretament hi ha una mena de pica que s'ha anat cobrint de tosca o calç, en part formada per la sedimentació calcària de la pròpia aigua i en la que s'hi ha el clot que recull el degoteig de la roca. | 08128-161 | a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda; a la Balma de la Coma. | 41.7748300,2.0387800 | 420114 | 4625223 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 81094 | Bauma de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-coma | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | al seu interior hi ha despreniments de la roca. | Es tracta d'una gran balma formada al peu de la riera Golarda, que conforma un espai ampli, allargat i força profund, orientat al nord, comptant amb una gran visera de roca sorrenca. El terra de la balma és la mateixa roca, tot i que a gran part del seu l'interior hi ha diversos despreniments de plaques de la roca del sostre. A l'extrem més de ponent, part de la balma rep l'aigua del mateix curs fluvial de la riera. L'accés a la balma és a partir d'un petit corriol que s'inicia al costat del camí de la Coma. A la part central de l'interior de la balma hi ha una font. | 08128-160 | a la zona nord-est del terme municipal, al peu de la riera Golarda. | 41.7748300,2.0387800 | 420114 | 4625223 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pocs metres aigües amunt hi ha la resclosa de la Coma.Accés difícil, des de la zona de l'horta de la Coma.S'empra el nom bauma, el qual és emprat de manera habitual a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 80979 | Resclosa de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Presa de contenció d'aigües formada per un mur d'obra, sembla que de pedra i morter, situada a la llera de la riera de la Golarda, aigües amunt de la masia la Coma. La presa no té molta alçada, és de forma corbada amb el desaiguàs a l'extrem nord-est, on s'inciaria el canal de conducció de les aigües. La presa reté les aigües de la Golarda conformant un petit embassament de forma allargada seguint la llera de la riera. | 08128-45 | a la zona nord-est del municipi; a la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Coma. | La construcció d'aquesta presa es va realitzar a mitjans del segle XX, la seva funció havia de ser d'acumulació d'aigua de rec per les hortes de la masia la Coma, situades al costat de la riera metres més avall de la presa i també per abastir la pròpia masia a partir del bombeig de l'aigua; segons expliquen aquest darrer ús no s'arribà a posar en funcionament. | 41.7764400,2.0401800 | 420232 | 4625400 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 49827 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-3 | XVIII-XIX | la casa està en procés d'enrunament força avançat. | Les restes de la masia de La Barraca es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia cal Cotna, prop del camí que porta de Can Gironella cap a la zona de l'Ermita passant per Cal Beulaiga. Actualment les restes de la masia es troben en estat d'enrunament, tot i que es conserva gran part dels murs de façana, alguns fins alçada de la planta primera, en canvi altres mostren menys alçada. La masia estava conformada per l'edifici principal, la casa, a la qual s'hi adossava algun annex i també un paller o cobert a pocs metres al sud de la casa. L'estructura de la casa mostra una construcció de planta rectangular, sembla que amb la façana principal orientada vers el sud sud-oest. Els murs són de paredat comú fet a partir d'alguns carreus i pedres irregulars de mides diverses, tot cohesionat amb morter de calç, a les cantoneres blocs de pedra més o menys ben tallats; part dels seus murs, sobretot els de interiors, són de tàpia, conservant-se encara alguns trams. De la casa es conserva part d'alguna finestra amb els angles de carreus de pedra i alguna amb muntants i llinda de maó massís, sembla que en aquest cas és d'algun dels annexes adossats a la casa. A escassos metres al sud de la casa es conserva gran part d'un cobert, sembla que destinat a bestiar i magatzem; l'estructura és de paredat comú, fet de pedres irregulars i alguns carreus desbastats junt amb material d'obra; la meitat de l'estructura es conserva fins a nivell de teulada mantenint-se encara les bigues i llates. A la façana principal, conservada sobretot en la meitat est, conserva la porta d'accés formada per llinda plana de bigues de fusta i muntants de carreus més o menys ben tallats. Al davant d'aquest edifici s'hi adossava una altra estructura destinada a també a magatzem i/o bestiar, en aquest cas es tracta d'una estructura contemporània feta de totxanes. | 08092-186 | a la zona nord-est del municipi, prop de la zona de l'Ermita. | Les restes conservades de la masia La Barraca mostren unes característiques que poden correspondre a un ampli ventall cronològic sense que es pugui observar cap element que permeti precisar una cronologia. Tanmateix, els materials i característiques poden correspondre a un edifici del finals del segle XVIII o XIX, amb algun element clarament del XIX i XX. | 42.0341400,1.8889700 | 408036 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis estan bastits directament sobre un pla de roca, el qual a més també era utilitzat com a era; a la zona de l'est de la casa hi ha un seguit de forats de planta circular, a maneres de forats de pal.La masia es troba en un indret molt obert amb camps de conreu al seu voltant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81264 | Barraca del Serrat de Baiones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-baiones | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6680) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta parcialment ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (amb la façana plana i la resta de cos exterior adoptant una forma més corba), coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a ponent. | 08128-330 | a la zona nord-est del municipi, al Serrat de les Baiones, prop del límit del terme municipal. | 41.7843900,2.0404200 | 420262 | 4626283 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81264-foto-08128-330-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81003 | Pedrera de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no és utilitzada com a pedrera; es tracta d'una explotació a cel obert de mides considerables. | Antiga pedrera d'extracció de pedra sorrenca, de la qual es pot veure dos grans fronts d'extracció a cel obert, un dels quals amb entorn a uns cinquanta metres de llargada i de força alçada, en conjunt són molt visibles els diferents talls i seccions del terreny natural. L'explotació és clarament visible des del peu de la carretera que va de la masia la Païssa a la Coma però també des d'alguns altres indrets. | 08128-69 | a la zona nord del terme municipal, a la B-124 on hi havia la Colònia Clarassó, prendre el trencall. | L'explotació d'aquesta pedrera s'inicià entorn l'any 1952 i va tenir un període de funcionament d'uns sis anys; consta que hi van treballar una quinzena de persones. L'empresa propietària era Pedreres Jornet. La pedrera va continuar essent explotada com a zona d'extracció de sorres i graves per la construcció. | 41.7766100,2.0188800 | 418462 | 4625439 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81003-foto-08128-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81003-foto-08128-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També apareix citada com a pedrera dels Gorgs Blaus i amb el nom d'empresa, la Pedrera d'en Jornet o la Pedrera Jornet que de fet és el nom oficial.A les zones d'extracció destaquen la presència de dues grans basses d'aigua que han ocupat alguns dels espais d'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81082 | Parc 'El Serrat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-el-serrat | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | El Parc 'El Serrat' es troba en un petit turonet ubicat a la part nord-oest del poble, amb bona visibilitat sobre el nucli urbà. Les dimensions aproximades del parc són unes 200 hectàrees. El parc és un espai verd públic, força naturalitzat, en el que fa uns anys s'hi realitzaren obres de millora i adequació; compta amb alguns espais per la realització d'actes, amb un recorregut que facilita el passeig pel seu interior, a la vegada que està condicionat amb bancs i altres elements que permeten el descans; el recorregut està preparat com a itinerari naturalístic, comptant amb rètols informatius que permeten la identificació d'algunes de les espècies d'arbres i plantes que hi ha al parc. A la part superior del parc hi ha una explanada amb un mur baix de pedra a manera de banc corregut disposat en forma circular per tal de facilitar determinats tipus d'activitats. També compta amb diferent tipus de mobiliari urbà instal·lat, una zona amb taules i bancs, i una font d'aigua. A la part est disposa d'una plataforma a manera de mirador amb vistes sobre el poble. També hi ha diferents espais i elements per a la pràctica d'esports, tals com una pista condicionada entre altres amb elements per la pràctica de monopatí, a més, compta amb altres peces junt amb panells informatius distribuïts per diferents punts dels recorreguts per tal de fomentar els estiraments i l'exercici físic. En diferents zones del parc hi ha instal·lades diverses escultures, la majoria formen part del Museu municipal d'escultures a l'aire lliure; tot i això, al parc també hi ha altres elements ornamentals i commemoratius, d'una banda, hi ha una monòlit en homenatge al treball de la pedra. D'altra banda, un espai destacat és el Racó del Kubala, ubicat a l'extrem sud del parc, a tocar i aprofitant la paret de pedra del darrer edifici del carrer Serrat per aquest extrem; aquest espai compta amb un enllosat irregular sobre gespa, damunt el qual hi ha instal·lada una escultura de planxa de ferro pintada en negra que recorda la figura del mític futbolista fent l'acció de xutar una pilota, l'escultura també disposa d'una pilota de pedra; a més, hi ha una placa ceràmica a la paret de l'edifici amb el nom del racó, i un rètol de xarxa metàl·lica amb el text 'En Kubala tot xutant, nou pilotes ha escampat; anima't tot passejant i cerca-les dins El Serrat', que incita a fer una passeig pel parc per trobar les diferents pilotes. El parc té dos accessos, el principal situat al capdamunt del carrer del Call, al costat de l'accés al nucli per la banda nord, i un altre de secundari des del carrer del Serrat. | 08128-148 | a la zona nord del poble; accés pel carrer del Call i pel carrer del Serrat. | L'any 2001 es va realitzar el projecte d'adequació del Parc 'El Serrat', que es posaria en marxa durant l'any següent, consistint en una actuació per tal d'adequar i millorar el parc, tot dotant-lo d'unes infraestructures que permetrien fer-lo més atractiu per la població i els visitants; entre els objectius es cercava poder disposar d'un espai condicionat per desenvolupar-hi determinats actes socials, lúdics o festius, millorar els accessos, reformar el mobiliari, així com la creació d'un recorregut intern, i dotar-lo de mobiliari urbà. El parc és lloc de passeig, descans i joc dels veïns i veïnes de Monistrol de Calders, així com de la gent que visita la població. És un espai utilitzat en motiu de diverses festivitats i actes que es realitzen al poble. L'espai que rep el nom de Racó del Kubala es creà en record i homenatge al conegut futbolista, Ladislao Kubala, qui, pels volts dels anys 50 del segle XX, passà una bona temporada al poble de Monistrol de Calders per tal de recuperar-se d'una malaltia respiratòria. | 41.7612300,2.0130800 | 417960 | 4623737 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81082-foto-08128-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81082-foto-08128-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49750 | El cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cementiri | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El cementiri és un conjunt de planta irregular, delimitat per les estructures que acullen els nínxols en tot el seu perímetre i altres distribuïdes en els carrers interiors. La part més antiga del cementiri és la primera part des de la porta d'accés fins la capella. L'accés a l'interior és a través d'una gran portalada en la que hi ha una porta metàl·lica de tres fulles, la practicable habitualment és la central, les tres disposen d'un sòcol de planxa metàl·lica, la part superior dels laterals és de barrots de secció circular decorades amb volutes i altres elements i la fulla central mostra una planxa a la part central amb l'escut de Gironella, envoltat per grans volutes; damunt dels tres batents, l'estructura és fixa, a la part central consta 'ANNO MDCCCXCIII' fet a partir de perfils metàl·lics i emmarcat en requadres, amb més volutes al seu voltant, com a coronament una creu, també metàl·lica, de barrots de secció circular amb els extrems ornamentats amb formes arrodonides,. L'accés es flanquejat per les estructures dels nínxols, que des de l'exterior es mostren a manera de mur de tancament. A l'interior destaca el passatge central amb parterres de vegetació a costat i costat amb grans xiprers i altres espècies arbòries, que desemboca a l'antiga capella, la qual queda disposada just en front de la porta d'accés. La capella és un petit edifici bastit amb murs de carreus de pedra i coberta a dues vessants, disposa d'obertura central en arc de mig punt emmarcada em maó massís amb una porta de reixa metàl·lica; damunt la porta un ull de bou circular fet també amb maó massís, és tapiat amb una creu pintada al centre. L'interior de la capella és molt senzill, amb sostre de volta rebaixada i paviment de maons, és presidida per un Sant Crist. | 08092-109 | a la zona nord del municipi, a l'extrem nord-oest de Cap del Pla. | Fins al moment de construcció del nou cementiri, l'anterior era ubicat dins el poble, just darrera l'església vella de Santa Eulàlia. Aquell cementiri s'havia quedat petit i va ser necessari construir-ne un de nou, al 1982 s'iniciaren les gestions i les obres començaren el 1986. La data indicada en la porta és 1893, any en que es deuria estar totalment finalitzat. | 42.0405600,1.8812500 | 407406 | 4654885 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49750-foto-08092-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 81262 | Barraca de l'Onclet a Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lonclet-a-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6886) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura sembla força sencera, tot i que l'envolta gran quantitat de vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-328 | a la zona nord del centre del terme municipal. Ubicada entre la Golarda i la carretera de la Coma. | 41.7708400,2.0228700 | 418786 | 4624795 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81186 | Barraca 2 del Calbet al Pla de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-calbet-al-pla-de-trullars | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6114) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-252 | a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla del Trullars. | 41.7453300,2.0316600 | 419485 | 4621954 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81186-foto-08128-252-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81187 | Barraca 3 del Calbet al Pla de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-calbet-al-pla-de-trullars | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6088) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aïllada geminada, la del costat més nord era per l'animal. El conjunt d'ambdues formen una planta rectangular, tot i que amb alguns dels angles arrodonits (bàsicament els de la barraca principal). La barraca principal té l'espai interior de planta circular, és de coberta de falsa cúpula, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. La barrca de l'animal té planta interior rectangular, amb coberta actualment de bigues de fusta, lloses i terra; la porta té la mateixa orientació que la barraca principal. Ha estat restaurada. | 08128-253 | a la zona est del terme municipal, al vessant oriental del Pla de Trullars, prop del camí. | 41.7448300,2.0322900 | 419537 | 4621898 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81187-foto-08128-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81181 | Barraca 1 de la Baga de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-saladic | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6394) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té part del sostre esfondrat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica. | 08128-247 | a la zona est del terme municipal, a la part occidental de la Baga de Saladic. | 41.7524500,2.0224000 | 418724 | 4622753 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81181-foto-08128-247-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81205 | Barraca del Clareta a la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clareta-a-la-fabrega | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6513) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita el marge del terreny al qual s'adossa parcialment, de planta més o menys rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-271 | a la zona est del terme municipal, a la part nord-oest de la Fàbrega, per sobre del camí. | 41.7620600,2.0394400 | 420153 | 4623804 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81205-foto-08128-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49681 | Ca n'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narola | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -IGLÉSIES, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -IGLÉSIES, Josep (1991): El Fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Presenta algunes parts deteriorades. | Conjunt format per una masia isolada i diverses construccions annexes pròpies d'una explotació agrícola ramadera. La masia pròpiament dita ha estat objecte d'ampliacions diverses que han contribuït a atorgar-li l'aspecte actual. Organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, disposa d'una coberta a dues vessants majoritàriament de teules, amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al sud. L'estructura dels paraments mostra diferents tipus d'acabats, en algunes parts s'observen carreus regulars mentre que a altres zones estan construïdes amb un paredat comú força irregular. A la façana nord de la masia s'observen dues finestres amb emmarcaments interessants com són els brancals de carreus regulars, la llinda monolítica motllurada i un ampit, també motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. En el mur oest de la casa, a nivell de planta primera s'observa una petita estructura sobresortida, a manera de barbacana, està formada per carreus força ben tallats i polits, destacant els permòdols fets per dos grans carreus a cada costat de la base i que mostren els angles exteriors arrodonits; la coberta és de llosa de pedra. A l'extrem nord-est, prop de l'angle de la façana posterior, hi ha un cos afegit realitzat amb grans carreus regulars i una escala de graons monolítics de pedra que dona accés a nivell del primer pis, l'obertura d'accés destaca per estar emmarcada també amb grans carreus als brancals i llinda plana monolítica; es tracta de l'estructura d'una tina, la boixa de la qual es localitza a la part posterior. A la façana lateral oest hi ha adossat en diagonal una estructura de dos nivells amb coberta de teules formant dues vessants. Aquesta estructura presenta una façana, la sud, totalment oberta a l'exterior en els dos pisos mitjançant un pilar de carreus central de pedra a partir del qual arrenquen dues grans arcades de mig punt rebaixades, realitzades amb maó de pla damunt dels quals es desenvolupa l'arcada amb maons col·locats al sardinell. Al d'aquesta estructura s'observen les restes d'altres construccions. A pocs metres davant la façana principal es situen altres construccions destinades a paller i pel bestiar; part del conjunt es trobava unit per un mur de tancament en el que trobem un portal a cada extrem. | 08092-40 | a la zona est del municipi. | La masia de Can l'Arola mostra en les seves superfícies la traça de diferents fases constructives que han anat ampliant i modificant l'estructura de la casa al llarg dels any. L'acabat dels seus murs, les diverses actuacions realitzades així com el fet que només s'ha observat per l'exterior no permet determinar les cronologies precises de l'estructura actual de la masia. Alguns dels elements poden ser resultat d'obres del segle XVII o XVIII, per bé que pot conservar parts més antigues, ja que la masia consta documentada amb anterioritat. Algunes de les referències ens remunten al segle XIV, el 3 desembre 1370, Guillem de Pastell, alias de Forest, casat amb Elisenda, pubilla del mas de Can Arola, féu testament actuant de notari el rector de Gironella, Bartomeu de Casals; en el document nomenava marmessors i assignava 50 sous per sufragis, a més de la petició a que es paguessin els seus deutes i concretant el que altres li devien. (BUSQUETS:20 i SERRA VILARÓ) En el fogatge de 1497 (IGLESIES:1991, 244) hi figura referenciat un tal Jaume Arola en la relació de focs del Gironella, Olvan i Llavaneres; d'altra banda, en el fogatge de 1553, hi consta dues referències amb el mateix cognom, d'una banda Bertomeu Arola i de l'altra, Pere Arola (IGLESIES, 462) En el cadastre de 1772, corresponent al més antic conservat de Gironella, en la partides de les cases de pagès hi consta can Arola, segons explica J. Busquets el terreny rústic del municipi es trobava repartit en poques mans; del total de contribució rústica Can Arola havia de pagar per 145 quarteres, l'extensió més gran del terme segons aquest cadastre. (BUSQUETS:1991,52). En el llibre 'Registro de las cases de campo de cada Distrito. Ydem de los aforados de guerra' de l'any 1856 (AHCB), hi apareix la referència a Can Arola; a més, en el llistat també hi ha referenciat la Sarreta del Arola, podria tractar-se d'una altra casa relacionada amb la mateixa masia, podria ser una masoveria però de la qual no es coneixen més notícies. | 42.0307600,1.8919000 | 408273 | 4653785 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49681-foto-08092-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot arribar a la masia a través d'un camí sense asfaltar que trobem a l'esquerra del camí de la Talaia, a la part superior de la urbanització de les Eres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49826 | La Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella | XVIII-XIX | Actualment es conserven poques restes dempeus de la masia. | Les restes de la masia de La Donzella es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia de La Serreta, la qual és la finca mare. Actualment es conserva poca cosa, bàsicament una paret. La situació de la masia és en un pla de roca, en el que a un extrem hi ha una petita codina de roca, de fet aquesta era utilitzada com a paret o punt de suport de part de les estructures. De fet, la única paret que es conserva es troba bastida arrambada a aquesta roca, es tracta d'una paret de la que es conserva fins a dos pisos d'alçada, és de murs de paredat comú fet de pedres irregulars i morter de calç, es conserven restes de revestiment i encara s'hi poden veure els encaixos de les bigues. La masia constava de dues estructures, el paller, del que es conserva aquesta paret, i la casa, situada uns metres al davant i de la qual avui dia no s'observen restes; entre ambdues hi havia el pla de l'era, una gran placa de roca. La ubicació de la masia és en un indret envoltat de camps sobretot per sud i llevant, i bosc a la resta. | 08092-185 | a la zona est del municipi, prop de la pista asfaltada que porta a la Guàrdia de Sagàs. | En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Municipal de Gironella consta La Donzella com una de les cases de pagès del municipi. Amb anterioritat a aquesta data, també consten referencies a aquesta data, de mitjans del segle XVI i XVII en els registres de baptismes de la parròquia de Santa Eulàlia de Gironella (ADS). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, trobem l'anotació 'La Donzella', en que hi consta registrat José Fíguls. Les poques restes visibles només permeten apuntar una cronologia relativa per aquestes estructures, que per la tipologia de materials poden adscriure's a un ampli ventall cronològic, a grans trets poden correspondre a restes del segle XIX. Tot i això, l'existència de la masia La Donzella pot situar-se en unes dates molt anteriors, ja que consten referències al llinatge i nom de la Donzella des de temps més enrere. En aquest sentit, encara que no es pot confirmar amb certitud la correspondència del llinatge Donzella amb la ubicació exacta en el mateix indret d'una masia més antiga, degut bàsicament a la manca de restes arquitectòniques visibles més antigues, però si que permeten apuntar l'existència de referències documentals que aporten notícies del nom la Donzella amb anterioritat al segle XIX. La masia La Donzella junt amb La Serreta (també dins el municipi de Gironella) formen part de la masia Canelles, una gran masia situada dins el terme municipal de Sagàs. Aquesta finca es documenta des de finals de l'època medieval; l'heretat compta amb diverses masoveries repartides per diferents municipis, una de les quals la mateixa Donzella. | 42.0234600,1.8937900 | 408419 | 4652973 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49826-foto-08092-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant les restes de la casa discorre el camí que porta fins la masia de La Serreta, una antiga casa de pagès del segle XVIII, ambdues comparteixen part comuna de la seva història, formant part de la mateixa propietat. Aquesta darrera avui dia totalment reconstruïda i reformada en casa de turisme rural.La Donzella és coneguda per part de la gent, especialment de Cal Bassacs, perquè anys enrere, sobretot la canalla de l'escola de Cal Bassacs, anaven als plans de la Donzella a celebrar el dijous llarder. La majoria de camps que es localitzen a la zona est de la masia, gran part dels quals també davant La Serreta, de fet reben els noms de camps de la Donzella. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81134 | Barraca 1 del Benet (Clot de la Casa Nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-benet-clot-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6028) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i la porta amb llinda plana monolítica orientada a migdia. Al costat mateix de la barraca hi ha les restes d'un espai rectangular bastit en pedres i morter, amb restes de revestiment interior, sembla que pot correspondre a algun tipus de dipòsit per acumular aigua. | 08128-200 | a la zona est del Clot de la Casa Nova, al sud-oest de la masia de la Casa Nova, a peu del camí. | 41.7495300,2.0165300 | 418232 | 4622435 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81134-foto-08128-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81134-foto-08128-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81134-foto-08128-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81223 | Barraca 1 de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-lesquirol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6268) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera de marge, sense que l'estructura sobresurti del frontal del marge; l'espai interior de la barraca és dins el marge definint una planta interna ovalada i coberta de falsa cúpula; la porta d'accés és de llinda en arc d'angle format per dues lloses i té orientació al sud-est. Al costat més de llevant, en el mateix marge hi ha una escala amb graons de pedra per pujar a la feixa de sobre la barraca. | 08128-289 | a la zona est de la soleia de la Casa Nova, al peu del camí del Pla del Trullars. | 41.7483700,2.0250000 | 418935 | 4622298 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81223-foto-08128-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81113 | Barraca dels Avellaners del Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-avellaners-del-campaner | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6636) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | conserva en bon estat tota l'estructura de les façanes però li manca la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, actualment no conserva la coberta però sembla que hauria estat a un sol vessant, segurament de bigues de fusta; la porta està encarada al nord i és de llinda plana. | 08128-179 | a la zona dels Avellaners del Campaner, a l'extrem occidental de la Baga de la Coma. | 41.7755000,2.0284600 | 419257 | 4625307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81113-foto-08128-179-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81147 | Barraca-bauma 1del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-1del-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7336) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part dels murs estant esfondrats. | Restes d'una barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb la porta encarada vers ponent. La bauma no té molta profunditat ni molta llargada. | 08128-213 | a la zona del trull, a la part central de la carena que hi ha al nord-est. | 41.7734600,2.0198400 | 418538 | 4625088 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81147-foto-08128-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81228 | Barraca 2 del Vilar a la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-vilar-a-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6652) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha força vegetació que cobreix parcialment l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest. | 08128-294 | a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders. | 41.7749100,2.0048200 | 417291 | 4625264 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81228-foto-08128-294-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81227 | Barraca 1 del Vilar a la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-vilar-a-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6649) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-293 | a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders. | 41.7752100,2.0053300 | 417334 | 4625297 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81227-foto-08128-293-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81148 | Barraca-bauma 2 del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-2-del-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7337) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular tot i que tendint a rectangular, amb porta de llinda plana monolítica encarada vers el nord-est. | 08128-214 | a la zona del Trull, a | 41.7732700,2.0226400 | 418770 | 4625065 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81148-foto-08128-214-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.