Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52619 | Edifici de la carretera de Collblanc, núm. 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-carretera-de-collblanc-num-23-25 | CANCOWLEY (2016). Camins, carrers i vies, edificis amb història, ermites i monestirs, història d'un barri: Collblanc. http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/[consulta realitzada el 22 de novembre de 2017] http://www.pladebarcelona.cat/2016/05/10/lhostal-i-la-capella-de-collblanc/ | XX | Edifici de pisos que fa cantonada amb la carretera de Collblanc i el passatge Costa. Consta de planta baixa, tres pisos i coberta plana. Tot i que els baixos s'han adaptat per a usos comercials, la resta de la façana conserva en bon estat el programa ornamental original. La seva principal característica és la composició simètrica que només es perd per l'absència d'una balconada a la primera planta. Dels quatres eixos de verticalitat, els dos centrals estan definits per finestres simples amb un plafó ornamental de relleus florals sota l'ampit, llindes rectes i emmarcament recrescut amb botons florals als escaires superiors. Als extrems, els eixos venen definits per balconades amb doble finestra. El parament és arrebossat amb imitació de carreus amb franja vertical d'emmarcament als extrems i franges a la divisòria entre pisos d'esgrafiats de motius vegetals. Coronament amb cornisa i balustrada fent de barana del terrat. | 08101-287 | carretera de Collblanc, núm. 23-25 | Molts pobles han crescut al peu d'un camí o d'una via de comunicació. Són pobles allargassats, que en segueixen el traçat. Sovint comencen amb l'agrupació d'un parell de cases, alguna masia, un hostal o una capella. És probable que al segle XVII Collblanc fos poca cosa més que això: un hostal, una masia i una capella. Avui és una continuació del barceloní carrer de Sans. Sembla clar que va sorgir al llarg de la Carretera Reial, construïda dins del projecte de Carles III a mitjans del segle XVIII, per a modernitzar la xarxa de carreteres del regne, seguint, això sí, un model radial centralitzat, amb Madrid com a centre. La nova carretera va fer augmentar el trànsit de carros, cavalls i traginers a més de millorar la comunicació entre els pobles de la zona amb la construcció de ponts, com el d'Esplugues, que, ampliat i reconstruït, encara s'utilitza. A Sans, però, l'antic camí ja s'havia urbanitzat a banda i banda i havia esdevingut el carrer major de l'antic poble. Tot i passar pel costat, la nova carretera reial no va fer desaparèixer la traça de l'antic camí, ara convertit en carrer secundari. A Collblanc, però, a l'arribada de la carretera reial, amb prou feines hi havia un petit nucli format per l'hostal, la capella i un parell de masies. La traça de l'antic camí va desaparèixer gairebé del tot. Fins al segle XVIII l'antic camí de Collblanc es coneixia com a camí de dalt, per oposició al camí de baix, l'antic camí de Provençana, l'actual carretera de la Bordeta, que després passa a ser el carrer de Sant Eulàlia, el carrer Major de L'Hospitalet i que va en direcció a Cornellà i Sant Boi. Just a Collblanc, el camí de dalt es trobava amb el Camí de la Travessera - avui, Travessera de les Corts- que travessava la meitat de dalt del pla de Barcelona, des de Sant Andreu fins a aquest punt. A la cruïlla on es trobaven els dos camins hi havia hagut una creu de terme - potser, en origen, una fita més antiga. | 41.3755800,2.1200700 | 426418 | 4580825 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52619-foto-08101-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 39898 | Plataners carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-carretera | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La majoria d'arbres presenten orificis i perforacions del tronc per on s'escola l'aigua i produeix la podridura de l'interior. Presenta afectació per Chorytuca ciliata. Les podes successives que han patit han afavorit la perforació de la part superior del tronc. | Conjunt format per més de 160 exemplars de plataners (Platanusxhispanica), amb una alçada de 5 a 10 m, 2,3 m de volta de Canó, classe diametral de 70-75 cm, diàmetre de 73,2 cm i perímetre de capçada de 22,6 m. | 08005-29 | carretera de Bigues | 41.6655600,2.2625500 | 438607 | 4612907 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39898-foto-08005-29-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 67654 | Església de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena-0 | <p>AA.DD (1984). El Bages a Catalunya Romànica Vol. XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià. GÓMEZ, Immaculada; RODRÍGUEZ, Assumpta (1988). Història del Bages, volum II. Edicions Parcir, Manresa. VALDENEBRO, Raquel (1994). El castell i el poble de Talamanca. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIII | Es fa palès un evident estat d'abandonament. L'edifici està ruïnós malgrat conservar part del seu parament. Durant molt de temps, l'església ha estat amagada i oblidada entremig del bosc, avui cremat, fet per el que aquesta ha retrobat el protagonisme perdut. | <p>L'edifici, actualment abandonat, és una església romànica tardana, obrada probablement a la primera meitat del segle XIII. Es tracta d'una construcció senzilla i humil, que segueix el pla tradicional d'una nau capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Els seus murs són llisos i no tenen cap mena d'ornamentació. Al centre de l'absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat. El portal primitiu, que ara resta mig tapiat, és situat al capdavall del mur de migjorn i és coronat amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Posteriorment aquesta capella fou ampliada amb un cos d'edifici que l'engrandí per la banda de ponent, on hi ha un altre portal que reemplaçà l'anterior, el qual fou inutilitzat. L'edifici, a més de l'ampliació, mostra senyals evidents d'haver estat transformat i reestructurat, la qual cosa, probablement, devia succeir quan hom li adossà el cos d'edifici al·ludit, el qual es relaciona amb la capella mitjançant el portal però sense unificar-s'hi plenament, tot semblant un edifici independent. Pel que fa als paraments interiors encara resten unes grans plaques de guix encastades a les parets. Per altra banda, l'absis, inicialment cobert, segurament amb volta de quart d'esfera, ara admet una volta de mig punt revestida amb guix. Tanmateix la coberta de la nau que, quan fou erigit el temple devia ésser de volta de pedra, ara és esfondrada totalment. L'aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:504-505)</p> | 08277-3 | carretera BV1221 Terrassa-Navarcles km 28,7 , 08279 Talamanca | <p>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Talamanca, en un sector a ponent del castell i proper als límits de Navarcles, que no rebia cap nom en concret. No degué passar de capella rural de la parroquial de Talamanca. L'església es troba esmentada al final del segle XIII quan els anys 1282 i 1294 se li fan diversos llegats. La seva funció degué ser sempre la de capella rural servint a aquest sector de ponent del terme, allunyat de la parroquial. Aquesta situació és documentada el 1686 i era el mas Escaiola qui tenia cura del temple. BENET (1984:504) Pel llibre 'Recopilació de Dades Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906', d'Eduard Fontserè i Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic (Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca, malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria posteriorment reparada i ampliada. Unes dades procedents de l'Arxiu Villegas de Manresa ens diuen que, l'any 1870, la capella de Santa Magdalena era sufragaria de la parròquia de Talamanca i tenia, com a masies properes, la de Sant Esteve, les Generes, l'Escaiola i el Ventaiol. BALLBÈ (1997:103) Durant la Guerra Civil es tenen notícies dels greus danys que foren infringits a la seva estructura. Possiblement, el seu estat actual en sigui en part conseqüència. VALDENEBRO (1994:52)</p> | 41.7375300,1.9405300 | 411897 | 4621177 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67654-foto-08277-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | Prop de la capella de Santa Magdalena hi ha un altre edifici que, segons sembla, aprofità alguns carreus provinents de l'església , doncs en les seves parets es veuen alguns blocs de pedra arquejats procedents probablement de l'antic portal. A més, també n'hi ha un altre on el picapedrer esculpí una creu, el qual també segurament emplenava els murs del temple. L'edifici es troba totalment abandonat i, a desgrat que els seus murs encara romanen dempeus, cal considerar-lo com a una ruïna. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Segons el fogatge de l'any 1553, la casa era habitada per Valentí Perpinyà i la seva família, que cuidaven el conreu de la vinya i feien, al mateix temps, les funcions d'ermitans. BALLBÈ (1997:101) Al Museu Comarcal de Manresa es guarda una creu processional de fusta procedent d'aquesta església, del segle XII. Sembla que d'entre les ruïnes de l'església sortí l'ara de l'altar, la qual desaparegué un temps després durant la Guerra Civil. També tenim notícies de l'antic cementiri de Santa Magdalena, que segons sembla podria haver quedat afectat per la construcció de la carretera Navarcles-Talamaca. Foren recuperats diversos fragments de sarcòfags romànics, que restaven incrustats a les parets del cementiri que és a tocar de l'església. Un cop desencastats foren introduïts al temple de Santa Maria, on foren dipositats. Les peces consisteixen en dues tapes i part d'un vas. JUNYENT, MAZCUÑAN (1984:505) Un altre testimoni sobre aquesta església ens el dóna Josep Guitart: 'tenia al seu costat la casa de l'ermità, que al fer-se la carretera de Navarcles a Terrassa, els treballadors l'enderrocaren, tiraren a terra la porta de l'església i cremaren els retaules laterals, (algun d'ell de mèrit i part d'algun altre es pogué recollir i portar-lo a la fàbrica del Galobart. En aquesta capella s'hi guardaven joies i ornaments sagrats de gran mèrit i valor (...), no obstant es pogué recollir una creu processional, una plata de coure flamenca, part d'un crucifix de marfil i algun altre objecte d'aquesta capella'. GÓMEZ, RODRÍGUEZ (1988:510) | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 34226 | Pont de la Riera de Begues II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-ii | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib. | 08020-359 | carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02 | 41.3340300,1.8718500 | 405601 | 4576452 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 34227 | Pont de la Riera de Begues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-i | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib | 08020-360 | carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200 | 41.3347000,1.8801000 | 406292 | 4576518 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40178 | Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torregassa | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IIaC-IIIdC | Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina. Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada. Es conserven alguns materials al Museu de Granollers. Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-. | 08005-309 | carrers Sebastià Bassa, Josep Carreras,Torregassa i Alzina. | Excavació anterior a 1892. A meitat del segle XX s'utilitzaven tegulae per a a suportar i tapar els ruscos d'abelles que hi havia a la zona. L'any 2005 es descobrí una de les tombes de tegula localitzades en aquest indret. El constructor, sr. Arisa, confirma que la tomba fou respectada i que es troba en un solar encara per a urbanitzar, entre els carrers Torregassa i dr. Guarch. | 41.6700700,2.2617600 | 438546 | 4613409 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40178-foto-08005-309-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 55840 | Aljub de la carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aljub-de-la-carrerada-del-cami-vell-dolesa | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Deixalles a l'interior | L'aljub de la carrerada del camí vell d'Olesa se situa al costat est del camí, a uns 18 metres de distància. Es tracta d'una cisterna excavada en el terreny i revestida de pedra seca. A l'est de l'estructura s'obre l'accés al pou, del qual encara s'observen els encaixos on s'hi recolzava la llosa de pedra que feia de barana. La superestructura de l'aljub té aproximadament 1,5 metres d'alçada. Tot i que al seu interior, d'uns 2,5 metres de diàmetre, està parcialment reblert de pedres, branques i deixalles, encara té una profunditat de prop de 3 metres. | 08148-96 | carrerada del camí vell d'Olesa, prop de can Grau | S'ha de tenir present la situació de l'aljub pou al costat de la carrerada. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret de passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999). | 41.3122100,1.8388800 | 402809 | 4574066 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55840-foto-08148-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55840-foto-08148-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 75505 | Barraca de pedra seca a l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-a-lhostal-nou | El CELL (Centre d'Estudis Llacunencs) està finalitzant l'elaboració de l'inventari exhaustiu d'aquetes estructures. Per aquest fet, en aquest treball només presentem una mostra del conjunt. En aquest cas volem agrair molt sincerament la cessió de les fotografies i dades al Sr. Joan Alegret ( nº117 Inventari) | Estructura tradicional amb dos estructures bessones. Presenta les següents mides: diàmetre interior 230; alçada 210./ gruix: 85 cm /Portal:150 x 95 m. Presenta cobertura de la porta amb llindar. | 08104-123 | carrerada Fontrubí-Llacuna | 41.4514600,1.5615400 | 379851 | 4589874 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 93206 | Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta última està configurada a partir de quatre eixos de composició vertical. A la planta baixa es defineixen per tres finestres i la porta d'accés a l'immoble, totes elles de llinda recta i amb un emmarcament d'un color diferent del de la resta de la façana. Pel que fa a les finestres, aquestes presenten persianes de llibret de fusta i estan protegides per reixes de ferro.<br /> <br /> Al primer pis, i situades de manera simètrica respecte de la planta baixa, hi ha quatre obertures més, també de llinda recta, amb persianes de llibret i el mateix emmarcament que aquelles del pis inferior. Totes s'obren a un balcó corregut que s'estén al llarg de tota la façana; amb barana de ferro forjat i tenen decoracions amb palmetes i altres motius vegetals.<br /> <br /> La façana queda rematada per una cornisa motllurada i quatre petites obertures rectangulars amb emmarcament que, tant per la banda superior com per la inferior, queden delimitades per una línia d'imposta horitzontal que recorre tota la façana.<br /> </p> | 08006-73 | carrer del professor Castelló, núm. 16-18 | 41.5831100,2.5493000 | 462431 | 4603589 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-02dsc0614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-03p1570198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-04p1570203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-09-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 91407 | casa carrer del Pont 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-del-pont-13 | XVIII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra del costat està emmarcada en pedra. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, ja que la façana ha estat totalment arrebossada. La cornisa està feta de maó i teula ceràmica.</span></span></span></span></p> | 08228-24 | carrer del pont 13 | 41.7016855,1.4881839 | 374210 | 4617760 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91407-p1080471.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 52449 | Casa del carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pintor-sorolla-cases-1-5 | XIX | Edifici relacionat amb la lineal del ferrocarril. La façana principal d'aquest edifici de planta única i coberta a quatre aigües, és la que dona a les vies del ferrocarril. El costat que dona al carrer pintor Sorolla són els patis, la part posterior. Per tant, es tracta d'una construcció relacionada amb la construcció de la línia del tren. El parament és de paredat comú amb les cantonades i emmarcaments d'obertures de maó vist, pintats. | 08101-531 | carrer del pintor Sorolla Cases, 1-5 | 41.3680100,2.1176300 | 426205 | 4579987 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 91365 | Capella del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-roser-2 | XVII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici que donà nom al carrer del Roser. Temple de nau única de </span>planta rectangular, aixecat amb carreus de pedra força regulars, excepte al mur de ponent, on hi ha una àrea de parament clarament diferent. A la banda de llevant, la capella s’adossa a un habitatge alineat amb el carrer. El cobert és a dues vessants fets amb lloses de pedra i amb el carener perpendicular a la portalada. A la façana principal destaca la porta amb muntants i llinda de pedra ben tallats, i un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A la part a superior de la façana hi ha una finestra allargada de tradició romànica (de doble esqueixada), al costat hi ha un rellotge de sol pintat (una mica esborrat) en color vermellós. És de tipus vertical declinant, quadrat. Les línies hor<span lang='CA'>à</span>ries estan pintades directament sobre la pedra, de 6 a 4, senyals per a les mitges hores, numeració ar<span lang='CA'>à</span>biga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior destaca la volta de canó aixecada en pedra i el cor, sustentat per un arc de creueria motllurats i clau de volta amb decoració geomètrica. Els arcs recolzen en quatre mènsules amb decoració humana molt erosionada. A la part frontal del cor apareixen dos escuts esculpits. </span></span></span></span></p> | 08228-8 | carrer del Roser, 2 | <p><span><span><span><span>A Sant Martí, com a tants indrets de Catalunya, es fundà en el segle XVII, començament de l’any 1647 la confraria del Roser. Era fruit de la devoció a la Mare de Déu d’aquell moment propagada sobretot pels frares dominics (els més propers eren els Cervera) que consistia a festejar la Mare de Déu cada primer diumenge de mes i en el res del rosari per part dels confrares, que podia ser-ho qualsevol feligrès. E</span></span></span></span><span><span><span><span>n diversos testaments anteriors a aquesta data, ja es deixen diners pel bací de Ntra. Sra. del Roser, això vol dir que la devoció ja hi estava arrelada. </span></span></span></span><span><span><span><span>Seria per allà l’any 1670 que es construí la capella. Encara que no hem pogut trobar dades concretes, en els llibres parroquials, l’any 1671 es parla ja del “carrer de la capella”. (http://www.parroquiescalaf.com/)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El finançament per aixecar l’obre prové de la família Dalmases i d’altres vilatans. Es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant la construcció de l'Església parroquial actual, bona part dels oficis religiosos se celebraren a l'esmentada capella. (https://www.sesgueioles.cat/sant-marti-sesgueioles/llocs-dinteres/capella-del-roser.html)</span></span></span></span></p> | 41.7029060,1.4893385 | 374309 | 4617894 | 1670 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91365-p1080306.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2022-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment, la capella té ús social i cultural. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 91400 | Casa c. Roser amb c. Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-c-roser-amb-c-portal | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner ubicat en un dels carrers més antics de la vila, el carrer Portal. Per la banda sud s’adossa a una altra casa. L’edifici s’estructura en planta baixa, dos pisos i golfes. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Roser. El portal principal, de porta doble, està fet amb muntants de grans blocs de pedra ben tallada, tot i que els de la part baixa han estat substituïts respecte els que devien haver originalment. Una gran llinda corona el portal, enmig de la qual encerclada s’emmarca la data de '1783'. Al costat del portal hi ha finestra petita de factura moderna. Els pisos presenten dues finestres, el primer pis conserva una amb els muntants de pedra originals i llinda de fusta. A les altres han desaparegut els muntants i s’ha substituït per plafó ceràmic per alinear la paret. Sobre les llindes de fusta destaquen els arcs de descarrega de pedra disposada a sardinell. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Els murs són de pedra irregular disposada horitzontalment i alineats, amb la cantonera amb blocs més grans. </span></span></span><span><span><span><span> La cornisa és simple, utilitza la taula àrab per conformar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana del carrer Portal conserva tres finestres originals, dues d’elles tapiades, de les mateixes característiques de les que les que hi ha a la façana principal. L’evolució de la façana ha fet que s’obrin tres finestres més modernes. </span></span></span></span></p> | 08228-18 | carrer del Roser amb carrer Portal | 41.7027949,1.4894496 | 374318 | 4617881 | 1783 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-imagen1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-p1080464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91400-p1080465.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 91360 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-6 | XVI-XVII | <p><span><span><span><span>Emplaçat al costat de l’espai que va ocupar l’església parroquial antiga i el campanar, l’edifici és de planta rectangular, aïllat, de planta baixa i dos pisos d'alçada, fet tot ell de pedra del país. S’observen diferents tipus de paredat com a conseqüència de les moltes modificacions que ha patit l’edifici. A la part de llevant un jardí i una porxada de nova construcció s’annexa a l’edifici. La teulada de doble vessant té el carener perpendicular a les façanes principals. La façana que dona al carrer Portal presenta les obertures més antigues, on destaca la porta amb muntant i llinda de pedra, així com una finestra geminada emmarcada igualment en pedra i una decoració incisa geomètrica. Ambdós elements estan molt degradats.</span></span></span></span></p> | 08228-5 | carrer del Portal, 1- carrer Vell | <p><span><span><span><span>Està situada al costat mateix i dessota de les restes de la primitiva església edificada al 1550. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 16 de maig del 1642 està documentada una llicència de l'ordinari per tal de foradar l'església parroquial i fer un pas fins arribar a la rectoria vella.</span></span></span></span></p> | 41.7026948,1.4883636 | 374227 | 4617871 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91360-p1080332.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Actualment la casa té usos residencials i com a allotjament rural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 91406 | Cases carrer del Pont 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-carrer-del-pont-11 | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un immoble, que tot i que han tingut refaccions contemporànies, conserva elements representatius del que va ser l’obra popular característica del segle XVIII a Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer del Pont. És una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és tradicional en aquesta tipologia de casa: a la part inferiors sòcol de materials moderns, el portal s’aixeca amb muntants de pedra voluminosos i llinda amb la inscripció de l’any “1736”. La finestra de la planta baixa està emmarcada en pedra i s’observa l’arc de descàrrega superior</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span>de pedra disposada a sardinell. La resta de les obertures actualment s’emmarquen en motllures de morter modern, però predomina el característic parament de pedra irregular disposada horitzontalment. Les cornises estan fetes de maó col·locat a diferents nivells.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08228-23 | carrer del Pont 11 | 41.7017636,1.4881783 | 374210 | 4617768 | 1736 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080466.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91406-p1080472.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 39833 | Cal Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gil | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de dues plantes i golfes. Hi ha poques obertures a la façana. La paret originària ha estat reconstruïda i tapada per un revestiment de calç. La llinda però ens deixa entreveure l'antiguitat de l'immoble, ja que té una inscripció amb la xifra: '1772'. La pedra de la llinda està patint exfoliacions. | 08012-605 | carrer del Mig, n.34; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8627000,1.9696000 | 414481 | 4635045 | 1772 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39833-foto-08012-605-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39833-foto-08012-605-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39833-foto-08012-605-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 42800 | Casa del carrer de Santa Margarida, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-margarida-num-5 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. La façana està orientada cap el nord, i sense arrebossat, deixant la pedra vista. Presenta un portal amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera; El portal està emmarcat per un arrebossat de ciment i pintat amb tons vermellosos imitant els carreus de pedra d'esmolet. A la dreta del portal hi ha una obertura sense cap element arquitectònic destacable; a l'esquerra, hi ha una obertura de petites dimensions amb llinda i ampit de pedra. Al primer pis, s'observen dues finestres; totes dues estan emmarcades amb un arrebossat de ciment pintat amb tons vermellosos imitant els carreus de pedra d'esmolet exactament com el portal d'entrada. A la planta golfes, s'observen dues obertures simètriques, que presenten les mateixes característiques que la resta d'obertures de la façana. El ràfec de la teulada és senzill, amb una canal que recull les aigües pluvials i que baixen per un caneló situat a la dreta de la façana principal. | 08033-359 | carrer de Santa Margarida, núm. 5 | 41.6645900,2.1187900 | 426638 | 4612912 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 42794 | Conjunt de cases del carrer del General Padrós, núm. 37 a 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-general-padros-num-37-a-55 | XX | Conjunt de cases que consten de planta baixa, amb coberta de teula plana d'encaix a dues vessants. La façana està arrebossada i pintada, acabant amb una motllura que dissimula la canal que desaigua les aigües pluvials. Cada casa consta presenta dues obertures; a mà esquerra la finestra amb reixa de ferro, i a mà dreta, la porta. La casa amb núm. 41 ha modificat la porta d'entrada, originàriament de fusta, de dues fulles. | 08033-353 | carrer de Padrós, núm. 37 - 55 | 41.6278000,2.1658500 | 430516 | 4608789 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42794-foto-08033-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42794-foto-08033-353-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42530 | Xemeneia de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-llana | BALLART, J, VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la Història de Caldes de Montbui. Segona edició, corregida i augmentada. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. FERNÀNDEZ, Magda. (1996). Quaderns del Mnatec. Número Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Terrassa. FULLANA, Miquel (1999). Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Els treballs i els dies, núm. 11. Editorial Moll. Mallorca. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. VARIS AUTORS. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | XIX | Xemeneia de totxo vist aplantillat. No presenta base ja que aquesta va desaparèixer amb la reforma de l'edifici, per tant actualment parteix del mateix nivell del sòl. Consta tan sols d'un fust en forma troncocònica d'uns 25 metres d'alçada; el coronament és amb doble collarí. Destaca exempta del conjunt de la fàbrica i es contraposa a l'horitzontalitat d'aquesta, formant una bella composició de volums. Té quatre anelles de ferro formant un collarí, repartides per la xemeneia per evitar que el tronc es doblegui. Just abans de la sortida de fum, s'observa un cinquè collarí, a mena de cornisa, format per dues rengleres de maons. Damunt de la cornisa hi ha un parallamps. | 08033-89 | carrer de Montserrat | Les xemeneies són un tret característic d'una zona industrial, dels establiments humans que tenen o han tingut un passat industrial. La industrialització a Catalunya es va iniciar, com en altres països del nostre entorn, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, emprant com a font d'energia l'aigua dels rius i el carbó. L'ús de l'energia tèrmica del carbó primer, i del fuel posteriorment, allà on no es disposava de recursos hidràulics suficients, va donar lloc als vapors, naus industrials on es feia servir la màquina de vapor de Watt com a motor per posar en marxa la maquinària de la fàbrica. La necessitat d'evacuar els fums generats va donar lloc a l'arquitectura de les xemeneies, les quals tenien la funció d'emetre el més amunt possible grans volums de gasos generats en la combustió del carbó o del fuel. Mentre les cendres s'extreien periòdicament per la zona inferior de la caldera, els fums sortien per la xemeneia. Com més alta era la xemeneia tenia millor tiratge i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. El fum calent pujava de manera que creava un corrent d'aire natural i arrossegava al seu pas els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies que es construïen podien tenir diferents acabats però la majoria tenien forma cilíndrica perquè aquesta forma resistia millor el vent i era de molta eficàcia. Així és com aquests elements arquitectònics van passar a formar part del paisatge urbà, juntament amb el de les bòviles. Caldes de Montbui s'inclou dins de moltes de les viles de Catalunya en què és possible trobar encara naus i xemeneies d'aquesta època en bon estat de conservació. La persona responsable de construir-la era el que s'anomenava el mestre d'obres. Es feia un gran fonament a base de morter, calculant en cada cas l'amplada i l'alçada de la xemeneia que depenia al mateix temps de la potència de les màquines. El tiratge i bon funcionament d'aquestes es basa en la llei física segons la qual l'aire calent pesa menys que l'aire fred i, per tant, el vapor calent (el fum) sempre puja. Per aquesta raó les xemeneies tenen la base més ampla que la sortida; com més altura, més s'estreny el seu diàmetre interior per evitar que el fum que hi circula es refredi i resti entretingut dins la xemeneia frenant el seu tiratge. Al construir una xemeneia aquesta es dividia en diferents trams, i cada un dels trams era fet d'unes peces de terra-cuita que fabricaven especialment les bòviles segons la mida de cada xemeneia. Eren peces grosses, pesants i amb curvatura. El problema que tenien algunes xemeneies era que la diferència de temperatura entre el vapor i l'aire fred de l'exterior provocava que les xemeneies s'esboquessin i havien de ser reparades sense aturar el funcionament de les màquines. Aquesta era un professió perillosa perquè calia pujar per la xemeneia, sense protecció, fins a arranjar-la. | 41.6318900,2.1727600 | 431096 | 4609237 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42530-foto-08033-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 93754 | Casa del carrer de Bonaire, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organit</em></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que ha estat molt reformada modernament, la qual cosa ha desconfigurat la façana, sobretot en planta baixa. A la primera i segona plantes, sembla que ha mantingut la configuració entre plens i buits, amb un eix de balcons amb barana de ferro i sota llosana de rajols i un eix de finestres, amb l'ampit sobresortint.</p> | 08006-232 | carrer de Bonaire, núm. 10 | 41.5799100,2.5491200 | 462415 | 4603234 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-02dsc1483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-03p1570650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-04p1570651.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93692 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos; però amb una remunta, amb la façana enretirada de la línia de carrer; deixant una petita terrassa frontal i coberta de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per dos balcons, sostinguts per dues mènsules, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, decorada amb una franja de motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges, imitant carreus en planta baixa; i llis en els pisos superiors, i amb recreixement emmarcant les finestres. Entre la primera planta i la segona i entre la segona i la cambra d'aire, hi ha dues franges, de costat a costat, amb motius ornamentals esgrafiats. La façana està coronada per un ràfec sostingut per quatre mènsules.</span></span></span></span></span></p> | 08006-189 | carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5793200,2.5518600 | 462643 | 4603167 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-02dsc8407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-03p1540249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-04p1540251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-05p1540252.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 60635 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-4 | XVII | Molt reformada | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta, amb un cos afegit al darrera (oest) amb un porxo de maó massís a la primera planta. Té façana al carrer Vell (est) i una altra (sud) al carreró que condueix a la Font de Plaça (antigament era on hi havia l'entrada principal a la casa). Façana est: porta amb brancals de pedra i arc rebaixat; al damunt hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra, amb les motllures bisellades, i ampit, també de pedra; aquests elements passen desapercebuts per què hi ha pinturaal damunt; té una altra finestra al tram sud (que també podria tenir els elements de pedra) i dues finestres petites a la planta sota coberta. Façana sud: obertures recents; a la primera planta, però, hi ha una finestra original amb una llinda amb la inscripció '16 IHS 9[...]'; l'ampit, de pedra, sembla posterior i els brancals no es veuen. La llinda està molt malmesa (durant un temps estava coberta per l'arrebossat de la façana).</p> | 08199-21 | carrer Vell núm. 9 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 169[4]; la darrera xifra no es veu, la informació l'han donada els propietaris de la casa; entre la segona i tercera xifres hi ha l'acrònim de Jesucrist [JHS]. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9814600,2.1743000 | 431597 | 4648047 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60635-foto-08199-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60626 | Can Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-0 | XIX | Molt modificada | <p>Edifici de planta baixa + planta + planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W); ràfec amb diferents nivells de teules. Portes a la planta baixa amb brancals de pedra i arc rebaixat; la porta del tram nord té la inscripció: 'PERE 1857 ROMA'. Els dos balcons de la primera planta no són originals (possiblement, hi havia dues finestres) i les dues finestres de la planta sota coberta han estat modificades. Es comunica, des dels inicis, amb la casa situada al costat nord. S'hi ha iniciat algunes reformes, però no estan acabades. Tot i tractar-se d'una construcció posterior és una edificació del segle XIX.</p> | 08199-12 | carrer Vell núm. 45 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9827500,2.1736400 | 431544 | 4648191 | 1857 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60626-foto-08199-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A la casa es conserva mobiliari del segle XIX. En una de les dependències hi ha una capella de 1890, amb altar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60627 | Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mestra | XIX | Rehabilitada a finals del segle XX. | <p>Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. La coberta, a doble vessant (E-W), es va aixecar durant el procés de rehabilitació per elevar l'alçada de la planta; a la façana sud encara es pot observar l'alçada original de l'edifici. Murs de pedra irregular amb les cantonades diferenciades. A la façana principal (est) hi ha dues portes amb arc rebaixat, de pedra. A la primera planta hi ha dos balcons (no corresponen a l'edifici original, possiblement són producte de l'ampliació de les finestres originals). A la planta sota coberta hi ha dues finestres, refetes amb pedra, que es van ampliar en el moment d'aixecar la teulada i l'elevar l'alçada d'aquesta planta.</p> | 08199-13 | carrer Vell núm. 43 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX. En aquesta casa hi visqué mossèn Anton Griera (el Dr. Griera), que n'havia estat propietari.</p> | 41.9826900,2.1737400 | 431552 | 4648184 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60627-foto-08199-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És molt semblant a l'edifici núm. 43 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60628 | Cal Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monells | XIX | La part superior de l'edifici està tancada, sense ús. Perill de degradació progressiva; part de l'arrebossat de la paret lateral ha caigut i la tàpia queda exposada a les inclemències del temps. | <p>Planta baixa + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). Façana principal (est): té dues portes a la planta baixa (són iguals a les portes dels edificis dels núm. 41 i 43), amb brancals de pedra i arc rebaixat; a la primera planta hi ha dos balcons amb brancals i llinda de pedra (posteriors a l'edifici original). Façana lateral (sud): s'observa el parament exterior del mur, fet de pedra irregular a la planta baixa i tàpia a la planta sota coberta; les obertures són recents.</p> | 08199-14 | carrer Vell núm. 41 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX.</p> | 41.9826100,2.1738100 | 431558 | 4648176 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És curiosa la semblança entre els edificis dels núm. 41, 43 I 45. Les portes i els balcons són idèntics en els 3 edificis; malgrat això, en els 3 casos, els balcons semblen correspondre a modificacions posteriors. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60625 | Cal Madró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-madro | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 25 anys. Fa 12 anys es va aixecar la cota de la teulada, que es va fer nova. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). L'estructura de l'edifici, amb murs de pedra, és l'original, bé que l'interior s'ha anat adaptant a les necessitats de a cada moment; conserva, però, l'embigat de fusta (en algun punt està amagat per sostres rebaixats de plaques de guix prefabricades). Planta baixa: porta amb brancals de pedra, la llinda s'ha modificat (actualment hi ha un arc rebaixat); finestra al nord amb brancals de pedra i llinda monolítica (arestes motllurades en quart de cercle); porta nova al tram sud de la façana. Primera planta: finestra al tram sud amb brancals i ampit de pedra i llinda monolítica amb una inscripció en dues línies, '17 [creu] 15 / FRANSESh MUNELS'; al centre de la façana hi ha una finestra similar, amb brancals i ampit de pedra, amb una llinda monolítica amb una inscripció centrada repartida en tres línies, 'FRANCECH MUNELLS / Y BORRELL / ANY 1865'; al tram nord hi ha una altra finestra de mesures semblants a la primera però, possiblement, correspongui a la mateixa època de la central o, fins i tot, posterior. Planta sota coberta: hi ha tres finestres construïdes fa uns 12 anys, en el moment d'aixecar la teulada (en el moment de fer aquesta darrera reforma es varen ampliar les finestres ja existents).</p> | 08199-11 | carrer Vell núm. 3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Hi ha una llinda amb la data '1715' i una altra amb la inscripció '1865', corresponent a una remodelació efectuada en aquesta data. La casa correspon al focus originari del nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau, al costat del camí, iniciat a finals del segle XVII i continuat en els segles posteriors.</p> | 41.9812000,2.1746600 | 431627 | 4648018 | 1715 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60625-foto-08199-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60630 | Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-vell | XVIII-XIX | Edifici rehabilitat. Recentment s'ha deixat la pedra vista a les façanes, i altres dependències interiors de l'hostal. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W), nova. Casa amb moltes modificacions; conserva alguns elements antics de pedra a la façana principal: brancals de pedra a la porta (llinda modificada, es conserva part de la llinda de fusta a l'interior de la porta), finestra petita amb elements monolítics de pedra i finestra oberta recentment. Primera planta: ampits de pedra de diferents èpoques; dues finestres tenen brancals i llinda de pedra, tot i que van ser obertes en moments diferents.</p> | 08199-16 | carrer Vell núm. 15 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Antic hostal. Possiblement l'estructura actual correspongui al segle XVIII o, fins i tot, al segle XIX.</p> | 41.9823400,2.1738300 | 431559 | 4648146 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60630-foto-08199-16-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | La urbanització del nivell del carrer va fer que, per accedir a l'interior de l'edifici, s'hagin de baixar uns esglaons. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60632 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-7 | XVIII | Edifici rehabilitat fa uns 20 anys. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Antigament hi havia unes golfes sota coberta, amb unes finestretes petites que donaven al carrer; fa uns 20 anys es va aixecar la coberta i es referen les finestres (la part antiga de l'edifici i la part nova estan diferenciades per una faixa de color gris que les separa). A la façana nord, cega, encara es diferencia la part antiga (arrebossada) de la nova (de totxo), marcant els dos pendents de la coberta. És possible que, a l'inici, es tractés de dues cases diferenciades; aquesta hipòtesi es basa en la tipologia diferenciada de les portes de la planta baixa i en el fet que la façana no està ben alineada, com si es tractés de dos cossos diferents. Façana principal (est): porta central a la planta baixa, té els brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '17IHS87' (amb una creu sobre la 'H'); porta al tram nord amb els brancals de pedra i arc adovellat de mig punt (sembla lleugerament apuntat, possiblement a causa d'un mal encaix de les peces); al tram sud de la façana hi ha una altra porta que es va obrir en la rehabilitació de fa 20 anys. A la primera planta hi ha finestres obertes en diferents èpoques; la del tram nord conserva els elements originals de pedra (brancals, llinda monolítica i ampit); la del tram sud conserva l'ampit de pedra, bé que no sembla original.</p> | 08199-18 | carrer Vell núm. 11 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserva una llinda amb la data 1787. No es conserva documentació escrita. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès.</p> | 41.9818100,2.1741100 | 431582 | 4648086 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60632-foto-08199-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60623 | Cal Gepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepus | XVIII | Edifici rehabilitat recentment | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Murs de pedres irregulars; actualment les pedres la façana estan rejuntades amb ciment; la cantonada de l'angle SE està diferenciada del mur amb pedres més grosses. Coberta a doble vessant (E-W); es va fer nova en ell moment de rehabilitar l'edifici. La façana principal presenta un inflexió a la part central. A la planta baixa hi ha una finestra oberta recentment i una porta modificada per adaptar-la com a accés al garatge; es van construir amb pedra del mateix tipus de la que hi ha a les finestres de la primera planta, calcària de Sant Bartomeu del Grau. Anteriorment, a la porta hi havia una llinda que es va trencar durant la rehabilitació. A la primera planta hi ha dues finestres amb els elements de pedra (brancals, ampits i llindes). A la finestra de l'esquerra de la façana hi ha la inscripció '1773' emmarcant una creu.</p> | 08199-9 | carrer Vell núm. 1 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Edifici construït a finals del segle XVIII. No es coneix documentació escrita. Formava part del nucli original format al costat del camí.</p> | 41.9811400,2.1750200 | 431657 | 4648011 | 1773 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60623-foto-08199-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Sembla ser que antigament l'edifici estava format per dues cases independents. El punt de contacte entre les dues era el lloc on hi ha la inflexió de la façana; per tradició oral dels propietaris de l'edifici, s'afirma que la casa del costat nord era més antiga, d'inicis del segle XVIII, però aquesta dada no es pot constatar. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 60642 | Ca la Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-noia | XVIII | Planteja cert abandonament | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta nova a doble vessant (podria estar lleugerament sobreaixecada respecte l'original). Paraments exteriors totalment arrebossats. Façana principal al carrer Vell (est). Porta amb brancal de pedra i llinda monolítica amb la inscripció '1783' escrita a l'interior de la base d'una creu, també incisa. Finestra al tram nord de la façana. Brancals de pedra i llinda monolítica (ambdós elements amb l'aresta motllurada) amb la inscripció '1749' situada a la base d'un element en forma de creu (o bé un calze coronat amb una forma en creu). Dues finestres a la primera planta amb brancals de pedra (motllura bisellada) i llinda monolítica (possiblement la del tram nord no és original). Dues finestres a la planta sota coberta amb elements de pedra (motllures bisellades) i ampits amb motllures; la finestra del tram nord, amb les arestes dels elements escairades, sembla de factura posterior.</p> | 08199-28 | carrer Vell núm, 5 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Es conserven dues amb les dates 1749 i 1773. No es conserva documentació escrita. Forma part del conjunt d'edificis que, des de finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es construïren al costat del camí que, provenint de la plana de Vic, s'endinsava al Lluçanès i que acabarien constituint el nucli urbà de Sant Bartomeu del Grau..</p> | 41.9842200,2.1704400 | 431281 | 4648357 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60642-foto-08199-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60642-foto-08199-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'edifici està habilitat com a habitatge; actualment no està ocupat. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 91451 | Casa carrer Vell 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-vell-4 | XVIII | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner ubicat en un dels carrers més antics de la vila, el carrer Vell. Per l’altre banda s’adossa a una altra casa. L’edifici s’estructura en planta baixa i dos pisos. La construcció presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Vell. El portal principal, modificat, devia haver estat molt gran a jutjar per la gran llinda i els muntants de blocs de pedra ben tallada que es poden veure. Enmig de la llinda un element decoratiu quadrifoli emmarca la data de 1787. Al costat del portal hi ha finestra tapiada i a la cantonada una porta de factura moderna. Els pisos presenten tres finestres bé amb muntants i llinda de pedra, bé amb motllures, a sobre hi ha arcs de descàrrega fets en pedra. La cornisa és de maó col·locat a sardinell. Destaca un contrafort que neix a les finestres del primer pis i baixa fent la base més ampla progressivament. El parament de tota la casa és de pedra de mides irregulars, a on s'han produït moltes refaccions.</span></span></span></span></p> | 08228-31 | carrer Vell 4 | 41.7025887,1.4883072 | 374222 | 4617860 | 1787 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91451-p1080397.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | <p>Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF</p> | <p>Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres.</p> | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | <p>Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat.</p> | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-02-06 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 51922 | Can Comellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comellas-0 | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Casa aïllada de planta rectangular enretirada del pla del carrer per un pati davanter, composta per un cos principal de planta baixa i coberta plana practicable, a mode de terrat, i un altre cos secundari separat pel jardí i alineat al pla del carrer Sant Francesc d'Assís. Aquest darrer volum acaba formant part del mur de tancament de la parcel·la i pren més presència que l'edificació principal elevant-se un pis més. La planta baixa és lliure i exterior, i l'accés a l'interior del primer pis es realitza per mitjà d'una escala exterior. La façana de l'edificació principal, encarada al nord, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat definits per una porta centrada i dues finestres laterals protegides per persianes de llibret de fusta. L'acabat del parament és un estucat llis amb un sòcol i relleus florals decorant la part superior de les llindes de les finestres. Una marquesina de ferro i vidre protegeix la porta d'accés. Una balustrada d'obra corona la façana, actuant de barana de la coberta. | 08118-165 | carrer St. Francesc d'Assís, 27 i 29 | 41.4788900,2.3168100 | 442960 | 4592146 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51922-foto-08118-165-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rep el nom perquè hi va viure el compositor i pintor Joan Comelles. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 55867 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-6 | XX | Rellotge de sol vertical, de forma rectangular, fet de rajoles esmaltades, situat a la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 6. A la meitat superior s'hi representa el sol emmarcat per unes sanefes que es repeteixen també a la base del rellotge. Al centre del rellotge hi trobem el gnòmon. A la meitat inferior se situen les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. A la cantonada inferior dreta hi trobem la signatura de l'autor 'Doller'. | 08148-123 | carrer Sant Isidre, 6 | 41.3101800,1.8117800 | 400538 | 4573872 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55867-foto-08148-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Doller | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 55866 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-2 | XX | Rellotge de sol vertical situat a la façana meridional de l'edifici emplaçat al carrer Sant Isidre, 2. Es tracta d'un rellotge circular, fet amb una capa allisada pintada de blanc dins de l'arrebossat irregular de la façana. El rellotge no presenta cap ornamentació i s'hi disposen únicament les xifres horàries, en números romans, fetes de ferro; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV´-V-VI'. El rellotge conserva la base del gnòmon. | 08148-122 | carrer Sant Isidre, 2 | 41.3101100,1.8121800 | 400571 | 4573864 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55866-foto-08148-122-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 55868 | Rellotge de sol del carrer Sant Isidre, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-sant-isidre-12 | XX | Rellotge de sol vertical, enguixat sobre la façana de la façana meridional de l'edifici del carrer Sant Isidre, 12. És de forma quadrangular, amb una part arquejada sobre el límit superior. Sobre un fons de color marró clar, en el terç superior hi ha pintat un cercle rosat del qual neix el gnòmon. D'aquest cercle rosat neixen quatre línies negres que van a parar a les quatre xifres horàries representades en el rellotge. En números romans, d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI- IX-XII- III'. La situació de la resta d'hores és representada únicament amb línies i punts. | 08148-124 | carrer Sant Isidre, 12 | 41.3101200,1.8107100 | 400448 | 4573866 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55868-foto-08148-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 43490 | Habitatge carrer Sant Isidre 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-31 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen simètricament amb una porta a la planta baixa i dos sortides al balcó al pis, totes emmarcades amb motllures. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb les inicials superposades P i C. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral. Sota la cornisa també destaca una franja esgrafiada de fulles vegetals. Immediatament a sota apareixen les obertures de la cambra d'aire de sota la solera, que són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-127 | carrer Sant Isidre 31 | 41.4116300,1.9699600 | 413913 | 4584965 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43489 | Habitatge carrer Sant Isidre 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-sant-isidre-29 | XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es distribueixen a la planta baixa en una porta i un finestral, emmarcades amb motllures. A la planta pis compta amb un balcó amb barana de ferro forjat i una finestra. En aquest cas les motllures ocupen la part superior de les finestres a manera de trencaaigües. El pis acaba amb una cornisa que separa un coronament ondulat amb cercle central en relleu, esgrafiat amb motius florals i les inicials superposades P i J. A la resta del coronament l'esgrafiat és en forma de garlanda floral, a un costat hi ha la paraula 'any' i a l'altre '1925'. Sota la cornisa inferior que separa el coronament de la façana, hi ha una franja esgrafiada amb motius similars, centrades simètricament en aquesta sanefa les obertures de la cambra d'aire de sota la solera són quadrades amb motius ceràmics ornamentals. | 08905-126 | carrer Sant Isidre 29 | 41.4116400,1.9700400 | 413919 | 4584966 | 1925 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 51907 | Garrofers del PP-10 (Ceratonia siliqua L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-del-pp-10-ceratonia-siliqua-l | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Grup d'arbres de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesuren aproximadament 7 metres d'alçada. La volta de canó pot variar lleugerament, però en general es pot donar una mitjana de 2 metres. Pel que fa al volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3 m. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca, i en molts d'aquests espècimens arriba fins al terra, recordant el port d'un arbust. Algunes de les branques que conformen la capçada d'aquests garrofers són recargolades i de grans dimensions.L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08118-150 | carrer Salvador Espriu, del número 1 al 34 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4854500,2.3296900 | 444041 | 4592866 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51907-foto-08118-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per aquells espècimens que es troben plantats prop dels nous carrers urbanitzats, sembla que les arrels no han estat afectades per l'obra. Caldria una intervenció per tal de protegir el perímetre, que es veu afectat per abocaments incontrolats de runa i altres residus. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 39827 | Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuto-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres plantes, reformat recentment per ubicar-hi el centre cívic del poble. No conserva cap llinda amb la data tot i que creiem que es tractaria d'un edifici del segle XVIII, com molts dels edificis del carrer Sallent. | 08012-599 | carrer Sallent, n.6; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8624000,1.9701000 | 414522 | 4635012 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 51843 | Palmerar Club de futbol (Palmera canariensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmerar-club-de-futbol-palmera-canariensis | CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | Grup de 5 palmeres (originàriament 6) de Canàries que es trobaven al pati davanter de la seu del club de futbol. Actualment una d'elles està tallada arran de soca i les quatre restants estan afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort irremediablement de la palmera. El tronc és alt i estilitzat, acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitjà d'aquest conjunt era d'uns 14 a 15 metres d'alçada. El tronc és relativament prim, no arribant al metre d'amplada. La base de les fulles, que acostumen a mesurar uns cinc metres de llargada, i formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb el pas dels anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen; són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil, més petit que el de la palmera datilera africana. Malgrat són comestibles, no tenen gaire gust. | 08118-97 | carrer Rosa Sensat, 1-6 | Aquesta palmera fou introduïda a la costa mediterrània fa segles. Va ser un arbre molt apreciat dels jardins romàntics del segle XIX, i símbol de ben estar. Es pot trobar en aïllat o formant grups. Per desgràcia des de l'any 2005 un insecte conegut amb el nom del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus Oliver) de l'ordre dels coleòpters, està produint dans irreversibles a aquesta espècie tant apreciada en jardins i parcs privats i públics. Es tracta d'un insecte que mesura entre 2 cm i 5 cm, de color vermellós i amb una mena de bec allargat o trompeta. Aquesta plaga està afectant de ple tota la comarca d' El Maresme. | 41.4798300,2.3042700 | 441914 | 4592259 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51843-foto-08118-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 39851 | Ca la Marcelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcelina | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres plantes, construït amb pedra i una superfície aproximada de 250 m2, amb afegitons posteriors a la banda de tramuntana i ponent. La façana originària era a la paret de llevant, on ara ja no hi ha carrer sinó que el nou carrer s'ha situat a la vessant de ponent de l'edifici. A la llinda de la casa podem apreciar 'Ramon Prat / 1702'. Es tracta d'un dels edificis més antics del poble. | 08012-623 | carrer Raval, n.14; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8673000,1.9706600 | 414575 | 4635555 | 1702 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39851-foto-08012-623-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 58343 | Casa del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prat-de-la-riba | XIX | Fa molts anys que no hi viu ningú | <p>Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana es distribueixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i una finestra lateral amb reixa de ferro i persianes de fusta de llibret. A la planta pis, a l'eix de la porta d'entrada, hi ha una altra finestra amb llinda amb ampit de pedra treballada. La façana està coronada per una balustrada d'obra per damunt la cornisa i per damunt el pla de coberta. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-149 | carrer Prat de la Riba, 19 | 41.4891000,2.3565100 | 446283 | 4593254 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-09-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 39821 | Cal Peó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de dues plantes i golfes la part inferior del qual aprofita el desnivell del terreny i està excavat en aquest per la vessant de ponent. Té una superfície aproximada de 200 m2 i està construïda amb pedra lligada amb morter. Pel tipus d'edifici creiem que es construí al segle XVIII, tot i que la llinda, al patir exfoliació no ens ha permès d'observar-ne cap tipus d'inscripció. | 08012-593 | carrer Ponent n.8; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8667000,1.9715400 | 414647 | 4635488 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39821-foto-08012-593-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39821-foto-08012-593-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39821-foto-08012-593-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37372 | Pi pinyoner d'Alella Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-dalella-parc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11. | 08003-232 | carrer Pau Piferrer número 3 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5085100,2.2914000 | 440866 | 4595451 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 49830 | Portalada edifici plaça de l'església, 4 - carrer Olvan Alt, número 5. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-edifici-placa-de-lesglesia-4-carrer-olvan-alt-numero-5 | XVII | algunes parts del portal, bàsicament un muntant i la part superior de les dovelles de l'arc tenen un revestiment de ciment pòrtland. | Es tracta d'una gran portalada de l'edifici plaça de l'església número 4, però que es localitza en la façana posterior, la qual afronta al carrer Olvan Alt. És un portal adovellat definint un arc més o menys de mig punt, una mica sobrealçat, està format per dotze grans dovelles i la clau, de pedra ben tallada i polida; en la dovella de la clau hi ha la data 1649 gravada. Els brancals només és visible en el muntant esquerre, on hia ha alguns carreus tot i que no són molt regulars; l'altre muntant està cobert per un arrebossat de ciment. | 08092-189 | carrer Olvan Alt, número 5. Gironella | La finca on està situada el portal és en un carrer que forma part de la trama urbana baix medieval, trobant-se dins el recinte emmurallat. | 42.0336800,1.8834200 | 407576 | 4654119 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49830-foto-08092-189-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La portalada forma part d'un edifici entre mitgeres que disposa de dues façanes, l'una afronta al carrer plaça de l'església i l'altra al carrer Olvan Alt. La portalada es localitza en el carrer Olvan Alt, per bé, que la referència cadastral de la finca es relaciona amb l'adreça de la façana que afronta al carrer de l'església, concretament el número 4. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 60758 | Església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-0 | <p>BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona. R.3589-1917.</p> | XVIII | Té problemes a l'estructura del campanar i en algun dels accessos. Les dependències parroquials, exceptuant-ne la part restaurada, s'està degradant a causa de l'abandó. A l'interior de l'església hi ha zones amb la pintura 'bufada' i 'picada'; podria ser per culpa de la humitat. | <p>Conjunt d'edificis format per l'església parroquial i dependències annexes. L'església és un edifici originalment de planta quadrangular i coberta a dues vessants (est-oest). Té tres naus, les dues laterals tenen la coberta en un nivell més baix que la nau central. Murs der pedra irregular lligada amb morter de cal. Posteriorment se li varen afegir altres dependències parroquials. Entrant a l'església, a l'esquerra (oest) hi ha una porta per accedir al cor; a la dreta, n'hi ha una altra per pujar al campanar, situat sobre la nau lateral est. La decoració interior és austera, sobresortint únicament alguns relleus, probablement de guix, a parets i sostre. Hi ha dos altars a cadascuna de les naus laterals, tots ells construïts després de la restauració del culte, passada la gerra d'Espanya (1936-1939). A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers (fitxa 131); a banda dels objectes d'orfebreria, al terra hi ha diverses lloses de sepultures i, al fons de la capella, un altar. A la capçalera de la nau lateral oest hi ha la sagristia, on s'accedeix des del presbiteri. L'edifici es va construir entre 1780 i 1787; l'obra fou dirigida pels germans Font, mestres de cases de Manlleu. Sobre la porta hi ha la inscripció '1780'. Rellotge de sol a la façana; al centre hi ha un baix relleu d'un sol, amb una carota; els senyals horaris van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Inscripció: 'DECLINA 2 Gs / POLO [representació del sol] 42' (la 's' final de la prímera línia està incisa a la part superior de la línia, com un superíndex topogràfic; possiblement sigui l'abreviatura de 'graus'); correspon a la situació, aproximada, de l'església: 2º est, 42º nord. La lletra 'N' de la primera línia està escrita a l'inrevés. Es va restaurar la casa sacerdotal, al costat oest de l'església, l'any 1998; actualment s'hi fa la catequesi. La resta de dependències annexes estan tancades i el seu estat és dolent. A la planta baixa, fa uns anys hi havia hagut l'escola pública.</p> | 08199-144 | carrer Nou, 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Petany a l'arxiprestat del Lluçanès, Bisbat de Vic. L'església es va construir de nova planta entre els anys 1780 i 1787, substituint l'església vella (fitxa 80), situada en un altre indret de la població. L'edifici es va construir dalt d'un petit turonet, al costat del camí on es començava a formar un petit nucli inicial de població. El 1806 s'hi va col·locar el retaule major que va ser cremat, juntament amb altres retaules, l'any 1936. El 1864 el cens parroquial era de 803 feligresos. L'any 1870 es va construir la rectoria nova, a l'oest de l'església. Passada la guerra de 1936-1939 es va restaurar el culte l'any 1940. El 1967 es va construir l'escalinata davant l'església i, el 1986, es va clausurar el cementiri, situat al'entorn de l'església; les restes òssies es varen retirar; actualment hi ha un jardí. Finalment, el 1998, es va restaurar la casa rectoral i, durant la festa major de 2000, es va inaugurar l'exposició permanent d'orfebreria religiosa.</p> | 41.9839300,2.1729600 | 431489 | 4648323 | 1780 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60758-foto-08199-144-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria / Anna Gómez i Bach | Germans Font, mestres de cases. | *El primer document conegut que fa referència a Sant Bartomeu del Grau, de l'any 961; aquest es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, conselleria/pergamis. Sunifred, núm. 69. Abans: aemari Vic, sac B núm. 125. Publicat: Catalunya Carolingia, vol. Osona i Manresa. Doc. 893. aca@dglab.mcu.es L'església s'obre poca estona abans dels actes religiosos; les misses es celebren les vigílies a les 8 del vespre i els festius i diumenges a les 12 del migdia. Davant l'església es documenta la presència d'un padró, senyalitzat amb una creu, que ara ja no es conserva. A la consueta de 1599 s'explica que 'tots els diumenges que són de la Santa Creu de maig a la festa de Santa Creu de setembre i els mateixos dies de la Santa Creu, acostuma a fer professó per lo rededor de dita yglésia, per lo lloc predit; i dit los evangelis y fer la benedictió del terme, segons orde del ordinari vigatà, en lo padró del fossar, que és detràs dita yglésia'. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||
| 60636 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-1 | Edifici restaurat recentment | <p>Edifici amb dos habitatges. En el seu origen es tractava d'una sola casa amb dependències annexes. L'habitatge que actualment està situat a l'est (núm. 14) conserva els murs de l'edifici original de la planta baixa; els de la primera planta varen caure durant les obres i es van refer amb pedra; hi ha una gran vidriera a l'angle sudest; per diferenciar l'estructura original de l'afegida s'hi va posar una cornisa de llosetes damunt el mur original; té una porta amb brancals de pedra a la façana sud, amb una gran llinda monolítica amb la inscripció 'Joseph Vilardaga'; sobre la llinda hi ha un petit arc de descàrrega, de pedra, en plec de llibre. Els ascendents dels actuals propietaris varen comprar la casa pels volts de l'any 1900. L'antic habitatge, a l'oest, està format per dos cossos adossats, de planta quadrada; les finestres tenen els elements de pedra (bé que no semblen tots originals); als ampits hi ha llosetes, producte de la recent rehabilitació. La façana principal està situada a l'oest, tot i que l'emplaçament original devia ser a migdia; a la planta baixa s'hi ha construït un porxo, amb coberta de fusta i teules, suportat per dues columnes de material prefabricat. A la porta de la façana sud hi havia una llinda de pedra que va ser substituïda per una de fusta en la recent rehabilitació (es desconeix el destí de la llinda de pedra). A les façanes nord i oest hi ha diverses obertures molt modificades, la majoria noves, algunes amb brancals de pedra i llindes de fusta. El conjunt, malgrat les modificacions realitzades, deixa entreveure l'edifici original. Els murs són de pedres irregulars. Les cobertes són a doble vessant (nord-sud); la de l'edifici de l'oest té el ràfec en degradació, fet amb materials ceràmics (teula).</p> | 08199-22 | carrer Nou núms. 14-16 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | 41.9838900,2.1720800 | 431416 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60636-foto-08199-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Actualment són dos habitatges totalment restaurats i independents l'un de l'altre. Antigament, però formaven part d'un mateix edifici. L'habitatge de la dreta (est) està situat en un antic paller on, després d'una rehabilitació anterior, ja s'hi havia viscut. Malgrat tractar-se originàriament d'un mateix edifici, actualment la propietat està dividida: - Núm. 14: Mercè Font Corominas - c. Nou 14 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Núm. 16: Josep Vilaseca Corominas - c. Arrabal 7- 08960 Sant Just Desvern | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.