Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81214 | Barraca 2 del Caterina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-caterina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6265) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que adossada al marge del terreny natural, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Restaurada. | 08128-280 | a la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí del Pla del Trullars. | 41.7489900,2.0215400 | 418648 | 4622370 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81214-foto-08128-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81072 | Santa Teresa (Andariega) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-teresa-andariega | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura que representa una Santa Teresa en posició vertical, amb el cap lleugerament inclinat mirant enlaire; va vestida amb un hàbit en el que a la part de sota el coll hi ha incisa una creu llatina. La figura pren una forma sintètica, en un tractament molt esquematitzant. L'obra és de pedra de Mingorra i mesura 250 x 100 cm aproximadament. | 08128-138 | a la Plaça de l'Església. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7598200,2.0137800 | 418017 | 4623580 | 1965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81072-foto-08128-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81072-foto-08128-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tomás Crespo Rivera | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81062 | Aiguadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguadora | XX | Damunt una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, es presenta una figura femenina disposada dreta representant una dona amb els braços alçats suportant una gran gerra que porta al cap. La dona va porta vestit o faldilla llarga amb davantal i un mocador al cap. Tot i ser una escultura realista els volums de les formes mostren un tractament simple i sintètic, sense assolir un realisme pur amb gran quantitat de detalls. L'obra és de pedra calcària d'Almeria, les mides aproximades són 200 x 72 cm. | 08128-128 | a la Plaça Nova, al costat sud-est. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7611300,2.0170200 | 418288 | 4623722 | 1966 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81062-foto-08128-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81062-foto-08128-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jesús de Perceval | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81275 | Barraca 2 del Llogari a la Daina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-llogari-a-la-daina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6461) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha força vegetació pel voltant; la llinda de la porta està esquerdada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; la llinda de la porta d'accés compta amb uns inscripció que indica 'Llogari'. | 08128-341 | a la Daina, al nord del Molí d'en Sala i per sobre la pista que porta a Rubió. | 41.7577600,2.0269100 | 419106 | 4623339 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81275-foto-08128-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81275-foto-08128-341-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81274 | Barraca 1 del Llogari a la Daina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-llogari-a-la-daina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6460) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; damunt la llinda de la porta d'accés hi ha una petita obertura rectangular. | 08128-340 | a la Daina, al nord del Molí d'en Sala i per sobre la pista que porta a Rubió. | 41.7578900,2.0272600 | 419135 | 4623353 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81274-foto-08128-340-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49774 | Exposició permanent Torre de l'amo de Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-permanent-torre-de-lamo-de-viladomiu-nou | XIX-XX | Els espais interiors del primer pis i golfes, mostren com es vivia en una torre senyorial de les colònies tèxtils a inicis de segle XX, es tracta d'una col·lecció de mobiliari, roba i objectes disposats en les diferents estances reproduint l'ambient de l'època. La col·lecció és extensa, reuneix un gran nombre de peces bàsicament del segle XX, el mobiliari típic de les habitacions els llits, tauletes, algun armari, els moble propis d'un menjador, taula i cadires, amb un munt d'objectes d'ús quotidià plats, coberts, cristalleria, també hi ha un piano, etc. | 08092-133 | a la Colònica Viladomiu, en diferents espais de la Torre. | A inicis del segle XX l'edifici va ser restaurat per convertir-lo en seu del centre d'interpretació de la història i del patrimoni de les colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, actualment és propietat de l'Ajuntament i continua funcionant com a centre d'interpretació de les colònies tèxtils oferint entre altres, la visita a espais interiors. | 42.0035600,1.8869800 | 407827 | 4650771 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49774-foto-08092-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En paral·lel a l'edifici es pot veure una exposició sobre el món de les colònies i el seu patrimoni. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 81105 | Faig de la Baga de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-la-baga-de-la-coma | Es tracta d'un exemplar de faig, 'Fagus sylvatica', que es considera una raresa per la seva ubicació latitudinal ja que es troba a 480 metres, fet excepcional i gent habitual en aquest tipus d'espècie. | 08128-171 | a la Baga de la Coma, al sud-est de la masia, a tocar de la riera Golarda. | 41.7758300,2.0423600 | 420412 | 4625331 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81105-foto-08128-171-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La localització i dades han estat facilitades per Jordi Jaume Miralles; segons ha pogut contrastar, sembla que l'exemplar ja apareix en imatges de l'any 1956.Autor de les imatges: Jordi Miralles Ferrer. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 80995 | Balma i tombes de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-tombes-de-lermita | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova http://www.geb.cat/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes/ | les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació. | Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres. | 08128-61 | a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa. | La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any. | 41.7369400,2.0278800 | 419160 | 4621026 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 80949 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. | La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. | 08128-15 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. | La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. | 41.7396600,2.0207400 | 418570 | 4621335 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81253 | Pou de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lom | tot i que encara es manté gran part de l'estructura aèria del pou, aquesta està parcialment ensorrada. | Estructura d'un pou d'aigua de planta circular, bastida en mur fet de pedres de tall irregular i mides diverses, tot unit amb morter de calç. El pou es troba emplaçat al vessant sud-est de l'indret on hi havia la masia i on es localitzen les restes del paller, a una distància entorn als 25 metres. Es conserva parcialment la part superior i aèria del pou. | 08128-319 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal, vers el sud-est de les restes de la masia l'Om. | 41.7396800,2.0211900 | 418607 | 4621337 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 80951 | La Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVI-XX | actualment no està habitada i l'estructura mostra signes de deteriorament. | Es tracta d'un conjunt força complex ja que és el resultat de diverses etapes constructives realitzades al llarg del temps. De totes les construccions sobresurt l'estructura del que sembla ser una torre de defensa, de planta rectangular i coberta amb teules formant una sola vessant. Treballada amb murs de pedra formant un paredat comú, presenta a la part superior i en una de les seves cares, dues espitlleres; en una altra presenta, com a element distintiu, una finestra treballada, amb emmarcaments de carreus de pedra motllurats i una llinda recta amb uns relleus de volutes decoratives. La resta de construccions es desenvolupen tot envoltant la torre, estructures articulades en alçat majoritàriament en planta baixa i dos pisos, sense gairebé obertures a la planta baixa. Un mur perimetral tanca el conjunt i mitjançant un gran portal dovellat s'accedeix a un pati interior; dit portal destaca per la regularitat de les dovelles que formen un arc de mig punt que descansa en brancals de grans carreus de pedra, escairats i ben tallats. Dels diferents volums construïts destaca el situat a l'esquerre del portal, un cos d'edifici que presenta, a la façana afrontada a l'exterior, un balcó amb llosa de pedra i barana de ferro de disseny simple, amb reganyols decoratius a la zona de sòcol. També té adossat un cos d'edifici de planta baixa amb una galeria superior amb quatre arcs de mig punt realitzats amb obra de totxana sense revestiment. A la zona oposada s'aixeca el volum principal del conjunt, de planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. Les obertures que s'observen són senzilles i no disposen d'emmarcaments remarcables llevat d'un balcó ampitador i una finestra que disposen d'emmarcaments de carreus de pedra motllurada. En una de les façanes s'observa una intervenció realitzada molt probablement l'any 1909 tal i com es desprèn de la inscripció que es localitza a la zona del capcer de la façana. Dita intervenció va consistir en la modificació d'obertures de la primera i segona planta. En la primera s'observen tres balcons ampitadors rematats amb llindes en forma d'arc de ferradura que descansen damunt d'impostes i brancals fets de maó massís, la qual cosa contrasta amb el paredat comú dels murs. La barana dels balcons ampitadors és de balustres amb passamà ceràmics. A la planta superior es disposen tres parelles de finestres geminades apuntades en degradació, realitzades amb maó massís. La complexitat del conjunt queda palesa en les construccions que s'hi adossen i que s'han anat construint al voltant de la torre esmentada, on mostren diversos materials constructius com la pedra, el reble o el maó, tal i com s'ha comentat. Al costat del portal d'accés se situa una petita capella, una construcció molt simple amb coberta a dues vessants i un portal d'accés amb una llinda de pedra recte on hi ha inscrita la data de 1629. A la zona del capcer es disposa d'una petita finestra amb emmarcaments de pedra i al capdamunt se situa una petita espadanya de pedra. A l'extrem sud-est del conjunt s'hi ubiquen altres volums corresponents a espais destinats sobretot a magatzem, estables i corts. | 08128-17 | a l'àrea central de la zona nord del terme municipal. | La masia de la Païssa mostra diversitat de fases constructives que assenyalen una evolució arquitectònica molt àmplia que abasta des d'època medieval fins actuacions contemporànies, a grans trets semblaria que pot ocupar un ventall cronològic des del segle XII fins al XIX i XX. Les darreres obres més destacades i visibles són les d'època modernista que van atorgar una fisonomia diferent al conjunt en les façanes nord i est, i que daten del 1909. Les referències documentals vinculades al mas i al seu llinatge són molt diverses, en aquest sentit consta publicat que el topònim és esmentat al segle XI. Posteriorment, consta que un fill del mas fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle XII. La bibliografia també fa menció que el mas havia tingut una capella durant l'època romànica (anterior a l'actual), la qual posteriorment es reconvertí en presó i més tard en estable. A l'any 1444 n'era propietari Pere Ramon 'Sapaysça'. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Arcís Païssa i Pere Pays, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas en aquests períodes. Documentalment l'indret de la Païssa, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. En diferents visites pastorals es fa menció als habitants del mas de l'incompliment del compromís de fer donació d'almoines per als pobres. Pel que fa a la torre, sembla que hauria pogut funcionar com a edifici defensiu en època del bandolerisme i també posteriorment durant les guerres carlines. Cap a les darreres dècades del segle XX va funcionar com a casa de colònies. | 41.7731300,2.0152800 | 418158 | 4625056 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80951-foto-08128-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la bibliografia es fa menció que a la dovella central de la porta principal de l'edifici residencial hi ha gravat l'escut familiar, disposat en posició invertida; una altra referència que es cita és que a la gran sala també de l'edifici principal hi consten algunes inscripcions a les portes d'accés a algunes cambres, datades els 1627 i el 1628. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80955 | Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIV-XIX | Es tracta d'un gran mas format per diverses construccions bastides a l'entorn de l'edifici principal, la casa, la qual queda emplaçada a la part central, amb ampliacions i volums adossats al costat sud-oest, i altres construccions unides a l'edifici principal a través d'un clos pel costat nord-est; a més d'altres edificis, com un paller i la casa dels masovers situats a pocs metres a tocar, a la banda oest i nord respectivament. L'edifici principal de l'antic mas és de planta rectangular, a quatre vents, organitzat en alçat en planta baixa, pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la planta. A l'angle més de ponent d'aquest edifici primitiu s'hi construí una torre que ofereix al conjunt un aspecte de mas fortificat. La torre, de base quadrada de prop de vuit metres de costat, s'organitza en alçat en planta baixa i tres nivells, amb una escala de cargol que accedeix fins el darrer pis. Els paraments de l'edifici principal són fets amb filades regulars de pedra desbastada i col·locada al trenca-junt en una gran majoria, destacant especialment l'aparell de l'extrem més nord i més concretament el d'aquesta façana de tramuntana, en que es pot observar una major regularitat de l'aparell. Cal dir, que en les façanes més de llevant i ponent, s'hi poden apreciar traces de diferents actuacions, reformes, ampliacions,.. En relació a la torre, els murs són de paredat comú amb les quatre cantonades reforçades amb grans carreus de pedra. Adossat al cos principal en el costat nord, trobem un mur d'un sol nivell d'alçada amb un gran portal d'accés, rematat per una gran llinda adovellada muntada damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Aquest obra a un petit clos, que uneix la casa amb els coberts i annexes del costat de tramuntana, a la vegada que dona accés a la porta principal de la casa, situada a la façana nord, corresponent a un portal adovellat de mig punt. També en aquesta façana de la casa, destaca una petita finestreta, situada a la planta segona, feta amb quatre blocs monolítics, d'aquests el que actua de llinda conforma un arc de mig punt. Pel que fa a la resta d'obertures de la casa, trobem registres de diferents cronologies i per tant, amb diferents tipus d'acabat; en aquest sentit les obertures del cos principal no segueixen una lògica compositiva, segurament degut a les nombroses intervencions, ampliacions o reformes dutes a terme al llarg del temps. Podem observar des d'obertures del tipus espitllera fins a obertures que obren a balcons amb voladís; també fer esment a que a la façana més sud-est, en el nivell sota coberta, hi ha diverses obertures que formarien part d'una mena de galeria o assecador. A grans trets la majoria d'obertures de la casa i torre mostren unes característiques similars amb llindes monolítiques planes, unes sense cap element ornamental i altres amb alguna motllura senzilla. La torre disposa d'obertures distribuïdes uniformement, a planta baixa només una de petitona en una de les façanes; en els tres nivells restants, una obertura per nivell en cadascuna de les tres façanes visibles. A planta primera, una de les obertures obra a un balcó amb llosa de pedra i una altra, a una terrassa, amb accés també des de l'edifici principal; aquesta obertura té la data 1629 incisa en la llinda monolítica. Pel que fa a les finestres del darrer nivell són de mides menors i acabat més senzill. Com s'ha esmentat, totes aquetes obertures tenen les mateixes característiques; és a dir, brancals de grans carreus de pedra que sostenen unes llindes monolítiques i ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. En el cas del balcó, aquest disposa d'una barana de ferro de forja de barrots simples i passamà senzill, també de ferro, amb reganyols decoratius a la zona del sòcol i sota el passamà. | 08128-21 | a l'àrea central de la zona est del terme municipal. | Els orígens del mas Rubió es remunten a l'època medieval, segons consta a la bibliografia, la primera notícia de la que es té constància del mas és del 1263. El mas Rubió consta en el fogatges de 1497 i de 1553, en els que hi figura 'Valentí' Rubió i Jaume Rubió, en cada cas. Arquitectònicament, la seva estructura mostra diferents fases constructives resultat de les obres que ha experimentat al llarg dels anys i que abasten un ampli ventall cronològic En aquest sentit, l'edifici conserva alguns elements segurament del període baix-medieval, tot i que les obres modernes, especialment les del segle XVII, amb la construcció de la torre i algunes actuacions a l'edifici principal, comportaren una ampliació i important modificació de l'aspecte del mas. Pel que fa a la torre en les referències publicades s'esmenta que la tradició oral atribueix la construcció de la torre a que l'hereu del mas estava involucrat en les baralles entre nyerros i cadellls, aquest s'hagué d'amagar a Alpens, on el va trobà un pastor que li recomanà que es construís una torre per refugiar-se; aquesta obra fou molt costosa econòmicament obligant a l'hereu a vendre gran part de la finca. Les referències documentals al mas o a algunes persones del llinatge Rubió, són diverses, especialment a partir del segle XVIII i XIX, en documents de vendes de terres, creació de censals, etc. | 41.7544900,2.0385600 | 420070 | 4622965 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80955-foto-08128-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'esmentada terrassa és una estructura de només una planta situada entre la torre i una façana lateral del cos principal, tot conformant un porxo a planta baixa; a la terrassa hi ha un pou i l'accés a una cisterna. A pocs metres del mas es localitza l'antiga casa dels masovers Dita casa, de planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener orientat el paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici, ha estat molt reformada. Presenta la part baixa uns murs de paredat i una planta pis amb un revestiment fet a base d'un arrebossat simple. Les portes i finestres no tenen cap tipus d'emmarcament remarcable.A l'interior de l'edifici principal es conserven elements arquitectònics remarcables; a la planta baixa de l'edifici trobem un arc d'apuntat i un espai del celler amb coberta de volta. Les estances de la planta baixa conserven el celler amb diversos elements d'interès com pot ser una premsa del segle XVIII, tines, botes, i també l'espai destinat a pastador i forn de pa, en el que es conserva l'estructura del forn. Dels nivells superiors es pot fer esment a la conservació de diversos elements propis dels masos com l'estructura de pedra d'un pica, alguns festejadors, o forjats de guix emmotllat amb representacions heràldiques, elements florals entre altres. També és d'interès l'existència d'alguns petit tram de mur construït en opus spicatum. | 94|96|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81191 | Barraca del Camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-vilatercana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6678) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-257 | a l'oest de la masia la Coma, en el vessant occidental de la carena. | 41.7782500,2.0257600 | 419036 | 4625615 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81191-foto-08128-257-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49676 | Els Clots de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-sant-marc | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | una part de la casa ha cedit recentment. | Es tracta d'un habitatge isolat a quatre vents amb diversos coberts adossats situat al final d'un camí rural continuació del carrer dels Clots. El seu estat de conservació és molt precari amb diverses zones que amenacen ruïna i algunes parts que han caigut recentment. L'edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues aigües i amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Part del cos principal està ensorrat fins a la primera crugia. Tot sembla indicar que aquesta primera crugia és el resultat de l'ampliació d'una primitiva estructura. En alçat s'articula en planta baixa, pis i golfes i els paraments presenten diverses metodologies de construcció. A nivell de planta i pis s'observa un parament realitzat a base d'un paredat comú, amb carreus irregulars, amb el reforç de carreus escairats a les cantoneres, mentre que a la zona corresponent a la primitiva construcció s'observa que a partir del primer nivell els murs són de tàpia. A causa de l'esfondrament de part de la façana s'han perdut l'estructura de galeria de la planta pis i de les golfes, on només s'aprecien restes de les arcades de mig punt. Les obertures que presenta no tenen cap element destacable. Disposa de coberts adossats i exempts que envolten l'edifici principal, corresponents a estances típiques d'una explotació agrària i ramadera. Majoritàriament construïts de forma senzilla amb maó i totxanes i cobertes a una vessant de teules i de plaques de fibrociment ondulat. | 08092-35 | a l'oest de la barriada de Cal Bassacs, i proper a la capella de Sant Marc. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XVIII-XIX amb una ampliació posterior. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Clots de Sant Marc, la qual consta que era de Ventura Teixidor, de Valldoriola. Documentalment, consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Clots de Sant March', en relació al qual hi consta referenciat Ramon Calveras. | 42.0216900,1.8790600 | 407197 | 4652792 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81036 | Descans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/descans | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta que presenta una jove nua asseguda a terra damunt d'una peanya feta amb un bloc de pedra sorrenca rectangular. La figura de la jove es recolza de costat amb la mà dreta, mentre que la mà esquerra reposa sobre el genoll esquerra ja que té la cama flexionada. Llueix un pentinat senzill amb el cabell recollit al clatell formant un petit monyo. En general, les formes de l'escultura ens apropen a una concepció classicista que amb l'afegit de la postura de la jove emfatitzen el caràcter de tranquil·litat i serenitat de l'obra. Mesura 125 x 115 cm aproximadament. | 08128-102 | a l'interior del cementiri municipal. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7649900,2.0165300 | 418252 | 4624151 | 1962 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81036-foto-08128-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81036-foto-08128-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Lluís Montané Mollfulleda | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80977 | Tombes dels rectors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-dels-rectors | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | Les lloses que assenyalen les ubicacions de les tombes d'antics rectors de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders estan ubicades a la zona central de la nau de l'església, concretament l'espai que correspon al passadís central, amb els bancs a banda i banda. Es tracta d'un conjunt de lloses mortuòries en les que hi ha decoracions diverses, bàsicament amb elemens gravats conformant diferents dibuixos, com una calavera amb dos ossos creuats al darrera tot dins un forma ovalada i amb decoracions de volutes al seu voltant, un altre exemple és similar a l'anterior però dins l'oval hi ha una corona; altres lloses contenen inscripcions gravades que indiquen dades referents al sepeli, com el nom o referència de la família que hi ha sepultada i l'any; un exemple és 'SEO.P. DE. IASIO RUBIO. Y DELS. SEUS.1702.' o 'HIC IACET SE-PULTUS RDVS ISIDORUS RU-BIO'. | 08128-43 | a l'interior de l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a la nau central. | Les sepultures daten bàsicament del període d'ampliació de l'església parroquial al segle XVIII. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80977-foto-08128-43-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81075 | Dona conquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-conquesa | XX | Es tracta d'una escultura damunt una peanya de pedra on es presenta, en un bloc tallat en formes geomètriques, una figura femenina en relleu que sobresurt del pla posterior. La figura està col·locada en posició dreta, en postura estàtica, amb vestit llarg fins als peus. En general, les formes i traços de l'escultura són molt esquemàtics, sense profusió de detalls. La peça és de pedra calcària amb unes mesures aproximades de 201 x 103 cm. | 08128-141 | a l'inici del Carrer del Repetidor | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7583500,2.0154700 | 418155 | 4623415 | 1966 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81177 | Barraca 2 de Bosc Mitger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-bosc-mitger | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6512) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud-est i de llinda plana monolítica. | 08128-243 | a l'extrem sud-occidental del Bosc Mitger, prop del Coll de la Fàbrega | 41.7652900,2.0417400 | 420348 | 4624161 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81177-foto-08128-243-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80954 | El Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XV-XIX | Es tracta d'un gran casalot compost per diversos volums que s'han anat construint al llarg del temps al voltant d'un cos principal més antic. Aquest cos principal, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte l'actual façana principal. Al conjunt s'hi accedeix a través de dos portals, instal·lats en una tanca perimetral existent al costat de tramuntana; el portal principal està situat al mur nord de la tanca i al costat de l'estructura d'una petita capella, de la qual un dels murs serveix com a part del mur de la tanca perimetral. Dit portal disposa d'una gran llinda monolítica de pedra muntada damunt uns brancals realitzats amb grans carreus. A través del portal s'accedeix a un pati presidit per l'actual façana principal de la casa; en aquest clos hi ha un banc de pedra que aprofita una llinda monolítica amb la data 1708 incisa. Els paraments d'aquesta façana principal, orientada al nord, estan fets a base de carreus de pedra irregulars disposats formant un paredat comú i s'observen, però, tirades de cantoneres embotides en els murs, la qual cosa denota l'existència d'ampliacions d'una construcció preexistent. A la planta baixa es disposen tres portals de diferent estructura; el primer d'ells és adovellat i en forma d'arc de mig punt que carrega damunt uns brancals de grans carreus ben tallats i escairats; el segon, amb la llinda monolítica muntada damunt uns brancals de grans carreus; el tercer portal és més senzill i disposa d'una llinda de fusta damunt brancals de carreus irregulars. Entre aquest dos darrers portals es localitza una quarta obertura que no està situada arran de terra, sinó lleugerament més elevada, està rematada per un arc escarser amb dovelles de de pedres desbastades; aquesta obertura obra a un petit espai cobert per una volta rebaixada de pedra que es devia tractar d'un antic punt de càrrega i descàrrega del celler i/o de les tines, conservant-se encara al seu interior elements visibles com una tina o una premsa. Pel que fa a les obertures dels nivells de planta primera i segona, presenten quatre eixos verticals d'obertures amb les mateixes característiques: finestres amb ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, brancals de grans carreus de pedra i llindes monolítiques. Altres finestres de les mateixes característiques, però més petites, completen les obertures d'aquesta façana. A la façana posterior, la sud, s'observa també que el volum principal compta amb dos cossos laterals adossats, part dels quals al nivell de planta primera s'han condicionat com a terrasses de moderna factura; al costat nord-oest hi ha l'estructura d'un pou d'aigua amb accés des de la terrassa. La façana està revestida amb un arrebossat simple, presenta diverses obertures de diferent estructura, balcons ampitadors, finestres goticitzants, grans arcs de mig punt, etc.. | 08128-20 | a l'extrem sud del terme municipal. | La masia el Rossinyol mostra diverses fases constructives que assenyalen una dilatada evolució arquitectònica que ocupa un ampli ventall cronològic, des d'època medieval fins actuacions contemporànies. La fisonomia actual es correspon sobretot a les important obres de reforma i ampliació realitzades al llarg del segle XVIII (coincidint amb un període d'augment de població i desenvolupament agrari, entre altres), fet que es constata amb l'existència d'algunes llindes amb dates incises del segle XVIII, i les obres del segle XIX, com la construcció del mur de tancament del pati, la capella i el pavimentat de l'era. Els orígens del mas es remunten a l'època medieval, període del qual és probable que es conservin restes en part de les estructures de la casa, especialment a la zona de planta baixa. D'aquest període consta la referència publicada que cita a un Feliu de Rossinyol com a testimoni en una escriptura de venda del 1444. En els fogatges de 1497 i 1553 consten referenciats Bartomeu Rossinyol i Pere Rossinyol, respectivament, que testimonien l'existència i ocupació del mas. En la bibliografia (PERARNAU; PIÑERO: 1993,75) es fa menció a que al 1614 es realitza alguna actuació de reforma. Documentalment l'indret del Rossinyol, el seu termenal, i el llinatge apareixen citats en diversos documents, especialment en època moderna. Al segle XVIII la família propietària perdria el nom del llinatge, passant al cognom Gamissans, en unir-se a aquesta família per núpcies de la pubilla, passant a portar els cognoms Gamisans Rossinyol. Aquesta família és coneguda per la figura del monjo de Montserrat, Gregori Estrada Gamissans, qui fou un gran musicòleg, i del qual s'ha escrit que va passar la infància al mas. Als anys 30 del segle XX, el mas va ser comprat per Fèlix Escales, director d'una entitat bancària i qui fou nomenat president de la Generalitat a l'octubre del 1934, arran de l'empresonament del govern republicà del 1934. Sembla que es deu a aquest personatge l'existència i conservació de la interessant biblioteca. El mas el Rossinyol fou confiscat durant el 1936 pel govern municipal revolucionari de Monistrol de Calders. La família recuperà el mas l'any 1939. Pels volts dels anys 80 del segle XX el mas canviaria novament de mans. | 41.7307800,2.0149900 | 418080 | 4620354 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80954-foto-08128-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una llinda de la zona alta d'aquest frontal sud es pot llegir la data de 1797. Davant i als peus de la façana posterior, trobem una estructura baixa, d'un sol nivell de planta, de moderna construcció, on en una llinda es pot llegir la data de 1788. Sembla que en els interiors hi havia els estables, el celler i tines a la planta baixa, i estances destinades a habitatge a la planta primera; també més modernament la planta sota coberta, les golfes s'habilitaren com espai residencial. La casa principal és d'ús de residència dels propietaris i la part més de llevant dels masovers. Sembla que l'estructura principal es conserva en bon estat, mantenint elements com forjats, pintures, etc., de l'època d'esplendor del mas. La diversitat d'elements arquitectònics, de materials constructius i d'acabats, així com l'existència volums i estructures que es sobreposen o adossen a altres volums anteriors, constaten que és el resultat de diferents fases constructives. El conjunt compta amb altres estructures i elements propis d'una gran masia, com un paller, magatzems, corts, entre altres. Destacar que l'era, de dimensions considerables, queda emplaçada davant de la casa, entre el mur de tanca del costat de tramuntana i el paller, situat una metres més al nord; aquesta conserva el paviment enrajolat.En la bibliografia es referencia l'existència d'una completa i ben conservada biblioteca. | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81265 | Barraca del Geroni a la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-geroni-a-la-serreta | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6036) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (tot i que una mica irregular), coberta de lloses disposades planes, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. Destaca per les grans dimensions dels blocs utilitzats sobretot a la façana, emmarcant la porta d'accés. L'interior és visible la roca natural, aprofitada com a part de l'estructura i determinant una planta interior irregular. | 08128-331 | a l'extrem sud de La Serreta, sobre els Horts dels Pins. | 41.7639400,2.0135600 | 418004 | 4624037 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81180 | Barraca - bauma del Peter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-del-peter | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7435) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | el mur de tancament està parcialment ensorrat. | Barraca situada en una bauma, comptava amb un mur frontal de tancament, avui parcialment esfondrat. L'espai interior conforma una planta irregular. L'obertura de la bauma és orientada a migdia. | 08128-246 | a l'extrem oest del terme municipal, prop del límit del terme municipal. | 41.7601100,1.9905500 | 416086 | 4623634 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81180-foto-08128-246-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81179 | Barraca 2 del Bosc del Vintró(Mussarra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-del-vintro-mussarra | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6424) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen les lloses centrals de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica. | 08128-245 | a l'extrem oest del terme municipal, prop de la fita de Monistrol de Calders, Talamanca i Calders. | 41.7525000,1.9812500 | 415303 | 4622799 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81179-foto-08128-245-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81178 | Barraca 1del Bosc del Vintró(Mussarra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1del-bosc-del-vintro-mussarra | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6423) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta quadrada, amb coberta de falsa cúpula; la porta és orientada al sud i de llinda plana monolítica. Als peus de la barraca, adossada al costat mateix de la porta, hi ha una altra petita estructura amb un espai interior reduït, també de pedra seca. | 08128-244 | a l'extrem oest del terme municipal, prop de la fita de Monistrol de Calders, Talamanca i Calders. | 41.7528300,1.9807200 | 415259 | 4622836 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81178-foto-08128-244-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81145 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6728) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-211 | a l'extrem occidental de la Soleia del Mas Pujol, al costat de migdia del Collet del Benet. | 41.7607000,1.9942600 | 416395 | 4623696 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81145-foto-08128-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81000 | Pedrera d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-sala | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedrera_d%27en_Sala | XX | Pedrera d'extracció de pedra del tipus sorreca; el material que s'extreu es talla en blocs de pedra i és per a usos diversos, tals com material constructiu per murs, llindes, ampits i muntants d'obertures, per esculpir elements ornamentals o elements arquitectònics de tipologia molt diversa. | 08128-66 | a l'extrem nord-oest del municipi, al nord de la granja dels Campassos. | Es tracta d'una pedrera en funcionament, el sistema d'extracció dels blocs de pedra és per procediment industrial a partir de diferents tipus d'explosius. L'empresa que explota la pedrera realitza diferents tipus de treballs en l'acabat dels seus materials, des de peces purament més mecanitzades a elements treballats manualment amb acabats de tècniques diverses, des pedra polida, buixardada o punxonada. Es tracta d'una pedrera d'explotació contemporània, des de la segona meitat del segle XX, tot i això, és un exemple de la perduració d'aquesta activitat industrial al municipi que manté en la part d'acabats del material l'evolució de la tradició del treball de la pedra. Aquest tipus d'indústria ha estat molt important i arrelada al municipi. | 41.7716700,2.0056100 | 417353 | 4624903 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom oficial de l'explotació és Pedrera de Monistrol, tot i que el nom que més utilitza la gent del poble és la Pedrera d'en Sala.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81216 | Barraca del Dretxu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-dretxu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6030) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns despreniments. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-282 | a l'extrem nord-occidental del Sot de l'Arç, proper i a l'est del Gorg de Saladic. | 41.7545800,2.0246400 | 418913 | 4622988 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81216-foto-08128-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81176 | Barraca 1 de Bosc Mitger(Rubió) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-bosc-mitger-rubio | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6554) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | està en força bon estat però amb sediment que s'ha anat acumulant a l'interior. | Barraca del tipus terrera que aprofita uns grans blocs de roca, de planta irregular, amb accés que obra al sud-oest. | 08128-242 | a l'extrem nord-occidental del Bosc Mitger, prop del Torrent de Colljovà. | 41.7657900,2.0394100 | 420155 | 4624219 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81176-foto-08128-242-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81133 | Barraca 6 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7168) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen algunes lloses de la part central de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria amb part de l'estructura adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a ponent. | 08128-199 | a l'extrem nord-est de la vall del torrent de la Baga Cerda, a la part baixa de la vall. | 41.7880900,2.0350000 | 419816 | 4626699 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81133-foto-08128-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81266 | Barraca del Quirzet als Horts dels Pins de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-quirzet-als-horts-dels-pins-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6525) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta irregular tot i que tendint a circular, amb coberta de falsa cúpula, i amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. L'estructura està bastida aprofitant el terreny natural, bàsicament, afloraments de roca. Al costat mateix, i en part adossada a la barraca, hi ha una escala feta amb materials contemporanis. | 08128-332 | a l'extrem nord-est de l'Hort dels Pins, al peu de La Serreta. | 41.7635300,2.0141100 | 418049 | 4623991 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81266-foto-08128-332-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81028 | Font del Carrer del Call | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-del-call | XX | Es tracta d'una font urbana situada en un racó de descans en la que a més de la font, hi ha un banc i un petit parterre amb una escultura ornamental. La font és una estructura formada per una base de pedra, concretament una pica de mitja esfera rebaixada pel seu interior, recolzada sobre una columna de secció circular, també de pedra; la part superior que acull el brollador d'aigua és una peça de ferro que reprodueix l'escut de Monistrol de Calders. | 08128-94 | a l'extrem nord del Carrer del Call amb la confluència del Carrer Mallola. | 41.7610700,2.0138600 | 418025 | 4623719 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81028-foto-08128-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81028-foto-08128-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81069 | Monòlit (Símbols) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-simbols | XX | presenta signes d'erosió. | Es tracta d'una escultura formada per la unió de dues peces de pedra conformant un monòlit vertical de secció quadrada i lleugerament piramidal. A cadascuna de les quatre cares hi ha representats diferents animals en baix relleu, amb part del perfil pintat en negre; cada animal va acompanyat d'una paraula gravada a la pedra. L'obra és de pedra sorrenca de Monistrol de Calders, té unes mides aproximades de 516 x 70 cm. | 08128-135 | a l'extrem nord del Carrer Fèlix Estrada Salaric, prop de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597600,2.0126100 | 417919 | 4623574 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81069-foto-08128-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 49713 | Xemeneia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | mostra una lleugera inclinació cap al sud. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Bassacs disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa d'un anell i és coronat per un altres anells formant motllura, tot fet de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 18 metres. | 08092-72 | a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de les naus més recents. | L'origen de la fàbrica de Cal Bassacs data del 30 de maig de 1862, amb la sol·licitud, per part del matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs, per poder construir una fàbrica tèxtil i un molí. Sembla que finalment no es va construir el molí però si dues fàbriques. El matrimoni mantenia el seu taller amb telers destinats al teixit de cotó, a l'edifici on residien, a l'actual plaça de la Vila. Els Teixidó-Bassacs es van dedicar bàsicament al lloguer de les fàbriques a altres empreses, no serà fins anys més tard que funcionaran les dues fàbriques sota la mateixa raó social. El 1917 les societats que feien anar les fàbriques eren Teixidor i Cia i Josep Fusté Teixidor, moment en que passen a ser gestionades per membres de la família propietària o familiars. Les empreses gestores anirien canviant al llarg dels anys. Ricard Teixidor Masjuan, el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 42.0236500,1.8850700 | 407698 | 4653003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012 ,45) recull que la xemeneia 'va ser construïda entre els anys 1946-1947'. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 81027 | Font i monument commemoratiu de l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-commemoratiu-de-lavinguda-del-dr-pere-tarres | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d'arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l'aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l'aixeta compta amb la inscripció 'Monistrol 1988' a cada costat del frontal. L'espai que acull la font és un racó delimitat, a l'extrem nord, per un mur de pedra en el que hi ha un banc també de pedra; i al costat sud per un parterre amb arbusts i un monòlit commemoratiu en homenatge al Doctor Pere Tarrés. La inscripció indica: 'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. Jesús... Faig bot de continència perfecta... Monistrol de Calders, Nadal de 1927. El vostre servent Pere Tarrés i Claret. 1-8-1976'. | 08128-93 | a l'extrem nord de l'Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l'inici del Carrer de l'Església. | 41.7596700,2.0134800 | 417992 | 4623563 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81027-foto-08128-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81027-foto-08128-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81248 | Fita tritermenal Calders, Monistrol de Calders i Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-calders-monistrol-de-calders-i-talamanca | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XVII | la superfície de la pedra està lleugerament erosionada i amb presència de líquens. | Fita de delimitació dels termes municipals de Calders, Monistrol de Calders i Talamanca; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. El bloc de pedra és de base més o menys rectangular allargada, amb la part superiot acabada en forma tendint a semicircular, tot i que amb parts escapçades, en part resultat d'alguns trencaments produits amb el pas del temps; compta amb detalls incisos a cada costat. A un costat s'identifica el que podria ser un 9 i un 6 o un 9 i una C, i a l'altre costat, poc llegible, semblaria una T. | 08128-314 | a l'extrem més occidental del terme municipal, a l'inici del Serrat del Vintró. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Aquesta fita es correspondria a una de les fites antigues de delimitació del terme entre Calders i Talamanca. | 41.7529800,1.9789200 | 415110 | 4622854 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 80956 | Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XIX | El conjunt de construccions que conformen el mas l'encapçala un edifici residencial, de planta rectangular, al qual s'han anat afegint altres volums. L'edifici principal doncs, s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Aquesta presenta un portal d'accés a l'interior en forma d'arc de mig punt, adovellat i muntat damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Per la part posterior, en aquest cos principal s'hi ha afegit la remunta d'un pis superior; és a dir, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquesta façana posterior són simples i no presenten cap tipus d'organització. Tant aquest edifici com els volums afegits presenten una paraments coberts per pintura blanca llevat dels angles on es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra. És probable que els paraments estiguin realitzats amb el típic paredat comú d'aquestes construccions rurals. El conjunt presenta altres construccions adossades modernament sense cap tipus d'interès patrimonial. | 08128-22 | a l'extrem est del terme municipal, a peu de l'antic camí de Granera | Els orígens del mas Saladic es remunten a finals de l'època medieval, període en que rebia el nom de mas Moragues. En el fogatge de 1553 consta referenciat Valentí Moragues a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. En època moderna, arran de les crisis econòmiques, demogràfiques i sanitàries molts masos van quedar deshabitats; és en aquest context que segons Gustau Erill (ERILL,GUAL, MANENT:2006, p. 38-39), la família Saladic va adquirir alguns masos rònecs entre els quals el de Moragues i el Golobard. Erill recull que en la documentació consta que el mas Saladic va quedar enrunat i el mas Moragues dempeus, però que el que succeí és que la família Moragues s'havia extingit i havia sobreviscut la nissaga Saladic, la qual es traslladar a viure a l'antic mas Moragues passant a adoptar el nom d'aquesta família. Segons anota Erill, podria ser que l'antic mas Saladic es trobés al lloc on es situen les restes del Molí d'en Sala. La família Saladic comptava amb les finques dels antics masos rònecs esmentats i les del mas Moragues, llavors ja Saladic; degut a necessitats econòmiques, la família s'anà venent terres i establint parcel·les que afavoriren i permeteren l'important creixement del poble durant al segle XVIII. | 41.7569500,2.0208200 | 418598 | 4623254 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80956-foto-08128-22-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les fonts publicades consta que es conserven dues inscripcions, una de la data de 1664 en una finestra, i una segona, que hi diu 'JOSEP SIUROI 16 SALADIC 96'.Les terres i parcel·les venudes en les que es desenvolupà la urbanització del part del poble al segle XVIII, comprenia la zona de l'actual carrer del Torrent, i posteriorment també el carrer de la Mallola, carrer de la Vinya, part del carrer del Call,i el carrer de Sant Llogari. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81037 | Arias Gonzalo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arias-gonzalo | Es tracta d'una escultura exempta que presenta una figura masculina en posició dreta, amb un vestit llarg, barba i casc, porta una espasa a la mà dreta i dues creus a la mà esquerra a la zona del pit. La peça és de pedra calcària de Campo Real. En general, les formes i traços de l'escultura són força esquemàtics. Les mesures aproximades són 200 x 110 cm i 3.950 kg. | 08128-103 | a l'exterior del cementiri municipal, a pocs metres de la portalada d'accés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7648600,2.0162400 | 418228 | 4624137 | 1932 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81037-foto-08128-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81037-foto-08128-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tomás Crespo Rivera | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81038 | Símbols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/simbols | XX | Es tracta d'una escultura exempta formada per un bloc treballat a quatre cares, conformant diferents formes més aviat geomètriques, en les que hi ha representades quatre figures femenines en baix relleu, una a cada cara; es tracta de figures amb trets molt esquemàtics, amb vestits del tipus hàbit, llarg fins els peus, i amb mocador al cap. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures aproximades són 208 x 70 cm i 7.500 kg. | 08128-104 | a l'exterior del cementiri municipal, a pocs metres de la portalada d'accés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7647500,2.0162700 | 418230 | 4624125 | 1968 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81038-foto-08128-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81038-foto-08128-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81260 | Restes del Mas Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-mas-turo | XVIII | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'estructures entre les que s'hi identifiquen les traces d'alguns murs i el pla d'una era, el conjunt sermbla que pot correspondre a les restes d'un mas. | 08128-326 | a l'est del poble, a la Daina, vers el nord-est del Molí d'en Sala i en un pla sobre la pista. | Segons explica Gustau Erill, en la recerca per diferents arxius, ha recollit diverses referències documentals al Mas Turó que permenten apuntar una cronologia relativa del segle XVIII com a possible origen del mas. La confrontació de les notícies referides al mas amb la ubicació d'aquestes restes fa pensar que es podrien correspondre al Mas Turó. Entre altres, una de les referències documentals recopilades per Gustau Erill (ACA, Manual Notarials Francesc Pujol i Ferrer, Notari públic de Moià, Manual 1758, f. 189 v.) recull l'establiment en emfiteusi de Josep Rubió, treballador del mateix lloc, a primera rabassa, una peça de terra erma d'una quartera i sis quartans al Sot de la Dayna, que és de pertinença del Mas Turó, derruït i unit al de Rubió. | 41.7577100,2.0278800 | 419186 | 4623332 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80944 | Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-sala | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El Molí d'en Sala està conformant per diferents edificis totalment reformats per destinar-los a turisme rural, de conjunt de construccions destaca l'edifici central que corresponia al casal moliner, seria l'edifici del molí vell, aquest compta amb una construcció annexa, i també hi ha un tercer volum, que havia conformat un molí de dimensions molt menors . Aquest edifici, fins a nivell de forjat de la planta primera, mostra els murs i diferents elements arquitectònics originals; es tractava d'un edifici de tres plantes. Així, podem veure diverses de les seves finestres conformades per llindes de pedra plana monolítica, amb carreus als muntants i ampits de pedra, tot de peces més o menys ben tallades; els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulats, amb peces més ben desbastades als angles. L'element que més destaca és l'obertura del carcabà, feta en volta de canó de pedra i en el que avui dia encara hi podem veure que estava dividit en dos espais, segons expliquen perquè disposava de dues sortides d'aigua corresponents a dos rodets que feien moure dues rodes diferents.El casal moliner a més dels edificis complementaris, conserva tot un seguit d'altres elements vinculats al molí, com són la gran bassa i pou, avui dia reformada i reconvertida per a altres usos més lúdics relacionats amb la casa de turisme rural. De fet, no és una bassa, sinó que compta amb dues basses i els canals fins al molí corresponent. | 08128-10 | a l'est del nucli urbà, passat el mas Saladich, seguint el camí de Granera. | Les referències documentals al molí es remunten a finals del segle XII, concretament al 1192; època en que el molí era propietat del mas Sala Abadal. Posteriorment formà part de la masia Rubió, tot i que posteriorment en deixaria de formar part encara que mantenint alguns drets sobre el mateix. Al 1500 va passar a mans dels Sala, que li donaren el nom que ha rebut fins l'actualitat. Consta que va estar en funcionament fins poc després de finalitzar la Guerra Civil; entorn als anys 80 del segle XX es trobava sense ús, per bé que a les basses es va instal·lar una piscifactoria de cria de truites de riu, però que no va tenir èxit. Els darrers anys els edificis del molí i els elements que en formen part han estat reformats i alguns ampliats, actualment són destinats a turisme rural. | 41.7566900,2.0262500 | 419049 | 4623221 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80944-foto-08128-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entorn a 400 metres aigües amunt de la riera de Sant Joan trobem la resclosa i l'inici del canal que porta l'aigua cap a les basses del molí. A tocar de la base de la presa es pot observar en la mateixa roca diversos forats de planta circular, corresponents al testimoni de l'antiga presa del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49812 | Escultura de Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-honorat | XX | <p>Escultura exempta realitzada en fusta pel veí de Gironella Jordi Tomas segons consta en una placa situada a la peanya de l'escultura amb la següent llegenda: 'Ofrena de les Forneries / Artigas, Ballús, Coma, / Rosell, Rotllant, Vilalta, / A la Parroquia de Gironella / 16 DE MAIG DE 1985 / DISSENYAT I REALITZAT PER / JORDI TOMAS VEÍ DE GIRONELLA'. Al frontis de la peanya i en una altra placa hi diu 'SANT HONORAT'. L'escultura presenta al bisbe Honorat frontalment, en posició hieràtica força inexpressiva i rígida, amb un dels símbols del seu càrrec, la mitra de bisbe ja que ho fou d'Amiens, a més de la pala de forner com a símbol dels flequers. Segons la tradició, Sant Honorat venia de família de forners i havia inventat la manera de fer el pa dels tres crostons, a Catalunya nomenat també com a pa de cantells, pa de merlets, pa fressat, pa de canonge o pa de tres corns. Els forners i flequers de Catalunya van adoptar a Sant Honorat com a patró ja a l'Esta Mitjana, tradició que s'ha mantingut fins els nostres dies.</p> | 08092-171 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>La placa que hi ha a l'escultura indica que la peça va ser realitzada el 1985 com a ofrena de diferents forners a la parròquia de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 1985 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49812-foto-08092-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jordi Tomàs | 119|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 49811 | Escultura del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-sant-crist | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVI | <p>El món cristià ha desenvolupat diverses iconografies per representar Jesús com per exemple el pantocràtor, el maiestas dómini, la majestat o, com en el cas que ens ocupa el Crist Crucificat, amb un caràcter més humà i realista. Aquesta humanització en part es deu a la influència de la pietat franciscana on l'aspecte sofrent preval, sobretot a partir del segle XIII, pel damunt de l'aspecte gloriós anterior (maiestas domini, pantocràtor). El Crist es presenta abatut, realista, gairebé nu a amb les quatre extremitats clavades a la creu amb els dos peus clavats amb un sol clau d'influència gòtica. La imatge, malgrat que és força estilitzada, no deixa de ser naturalista. Encapçala la creu el rètol INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum).</p> | 08092-170 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Segons consta a la bibliografia publicada, el Crist es va salvar de la crema del 36 i indiquen que podria ser obra del XVI. Es tracta d'una de les poques peces conservades i procedents de l'església vella de Santa Eulàlia.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49811-foto-08092-170-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 95 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 49810 | Escultura de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-roc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'.</p> | XVIII-XIX | <p>A l'angle sud-est del creuer es localitza una escultura exempta de Sant Roc, copatró de l'església. Està representat amb els atributs de pelegrí, és a dir, amb el barret, la capa amb la petxina i el llarg bastó. Es tracta d'una escultura que substitueix la que es va cremar durant la guerra que va ser donada a la parròquia per l'arquitecte Alexandre Soler que la va comprar a un antiquari. Als peus del Sant hi ha la representació del gos, típic en la simbologia del Sant. Segons la llegenda, Sant Roc, que era natural d'Occitània, pelegrinà a Roma en el moment més àlgid de la pesta negra trobant-se molts malalts pel camí. Tan és així que es va dedicar a atendre'ls i a conviure amb la seva malaltia, fins que, malauradament, es va contagiar. Seguint amb la llegenda, un gos que passava per les afores de la ciutat de Roma se'n va compadir i a força de llepar-li les nafres el va guarir. A més, el gos cada dia pispava un pa i li portava per tal d'alimentar-lo. Per això l'escultura presenta en la imatge de Sant Roc, les nafres ensangonades a la cama dreta i el gos als seus peus. Antigament era tradició posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epidèmies.</p> | 08092-169 | a l'església de Santa Eulàlia de Gironella. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | <p>Es podria inscriure dins la imagineria barroca de finals del XVIII, fins i tot d'inicis del XIX.</p> | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49810-foto-08092-169-3.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-08 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 49786 | Festa de Sant Marc i vot de poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marc-i-vot-de-poble | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3 | XVIII-XXI | Coincidint amb el 25 d'abril, diada de Sant Marc, es puja a l'església de Sant Marc per fer el Vot de Poble. Antigament es pujava a peu des de diferents indrets, actualment un nombre important de persones continuen mantenint el costum, alguns pugen en grup, els escolars i altres colles. Els actes consisteixen en una missa, amb la cantada dels goigs, seguida de la benedicció del terme, i posteriorment es reparteix coca amb xocolata i habitualment també una taronja. Ja fa uns anys que un cop acabats aquests actes també s'ofereix algun tipus d'espectacle o activitat més d'animació infantil. | 08092-145 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | El vot de poble a l'església de Sant Marc sembla que es va establir a finals del segle XVIII en agraïment per haver deslliurat el municipi de la plaga de llagostes que havia afectat gran part de la Catalunya Central. Per aquest motiu, cada any el dia de la festivitat de Sant Marc els veïns anaven en processó a la capella el dia de Sant Marc, processó presidida per les autoritats religioses i civils. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49786-foto-08092-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La festa es manté viva, habitualment hi assisteix molta gent; molts anys a l'acte hi va part de l'alumnat d'alguns dels centres de primària del municipi, els de l'Escola de Cal Bassacs sempre hi participen.L'autora de les imatges és Maria Teresa Gómez. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 49817 | Eremitori de Sant Marc de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-de-sant-marc-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SANTANDREU, M.D. (1983): 'Els grafits de Sant Marc de cal Bassacs' a El Vilatà, número 25. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X | Es tracta d'un bloc de pedra de tipus sorrenc al qual, en època medieval, s'hi construí adossada una petita església (capella); es creu que inicialment aquest roc probablement va ser emprat com a ermitori. Posteriorment, amb la construcció de la capella passà a tenir funcions d'absis. Exteriorment aquesta roca mostra una forma que tendeix a piramidal, en la que destaca que aproximadament a la zona central hi ha una petita finestreta, en part excavada en la mateixa roca i en part construïda amb carreus i morter. Aquesta finestra està emmarcada per carreus de pedra més o menys ben tallats i polits, un per costat, és feta a manera d'espitllera d'una esqueixada simple. També en la cara externa del bloc es poden observar la presència d'alguns encaixos i rebaixos a la superfície del penyal. Des de l'interior de la nau l'església, la roca mostra un gran rebaix conformant un espai buit a manera d'absis, amb la part superior en forma de coberta de mitja cúpula tot definint un arc de mig punt a la part frontal. Les mides aproximades de la planta de l'absis són uns 3 metres i mig d'ample i de fondària, defineix una planta en forma de semicercle realçat. En la superfície de l'interior de l'absis es poden observar les marques produïdes per les eines en el treball de picat de la roca per extreure pedra i allisar la superfície. Actualment l'espai s'utilitza com altar, tot i que durant anys va fer funcions de sagristia, disposant d'un envà que separava aquest de la nau. | 08092-176 | a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es creu que un primer període, que s'inscriuria dins el període preromànic, segurament al segle X, aquest roc podria haver estat emprat com a ermitori. Posteriorment, en època romànica sembla que es va construir una primera església, moment en que el roc passà a tenir funcions d'absis, passant a conformar la capçalera del temple. En el període medieval, l'església experimentaria diferents modificacions, constatant una actuació destacada al segle XIV. De tota manera, l'actual temple és una estructura essencialment barroca dels segles XVIII i XIX, però que mostra i aprofita restes d'estructures i fases constructives anteriors. A nivell documental es conserven poques referències conegudes de l'església de Sant Marc; d'època medieval consten l'establiment d'un benefici sacerdotal i diverses deixes per misses en testaments dels segles XIV i XV. La majoria de notícies es remunten a l'època moderna i contemporània. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49817-foto-08092-176-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 91|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 60232 | Camí vell de Sant Cugat/ Camí de Sagraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-cugat-cami-de-sagraments | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano. BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí: Ajuntament de Rubí. Informació oral Sr. Rufé, (febrer 2001). RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984)a Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1985a) 'Toponímics rubinencs', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 355-357. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | <p>Sortia de davant la creu de can Serra del Padró cap a ca n'Oriol i can Tiraïres, essent l'actual carrer de la Plana de can Bertran. Actualment es troba totalment integrat dins la trama urbana de Rubí, per tant, només es considera la part que es troba dins la plana agrícola de ca n'Oriol - can Sant Joan i, especialment, prop d'aquesta darrera casa, on surt del terme municipal. D'altra banda, hi ha un altre camí que enllaça amb aquest que ve des de ca n'Oriol.</p> | 08184-161 | a l'E del terme, 08191-RUBÍ | <p>Durant tot el segle XVIII les referències al camí de Sant Cugat són constants (BENCOMO et alií, 1986). La masia de can Sant Joan es troba situada al costat del camí vell o dels Sagraments que mena cap a Sant Cugat del Vallès Per travessar el torrent dels Alous hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera el camí dels sagraments era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona. L'autopista va tallar el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a).</p> | 41.4894600,2.0447000 | 420255 | 4593535 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60232-foto-08184-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi havia una explotació d'argila sota can Castanyer, al costat del camí (TURU et alií, 2000), i, a la Plana, al costat del camí, fins la primera dècada del segle XX, es conservava el topònim de 'la guixera' (Informació oral Sr. Rufé, febrer 2001) | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 81070 | Superfície esfèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/superficie-esferica | XX | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra, s'habilita una estructura abstracte formada per diferents parts metàl·liques unides. L'escultura és d'aliatge d'alumini i magnesi, mesura 250 x 160 cm aproximadament. | 08128-136 | a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597700,2.0126200 | 417920 | 4623575 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81070-foto-08128-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vicente Larrea Gayarre | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81071 | Cinta esfèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinta-esferica | XX | Damunt d'una peanya de pedra hi ha instal·lada una figura abstracte formada per diferents parts; sobre una base quadrangular metàl·lica hi ha altres parts també geomètriques unides, a grans trets una forma circular plana a la que s'hi connecta una planxa blegada en diferents direccions. L'obra és d'acer inoxidable i ferro, mesura 250 x 150 cm aproximadament. | 08128-137 | a l'Avinguda del Dr. Pere Tarrés. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7586200,2.0133700 | 417981 | 4623447 | 1970 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81071-foto-08128-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81071-foto-08128-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enrique Salamanca | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49791 | Fira de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-purissima | XX-XXI | La Fira de la Puríssima es celebra el dia 8 de desembre en diferents espais del casc antic del poble. (tot i que en les darreres edicions s'han incorporat algunes activitats al local del blat). Es tracta d'una fira considerada nadalenca, d'artesania i tradició, l'eix central des de ja fa moltes edicions o un dels elements importants de la fira és el blat de moro escairat i més concretament l'escudella de blat de moro escairat. Destaca el ja tradicional tast d'aquest plat a la Placeta del nucli antic, on des de primera hora del matí un grup de cuiners i cuineres elaboren el plat de manera tradicional, amb foc a terra i caldera/perol. Coincidint amb la fira diversos restaurants del municipi ofereixen menús especials amb el blat de moro escairat. Altres actes que es realitzen durant la jornada són un esmorzar de germanor amb pa torrat, botifarres, allioli i vi, i la trobada de gegants, a més de concursos de fotografies i el Concurs de Garrofes que l'any 2017 va arribar a la seva 25a edició. Al llarg dels anys els actes paral·lels han anat variant tot comptant amb propostes més adaptades a cada moment. Coincidint amb la Fira de la Puríssima també és moment de l'exposició del concurs de pessebres, a més de cantada de nadales. | 08092-150 | a diferents indrets del casc antic de Gironella, a la Placeta, la plaça de la Vila,.. | La Fira de la Puríssima com a Fira Nadalenc, d'artesania i tradició va iniciar-se l'any 1985, comportant que l'any 2017 s'hagi arribat a la 32a edició. Altres actes que es celebren en el marc de la fira ja fa uns anys que també es venen celebrant ininterrompudament, així, l'any 2017 s'ha fet la 30 edició de la Trobada de Gegants, el 28è tast de blat de moro escairat (en concret de l'escudella de blat de moro escairat) i la 25 edició del Concurs de Garrofes 'Memorial Maria Domènech', a més del 14è concurs d'allioli de codony. | 42.0333000,1.8827500 | 407520 | 4654077 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49791-foto-08092-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 81193 | Barraca del Calbet (Soleia de Pumanyà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-calbet-soleia-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6565) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta tendint a circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-259 | a Pumanyà, al costat de llevant turó on hi ha la masia, al peu del camí. | 41.7683400,2.0373700 | 419988 | 4624504 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81193-foto-08128-259-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81189 | Barraca 1 del Serrat de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6555) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-255 | a Pumanyà, a l'extrem est de la carena que hi ha al costat de llevant turó on hi ha la masia. | 41.7694700,2.0373600 | 419989 | 4624629 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81189-foto-08128-255-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml