Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 71020 | Pont Cal Xalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-cal-xalet | XIX | Petit pont que passa per sobre el Torrent del Forat Negre en l'antic camí ral que passava pel poble de Vallcebre. Petita construcció de pedra i morter amb arc de mig punt. Avui dia la carretera cap al Barri de Belians passa una mica més al nord. Per passar pel pont s'agafa l'antic camí. | 08293-137 | l'Obac | Forma part del Camí Ral que unia el nucli del poble amb altres ravals del municipi, i amb els pobles de Fígols i Sant Corneli. Aquest camí ha estat rehabilitat recentment com a Sender dins de la Xarxa de Camins de l'Alt Berguedà, coordinada des del Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà. El camí fins ara era freqüentment transitat per veïns del municipi, per senderistes, rutes a cavalls, rutes amb BTT, etc…. El tram d'aquest camí a tocar del pont destaca per la presència de murs de pedra seca, per l'aterrassament del terreny realitzat el segle passat amb fins ramaders i agrícoles, i permetre el trànsit de mules i carruatges per aquest camí. | 42.2020500,1.8207500 | 402646 | 4672883 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71020-foto-08293-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71020-foto-08293-137-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra / OPC. Cortés Elía, María del Agua | La cronologia del pont és imprecissa, ja que podria respondre a un tipus d'obra del segle XII-XIII però amb característiques constructives que també es van utilitzar fins al segle XIX. A finals del XIX es va fer una consolidació que probablement modifiquès els elements de més antiguïtat. L'any 2010 es va fer una nova consolidació del conjunt. | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 65729 | Les bruixes de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-lesquirol | CROSAS CASADESÚS, J. (1996) 'Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L'Esquirol (1619-1621)'. Revista de l'Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L'Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 55, 56 i 232. | XVII | Al segle XVII, a l'Esquirol hi vivien quatre dones acusades de bruixes: eren l'Anissa, la Perolera, la seva filla Àngela i la Ferrera vella. Se'ls atribuïa la pràctica d'infanticidis, donar golls i tractes amb el dimoni, entre molts altres actes. Es diu que un dia un home, en Cosme Tarragó, va dir a en Joan Reixac, hostaler de l'Esquirol, que havia anant a missa a la capella de Sant Genís i l'havia vista plena de bruixes. En Joan ho va explicar als jurats del terme, que les van acusar de bruixeria i van iniciar un llarg procés a la Cúria del Veguer de Vic. | 08254-300 | l'Esquirol | El procés contra les quatre dones de l'Esquirol acusades de bruixeria, que es guarda a l'Arxiu de la Vegueria de Vic, es va fer entre els anys 1619 i 1620 i va acabar amb la declaració d'innocència. El cas va derivar de l'ocultació del naixement d'un nen a un marit gelós que creia que no era fill seu. La mare va demanar l'ajuda a aquestes dones, que l'amagaren a prop de les masies del Campas i d'Arquerons. El procés s'insereix en una onada d'histèria col·lectiva de persecució de bruixes que es va donar a Catalunya entre els anys 1618 i 1622. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 65671 | Molí del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-campas | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Es troba al llit de la riera de les Gorgues. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La façana de llevant presenta un portal d'arc rebaixat amb la pedra esculturada, que duu la següent inscripció: 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua de les turbines. Els murs són de pedra lligada amb morter i tàpia, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-242 | l'Esquirol | El molí del Campàs va formar part del patrimoni del mas homònim, que es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553. Segons les dades inscrites al portal de llevant, el molí fou construït al segle XII i reedificat l'any 1815 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. | 42.0357400,2.3759200 | 448344 | 4653933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 65524 | La Matavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-matavera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 189. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Totes les finestres de l'edifici són de pedra treballada; a la façana principal, es disposen segons tres eixos verticals de composició i, a la resta de façanes, són distribuïdes irregularment. En destaquen dues finestres, a les façanes nord i oest, amb una columna de cantonada. A la façana principal, damunt el balcó central, hi ha un escut de factura contemporània. La casa té un oratori intern, dedicat a la Sagrada Família. Hi ha un cos annex a la façana oest, que sembla de la mateixa època que el cos original. A la façana sud, que presenta diversos cossos annexos moderns, hi ha una escala que portava a l'antiga masoveria. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres de pedra picada. | 08254-95 | l'Esquirol | El seu nom prové de la unió dels llinatges Mata i Vera. L'any 1205, segons consta en els capítols matrimonials entre Maria de la Matavera i Arnau de les Ententes, ella lliura com a dot tots els seus bous, ovelles i ases. Podria correspondre al mas Mateu, citat al Capbreu de Corcó del segle XIV. La casa que es conserva actualment es troba en un indret més enlairat que la més antiga, la Matavera Vella, en estat ruïnós. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0407500,2.3854200 | 449134 | 4654483 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65524-foto-08254-95-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M122. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 65573 | Pont del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. | XV-XVIII | Ha estat recentment restaurat. | El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. | 08254-144 | l'Esquirol | 42.0212200,2.3663600 | 447541 | 4652326 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 60052 | Jaciment fossilífer de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-fossilifer-de-lespa | <p>MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>S'hi troben fòssils de mol·luscs bivalves del grup dels 'rudistes' agrupats en denses colònies, braquiòpodes, del Cretaci superior.</p> | 08190-128 | l'Espà. | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.</p> | 42.2209700,1.6870300 | 391639 | 4675145 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60052-foto-08190-128-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 122 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 59582 | Dipòsit de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-vinya-1 | XIX | La pica es veu en bon estat. Caldria netejar-la de la mica de brolla que hi té al voltant i al seu interior. | Dipòsit de vinya o cisterna ubicada a mà dreta d'un corriol que s'inicia al costat de l'era i condueix fins a ca n'Arbocet antic. Està construït arran de terra i la seva identificació és fa difícil degut a la profusió de vegetació (herbassar i brolla de romaní) que hi ha crescut dins i al voltant. La seva estructura és molt senzilla; de planta quadrangular, està excavat a la roca i parcialment al terra i arrebossat amb morter de calç per la seva part interior. Mesura un metre de costat per 70 cm de fondària. Tot el perímetre del dipòsit està reforçat amb una filera de pedres, tal vegada per evitar que la terra entri al seu interior. | 08182-184 | l'Arbocet | Aquestes estructures estan implícitament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que ho va construir. La seva construcció i emplaçament està estretament lligat a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament de les aigües mitjançant canals excavades al terra o a la roca o bé obrades amb pedra seca i/o maó, i impermeabilitzades amb morter de calç. | 41.7099200,1.9275100 | 410776 | 4618125 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59582-foto-08182-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59582-foto-08182-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59582-foto-08182-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 40050 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX-XXI | <p>El Ball de gitanes - d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles de diferents pobles del Vallès, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de diferents passos: la Jota, la Caxutxada, la Contradansa, la polca, la Mazurka. D'altra banda, el Ball Mut, que té com a so només les castanyoles, restant la cobla callada. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. A l'Ametlla, sempre s'inicia amb l'anomenat 'Pas de l'Ametlla'. El municipi, que té una gran tradició de gitanes, compta amb quatre colles: la dels Plançons, que va dels 3 als 6 anys, la dels Petits, de 7 a 10 anys, la dels Mitjans de 11 a 15 anys i la de Joves i Grans.</p> | 08005-181 | l'Ametlla del Vallès | 438520 | 461335 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40050-foto-08005-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Ball de gitanes davant la plaça de l'Ajuntament al 1943 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 44652 | L'Ametlla de Casserres; Colònia Monegal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-casserres-colonia-monegal | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 40 i 41. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | La colònia de l'Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica. Està situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per 'La Maquinista terrestre y Marítima' substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l'endugué una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s'hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l'empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d'aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l'espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l'església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l'encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l'Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d'aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l'amo, al gust de l'època i com a símbol inequívoc de poder i control. | 08049-5 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia. L'any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d'una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' fins que l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, SA'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0463700,1.8728900 | 406723 | 4655539 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 44722 | La Bauma del Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-del-forroll | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Casa aïllada als quatre vents construïda damunt una roca sorrenca que forma una bauma i adaptada al desnivell del sòl. És de planta quadrada i consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són de maçoneria acabats amb arrebossat sense pintar i les obertures laterals són més aviat petites. A la façana principal, destaca la terrassa frontal i els balcons a la segona planta, mentre que a la última planta s'hi obra una galeria tancada de cinc arcs escarsers. | 08049-75 | l'Ametlla de Casserres - a l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0391800,1.8759100 | 406962 | 4654738 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està damunt d'una bauma de 250 metres d'amplada i a la finca hi neixen dues fonts d'aigua. Dins el desnivell existent a la parcel·la, hi ha un porxo de fusta de planta baixa i pis emprat com a garatge. El jardí disposa d'una bassa, una petita cascada d'aigua i una zona enjardinada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 44751 | Cal Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puntes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca que es troba en molt bon estat de conservació, totalment habilitada. Consta de dos volums o cossos que s'adapten al desnivell de la roca. El cos principal, que sembla el més antic, de planta més trapezoïdal que rectangular, consta de planta baixa i dos pisos a la part del davant. Pel darrera l'accés es fa directament a la planta pis. Aquest cos té un petit annex a la façana nord-occidental. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. D'aquesta façana destaca un parell de contraforts. La majoria d'obertures presenten llindes de rajols, però n'hi ha alguna amb llinda de fusta. Els paraments són de maçoneria vista, rejuntades amb morter. El cos adossat a migdia és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. | 08049-104 | l'Ametlla de Casserres | Una llinda amb l'any de 1783 gravat, marca l'antiguitat de la construcció. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Punte'. | 42.0192300,1.8405600 | 404006 | 4652562 | 1783 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 78857 | Viaducte de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-cal-vidal | PARDO, J. (1990): 'L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional', dins de 'Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11. VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A. COSTA, A. (2006). 'Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga', a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61 | XXI | La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA. | El viaducte de Puig-reig Sud o de Cal Vidal és un gran pont de formigó, té una llargada de 112 metres i 23 metres d'alçada i permet salvar el riu Llobregat en aquets punt de cal Vidal. Cedinsa Concessionària SA, és una societat que es va constituir l'any 2003 per a la licitació de concessions i l'explotació d'aquestes en cas de ser adjudicataris. Cedinsa EIX LLOBREGAT té, per 33 anys, la concessió mitjançant el procés de construcció i explotació mitjançant 'peatge al'ombra' del tram d'autovia entre Puig-Reig i Berga, per a la Generalitat de Catalunya. Es construeix de Puig-Reig a Berga, 20 km. aproximadament, i s'explota de Manresa a Berga, 40 km. aproximadament. En explotació des de desembre de 2007 | 08175-155 | km.79,2 de la C-16/E9 Eix del Llobregat al seu pas per Cal Vidal l | L'autopista E-9 i l' Autovia C-16, també anomenada 'Eix del Llobregat' és una via d'accés a França i al Pirineu. Té una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km són d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord), des del km 56 fins al km 97 (41 km) són d'autovia (Manresa nord-Berga sud); en els 57 km darrers és una via ràpida. En aquests últims (57 km) s'estudia el desdoblament que es perllongaria cap a Tolosa de Llenguadoc a partir de la frontera amb França s'anomenarà A66 i, possiblement, fins a París com a autovia. Des del km 124 fins al 129 hi ha el Túnel del Cadí, que data de 1984 i és de peatge. La C-16 és un important eix vertebrador mar-muntanya que comunica l'àrea metropolitana de Barcelona, el Bages, el Berguedà i, mitjançant el túnel del Cadí, la Cerdanya. Es considera un important eix de comunicació entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i París, i forma part d'una de les principals vies de comunicació europees (E-9) entre les costes mediterrània i atlàntica. Per tal de potenciar aquest eix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir desdoblar una bona part de l'eix del Llobregat amb un sistema de finançament de peatge a l'ombra. La inversió final s'esperava que fos d'uns 815 MEUR, un pressupost superior a l'inicial però que va augmentar a causa dels canvis de traçat que es van aplicar posteriorment i que adequaven el nou recorregut a la C-16, ja existent. | 41.9524300,1.8837200 | 407483 | 4645097 | 2002-08 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78857-foto-08175-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | A. Costaguda, J. Solanes i C. Losertales. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 67822 | Pedrera de l'Obaga del mas la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-lobaga-del-mas-la-serra | XIX-XX | Hi ha crescut la vegetació fruït de l'abandonament de l'explotació. | <p>A uns 300m del poble en direcció a Terrassa, trobem a la dreta de la carretera, una allargada beta de roca que conserva els senyals d'haver estat explotada. Es tracta d'una antiga pedrera, petita i de fàcil accessibilitat, de la que se'n obtenien blocs amb finalitat constructiva. Talls de pocs metres amb els corresponents talussos de pedres i terres de rebuig, en un estat avançat de colonització per la vegetació, són les restes d'aquesta pedrera que avui està completament en desús.</p> | 08277-171 | km 23,5 de la Carretera BV1221 Terrassa-Navarcles, 08279 Talamanca | <p>La zona de Talamanca és molt rica en roca, fet per el que l'explotació de la pedra calcària va ser i encara és actualment, un dels recursos naturals del municipi. El continu creixement econòmic i demogràfic dels pobles veïns com Navarcles, St Fruitós de Bages o Manresa suposava una important demanda. A més, l'ús domèstic també requeria pedres per a l'ampliació o modificació dels masos o cases.</p> | 41.7307200,1.9826900 | 415394 | 4620379 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67822-foto-08277-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 69931 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo-1 | <p>DE LA PINTA, Jordi Lluís. 1983. 'Repertori de cavitats d'interés arqueològic de la provincia de Barcelona'. Exploracions. 7, p.24. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares. II: Torrelles de Foix'. Ampurias. XXIV, p.306-307, figures 37-38. MESTRES, J. El Neolític Antic al Penedès. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació). POYO, A. 'Exploraciones subterràneas en el Panadés. Actividad del E.R.E y del G.E. Colaborador del Museo de Vilafranca'. Cordada. 45. RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.129. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. RIBÉ, Genís; CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa. (1990). 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès'. Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X. '41 visita coneguem el Penedès: Torrelles de Foix'. Gran Penedès. 9, p.12. </p> | <p>Cova de prop d'1 metre d'alt per uns 0,8 d'amplada, oberta al nord-est. L'interior presenta dos trams diferenciats: el passadís d'entrada, d'uns 7 metres de recorregut en forma de colze a la dreta, o de 4 'invertit' com l'anomena l'E.R.E. en 1959, i una gran sala d'orientació esbiaixada al nord-oest respecte la boca. Les seves dimensions són d'uns 12 metres de llarg per 7,5 d'ample, arran del terra actual. El sostre de la sala es troba a una altura de la boca, a la seva part distal, d'uns 4 metres, però fa una pendent cap a la sortida, fent 2 metres i escaig al principi de la sala i 1,5 metres en el final del passadís. El sediment és de color negrós, provocat sens dubte per la matèria orgànica producte de la presència de toixons i altres animals que han fet servir la cova de cau durant molt de temps. El material arqueològic localitzat, avui dipositat al museu de Vilafranca, consisteix bàsicament en material ceràmic atribuïble al neolític antic evolucionat postcardial, ganivets de sílex ben atribuïbles a un moment eneolític i restes humanes soltes però molt senceres. D'altra banda, també es troben dos fragments ceràmics amb cordons digitats atribuïbles al bronze mitjà-final. No s'ha pogut observar cap resta clarament eneolítica, exceptuant els ganivets de sílex, que també poden ser més antics, i tampoc cap resta del complex campaniforme. Les restes humanes són abundants, encara que s'ha d'assenyalar que la majoria de les no cranials van ser recollides l'any 1990 per l'equip que realitzava la Carta Arqueològica, ja que amb anterioritat la tendència havia estat el rebuig de les altres parts esquelètiques. Cal destacar que es van recollir força senceres o partides en trossos que poden ser reconstruïts. El conjunt correspon a 6 o 8 individus, podent-ne haver molts més si es recollissin més metòdicament les mostres i es garbellés metòdicament la terra remenada de l'interior i l'abocada a l'exterior. Es podria tractar d'una cova sepulcral del neolític antic evolucionat amb algunes intrusions posteriors, però de caire puntual o esporàdic. És indubtable l'estratègia de la situació de la cova en la confluència de dos dels principals torrents, enmig d'una gorja i a poca distància de jaciments coneguts i importants dins la Conca Alta del Foix (Cova de la Guineu, Cova de la Pesseta, Cova de Soler Secabecs, Cova de Magí Rossell, etc.). Resta per resoldre si es donen enterraments eneolítics successius, amb una última fase del bronze mitjà, essent les fases anteriors corresponents a nivells d'habitació neolítics o bé si en aquest darrer període també hi ha enterraments.</p> | 08288-56 | km 14,5 de la carretera BP-2121, a 50 metres al sud-oest | <p>Segons Pere Giró, la cova va ser descoberta l'any 1958 per J. Lluch i explorada mesos després per en Pere Giró Romeu i J. Mª Masachs . Giró hi va excavar l'octubre de 1958. Mesos després, membres de l'E.R.E. (A.E.C) 'Estudis i Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya' hi van dur a terme noves exploracions i hi van trobar alguns ganivets de la denominada 'Cultura Pirenaica'. Els dies 31 de gener i 7 i 28 de febrer de 1971 un grup d'afeccionats de Vilafranca (Josep Mestres, L. Laguna, F. Cuscó i el Sr. Beltran) hi van realitzar sondejos, concretament dos exploracions de quasi 2 metres quadrats arran de paret per tal d'evitar les teixoneres i a una profunditat no superior als 50 cm. En aquell moment es van documentar diversos elements de silex, ossos humans i fragments ceràmics abundants, però van arribar a la conclusió que el jaciment estava remenat pels toixons. A mitjan anys 70, Xavier Virella fa una recollida de material superficial. Recentment un aficionat de Pacs ha fet alguna recerca amb detector de metalls.</p> | 41.4222700,1.5871500 | 381937 | 4586598 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69931-foto-08288-56-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-09-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | La cova, també coneguda com a cova de les Aranyes, està situada a la banda esquerra de la carretera BP-2121, en direcció a la Llacuna, a l'altura del Km 14,5, en el vessant dret del torrent que va paral·lel a la carretera, des de la confluència del torrent de la Font de Llinars i de la Riera de l'Albereda, formant l'anomenat rierol de Can Duran, afluent directe del Foix. En direcció cap a Font-rubí-La Llacuna, passat el km 14, 110 metres abans de passar per sobre el tercer pont sobre el torrent de Can Duran, surt un camí a mà esquerra que va paral·lel a la via asfaltada, a uns 3 metres per sota el nivell d'aquesta i a uns 5 metres de distància. Aquest camí, transitable amb turisme, porta a una esplanada de pins enfront de la confluència i empalma a 250 metres amb un camí que també ve de l'esquerra de la carretera, però abans de passar el primer pont sobre el torrent de Can Duran (indicat com a corba perillosa i amb tanques de seguretat), i que porta al Mas de l'Albereda. A 650 metres es troba amb el camí que neix del km 14,2, ja descrit anteriorment, i a 20 metres d'aquesta unió de camins, cal pujar pel vessant que queda a l'esquerra, tot buscant un ressalt rocós calcari que forma una plataforma. Un cop dalt del promontori, cal resseguir-lo de forma paral·lela el traçat de la carretera i els torrents, i, entre alzines, a uns 10 metres de la plataforma rocosa i a 3 o 4 metres per sota d'aquesta, es troba una petita esplanada davant la boca de la cova Disposa d'un aixecament topografic de Giró, de l'any 1962. Fotos cedides per Mª Àfrica de Sangenís | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 39918 | Oliveres Can Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. | 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. | 08005-49 | jardins de Can Muntanyola | 41.6695100,2.2623700 | 438596 | 4613346 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39948 | Camí de Pinar i Portús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. | 08005-79 | inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) | 41.6661600,2.2355000 | 436356 | 4612994 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 93712 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 40-42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-40-42 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, situades al Rial de Sa Clavella, en el tram que s'eixampla, deixant una vorera més ampla, molt a prop de l'església. Consten de planta baixa i dos pisos cadascuna. El programa ornamental és força diferent. La de la casa del número 40 és més carregat i contrasta amb la senzillesa de la del número 42.</p> <p>La casa del número 40 s'estructura, quant a la composició, a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, de fusta i doble batent; amb una finestra reixada al costat. En el primer pis, hi ha el balcó corregut amb doble accés, barana de ferro, persianes de llibret i llosana sostinguda per quatre mènsules. A la segona planta, enlloc d'un balcó corregut hi ha dos balcons de les mateixes característiques. El parament no té ni un espai sense decoració. De fons un arrebossat imitant carreus buixardats. Les obertures emmarcades amb pilars estriats als costats, acabats amb capitells corintis i llindes amb sanefes florals i medalló central. Tot coronat per una sanefa geomètrica que combina elements estructurals amb florals, una cornisa volada i acroteris delimitats per pinacles.</p> <p>En canvi, la casa del número 42, és tot el contrari; simplicitat, amb un parament arrebossat llis on només sobresurten emmarcaments a les finestres i porta, pintats del mateix color. La porta d'entrada és de llinda recta, però la finestra lateral és d'arc de mig punt, que lliga visualment, amb la galeria de la segona planta. Només sobresurt el balcó de la primera planta i el ràfec de coronament. Sota el ràfec hi trobem tres afegits en forma de flor que fan de respiralls de la cambra d'aire.</p> | 08006-208 | ial de Sa Clavella, núm. 40-42 | 41.5803800,2.5488800 | 462395 | 4603286 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93712-02dsc9825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93712-03dsc9828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93712-04p1560220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93712-05p1560223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40116 | Els Casalots II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-ii | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Restes en superfície situades als terrenys compresos a banda i banda del camí d'accés a l'actual granja Tilmar en una petita elevació del terreny natural - carena que separa la conca del Congost i del Tenes-. Avui en dia hi ha com a referència una petita barraca agrícola. Àrea on apareixen mòduls i peces de sílex dispersos en superfície. Moltes vegades les peces presenten tosca -concrecions calcàries-. Alguns exemplars provenen de la zona del Brull, Aiguafreda i el Figaró, i sembla que podien haver estat transportats pel riu Congost. Alguns d'ells tenen indicis d'haver estat treballats o utilitzats. Les dimensions de les peces no superen els 600 o 700 mm. L'any 1982 Maria Victòria Gràcia revisà els materials i els situà cronològicament a l'Epipaleolític-Neolític Antic, fet que els podria convertir en els materials més antics trobats al municipi. Malgrat que és freqüent la localització de noves peces quan els caps són llaurats, en la prospecció realitzada l'any 2007 no se'n han trobat. El jaciment se sobreposa en part a l'espai ocupat pel jaciment romà dels Casalots I. Actualment els materials recollits es troben en dipòsit al Museu de Granollers, cedits per Josep Estrada. Consisteixen en tres bosses de materials: una de fragments de sílex, una altra de nuclis i encara una altra de peces retocades.</p> | 08005-247 | granja Tilmar | <p>El jaciment fou localitzat per Emili Ramon i Jordi Pardo, i els materials els revisà l'any 1982 Maria Victòria Gràcia.</p> | 41.6580800,2.2712000 | 439320 | 4612071 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40116-foto-08005-247-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 77|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 55895 | Forn de calç del fondo de la Romaguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-romaguera | XX | Esfondraments parcials. | El forn de calç del fondo de la Romaguera és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,30 metres de diàmetre i 1,30 metres d'alçada. No s'observa la porta d'entrada. Les parets de l'interior de la cambra de combustió, excavada majoritàriament al subsòl d'argiles i en part revestides de calç, pedres i argila per millorar-ne l'aïllament, estan completament rubefactades fruit de les altes temperatures assolides en aquest forn. A la part alta del canó s'hi conserva parcialment la vora, feta amb grans blocs de calcària units per morter de calç. | 08148-151 | fondo de la Romaguera | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.3042500,1.7815200 | 397996 | 4573249 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55895-foto-08148-151-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Localitzat i inventariat pel Cos Agents Rurals. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||
| 43456 | Mina i bassa de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-llopart | XX | La mina està protegida amb una estructura construïda amb parament de maçoneria, amb una obertura petita. La construcció, d'una alçada de 2 m aproximadament i de planta indeterminada, està envaïda per la vegetació. l'aigua es recollida en una bassa de planta quadrada (2,7 m) de costat, des de la seva base l'aigua raja cap a terrasses inferiors. Al costat de la bassa, arrebossada amb ciment, destaca un paviment de forma de rajoles de fang quadrades, que configura un espai d'esbarjo al costat de la bassa. | 08905-93 | finca de Can Llopart | 41.4092500,1.9646300 | 413464 | 4584707 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43456-foto-08905-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 37874 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XVIII | Coberta ensorrada. | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. La part de la coberta està ensorrada.Té un cos afegit a la part posterior, també amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel. | 08007-189 | final del Torrent d'en Puig | 41.6069600,2.5311600 | 460934 | 4606245 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37874-foto-08007-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37874-foto-08007-189-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 67641 | Puig Drau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-drau | El Puig Drau, situat parcialment dins el municipi de Tagamanent, constitueix un dels punt més elevat de la zona, amb 1.344 m d'altitud. Aquest espai totalment muntanyós limita amb els següents torrents: el Sol de la font del Ginebre, el Sot de l'Infern i el Sot dels Avellaners. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una rica i variada flora de caràcter típicament mediterrani. L'abundàcia de les diferents espècies de plantes, amb la fauna associada, vindrà determianda per la diferent altura i tipus de sòl on es trobin, donant lloc a una successió tipològica de la vegetació molt particular. El bosc predominant d'aquestes fondalades és el roure i l'alzina, amb pi i altres espècies representatives. | 08276-161 | estribacions del pla de la Calma. | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Aquest puig va ser inclòs com a Zona de Reserva seguint els criteris establerts en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7642700,2.3483500 | 445833 | 4623809 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67641-foto-08276-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 67485 | El Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bellver | AMBRÓS, J. (1996). 'Projecte bàsic i executiu de la restauració de la masia el Bellver'. Parc Natural del Montseny. Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. AMBRÓS, J. (1999). Dos masias en el Montseny. Ed. Diseño. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ: Llibre VI Reial Patrimoni de Catalunya, Rosselló, Cerdanya. Tagamanent regest n.22. CASTELLANOS, J. (1990). 'Uns altres patrimonis'. Revista d'Amics de Tagamanent. n.23. DRAPER, J.M. (1902). 'De Ayguafreda á Viladrau per Tagamanent i Collfurmich' a La Veu del Vallès; Portaveu de la comarca, nº 305, Sant Celoni, 1-3. FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1997). 'Els masos Agustí i Bellver'. Tagamanent. Museu etnològic de la Gabella. Arbúcies. (inèdit). FONT, G.; MATEU, J.; PUJADAS, S. (1999). 'El Montseny: un exemple de relació permanent entre l'home i el medi. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny'. a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.265-268. GALÍ, D.; MICALÓ, A. (1998). Estudi històric de les masies de Ca l'Agustí i el Bellver de Tagamanent. Vol I i II. Diputació de Barcelona. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 26, 161. IGLESIES, J. (1991), El fogatge 1497, vol. O. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, p. 181. IPEC-Montseny (1998), n. 3720-3874. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida al Montseny. Museu de Granollers. OSONA, A. (1893). Guia de las Montañas del Montseny. | XVII-XVIII | Restaurat per la Diputació de Barcelona al 1995. S'ha afegit al costat nord-oest un cos per a les instal·lacions centralitzades i la col·locació de panells de plaques fotovoltàiques. | Masia de grans dimensions que es troba dins d'una propietat que engloba el manso 'Las Planas', 'El Passarell', 'Paladrau Chic' i 'Casa Petit' rodejant tot el turó de Tagamanent. És un edifici, de caire ramader, de planta rectangular amb dos cossos afegits, un a cada costat i més avançats, creant un barri tancat amb mur i portalada d'accés. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb grans lloses de pedra sorrenca, en voladiu. L'entrada es realitza per la portalada del barri, amb llinda monolítica, i amb la data 1778; al damunt hi ha una petita teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel al mur. La resta del mur de tancament del barri és cobert per teula aràbiga i presenta un petit finestró quadrat. Als extrems del mur hi ha els testers dels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú i argamassa (la part restaurada s'ha reajuntat amb ciment acolorit). A l'interior del vestíbul es distribueixen les diferents sales, bàsicament quadres; mentre que al cos central hi trobem la cuina, amb la llar de foc, i el menjador. El cos de la dreta es cobreix a una sola vessant, té dues finestretes, la superior de les quals està emmarcada amb pedra. A la façana que dóna a l'interior del pati, trobem dues arcades d'arc rebaixat de diverses filades de totxo amb pilar central i capitells toscans. En aquest punt s'hi troba l'escala d'accés al segon pis, amb les 5 habitacions dedicades pròpiament a l'habitatge. L'altre cos està cobert a dues vessants i també té dues petites finestres al tester, la superior amb llinda monolítica, brancals de carreus i lleixa motllurada. La façana que dóna al pati té una finestra amb llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestes bisellades i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior amb una disposició força simètrica i s'utilitzà com a galeria o solana. La façana principal, al fons del pati, presenta una portalada d'arc de mig punt, adovellada amb carreus i pedres ben tallades i un petit finestró a l'esquerra i dues finestres més grans a sota. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de tamany mig, amb el mateix tractament ornamental que les altres, i les de la planta baixa amb reixa. Cal destacar que a la part dreta d'aquesta façana de darrera en sobresurt el forn, un element bàsic i dispensable en l'economia domèstica d'una masia i àmpliament documentat en les masies del XVII i XVIII del municipi de Tagamanent. Com estructures annexes: hi ha un paller, que va servir d'habitatge als darrers masovers, i els corrals on s'hi gaurdava el bestiar (bàsicament bòvids i òvi-càprids, però també tot l'aviram). Al davant hi ha una terrassa de forma rectangular de pedra natural i un mur petit de tanca de paredat carejat. | 08276-5 | estribacions del Pla de la Calma. | El topònim apareix, per primera vegada, documentat en un pergamí datat del 15 de maig de 1374 on s'esmenta '...in pecia terra quam Bartholomaus de Bellver possidebat que erat de pertinentiys castri de Tagamanent'. Però en el 1304 surt la domus del Bellver en un procés del Castell de Tagamanent, conservat a l'Arxiu Històric Fidel Tila d'Arenys (notari Pere Angelets) . En el fogatge de 1365/1370 apareixen esmentats 15 focs al terme de Tagamanent però encara no es fa referència al nom de les cases. No serà fins al fogatge de 1497 que s'incorporaran els noms dels caps de casa, esmentant el nom de Pere Joan Bellver. En el llibre de Recana de Tagamanent del 1864, també s'esmenta la masia constant com la finca de Josep Vellber. Al 1954 la casa era dels descendents d'Antoni Tomos (veí de Tagamanent), i durant els darrers anys fou una masoveria. La primera fase constructiva documentada data del segle XIV com a castell de defensa, conservant-se part de l'antiga torre de vigilancia; s'ha proposat recular la data fins el segle XIII, ja que en una de les parets es poden veure varies línies d'espitlleres. La segona fase d'ampliació s'ha datat al segle XVI, moment en que s'adequarà com a hospederia fins el segle XVII i que es tancarà al segle XVIII; essent en aquesta fase quan es construeix el pati i la porta d'entrada actual. A finals del XIX va ser lloc de descans dels primers excursionistes del Montseny com diu OSONA, A. 'Can Bellver es lo mellor hostal, y en salvador Portet, fill de la casa, lo mellor guia'. | 41.7473200,2.3034000 | 442081 | 4621957 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67485-foto-08276-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Aquesta masia tenia tots els elements dispensables per la seva explotació. A part de les feixes de conreu al nord-est i al sud de finca documentant certa activitat agrària també hi havia un petit hort i una sèrie d'estructures complementaries. A la vora hi ha una petita estació metereològica, una font de mina i un safareig, situat sota la font. L'estructura d'aquest safareig és de planta rectangular construïda amb grans carreus, més o menys ben escairats de pedra local vermellosa, i col·locades de forma lleugerament inclinada. Fa 3 m per 4'6 m i presenta un pedrís de lloses de 60 m per 1'20 m. Estructura associada a la masia del Bellver, documentada des del s. XII. El safareig va ser restaurat al 1972. El safareig s'omplia per l'aigua de la font a través d'un vessador que hi mena, i hauria servit per regar els camps i horts propers i per rentar-hi la roba, la gent del Bellver.L'ús actual és el de Centre de serveis i d'atenció al visitant del Turó de Tagamanent (des del 2001). | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 85066 | Cova del Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs | La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats | La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC). | 08074-19 | est de la muntanya de Sant Pau | Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú | 41.2385700,1.6495500 | 386834 | 4566120 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé | 78|79|77 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81031 | Gegants de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-monistrol-de-calders | https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/untitled-c1flz http://gegantsmc.blogspot.com/2010/09/historia.html http://archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com/2013/03/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html | XXI | Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona. | 08128-97 | es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports. | Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català. | 41.7595200,2.0174900 | 418325 | 4623543 | 2009 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Toni Mujal | El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 49747 | Traçat de l'antiga via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tracat-de-lantiga-via-del-tren | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | parts del trajecte han desaparegut. | El tren que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà era un infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm). A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Gironella hi havia una estació, la de Gironella, i un baixador a Viladomiu. La via entrava dins de l'actual terme municipal de Gironella creuant per la riera de Clarà, on el límit termeneja amb Casserres, continuant pel túnel que hi ha just després passant sobre Viladomiu Vell i continuant cap a Cal Bassacs, al seu pas per aquesta colònia creuava un falç túnel, de fet un pont de la carretera anomenat per la gent de la zona la mina, d'aquí continua altra vegada al costat est de la carretera fins arribar al centre de Gironella, on hi havia l'estació, a continuació sortia de la població per el pont de la carretera on creuava el Llobregat col·locant-se paral·lel al riu i a la carretera per continuar pel costat de llevant fins la sortida del municipi en direcció a Olvan. En creuar el Llobregat el traçat es separava lleugerament de la carretera per tal de superar el gir, passant per entre dos talls de la roca però continuant paral·lel a la carretera. En el seu trajecte per Gironella, passava per un pont el de la riera de Clarà, d'uns 75 m. de llarg, el túnel entre les colònies Viladomiu, d'uns 140 metres de foradada, i la mina o túnel del pont de la carretera de Cal Bassacs, d'uns 27 m. A la zona de l'actual plaça de l'Estació hi havia una gran explanada d'una serradora i a tocar l'edifici de l'estació pròpiament. | 08092-106 | es conserven diferents trams del trajecte, a Viladomiu Nou, Cal Bassacs i Gironella. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). El carrilet es va anar posant en marxa per trams, així, el tram del carrilet de Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887. El tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. A finals dels anys 80 del segle XX es va iniciar la remodelació a fons de la plaça de l'estació de Gironella, època en que encara es conservava l'edifici de l'estació; arran de les obres es va desmuntar l'estructura i posteriorment es reconstruir en una zona propera a la seva ubicació, l'any 2004 l'estructura es desmuntava definitivament. | 42.0231800,1.8840500 | 407613 | 4652952 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 49801 | Goigs a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marc | XIX-XX | Els goigs dedicats a Sant Marc Evangelista són cantats al final de la missa celebrada a la capella de Sant Marc el dia de l'aplec, al 25 d'abril. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Marc que hi ha a l'església. L'entrada i la tornada dels goigs diu: 'El devot que us implora / puix oïu amb pietat: / ajudeu-nos a tota hora / evangelista sant Marc.' Inclou una estrofa que es indica 'La Vila de Gironella / tots els anys en professó / celebra en eixa Capella / la festa del sant Patró; / la fe sempre es corrobora / amb aital solemnitat.' L'actual document de goigs és imprès a les Gràfiques Molins de Berga, sense indicació de data. | 08092-160 | es canten a l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | Es conserven alguns documents de goigs de Sant Marc impresos a Manresa al Taller Ignasi Abadal. | 42.0187000,1.8769500 | 407018 | 4652462 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49801-foto-08092-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 49800 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc | XVII-XXI | Els goigs dedicats a Sant Roc són cantats al final de la missa celebrada a l'església de Santa Eulàlia de Gironella el dia del sant patró, el 16 d'agost, i la missa major del diumenge de Festa Major, que es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Roc. La capçalera dels goigs indica 'Goigs del Glorios Sant Roch. Protector de Gironella'. La versió actual inclou una fotografia de l'escultura de Sant Roc que hi ha a l'església i que pot datar del segle XVI o XVII. La tornada dels goigs diu: 'Puix que Déu amb sa clemència / ens ha dat tal Protector: / Guardeu-nos de pestilència / Sant Roch, noble Confessor.' | 08092-159 | es canten a l'Església de Santa Eulàlia. | En motiu de la missa major es fa cantada de goig en honor a Sant Roc, els més antics conservats van ser impresos de l'any 1675 al taller d'Ignasi Abadal de Manresa. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49800-foto-08092-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 49797 | Ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lalmorratxa-0 | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, María del Agua; ESCÚTIA FORS, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Volum 1. Associació Cultural Berguedana de Folklore Total. </span></span></span></p> | XX-XXI | <p>El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal. Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga i també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida. El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i brusa, que anomenen sac i faldilla, la roba interior són enagos i mitges blanques, com a complements porta pinta i mantellina blanca. La roba de les noies consisteix amb una brusa negra, davantal negre sobre faldilla (actualment taronges), complementat amb braçals negres o blancs fins als colzes i mantellina al cap de color blanc; la roba interior consisteix en calces llargues cenyides fins al genoll, mitja blanca i enagos amb punta. Els nois porten pantalons de pana negra fins a sota el genoll, camisa blanca amb llacet negre, excepte el nuvi que és blau, jaqueta negra de pana, complementat amb faixa i barretina vermelles, i mitja blanca amb calçat negre. El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX.</p> | 08092-156 | es balla a la plaça de la Vila. | <p>El ball de l'Almorratxa es balla a Gironella coincidint amb la Festa Major, actualment es balla el dissabte a la nit, en el context del Festival de la Dansa Folklòrica que fa més de quaranta anys que es realitza, i els darrers anys també es balla el diumenge després de sortir de missa. Tant dissabte com diumenge es representa a la plaça de la Vila, davant l'Ajuntament. La Festa Major de Gironella es celebra el primer cap de setmana després del dia de Sant Roc, que s'escau el dia 16 d'agost. Els orígens d'aquesta dansa es creu que poden ser de l'època baix medieval, ja que en el ball s'escenifica el paper que el senyor feudal tenia en el casament. Aquests tipus de balls plans tenen molta tradició en gran part de la Catalunya Vella. Segons informacions recollides entre els membres que han participat en el ball de l'almorratxa a Gironella, no es sap des de quan es balla però si que hi ha imatges de mitjans de segle XX que testimonien que es realitzava. Mentre va funcionar l'Esbart Sant Jordi, aquesta entitat s'encarregava de representar el ball coincidint amb la Festa Major, però també en altres diades, així com de fer assajos durant l'any. En algunes èpoques l'esbart havia arribat a tenir tres grups de balladors de diferents edats, per tant, hi havia relleu assegurat, altres moments, va ser més difícil comptar amb gent jove.</p> | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-foto-08092-156-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-captura-de-pantalla-2026-08-05-135652.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49797-captura-de-pantalla-2026-08-05-135700.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte. L'almorratxa (alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors. En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia. Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||
| 49798 | La música del ball de l'Almorratxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-musica-del-ball-de-lalmorratxa | XX | La música del ball de l'almorratxa forma part del repertori de música tradicional i popular. En relació a la partitura que actualment, i de fa anys, s'utilitza per ballar la dansa de Gironella és música de cobla; la partitura comença amb compàs ternari simple i continua amb binari compost. Està composta per corxeres i negres. | 08092-157 | es balla a la plaça de la Vila. | L'any 1945 es va fer un arranjament corresponent a una harmonització i instrumentació simple, a càrrec de Francesc Juanola de la Cobla de Manresa, per poder-se tocar amb cobla. Fa anys, es va fer un enregistrament de la música tocant la Cobla Contemporània, ja que l'Esbart Sant Jordi no en tenien cap de gravada. Durant molts anys el ball de l'almorratxa junt amb la resta de balls i danses que es representaven durant el Festival de Dansa Folklòrica eren a càrrec d'una cobla, és de fa uns anys que la música és enregistrada. | 42.0337600,1.8825800 | 407506 | 4654129 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49798-foto-08092-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||
| 37413 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. | A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. | 08003-273 | entre els torrents del Sistres i de Vallcirera | Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4827300,2.2919800 | 440891 | 4592589 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37394 | Arbreda de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis. | Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol. | 08003-254 | entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5065600,2.3047800 | 441981 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42579 | Torrent Salzer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-salzer | GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Catalunya (1784). http://xsb-articles.blogspot.com Una claveguera amb història (consulta realitzada el 03/12/2008) | II aC-V dC | Claveguera, encara en ús, que canalitzava les aigües residuals que baixaven pel torrent Salzer des de Sant Salvador, al nord-est de Caldes. Segons C. Miró, la part possiblement coberta en època romana seria la que va des de la Font del Lleó fins a l'actual carrer de Barcelona. Es tracta d'una coberta feta d'obra o d'opus caementicium. Actualment és la claveguera principal de la xarxa de clavegueram de Caldes i això fa que sigui molt difícil que es pugui observar bé el tipus de construcció utilitzat. | 08033-138 | entre el carrer Torrent del Salze i carrer Jaume Balmes | L'any 1784, F. Zamora és el primer que parla d'aquesta claveguera, fent una descripció completa, ja que hi accedeix mentre observa treballar els cistellers que treballaven el vímet. L'any 1993 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es visità el lloc, però no es constataren restes arqueològiques en superfície. | 41.6349100,2.1646300 | 430422 | 4609579 | -218/476 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 80|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 80994 | Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders | <p>FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.</p> | són zones afectades per l'erosió. | <p>La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.</p> | 08128-60 | entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera. | <p>Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.</p> | 41.7777000,2.0113400 | 417837 | 4625567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2020-05-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders. | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81263 | Barraca del Faci al Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-faci-al-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6020) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-329 | en uns camps propers a la masia la Païssa, situats per sota el camí que porta a la masia. | 41.7728700,2.0176700 | 418357 | 4625025 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81263-foto-08128-329-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 46878 | Hort d'en Grimau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-grimau | <p>MESTRES MERCADÉ, Josep. (1989). 'Les sepultures neolítiques de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès)'. Olerdulae, anys XIII-XIV, núm.1-2-3-4, gener 1988-desembre 1989, p.97-129. MESTRES, Josep, Joan SANMARTÍ i Joan SANTACANA. 'Estructures de la Primera Edat del Ferro de l'Hort d'en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès)'. Olerdulae.</p> | Les estructures excavades foren destruïdes amb les remocions del terreny. Creiem que el jaciment no està esgotat. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic ocupat actualment pel conreu vitícola. Es documentaren 33 estructures: 4 foren destruïdes per les feines agrícoles abans de ser excavades; 5 es preservaren 'in situ' sense excavar, perquè no quedaven afectades pels moviments de terres; i les altres 24 foren excavades. Entre aquestes últimes es trobaren: 27 sitges i 5 sepultures amb inhumació, del període neolític antic evolucionat; 1 fons de cabana (que secciona una sepultura neolítica) i 1 sitja reutilitzada com enterrament amb restes d'incineració, de l'edat del Ferro.</p> | 08065-37 | en uns camps de conreu a 100m al nord de la carretera T-212. | <p>El jaciment fou localitzat casualment pel propietari, l'any 1985, durant uns treballs agrícoles. Les troballes foren comunicades a la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, que s'encarregà de fer-ne l'excavació. Els treballs arqueològics foren dirigits per l'arqueòleg Josep Mestres, amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i es portaren a terme els anys 1985 i 1986 amb l'ajut de diversos col·laboradors de la secció d'arqueologia abans esmentada.</p> | 41.3342600,1.6404300 | 386236 | 4576756 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46878-37.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 81054 | Ballarina sobre les ones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballarina-sobre-les-ones | XX | Es tracta d'una escultura figurativa exempta formada en un únic bloc de pedra on es presenta una forma que representa una fusió d'una figura femenina disposada dreta amb onades que conformen el seu cos. L'obra és de pedra d'Ulldecona; les mesures aproximades són 280 x 140 cm i 7.500 kg de pes. | 08128-120 | en una petita placeta de l'Avinguda Dr. Pere Tarrés, a l'extrem nord, a l'inici del c/ de l'església | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7595700,2.0135000 | 417993 | 4623552 | 1975 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81054-foto-08128-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Joan Serafini Masdeu | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81068 | La família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia | XX | Escultura de pedra anomenada La família, obra de Sebastià Badia Cerdà (1916-20019), es tracta d'una peça a manera de plafó en el que hi ha un baix relleu esculpit; es troba col·locat en una paret de la zona de l'antic edifici de la pedrera. La temàtica és figurativa, hi ha representades sobretot figures femenines i algun animal, disposats en diferents plans de profunditat. El material emprat és pedra calcària; el plafó està format per dues peces unides conformant una única escultura. Les mides màximes de l'escultura són 185 x 282 cm. | 08128-134 | en una paret de l'antic edifici de la Pedrera, al costat de la passera de la riera de Sant Joan. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7597800,2.0129500 | 417948 | 4623576 | 1952 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81068-foto-08128-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sebastià Badia Cerdà | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 46948 | Rellotge de sol de cal Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ravella | XX | Caldria una restauració. Conserva la busca. | <p>Rellotge de sol sobreposat a la paret, del tipus vertical i orientat a sud. Es tracta d'un cercle sobreposat a la paret amb un cercle a l'interior i la busca. No s'hi veuen les hores.</p> | 08065-125 | en la façana meridional de la masia homònima. | 41.3205400,1.5962400 | 382514 | 4575291 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46948-1250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46948-1251.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Cal Margarit 447-3-1 (275-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: juliol 1995 | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 81196 | Barraca del Carrió al Turó del Jep Dó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrio-al-turo-del-jep-do | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6534) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-262 | en el vessant meridonal del Turó del Jep Dó, prop del límit del terme municipal. | 41.7605100,1.9897100 | 416017 | 4623680 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81196-foto-08128-262-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81201 | Barraca del Codro Llampat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-codro-llampat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6125) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca del tipus terrera que aprofita l'espai de sota el bloc de roca (el codro), és de planta irregular determinada per l'espai lliure de sota el roc; compta amb un mur de tancament pel costat sud, on hi ha també l'obertura d'accés. | 08128-267 | en el mateix Codro Llampat, al costat de llevant de sota el codro. | 41.7602900,2.0251400 | 418962 | 4623621 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81201-foto-08128-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81250 | Salt del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-de-colljova | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Es tracta d'un salt d'aigua situat al Torrent de Colljovà, afluent de la Golarda. Es tracta d'un salt provocat pel tall abrupte del terreny, la roca natural, en la llera del curs fluvial del torrent. El Torrent de Colljovà compta amb un cabal irregular d'aigua, amb períodes en els quals pràcticament no hi discorre aigua, tot i que en èpoques de pluges intenses augmenta el seu cabal conformant un bon salt d'aigua en aquest indret. | 08128-316 | en el curs del Torrent de Colljovà, per sota la pista i Pedrera de Pumanyà o de Coll Girant. | 41.7686700,2.0249700 | 418958 | 4624552 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 46938 | Rellotge de sol de cal Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-planes | <p>MORATÓ VIA, Salvador. Els rellotges de sol del Penedès. Museu de Vilafranca 1993.</p> | XX | Conserva la busca. | <p>Rellotge de Sol modern amb la llegenda: 'Si a cal Planes vas l'hora sabràs'. Ubicat a la paret lateral de la casa, orientat a sud-oest. Està fet amb rajoles (10x10 cm) de color marró clar. Del dibuix central d'un sol en surten les línies horàries i al final números de les hores en grafia romana: de les 8h del matí a les 7h de la tarda. Rivetejat amb rajoles decorades amb raïms.</p> | 08065-97 | en el barri de la Cunillera Gran, en la façana principal de la masia homònima. | 41.3521100,1.6157200 | 384200 | 4578770 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46938-97.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46938-970.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-02-03 00:00:00 | tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 46937 | Mas Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-orpi | <p>Restaurat recentment, es troba dalt un turó que li proporciona una posició privilegiada de domini visual del S de la Depressió del Penedès. Es tracta d'una casa pairal amb diversos cossos. Al primer pis una sèrie d'arcs moderns conformen un àrea porxada. Destaquen dues finestres de pedra tallada amb motllures.</p> | 08065-96 | en el barri de la Conillera Gran, la primera casa que ens trobem a mà dreta. | <p>Podria tractar-se d'una Masia del segle XV.</p> | 41.3520700,1.6161000 | 384232 | 4578765 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46937-961.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 81077 | Festa Major de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-monistrol-de-calders | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. Http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-Monistrol-de-Calders | XVIII-XX | La Festa Major de Monistrol de Calders es celebra el primer cap de setmana d'agost, coincidint amb el primer d'agost, festivitat de Sant Feliu patró del poble; tot i això els darrers anys ha inclòs dos caps de setmana, iniciant actes ja el darrer cap de setmana de juliol. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Durant els diversos dies que duren les festes hi ha actes destinats a tots els públics, infants, jovent i adults. La tipologia d'activitats és molt variada incloent actes religiosos, esportius, festius i lúdics; en conjunt aquests han anat canviant i evolucionant al llarg dels anys tot adaptant-se als nous temps. Tot i això hi ha actes que són habituals en el programa de Festa Major com el torneig de botifarra, diversos concerts i balls, missa, sardanes, jocs de cucanya i animació infantil, concurs de pintura ràpida, partit de futbol, trobada gegantera o algun espectacle, entre altres. | 08128-143 | en diferents indrets i equipaments del poble de Monistrol de Calders. | En la bibliografia es recull que durant aproximadament dos segles, la Festa Major es va traslladar a finals d'agost per tal de no coincidir en les dates de màxima feina al camp, època de sega, collir patates i verdures, i més endavant la verema. No va ser fins als anys 70 del segle XX que la Festa Major es tornà a celebrar coincidint amb l'1 d'agost. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81077-foto-08128-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des del 2009 Monistrol de Calders té una parella de gegants que fa la seva trobada coincidint amb la Festa Major. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49790 | Fira de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-josep | XX-XXI | La Fira de Sant Josep es celebra el cap de setmana després del dia de Sant Josep, es tracta d'una fira comercial, en la que l'exposició de vehicles constitueix l'eix central de la fira, acompanyada de parades d'artesania, comerç local, entitats culturals i socials del poble o comarca, entre altres. Els actes més clàssics que es fan en el marc de la fira són l'exposició del concurs de dibuix infantil (el 2018 s'ha celebrat la 31a edició) i la mostra d'empreses i comerç local en el conjunt de parades o d'estands instal·lats al local del blat. Hi ha a més atraccions per la mainada. Des de l'any 2009 també s'inclou una trobada de cotxes clàssics. En el marc de la Fira es fan diversos actes de caràcter lúdic i cultural que varien cada any, com exposicions; a més, també hi ha espai per atraccions per la mainada. Els actes de la fira han anat canviant i adaptant-se al llarg dels anys, així com els espais on es desenvolupa, els darrers anys hi hagut activitats a l'avinguda de Catalunya i la plaça de l'Estació, el carrer Balmes, carrer Farguell i el Local del Blat, a més de la plaça Maragall. Les edicions del 2017 i 2018 han inclòs actuació castellera a l'Avinguda de Catalunya, a càrrec dels Castellers de Berga i alguna altra colla convidada. | 08092-149 | en diferents indrets del poble: a l'Avinguda Catalunya, la plaça de l'Estació, el local del Blat,.. | La Fira de Sant Josep es va començar a celebrar l'any 1967, inicialment era sota la denominació d'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. En aquells anys la fira que es celebrava a Gironella era la fira de Quaresma, coincidint amb el primera diumenge de Quaresma, els actes es feien a la plaça de la Vila. L'any 1966 davant la poca assistència es decidí que calia un canvi de format de fira, plantejant-la com a mostra d'empreses locals i comarcals i passant a realitzar-la a la plaça Pi i Maragall. Amb aquest objectiu dos consellers varen visitar i exposar la proposta de fira a diferents indústries de la comarca. Inicialment, davant la demanda dels veïns de dalt el poble de no quedar-se sense fira, l'ajuntament accedí a que es continués celebrant també la fira de Quaresma. Durant els primers anys de la nova fira els resultats de cada edició va anar oscil·lant, així l'any 1970 consta que va tenir molt d'èxit. L'any 1976 es va incloure la 1ª Trobada de Cors d'en Clavé de l'Alt Llobregat a fi de donar un impuls a la fira. Posteriorment la fira es traslladà de lloc, passant-la a la plaça de l'Estació. Des dels primers anys la fira ha comptant amb la col·laboració dels comerciants del poble. | 42.0338900,1.8801600 | 407306 | 4654146 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49790-foto-08092-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes edicions s'ha celebrat fira els dos dies del cap de setmana i altres només el diumenge. Els darrers anys la Fira de Sant Josep també és denominada com la Fira del motor. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/