Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71014 | Aflorament Torrent de l'Esdavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-torrent-de-lesdavella | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. | L'aflorament es localitza en el torrent situat al nord de l'antiga zona d'explotació de Mina Tumí, al vessant sud dels cingles de la Serra de Matarodona i està datat com a Maastrichtià (Cretaci superior). Estratigràficament el jaciment pertany als materials de la Formació Tremp, clàssicament anomenades Fàcies Garumnià, així doncs, l'àrea del jaciment abasta diverses unitats estratigràfiques locals: les Lutites amb Carbons, Lutites amb oncòlits, Lutites Roges inferiors i Conglomerats amb rèptil. El 2004 es van localitzar restes fòssils en dos nivells estratigràfics diferents. Entre les peces més destacades que s'hi han localitzat hi ha : tres dents i un fragment ossi. | 08293-131 | Zona nord Mina Tumí | La primera intervenció es va fer el maig del 2004. Les tasques de recuperació, tot i emprar maquinaria pesada, es van fer de forma acurada i es va fer una consolidació de les restes in situ i es va procedir a recuperar-les tal i com afloraven al jaciment. Aquest treball va permetre documentar les restes fòssils, fins aquella data inèdites, i localitzar la seva posició dins la columna estratigràfica. Aquestes dades van ser de gran interès perquè van permetre situar restes fòssils (i per tant, nous taxons de vertebrats) en un context temporal ben definit i proper al límit Cretaci/Terciari de l'extinció. | 42.2046100,1.7894100 | 400063 | 4673204 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 80546 | Jaciments fòssils zona del mas Planoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciments-fossils-zona-del-mas-planoi | <p>Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | Són difícilment observables. | <p>A la zona dels entorn del mas Planoi tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Dipòsit d'aigua Mas Planoi: jaciment a 1km a l'Oest del nucli. En una columna estratigràfica es van reconèixer una base de lutites grogues amb nòduls limonitzats, a sobre un banc de 3,3m de caliça coralina (boundstones) molt abundants, amb colònies de coralls. Conté Spondylus cisalpinus i Hyotissa martinsi. Formen part del complex de Sant Llorenç del Munt. -Urbanització Mas Planoi-Santa Margarida: jaciment a 1,5km a l'oest del nucli i segueix cap al nord pel camí del Telló. Té una base de lutites carbonatades, a sobre una capa d'arenisca groga amb valves de Hyotissa martinsi, a sobre un banc de 4m de caliça coralina amb exemplars de Hyotissa martinsi i colònies de Cyathoseris castroi.</p> | 08061-117 | Zona mas Planoi | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.</p> | 41.6723300,1.8365700 | 403154 | 4614050 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 67690 | Camí ral Barcelona-Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-barcelona-berga | <p>BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. TERESA, Navas ( 2007). Història de les carreteres del territori de Barcelona. Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis.</p> | X-XX | Hi ha trams ben conservats i altres no tant, doncs és difícil adequar i mantenir en bon estat la totalitat del camí, ja que en alguns punts es posa per indrets, avui, molt embrossats. La construcció de nous camins ha tallat en alguns punts del traçat. | <p>Antic camí reial de Barcelona a Berga. Al seu pas per Talamanca, el camí hi arriba de llevant i baixa del poble fins a la riera, a l'alçada de l'actual Sínia del Camí Ral, tot vorejant els marges dels camps de conreu i de bosc. Creua la riera i remunta la cinglera fins arribar al capdamunt d'aquesta, on el camí obre, encara avui, un pas natural cap a l'altre costat de la serra, actualment, terme de Monistrol de Calders. Es localitzen diferents trams de l'antic camí. Un d'aquests, el més proper a la riera i el que remunta la cinglera, encara avui serveix de pas per a la gent. Altres trams, s'intueixen enmig de l'espessa vegetació del bosc, mentre que un tram proper al poble, presenta un excel·lent estat de conservació, doncs ha estat adequat recentment amb el propòsit de recuperar-lo. És previst d'ampliar-ne el recorregut. Aquest tram de camí adequat conserva encara alguna filera de carreus de pedra que en delimita el traçat. Fa aproximadament 250 metres de llarg, mentre que d'ample oscil·la entre els 100 cm i els 200 cm, depenent del tram.</p> | 08277-39 | Zona llevantina i septentrional del terme municipal de Talamanca, 08279 Talamanca | <p>D'entre la xarxa de camins principals de la Catalunya medieval cal destacar-ne els nombrosos camins rals, molts dels quals tenien el seu origen en les antigues 'stratas' romanes. Els camins rals eren les rutes concedides i afavorides pels reis. Els masos i les viles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven de comunicacions millors i, per tant, del comerç que això comportava. Molts foren construïts per presoners. Al seu pas pel massís de l'Obac, el camí ral recorria indrets despoblats i solitaris amenaçats per bandolers i lladregots molt actius, especialment durant els segles XVI i XVII. A aquests perills, calia afegir-hi la dificultat del traçat, amb llargues costes i forts pendissos que voregen cingles i penya-segats. El tram de camí ral que passa per Talamanca pertany a l'antiga ruta Barcelona-Berga, que es calcula amb 25 hores. Arriba a Talamanca des de llevant, sortint-ne per el serrat del Vintró, a Nord. Sols en tenim una notícia històrica en un document de l'any 1576, en que Josep Camprubí Robell, del mas Rovell, fa un apuntament dels límits de la seva propietat en que hi és citat el camí ral. Diu: '(...) termenant a la part de solixent y sempre seguint lo torrent y torna a juntar ab lo mas de la Serra en lo cami real que es comensada aquesta limitació'. (Capbreu en poder de Joan Serra, AHCM-MBB) BALLBÈ (1997:93) De totes maneres, el topònim 'Talamanca', d'origen àrab i que significa 'el vessant coster del camí', ja ens indica des de l'establiment del castell al segle X sobre la presència de l'antic camí que anava de Barcelona a Berga. És probable que aquest camí aparegui citat en altres documents que facin referència a ventes i afrontacions de terres, però no s'han localitzat. L'existència d'aquest camí, no impedia el funcionament d'altres camins complementaris. Així mateix, cal citar els antics camins a Navarcles, Rocafort, Mura i Sant Llorenç Savall. Cal pensar que aquest camí fou utilitzat habitualment, com a via de transport i comunicacions de persones i mercaderies abans de la construcció de les actuals carreteres del 1918.</p> | 41.7404400,1.9744800 | 414724 | 4621466 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67690-foto-08277-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | El primer tram de camí ral que arriba al poble per llevant, es troba dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 55482 | Avenc del Topògraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-topograf | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | Interior malmès degut a que s'han arrencat formacions d'estalactites i estalagmites. | <p>Es troba a la fondalada de l'Arcada, prop del pont natural i una mica més elevada la boca. L'entrada és molt petita i dóna pas a un pou d'uns 8m que dona a una galeria de terra pla i 28m de recorregut amb amplades que oscil·len entre 2m i 8m, i alçada que va de 1m a 7m. El recorregut total de l'avenc és de 151m que segueixen per altres pous i galeries. És un dels més macos litogènicament parlant, per la gran quantitat d'estalactites i estalagmites, cosa poc usual al massís del Garraf i serralada de l'Ordal.</p> | 08146-134 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Fou descobert el 1966, tot i que no es va donar a conèixer fins al 1977. El seu interior actualment es troba molt malmès degut a la manca d'escrúpols dels visitants que han arrencat moltes formacions.</p> | 41.3778700,1.8684700 | 405381 | 4581323 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2026-02-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 55481 | Avenc de Font i Sagué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-font-i-sague | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>Es troba al Fondo de l'Arcada, a pocs metres per damunt d'aquest i en els seu marge dret, una mica més avall del Pont de l'Arcada. Té un desnivell de 102 m. L'avenc està format per un pou de 102m de profunditat que baixa quasi vertical.</p> | 08146-133 | Zona limítrof amb Vallirana. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La primera exploració feta per Faura i Sans. Norbert Font i Sagué, seminarista, va fer la primera exploració espeleològica de Catalunya l'any 1897 a l'avenc de can Sadurní (Garraf), de 75m de profunditat. D'aquest explorador va rebre el nom l'avenc d'Olesa</p> | 41.3777900,1.8685900 | 405391 | 4581314 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2026-02-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conegut també amb els noms d'avenc de l'Arcada Gran, avenc Faura i Sans. Fotografia de Santi Estrada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||
| 80569 | Les Muntanyes Russes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-muntanyes-russes | <p>SANZ, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001.</p> <p>Www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages)</p> <p>ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | La freqüentació humana, els abocaments industrials o la pràctica del trial són accions agressives que posen en perill la seva subsistència. A més l'extrema dificultat amb què la vegetació s'hi estableix fa que l'equilibri natural d'aquest paratge sigui d'una gran fragilitat. Seria convenient adoptar mesures de protecció de les Muntanyes Russes determinant quines serien les mesures concretes que aquest espai necessita per tal que es pugui assegurar la permanència dels seus valors naturals. | <p>Les Muntanyes Russes són una formació geològica de margues blaves que han patit l'efecte erosiu de l'aigua. Aquesta formació es troba al peu del turó de Castellet, a la banda est d'aquest, i a prop de la riera de Castellet, en una zona que té un interès natural notable però que els darrers anys s'està convertint en un polígon industrial. Té una extensió aproximada de 400 m2 i un desnivell màxim de 60 metres. Aquestes margues blavenques són una singularitat característica del terme de Sant Vicenç de Castellet, i les trobem en diferents zones del terme essent les Muntanyes Russes la formació més gran en extensió i de formes més acusades degut a l'erosió. En ella es pot apreciar la sorprenent capacitat d'adaptació d'algunes espècies vegetals i líquens a un mitjà molt inhòspit i sotmès a una important oscil·lació tèrmica amb condicions d'extrema sequedat. A les parts mitjanes i altes dels turons l'absència total de sòl ha dificultat l'establiment de vegetació, tot i que determinades espècies han estat capaces de colonitzar-lo com alguns cianobacteris i diversos líquens, així com flors silvestres, com la dent de lleó (Taraxacum officinale). Entre les espècies arbòrees, només el pi blanc (Pinus halepensis) i alguns arbustos com el llentiscle (Pistacia lentiscus). A les parts baixes, en tractar-se d'espais ombrívols i humits a prop de la riera de Castellet, s'hi ha desenvolupat una vegetació molt més rica i diversa; trobem, a més de pi blanc, roure martinenc (Quercus humilis) i alguna alzina (Quercus ilex). El sotabosc és especialment variat i hi destaca la presència, entre d'altres, de l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fals aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris) i l'argelaga (Genista scorpius). En quant a les espècies faunístiques, a les parts baixes dels turons, atapeïdes de vegetació, hi ha moltes espècies d'invertebrats i petits mamífers rosegadors com l'esquirol (Sciurus vulgaris). Convé destacar també la importància de les Muntanyes Russes com a jaciment fossilífer. Tot i que les troballes no han estat abundants, els exemplars que hi han aparegut són d'un valor excepcional. Destaquen algunes peces dentàries d'elasmobranquis (taurons, rajades, etc.), alguns espongiaris (Guettardia sp.), crustacis decàpodes, lamel·libranquis i coralls. Les Muntanyes Russes de Sant Vicenç son un paratge d' interès natural molt important i excepcional.</p> | 08262-17 | Zona la Farinera. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet són un exemple de bad-land, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el període Eocè. En el cas de les Muntanyes Russes, aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc als característics xaragalls, pressents a diferents zones del terme de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6638234,1.8484810 | 404133 | 4613092 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2026-08-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal destacar que el valor paisatgístic d'aquest paratge l'ha convertit des d'antic en un lloc d'esbarjo habitual per a la gent del poble. La proximitat al nucli urbà, la facilitat d'accés, el pas de la riera de Castellet a la vora i l'existència d'algunes fonts properes han transformat les Muntanyes Russes en un espai molt popular i força freqüentat en estones d'oci. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 80925 | Font de la Mascarosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mascarosa | XI | <p>Clàssica font de fontada, amb un ampli espai davant la font protegit per arbres. És una font amb brollador.</p> | 08139-203 | Zona la Blanquera | <p>A finals del segle XIX i principis del XX la font de la Mascarosa era el lloc típic de celebració d'aplecs i fontades per la gent del poble. Segons la tradició la font va ser construïda per una família musulmana que habitava al Raval de Mura al segle XI. Sembla que amb la reconquesta el cristians van construir el Mas del Raval i van eliminar de la font la carassa que la decorava i que era una cara escolpida que coronava el brollador. Des de llavors és coneguda com Mas Carosa, és a dir, Mascarosa. La formació rocosa de Sant Llorenç del Munt presenta esquerdes que afavoreixen la filtració d'aigua, amb estrats impermeables intermitjos que forcen a l'aigua a sortir a l'exterior. Aquesta és la formació de moltes de les fonts del terme de Mura.</p> | 41.7010000,1.9709800 | 414381 | 4617091 | 08139 | Mura | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 41880 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró, 1981. p.193-194. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.162. | I-V dC | Destruït | Jaciment documentat per M. Ribas arrel de la troballa el 1957, als camps que envoltaven el mas, de tres tombes en tegulae, les quals contenien un individu inhumat cadascuna. Sembla que posteriorment, per les terres dels voltants, es va dur a terme la localització d'altres sepultures que no han estat excavades, així com la troballa en superfície de restes de ceràmica romana, particularment molts fragments d'àmfores. La construcció del polígon industrial va motivar l'enderrocament del mas de can Batlle i la probable destrucció de necròpolis, donat que no es va dur a terme cap tipus d'actuació arqueològica preventiva per tal de documentar les possibles restes existents. L'emplaçament d'aquesta necròpolis, donada la proximitat al Camí del Mig, i la troballa d'àmfores a la zona, podria relacionar-se amb un possible establiment rural romà a la zona. La cronologia de les tombes, per tipologia, es pot situar a l'època imperial. | 08029-142 | Zona industrial, carrer Antoni Gaudí | 41.5283900,2.4178200 | 451431 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Desaparegut per la urbanització de l'indret | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 57751 | Les Uncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-uncies | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII | Aquesta masia està situada al peu de les costes de la pineda, en un indret on al davant (sud) s'hi obra un entorn immediat de desnivell suau, amb grans camps i prats de pastura. Està formada per diferents construccions, la casa, paller i diversos coberts, i a uns metres al davant de la casa també una cisterna. La casa és de planta quadrangular i consta de planta baixa, pis i sota-coberta; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, estructuralment trobem un únic pilar central que es desenvolupa fins la coberta. Tot i que recentment ha estat objecte d'una reforma, en els seus murs encara s'hi poden apreciar les traces d'anteriors modificacions estructurals. Sembla que la part nord de la casa (mur nord, i part dels laterals), almenys a planta baixa, conformen l'estructura més antiga , mostra un aparell format per pedres més regulars; en canvi, a la resta el tipus d'aparell i la pròpia configuració estructural (excepte la part de reforma actual) podria correspondre a una obra d'època moderna, probablement segle XVIII. Al costat est de la casa s'hi adossà una annex, que conformava una mena de galeria; també per aquest costat hi trobem el paller, i al costat oest corts; a més d'altres construccions més cap a ponent i pel davant la casa. | 08166-51 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | Tot i que la primera referència de la casa de les Uncies no és fins al segle XVIII, època a la qual podria correspondre una part important de la casa, no es pot descartar, però, que els seus orígens siguin una mica més reculats. De fet consta molt poca informació de la masia de les Uncies, la primera menció que trobem és en un cadastre de 1735 (el document és una còpia de 1847), a la nota 204 s'esmenta 'Casa de Pere Baquer (o Bagues) dita Las Uncias, consisteix en aposentos, afronta de totes parts ab terras de dita heretat. És de la tercera qualitat'.(Arxiu Municipal de la Pobla de Lillet, caixa 619) No hem trobat cap altra notícia coneguda ja fins és al 1856 en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). | 42.2327700,2.0105300 | 418353 | 4676095 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57751-foto-08166-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 57750 | La Teuleria de Montverdor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-de-montverdor | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La casa comença a presentar alguns indicis de problemes de conservació. | Aquesta masia està ubicada a redós del torrent de l'Arija, i de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanya. Es tracta d'una masia formada per diferents construccions, la casa, coberts diversos, el paller, el forn d'obra (o teuleria) i a pocs metres un molí. La casa constitueix l'edifici principal, és de planta allargada, rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana sud. L'edifici està construït en una zona amb una mica de desnivell, fet que determina que per l'extrem est tingui major alçada, que es reflecteix en un nivell més en aquest costat, a mode de semisoterrani; per sobre, planta baixa, dos pisos i golfes. L'estructura original mostra una ampliació pel costat oest; posteriorment s'amplià l'espai de vivenda també cap a llevant, fent habitable la part alta del porxo que hi ha en aquest costat (fa uns anys se'n va reduir l'alçada i avui només funciona com a pallissa i pel bestiar). Els murs presenten la superfície arrebossada. De les obertures destaca la porta principal, oberta a la façana sud, i que està formada per una portalada de muntants i llinda plana monolítica, tot de pedra picada i polida; la resta d'obertures són senzilles, tant sols algunes emmarcades per una faixa de pintura; a nivell de planta primera i a la façana sud hi ha dues balconeres que obren a una eixida de fusta, adossada a aquest frontis. Estructuralment a la planta baixa trobem murs de càrrega, per sobre hi ha pilars. Es conserva la distribució dels espais i molts dels elements típics de les masies; així a la planta primera, al centre hi ha la gran sala, amb el terra de posts de fusta, i sostre de bigues amb els angles motllurats (suportades per una gran jàssera) i revoltons encofrats; en un dels murs de la sala, la fornícula de la capella i a un altre, la pica de pedra amb les lleixes i armaris empotrats; a un costat de la sala habitacions, una amb alcova, i a l'altre costat, la cuina amb la llar de foc. Al davant de la casa, pel seu costat est, hi ha el paller construït adossat a un marge, i amb accés a dos nivells de planta; és de coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud; algunes de les obertures són amb arc fet de lloses col·locades a plec de llibre; en el mur de la façana nord hi podem veure un carreu amb la data 1851 gravada. Just al costat oest i per sota d'aquest paller, en el marge, hi ha 'la teuleria', o el forn d'obra, del qual encara es pot veure bé part d'una de les cambres amb arcs de maó massís. A uns metres cap al sud de la casa, on s'ajunta el rec de la Sois amb el torrent de l'Arija, hi ha les restes del molí de la teuleria. Actualment està molt enrunat, però encara conserva part de les façanes de l'edifici, amb restes de la bassa al darrera, i al davant mateix del casal hi ha un mur amb dues obertures en arc que donen a respectius cacaus, fets amb volta de pedra i encara sencers. Aquest molí a més de fariner també va fer d'escairador. | 08166-50 | Zona est, prop de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà | El nom de la Teuleria de Montverdor, ens vincula aquesta casa amb la de Montverdor, emplaçada al nord-est, per sobre la vessant que s'aixeca per aquest costat. Montverdor pròpiament apareix documentada des d'època medieval, la primera notícia és de finals del segle XII, en el testament de Pere de Lillet, senyor del Castell de Lillet, que deixà a Santa Maria de Lillet el mas de Montverdor junt amb altres béns i possessions. Pel que fa a la Teuleria no tenim notícies directes fins època moderna, al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on apareix la casa 'Teuleria' . | 42.2352100,2.0128400 | 418547 | 4676364 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57750-foto-08166-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El bon emplaçament d'aquesta masia, tant pels recursos, aigua i argila, com per la situació al costat del camí de St. Jaume, ha determinat la gran varietat d'activitats que s'hi ha realitzat al seu voltant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||||
| 97845 | Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07 | <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p> | 08283-142 | Zona esportiva de Tona | 41.8458200,2.2205300 | 435290 | 4632952 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 95680 | Roure homenatge a Jaume Tubau Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-homenatge-a-jaume-tubau-grau | XXI | <p>El 5 de febrer de 2006 es va plantar un roure en homenatge a Jaume Tubau Grau a la zona esportiva del mateix nom. Una placa acompanya a l'arbre amb el següent text:</p> <p>'<em>ROURE - Quercus robur.</em></p> <p><em>En el dia d'avui s'ha plantat aquest arbre en homenatge pòstum a </em></p> <p><em>Jaume Tubau i Grau</em></p> <p><em>1958 - 2006</em></p> <p><em>Va treballar intensament per aquesta ciutat on va néixer, participant activament en la vida social, comercial, esportiva i política de Sant Cugat.</em></p> <p><em>Per voluntat ciutadana, aquestes instal·lacions municipals porten el seu nom.</em></p> <p><em>5 de febrer de 2006</em>'.</p> <p> </p> | 08205-630 | Zona esportiva Jaume Tubau. | <p>Jaume Tubau i Grau va néixer el 1958 a Sant Cugat del Vallès i va morir el 2006 víctima d'un càncer, a l'edat de quaranta-sis anys. Al moment de la seva defunció era regidor i tinent d'alcalde de Relacions Institucionals i Seguretat Ciutadana. Va rebre la medalla d'or de la ciutat de Sant Cugat de manera pòstuma.</p> | 41.4780248,2.0798431 | 423175 | 4592233 | 2006 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95680-063002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 55108 | Jaciment de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lhostal-nou | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GORGES, J.G. (1979). Les Villas hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologiques. Publications du Centre Pierre Paris, n. 4. París. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona.</p> | No s'aprecien restes materials en superfície i mai s'ha excavat a la zona. | <p>Aquest espai s'ha interpretat arqueològicament com l'emplaçament d'una probable vil·la romano-republicana. Es localitzaren restes romanes superficials, com tègules, dolia i alguns fragments de sigil·lata indeterminada. També s'han documentat 2 fragments de molí ibèrics i ceràmica informe de mateix període.</p> | 08145-88 | Zona enjardinada i parking davant de la masia de l'Hostal Nou | <p>La referència del jaciment apareix al 'Catálogo Arqueológico del Penedès'. Museo de Vilafranca, fitxa 74 (archivo P. Giró) i Giró, P. Quaderns de camp, vol. 4, 1953-1956 (25 de març 1956), inèdit.</p> | 41.3558980,1.7279802 | 393598 | 4579047 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-881.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||
| 64842 | Monument a Antoni Gaudí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-gaudi | Puigdollers, Bernat (2014): 'Pau Badia Ripoll, escultor de la Sagrada Família', a Temple, núm. 1 gener/febrer de 2014, p. 12-13. Junta constructora del temple de la Sagrada Família. https://bernatpuigdollers.wordpress.com/pau-badia-ripoll-escultor-de-la-sagrada-familia/ | XX | L'element central del monument és un bust d'Antoni Gaudí sostingut per una columna helicoïdal de secció hexagonal. El bust (que abasta el cap i la part superior del tòrax, sense espatlles) mostra un Gaudí madur, vestit amb jaqueta i corbata, amb la mirada al front i tractat amb els traços suaus i arrodonits propis de l'autor. A l'esquena hi ha gravada la inscripció “REGALO DE DÑA. / Mª TERESA FERRE / PEDRET, A LA COLO- / NIA GUELL 1970”. Davant del bust, a terra, hi ha dues plaques de pedra que commemoren sengles aniversaris de l'església. La primera té gravada la inscripció '75 ANIVERSARI / CRIPTA GAUDÍ / 4-10-1908 / COLÒNIA GÜELL / -1983'; I LA SEGONA 'CENTENARI / 4-10-1908 / 4-10-2008 / ESGLÉSIA-CRIPTA / ANTONI GAUDÍ / COLÒNIA GÜELL'. | 08244-113 | Zona enjardinada al Carrer Reixach | El Bust de Gaudí és obra de l'escultor Pau Badia Ripoll (Miravet, 1887 - Barcelona, 1977). Era nebot de l'escultor Carles Mani i Roig, gràcies al qual treballà durant un any a la Sagrada Família. A la mort de Mani i Roig, Badia es va desvincular de l'obra del Temple, i no es va dedicar de manera exclusiva a l'escultura. La seva obra, escassa, se centra precisament en la figura d'Antoni Gaudí. El bust de la Colònia Güell es va fer l'any 1970 a iniciativa de la senyora Maria Teresa Ferré Pedret, propietària de Can Soler de la Torre, de qui se'n desconeix la vinculació amb Badia Ripoll. Possiblement el bust es va fer a partir d'un model anterior de l'escultor, a partir del qual també es va fer l'exemplar de bronze que hi ha al Museu de la Sagrada Família. | 41.3632800,2.0275800 | 418668 | 4579542 | 1970 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64842-foto-08244-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pau Badia Ripoll | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77864 | Les Fogueroses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fogueroses | <p>CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | Aquest sector del massís no ha estat mai afectat per cap incendi forestal. | <p>Fondalada boscosa i feréstega d'una gran bellesa, sense cap empremta de presència humana. La flora i fauna hi han crescut sempre sense intervenció humana de cap tipus, i a més hi abunden agulles remarcables per a l'escalada i nombroses coves i avencs. Per tot plegat és un indret conegut pels excursionistes i practicants d'esports de muntanya. Destaquen les formacions rocoses del Gegant, el Paller, l'Agulla petita i l'Agulla mitjana, i també la Roca encavalcada, raresa geològica molt popular perquè per la seva formació erosiva consisteix en un pont de roca natural penjat al buit.</p> | 08223-136 | Zona encinglerada i boscosa sota el serrat de la sesta de l'Arç. | <p>La primera ascensió en escalada fou la de l'Agulla Petita, l'any 1927, i l'any següent es féu la primera ascensió al Gegant. Els avencs de la zona són poc coneguts i van ser explorats per espeleòlegs força més tardanament que d'altres del massís, i constitueixen dels pocs que encara conserven formacions calcàries intactes.</p> | 41.6701800,2.0127000 | 417813 | 4613629 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-13 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | El sector de les Fogueroses està inclòs dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, i està per tant afectat per la seva normativa. Les dades UTM s'han pres a la cruïlla de corriols entre el Gegant i el Paller, al mig del sector. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 93113 | Picapedrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picapedrers | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>El picapedrer és un conjunt escultòric que representa les diferents escenes de treball que realitzaven els picapedrers per extreure’n la pedra. El conjunt està format per dues figures situades damunt una bastida que a partir dels tascons extreien grans blocs de pedra. Sota d’aquets hi ha un altre conjunt que parteixen els blocs de pedra en blocs més petits. Un tercer grup de picapedrers que dona forma i transforma els blocs en peces i finalment un quart grup que carrega els blocs ja treballats en un carro tirat per dos cavalls. </span></span></span></span></span></p> | 08058-26 | Zona d’aparcament de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2630200,1.6337200 | 385550 | 4568856 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb xapa d’acer pintada de manera realista i integrades entre elements tridimensionals d’una pedrera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 70021 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec-1 | XVIII | <p>Obra d'enginyeria industrial, format bàsicament per una canalització d'aigua, en alguns trams en superfície i en 'altres consistent en mines subterrànies i un mínim de dos aqüeductes o ponts conservats que haurien salvat els desnivells del terreny. Durant molts anys va distribuir l'aigua procedent de la riera de Pontons a l'altura del Pèlag Gran de les Dous cap a Torrelles de Foix. L'any 1909 va ser modificada prenent aigua de la font d'en Torrents o de les Dous. Originàriament estava composat per cinc ramals o recs que haurien recorregut el municipi. Molts trams han acabat anul·lats amb el pas dels anys, essent els coneguts com rec de Dalt o rec del Pla i Rec de Baix els utilitzats fins als nostres dies. Actualment el rec de Baix encara porta aigua que és la que s'utilitza per treballar els horts que es troben a migdia del nucli Antic, distribuïts en dues zones, l'Horta al sud-oest, i el Terraplè, al sud-est.</p> | 08288-146 | Zona dels horts de migdia del nucli antic | <p>Tot i que les primeres dades escrites són de l'any 1754, es creu que podria ser més antic.</p> | 41.3883945,1.5676305 | 380244 | 4582863 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70021-foto-08288-146-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment i de forma oficial des de l'any 2004, del tram que queda del rec de Baix en té cura la Comunitat de Regants, una corporació de dret públic adscrita a l'Agència Catalana de l'Aigua. | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 75489 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-4 | Vull agrair l'assessorament en temes arqueològics al Sr. Lluís Mormeneo | XVI-XVII | Fruit de l'acció antròpica i del fet de transformar-se en espai per abocament d'escombraries | Espai elevat sobre el torrent de les Covetes a prop de la Font de la Cuitora. Es documenten restes d'estructures excavades de forma indiscriminada. Paraments fets amb pedres lligades amb morter, arrebossat interior, destinades a emmagatzematge de líquids o d'habitatges de forma rectangular. Segons comunicació personal, els materials ceràmics associats seria de segle XVI. | 08104-106 | Zona dels dipòsits de la Llacuna | 41.4698900,1.5355500 | 377715 | 4591956 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 47716 | Barraca de vinya de Ton Roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-ton-roquera | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p>Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.</p> | 08071-300 | Zona dels Vinyals, prop de Can Closa | <p>La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.</p> | 41.6285600,1.5162100 | 376402 | 4609600 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47716-foto-08071-300-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Segueix a la fitxa 259 | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 71015 | Aflorament Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-els-terrers | L'aflorament dels Terrers és una àrea d'afloraments del Cretaci Superior (Maastrichtià), formats principalment per lutites i canals sorrenques, en una disposició fortament verticalitzada. Les restes fòssils, corresponen a ous de dinosaure, apareixen associades a lutites de canals i a la base d'aquests. | 08293-132 | Zona dels Terrers | Aquest és un punt fossilífer que es localitza a la zona dels Terrers; es troba situat al Nord del paratge de la Roca de Castellar, a l'oest del riuet de Cal Blanc i va ser descobert en les prospeccions d'inicis del 2000. | 42.2298200,1.8000100 | 400977 | 4675990 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 79587 | El Baladrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-baladrell | XIV-XX | En runes | Restes de paraments d'un edifici de planta rectangular, d'uns 13 metres de llarg i 6 d'amplada, orientada nord-sud. L'aparell constructiu és de pedra de mitjanes dimensions. | 08097-145 | Zona dels Roures de Figueroles | A l'Arxiu Diocesà de Barcelona apareix un document de 1318 sobre el plet entre el rector Melcior Comallarga i el rector de Fogars on se cita: 'establiment a Bernat Ridaura d'una terra al lloc dit 'As Baladrell' que fa partió amb el mas Major de Canyelles'. També es citada en un document de 1812 recollit a l'arxiu parroquial i al Nomenclàtor de 1860. L'any 1940 ja constava com enrunada. | 41.7658300,2.4774300 | 456564 | 4623909 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79587-foto-08097-145-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 91938 | Túnel de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-foradada | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Túnel que comunica els dos vessants de la Serra dels Tossals. Forma part de la carretera BV 4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys. </span></span></span></p> | 08045-215 | Zona dels Emprius de Capolat. | <p><span><span><span>La seva funció principal era l’accés als boscos dels vessants septentrionals de les serres dels Tossals i de Busa i de la zona de Canals de Catllarí a ponent dels Rasos de Peguera.</span></span></span></p> | 42.0933100,1.7612300 | 397557 | 4660879 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Les obres es van iniciar el mes de Juliol de 1899, fruït de la iniciativa privada a càrrec de l’industrial Agustí Rosal i Sala. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||
| 91944 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-6 | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, el mur nord-est estava adossat a un marge fins al nivell de la planta pis. Actualment es troba reformada.</span></span></span></p> | 08045-216 | Zona dels Emprius de Capolat. | <p><span><span><span>Casa documentada en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat en l’any 1856. No apareix en els capbreus anteriors. L’anàlisi constructiu de l’edifici realitzat al 2004 per la SAB indicava una construcció probablement de mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> | 42.0981400,1.7524500 | 396839 | 4661426 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91944-2162.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 75745 | Les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cametes | <p>H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical, orientada a migdia i formada per tres cossos adossats. El cos central, presenta la teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, sobresurt entre els cossos laterals donada la seva alçada. Tant el cos ubicat a llevant com el de ponent, disposen de teulada a un aiguavés. Consten de planta baixa, pis i en el cas del cos central, golfes. A més a més, té un cobert rectangular adossat a la façana dreta del cos de llevant, un altre cobert també rectangular adossat longitudinalment a la façana posterior i, per últim, un petit cos adossat a la façana principal en la part esquerre, que podria ser un antic forn. Aquest disposa de planta rectangular i és bastit amb pedra desbastada i amb coberta de lloses a un aiguavés. L'immoble presenta, a totes les façanes, obertures rectangulars de diferents mides. En el cas de la façana principal destaquen obertures d'arc a nivell emmarcades amb carreus de bella factura. En la llinda de la porta principal es pot apreciar la data 1772 i, en la de la finestra de les golfes, l'any 1796. Cal esmentar que el cos més antic és el de llevant, i no el central com es podria pensar en un principi. Tot el mas és bastit amb pedres ben desbastades que formen filades irregulars a les façanes i carreus a les cantonades.</p> | 08116-47 | Zona dels Canals de Vilardell, 08510. | <p>En les llindes de dos obertures es poden apreciar les dates 1772 i 1796, encara que semblen reaprofitades.</p> | 41.9656500,2.3178400 | 443475 | 4646187 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75745-foto-08116-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | El mas Les Cametes es troba emplaçat al sud del terme de Les Masies de Roda, casi al límit municipal amb Tavèrnoles. Per arribar-hi cal agafar el camí que mena des del Pujol fins al Pendís i passat aquest, el primer trencall a mà dreta ens conduirà al mas. Element classificat com BPU (Béns i conjunts protegits urbanísticament): Nivell C | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81451 | Font de la Canyamera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canyamera | <p>AAVV. (2019): Safagem. Un viatge en el temps. Edita Ajuntament de Sant Quirze Safaja.</p> | XIX-XX | Manca tots els bancs i la taula i l'estructura antiga d'obra | <p>La font de la Canyamera es troba situada a ponent de la urbanització del Pla del Badó, en una zona boscosa darrera un dipòsit d'aigua. La surgència es troba coberta per una estructura d'obra de maó amb una porta metàl·lica. Segons imatges antigues la font estava recoberta per una estructura d'obra de pedra i a l'entorn hi havia un espai amb una gran taula amb bancs.</p> | 08239-148 | Zona del torrent de la font del Boix. Oest del Pla del Badó. | 41.7234600,2.1507800 | 429366 | 4619421 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81451-foto-08239-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | Emplaçament: C-59 a St. Feliu de Codines, trencar cap als Pinars del Badó, el primer a l'esquerre i seguir el camí fins un dipòsit d'aigua. Endinsar-se cal a la zona boscosa. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 75741 | Font del Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixa | XX | <p>Font natural obrada que consta de dos parts situades a diferents nivells. Per una banda s'aprecia un brollador metàl·lic que emana d'un roca i d'altra banda, en un replà un xic més enlairat, es troba una petita bassa retallada en la roca natural. Presenta com a tancament una paret de totxos i es troba coberta per uns grans blocs de pedra. A sobre d'un dels blocs naturals de pedra es pot apreciar una placa on es llegeix: FONT DEL / FREIXE / RESTAUDA / 1996 Vora la font es troba una zona d'esbarjo formada per una taula i bancs bastits amb pedra</p> | 08116-43 | Zona del rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>La font del Freixe fou restaurada el 1986, tal com ho testimonia una placa granítica emplaçada verticalment sobre una pedra, a la dreta de la font.</p> | 41.9693700,2.3113600 | 442941 | 4646605 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75741-foto-08116-43-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | La font es troba emplaçada al marge dret del camí asfaltat que mena del Mas Sorralta a la colònia Salou. Després de passar una pedra de grans dimensions on és col·locada una placa de marbre en honor d'Antoní Devesa i Rifà, s'agafarà un corriol turó amunt i després d'uns 30 metres es trobarà la font. ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 75739 | Font de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bruixes | XX | <p>Font natural que emana d'una paret rocosa. Aquesta té bastit un rec de ferro. Darrera d'aquesta hi ha un bassa d'un 1 metre d'ample per 50 cm d'ample retallada a la pedra. A l'esquerra d'aquesta s'ha bastit amb pedra una taula amb uns bancs per crear una petita zona de pícnic.</p> | 08116-41 | Zona del rocòdrom de les Bruixes, 08510. | <p>A l'esquerra de la font es pot observar, col·locada verticalment sobre la roca, una placa commemorativa on es llegeix el nom d'aquesta i la data 1985, any de la restauració.</p> | 41.9685800,2.3127600 | 443056 | 4646516 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75739-foto-08116-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 99455 | Molí del pont de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pont-de-les-mines | <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- PALAU, S. (1988). “Inventari de molins fariners al riu Foix”. <em>XII Miscel·lània Penedesenca 1988</em>. Jornades d’Estudis Penedesencs. Història Moderna, Història Contemporània, Arquitectura i art, Natura. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia. pp. 255-286.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CARBONELL, V. (2000).” Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona)”. <em>XXV Miscel·lània Penedesenca 1996</em>. Jornades d’Estudis Penedesencs Calafell – 31 de maig – 1 i 2 de juny de 1996. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia. pp. 115-138.</a></span></span></span></p> | s. XIV-XVIII | Enderrocat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A poca distància del molí de Baix es localitza les restes d’un molí fariner del qual són visibles les parets exteriors del cacau i el mur de contenció de la bassa. Al mateix nivell del riu es conserva el desaigua amb arc apuntat (informació extreta de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya). </span></span></span></span></span></p> | 08168-143 | Zona del pont de les Mines. | 41.4110300,1.5294100 | 377091 | 4585430 | 08168 | Pontons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99455-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99455-143-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Aquest molí no s’ha pogut localitzar. Tant les coordenades UTM com les imatges corresponen a la zona del pont de les Mines.Es troba inscrit a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, però no hi apareixen coordenades ni fotografies. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 80776 | Molí de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mas | Es troba en ruines | <p>Restes de la construcció corresponent a un molí al costat de la riera de Nespres i al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort. L'edifici es troba en ruïnes, però encara es pot apreciar el volum general, permetent distingir dues estances paral·leles amb dues plantes. Es troba al peu de la riera i aprofita el desnivell del terreny, de manera que tenia un accés a peu pla des del camí d'accés i al nivell inferior hi hauria el carcavà. Manca tota la coberta, però resta la volta de canó on s'ubicava el carcavà. També hi ha dues tines, una quadrada i una altra circular, situades en una construcció adossada, així com part d'una mola. No es distingeix la bassa, ja que tot l'entorn s'ha transformat en feixes de conreu. Al costat del molí hi ha una petita construcció de pedra i maó rehabilitada recentment i que probablement era una petita barraca que s'ha habilitat com caseta d'eines i descans.</p> | 08139-54 | Zona del pont de Mura | <p>Quasi no hi ha documentació d'aquest molí ni del Mas que li dóna nom. Sembla probable que tingués alguna relació amb el Mas de la Roca, ja que a la consueta de Mura de 1592 (ABEV) diu que al Mas de la Roqua habitaven set persones, i que aquest mas també era conegut com el Mas, tot i que no ho podem afirmar.</p> | 41.7041200,1.9581300 | 413316 | 4617450 | 08139 | Mura | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80776-foto-08139-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 77113 | Camp de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-can-tolra | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II aC-VdC | destruït durant la construcció de l'autopista A19 | Notícies orals facilitades pel senyor Tolrà, antic propietari dels terrenys, descriuen la troballa d'un parell de tombes amb esquelets i àmfores. Actualment, la zona del jaciment està ocupada per l'autopista i el peatge, però tenint en compte l'existència del camí del Mig, brancal de la Via Augusta, i els jaciments de Can Olla, Ronda Mistral, Can Miqueló, entre d'altres, no hauria d'estranyar que hi hagués una petita necròpolis d'època romana. | 08214-25 | Zona del peatge de l'autopista | Informació oral facilitada pel senyor Tolrà. | 41.5057500,2.3632300 | 446858 | 4595098 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77113-foto-08214-25-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 75735 | El Bac de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bac-de-roda | <p>BARNIOL I BOIXADER, F.; VILAMALA SALVANS, J. (2007):'Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Família i trajectòria d'un dirigent de la Guerra de Successió'. Edita Ajuntament de les Masies de Roda, Les Masies de Roda. H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2008): 'Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic'. POUM de Les Masies de Roda de 30 de abril de 2008, Vic. IPA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Les Masies de Roda, 1981. ROVIRA I MONTELLS, J.M. (2005). 'Les Masies de Roda. Història del nostre poble', Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda. VILAMALA, J.; HERNÁNDEZ MASSEGÚ, D. (2007): 'Auca d'en Bar de Roda (1658-1713)'. Ajuntament de Les Masies de Roda, Les Masies de Roda.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia rehabilitada de planta en forma d'U que consta de quatre grans cossos adossats, amb les cobertes de teula de dos vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. L'edifici principal, amb la façana principal orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats. Damunt seu hi ha una finestra biforada amb llinda d'arquets trilobulats, pilaret central i ampit motllurat. La resta d'obertures de l'edifici són totes rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de migdia del volum hi ha un petit cos rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant, cobert per una terrassa al pis. La coberta està sostinguda per tres pilars bastits amb carreus de pedra, fonamentats al nivell de circulació exterior. A la façana de llevant del cos principal, que presenta el parament de còdols i pedra sense treballar vist, hi ha la placa commemorativa de Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda. Tant els dos cossos adossats a tramuntana del principal com el de la banda de ponent presenten grans finestrals d'arc rebaixat, amb els emmarcaments de pedra, situats a les façanes principals. Les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro decorades, mentre que al primer pis presenten baranes de fusta. La resta de façanes, que tenen el parament de pedra vist, presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a la façana de ponent del conjunt destaca un cos rectangular amb la teulada d'un sol aiguavés, que presenta una terrassa al pis, delimitada per pilars quadrats bastits amb carreus de pedra. A continuació hi ha un porxo obert amb la coberta de bigues de fusta. A l'interior, l'edifici està completament rehabilitat i presenta majoritàriament sostres embigats de fusta. Les estances es comuniquen mitjançant obertures d'arc rebaixat adovellades, a la planta baixa del cos principal. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i pintats de color rosat, exceptuant els paraments posteriors que deixen l'aparell vist.</p> | 08116-37 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | <p>La masia del Bac de Roda és coneguda per la seva relació amb el personatge masienc Francesc Macià i Ambert que es casà amb la pubilla del mas i se'l conegué més tard amb el sobrenom de Bac de Roda, pres de l'heretat. Aquest personatge històric va ser un militar nat a Roda de Ter el 28 de maig de 1658. Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713. La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Actualment a la façana de l'edifici hi ha una placa commemorativa, recentment recuperada, ja que els partidaris de Franco la varen destruir el 1939.</p> | 41.9890600,2.3058600 | 442503 | 4648795 | 08116 | Les Masies de Roda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75735-foto-08116-37-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez/Adriana Geladó Prat | Pràcticament la totalitat de les obertures presents a la construcció estan reaprofitades i provenen d'altres llocs, exceptuant el portal d'accés principal adovellat. Cal esmentar que a l'interior del mas l'actual propietari disposa d'una col·lecció de vidre esmentada en fitxa a part i diferent mobiliari del segle XVI, XVI i XVII, a més de diferents objectes provinents de cases d'antiquaris que decoren tot l'interior. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 75732 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-10 | XIX-XX | El brollador està en males condicions i l'estructura s'hauria de rehabilitar. | <p>Font formada per un cos de planta quadrada bastit amb maons. Damunt seu, a mode de coberta, presenta una gran llosa de pedra desbastada lligada a l'estructura amb morter. El brollador, situat a la part inferior del volum, està força malmès i consta d'una pedra adossada a l'estructura d'on neix el broc. L'estructura té restes del revestiment arrebossat que la cobria, probablement en origen.</p> | 08116-34 | Zona del mas Bac de Roda, 08510. | 41.9892300,2.3035300 | 442310 | 4648815 | 08116 | Les Masies de Roda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08116/75732-foto-08116-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | ZEP Zona d'especial interès del patrimoni ecològic i paisatgístic (art. 138 de les Normes Urbanístiques, POUM Les Masies de Roda 2008). | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80755 | Masia Sant Lleïr | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-lleir | <p>BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV | <p>Masia de dos cossos adossats, el més antic (el mas), orientat a llevant i més baix, és de planta baixa i pis, mentre que l'altre (la masoveria) té planta baixa, planta semi-soterrani, planta pis i golfes. La coberta de tots dos és a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana de l'edifici principal té un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra sorrenca i desplaçada al costat esquerre; hi ha quatre finestres al pis de diferents mides, totes amb brancals, ampit i llinda de pedra sorrenca i sense inscripcions. En la part corresponent a les golfes hi ha dues espitlleres. L'obra és de pedra i junta enrasada amb blocs de pedra ben escairats a la part esquerra, cosa que pot mostrar que a aquesta banda de la casa és la més antiga. A la façana de tramuntana hi ha una finestra amb llinda tallada que forma un arc conopial d'estil gòtic. A l'interior de la casa hi ha un celler amb dos arcs de mig punt que es troba a la planta baixa de la casa, en el que encara es conserven les bótes i al que donen les boixes de les tines. L'altra casa, més moderna i datable al segle XIX, està situada de forma perpendicular al mas i orientada a migdia. A la façana hi han tres balcons sense llosana, i amb barana de ferro forjat, amb llindes d'arc rebaixat de maons a sardinell. En planta baixa hi ha un portal de llinda recta i brancals de pedra sorrenca vermellosa. El mur és de pedra petita i està arrebossat en la planta baixa i en el pis. Hi ha tres espitlleres, una a sota de cada balcó i desplaçades a la dreta. A la banda de ponent hi ha unes tines afegides al mur i integrades en una construcció. Davant la façana principal hi ha una era empedrada. Conserva la premsa de vi en un cobert al costat de la façana principal. La masia té una font a pocs metres de la casa i un forn de calç que està mig ensorrat. Davant la façana de llevant hi ha la capella del mas, que va ser reconstruïda el 1806 per Joan Santlleïr. Sobre un turó proper a la casa hi ha les restes del castell de Mura.</p> | 08139-33 | Zona del castell de Mura | <p>Casa d'origen medieval documentada des del 1321, en un document del mas de la Vall en què apareix aquest com a terme amb el topònim de mas Senleyr. La capella és documentada des del 1592, però la primera construcció data del segle XIII. A la consueta de Mura de 1592 (APM), consta que el mas tenia 12 habitants que tenien el cognom Santclay. El mas va tenir diferents ampliacions al llarg del temps, essent la darrera la construcció de la masoveria al segle XIX. Molt probablement va ser l'advocació de la capella la que va donar nom al mas i a la família.</p> | 41.6968000,1.9915800 | 416089 | 4616604 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08139/80755-foto-08139-33-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 88211 | Dipòsit d'aigua de la Creuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-la-creuera | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Dipòsit d’aigua inserit en un marge de pedra seca amb la boca d’accés de llinda plana situada a migjorn. Correspon a una estructura de planta circular, d’1,30 m de diàmetre interior i 1 m d’alçada amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-220 | Zona del camí de la Creueta. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6600500,1.6334400 | 386223 | 4612935 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88211-img20210102132206_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88211-img20210102132149_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/88211-img20210102132154_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 53816 | Miramarges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miramarges | XII-XVIII | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes construït al peu del camí de l'Aliberch al Vilardell. Es tracta d'una construcció amb teulada a doble vessant i orientada d'est a oest, de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. En aquesta planta baixa es conserva la distribució interior original amb la presència de la cuina, el menjador i diverses estances i habitacions. Destaca l'aprofitament de la irregularitatdel terreny i l'absència d'una porta a la façana principal. Les obertures estan obertes a les 4 façanes i estan formades per brancals i ampits de mida diversa. La tècnica constructiva és la pedra, de petites i mitjanes dimensions ben treballada i lligada amb morter, amb les pedres cantoneres diferenciades. A la finca s'han realitzat recentment petites obres de manteniment, com és el cas de la façana posterior i d'adequació.</p> | 08129-82 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest mas s'ha d'associar a l'important moment demogràfic que es donà al segle XIV. Aquest augment de la població propicià l'aparició de noves petites explotacions agrícola-ramaderes materialitzades en modestos masos. Aquest mas, però, no surt esmentat en la documentació fins entrat el segle XVIII. La tècnica constructiva de l'edifici és força senzilla, indicant que va ser durant l'Edat Moderna que aquest petit mas presentà una ocupació permanent. Són poques les reformes constructives que es poden apreciar a l'actualitat, bàsicament una reparació a la façana principal amb totxana i morter de calç i l'obertura del forn tapiada a la façana nord. També s'afegiren diverses estructures annexes a mode d'estables fets amb totxana, ja entrat el segle XX.</p> | 41.8926100,2.1806000 | 432025 | 4638178 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53816-foto-08129-82-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 53795 | El Sot de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-lom | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XVIII-XX | <p>Element format per un mur o bancal construït amb paredat comú de petites pedres de procedència local, escassament treballades, i disposades seguint la tècnica de la pedra seca. L'estructura es troba assentada sobre el terreny natural, quedant recolzada per la part nord-oest a un marge. Aquesta paret de pedra seca presenta una obertura rectangular de petites dimensions de forma senzilla, sense acabats ornamentals i ben acabada amb les mateixes pedres que la feixa. Correspon a un petit espai o barraca on el pagès que conreava aquests bancals deixava guardades les eines o el càntir. La presència d'un om al costat de l'estructura sembla indicar l'existència d'aigua abundant en aquest indret, fet que no descarta la presència d'una antiga font o punt d'acumulació natural d'aigua en aquest indret, totalment estacional i actualment sec, com passa en altres punts del municipi.</p> | 08129-61 | Zona del Vilardell | <p>La construcció d'aquest element s'ha d'associar a l'important explotació agrícola de la zona que es donà en aquest indret des del segle XIV. Aquest fet ve acompanyat per un augment de la població que propicià l'aparició de noves petites explotacions agricola-ramaderes materialitzades en modestos masos, fenomen ben documentat en la colonització d'aquesta serra entre l'Aliberch i el Sagarell. Aquest element, junt amb l'om que hi ha al costat, donen nom a tot l'entorn i documenten la pràctica agrícola intensiva d'aquest espai a través de feixes i bancals on es conreava tradicionalment l'olivera o la vinya.</p> | 41.8916300,2.1851700 | 432403 | 4638065 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53795-foto-08129-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 53771 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-7 | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Aquest mas presenta una estructura de planta baixa, primer pis i unes petites golfes, amb un pati al davant i una petita era. La planta baixa es troba disposada en dues estances: una d'entrada coberta amb volta de cúpula d'obra i amb el terra de rajola, i la sala utilitzada com a cuina-menjador on per la part exterior encara es pot observar el tapiat de la boca d'un forn d'ús domèstic. La resta d'estances es troben ubicades en el pis superior. La tècnica constructiva emprada es basa en el rajol i l'arrebossat, sobre una base de petits carreus de pedra local lligats amb argamassa. La teulada és a dues aigües amb una coberta de bigues de fusta i teula aràbiga. La façana principal s'organitza en base una porta de grans dimensions acabada amb totxana; mentre que al primer pis hi trobem tres obertures, dues de les quals de mida mitjana, mentre que l'obertura central fou convertida en un balcó amb una llinda de pedra per base i una barana de ferro forjat. El segon pis o golfes presenten una sola obertura central de dimensions considerables i treballada amb rajols, recentment tapiada. Just a sobre de la mateixa s'hi troba el suport per una corriola, que ens indica que segurament aquest darrer espai hauria estat utilitzat com a graner o magatzem. Els únics cossos annexos al mas el formen un petit magatzem, adossat al mateix edifici pel cantó sud-oest.</p> | 08129-37 | Zona del Vilardell | <p>Les notícies històriques de cal Ros són força recents, enfront cal Ros de Múnter, situat a l'altra parròquia. Per la seva tipologia, aquest mas es pot ubicar a mitjan del segle XVIII o ja dins el segle XIX. El mas tampoc presenta cap element que permeti ajustar la cronologia del conjunt; pel topònim de 'cal Ros' es podria pensar que el mas va ser concebut com a masoveria de la zona de Múnter. Aquest terme s'ajustaria a la concepció d'aquest edifici, de petites dimensions i de factura relativament moderna amb pocs espais ramaders i de caire bàsicament subsistencial.</p> | 41.8947600,2.1823300 | 432171 | 4638415 | 08129 | Muntanyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53771-foto-08129-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 53778 | Can Riera dels Assençaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-dels-assencaments | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Nomenclàtor de la Província de Barcelona. 1860. Llibrets de l'arxiu parroquial de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (1255-1972). 101 unitats en paper i pergamí. Arxiu Episcopal de Vic. http://www.canriera.com/</p> | XII-XVIII | <p>Mas de planta quadrada amb coberta a doble vessant de teula aràbiga disposada en direcció nord-sud. Es tracta d'un habitatge format per dues construccions de planta rectangular, unides per l'interior, i fetes en dues etapes diferents, com es pot observar segons el diferent nivell constructiu aplicat. L'estructura s'organitza en planta baixa, primera planta i pis sota coberta; seguint la organització dels masos tradicionals. A la planta baixa hi havia hagut els corrals i la façana principal és a l'est, bé que actualment hi ha una porta a la façana nord, a l'alçada de la primera planta, on s'accedeix per una escala. El mur exterior nord està construït amb pedra; i el parament est combina pedra, tàpia i maó massís; els murs oest i sud tenen la base de pedra i la resta és de tàpia. Les obertures són fetes amb totxo. La porta principal, amb un arc rebaixat, està construïda amb pedra local ben desbastada, mentre que les nombroses bigues de fusta s'han substituït per biguetes. A l'est hi havia hagut una eixida que actualment es troba amortitzada com a espai ramader. El conjunt encara manté bona part de les edificacions que envoltaven la lliça: corrals i magatzems, de planta baixa, construïts en pedra; el sòl conserva el paviment de pedres.</p> | 08129-44 | Zona del Vilardell | <p>Edifici construït sobre un petit turó entre el camí dels sagraments i el camí a l'Aliberch. Tot i que es té molt poca documentació d'aquest mas amb aquest topònim, la factura sembla indicar la seva construcció en un moment incert de l'època moderna. Es desconeixen els diversos propietaris que ha tingut el mas, però sí que sabem que en el segle XIX consta com Riera dels asensaments. Altra informació la proporcionen els diversos llibrets de l'arxiu episcopal de Sant Quirze i Santa Julita, que esmenten habitants congnominats Riera, en aquesta zona. I també apareix en el Nomenclàtor de la província de Barcelona del 1860 com a Masia casa de labranza. Actualment l'espai ha estat arranjat i adequat per a fer-hi activitats de turisme rural com a lloc de residència de pagès.</p> | 41.8931100,2.1843500 | 432337 | 4638230 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53778-foto-08129-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 53775 | Can Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. Fogatges de 1497 i 1553.</p> | XII-XVIII | <p>Mas conegut com Can Güell, situat sobre una petita esplanada a l'obaga sobre l'Aliberch, s'hi accedeix des d'una pista que porta de l'ajuntament a l'Aliberch i que es bifurca al Sot de l'Om per anar pel Camí dels Sagraments. L'edifici força gran, està format per un cos principal, de planta quadrada, i està format per dos pisos, dels quals un no en conserva la coberta. La tècnica constructiva utilitzada presenta murs de paredat comú amb l'ús de petites pedres sense treballar i lligades amb morter que en algun punt es conserva fins l'alçada original, tot i que el seu estat de conservació no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli format per diverses estances, una gran part del qual està dedicat al bestiar i s'ha alterat la seva disposició original. La teulada conservada hauria estat de doble vessant. Els annexos ramaders es disposen al voltant del cos principal, i també es troben parcialment enrunats. Algunes d'aquestes construccions auxiliars conserven part de l'arrencament de la coberta. Es tracta de construccions fetes amb carreus de pedra local, força treballats i lligats amb morter i deixats a vista. Les obertures conservades són minses, ja que en queden els brancals de pedra i la llinda de fusta. Es conserva alguna de les obertures, tot i que no s'observa cap inscripció marcada; algunes presenten l'ampit, la llinda i els brancals de pedra amb arestes bisellades.</p> | 08129-41 | Zona del Vilardell | <p>Al fogatge de 1497 no apareix cap topònim relacionat amb aquest mas, ni tampoc al fogatge de 1553. La construcció del mateix, segurament es va realitzar en època moderna, a partir del segle XVII, mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals. La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura rural molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.</p> | 41.8930300,2.1901700 | 432819 | 4638217 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53775-foto-08129-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 53825 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | Presenta mal estat | <p>És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs de la masia són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l'arrebossat. La coberta és a doble vessant, utilitzant la teula aràbiga, i amb el carener orientat est a oest. L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on es disposen les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La portalada d'accés dóna pas a un vestíbul a l'interior, on s'hi conserva una premsa i una gran llinda monolítica gravada amb el nom de la família. Al voltant d'aquest espai es distribueixen les diferents sales, bàsicament les quadres, el celler i una dependència per als jornalers constituïda per una petita cuina de pedra, una llar de foc, formant un espai de menjador i on també s'hi troba ubicat un bugader de cendra. Al fons d'aquest mateix vestíbul es situa una petita escala de factura senzilla (barana de fusta i escales de pedra) que permet l'accés a les dependències privades del mas: una gran sala central i la resta d'habitacions d'ús privat juntament amb altres dependències d'ús bàsic. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annexa de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.</p> | 08129-91 | Zona del Vilardell | <p>Una primera referència documental la trobem a l'acta de Consagració de l'Església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola, on ja s'esmenta un personatge congnominat Vilardell al 1177. Una branca de la família Vilardell sempre serà present al municipi de Muntanyola, documentant-se de forma habitual en la nombrosa documentació religiosa. La història d'aquesta petita explotació agrícola- ramadera es remunta a l'Alta Edat Mitjana, tot i que totes les llindes inscrites del mas fan referència a una reforma o remodelació del mateix, que hauria tingut lloc en època moderna. A la façana principal, les obertures conservades presenten llindes, però cap d'elles gravada. i a l'interior totes són del XIX.</p> | 41.8873600,2.1839200 | 432295 | 4637592 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53825-foto-08129-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 53776 | Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleo | <p>PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.</p> | XII-XVIII | <p>Edifici de planta gairebé quadrada format per una estructura de planta baixa, primer pis i golfes o sota teulada. La coberta és a doble vessant orientada nord-sud. Als murs presenta una fàbrica formada per carreus de pedra de mesures diverses, desbastades, lligades amb fang; i restes d'arrebossat amb morter de calç. Sembla que inicialment podria haver-hi hagut una casa de dimensions més petites, i amb la porta centrada, formant un primer edifici de planta baixa i planta sota coberta, i que posteriorment s'amplià cap a l'est. La porta i les finestres no són de l'edifici original. La porta principal, amb brancals de pedra, té una llinda monolítica amb la inscripció '17 I [una 'M' i una 'A' superposades, damunt la 'A' hi ha una creu] S 24', data en la que es devien fer les primeres reformes importants; damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega amb pedres disposades a plec de llibre; damunt hi ha una finestra amb brancals de pedra i ampit i llinda monolítics. A la dreta de la porta, al cos afegit, hi ha una petita finestra amb elements monolítics i al damunt, a la primera planta, una finestra semblant a la de sobre la porta, però una mica més petita i l'ampit modificat. La planta sota coberta correspon a una represa, aixecant la teulada, mentre que a la façana est s'observa clarament el nivell de la primera teulada. Les finestres són de maó massís i llinda de fusta. A la façana est també hi ha una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. A l'interior de la planta baixa del mas l'accés a les diferents dependències es fa a través de portes amb brancals de pedra i llinda monolítica. Adossat a la façana oest hi ha dos cossos més, de planta baixa, corresponents a corrals i pallissa força modificats. A migdia hi ha un cos afegit, de planta baixa, que servia de corral, fet en pedra i ara molt modificat. A la façana nord hi ha diverses finestres de maó massís i un cos afegit construït amb totxanes.</p> | 08129-42 | Zona del Vilardell | <p>Aquest topònim no apareix a la documentació de l'església parroquial de Muntanyola fins entrada l'època moderna. L'any 1780 el mas va passar a ser propietat del mas la Riera, esdevenint una masoveria. Aquest mas formaria part de les segones explotacions agrícola-ramaderes documentades a la zona, amb una cronologia del segle XVI o anterior. La documentació sobre aquest mas és força parca, i no serà fins el fogatge de 1553 on s'esmenta segurament el propietari d'aquest mas. En època moderna el mas anirà creixent, tenint com a màxim auge constructiu el segle XVIII. L'evolució arquitectònica del mas es pot observar en l'estudi dels seus paraments. A la façana principal es pot apreciar que el mas el formava un edifici de planta rectangular organitzat en planta i pis amb sota coberta a doble vessant, i que posteriorment s'hi va aixecar un altre pis, es decoraren les obertures i s'afegiren un seguit de cossos addicionals de difícil adscripció, associats al creixement del mas i de la família, en un context d'època moderna.</p> | 41.8961600,2.1912000 | 432908 | 4638563 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53776-foto-08129-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 40111 | Torrent del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-verder | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>El seu nom segurament és derivat de l'exuberància de la vegetació que creixia i creix a les ribes del torrent de Verder. L'existència d'aigua durant tot l'any fan que sigui un dels torrent amb major concentració d'infraestrucutres hidràuliques del municipi i, segurament, els primers pobladors de la zona ja s'abastiren de l'aigua d'aquest torrent. En bona part, l'emplaçament de l'Ametlla podria estar condicionat per la proximitat d'accés a l'aigua del Verder.</p> | 08005-242 | Zona del Verder | 41.6802300,2.2494300 | 437529 | 4614546 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40111-foto-08005-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 90091 | Barraca a l'est de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Tot cobert de vegetació. No es pot accedir a l’interior | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-23 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6257500,1.5771800 | 381476 | 4609203 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90091-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90089 | Barraca del Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brianco | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, al mur de tramuntana, s’hi obren dos cocons i una fornícula i a l’angle sud-est s’hi conserva un abeurador o pica refet amb ciment. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-22 | Zona del Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262400,1.5764700 | 381418 | 4609258 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90089-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90126 | Dipòsit d’aigua prop de Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-prop-de-brianco | XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span>Dipòsit d’aigua excavat al sediment geològic d’1,5 m de diàmetre i aproximadament de 2m de profunditat visible. La part inferior del dipòsit està revestida amb ciment i la part superior construïda amb pedra lligada amb ciment creant una coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08185-48 | Zona del Turó de Ca l’Estruc. Est del Pla de Rubió | 41.6262300,1.5765900 | 381428 | 4609257 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90126-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2021-12-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 81377 | Font del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boix-2 | XX | Cobert de vegetació | <p>La Font del Boix es troba situada al costat d'un antic camí a la banda de llevant. Actualment es conserva un bassa amb aigua seccionada al sediment geològic amb joncs i boga. L'espai on hi ha la surgència d'aigua està cobert de vegetació.</p> | 08239-74 | Zona del Torrent del Boix. Sud de la urbanització el Solà del Boix | 41.7255500,2.1483800 | 429168 | 4619655 | 08239 | Sant Quirze Safaja | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81377-foto-08239-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08239/81377-foto-08239-74-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Núria Cabañas | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml