Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80990 | Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus | https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ | l'erosió afecta a les restes conservades. | les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals. | 08128-56 | a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus. | Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús. | 41.7735400,2.0255700 | 419014 | 4625092 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81099 | Les Cabres Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-encantades | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un conjunt de roques que es troben a la llera de la riera de l'Om. L'acció de l'aigua amb el pas del temps ha anar donant forma a les roques a través de les diàclasis de la pròpia roca, tot erosionades i creant formes curioses. El seu aspecte ha facilitat que se les anomenés com a cabres encantades. | 08128-165 | a la riera de l'Om, a la zona on el camí que porta a l'Om creua el curs fluvial. | 41.7494100,2.0106800 | 417746 | 4622427 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81099-foto-08128-165-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 81098 | Fonts de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Les fonts de Rubió, també anomenats brolladors de Rubió, són un seguit de petits brolladors, de fet, uns afloraments d'aigua que surten d'una diàclasi de la roca, en part sota del nivell de l'aigua. Pren el nom de la masia propera. També hi ha qui les anomena 'Bullidors de Rubió' perquè la seva surgència provoca un efecte similar a quan s'inicia el punt d'ebullició de l'aigua. | 08128-164 | a la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i la masia de Rubió. | 41.7557300,2.0343300 | 419720 | 4623106 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de veure la sortida d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81171 | Font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-poble-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | La surgència d'aigua de la font està situada a la mateixa llera de la Riera de Sant Joan, per sota de la part final del carrer Nou, al sud-oest del poble. Concretament és una de les fonts del municipi en la que l'aigua surt calenta, a una temperatura entorn als 20 graus centígrads. | 08128-237 | a la riera de Sant Joan, a Poble Avall, pocs metres aigües avall de la Font de Ca l'Estiragués. | 41.7598800,2.0101700 | 417717 | 4623590 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'aigua d'aquesta surgència és aprofitada com a aigua de boca pel poble; de fet, a l'indret de la font hi ha el punt de captació de l'aigua que és bombejada cap al dipòsit municipal que hi ha situat al Serrat de la Rectora.També rep el nom de Font de Cal Feló i Fonts Calentes degut a la temperatura a la que surt la seva aigua | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81029 | Resclosa de la riera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-riera-de-sant-joan | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una petita resclosa bastida al riera de Sant Joan al seu pas per dins el poble, a l'alçada del primer tram del carrer de Sant Llogari. La presa està formada per un mur de poca alçada i de planta lleugerament corbada, el mur és de pedra i ciment. La presa té la funció d'acumular aigua que és conduïda a través d'un canal que s'inicia al costat dret del torrent, aquest canal és obrat amb murs de pedra i actualment canalitza aigua sobretot pel rec dels horts que hi ha a peu del riu. El mur de la presa compta amb una sortida d'aigua per mantenir un cabal mínim en el torrent. A la part central de la resclosa hi ha una de comporta de desguàs. | 08128-95 | a la riera de Sant Joan al seu pas per dins el poble. | Segons es recull a la bibliografia la resclosa va servir per proporcionar força hidràulica a la Serra de Cal Fuster, instal·lada en una petita caseta pocs metres aigües més avall de la presa al costat dret del torrent. Sembla que aquesta comptava amb una sínia de fusta que permetia a través de la força hidràulica fer anar la serra. Posteriorment aquestes instal·lacions van ser comprades per l'empresari Clarassó, qui tenia una fàbrica tèxtil al carrer de la Vinya, a peu del mateix torrent (prop del pont del Rector); es recull que l'aigua d'aquest rec, l'emprava per refrigerar un motor de gas pobre de l'esmentada fàbrica. (GUAL, J.: 2010, 84) Actualment, l'aigua acumulada per la presa és emprada bàsicament per aigua de rec dels horts de peu del torrent. Al llarg dels anys la resclosa s'ha vist afectada per diferents riuades, fet que ha determinat successives obres de consolidació o reforma. | 41.7595800,2.0155100 | 418160 | 4623552 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81029-foto-08128-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81029-foto-08128-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Habitualment la paret de la resclosa és emprada també com a lloc de pas i creuament del torrent. La caseta de la Serra de cal Fuster, fou cedida per l'industrial Clarassó a l'ajuntament per a ús d'escorxador municipal.La resclosa també apareix citada com a resclosa de Sant Llogari, per la seva ubicació a peu del carrer que porta aquest nom. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81093 | Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-blaus | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | Es tracta d'un paratge caracteritzat per una zona rocosa engorjada a través de la qual discorre la riera Golarda. Sembla que rep aquest topònim per la coloració que pren la superfície de la roca, una tonalitat gris blau, especialment els dies de pluja o humitat. La roca és de tipus aglomerat (sedimentari) amb la superfície erosionada per l'acció especialment de l'aigua. En aquest tram, la riera Golarda queda encaixonada entre les parets de roca, alguns trams més a manera de congost; en part del recorregut de la riera per aquest tram hi ha diverses olles o gorgs, basses de formes arrodonides formades en la roca per acció de l'aigua. | 08128-159 | a la riera Golarda, prop del camí que porta a la masia la Coma. | 41.7738700,2.0258500 | 419038 | 4625128 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81093-foto-08128-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81093-foto-08128-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sovint, a l'estiu, l'indret ha estat freqüentat com a lloc de bany per a la població de Monistrol de Calders, així com dels seus visitants. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81023 | Font de Ca l'Estiraguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lestiraguers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | La font està situada en una petita i estreta feixa que es situa a l'altra banda de la passera de Ca l'Estiragués, a la ribera esquerra del torrent. El lloc ha estat condicionat amb un mínim de mobiliari urbà per descansar, bàsicament alguna taula i uns bancs, situat al peu de la roca, en un lloc fresc i amb alguns arbres que proporcionen ombra. La font es troba enclotada, justament en una estructura bastida en pedra en la que hi ha unes escales que faciliten assolir la cota de la font. L'estructura compta amb un mur de pedra a manera de frontal pla en el que hi ha l'aixeta de la font i uns tubs com a sobreeixidors. Damunt l'aixeta hi ha la inscripció 'Renovellada juliol 1990'. La font queda oberta per la part del davant, cap al torrent, on vessa l'aigua sobrant. A la mateixa zona de la font al peu d'un arbre es conserva un carreu amb una altra inscripció amb el nom de la font. | 08128-89 | a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a pocs metres davant la casa de Ca l'Estiragués. | La font està situada a tocar de la zona de Poble Avall, àrea urbanitzada a partir de finals del segle XVII i inicis del segle XVIII. És probable que la surgència d'aigua i la font ja fos utilitzada en l'època de construcció i ocupació de les cases properes a la font en època moderna. La font consta que va ser reformada al 1990 segons una inscripció conservada al frontal de la font. | 41.7588600,2.0095600 | 417665 | 4623477 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81023-foto-08128-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81023-foto-08128-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81023-foto-08128-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81110 | Barraca del Baltasar a les Quintanes del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-les-quintanes-del-mas-pujol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7353) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica encarada al sud-oest. | 08128-176 | a la quintana del mas Pujol, prop de la zona on hi havia hagut el mas. | Codi Amics de la pedra: bbamp | 41.7577900,2.0017400 | 417013 | 4623366 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49714 | Grafits de la portalada de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-de-la-portalada-de-sant-marc-de-cal-bassacs | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs', a El Vilatà, número 25. SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV | els grafits han sofert algunes pintades i incisions que els malmeten. | Els grafits es localitzen a les dovelles de la portalada de l'església de Sant Marc, a Cal Bassacs. Es tracta d'una portalada formada per grans dovelles ben tallades i polides, que disposen d'un guardapols de motllura senzilla que es perllonga fins unir-se amb les impostes també amb motllura. Els brancals de la portalada són tres grans carreus a cada costat. Els grafits es localitzen en tres de les dovelles, a la clau i a les dues primeres dovelles de l'arc, les que toquen amb les impostes. Els grafits reprodueixen dibuixos de castells amb torres amb merlets, en els que està representat el carreuat dels murs, la forma de les obertures de portes i finestres; tot i que esquemàtics, els dibuixos destaquen, entre altres, per els detalls arquitectònics que mostren. La tècnica utilitzada és el grabat a partir d'un traç profund realitzat en els carreus. | 08092-73 | a la portalada de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | L'església de Sant Marc és un edifici essencialment bastit al segle XVIII adossant-se a un roc que actua a manera d'absis, el qual es considera que en origen havia estat un eremitori (segles IX-X). La capella però té una evolució cronològica més àmplia, així, a l'estructura pre-romànica de l'eremitori s'hi hauria adossat un primer temple romànic, probablement entorn als segles XII-XIII. Posteriorment al segle XIV el temple hauria sofert una reforma important. Ja vers el 1749 s'hauria construït el temple barroc reaprofitant alguns elements (com la portalada) o restes de les anteriors construccions; finalment al segle XIX es realitzaren altres obres que acabarien d'atorgar a l'edifici un aspecte molt similars a l'actual. Les característiques arquitectòniques de la portalada on hi ha els grafits, la tipologia d'arquitectura reproduïda en els dibuixos i els paral·lelismes existents, fan pensar que els grafits poden situar-se cronològicament al segle XIV. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49714-foto-08092-73-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El detall del grafit de la clau sembla incomplert, fet que fa pensar que la portalada és un element reaprofitat; de fet la majoria d'interpretacions apunten a que la portalada podria correspondre a la porta de l'edifici del segle XIV, la qual posteriorment, arran de l'ampliació o reconstrucció dels segles XVIII s'hauria reaprofitat. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49795 | Festival de Dansa Folklòrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-de-dansa-folklorica | XX-XXI | En el context de la Festa Major de Gironella, com un dels actes centrals el dissabte a la nit es celebra el Festival de Dansa Folklòrica amb Els Amics de l'Almorratxa i altres esbarts catalans convidats, habitualment són dos però en algunes edicions n'hi havia tres. En el marc del festival es representa el ball de l'Almorratxa, seguidament cadascun dels esbarts balla una de les seves danses, i així, alternativament, cada grup va fent les seves ballades. Actualment, la música que sona és enregistrada però durant molts anys es tocava en directe. | 08092-154 | a la plaça de la Vila. | El Festival de la Dansa Folklòrica es va començar a celebrar l'any 1970, l'any 2017 ha assolit la quaranta-vuitena edició. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||||
| 81026 | Font de la plaça de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-pedrera | XXI | en el moment de la visita la font estava inutilitzada. | Es tracta d'un font urbana formada per una estructura amb una base de pedra de línies rectes, a manera de dos blocs rectangulars, en un dels quals hi ha inserida una estructura de ferro on hi ha l'aixeta de la font. L'estructura de ferro compta amb un frontal de planxa inclinat amb la part frontal estriada. | 08128-92 | a la plaça de la Pedrera, al parc infantil que hi ha a la plaça de la Pedrera. | Font instal·lada arran de les darreres obres de reforma de la plaça i més concretament del parc infantil. | 41.7600400,2.0135500 | 417998 | 4623604 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49788 | Ouada de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada-de-viladomiu-nou | XX-XXI | L'Ouada de Viladomiu Nou es celebra a la plaça de Viladomiu Nou quinze dies després de Pasqua, a la tarda del diumenge. L'acte és organitzat per l'Associació de Veïns de Viladomiu Nou amb la colla de caramelles de Viladomiu. En els diferents llocs on ofereixen cantada els veïns els agraeixen la cantada amb donatius, els diners són recollits amb barretina i els productes de menjar amb un cistell; actualment el més comú és que la gent ofereixi diners. Amb el que es recull es fa l'ouada popular a la plaça de Viladomiu i en cas de pluja es trasllada als col·legis. Les truites es fan al foc a terra i del que es vulgui, de cansalada, d'alls tendres,... | 08092-147 | a la plaça de la Colònia. | No es coneix amb exactitud des de quan es fa la cantada de caramelles i l'ouada, sembla però que des de molt als inicis de la fundació de la colònia. Si més, no hi ha fotografies antigues de principis de segle XX que així ho testimonien. Anys enrere l'ouada es celebrava a la font de Vilanova, prop de la Guàrdia de Sagàs. | 42.0043700,1.8860700 | 407753 | 4650862 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La colla de caramelles de Viladomiu durant el cap de setmana de la Pasqua Florida surten a cantar caramelles per Puig-Reig, el Guixaró, Viladomiu Vell, Gironella i Viladomiu Nou, on fan dues cantades al passeig, una a la plaça, a tots els carrers i també a la granja. La colla de cantaires també assisteix el diumenge a la trobada de caramelles que es celebra a la plaça de la Vila de Gironella. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 81063 | Dansa esportiva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-esportiva | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura realitzada en bronze representant un cos humà en moviment. La figura es presenta en posició dreta, amb els peus col·locats fent un pas i posats de puntetes, i amb un dels braços alçat. La figura pren una forma molt estilitzada, en una representació molt esquematitzada. L'obra mesura 300 x 77 cm aproximadament. | 08128-129 | a la plaça Nova, a la zona d'accés pel costat sud-oest. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7611300,2.0164800 | 418243 | 4623723 | 1964 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81063-foto-08128-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81063-foto-08128-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Boleda Ribalta | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81061 | La verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-verema | XX | Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures femenines, els dos cossos es presenten nus; l'una en posició dreta amb raïm entre els seus braços i mans, l'altra, mig encorbada presentant feinejar en les tasques de la verema. Tot i tractar-se d'una escultura realista els volums de les formes són simples, tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra és de pedra de Sepúlveda i mesura 190 x 100 cm aproximadament. | 08128-127 | a la part superior de la plaça Nova, tocant a la carretera de Saladic. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7615500,2.0168400 | 418273 | 4623769 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81061-foto-08128-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81061-foto-08128-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Joaquín García Donaire | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81135 | Barraca del Bac del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bac-del-coix | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7623) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta semicircular amb una paret recte al costat on s'adossa al terreny natural, amb coberta de volta i porta de llinda plana orientada a ponent. | 08128-201 | a la part sud-est de la carena del Bac del Coix. | 41.7598500,2.0306100 | 419416 | 4623567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81135-foto-08128-201-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 66699 | Pont del Tagastet o del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tagastet-o-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009):Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XIX-XX | Mostra parts deteriorades. | El pont és de petit recorregut i poca amplada, permet salvar la riera de Metge a l'alçada del molí del Nin i de la font del Tagastet. El pont destaca sobretot per la seva esveltesa i lleugeresa; és un pont de dos ulls, l'ull de majors dimensions és per el qual discorre habitualment la riera, el segon ull és a l'extrem nord i de mides molt menors i per sota hi ha el canal que recull l'aigua del molí del Nin. L'ull principal del pont és format per un arc rebaixat, molt obert, fet a partir d'un contorn de maó massís disposat en vertical i una filada inferior de maó posat de pla; la resta d'estructura és bastida en pedra, també el paviment, tot i que al punt central de l'arc, a la part superior, el mateix maó que conforma la volta del pont constitueix directament el paviment; les baranes són senzilles, formades per barrots metàl·lics. | 08268-209 | a la part sud del municipi, al límit amb el terme de Berga. | La font del Tagastet va ser un indret molt popular per la gent de Berga per anar-hi a fer fontades i passar-hi els dies més calorosos. | 42.1158200,1.8574800 | 405550 | 4663267 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 81182 | Barraca 2 dels Camps del Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-dels-camps-del-francesc | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6342) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | una de les barraques està ben conservada però l'altra parcialment esfondrada. | Barraca doble de pedra seca del tipus aèria, adossades al marge, la barraca per l'animal és la que es conserva en més bon estat, l'altra està en ruïnes. La barraca que està dempeus té coberta de falsa cúpula; les portes són orientades al sud i de llinda plana monolítica en la que es conserva. | 08128-248 | a la part oest del terme municipal, a la zona de la masia el Bosc. | 41.7500400,1.9994500 | 416813 | 4622508 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81182-foto-08128-248-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81151 | Barraca- bauma 1 de la Baresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-1-de-la-baresma | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6458) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | el mur de tancament està esfondrat. | Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera margera, de planta irregular definida per la paret de la roca pel costat de llevant, l'obertura d'accés és al costat de migdia. Hi ha una gran llosa col·locada inclinada entre el terra i sobre la visera de la bauma configurant un espai que junt amb un mur de pedra seca configurava la bauma. | 08128-217 | a la part nord-oriental de la Baresma, a ponent de la pedrera. | 41.7624100,2.0311700 | 419466 | 4623851 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81084 | La Golarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-golarda | -AROLA SIERRA, J. (2008): El Paisatge de Calders (Bages). Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història. Manresa. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | algunes zones s'hi acumulen deixalles; segons algunes notícies també ha estat objecte d'alguns abocaments de contaminants. | La riera Golarda discorre dins el terme de Monistrol de Calders entrant al municipi pel costat nord-est i prenent un recorregut sinuós vers el sud-oest, desembocant al riu Calders a la part central del terme, just al costat nord del poble. A la part inicial de la riera, en el veí municipi de Moià, rep el nom de riera de Marfà, un cop recollides les aigües dels primers torrents que hi desaigüen, adopta el nom de la riera Golarda. Així, adopta el nom de Golarda aproximadament des del paratge i mas de la Datzira (on hi ha les restes d'un antic molí) fins a abocar les aigües al riu Calders, per tant, tot el seu recorregut dins el terme municipal de Monistrol de Calders; tot i que en alguns trams popularment se l'ha anomenat amb altres noms. | 08128-150 | a la part nord-est i centre del terme municipal. | Es tracta d'una riera que com pràcticament la gran majoria de cursos fluvials ha estat font d'aprofitament hídric de maneres diverses, especialment a partir de l'època medieval però de manera més intensa i impactant des d'època moderna i contemporània. En aquest sentit les seves aigües han estat aprofitades, sovint a partir de canalitzacions i/o construcció de preses al llarg del seu recorregut que han facilitat la utilització de l'aigua pel rec d'horts i terres de conreu, així com per fer funcionar molins sobretot fariners instal·lats al seu redós o altres elements o petites indústries accionades mitjançant la força hidràulica. | 41.7667300,2.0139400 | 418039 | 4624347 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81084-foto-08128-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la riera Golarda compta amb zones d'interès naturalístic, paisatgístic, i social, com són els Gorgs Blaus o la zona de la resclosa del Pla de Cardona (conegut popularment com les Dutxes); alguns d'aquests espais són freqüentats com a zones de bany durant el període estival. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 66693 | Pla inclinat núm. 2 del tramvia de Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-2-del-tramvia-de-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | les restes estan en procés d'enderroc. | Del pla inclinat núm. 2 del ferrocarril de Peguera a Cercs es conserven diverses estructures, bàsicament són murs de contenció i grans i potents contraforts de suport del tram de via a tocar del pla inclinat. Del pla hi ha les restes de l'edifici o barraca del fre, una construcció de planta rectangular bastida amb murs de pedra. | 08268-203 | a la part central del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1433900,1.8395700 | 404111 | 4666348 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 81130 | Barraca 3 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7907) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de volta i la porta orientada a ponent. | 08128-196 | a la part central de la vall del torrent de la Baga Cerdana. | 41.7875300,2.0300400 | 419403 | 4626641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81130-foto-08128-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81153 | Barraca 1 de la Baga de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-coma | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6625) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta rectangular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-219 | a la part central de la baga de la Coma, a peu del camí. | 41.7756700,2.0348700 | 419790 | 4625320 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81060 | La unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-unio-0 | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per dues parts metàl·liques unides. L'escultura és de planxa de ferro pintada en dos colors, una part en gris i l'altre negre, l'obra mesura 200 x 100 x 100 cm. | 08128-126 | a la part central de la Plaça Nova. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7613000,2.0166000 | 418253 | 4623741 | 1974 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81060-foto-08128-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81060-foto-08128-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Colomé Garrigó | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81128 | Barraca 1 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6068) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està parcialment esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-194 | a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt. | 41.7867500,2.0275100 | 419192 | 4626557 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81128-foto-08128-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81129 | Barraca 2 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6069) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es troba en un estat molt avançat d'esfondrament, s'identifica la planta però es conserva poc alçat de l'estructura dels murs. | Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a una roca, de planta semicircular amb part de la roca al seu costat occidental conformant part de l'estructura; amb la porta orientada al sud. | 08128-195 | a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt. | 41.7873500,2.0270700 | 419156 | 4626624 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81129-foto-08128-195-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81154 | Barraca 2 de la Baga de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-coma | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6634) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca construïda aprofitant uns grans blocs de roca, de planta irregular, amb l'obertura d'accés al costat de migdia. El mur es recolza en la roca determinant que aquesta conformi part de la porta d'accés i la paret est de l'espai interior. | 08128-220 | a la part alta de l'extrem de occidental de la baga, vers el nord-est dels Gorgs Blaus. | 41.7738400,2.0322100 | 419566 | 4625119 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81154-foto-08128-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80965 | Mare de Déu del Consol de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | tot i que en conjunt es conserva força bé, té algunes parts deteriorades. | A la zona nord del mas i a pocs metres de distància, se situa la capella que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda 'DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759'. Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior. La zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural. Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer i segons tradició popular, els personatges representats corresponen a treballadors de la casa. | 08128-31 | a la masia la Coma, a pocs metres al nord de la casa. | La capella va ser construïda al segle XVIII, 1752 segons data inscrita en la llinda de la porta d'accés; tot i que compta amb reformes posteriors, entre les quals actuacions del segle XX, com la decoració pictòrica de la zona del presbiteri. Consta que a finals del segle XIX es trobava sota l'advocació de la Mare de Déu de les Delícies. En alguns moments, ha restat sense culte i abandonada; tot i que als anys 70 del segle XX s'hi restablí el culte, actualment no té usos religiosos. | 41.7806800,2.0310400 | 419478 | 4625880 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les pintures murals que decoren la zona del presbiteri són obra de Josep Verdaguer, els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80966 | Sant Narcís de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-narcis-de-la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | actualment està abandonada. | Al costat oriental del portal d'accés al conjunt del mas de la Païssa se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana. El portal d'accés és força simple, amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629 la qual s'assenta damunt uns brancals de grans carreus de pedra escairada. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. Els paraments estan realitzats amb un paredat comú revestit per un arrebossat simple força malmès. L'interior, força degradat, presenta la nau coberta per una volta de canó i els murs decorats amb elements de guix (impostes, cartel·les amb volutes, etc.) i restes de decoració amb pintures d'estil neoclàssic que representen elements geomètrics i florals. | 08128-32 | a la masia La Païssa, al costat sud-est del portal d'accés a l'era. | Església particular construïda al segle XVII, a l'època barroca, període del qual consten notícies que tenia un altar de fusta policromada i retaules laterals amb escenes de la vida de Sant Narcís i una talla del Sant situada en una fornícula central, a més, d'altres elements mobles. Al llarg dels anys la capella va experimentar algunes petites actuacions o reformes, entre les quals una actuació de decoració d'època neoclàssica. Sembla que al 1936 va ser profanada i ja no s'ha tornà a restablir el culte. En la bibliografia s'esmenta que la masia havia tingut una capella anterior, d'època romànica, la qual probablement hauria estat situada en un espai posteriorment habilitat com estable. Consta que fins el 1936, la masia conservava a la sala principal una talla de fusta policromada del segle XIII, suposadament un testimoni de l'antiga capella medieval. La tradició familiar explicava que es tractava de la figura del bisbe Sant Valentí. | 41.7730100,2.0154500 | 418172 | 4625043 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80966-foto-08128-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'advocació a Sant Narcís és un dels patrons dels pagesos. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80989 | Resclosa del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-den-sala | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | Resclosa bastida en pedra i morter, de planta força recta amb una molt lleugera corbatura i d'alçat força vertical. Des de la presa hi ha un canal que condueix l'aigua a la bassa del Molí d'en Sala i també a alguns horts. | 08128-55 | a la llera del torrent de Sant Joan, uns 440 metres aigües amunt del Molí d'en Sala. | El molí d'en Sala mostra una arquitectura que sembla atribuïble al segle XVIII, tot i que la presència del molí a la zona és molt anterior. La resclosa podria ser obra del mateix segle XVIII. A la llera del torrent, en un pla de roca al costat de la presa s'hi identifiquen tot un seguit de forats de planta circular, corresponents als antics punts d'encaix de pals d'una presa anterior de fusta. | 41.7568200,2.0316100 | 419495 | 4623230 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80989-foto-08128-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80989-foto-08128-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des d'entorn als anys 80 del segle XX el lloc és molt frequentat a l'estiu com a lloc de bany de la gent del poble i entorns propers, actualment l'indret s'ha popularitzat i rep molts visitants al llarg de l'estiu. Al costat de la presa hi ha una zona condicionada amb banys i taules. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80988 | Resclosa del Pla de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pla-de-cardona | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l'aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s'estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües. Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l'aigua, i al conegut com l'hort dels pins. | 08128-54 | a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell. | La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d'abastir d'aigua de rec la zona de conreus situats a l'indret, especialment els horts dels pins de la Païssa | 41.7677700,2.0173300 | 418322 | 4624459 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l'estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 49730 | Forats a la roca a la llera de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-a-la-llera-de-la-riera-dolvan | el pas de l'aigua va erosionant la roca. | En una placa de roca on la riera d'Olvan configura un salt, s'observen diversos encaixos circulars, més o menys alineats i a banda i banda del torrent. Al costat mateix, actualment hi ha un petit mur que actua de presa, formant una petita bassa que facilita l'aprofitament de les aigües per els horts del voltant. Sembla que els encaixos poden ser les restes negatives d'una antiga presa de fusta, que hauria conformat una petita bassa o dels forats on s'encaixava l'estructura d'una palanca per facilitar creuar el torrent. | 08092-89 | a la llera de la riera d'Olvan, al costat de la passarel·la que comunica la zona de l'ermita | La zona entorn a la riera, especialment aigües avall des d'aquest punt i fins a desaiguar al Llobregat, està envoltat de diverses feixes i parcel·les d'horts. Una zona conreada de valor paisatgístic i social. La zona ha estat lloc d'ocupació agrícola des d'antic, de fet la riera discorre en paral·lel al turó on hi havia el poble vell de Gironella, per tant, el recinte emmurallat. Segurament, la proximitat a la vila medieval ha afavorit l'aprofitament de les aigües i de les terres fèrtils del voltant del torrent des d'antic. | 42.0330300,1.8845300 | 407667 | 4654045 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49730-foto-08092-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 81254 | Rellotge de sol del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-bosc | algunes parts del revestiment han desaparegut. | Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó rectangular, no s'identifica bé el material, semblaria pedra polida o ceràmica, sobre el qual hi ha el dibuix del rellotge incís. És del tipus vertical declinant amb orientació més o menys al sud. La part superior del rellotge està decorat amb un dibuix d'un sol amb raigs, part dels quals s'allargen conformant les línies de les hores. Els números són xifres romanes i estan incisos a l'extrem de les línies que indiquen les hores D'altra banda, a la part inferior hi ha la inscripció 'jo sense sol i tu sense fe, no val(em) res'. | 08128-320 | a la façana sud de la masia el Bosc, a prop de la cantonera de ponent. | 41.7536600,2.0015500 | 416992 | 4622908 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 46968 | Rellotge de sol de cal Ton Castanyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ton-castanyo | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | Les rajoles s'estan desencaixant. | <p>Rellotge de sol del tipus vertical, emplaçat a la part alta de la façana principal de la casa i orientat a sud. Es tracta d'un plafó ceràmic, de 20 rajoles emmarcades amb marc de fusta, amb el fons negre i decoració d'un gerro amb flors a la part baixa i un sol a la part alta. Al centre es reparteixen els números formant semicercle amb la busca a la part superior central. La numeració, amb grafia actual, va de les 6h del matí a les 6h de la tarda.</p> | 08065-145 | a la façana meridional de la casa homònima. | 41.3328600,1.5932400 | 382285 | 4576663 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46968-1450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46968-1451.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 80987 | Rellotge de sol de Sant Feliu de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-feliu-de-monistrol-de-calders | FARRÉ, E.; VALHONRAT, J.M.; BOU, C.; VENTURA, J.; ELIAS, X.; NOGUÉ, J. (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ed. Efadós www.gnomonica.cat | XVII | Rellotge de sol de vareta orientat al sud, realitzat en un plafó quadrangular de pedra polida i amb el dibuix del rellotge incís. El dibuix del rellotge o quadrant és format per dos cercles concèntrics; les línies de les hores s'incien en una línia horitzontal que va de les des de les 6 del matí fins les 6 de la tarda, entre les quals la resta de línies que indiquen les hores i línies de traça més curta per les mitges hores. Els números són xifres aràbigues i estan incisos dins els dos cercles concèntrics, a la part superior i també dins les dues línies de cercles hi ha la data 1649 incisa. D'altra banda, dins el cercle interior i a la part superior del gnònom, sobre les línies de les hores (damunt el pol) hi ha la inscripció d'altura de pol 'P 42 G 15 M' (pol 42 graus 15 minuts). Fet en el mur lateral de sud de la torre del campanar de l'església, | 08128-53 | a la façana lateral sud de la torre del campanar de l'església Sant Feliu de Monistrol de Calders. | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders és d'origen medieval, tot i que al llarg dels anys ha experimentat nombroses obres de reforma i ampliació del temple originari, transformant considerablement la seva imatge. El rellotge de sol s'hauria realtizat en el decurs de les obres d'època barroca, segons indica la data incisa. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80987-foto-08128-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16775 i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, BCIL/2920-I/Acord Ple Consell Comarcal/20.05.2010. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 1830. | 119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81149 | Barraca 1 de la Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-bauma-freda | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6144) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-215 | a la dreta de la riera de l'Om, prop de la Bauma Freda, vers llevant. | 41.7355000,2.0248100 | 418903 | 4620869 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81149-foto-08128-215-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81150 | Barraca 2 de la Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-bauma-freda | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6146) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té una part de la coberta i dels murs del costat oest esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-216 | a la dreta de la riera de l'Om, damunt la Bauma Freda, a poca distància. | 41.7368300,2.0241400 | 418849 | 4621018 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81150-foto-08128-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81215 | Barraca del Cuell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cuell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6029) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però hi ha força vegetació cobrint part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-281 | a la dreta de la Golarda, al nord dels Gorgs Blaus. | 41.7757400,2.0259700 | 419050 | 4625336 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81215-foto-08128-281-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al davant de la barraca hi ha una taula i bancs de pedra.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81064 | La puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-puntaire | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una figura femenina asseguda, agafant un objecte entre les mans que està suportat damunt del genoll esquerre i que representa un coixí de fer puntes. El tractament de l'escultura és a partir d'un estil esquemàtic i sintètic. L'obra és de pedra rosa d'Alacant, les mesures aproximades són 180 x 100 x 100 cm i 5.500 kg de pes. | 08128-130 | a la confluència del camí de Can Mitjans amb el carrer Pare Mundet. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7614500,2.0143700 | 418068 | 4623760 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Benjamín Mustieles Navarro | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81065 | Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre | XX | Es tracta d'una escultura formada per la unió de diferents peces metàl·liques junt amb altres peces de pedra, totes de formes geomètriques; el conjunt conforma una peça de representació abstracte. L'escultura és feta a partir de diferents peces de ferro pintat en dos colors, negre i vermell, i altres peces de pedra de Colmenar. Les mides aproximades de l'obra són 400 x 180 cm. | 08128-131 | a la confluència del Carrer Canigó amb el camí de la Costa del Senyor | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7626000,2.0175400 | 418333 | 4623885 | 1974 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81065-foto-08128-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81065-foto-08128-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Salvador Soria Zapater | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49688 | Cal Notxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notxes | XX | Edifici aïllat a quatre vents i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. Presenta murs realitzats amb paredat comú amb carreus irregulars llevat de les quatre cantoneres que disposen de grans carreus ben tallats i escairats. Els emmarcaments de les obertures, brancals, llindes i ampits, la majoria estan fets amb obra de maó vist que destaca del paredat dels murs. Les façanes anterior i posterior presenten una disposició regular d'obertures, mentre que les dues laterals són totalment diferents. Així, la façana principal disposa de tres eixos verticals d'obertures, amb el portal d'accés flanquejat per dues finestres a la planta baixa, tres finestres a la primera i tres balcons ampitadors a la segona formant una galeria (el central ha estat tapiat modernament). Les llindes de la planta baixa, de maó, adopten la forma d'arc escarser mentre que la resta son d'arc de mig punt rebaixat. A la zona del capcer es localitza una petita finestra, centrada, i dues petites obertures en forma de rombe. La façana posterior i a causa del desnivell del terreny s'organitza en dues plantes i golfes, amb tres eixos verticals d'obertures molt senzilles. Així, a la planta baixa es disposa una porta centrada flanquejada per dues finestres, i a la planta superior es localitzen tres finestres, la central és el resultat de la reforma d'un balcó ampitador. A la zona del capcer s'observa una finestra centrada (resultat d'una reforma) i dos rombes laterals seguint el model de la façana principal. La façana lateral més sud-oest i a causa del desnivell del terreny disposa d'una escala exterior, d'un sol tram, que dona accés directament al segon pis prenen com a referència la façana principal. Els graons són d'obra de maó de pla i el replà superior, que s'estén fins a la façana principal, està format per perfils metàl·lics sobre els quals es recolzen els revoltons d'obra. La porta d'accés es senzilla així com la resta d'obertures. La façana oposada no presenta cap element destacable. | 08092-47 | a la carretera de Casserres, al costat oposat dels números 38 i 40. | Les característiques arquitectòniques de la casa indiquen una cronologia d'entorn a finals del segle XIX o inicis del segle XX. Així la seva construcció es situaria en un moment de creixement demogràfic i urbanístic del poble de Gironella, especialment afavorit per la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat al llarg del segle XIX. | 42.0346800,1.8768500 | 407033 | 4654237 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49688-foto-08092-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 80998 | Pont del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-collet | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Pont de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall, al seu pas per sobre la riera de la Golarda. La ubicació és prop del nucli mateix de Monistrol de Calders, a l'extrem sud del pont hi ha el trencall que condueix al poble entrant pel Serrat. Es tracta d'un pont de traçat recte, en conjunt bastit en carreus de pedra ben tallada i polida; té una longitud d'uns 56 metres i una amplada de 6 metres, compta amb 5 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes. El pont compta amb una ampliació de la seva calçada, arran de millores fetes en el carretera. | 08128-64 | a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de la Golarda. | La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904. | 41.7624500,2.0128000 | 417939 | 4623873 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80998-foto-08128-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es anomenat pont de la Golarda. | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80997 | Pont de Cal Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-serni | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Pont sobre la riera de Sant Joan, en el traçat de la carretera B-124, de Calders a Sant Llorenç Savall; quedant situat a la zona sud-oest del mateix nucli de Monistrol de Calders. De fet, just després del pont en direcció a Sant Llorenç hi ha un trencall per accedir al nucli. Es tracta d'un pont de traçat recte, construït en carreus de pedra ben tallada i polida, amb una longitud d'uns 45,52 metres i una amplada de 5 o 6 metres, compta amb 4 arcs rebaixats fets amb dovelles de pedra recolzats en pilars de secció ovalada amb tallamars. Els pilars, de més amplada a la base que a la part superior, s'uneixen als arcs amb una senzilla motllura lleugerament sobresortida a la zona de la imposta. La barana és d'obra i coronada amb lloses disposades planes. | 08128-63 | a la carretera B-124 de Calders a Sant Llorenç Savall, en el pas per la riera de Sant Joan. | La carretera de Calders a Sant Llorenç Savall consta que es va finalitzar el 1900, tot i així el projecte del pont és del 1903, de l'enginyer Tomàs Rivera, i es va acabar de construir el 1904. | 41.7587600,2.0113200 | 417811 | 4623464 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80997-foto-08128-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80997-foto-08128-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pont es troba ubicat uns 500 metres al sud del pont de la Golarda, ambdós projectats pel mateix enginyer, seguint una mateix tipus de disseny, aquest però de longitud més curta. El pont rep el nom de pont de Cal Serni per la proximitat amb la casa que rep aquest nom. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81207 | Barraca 1 del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6476) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que molt lleugerament arrambada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al ponent. | 08128-273 | a la carena al sud i sobre la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i el Gorg de Saladic. | 41.7581400,2.0233500 | 418810 | 4623384 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81207-foto-08128-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | a pocs metres hi ha la barraca anomenada Barraca 2 del Rovell que era emprada com a barraca auxiliar per guardar l'animal.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81208 | Barraca 2 del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6477) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny natural per la part posterior, de planta semicircular, el mur de la façana principal és recte i la part posterior arrodonida; la coberta és de falsa cúpula i la porta és de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-274 | a la carena al sud i sobre la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i el Gorg de Saladic. | 41.7581800,2.0235000 | 418823 | 4623389 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81208-foto-08128-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | aquesta barraca era emprada per guardar l'animal, a pocs metres hi ha la barraca principal, anomenada Barraca 1 del Rovell.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81081 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | GINESTA, Salvador: La comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona: 1987. http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm | XX | actualment no es manté la tradició de cantar aquests goigs ni tampoc es fa l'aplec. | Els goigs a la Mare de Déu del Roser utilitzen el mateix text que trobem habitualment en la majoria de goigs dedicats a la Verge del Roser. Els documents conservats són iguals, únicament els diferencia que un dels documents és imprès a una sola tinta, negra, i l'altre document a dues tintes, negre i roig. Ambdós consta que són impresos al taller de J. Morral de Terrassa., cap dels documents inclou la data. El document inclou a la part superior, el títol del goig amb la imatge de la Mare de Déu al centre acompanyada a costat i costat de dibuixos de la capella de la Mare de Déu del Roser del Bosc; a la part central, el text, sota del qual hi ha l'oremus, i a la part inferior, la partitura de la música del goig; el document es mostra decorat amb un emmarcament d'una garlanda floral. | 08128-147 | a la capella de la Mare de Déu del Roser del mas el Bosc. | El cant dels goigs es realitzava a la capella particular del mas el Bosc dedicada a la Mare de Déu del Roser, la qual tot i ser d'estructura romànica va ser construïda al segle XX. Durant anys es va fer una aplec a l'església que era molt concorregut i arrelat entre la gent de Monistrol de Calders i poblacions veïnes. La celebració es feia el primer diumenge d'octubre, els actes consistien en missa al matí i a la tarda, ballada de sardanes seguit del Rosari en el que es feia la cantada dels goigs en honor a la Verge. Era habitual que la gent que es desplaçava a l'aplec, es portessin el dinar del qual gaudien en alguna de les fonts o racons de la contrada. | 41.7539000,2.0012800 | 416970 | 4622935 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81081-foto-08128-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 46850 | Església parroquial de Sant Sadurní de la Marca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de-la-marca | <p>AA.VV.(1992) Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Barcelona, Rafael Dalmau, vol.III. CRUAÑES OLIVER Esteve (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. RAFANELL VILALTA, Jaume (1959). Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986</p> | XI-XII | Interiorment l'estat de conservació és ruïnós | <p>Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.</p> | 08065-9 | a la base de la muntanya del Castellot. | <p>Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó. Aquesta església fou profanada al final del segle XI i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada. Fou malmesa a la dècada dels anys trenta pels fets revolucionaris que es produïren.</p> | 41.3350200,1.5828300 | 381418 | 4576917 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46850-91.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 49701 | Colònia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | actualment només és ocupada una parti important del recinte fabril; la torre no té cap ús i els habitatges dels treballadors estan desocupats i descuidats. | La colònia tèxtil de Cal Bassacs està conformada per el recinte fabril o industrial, el conjunt de diferents naus que es disposen alineades una a continuació de l'altra, junt amb magatzems, espais destinats a oficines, al davant de la fàbrica es localitzen els edificis destinats a allotjar treballadors, i en una gran parcel·la, delimitada per un mur de tancament, la torre, la residència dels senyors que incloïa una petita capella, al voltant de la torre hi ha uns jardins i també una construcció més moderna. La majestuositat de la torre, a més de trobar-se emplaçada presidint el conjunt també destaca per les seves dimensions, les característiques constructives i el treball ornamental dels seus acabats. Pel que fa als habitatges per els treballadors, aquests estan situats al davant de la fàbrica per el costat de ponent conformant un carrer, anomenat carrer indústria; el conjunt està format per edificis de planta baixa, i dues plantes pis, amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a l'eix del carrer. Mostren un total de quatre portals d'accés a les respectives escales interiors; sembla que es tracta d'edificis construïts en diferents etapes, a grans trets les façanes, excepte l'edifici de més al nord, la resta disposen d'obertures que a planta baixa disposen d'emmarcaments de maó massís (porta d'accés a l'escala interior, portal d'accés a la planta baixa i alguna finestra) amb llindes d'arc rebaixat, la resta d'obertures són simples, de línies rectes; destacar que l'edifici que afronta amb el situat a l'extrem nord, disposa d'obertures a balcons amb voladís. Pel que fa a l'edifici de l'extrem nord del conjunt, aquest destaca per tenir una distribució regular de les seves obertures, tots amb emmarcament de maó massís, de les que destaca la finestra central de la planta primera amb una col·locació dels maons diferenciada. En l'edifici de l'extrem més sud, es pot veure que està bastit en part amb murs de pedra en algunes parts i la resta de toves, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada. i en part de toves A la part posterior, trobem diferents tipus d'obertures, en un cas, el de més al sud, només disposa de finestres senzilles, les dues següents són amb galeries a cada planta, aquestes de línies rectes i la resta disposen de galeries amb obertures formades per arcs de mig punt tot i que d'acabats diferents, i combinades amb finestres. | 08092-60 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. La nissaga Bassacs era originària de Prats de Lluçanès, on feien de paraires, es van traslladar a Gironella, on ja hi consten al 1717. A finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX, van formar part de diverses companyies de filatura i teixit de cotó. Pel que fa a la família Teixidor, era originària de Berga i també es documenta la seva dedicació als filats i teixits de cotó durant molts anys, al segle XVII consten la seva participació en una societat berguedana. El 1861 el matrimoni resideix a Gironella, més concretament a la que actualment s'anomena plaça de la Vila, llavors plaça de l'església, on consta que tenien un taller amb 10 telers de mà, un ordidor i una màquina de fer bitlles, es té constància que el 1896 aquest taller encara funcionava. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). (segueix a observacions) | 42.0226100,1.8853400 | 407719 | 4652888 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49701-foto-08092-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destacar que a la façana principal dels habitatges destaca un dels edificis que compten amb dos balcons amb voladís, un sobre de l'altre, el de la planta baixa és de voladís de fusta suportat per biguetes de fusta, a manera de permòdols, i el del pis de sobre és de biguetes metàl·liques amb rajols i també caps de bigues de fusta a manera de permòdols i tirant de ferro. Les baranes en un i altre són de barrocs senzills amb decoració de volutes al sòcol i sota el passamà.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49702 | Fàbrica de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | tot i que en conjunt està força ben conservat, gran part de les façanes de les naus que donen a la banda del riu estan descuidades. | La fàbrica de Cal Bassacs està conformada per diferents naus disposades, com és més comú, en paral·lel al riu, fet que determina que el conjunt prengui una forma allargada. Les diferents naus i construccions que conformen el recinte fabril són resultat de la suma d'edificis bastits en diferents períodes i de les modificacions que hagin experimentat. De fet la fàbrica de Cal Bassacs està conformada per la suma de dues fàbriques, les quals van funcionar de manera independent i totalment separades durant anys. En conjunt la majoria de les naus són de murs de pedra combinat amb maó massís. Així, podem distingir dos grans volums de naus, la més al sud amb tres nivells horitzontals d'obertures, en conjunt grans finestrals amb llinda d'arc rebaixat, emmarcades amb maó massís, coberta de teula àrab a dos vessants; a l'extrem sud s'hi adossa una estructura de menys alçada que havia disposat d'una zona de càrrega per el costat de migdia, avui tancat i incorporat a l'estructura. La nau més nord, també de tres nivells d'obertures, grans finestrals, emmarcades amb maó massís conformant arcs rebaixats a les llindes, excepte el darrer nivell que són finestres més petits i de línies rectes. Aquesta nau també de coberta a dos vessants té menor alçada que l'anterior. Les façanes d'una i altra nau, per el costat de llevant tenien diverses construccions adossades. Per la façana de ponent podem veure altres volums adossats, entre aquests destaquen dues construccions a manera de torre i que sobresurten de les cotes de les cobertes. A la nau més nord, per el costat de ponent s'amplià posteriorment amb una altra nau, aquesta formada per grans finestrals de línies rectes, amb la superfície dels murs arrebossades, i també coberta a dos vessants; a l'extrem sud d'aquesta nau es disposa una façana a manera d'entrada principal a la fàbrica, espai que va acollir oficines, i que destaca per mostrar un tractament de la façana que combina murs amb acabat arrebossat de la superfície, franges de maó massís, i una faixa amb rajoles ceràmiques decorades amb motius florals. Fer esment que a l'extrem nord, més modernament es va fer una ampliació amb la construcció d'una altra nau, d'acabats molt diferents per ser materials més moderns. La fàbrica conserva la xemeneia del vapor. | 08092-61 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. (segueix a observacions) | 42.0229000,1.8857000 | 407749 | 4652919 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 81235 | Barraca del Jep Dó a la Soleia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-jep-do-a-la-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6271) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada parcialment al marge del terreny, de planta el·líptica, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. | 08128-301 | a la Soleia dela Casa Nova, prop i sobre del camí que porta al Pla del Trullars. | 41.7493500,2.0221800 | 418702 | 4622409 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81235-foto-08128-301-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al web els Amics de la pedra, consta anomenada com a Barraca del Païssa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81234 | Barraca 2 del Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-joan | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6270) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns signes de deteriorament, hi ha força vegetació pel seu voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al terreny natural, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al ponent. | 08128-300 | a la Soleia de la Casa Nova, situada en unes feixes per sobre del camí del Pla del Trullars. | 41.7492600,2.0228700 | 418759 | 4622399 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml