Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85198 | Grafits del Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | XVII-XVIII | El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats. | Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII. | 08074-151 | pl. del Castell, 1 | L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85092 | Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria | 08074-45 | pl. de la Vila 5, 6 | Casa documentada l'any 1920 | 41.2084400,1.6723100 | 388690 | 4562746 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85136 | Rellotge de sol de Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-capdet | XIX | Restaurat en els últims anys | El rellotge de sol de Molí de Cal Capdet està ubicat està ubicat en la mitgera de les dues construccions annexes, de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color negre delimitat per un traç gruixut negre. A la part superior, apareix la data de 1857 emmarcada en un motiu geomètric. A sota lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més curts assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries | 08074-89 | pl. de la Vila 5 | 41.2084300,1.6723600 | 388695 | 4562745 | 1857 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 849. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85102 | Casa natal de Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel | PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XIX | La façana presenta despreniments | Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel | 08074-55 | pl. de la Vila 3, 4 | Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983 | 41.2082900,1.6722500 | 388685 | 4562729 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85165 | Relleu escut de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-escut-de-cubelles | XX | Relleu projectat amb motllures que representa l'escut de Cubelles. Té unes dimensions de 75 x 75 cm. Està ubicat a les escales d'accés al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament de Cubelles. | 08074-118 | pl. de la Vila 1 | L'escut estava ubicat a l'antic edifici de Caixa Penedès, situat al carrer Major, 1 de Cubelles, dins la oficina bancària. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Pedro Llorente Brieva | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85162 | Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles | XXI | La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm). | 08074-115 | pl. de la Vila 1 | El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 85059 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XX | Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense. | 08074-12 | pl. de la Vila 1 | Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85187 | Sardanes de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-cubelles | XX | En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert. | 08074-140 | pl. de la Sardana i c. Nou | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85103 | Estació de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-cubelles | PINEDA, A. (2009) 'El ferrocarril, a Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. PINEDA, A. (2016) 'Fent ciència ficció: coses que no van passar o com vam perdre el tren', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 95-100. PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. | XIX | L'estació de Cubelles es troba ubicada entre el sector Marítim i el barri Bardají, a la plaça homònima i a tocar també de la plaça de Pau Casals. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrangular consistent en una casa de planta baixa, pis i coberta plana (una terrassa) de cinc crugies. Conté les instal·lacions administratives i un bar a la planta baixa i habitatges a la primera planta. La façana, que dona a la plaça de l'Estació s'articula de manera molt simètrica en trams regulars de ràfec que separen les diferents alçades. A la planta baixa hi trobem quatre obertures (la porta d'accés i tres finestrals) de certa alçada i una més, a la banda meridional, de la mateixa tipologia però tapiada. Totes elles es troben coronades per arcs escarsers. La segona planta compta amb cinc finestres, totes elles del mateix format, amb arc escarser i clavellineres. Per sobre de la cornisa hi ha una barana correguda de pedra amb elements decoratius circulars situats a la part central dels espais de les lesenes. A la part central hi ha un frontó triangular amb acroteris i antefixes i un cercle que inclou un motiu indeterminat (segons les fonts consultades, podria estar format per les lletres MZA). Les façanes laterals tenen una estructuració similar però les obertures són de mida més petita on es combinen arcs escarsers amb finestres simples quadrangulars. A la banda que dona a les vies, a més, hi ha un porxo metàl·lic de factura moderna, però també els vuit fanals originals de ferro. A l'edifici original, de finals del XIX, s'hi van fer modificacions formals durant les primeres dècades del segle XX i se li va sumar un cos octogonal al banda sud-oest que es podria situar entre els anys 1928 i 1929. | 08074-56 | pl. de l'Estació s/n | Inaugurada el 16 d'abril de 1882 en el marc del projecte de la societat Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, on ocupava la qualificació d'estació de 3a categoria (junt amb Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat. La primera locomotora va passar per l'estació el dia 6 d'abril en un viatge de prova abans de la inauguració de la línia. En una edició de 1909 es presenten els croquis de les estacions de l'esmentada línia, moment que coincideix amb la creació de la doble via. Per tant, existia una estació prèvia que, durant la dècada de 1920', va ser modificada. Aquesta, amb planta baixa i una alçada, tenia forma de 'T' i comptava (a la planta baixa) amb una oficina de facturació, una sala d'espera, un magatzem, despatx de cap d'estació, vestíbul i lavabos i tenia planta de 'T'. L'estació canviaria amb l'establiment de doble via a inicis del segle XX i posterior, una mica abans de 1930, se li va afegir un cos octogonal a la banda sud-oest de l'edifici. | 41.2042900,1.6760000 | 388993 | 4562281 | 1882 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85103-foto-08074-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85091 | Cal Piular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat | Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer. | 08074-44 | pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3 | 41.2085700,1.6725800 | 388713 | 4562760 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 85150 | El geni i la força bruta - Monument de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geni-i-la-forca-bruta-monument-de-l11-de-setembre | XXI | El geni i la força bruta (Monument de l'11 de setembre) es troba ubicada a la plaça de Santa Maria, al bell mig del casc històric de Cubelles. El monument es troba assentat sobre un pedestal compost per tres cubs quadrangulars de volums diferents. Al damunt hi trobem l'escultura, realitzada en acer corten, que té unes dimensions de 350cm d'alçada per una amplada de 150cm. Es tracta d'un conjunt abstracte on una figura sembla sostenir una altra que alça un braç, tot plegat combinant formes arrodonides amb angulositats. L'autor comentà «amb aquesta escultura vull representar la força bruta, tosca, intentant oprimir la subtil expressió del ser; amb l'ús de dos materials tan antagònics, plasmo la impossibilitat de la força de matar el geni, la rauxa, el seny, ... com durant l'11 de setembre del 1714, on la força no va poder acabar amb el geni i l'esperit català». | 08074-103 | pl. de Santa Maria | Realitzada per Anselm Cabús Torra al Centre d'Art 'la Rectoria' de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració de l'ajuntament de Cubelles, la Generalitat de Catalunya i AUCAT. Fou inaugurada pel Sr. Damià Calvet el 21 d'abril de 2002, Director General d'Arquitectura i Urbanisme. | 41.2085200,1.6727400 | 388727 | 4562754 | 2002 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Anselm Cabús i Torra | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85175 | Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onze-de-setembre | XX | Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular | 08074-128 | pl. de Santa Maria | 41.2085600,1.6727000 | 388723 | 4562759 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 85152 | Monument Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-pau-casals | XX | Tot i que l'estat de conservació del monument és prou bo, aquest presenta pintades i altres agressions | El Monument Pau Casals s'emplaça a la plaça homònima, a tocar de l'estació de ferrocarril de Cubelles. Es tracta d'una escultura realitzada amb ciment i ferro galvanitzat i amida aproximadament 300 cm de llarg, per 280 cm d'alçada i per 85 cm d'amplada. La major part del monument està fornit per ciment amb una certa decoració estriada en sentit horitzontal. Té forma de bloc aproximadament rectangular en disposició obliqua, que sembla un trangle rectangle escapçat al vèrtex superior. A les dues cares del monument hi ha quatre barres en color vermell que representen la bandera catalana. L'altre element interessant, realitzat en ferro galvanitzat, es troba a l'eix vertical de l'escultura, que adquireix la morfologia d'un violoncel i que presenta una barra circular de ferro galvanitzat travessada a la meitat inferior per cinc barres més petites també de ferro galvanitzat, que representen les 5 cordes del violoncel. | 08074-105 | pl. de Pau Casals, s/n | Cubelles es va sumar als actes d'homenatge del Primer Centenari del naixement de Pau Casals, i fou a iniciativa de la Corporació municipal. El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes. | 41.2044100,1.6746900 | 388883 | 4562296 | 1977 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85152-foto-08074-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Pedro Llorente Brieva | El pressupost per la obra, entre l'adequació del jardí i el monument, fou de 250.000 pessetes | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 85161 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-3 | XX | Ha estat objecte d'actes vandàlics (informacions de setembre de 2023). | <p>Premsa de cargol fixe. A la base hi ha el plat de ferro amb canal perimetral per a recollir el most cap al broc de sortida i part central realçada per a encaixar-hi la gàbia cilíndrica de costelles de fusta. Aquesta presenta quatre cercles de ferro clavats amb reblons i que es tanquen amb quatre passadors a totes dues bandes, permetent obrir la caixa per la seva càrrega. Dins la caixa hi trobem varis discs o pilons, i la palanca de vaivé que servia per fer baixar la femella, que conforma el mecanisme de pressió. Tres barres o pòsters ubicats simètricament respecte a la gàbia i clavades al formigó, immobilitzaven el cargol en el moment d'exercir la força que l'accionava.</p> | 08074-114 | pl. de Melcior Güell i Soler | <p>La premsa va ser construïda a Vilanova i al Geltrú pel taller 'Cruells i Medina', ubicat a la Rambla Vidal número 22. Aquesta premsa és una donació la central tèrmica del Foix per part d'Endesa a l'Ajuntament de Cubelles l'any 2018.</p> | 41.2097200,1.6728000 | 388734 | 4562887 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85161-foto-08074-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85089 | Casa Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-estape | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Abandonat, balustrades trencades, igual que els vidres i algunes persianes. Jardí abandonat | La Casa Estapé es troba ubicada al carrer que uneix el casc històric de Cubelles amb la seva part nova i l'estació de FFCC, en una cantonada. Per aquest motiu presenta façana a dos carrers (C. Narcís Bardají i C. de l'Estació). Es tracta d'un edifici aïllat, amb jardí i una pèrgola a l'angle de trobada d'ambdós carrers. La façana principal es dona al carrer d'accés (C. Narcís Bardají). La casa està formada per un cos principal amb planta baixa i pis i presenta coberta composta amb teula àrab i un complex aparell de cobertura ceràmica. D'aquest cos en sobresurt una torre quadrada que assoleix una alçada més, amb coberta de teula àrab a quatre vessants i novament, repetint el model ja esmentat del pis principal, imbricació ceràmica. A la façana oposada (C. de l'Estació), se'n pot destacar un annex de cos de planta baixa que fa funcions de galeria i que està coberta per coberta plana en balcó amb balustrada. A la cantonada entre els dos carrers hi ha un pèrgola que segueix els mateixos paràmetres estètics de la resta de l'edifici. | 08074-42 | pg. de Narcís Bardají, 46. C/ de l'Estació 37 | Aquest edifici va ser fet construir per l'eminent cardiòleg cubellenc Francesc Estapé l'any 1943. En el seu testament, el va donar a beneficència a través de la Fundació Estapé. Aquesta fundació, amb problemes econòmics, ha cedit la gestió de les propietats de la citada fundació a l'ajuntament de Cubelles | 41.2052100,1.6740200 | 388828 | 4562385 | 1943 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85089-foto-08074-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85052 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104. | XVIII | L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs. | 08074-5 | pg. Narcís Bardají, 1 | L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010. | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 56201 | Fàbrica cal Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cal-maqueda | AADD (1981). 'Inicis de la indústria a casa nostra' dins la revista la Martellada. Agost, 1981. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. | La fàbrica tèxtil cal Maqueda, coneguda també com a fàbrica Argimon, es troba situada al nucli urbà d'Olost, prop de la plaça Major, en el carrer Doctor Lleopart. Es tracta d'un conjunt format per tres volums, un de central format per planta baixa i un a cada extrem de planta baixa i un pis. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color blanc, i teulada de doble vessant. La façana est, que dóna al carrer Doctor Lleopart, presenta dos portals i dos finestrals a la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres i una finestra balconera. Davant la façana hi ha dos pilons d'obra coronats amb una estructura piramidal que combina franges arrebossades i pintades de blanc amb franges de maó vist. La façana sud presenta vuit finestrals a nivell de planta baixa del volum central. El volum de la dreta (est) presenta quatre finestrals a la planta baixa i tres finestres al primer pis. El volum de l'esquerra (oest) presenta cinc finestrals a la planta baixa, un dels quals de majors dimensions, i una portal d'accés. Al primer pis s'obren set finestres. La façana oest presenta un coronament escalonat en forma de graons. Sota el carener hi ha un forat de ventilació apaïsat amb elements de ceràmica. A la planta baixa hi ha dos finestrals i un accés que condueix a l'interior i al primer pis hi ha un finestral central i dues finestres flanquejant-lo. | 08149-133 | pg. Dr. Lleopart, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica que produïa teixits de cotó, sembla que va ser construïda per un grup de propietaris del poble d'Olost, entre els quals hi havia els senyors Cases i Riera, i que el senyor Argimon la va tenir llogada fins l'any 1925, any en que es va començar a construir la fàbrica nova. Aquest any la va comprar el senyor Corderes i la va tenir, aproximadament, fins l'any 1940, any en que la va comprar el Senyor Maqueda. La fàbrica va romandre tancada entre els anys 1930 i 1931, aquest any va tornar a obrir les portes i hi van portar telers automàtics de l'exposició de Barcelona, quatre d'amples i quatre d'estrets. En total n'hi havia 30 i en feien anar 2 cada teixidora. Durant la Guerra Civil espanyola la fàbrica va estar parada i per tal que es tornés a obrir, es van recollir firmes entre els treballadors, els quals es van sindicar. Al cap de poc temps el senyor Corderes va vendre la fàbrica al senyor Maqueda. Aquest també tenia una fàbrica a Manlleu i per això s'anomenava 'Manlleu Tèxtil, S.A'. La fàbrica va tancar l'any 1952 i després fou comprada pel Sr. Argimon (un fabricant important d'Olost). Fa temps que no hi ha cap activitat industrial a la fàbrica ( AADD:1981). | 41.9852900,2.0954900 | 425073 | 4648539 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56201-foto-08149-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56201-foto-08149-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica està feta en diferents etapes. Una part estava destinada a l'habitatge.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 85129 | Casa del Passeig de Narcís Bardají, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-narcis-bardaji-8 | XX | La casa s'emplaça en un carrer principal, el Passeig de Narcís Bardají. Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i terrassa amb afegits de pisos superiors aixecats a posteriori. La façana presenta a l'actualitat un sòcol i orla decorativa en els límits de la façana. Actualment la planta baixa és ocupada per una comerç. El segon pis es compon de 4 pilars fets de maó, d'obra vista, més amples a la base i a la part superior que al cos principal. A la part de superior les imbricacions dels maons provoquen una estètica en les obertures semblants al motllurat. Una línia horitzontal de ceràmica dona lloc al terrat, tancat per barana i tres pilarets de maó decorats pel mateix tipus de ceràmica. | 08074-82 | pg. De Narcís Bardají, 8 | 41.2079300,1.6729200 | 388741 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 46970 | Màquina de trinxar tartans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-trinxar-tartans | XIX / XX | Conservació preventiva | <p>Màquina de trinxar tartrans o mares premsades de fusta. La tremuja és de boca rectangular i al fons hi ha el corró de fusta amb tot de peces de ferro amb els cantells afilats que són els que trinxen les mares. Aquest corró roda mitjançant un volant lateral que es mou amb una maneta manual. La trinxadora està sostinguda per una estructura de quatre potes de fusta. Servia per a trinxar els tartrants o mares seques després d'haver estat premsades.</p> | 08065-147 | peça donada per Sr. Josep Mollet Vallès de la Múnia al Museu de Vilafranca/Museu del Vi. | <p>La peça prové d'una casa de la Múnia i fou donada l'any 1991 al Museu de Vilafranca / Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, pel seu propietari el Sr. Josep Mollet i Vallès.</p> | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 49710 | Xemeneia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou es va construir al 1915, per tal d'acollir una màquina de vapor que dónes suport a la força hidràulica generada a partir de la resclosa i canal. Aquest element està conformat per una base quadrada d'uns 2,20 metres quadrats de costat; està feta de maó massís, mostra a la part superior de la base una filada de maons disposats en vertical conformant una mena de voladís que sobresurt del plom de la base, just en el punt d'unió amb el fust. El fust és de forma troncocònica, d'uns 20 metres d'alçada, tot bastit amb maó massís vist i coronat amb tres anells a la part alta de la xemeneia. A un costat de la base de la xemeneia hi ha una petita caseta de totxana, a manera de magatzem dels horts que hi ha al costat. | 08092-69 | per sota del darrer carrer de la colònia, a uns metres a l'oest i a sobre de les naus de la fàbrica. | Els primers passos per la construcció de la futura fàbrica i colònia de Viladomiu Nou es van realitzar al 1870, per part de Tomàs Viladomiu Bertran, fundador d'aquesta colònia i també de la colònia veïna Viladomiu Vell uns anys abans. Ambdues colònies en els seus orígens es diferencien amb les denominacions de les parcel·les dels terrenys on s'havien instal·lat, la Plana de Sant Marc seria Viladomiu Vell i la Clau de Sant Marc, Viladomiu Nou. Les denominacions definitives es produí arran de la divisió de l'herència del Tomàs Viladomiu Bertran, per part dels seus fills, Josep i Jacint Viladomiu i amb la creació d'una nova raó social que passaria a gestionar Viladomiu Nou de manera independent de la de Viladomiu Vell, l'any 1897. La colònia de Viladomiu Nou es va anar desenvolupant al llarg dels anys amb la construcció de nous edificis com l'església i la torre de l'amo, així com amb la construcció de nous blocs de pisos i mica en mica l'edificació de noves instal·lacions i la creació de nous serveis. L'any 1911 la fàbrica va obtenir la concessió per ampliar l'aprofitament hidràulic, període en que consta que la fàbrica comptava amb el reforç d'una màquina de vapor Wolff de 200 CV. La importància de la família Viladomiu Nou en la indústria dels filats i teixits, té continuïtat amb la compra també de la veïna colònia el Guixaró l'any 1929 i als anys 60 la construcció de la fàbrica de Can Llop a Olvan. Els anys 80 del segle XX la crisi arribà a Viladomiu Nou, comportant la suspensió de pagaments per part de l'empresa l'any 1982. La fàbrica fou assumida per una cooperativa i altres empreses fins al 1991 en que tancà definitivament. Actualment, està ocupada per diversos negocis, gran part de la zona industrial està en mans de l'empresa Balvitex, S.L. | 42.0031800,1.8856600 | 407717 | 4650730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,49) informa que la xemeneia disposa d'una escala interior. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81206 | Barraca 4 del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-moli-den-sala | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6475) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la part superior de l'estructura està ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment el marge del terreny; de planta circular, no conserva la coberta, la porta està orientada a ponent i no se'n conserva la llinda. | 08128-272 | per sobre del Molí d'en Sala, al vessant de llevant de la carena que s'alça al seu costat de ponent. | 41.7566200,2.0248300 | 418931 | 4623214 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81206-foto-08128-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 67604 | Camí del Figaró al Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-figaro-al-tagamanent | Mapa cadastral del Municipi de Tagamanent, 1955. Mapa del Montseny (1924), CEC. Mapa 4.2 del Pla especial del P.N.M. (1976) Diputació de Barcelona sender 16 i 43 del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. IPEC-Montseny (1998) n.2572 i 2573. LOPEZ, J. (1994). Parc Natural del Monseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. | Parts del traçat no massa clares | camí que des del terme municipal del Figaró, puja per Vallcàrquera, seguint les masies de les Planes, la Caseta de l'Agustí, el Pla de Santa Marta i cap a can Coll, la casavella de Bellver i el Turó. També hi ha un camí que puja pel Figaró, però també es pot agafar per la Garriga: seguint el Roc Centelles, la collada del Mojó, el turó de les Plomeres, les Queredes i després cap a les cases de l'Agustí i el Bellver. | 08276-124 | per Vallcàrquera i Roca Centella. | Camí que portaria als masos dispersos d'aquesta zona i permetria accedir al Turó, on la documentació ens mostra que la gent de la Garriga i del Figaró hi pujaven a processó. La cronologia d'aquests camins és indeterminada, amb un manteniment, més o menys, continuat de la via al llarg del temps. | 41.7376600,2.2919700 | 441122 | 4620892 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67604-foto-08276-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 47145 | Jardins i pont de Can Xicorrei o Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-i-pont-de-can-xicorrei-o-can-coromines | - Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Centelles. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. | XX | Al passeig del carrer Jesús hi ha l'entrada al jardí. El portal d'estil noucentista va ser construït en 1922, és una gran portalada amb arc rebaixat i en dovella central un escut datat en 1922, també en el brancal dret hi ha un escut de Catalunya. Hi ha una reixa de ferro forjat amb motius circulars. Al costat, i amb base irregular de pedres, amb una altura d'uns 70 cm hi ha una reixa de ferro forjat amb diferents pronunciacions de ferro forjat treballat. És un pont interior de petites dimensions (5 metres d'alçada per 1 metre d'amplada aproximadament). El pont uneix la part posterior de la casa amb la zona jardinada i permetent la sortida al carrer Jesús tot salvant un petit rierol que hi passa. A banda i banda hi ha dos estructures rectangulars de pedra escapçada molt ben disposada que formen els portants de dit pont. Unint aquests portants i formant-ne la base hi ha una estructura rebaixada de pedra treballada. Unes reixes de ferro forjat formen els laterals en forma de baranes. | 08067-162 | passeig del carrer Jesús | Aprofitant l'urbanització del passeig del carrer Jesús es va obrir una porta per poder entrar a la casa Pratmasó per els jardins de darrera de la casa, per salvar el torrent de la Cira que creuava entre la casa i els jardins es va construir també un pont de caire modernista. | 41.7983400,2.2187100 | 435091 | 4627682 | 1922 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47145-foto-08067-162-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Manuel Raspall | Des de l'entrada del passeig s'hi pot accedir al pont que creua el torrent de la Cira i els jardins de la Casa Pratmasó. El 1922 es va fer la remodelació dels jardins i la porta a càrrec de l'arquitecte Manuel Raspall. | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 81217 | Barraca del Picol al Sot de l'Hort de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-picol-al-sot-de-lhort-de-lom | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6178) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, adossada lleugerament al marge pel costat de ponent, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb una petita espitllera i una fornícula a l'interior. | 08128-283 | passades les restes de la masia l'Om, a tocar i sobre el camí en direcció al Sot de l'Hort de l'Om. | 41.7428700,2.0253600 | 418958 | 4621687 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81217-foto-08128-283-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 43914 | Horts municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals | XX | Extensió de terreny de regadiu que es troba situat a la llera dreta del riu Cardener, i a ponent de la riera de Bellver prop de la sortida sud del municipi. Es tracta d'una zona agrícola destinada a horts on diversos petits agricultors conreen especialment hortalisses i fruiters. | 08038-97 | oest del municipi | De que el nucli urbà s'estengué cap al Raval van augmentar considerablement les zones de regadiu a la llera del riu Cardener. Aquest indret n'ha esdevingut una mostra. | 41.7776100,1.7836000 | 398910 | 4625800 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43914-foto-08038-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de conreu. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||
| 60690 | Font de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-placa | XIX | <p>Es tracta d'una font amb l'entorn urbanitzat, amb 5 taules i bancs, on s'ha plantat vegetació per separar l'espai destinat a esbarjo dels camps del voltant. Per la font hi passa el sender de gran recorregut GR-3. La font està emmarcada per un arc de mig punt amb pedres disposades en plec de llibre i, al darrera, un mur cec de pedres desbastades formant fileres més o menys regulars. Al rejuntat hi ha ciment contemporani, però el morter original és de calç. Al costat esquerre (est) hi havia una obertura en pedra, ara tapiada. Al centre hi ha la deu principal, plena de molsa, i a la part baixa una aixeta amb polsador. De la font surt un rajolí d'aigua. L'aixeta funciona correctament i l'aigua que en surt, en el moment de fer la visita, és abundant. A la dreta, damunt, l'arc, hi ha l'empremta d'una placa, ara inexistent.</p> | 08199-76 | nucli urbà | <p>D'acord amb la tradició oral, la font existeix, tal i com és ara, d'almenys fa 150 anys. Al turó del darrera (sud) hi ha un dipòsit i la mina que condueix l'aigua fins a la font. És on acudia la gent del nucli urbà per agafar aigua fins que es va fer arribar aigua al poble, fa uns 35 anys, moment en què es va inaugurar la 'font del poble' (al mig de la plaça Dr. A. Griera).</p> | 41.9807800,2.1723800 | 431438 | 4647973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60690-foto-08199-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Des de fa uns anys, segons explica la gent gran de Sant Bartomeu del Grau, el pagès que llaura el camp de darrera la font ja no utilitza adobs. Va deixar de fer-ho quan li va demanar la gent del poble per què l'aigua sortia bruta i estava contaminada. Malgrat tot, l'aigua continua essent 'no potable' a causa de l'alt contingut de nitrats, com gairebé totes les fonts d'Osona i el Lluçanès. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 42811 | Mercat de l'olla i la caldera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lolla-i-la-caldera | XX-XXI | Mercat de caire turístic, vinculat a la història de Caldes i relacionada amb l'olla i la caldera. Durant dos diesi ha tot un seguit d'oficis antics, que es troben representats en aquest mercat amb parades d'artesans que mostren com es treballava antigament. A més a més, durant una setmana, als restaurants de Caldes es fa una desmostració gastronòmica anomenada 'de l'olla i la caldera', on cada restaurant fa un seguit de tastets anomenats 'tastaolletes'. Alguns dels restaurants que hi participen activament són l'Hotel balneari Broquetas, l'Hotel balneari Termes Victòria, el Bosc Gran, El Remei, La Bóta de Caldes, Mediterrània, Na Madrona, Robert de Nola i Violeta de Caldes. Al mercat hi ha demostracions de cuina i degustacions de productes que provenen de les hortes de Caldes i que estan elaborades amb l'aigua termal de la Font del Lleó; es fan varis espectacles que animen els dos dies com cercaviles, tallers familiars, malabars,etc. Alguns dels artesans que es poden observar en directe són el llauner, el forner, el cisteller, el terrissaire, etc. | 08033-370 | nucli urbà | Històricament sembla que les calderes havien estat l'olla de la gent pobre. Al segle XVII, hauria crescut una activitat caritativa on es repartiria entre els més pobres el contingut de la caldera,. Aquest fet sembla ser que hauria estat l'origen dels guisats i el repartiment en actes festius. Relacionat amb la caldera, se sap que abans de l'any 1445, l'escut de Caldes només tenia com a símbol la caldera. Amb aquesta simbologia representava els habitants de Caldes, les aigües termals i el terme municipal. Després de l'any 1445, quan la vila va ser declarada 'Membre, braç i carrer de Barcelona' sembla ser que hi va afegir les quatre barres acompanyades de les armes de Barcelona. | 41.6342400,2.1623100 | 430228 | 4609506 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42811-foto-08033-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42811-foto-08033-370-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 42806 | Conjunt arquitectònic del nucli urbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-arquitectonic-del-nucli-urba | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI. (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. | IaC-XX | Conjunt que consta no només del patrimoni Arquitectònic Historicoartístic del Centre Històric de la vila de Caldes de Montbui sinó que s'expandeix fora de les muralles per tal de protegir i conservar tots aquells elements, edificis i espais que es trobin dins del nucli urbà actual de la vila. Així, s'haurien d'incloure dins d'aquest conjunt, els carrers Major, el passeig del Remei, carrer Raval del Remei, i l'Eixample, amb carrers com l'Avinguda de Pi i Margall, el carrer Raval Canyelles, el carrer del Molí, el carrer del General Padrós, inclòs en el barri del Bugarai, o els carrers del barri de La Bolera com el carrer Geògraf Aparici. En alguns d'aquests sectors com el carrer Raval del Remei es poden observar edificacions realment interessants com són les cases amb núm. 1-3 , que fan cantonada amb el carrer Major, o Can Costeria, ubicada al núm. 2, i que malgrat haver estat reformada, presenta elements arquitectònics que mereixen ser preservats, o encara la casa ubicada al núm. 5, on en la clau del portal adovellat, s'hi pot observar un escut amb una inscripció i la data 1555, o encara, la casa de les Trabucades, amb un clar component històric. Així doncs, el caràcter històric i urbanístic de l'expansió del nucli urbà fora de les muralles és prou important com per fer-ne menció a part, realçant-lo com a conjunt propi. | 08033-365 | nucli urbà | L'any 1840, s'aixeca un plànol conegut amb el nom de 'Pla Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy', on es detallen els noms dels carrers, les edificacions més importants i on es poden observar les muralles que encara resten a la vila de Caldes, amb elements destacables com el portal de l'Àngel, el portal de Santa Susanna, el portal del Pont, el portal de Vic i el portal de les Neus, juntament amb la torre d'en Bellit, les hortes del Remei, el camí de les hortes anomenades 'd'avall' i el camí de Bigues i Riells, el de Granollers o encara l'antic camí de Barcelona i finalment la ubicació dels edificis més importants del nucli històric. També, en el conegut 'Plano topográfico de la plaza Mayor de Caldas de Montbuy y sus alrededores', datat l'any 1851 es poden observar gran part de les edificacions que existien en aquella època. De l'any 1854 Oriol Mestres tornà realitzar un plànol on ja s'afegeixen nous elements com la plaça de la Constitució. Ja en l'any 1865, l'arquitecte José Maria Bladó, en el 'Plano General de detalle para las nuevas calles que se abren desde la plaza de la Constitución a la calle Mayor' intenta fer una reforma creant nous carrers en direcció a l'est de la vila. El que és cert és que entre 1853 i 1910, hi ha un canvi important de reestructuració de la vila, amb l'inici de la construcció de l'Eixample; així, l'any 1910 ja trobem els carrers del Geògraf Aparici, de sant Domingo, de Montserrat, i de Sant Damià entre alguns altres. A partir d'aquí, s'aniran creant diversos projectes de reformes d'alineacions i expansions de la vila fins als nostres dies; cal destacar un projecte de mitjans del segle XX, en el qual es pot apreciar una significatiu eixamplament en direcció sud fins al torrent del Bugarai i en direcció est cap a la carretera de Granollers, comprenent el barri de l'Ametller i Can Rossell. | 41.6344900,2.1618300 | 430189 | 4609535 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Romà|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|83|94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 46851 | Sant Marc de les Cunilleres / Sant Marc de Conilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-de-les-cunilleres-sant-marc-de-conilleres | <p>AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. BRU, R. & JIMÉNEZ, V.: Estudi de l'església de Sant Sadurní de Castellví de la Marca. Lambard, 17, 2004-2005, p. 11-62. CRUAÑES i OLIVÉ, E: Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, 1980. LLORAC i SANTIS, S: El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, 1978 I, Viafranca del Penedès, 1978. RAFANELL i VILALTA, J: Notes històriques de Castellví de la Marca. Vilafranca del Penedès, 1959. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986.</p> | XIII | amenaça enderroc. | <p>Restes d'una antiga capella. Construcció entre mitgeres en la que encara es pot apreciar les runes d'una torre, una petita finestra d'arc de mig punt i una paret amb contraforts. La paret de darrera està feta d'un sòcol de pedra a baix i de tàpia a sobre.</p> | 08065-10 | nucli de la Cunillera Gran | <p>Les referències més antigues de l'antiga capella romànica són del segle XIII.</p> | 41.3517500,1.6161200 | 384233 | 4578730 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46851-100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46851-101.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 44134 | Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu | MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XVIII, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | XI-XIX | L'església de Sant Andreu,malgrat les modificacions posteriors, encara ens mostra el seu caràcter romànic. En origen es tractava d'un edifici d'una sola nau orientat a llevant, de volta de canó, encapçalat amb un absis semicircular. Aquest absis, de volta semicircular, presenta arcuacions llombardes en grups de dos, que reposen sobre lesenes. Aquestes faixes centren tres finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'absis, es presenta en l'actualitat clarament sobrealçat, on s'hi observen cinc espitlleres. El campanar, de planta quadrada, té un pis, i a cada una de les seves cares, presenta una decoració a base de tres arcuacions llombardes que reposen sobre lesenes i emmarquen finestres d'arc de mig punt. Igual que l'absis, en un moment posterior, el campanar fou sobreelevat. Actualment està coronat per una estructura metàl·lica. La nau presenta modificacions a la seva façana en la que s'obrí o modificà la porta al segle XVI, tal i com resa la inscripció del dintell (1580). Sobre la porta destaca una fornacina amb arc conopial, sobre la qual hi ha una carassa d'un àngel, i encara per sobre una finestra d'ull de bou. També posteriors a l'edifici primigeni trobem les capelles laterals d'arcs gòtics, la sagristia , del segle XIX, i d'altres dependències. | 08042-19 | nucli de Samalús | La primera menció explícita a la parròquia de Sant Andreu de Samalús és de l'any 1059 (ACA, pg. RBI, 243).En aquest document, els comtes Ramon i Almodis confirmen a Mir Geribert la seva possessió, com una de les parròquiesdel feu comtal del castell de Montbui. L'any següent, 1060, el bisbe de Barelona infeudà aquest parròquia, entre d'altres, a Guisla de Besora i els seus fills.A finals del segle XIV ja la trobem formant part de la mensa capitular de Barcelona, la qual en tenia el dret de patronat, tot i que passà a dependre del bisbe al segle següent (1423). Les nombroses visites pastorsls (ADB) ens permeten resseguir l'aspecte del temple així com les obres que s'hi esdevingueren. | 41.6888200,2.3132200 | 442846 | 4615455 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44134-foto-08042-19-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El conjunt de l'església inclou una creu de terracota construïda a l'exterior del temple, davant la porta d'entrada, així com la sagrera annexa, envoltada per una tanca de pedra | 94|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 43879 | Colònia d'Antius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-dantius | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.Inèdit. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XIX | Es tracta d'un gran complex construït amb maons d'obra vista, amb el cos principal de planta rectangular i tres pisos amb diverses finestres a les façanes que permeten la il·luminació interior. Es pot observar la presència d'una torre de planta quadrada acabada amb una teulada de 4 vessants. Una xemeneia de planta rodona característica d'aquest tipus d'edificis industrials sobresurt sobre la resta. Antigament disposava de botiga, fonda, barberia, cafè-teatre, escola, església, actualment encara es conserven part dels habitatges dels treballadors. Tot i que alguns estan ocupats la major part es veuen abandonats. A l'exterior de la finca també hi ha una zona ajardinada la qual no té manteniment ja que es troba força deixada. | 08038-62 | nord del nucli urbà | A mitjans del segle XIX la indústria a Callús era molt incipient, es reduïa a la presència de diversos forns d'obra, però un cop construïda la carretera els marges del riu Cardener començaren a instal·lar-s'hi diverses indústries per aprofitar l'energia del corrent fluvial (HOYAS PAMPIN, N. 1999). La Colònia d'Antius fou construïda pel propietari del Mas d'Antius Joaquim torrents i Fuster el 1875. La feu funcionar pel seu compte fins el 1899 quan es cremà. Es començà la seva reconstrucció i aleshores passà a anomenar-se Fàbrica Sant José. A partir del 1928 es tancà fins el 1932 que l'empresa Hilatures Callús S.A se'n feu càrrec. Cap a la dècada dels 60 passà a formar part del grup Manufacturas y Industrias Textiles Agrupadas S.A. Aquesta fàbrica arribà a tenir 140 treballadors i 6500 fusos, a principis del segle XX es construïren els habitatges pels treballadors. Però a partir del 1970 s'inicià una davallada en la producció fins a l'actual desaparició (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R, pp.92). | 41.8058100,1.7609600 | 397073 | 4628958 | 1875 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43879-foto-08038-62-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 79651 | Fons de fotografies de la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-fotografies-de-la-memoria-digital-de-catalunya | <p>http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/searchterm/Gualba/field/all/mode/exact/conn/and/order/title/ad/asc</p> | XX | <p>La web Memoria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni. A l'MDC s'hi troben les còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, fullets, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 3 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 32 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, arxius, etc.). També s'hi poden consultar més de 300 revistes catalanes antigues digitalitzades a través del portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya. Pel que fa a Gualba es poden veure 183 documents, des de fotos antigues fins a documents medievals, incloent altres documents on apareix el nom de Gualba.</p> | 08097-209 | mdc.cbuc.cat/ | <p>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. La principal finalitat de l'MDC és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni documental català i per tant, dóna suport a la missió de millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació que li és pròpia a l'Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació (CBUC) del CSUC. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: Impulsar la digitalització del patrimoni català Fer visibles unes col·leccions que, en la majoria dels casos per la seva raresa i/o condició física, són d'accés difícil i/o restringit Ser la interfície que permeti la consulta conjunta d'aquest patrimoni Facilitar els instruments per a la seva preservació</p> | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79651-foto-08097-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 62191 | Capella del mas Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-mas-castellar | PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVII-XIX | L'exterior de la capella presenta un bon estat de conservació. | Edifici de planta rectangular orientada est-oest, d'una sola nau i de dimensions modestes. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i amb un enguixat exterior. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga. Els angles d'aquesta capella estan formats per blocs de dimensions mitjanes de pedra calcària local, i es troben situats verticalment funcionant com a reforç de l'estructura. A la façana principal, la porta d'accés és de grans dimensions i rectangular, emmarcada amb una decoració senzilla imitant les llindes de pedra amb un arrebossat simple. La resta de la façana també presenta una senzilla decoració pictòrica formada per una petita sanefa que ressegueix tot el perímetre arrebossat. L'única obertura la conforma un òcul o ull de bou situat sobre la porta i de reduïdes dimensions, que ajudaria a il·luminar el recinte. Aquest també apareix decorat amb una sanefa geomètrica circular. Aquesta façana acaba amb un petit campanar de pedra a la coberta, de dimensions reduïdes i coronat per una estructura en pedra de forma arrodonida, on s'hi poden apreciar els espais on anava fixada una petita campana. | 08224-25 | mas Castellar | Capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, tot i que es desconeix si havia tingut algun altra mentor. El seu interior fou devastat durant la Guerra Civil Espanyola, moment en què va estar a punt de ser enderrocada. Es desconeix si el gran mas Castellar de dalt havia tingut alguna altra capella anterior situada a l'interior del mas o a les immediacions. Aquest oratori, per la seva morfologia i les seves característiques arquitectòniques caldria situar-lo cronològicament a l'època moderna, possiblement cap el s. XVII o XVIII coincidint amb un moment de grans reformes del mas Castellar de Dalt. Dins la tradició oral de la família Castellar es recorda que hi havia hagut un petit altar i que la capella no va funcionar de forma regular. L'actual hereu del mas va voler posar-la en funcionament per a usos particulars i el bisbat de Vic li va negar. | 41.7372700,2.2492500 | 437569 | 4620879 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62191-foto-08224-25-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 43897 | Tines de Can Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-can-candela | -A.A.D.D. 'Els paisatges de la vinya'. Congrés a Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003 : comunicacions. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 2003 -BALLBÉ BOADA, M. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages: una elaboració del vi insòlita a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1993. | XVIII-XIX | Es troben molt mal meses, igual que el mas que on es troben. No hi ha cap tipus de protecció que eviti la seva degradació. | Conjunt de 7 tines que es troben al voltant del mas de Candela. Es presenten en grups de 3, 2 i individualment. L'estructura de totes elles és circular i acabada amb enrajolats a la parets interiors. Presenta un aparell constructiu irregular format per petits blocs de pedra units amb morter de calç. Tenen entre 3 i 4 metres d'alçada i en algunes es pot observar la presencia de les aixetes de sortida. | 08038-80 | mas Candela | La construcció de les tines cal situar-la a mitjans del segle XVIII fins a finals del segle XIX. Quan el Bages posseïa una de les superfícies mes extenses en vinya plantada de tot Catalunya. La construcció de les tines es feia sovint prop de les mateixes vinyes per tal d'assegurar que la verema arribés de forma correcte per la seva elaboració i alhora permetia estalviar el cost del transport. Normalment les tines estaven disposades en grups de 4 o 5 i fins i tot 8 o 9. Els diversos percers s'ajuntaven per tal d'aixecar-les en grup i utilitzares cooperativament. | 41.8095900,1.7907600 | 399555 | 4629342 | 08038 | Callús | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43897-foto-08038-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 37423 | Hort d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. | I-V dC | No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. | En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. | 08003-283 | marge est del Torrent de Rials | Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4908200,2.3054300 | 442021 | 4593478 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 43880 | El Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guix | -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996 | XIX | Presenta un deteriorament de les façanes i de la pintura exterior. | Es tracta d'un conjunt format per 4 edificis construïts tots ells amb obra. L'edifici principal corresponent a la fabrica es de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, de tres pisos i amb un conjunt de finestres obertes al Cardener. Al sud s'hi adossa hi ha una altre construcció de dimensions mes reduïdes on es trobava el molí. Està format per dos cossos, en el primer es pot passar a la part contraria de l'edifici gràcies a un pas obert amb volta de pedra, al segon hi ha la porta principal. També, a l'exterior es poden observar algunes de les moles del molí ja en desús. L'entrada principal és un portal empedrat, on es pot veure la data de 1878 inscrita. La resta de construccions són antics habitatges desocupats. | 08038-63 | marge est del Cardener | L'any 1878 es va inaugurar aquesta fàbrica feta per en Cabanas de Cardona i alhora amo de Bogadella. Des d'un bon principi començà amb telers (tèxtil) fins a primers del segle XX. Després es convertí en molí d'oli, blat i guix. D'aquesta darrera activitat li ha quedat el nom en què ara és conegut. La riuada de l'any 1907 l'afectà força; hi passaren tres metres d'aigua per la nau. El 1910 quan el propietari era Pau Cabanas ja es documenta com a indústria productora de guix, i al mateix temps es molia blat. El 1925 Francesc Morera i instal·là una carboneria. El 1942 Josep Alsina tornà a funcionar com a molí, fins el 1957, i el 1968 es donà de baixa aquesta activitat. (SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Pp93). | 41.8023200,1.7654300 | 397439 | 4628565 | 1878 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43880-foto-08038-63-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 105|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 37427 | Pedrera de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-287 | límit sud del barri de Font de Cera | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5103500,2.2982000 | 441435 | 4595651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 91492 | Pallissa de 'les tres pallisses' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-tres-pallisses | En procés d'enrunament | <p><span><span><span><span>Pallissa de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell del terreny, de manera que la feixa superior està anivellada amb la part superior de l’edifici, la teulada (de teula àrab) descendia a un sol vessant seguint els murs que perden alçada fins arribar a la feixa inferior. A la part superior es conserven les portes per on devien abocar la càrrega. El parament dels murs és de pedra irregular unida en alguns punts amb morter, d’altres de pedra seca, les cantonades són de pedra ben escairada. La porta principal de la feixa inferior és derruïda, com la teulada. A l’interior es pot veure un dels pilars que la sustentava. Hi ha una estructura adossada en aquest mur absolutament tapada per la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08228-68 | les tres Pallisses | 41.7025933,1.4953029 | 374804 | 4617850 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91492-p1080901.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-03-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 40332 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-0 | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2506ACCNIPAC</p> | XVIII | Molt reformat. Actualment s'està portant a terme una restauració que ha eliminat el barri i bona part dels elements d'època modernista que es conservaven a l'exterior de la casa. | <p>Masia del tipus basilical, composta de planta baixa, pis i golfa. El portal és d'arc de mig punt adovellat. La façana lateral i principal presenta balcons (alguns reformats), mentre que la posterior té finestres de dimensions reduïdes amb ampits, brancals i llindes de pedra. A l'entrada hi havia un baluard que arran de la darrera restauració dels seus nous propietaris ha desaparegut. Encara queden restes del jardinet amb escassos elements de caire modernista que fins la darrera intervenció constructiva presidien la fesomia dels voltants de la casa (INVENTARI, 1986: 25), destacant-se alguns exemplars arboris. Destaquen al seu interior els elements de fusteria que formaven part de la zona d'alcoves i la decoració de les bigues. Un altre element de màxim interès son les restes d'una premsa de dos fusos, apareguda a la planta baixa, durant les obres de restauració que s'estan portant a terme a l'actualitat, i que han estat perfectament integrades en la restauració de l'habitatge. A la façana principal s'ha de destacar un rellotge de sol. Presenta una petita línia horària que marca les hores, i aquestes són, a més, indicades amb números romans, que van de les 9 del matí a les 4 de la tarda (9/4). Encara que la façana on es troba sembla ser del 1727, no se sap la data del rellotge. A la part superior porta s'indica l'any 1965 en numeració romana, data aquesta molt probablement de la darrera restauració. Al pol del quadrant hi ha una il·lustració que és una cara que representa el sol, i a la part central trobem la següent inscripció: 'EL TEMPS ÉS OR'. Tot el rellotge està pintat amb tons grisencs (MORATÓ I VIA, 1992b).</p> | 08013-22 | les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Hi ha diverses dates que parlen de variats moments constructius en aquesta casa, així: sobre el portal de l'entrada hi ha la inscripció i data del 1727 (en una finestra en un pis més alt i a la dreta: sembla 1726), i a sota el nom del propietari en aquesta època: PAU (¿Vendrell?). Han d'ésser aquestes les dates d'erecció de la casa amb la fesomia aproximadament actual, sense les modificacions i ampliacions posteriors de: 1732 (en una finestra de la dreta del eix central de façana), obre una finestra de la façana posterior, la del 1746, i a sobre d'un balcó (a l'esquerra de l'eix central de façana i a l'alçada del primer pis) i d'una altra porta de llinda plana, la mateixa data de 1743. A sobra de la llinda plana de fusta d'una porta lateral (dreta a l'eix principal de façana) hi ha la data de 1774, la més moderna de les que es poden veure marcades a tots els elements arquitectònics de l'edifici. Tanmateix, els actuals propietaris, assenyalen que en el transcurs de les obres de remodelació que s'estan portant a terme, es va trobar una teula amb la data de 1700 (?).</p> | 41.3524200,1.7703300 | 397135 | 4578610 | 1727 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40332-foto-08013-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 70985 | Pou de Cal Victoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-victoria | XVIII | Pou situat al costat de la casa de Cal Victoria. És una construcció cilíndrica de 20 metres de profunditat de maçoneria amb pedra. Recentment s'ha restaurat conservant la seva estructura original. | 08293-102 | les Deus | 42.1942800,1.8267700 | 403131 | 4672013 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70985-foto-08293-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 81018 | Poble Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-avall | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena Poble Avall ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sota de la Sagrera, concretament cap a part del sud-oest i especialment cap a ponent; l'eix principal a partir del qual es desenvolupà aquest nucli és l'antic camí de Calders. Poble Avall engloba bàsicament el Carrer Nou, Carrer del Sastre, Carrer Fèlix Saladic (Carrer del Ferrer), Carrer del Bon Aire, Passatge del Ferrer, la Placeta i el Carrer del Serrat, aquest darrer neix a Poble Avall i es desenvolupa fins a Poble Amunt. Pel que fa al Carrer Nou, actualment ocupa un tram més curt que en origen, ja que inicialment el Carrer Nou es corresponia amb tot el traçat que s'iniciava a tocar de la Sagrera fins el final de l'actual Carrer Nou, per tant, incloïa els actuals Carrer Fèlix Estrada Saladic i Carrer Sastre; tot el traçar correspondria amb el camí de Calders. La Placeta era de fet un punt urbanístic important, ja que era l'indret on confluïen diversos camins. A més, de la placeta, la zona compta també amb un petit passatge. Pel que fa als carreres, en conjunt són vials estrets i sense voreres, molts amb un cert desnivell; en general amb un traçat molt lleugerament corbat resultat de l'adaptació a l'orografia del terreny, tot i que algun dels carrers compta una configuració més recte. La tipologia d'edificis existents es concreta en una gran majoria d'edificis entre mitgeres, de planta baixa, i una o dues plantes, amb un espai o golfa sota coberta, amb teulada a dues vessants de teula àrab i en general amb el carener en paral·lel al carrer (tot i que amb algunes excepcions). En conjunt són cases amb murs de paredat comú, moltes amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que algunes conserven vist el parament; un gran nombre de les cases compten amb obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms o alguns dibuixos incisos; la gran majoria de dates visibles són de finals del segle XVII i XVIII. | 08128-84 | la zona oest del nucli urbà. | La zona que ocupa Poble Avall es desenvolupà urbanísticament a partir de finals del segle XVII, tot i que el màxim impuls constructor va ser a inicis i mitjans dels segle XVIII. L'origen de Poble Avall vingué donat per la parcel·lació de terres del mas Llandric, propietat del mas el Bosc; aquest fet es va produir a causa de que la finca del Bosc passava per un moment econòmic complicat, després d'un període en que la crisis econòmica estava afectant fortament a les masies, tot coincidint amb que l'heretat comptava amb diversos masos deshabitats. El conjunt de factors determinà que l'hereu del mas el Bosc, Jaume Bosch i Vilatersana, a finals del segle XVII comencés a establir algunes peces de terres per construir cases, a la zona del mas Llandric. Aquells primers patis que s'establiren s'ubicaren a redós del camí del Calders, concretament conformant el carrer Nou, el qual justament és el carrer més vell urbanitzat del poble (els altres carrers de fet, eren els camins al llarg dels quals s'anava desenvolupant el poble). Sembla que el nom del carrer Nou s'adoptà en contraposició a vell, que seria la zona de la Sagrera. Consta que en el carrer Nou, concretament a la Placeta, s'hi instal·là el primer forn de pa del poble. Aquesta placeta era un punt de confluència del camí de Calders i el camí de Moià, junt amb el camí missader de la Païssa, que era el mateix que utilitzaven les masies ubicades per la mateixa zona, com la Coma, el Trull, Pumanyà, entre altres). La majoria de les cases es bastiren entre els anys 1675 i 1725, testimoniat en diverses dates de llindes a les façanes de diversos edificis que forment part de Poble Avall. L'augment de construcció de cases va venir motivat, entre altres, per un augment de població generalitzat i que coincidia en un moment de desenvolupament i creixement de l'àrea conreada del camp català, a Monistrol de Calders, específicament produït pel conreu de la vinya i sembla que potser també per la producció de l'aiguardent. La construcció de la carretera a la segona meitat del segle XIX comportà canvis importants a la zona de Poble Avall, ja que comportà l'enderroc d'algunes cases; tot i això, la construcció de la carretera i per tant, també del pont, suposà una millora molt gran pel poble de Monistrol de Calders (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 37-38). | 41.7589600,2.0103200 | 417728 | 4623488 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81018-foto-08128-84-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Poble Avall està construït a redós de la riera de Sant Joan, fet que afavoreix la presència a la zona d'àrees de conreu, ubicades a peu del torrent, tot i que també moltes cases comptaven amb un tros de terra a la part posterior de la casa. | 96|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81019 | Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | El conjunt arquitectònic i urbanístic que constitueix el que s'anomena el Poble, i també citat com a Poble Amunt en la bibliografia, ocupa aproximament l'àrea que es defineix per sobre de la Sagrera i de Poble Avall, en alguna part constituint la continuïtat natural de Poble Avall cap a Poble Amunt, sense que impliqui un canvi, tall o limitació totalment clara i definida en alguna part. A grans trets, inicialment Poble Amunt inclou els carrers de la Mallola, de la Vinya, del Torrent, del Call, part del Carrer de Sant Llogari i Carrer Xic, entre altres; amb el temps aquesta zona anirà creixent i ocupant-se, afavorint i especialment destacant la construcció d'immobles vers el carrer de Sant Llogari, tot resseguint el camí de Castellterçol. Pel que fa als carrers, aquests són estrets, sense voreres i de traçat molt lleugerament corbat, tot adaptant-se al terreny, per bé que en el cas del Carrer de la Vinya amb un traçat recte i lleugerament més ample. La tipologia de cases existents majoritàriament són edificis entre mitgeres, compta amb edificis d'alçades diverses, de planta baixa, i una, dues o més plantes, amb un espai o golfa sota coberta, que en alguns casos és a manera de galeria o eixida coberta; en general amb teulada a dues vessants de teula àrab i amb el carener en paral·lel al carrer. En conjunt són cases amb murs de paredat comú amb la superfície arrebossada i pintada, tot i que alguns edificis conserven vist el parament; un gran nombre de les cases disposen d'obertures emmarcades per llindes planes monolítiques, muntants i ampits en les finestres, tot en pedra més o menys treballada, i amb diversos casos amb dates, noms incisos; la gran majoria de dates visibles són del segle XVIII. També compta amb diverses cases en que les obertures són de llinda i muntants de maó massís vist, en aquests casos, la majoria amb els murs de paredat comú vist. El Carrer de la Mallola, sembla que el més antic de Poble Amunt, també compta amb algun exemple de portalada adovellada. | 08128-85 | la zona nord i en part est del nucli antic del poble, per sobre de la riera de Sant Joan. | La urbanització de la zona que s'anomena Poble Amunt es pot considerar com la segona àrea de desenvolupament i creixement urbanístic després de Poble Avall; tot i que cronològicament durant part de la seva evolució constructiva coincideixen o sigui que es construeix simultàniament a Poble Avall i Poble Amunt, a grans trets, la primera zona s'urbanitzà primer i seguidament es desenvolupa Poble Amunt. En aquest sentit, el període de major auge constructiu de Poble Amunt s'experimentà durant el segle XVIII i XIX, tot i que tindria continuïtat durant el segle XX. Les necessitats de construcció de noves cases continuà degut a l'augment de població, causat per diferents factors, entre els quals l'increment poblacional general i concretament també per l'augment de mà d'obra necessària al camp català i també per l'inici de la industrialització, amb la implantació de fàbriques tèxtils a Monistrol de Calders i als municipis veïns. D'una manera força similar al que succeí a la zona de Poble Avall, en el cas de Poble Amunt, l'origen el trobem en la parcel·lació de terres propietat de la finca del mas Saladic; aquest mas també es veié afectat per la crisi econòmica comportant que diversos dels seus masos es quedessin deshabitats. La família propietària del mas Saladic, es vengué terres de l'antic mas Golobard que quedaven separades de les del mas Saladic pròpiament a la zona de l'actual carrer del Torrent (Torrent del Met), a la família Catot, els quals serien els promotors de la parcel·lació de terres i l'establiment de patis per la construcció de noves cases. En una primera fase, sobretot al carrer de la Mallola (que connectava amb el camí de Moià i amb el camí missader de la Païssa, i per tant, amb la Placeta i el camí de Calders, entre altres). Una segona gran fase constructora de Poble Amunt, comportà la urbanització i establiment de cases al carrer de la Vinya i part del carrer del Call i del Carrer Torrent, així com el primer tram del carrer de Sant Llogari (incloent el carrer Xic). Mica en mica s'anaren ocupant i construint cases a la resta d'espais lliures, creant els demés carrers que conformen Poble Amunt. El poble de Monistrol continuaria creixent en diferents fases i zones, tot i que durant molt de temps va mantenir una configuració compacte del que avui podem anomenar la part del poble, i no serà fins avançat el segle XX que es desenvoluparen les zones que configuraran les urbanitzacions (ERILL; GUAL; MANENT: 2006, 38-41). | 41.7609700,2.0148600 | 418108 | 4623706 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81019-foto-08128-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les cases que conformen part de Poble Amunt conserven en general les característiques d'una casa de poble de tipologia més aviat senzilla però amb diversos exemples amb elements arquitectònics d'interès patrimonial, especialment a les seves obertures, sobretot al carrer de la Mallola, al carrer de la Vinya i de Sant Llogari, entre altres. Tot i la diversitat constructiva que es pot observar en aquesta zona del poble, manté certs patrons tradicionals que formen part d'un ventall cronològic molt ampli, entre el segle XVIII i XX. També cal anotar que moltes cases han experimentat reformes i transformacions considerables. La zona ha estat caracteritzada també per ser l'àrea on s'hi ubicaren diversitat de comerços i establiments. La denominació de Poble Amunt es recull bàsicament en la bibliografia, sense que constin referències publicades, bàsicament és una denominació que permet situar i englobar la segona onada constructiva del poble de Monistrol de Calders, a la vegada que sembla que per una contraposició oral vers el Poble Avall. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 65117 | Capella de la Puríssima del mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-del-mas-mitja | <p>GAVIN, J.M. (1984). 'La Puríssima, os. 367' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 153. DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. TORRENT, C. (1981). Capella Mas Mitjà. Santa Eugènia de Berga. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Interiorment ha perdut tots els seus elements. Exteriorment està molt deixada. | <p>La capella, que mesura 5'05 m d'amplada i 7'90 m de llargada, està coronada per un campanar de simple espadanya. La porta, encarada al migdia té una alçada interior de 2'30 m i una amplada interior de 1'20 m. La llinda que hi ha sobre la porta fa 50 cm d'alçada i 1'66m de llargada. La coberta de teula àrab és a doble vessant. L'accés a la casa està tapiat en rajola. Alhora la part baixa de la façana presenta grafits. Interior en molt mal estat de conservació, tot i que la cuina encara conserva tots els elements (fogons, armaris, empotrats, piques i aixetes...). Bona part de les façanes estan arrebossades i al voltant de les obertures i xamfrans s'empra la pedra picada. Les parets estan fetes amb pedra del país i maons units amb morter. Hi havia hagut dos esglaons que permetien l'accés. A la façana hi ha un ull de bou de forma octogonal i per sobre d'aquesta hi ha una jaça de fusta de roure. A la banda que dóna a la casa hi ha un edifici annex que havia servit de sagristia, que té unes dimensions menors que la capella i de la que es veu una paret, en bon estat de conservació, i que presenta una finestreta.</p> | 08246-49 | la Serreta | <p>La capella de la Concepció que comunica la casa mitjançant un pont és de planta rectangular, amb un òscul a la façana i un campanar d'espadanya a la corona. A l'interior de la mateixa hi ha unes pintures en estat d'abandó (i segons la fitxa d'escàs valor). Serveix de magatzem pel grà al 1981. A l'interior hi ha la imatge pintada de la Puríssima. La campana que corona la capella està foradada d'un tret de pistola (fet per en Narcís). Al seu interiors els veïns de la zona assistien a doctrina. Hi havia hagut un pas que permetia accedir de la casa al cor de la capella. Element arquitectònic que forma part de la finca Mas Mitjà. Estat d'abandonament de tot l'indret, donat a que ningú hi resideix. El paratge predominant està format per la vegetació típica del solell i pel roquisar sobre el qual s'aixeca la capella.</p> | 41.9183200,2.2776500 | 440100 | 4640960 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65117-foto-08246-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 34144 | Avenc de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-roc | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada. | 08020-277 | la Guàrdia | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3132600,1.9203500 | 409630 | 4574095 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39908 | Pi de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | S'observen una gran quantitat de perforacions a l'escorça del tronc. Això ens indica la presència de paràsits que, a la llarga, poden acabar amb l'individu. | Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, 2,6 m de volta de canó, 80-85 cm de classe diametral, 83 cm de diàmetre, 48,7 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90-110 anys. | 08005-39 | la Boadella | 41.6632900,2.2485900 | 437443 | 4612665 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39908-foto-08005-39-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 80407 | Barraca 18408 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18408 | Sostre caigut | Barraca de planta rectangular (2,30 x 3,80 m), aïllada, amb una porta de llinda plana feta amb pedra i un tronc d'arbre, orientada al nord (50 cm d'amplada). Les parets fan 60 cm de gruix. L'interior és força irregular (és més ampla del mig que dels extrems). Estava coberta amb una falsa cúpula allargada. Al final hi ha un calaix de 40 x 80 x 50 cm, que podria ser interpretat com una fornícula o com una xemeneia. El sostre està caigut, però hauria tingut una altura màxima d'1,70 m. Té una petita finestra a la banda occidental, tocant a la porta d'entrada. | 08138-510 | la Baga Cerdana | 41.7876000,2.0414900 | 420355 | 4626638 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | Codi 18408 de Wikipedra. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml