Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 60638 | Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roca-2 | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 pis sota coberta. Planta quadrangular. Coberta a doble vessant (nord-sud). Façana principal (sud): porta adovellada amb arc de mig punt; dues finestres a la primera planta, com a element destacable només s'observa l'ampit de pedra. Façana lateral (oest): hi ha dues finestres a la planta baixa que no semblen correspondre a l'edifici original, les llindes són monolítiques; la llinda de la finestra de la dreta és nova; la de l'esquerra conserva les traces molt desgastades d'una data del segle XVI o, molt possiblement, del segle XVII; la hipotètica inscripció podria ser '1615'; és possible que aquesta llinda no correspongui a l'edifici original i hagi estat traslladada. Façana posterior (nord): es veuen les traces d'unes portes a la planta baixa, amb brancals de maó massís, tapiades amb pedra; una ha quedat reconvertida en finestra i s'hi ha col·locat una llinda de fusta; a la primera planta hi ha una finestra tapiada i se'n va obrir una altra, amb llinda de fusta i brancals sense diferenciar (és una reforma de finals del segle XX). La façana posterior és l'únic lloc on es veu el parament de pedra; són pedres irregulars, desbastades, de diferents mides; les cantonades es diferencien amb pedres regulars, però del mateix tipus de les que hi ha a la resta del parament. La coberta conserva llates de fusta sota les teules.</p> | 08199-24 | carrer Nou núm. 51 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9836000,2.1694500 | 431198 | 4648289 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60638-foto-08199-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60637 | Cal Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-4 | XIX | Rehabilitació | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada; ha estat molt reformada i el parament exterior està totalment arrebossat. Coberta actual a doble vessant (nord-sud). Ampliada cap a l'oest, possiblement aprofitant alguna edificació existent o substituint-la. Presenta diverses obertures de finals del segle XX. Conserva una porta a la façana sud (principal) amb brancals de pedra i una llinda monolítica amb la inscripció '18 [creu sobre una base] 13'; a la primera planta hi ha dues finestres amb elements de pedra (ampit, llinda i brancals); entre les dues finestres hi ha dos carreus amb l'agulla o eix del que devia ser un rellotge de sol, actualment sense la numeració. A banda de l'estructura, a la resta de l'edifici no hi ha traces d'elements antics. Davant la façana de migdia hi ha dues piques monolítiques que s'utilitzen per posar-hi plantes.</p> | 08199-23 | carrer Nou núm. 47 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Llinda amb la data '1813'. Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial.</p> | 41.9836000,2.1700100 | 431244 | 4648288 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60637-foto-08199-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60637-foto-08199-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquesta casa es pot considerar la residència 'oficial' del capellà del poble, és la casa que es posa a disposició del rector de la parròquia. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60639 | Cal Noigenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noigenet | XIX | Estructures interiors precàries; desgast per envelliment. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest). Els murs són de pedra, totalment arrebossats; a mitjan segle XX es va ampliar l'edifici pel darrera (est) amb estructures de totxana. A la façana lateral nord es veuen les empremtes d'una coberta anterior, a una sola vessant, amb pendent cap el carrer. L'edifici original ocupava, de fons, la meitat de l'edifici actual. La façana principal (a l'oest) és simètrica. Porta adovellada amb arc de mig punt; a la clau hi ha la inscripció '1807'; a la planta baixa hi ha petites finestres amb elements monolítics (brancals, ampits i llindes). A la primera planta hi ha dues finestres, una a cada costat de la porta, amb elements de pedra; al centre, damunt la porta, n'hi ha una de nova que vol imitar les antigues.</p> | 08199-25 | carrer Nou núm. 44 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Inscripció a la porta amb la data de 1807. Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial.</p> | 41.9842200,2.1704000 | 431277 | 4648357 | 1807 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60639-foto-08199-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60639-foto-08199-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60640 | Cal Travesset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-travesset | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta. Actualment, coberta a doble vessant (est-oest). Murs de pedra i tàpia (a la façana posterior es conserva, vist, un tram de mur de pedra). Estructura molt semblant a la del núm. 44 (situada al costat fitxa núm. 25), però està força modificada. La façana principal és a l'oest. La porta principal és nova, s'hi va col·locar brancals de pedra i llinda monolítica; l'anterior era més petita; al costat de la porta hi ha una finestra que, originalment, era un portal; també s'hi ha obert, a l'esquerra, una nova porta per al garatge. Primera planta: dues finestres amb brancals i ampit de pedra i llinda de fusta. Quan es va fer la rehabilitació de l'edifici la planta superior es va enderrocar i es va construir de nou, amb totxana, per guanyar espai interior (els murs originals, de tàpia, feien 60 cm.); les finestres es varen desmuntar i es van tornar a col·locar on eren, excepte la finestra que està damunt la porta del garatge, que no existia anteriorment. La teulada no es va desmuntar, és la mateixa d'abans de la rehabilitació.</p> | 08199-26 | carrer Nou núm. 42 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9840900,2.1704500 | 431281 | 4648343 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60640-foto-08199-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60645 | Cal Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sidro | XIX | Restaurada a finals del segle XX. | <p>Edifici de planta quadrada amb la façana principal a migdia. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a dues vessants (est-oest), restaurada; el ràfec conserva la tipologia del segle XIX. Murs de pedra irregular, desbastada. Cantonades sense diferenciar de la resta del parament; malgrat això, en el moment de construir els murs van posar alguna pedra de dimensions més grosses a la cantonada. A la planta baixa de la façana principal hi ha una porta adovellada, amb arc de mig punt de pedra; finestra amb elements de pedra i ampit de quart de cercle. A la primera planta hi ha finestres amb elements de pedra i l'ampit motllurat; a la llinda de la finestra que està situada sobre la porta hi ha la inscripció: '18 [creu] 07'. A la planta sota coberta hi ha dues finestretes similars a les de la primera planta, però més petites. La façana est està molt modificada, el parament és arrebossat. Té un cos afegit al costat est (segle XX); per aquest lateral s'entra a la casa per la primera planta a través d'una escala. La façana nord és cega. A la façana oest hi ha una finestra per planta (+ 1 finestra contemporània oberta a la planta baixa); els elements monolítics; l'ampit de la finestra de la planta baixa és de quart de cercle i, el de la primera planta, motllurat.</p> | 08199-31 | carrer Nou núm. 40 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Podria correspondre al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es coneix documentació escrita.</p> | 41.9839500,2.1707300 | 431304 | 4648327 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60645-foto-08199-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60646 | Cal Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xico | XIX | Es va iniciar la seva rehabilitació fa uns 3 anys però, per qüestions diverses, l'obra està aturada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta a doble vessant (est-oest); és nova, es va fer l'any 2000. La casa és de planta quadrada, amb un cos afegit a migdia, a l'oest de la porta principal. Els murs són de pedra irregular, en alguns casos desbastada, lligat amb fang; posteriorment es va arrebossar (pràcticament ja no en queda res); les cantonades estan diferenciades amb pedres regulars de mida més grossa. La planta sota coberta ha estat totalment modificada: es va aixecar l'alçada de la teulada i, la represa, es va fer amb totxana, amb una gran obertura a migdia construïda sense mantenir les formes de l'arquitectura tradicional; a la primera planta del cos afegit a la façana n'hi ha una altra de similar, també de totxana. - Façana principal. Porta adovellada a la planta baixa , amb arc de mig punt i una finestra amb els elements de pedra. A la primera planta hi ha 2 finestres amb els elements de pedra i ampit motllurat. A la llinda de la finestra del costat est de la façana hi ha un dibuix incís del qual se'n desconeix el significat. A la llinda de la finestra situada damunt la porta hi ha la inscripció '1812 Francisco Capdevila'. La finestra que hi hauria d'haver al costat oest de la façana es va desmuntar en el moment de construir el cos afegit; l'ampit es va aprofitar i es va col·locar en una finestra de la façana est d'aquest cos (els brancals d'aquesta nova finestra, no estan diferenciats de la resta del parament i, la llinda, és de fusta; és possible que, en un primer moment, la finestra original es reconvertís en una porta i, per tant, s'haurien conservat els brancals i la llinda). - Façana sud. Oberturta a la primera planta amb brancals de maó massís i llinda de fusta; aquesta obertura va quedar anul·lada quan es va fer recréixer el nivell del carrer en el moment de la seva urbanització. - Façana oest. Molt modificada. Obertures noves. Cossos afegits a la planta baixa, construïts amb pedra i totxana. - Façana nord. Es desconeix. Està adossada a l'edifici contigu. - Cos afegit a la façana sud. Planta quadrada. Estructura de pedra similar a la de l'edifici principal. Planta baixa + 1 planta (represa amb totxana). Porta a la façana est amb els brancals sense diferenciar i llinda de fusta.</p> | 08199-32 | carrer Nou núm. 37 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Podria correspondre al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita.</p> | 41.9837400,2.1702800 | 431267 | 4648304 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60646-foto-08199-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Els veïns de l'immoble van comentar que la casa també és coneguda amb els noms de 'cal Silet' i 'ca l'Andreu'. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60634 | Cal Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rimbau | XIX | Rehabilitat a la dècada dels anys 80, al segle XX. | <p>Edifici de planta baixa + 2 plantes. Casa de planta quadrangular amb coberta a doble vessant (N-S). Murs de pedra a la planta baixa i part de la primera planta; la part alta dels murs era de tàpia. Planta baixa: façana principal a migdia; porta adovellada amb arc de mig punt i una inscripció a la clau ('1804'); finestra oberta recentment a l'esquerra de la porta (podria haver-n'hi hagut una antigament, bé que més petita). Primera planta: dues finestres amb elements de pedra; la llinda i els brancals de la finestra situada a l'esquerra tenen les arestes bisellades; a la finestra situada sobre la porta les arestes no es varen motllurar, tot i que hi ha empremtes d'haver-ho volgut fer (tot i ser antiga, podria no ser original).</p> | 08199-20 | carrer Nou núm. 26 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Per les seves característiques formals aquesta casa es va construir al segle XIX, juntament amb d'altres cases situades al carrer Nou.</p> | 41.9839600,2.1712700 | 431349 | 4648327 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60634-foto-08199-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60634-foto-08199-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Edifici d'inicis del segle XIX molt modificat als anys 80 del segle XX (la planta superior i el cos adossat a l'oest -garatge- es van construir en aquest moment). | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60633 | Cal Fassi (o Faci) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fassi-o-faci | XIX | Casa rehabilitada. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (N-S). A la façana que dóna al carrer (al sud) hi ha una porta adovellada amb arc de mig punt i, al damunt, una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra; sota coberta hi ha una altra finestra. A la dreta de la porta hi ha una finestra oberta recentment. L'edifici original es va ampliar afegint-hi un cos al darrera (costat nord).</p> | 08199-19 | carrer Nou núm. 24 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>No es coneix documentació escrita. Per les seves característiques formals aquesta casa es va construir al segle XIX, juntament amb d'altres cases situades al carrer Nou.</p> | 41.9838900,2.1715400 | 431371 | 4648319 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60633-foto-08199-19-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Edifici molt modificat per una rehabilitació recent. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 60644 | Can Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilaseca-0 | XIX | Edifici on s'han realitzat diverses rehabilitacions des de mitjans segle XX fins a l'actualitat. | <p>Edifici de planta rectangular, situat davant l'església parroquial, que s'ha anat ampliant a partir d'un edifici inicial, possiblement d'inicis del segle XIX. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota coberta. Coberta a dues vessants (nord-sud). Murs de pedra. Façana principal al nord, davant l'església. En una data indeterminada es va afegir un cos a l'oest i uns coberts que, durant la segona meitat del segle XIX, es transformarien en habitatge. A la façana posterior (sud), de pedra vista com la de l'oest, es veu el punt on s'adossa la darrera construcció, en contacte amb la cantonada del segon edifici. La façana principal ha estat pintada recentment, se li ha donat un aspecte unitari, sense diferenciar els diferents cossos; tot i així, es pot intuir l'evolució de l'edifici. L'edifici inicial tenia la mateixa estructura de la majoria de cases del nucli antic: porta a la planta baixa, una finestra a la primera planta i finestra petita a la planta situada sota coberta; tots els elements en el mateix eix vertical de la porta; a l'esquerra, a l'est, devia haver-hi finestres petites que es van ampliar posteriorment. La porta principal és adovellada, amb arc rebaixat. Brancals i llindes de pedra a les finestres i ampits motllurats. La finestra de l'oest té una motllura de quart de cercle als brancals, igual a la de la porta principal; la finestra de l'est, tot i tenir l'ampit motllurat, és més nova. Hi ha dues finestres petites a la segona planta; la que està situada sobre l'eix vertical de la porta té els elements de pedra i l'ampit motllurat; la que està situada a l'est té un ampit imitant l'anterior. La façana est de l'edifici original s'adossa a un edifici preexistent; la façana oest es va modificar al construir l'edifici nou i, la façana sud, té edificacions contemporànies adossades. A les finestres dels cossos afegits es va imitar les finestres de l'edifici original, donant-li unitat.</p> | 08199-30 | carrer Nou núm. 1-3 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Correspon al grup d'edificis construït durant el segle XIX que van configurar un eix urbà a l'oest de l'església parroquial. No es conserva documentació escrita coneguda.</p> | 41.9835500,2.1730900 | 431499 | 4648280 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60644-foto-08199-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 51970 | Cases del carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-mestres-villa99-101-i-103 | XIX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Mestres Villà. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten, en aquest cas, de planta baixa i planta pis ; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen mantenint un ritme repetitiu d'obertures, amb una composició generalment simètrica: porta d'accés de major grandària i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i dues obertures en la planta pis. El parament de la façana és arrebossat pintat amb varietat cromàtica amb decoració molt austera, com a molt algun relleu en llinda i/o brancals. En aquest cas, les sis finestres de la planta pis de les tres cases tenen l'ampit suportat per modillons. | 08118-224 | carrer Mestres Villà,99, 101 i 103 | 41.4814400,2.3227800 | 443461 | 4592425 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51970-foto-08118-224-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 88871 | Bomba d'aigua de Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bomba-daigua-de-can-gili | XX | <p>Bomba d'aigua: mecanisme d'extracció (segurament d'un pou) amb la roda o volant.</p> | 08178-377 | carrer Mestre Ramon Planes, 4. Nucli Antic. | 41.7282500,1.7062600 | 392400 | 4620413 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | 2022-01-19 00:00:00 | OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez | Es troba a la part de darrera de can Gili (carrer Mestre Ramon Planes, 4 (Nucli Antic), en un passatge o carreró d'accés públic.. La propietat han posat un rètol amb la llegenda: bomba d'aigua. Principis segle XX. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 73722 | Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran | <p><span><span><span>Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.</span></span></span></p> | 08001-70 | carrer Martorell - 08630 Abrera. | 41.5138244,1.9005237 | 408253 | 4596382 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706170.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 98061 | Camí ral de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-tona-0 | <p><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier.; MOLIST, Núria (2002). 'El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost', Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1981): 'El camí ral' , La Veu de Tona, núm. 17, p. 26.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F900738'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona'>https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona</a></span></span></span></p> | XIII | Cal distingir el tram urbà del que passa per territori rural, en algun tram deteriorat. | <p><span><span><span><span>L’eix que configura els actuals carrers Major, Barcelona i Nou, originat al segle XVI i conegut des del principi com el carrer de Tona, es va desenvolupar al llarg d’una via històrica important: el camí ral. Tona va néixer a peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic, que era el principal camí ral d'Osona (veure apartat d’història).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A més, una altra variant del camí ral travessava Tona, sortint des de Corominons de la Creu i connectant Vic amb Collsupina.</span></span></span></span></p> | 08283-272 | carrer Major, carrer Barcelona i carrer Nou | <p><span><span><span>El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, la testifiquen els mil·liaris trobats en aquest recorregut (al Vilar de Tona i dos d’altres trobats a la capella de Sant Miquel de Vilageriu i a Santa Eulàlia de Riuprimer).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest camí fou revitalitzat a ran de la reorganització del país en època dels francs i sortirà documentat sovint durant els segles X i XI com la <em>strata francisca.</em> Esmentada a Tona l’any 998.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La via principal tenia una desviació que des de la ciutat de Vic sortia pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei (l’actual és fet a inicis del segle XIV), anava cap al pont Pedrís, i per l’Hostal Nou seguia vers el Coll de Malla i el carrer de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Poc abans a Corminons de la Creu sortia una derivació vers Collsuspina; aquesta carretera continuava fins a Hostalets on s’unia a la clàssica via del Congost. Aquesta via, que devia ésser molt antiga, potser d’època romana, és la que l’any 1274 el rei Jaume I va convertir en l’únic camí ral o camí protegit per anar a Barcelona a través de Caldes de Montbui. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat d’aquesta xarxa principal hi havia tot un seguit de camins, sovint citats en les delimitacions de les actes de consagració (com la <em>strata Miliarea</em> o <em>de Miralies</em> de l’acta de consagració de Manlleu de l’any 906) que surten amb el nom de <em>via</em> o <em>strata</em>, els quals relligaven, com ara, tots els pobles o sagreres de la Plana; són els vells camins rals (AAVV).</span></span></span></p> | 41.8503400,2.2281800 | 435930 | 4633448 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-p1100246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98061-cbarcelona4.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Els anomenats camins rals eren camins públics principals, que formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial (d'aquí el seu nom) i estaven sota la seva protecció. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96087 | Els Grillats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Costum que encara es troba vigent | <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> | 08068-96 | carrer Major, 23 | <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> | 41.3960096,1.9535564 | 412521 | 4583248 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 95632 | La Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-0 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | L'edifici presenta una important manca de conservació. | <p>Edifici entre mitgeres, d’estil eclèctic, amb coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa, pis i golfes, amb una terrassa superior protegida per un ampit, el qual presenta una barana de balustres.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions, groga en planta baixa i ocre a la resta. Està dividida en quatre nivells horitzontals mitjançant motllures, aquestes són més gruixudes en la separació lineal entre planta baixa i pis, i més primes entre segon pis i golfes. Una altra motllura de major gruix, suportada per sis permòdols decoratius, sustenta l’ampit que corona l’edifici.</p> <p>Dos eixos verticals conformen aquesta façana: a esquerra venen marcats en planta baixa per una porta ampla de llinda d’arc escarser, i en planta principal per un balcó, amb una peanya aguantada per dos permòdols decorats i protegida d’una barana de ferro de forja, decorada amb grans roleus acabats en roses canines. El segon eix compositiu, es troba a la dreta, i ve definit, en planta baixa per un portal estret amb arc de punt rodó rebaixat i cec, el qual corona la porta que s’obre per sota, amb llinda plana. A la primera planta, es continua aquesta línia compositiva vertical, en una finestra també de traça vertical, ampit motllurat i llinda plana. Tant el balcó com la finestra presenten guardapols apuntats i es tanquen amb fusteria de dues fulles batents i vidres. Les portes de la planta baixa tenen recercats pintats en color groc.</p> <p>A l’alçada de les golfes s’obren dos respiralls de rosasses, amb fulles apuntades.</p> <p>A la façana lateral que dona a la placeta d’accés a l’església de Sant Esteve, presenta un plafó de la Mare de Déu.</p> | 08068-32 | carrer Major, 19 | <p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p> | 41.3957642,1.9533441 | 412502 | 4583220 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03204.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 51941 | Plàtans del carrer Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-carrer-josep-pla | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> <p>SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.</p> | <p>Plàtans <em>(Platanus hybrida). </em>Conjunt d'arbres (120 peus) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera a banda i banda del passeig de Joan Carles I i del carrer Josep Pla, per tal de proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08118-184 | carrer Josep Pla, s/n | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4828300,2.3149800 | 442811 | 4592584 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51941-foto-08118-184-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2026-08-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 42217 | Magatzems carrer Isidre Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-carrer-isidre-vilaro | XX | Es nota la manca de manteniment en les façanes. | Conjunt format per tres naus de dimensions i característiques constructives idèntiques. Es troben ubicades al carrer Isidre Vilaró, tot i que amb l'enderroc d'un edifici al carrer Pius Forn, també es poden veure les façanes posteriors des d'aquest carrer. Actualment s'utilitzen per a diferents usos industrials i comercials. Totes tres presenten una mateixa estructura, una sola planta de gran alçada, amb frontó semicircular, dues finestres centrals a la part superior, coberta a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab, però s'hi poden observar algunes diferències fruit de modificacions posteriors. Pel que fa als murs, les tres estan fetes amb maons de diferents característiques, i arrebossat, però en les dues situades al sud, la diferencia és que sobre l'arrebossat, hi ha pintura. La primera, està perdent part de l'arrebossat. Pel que fa als accessos, la nau 1 i 3 tenen el mateix tamany, essent la 2 la que l'accés es va reduir les seves dimensions. Finalment, les naus 2 i 3 presenten una finestra a la part inferior esquerra, que a la nau 1, fou tapiada. | 08031-43 | carrer Isidre Vilaró nº21. 08280 Calaf | 41.7323600,1.5158300 | 376569 | 4621125 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42217-foto-08031-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42217-foto-08031-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39852 | Cal Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torregassa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres pisos, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. Es poden apreciar diverses modificacions, visibles a la façana. A la llinda de la casa hi trobem la inscripció: '1756/ Baltasa Vall'. És un dels edificis més antics del poble. | 08012-624 | carrer Garrofí, n. 5; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8676700,1.9702400 | 414541 | 4635597 | 1756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 42814 | Casa dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-mestres | XX | Les Cases dels Mestres es van enderrocar durant el mes de març de 2010. | <p>Les cases dels Mestres es van enderrocar durant el mes de març de 2010 per a construir-hi un equipament amb espais per a la gent gran, programes d'integració sociolaboral i formació d'adults. </p> <p>Es tractava d'una construcció de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a dues vessants. A cada cantonera del carrer Font i Boet hi havia una torreta amb coberta en teula àrab i a quatre vessants. L'edifici era de planta baixa i pis, a excepció de les dues torretes que tenien un segon pis. Les façanes exteriors donaven per una part al carrer Font i Boet, per l'altra amb el carrer Sentmenat i també comunicaven amb el carrer del Geògraf Aparici. La casa presentava diversos àmbits separats per parets mestres independents. Les entrades a l'edifici formaven arcs de mig punt. Les obertures, tant a la planta baixa com al primer pis, eren de forma rectangular i algunes tenien una balconera amb voladís i barana de forja. El tercer pis comptava amb tres obertures en arc de mig punt, separades per columnes de pedra alternada amb totxo, arrebossades. Per sota de la coberta hi havia una decoració amb motius ceràmics de color blau.</p> <p>Actualment es tracta d'un edifici de nova construcció, de tres plantes, on s'han habilitat sales de reunions, espais polivalents, despatxos i aules.</p> | 08033-373 | carrer Font i Boet | <p>Aquest edifici havia estat l'habitatge dels mestres de l'escola de Caldes. Va ser construït durant els anys 1930 i abandonat uns anys després.</p> <p>El març de l'any 2010 l'edifici va ser enderrocat a causa del mal estat que presentava l'estructura en aquell moment (<a href='https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/comenca-lenderroc-de-les-cases-dels-mestres.html'>Comença l'enderroc de les Cases dels Mestres, març 2010</a>). La inauguració del nou equipament va tenir lloc a finals de l'any 2011. Durant el 2021 es van portar a terme obres d’ampliació de l'edifici.</p> | 41.6308300,2.1642000 | 430382 | 4609126 | 1930 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42814-foto-08033-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42814-foto-08033-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-18 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 49819 | Pintures murals de l'església de Santa Maria de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-santa-maria-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. | XX | Pintures murals realitzades amb la tècnica de l'encàustica, caracteritzada per l'ús de la cera per tal d'aglutinar els pigments, estan situades al lateral dret (entrant) i continuen pel frontal del cor. L'autora presenta sis escenes de la vida de la Verge en un estil figuratiu força estilitzat, gairebé infantil, on predominen les figures emmarcades per elements arquitectònics i, en el seu defecte, en fons multicolor com el de les escenes del cor. Segueixen un ordre cronològic començant per les que estan a tocar del presbiteri, on es presenta el casament de Josep i Maria acompanyats per un cor de tres àngels. A continuació el tema de l'anunciació amb l'àngel Gabriel i la Verge emmarcada entre dues columnes d'estil jònic amb un fons general multicolor. El tercer tema fa referència a la trobada de la Verge, acompanyada per dos àngels, amb la seva cosina Elisabet que estava embarassada de Joan Baptista, dins d'un marc paisatgístic molt senzill presentant unes construccions i uns arbres. El quart tema és el de naixement de Jesús amb la típica representació de l'àngel anunciant el fet als pastors, seguit pel pessebre amb Maria, Josep, en Nen Jesús i el bou i la mula, seguit per diversos pastors músic que toquen flautes i canten lloances. Tot plegat dins d'un paisatge nocturn accentuat pel color blau de la part superior ple d'estels. Aquest quart tema es desenvolupa també en part ja a la zona del cor, on s'hi troben la il·luminació de la saviesa a la Verge i als onze apòstols (o baixada de l'Esperit Sant, Pentecosta) i, a continuació el darrer tema, l'ascensió al cel de la Verge envoltada d'àngels i apòstols. Aquests dos últims temes projectats damunt d'un fons multicolor. | 08092-178 | carrer Estudis Bassacs, núm. 1. 08680 Cal Bassacs, Gironella | Són obra de Roser Agell i Cisa (Barcelona 1924); va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i després a Roma on va conèixer al Pintor Jaume Muxart i Domènech amb el qual es va casar l'any 1958. El seu treball és bàsicament el d'il·lustradora de llibres infantils (Cavall Fort) i disseny de il·lustracions per a llibres i targetes. Darrerament també ha conreat la pintura abstracte com també ha realitzat un treball ingent com a dibuixant i gravadora. | 42.0215400,1.8829100 | 407516 | 4652771 | 1962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49819-foto-08092-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Roser Agell i Cisa | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 58228 | Cases del carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Grup de dos edificis de planta rectangular amb tres façanes isolades compartint mitgera amb la casa veïna per la façana posterior, pel costat de ponent, ja que la façana principal està orientada a llevant. Les cases entre elles estan separades per un petit pati. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana practicable amb barana de balustrada als tres costats. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica mitjançant tres eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb la porta d'accés centrada i dues balconades laterals, amb barana de balustrada i arcs de mig punt: A la planta pis, un balcó en l'eix central, amb persiana de llibret de fusta i barana de balustrada i dues finestres laterals amb jardineres d'obra a l'ampit, totes d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i amb motllura vegetal entre plantes, petites ornamentacions florals en relleu damunt totes les obertures i cornisa motllurada suportada per mènsules. Els patis estan delimitats per un mur d'obra amb pilars intercalats i amb una barana de fusta entre pilars.</p> | 08172-34 | carrer Eixample, 31-33 | 41.4908600,2.3580200 | 446411 | 4593448 | 1920-30 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-341.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2026-09-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 39824 | Can Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caldero-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | S'hauria de consolidar la façana principal i netejar-la. | Edifici de tres plantes, fet amb pedra vista però tapat posteriorment amb un revestiment de calç. Podem observar a la llinda que dóna a la placeta del monument d'homenatge als caiguts en la guerra civil com hi ha una inscripció que, amb algun dubte, creiem que diu: '1675'. Per tant, estaríem parlant d'un dels edificis més antics del poble. | 08012-596 | carrer Dr.Herms, s.n.; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8630300,1.9708500 | 414585 | 4635081 | 1675 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39824-foto-08012-596-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39824-foto-08012-596-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39824-foto-08012-596-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39825 | Llinda de Cal Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sau | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Llinda de pedra on hi consta la inscripció '1755' que es troba a l'edifici n.16 del carrer Dr.Herms d'Avinyó. L'edifici on hi ha la llinda, però, ha estat reformat recentment i no conserva cap indici extern de l'antiga estructura. Només en destaquem, per tant, la seva llinda. | 08012-597 | carrer Dr. Herms, n.16; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8627200,1.9704700 | 414553 | 4635047 | 1755 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39818 | Cal Bisquerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bisquerra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de dues plantes i golfes que aprofita part del desnivell del carrer per situar la planta baixa dins del terreny. Té una superfície aproximada de 150 m2. La llinda de la porta de la façana té una inscripció amb el número '1760'. S'adossa al núm. 10 i creiem que els dos edificis estarien relacionats interiorment, tractant-se de dues parts de la mateixa estructura domèstica. | 08012-590 | carrer Canserra, n.8; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8663300,1.9714500 | 414639 | 4635447 | 1760 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39818-foto-08012-590-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39817 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de tres plantes i golfes, amb la façana al carrer de llevant. A la seva vessant septentrional observem una obertura del carrer que ens permet observar perfectament la façana lateral de l'edifici i ens permet observar les diverses etapes constructives. La part baixa de l'edifici, amb la seva espitllera, seria del segle XVIII sinó anterior, però l'estructura actual la podríem datar del segle XIX. | 08012-589 | carrer Canserra, n.5; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8661800,1.9713500 | 414631 | 4635430 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39819 | Cal Perot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perot | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici amb característiques molt similars al núm. 8 del mateix carrer que s'adossa a l'actual edifici. Es tracta de dues plantes amb golfes i amb una teulada de teules a doble vessant. Té una superfície molt aproximada de 300 m2. Ja que el número 8, de 1760 s'adossa a aquesta casa, tot i no tenir llinda, podem suposar que ha de ser anterior a aquesta data, segurament a mitjans del s. XVIII, contemporània de la número 8. | 08012-591 | carrer Canserra, n.10; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8664800,1.9714900 | 414643 | 4635463 | 1740-60 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39819-foto-08012-591-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39819-foto-08012-591-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39819-foto-08012-591-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 55122 | Caves Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-hill | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista de planta baixa i primer pis. A la seva façana destaquen les finestres decorades amb maons disposats esglaonadament, la decoració amb ceràmica verda i el ràfec també de maons que hi ha sota de la cornisa. A l'interior, es conserva la cava tal i com va ser construïda l'any 1918. A l'antic celler, avui sala de degustació, es conserva una premsa de 1925 de fusta i cargol central de ferro feta per Jaume Figueras de Vilafranca. Una sala coneguda com el celler de l'avi, que té a la porta la data de 1887, conté bótes de fusta que ja no es fan servir, de 1500 i 225 litres de capacitat.</p> | 08145-102 | carrer Bonavista / carrer Llarg, al sud de Moja, al límit del nucli urbà. | <p>L'origen de la família Hill es remunta al 1660, any en el que el primer mister Hill es va establir a la comarca, on va néixer la seva vocació vinícola. Els seus descendents van fer l'any 1887 la casa modernista. El 1924, Josep Hill s'inicia en l'elaboració i criança de vins de taula i escumosos. Tot i que el nom de la casa i la marca s'han mantingut, els propietaris actuals no són ja d'aquesta família.</p> | 41.3230380,1.6894030 | 390315 | 4575447 | 1887 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-foto-08145-102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||
| 51822 | Casa del carrer Barcelona, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-barcelona-46 | GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dues plantes pis, acabada amb coberta plana practicable a mode de terrat català. Per la planta baixa s'ha perllongat a posteriori fins alinear-lo al pla de carrer, ocupant l'antic pati davanter. La façana es genera a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat que es defineix amb dues obertures per planta. Destaca el balcó continu de la primera planta amb barana de ferro forjat amb dues obertures amb guardapols en forma de frontó amb fulla d'acant central. A la segona planta, les dues obertures estan emmarcades per sengles pilastres estriats amb capitell jònic. L'acabat del parament és un estucat pintat amb relleu a mode de franges horitzontals i amb un seguit d'elements ornamentals dels que destaquen una franja entre els dos pisos i sota la cornisa amb motius geomètrics i florals que es ressalten amb la combinació de colors en què estan pintats. A l'interior està decorat amb teixit de damasc tornassolat i amb flors de llis. | 08118-76 | carrer Barcelona, 46 | La Sociedad Cultural Nueva Unión Masnovense, SOCNUM propietària de l'edifici té el seu origen al segle XIX. La seu original estava al Casinet però per problemes econòmics van bescanviar l'edifici per aquest. Lluís Millet estava vinculat a aquesta societat i encara es conserven algunes partitures, documents i fotos. | 41.4782700,2.3148100 | 442793 | 4592078 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51822-foto-08118-76-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 91399 | Casa c.Roser / Av. Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-croser-av-catalunya | XX | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner amb cos principal de planta rectangular i annexes. El cos principal té accés pel carrer Roser. La casa es distribueix en planta baixa i dos pisos. La construcció principal presenta la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana del carrer Roser. La façana orientada a aquest carrer s’adapta al desnivell topogràfic, un sòcol d’obra recorre les dues façanes principals a la part baixa. La composició de la façana és simètrica, la porta principal és al mig, als costat hi ha dues finestres tancades amb reixes decorades amb motius geomètrics. El segon pis disposa de tres portes amb sortida a tres balcons individuals amb llosana de formigó motllurada i barana decorades seguin la línia de les reixes de les finestres de la planta baixa. Totes les obertures tenen motllures irregulars a les bandes i guardapols superior. El tercer pis de la façana destaca per la presència d’una galeria de set finestrals de mig punt delimitats per maons disposats en sardinell. Una faixa de maons igualment disposada divideix el pis de la galeria de l’inferior. El coronament és d’imbricacions de maó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana orientada a l’avinguda, presenta igualment composició simètrica, amb dues finestres amb reixes decorades amb motius geomètrics a la planta baixa, dues finestres al primer pis amb motllures regulars i una porta d’arc rebaixat amb balcó al pis superior amb llosana de formigó motllurada i barana decorades. A la part superiors dues finestres d’ull de bou motllurades tanquen la composició.</span></span></span></span></p> | 08228-17 | carre del Roser amb Avinguda Catalunya | 41.7024665,1.4896549 | 374334 | 4617845 | 1910 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91399-p1080277.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 55899 | Rellotge de sol de cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-pastor | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana. S'hi conserva el marc exterior, pintat amb una línia fina de color ocre. També hi ha un punt blanc en l'espai on hauria d'estar el gnòmon, que no es conserva. S'aprecien encara els raigs que unien els gnòmon amb les xifres horàries, que també es distingeixen, tot i que tènuement. | 08148-155 | can Suriol | 41.3119200,1.7916600 | 398856 | 4574088 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55899-foto-08148-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55899-foto-08148-155-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||||
| 64551 | Bassa del Molí de Dalt o de can Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-o-de-can-sunyer | AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p.23 i 26. MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor). | XIII-XVIII | Actualment es troba dessecada. | Bassa situada al darrera del casal del molí homònim. Està formada per dos murs, fets de pedra lligada amb morter de calç, d'1 m d'amplada aproximadament i de forma triangular, amb una sortida d'aigua que mena cap a un rec, excavat a terra. L'aigua, que provenia de la riera de Canyes, s'agafava per una mina que passava per sota l'era de can Sunyer fins a la bassa del molí. Actualment es troba dessecada, però encara es pot resseguir el sistema de recs. | 08234-307 | can Sunyer (Veïnat del Pla) | L'aigua de la bassa era distribuïda entre comunitat de regants de la plana, que tenia ben establert un horari que regulava l'aprofitament hídric, quan el molí ja no funcionava. | 41.6878900,2.3881100 | 449078 | 4615305 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64551-foto-08234-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64551-foto-08234-307-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 874. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 40282 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II- I aC | Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície. | 08005-413 | can Ponet | Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet. | 41.6525200,2.2544200 | 437918 | 4611466 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 47353 | Roure de can Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons | <p>Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal.</p> | 08070-95 | can Boldrons | 41.8460500,2.1870700 | 432513 | 4633003 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-01-27 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. | 2151 | 5.2 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 43444 | Rellotge de sol de can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-benet | http://www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol vertical pintat sobre preparació de calç aplicada a la façana. Està representat en un marc rectangular amb els angles rectes. Tot i que la policromia està una mica deteriorada, s'aprecia perfectament que el marc està fet amb figures geomètriques que combinen els colors blau marí i ocre. Concretament la part superior del marc, més ampla que la resta, està feta amb una combinació de triangles d'aquests colors que s'alternen formant una sanefa. Els laterals i la part inferior del marc està feta amb rectangles que alternen els colors esmentats. Dins de cada rectangle hi trobem els números de les hores, de xifres aràbigues i pintats de color negre. Al lateral esquerre s'hi llegeix, de baix a dalt, '3-4-5', al de sota, de dreta a esquerra '2-12' i ja no es llegeix el 10, i al de la dreta, de dalt a baix '6-7-8-9'. Al centre de la franja de dalt, neix el gnòmon d'un cercle dividit en quatre quadrants en els que s'alternen els colors blau i ocre. | 08905-81 | can Benet, s/n | 41.4141500,1.9596200 | 413052 | 4585256 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43444-foto-08905-81-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 54093 | Pi gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-2 | Al costat de la riera hi ha una de les poques agrupacions de pins que queden en aquesta zona, els incendis i la roturació de terrenys han provocat la desaparició de molta vegetació. En aquest lloc es conserva algun pi de considerables dimensions, del tipus Pinus halepensis o pi blanc. Molt freqüent a la zona mediterrània. | 08130-180 | camí del Clot de l'Infern | 41.9980700,1.7638300 | 397619 | 4650301 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54093-foto-08130-180-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||||
| 47249 | Rellotge de sol de la Llavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-llavina | XX | Placa de pedra ubicada en la façana principal de la casa. En la placa hi ha representat el Sol (al centre), als costats la Lluna i estels. A baix un home llaurant un camp amb bous. | 08067-267 | camí de la Llavina, 19 | Entre els segles XVI i XVII es va produir el gran esclat de la tècnica constructora dels rellotges de sol. En aquells temps es feien a tota mena d'edificis, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica. A mitjans del segle XVI sorgien els primers rellotges mecànics, però fins al segle XVII no es van perfeccionar. Tanmateix el rellotge de sol seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i van anar guanyant terreny als solars. | 41.7858400,2.2268900 | 435758 | 4626288 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47249-foto-08067-267-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 60158 | Jaciment sobre can Ramoneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-sobre-can-ramoneda | <p>(Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | Per la seva pròpia natura de patrimoni que es troba sota terra presenta un alt grau de fragilitat davant els projectes urbanístics, així com un alt grau d'incertesa en la valoració de les restes abans de ser exhumades, ja que la seva configuració pot variar molt en molt poc espai. | <p>Molt a prop de la masia de Can Ramoneda, i pujant pel camí que porta cap a can Roig s'han trobat restes arqueològiques d'època romana, segons informació oral dels senyors Francesc Margenat i Pere Bel. S'ha anat de visita al lloc indicat pel Sr. Pere Bel i no s'han observat restes en superfície.</p> | 08184-85 | camí de can Roig, 08191-RUBÍ | <p>Es coneix per l'existència de restes trobades amb detectors de metall, vistes al fons Pere Bel. Hi ha monedes, restes d'arracades modernes i una vora de plat - tapadora de vora fumada i una vora d'olla de cuina africana de pàtina cendrosa (Informació oral Pere Bel, març 2001).</p> | 41.5073400,2.0247300 | 418610 | 4595538 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60158-foto-08184-85-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-11 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per a la localització de les restes s'ha utilitzat detector de metalls, pel que sembla. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 77366 | Llegenda de la pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVIII-XIX | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de traginar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia la mateixa mida que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08214-278 | camí antic de Vilassar a Vallromanes | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó(1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5250200,2.3298000 | 444085 | 4597259 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada. Posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. La part que manca, està llençada a uns tres metres, marge avall del camí, abans d'arribar a la corba. | 98|94 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 39919 | Roure del camí antic de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'aprecien problemes greus de salut | Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber | 08005-50 | camí antic de Can Plantada | 41.6553800,2.2549300 | 437963 | 4611783 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 46877 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-0 | La sitja excavada es destruí però encara hi poden haver altres estructures actualment no conegudes. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic ocupat actualment pel conreu vitícola. L'any 1985 s'hi excavà una sitja del període Ibèric Ple. Cal tenir present que la resta del jaciment segurament que encara es conserva en el terreny.</p> | 08065-36 | camps de vinya a uns 300m a l'est de la masia de Can Vila i al davant mateix de la masia de Cal Ton | <p>Es descobrí el jaciment de forma fortuïta al terraplenar uns terrenys pel conreu. Els treballs arqueològics foren dirigits per l'arqueòleg Josep Mestres, amb el permís del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i es portaren a terme entre l'1 i el 4 de juny de l'any 1985.</p> | 41.3411600,1.6278800 | 385198 | 4577538 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46877-36.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 Caldria estar atent a les remocions dels terrenys del voltant. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 46817 | Cup Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-nou | XIX | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un edifici, un antic cup probablement de vi, en estat ruïnós situat al camp de Francolí, a tocar del marge del camí. És de planta rectangular i constava de dues plantes. No es conserva la coberta. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un gran portal d‘arc rebaixat de totxo. Els murs, que es conserven fins a l'alçada del carener, fan uns 4 m d'alçada. La tècnica constructiva es basa en pedres d'origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, amb alguns afegitons de totxo, lligats amb morter de calç. A l'interior de la casa en destaca un carreu rectangular, amb la següent inscripció: 'J.F. 1869'. També a l'interior, a la part posterior, es conserven els dipòsits, de planta rectangular, enrajolats. | 08063-189 | camp del Francolí | 41.6094100,1.6929500 | 391093 | 4607236 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46817-foto-08063-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 58181 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles | XX | Els interiors es troben en mal estat de conservació, bruts i amb problemes d'humitat. | Les Escoles Velles estan situades a la cantonada del carrer de les Escoles, enfront de la part posterior de la rectoria. Es tracta d'un edifici construït a principis del segle XX, format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i coronament esglaonat a la part nord i a la sud. A la façana nord hi ha una part de l'edifici que conserva l'arrebossat original, ja força erosionat. Presenta quatre obertures a la planta baixa, una de les quals és una estreta porta coronada amb arc de mig punt decorat amb una reixa de ferro amb la data de 1919. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres que presenten una decoració de guardapols feta amb maó i arrebossat. A la part esquerra d'aquesta façana hi ha l'oficina de correus, que presenta un arrebossat modern, una porta estreta d'accés coronada amb arc de mig punt amb una reixa de ferro i la data de 1919, i un estret finestral amb una decoració de guardapols d'arc de mig punt de color rosat. La façana est, juntament amb la cantonada, presenta arrebossat modern i cinc finestrals de doble finestra formats per una repisa de maó i un coronament de guardapols d'arc rebaixat de color rosat. Antigament eren finestrals de doble finestra emmarcats amb maó i coronats amb arc rebaixat, també de maó. La façana sud, també arrebossada modernament, presenta tres obertures a la planta baixa: una porta central a la qual s'accedeix a través d'unes escales, i dos finestrals, un a cada banda. Totes elles estan decorades amb un guardapols en forma d'arc de mig punt de color rosat. A la part superior, sobre la porta, hi ha una doble obertura amb repisa de maó i coronament triangular. | 08171-157 | c/de les Escoles, 1. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | És un edifici construït a principis del segle XX. Eren les antigues escoles públiques que hi havia a la població, anomenades Escoles Nacionals, que van ser inaugurades el 1920 i costejades per Pau Cirera Artigas. | 42.0096200,2.0293400 | 419624 | 4651300 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A una part de l'edifici hi ha l'oficina de Correus.La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 68317 | Can Catasús. S'Aubada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catasus-saubada | CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) 'J. A. Coderch (1945-1976)' 'Coderch de Sentmenat' (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11970 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLÀ-MORALES, I. (1972) 'L'arquitectura a Catalunya (1839-1970). Barcelona SORIA BADIA, E. (1979) 'Coderch de Sentmenat'. Barcelona. | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de l'edifici | Es tracta d'un edifici aïllat de només planta baixa inserit en una parcel·la rectangular que afronta a dos carrers, defensat per una tanca exterior d'obra arrebossada, força baixa, complementada amb encanyissats. La planta de l'edifici adopta la forma aproximada de 'T' i els murs perimetrals que afronten a l'exterior gairebé no disposen d'obertures. Els murs exteriors, senzills i arrebossats, no tenen cap tipus de decoració. Del conjunt destaquen les línies i els angles rectes. Amb terrat pla no transitable, la senzillesa de formes i el llenguatge formal d'aquest edifici recorda als postulats funcionalistes. La distribució interna dels espais és molt funcional i cada dependència disposa de llum, ventilació i accés independent. Les zones comunes disposen de grans superfícies de vidre i es caracteritzen per la pràctica absència de murs. La coberta plana contribueix a accentuar l'horitzontalitat que predomina en la construcció. | 08270-439 | c/Torres Quevedo, 9 - c/Josep Carner, 32-36 | El 5 de novembre de 1956, Francesc Catasús s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís d'obres per a construir un edifici. La llicència li fou concedida el dia 8 del mateix mes. El responsable de l'execució del projecte arquitectònic presentat fou l'arquitecte J. Antoni Cocerch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Evaldo Marín Garzarán. L'obra tracta de manera unitària l'interior de l'edifici, la construcció en sí mateixa i l'espai enjardinat que l'envolta. El cost de l'aixecament va ascendir a 450,000 pessetes. La memòria del projecte havia estat registrada al Col·legi d'Arquitectes el 25 d'octubre del mateix 1956. L'edifici ha experimentat diverses modificacions posteriors a la seva construcció. Pel que fa a l'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2280200,1.7893700 | 398535 | 4564776 | 1956 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68317-foto-08270-439-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció VI. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 96139 | Calvari - Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven. | <p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p> | 08068-126 | c/Major i Joaquim Mensa | <p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote> | 41.3960646,1.9572549 | 412830 | 4583250 | 1950 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 67985 | C/Illa de Cuba, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cilla-de-cuba-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació de la façana i permet afegir un segon pis, sempre que es reculi 3 metres de la línia del frontis | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta el seu parament extern arrebossat amb un morter de tonalitat rosada que imita diferent textures, especialment en la zona en què se situa l'entrada principal. En general, el llenguatge formal de la composició s'emmarca dins dels paràmetres de l'eclecticisme, destacant també la simetria i la senzillesa del frontis. A la planta baixa s'identifiquen tres portes; la central, de disseny rectangular, disposa d'una franja que sobresurt del plom del mur i que emmarca la seva part superior, a mode de guardapols i que presenta forma d'arc rebaixat amb imposta de ceràmica; les obertures que la flanquegen també mostren llindes d'arc rebaixat i han estat recentment restaurades. Un senzilla cornisa tradueix a l'exterior el forjat del primer pis que consta, en façana, de tres finestres amb ampit de rajoles i un disseny de la seva part superior idèntic al de la porta d'accés anteriorment descrita; destaca especialment l'obertura central, geminada, mitjançant un pilar que culmina en un capitell esquemàtic. Pel que fa al coronament, aquest s'inicia amb una cornisa motllurada de notable volum, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici. Aquesta darrera combina el material d'obra amb barrots metàl·lics de disseny helicoïdal. La part d'obra presenta el perfil superior ondulat i s'alterna amb pilars coronats per elements de forma ovalada irregular; a la zona central es desenvolupa una mena de capcer, amb un ócul en forma d'ova irregular a cada costat. | 08270-127 | c/Illa de Cuba, 30 | 41.2381800,1.8093500 | 400225 | 4565881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67985-foto-08270-127-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67990 | Fons Bibliogràfic del Grup d'Estudis Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-grup-destudis-sitgetans | XX | <p>Fons bibliogràfic format per llibres, revistes i donacions. Conté al voltant d'uns 3.500 volums, editats per un gran nombre dels centres d'estudis locals, comarcals i per institucions culturals dels Països Catalans.</p> | 08270-132 | c/Bosc, núm. 9 | 41.2355200,1.8122000 | 400460 | 4565583 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67990-foto-08270-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | El fons està en procés de catalogació. | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67911 | Casa Rafael Padrol Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafael-padrol-ventura | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | En el Pla Especial es considera obligada la conservació estricta de la façana i es recomana la recomposició de la planta baixa a partir de tres obertures ordenades segons els eixos dels pisos superiors. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) que constitueix un bon exemple de l'arquitectura eclèctica d'inspiració neoclàssica a la que correspon un bon conjunt d'immobles sitgetans. La planta baixa, actualment molt desvirtuada, presenta dues obertures, de les quals únicament la lateral pot atribuir-se al projecte original. En la primera planta s'identifica el característic balcó corregut que, en aquest cas, emmarca tres obertures. El balcó disposa de volada conformada per llosanes de pedra, sostingudes per mènsules i amb el perfil motllurat. La barana metàl·lica, de fundició, presenta barrots decorats amb motius geomètrics i florals. Pel que fa a les obertures, cal destacar la decoració que ressalta la configuració dels brancals i de les llindes i, especialment, el guardapols recte i horitzontal -a mode de cornisa motllurada- situat sobre un fris de tríglifs, que emmarca la part superior de les portes. El segon pis consta únicament de tres balcons ampitats i el coronament desenvolupa una gran cornisa, suportada per un nivell de mènsules notablement voluminoses. Segons les fonts bibliogràfiques consultades, sobre la cornisa s'aixeca la barana d'obra del terrat que disposava d'un petit capcer central en el que hi constava la data de construcció de l'edifici. | 08270-53 | c/Bonaire, 35 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Salvany i Juncosa, va iniciar la seva producció sitgetana l'any 1887, després del seu casament amb Francesca Cassanyes. En les seves composicions destaca el neoclassicisme sobri, quasi sense elements decoratius. | 41.2353400,1.8082600 | 400129 | 4565567 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67911-foto-08270-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67911-foto-08270-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67911-foto-08270-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Salvany i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 96138 | Panteó del Cementiri de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-del-cementiri-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | En estat d'abandó. Escultures en part trencades i per dins les tombes es troben molt deteriorades. | <p>El mausoleu de la família Bordas és una edificació d'estil modernista que destaca per la seva rica decoració i la utilització de materials i iconografies distintives. Construït sobre un pòdium quadrat, el mausoleu està protegit per una cadena encastada en peus drets decorats amb temes vegetals. El monument és de planta quadrada, cobert amb una volta de creueria que es recolza sobre mènsules, i té una capella absidal en forma de mig decàgon, accessible per un arc de mig punt profusament decorat amb arquivoltes que alternen columnetes i pilastres.</p> <p>En la part central del monument hi ha un carreu amb un àngel esculpit. Té vitralls amb motius geomètrics, dels quals només es conserven els superiors, i els arcs pel perímetre exterior també presenten aquests motius. L'arc posterior dona pas a una capelleta de dimensions reduïdes. Els arcs laterals contenen dos arcs ogivals trilobulats separats per columnetes amb capitells esculpits. El vitrall del costat esquerre està considerablement danyat, però es pot distingir la imatge de la Mare de Déu pel mantell blau, mentre que el vitrall del costat dret està cegat, ja que inclou les làpides dels difunts enterrats.</p> <p>Les teules de l'exterior simulen les escates d'un drac, i a l'extrem dels quatre cantons hi ha figures de drac, seguint la volta de creueria exterior. El perímetre exterior dels arcs de mig punt està envoltat per una garlanda de roses de pedra tallades en forma helicoidal. Els elements decoratius com els dracs i les garlandes de roses junts remeten a la llegenda de sant Jordi i la seva significació en la lluita contra el mal.</p> <p>Aquest mausoleu modernista no només és un lloc de descans per als difunts de la família Bordas, sinó també una obra d'art que encapsula elements simbòlics i estètics del modernisme català.</p> | 08068-125 | c/ Àngels, 1 | <p>Aquesta tomba monumental d'ús familiar la va construir com a lloc d'enterrament la família Bordas.</p> <p>Aquesta família provenia de Mallorca. La dona es deia Rosa Bordas, i ella va ser la propietària de tots els terrenys del que ara es coneix com la Urbanització Santa Rosa de Cervelló, que va des del pont sobre la riera i s'estén cap a la dreta fins a arribar al límit del municipi de Vallirana, amb la Urbanització la Llibra-Casanovas d'aquest municipi. Rosa Bordas també tenia la propietat de l'actual Torre de les Monges, que va servir de refugi i habitatge a tots els obrers i famílies contractats per treballar en l'arranjament de la urbanització.</p> <p>El 1901 quan es va inaugurar l'actual cementiri de Cervelló, els pares de la Rosa Bordas van fer construir el panteó familiar.</p> <p>Allà hi han enterrats cinc difunts: els mateixos pares de la Rosa Bordas, el matrimoni Bartolomé Mir i Rosa Bordas i un nebot que es deia Juanito Bordas.</p> <p>El matrimoni no va tenir fills. Bartolomé Mir era del Maresme. Ell, juntament amb un promotor immobiliari, van dur tot el projecte i desenvolupament de la Urbanització de Santa Rosa. Aquesta urbanització porta aquest nom en honor de l'esposa de Mir, la Rosa Bordas.</p> <p>La Rosa i el seu marit anaven cada any per Tots Sants al cementiri a visitar el panteó dels pares de la Rosa. Disposaven que una minyona que tenien, que era de Cervelló, anés uns dies abans a netejar convenientment el panteó i els vistosos vitralls que en aquella època estaven intactes i no havien arribat a l'estat d'abandonament i deteriorament actual. Aquesta disposició incloïa que hi hagués tot un grup d'enormes ciris encesos i cremant pels dies de Tots Sants i Difunts per admiració dels visitants al cementiri en aquests dies. La minyona es va casar amb un home que provenia de La Manxa, de Camp de Criptana.</p> <p>Després de casats se'n van anar a viure allà, per aquesta raó pot ser que es va començar a abandonar la cura del manteniment d'aquest mausoleu. El cementiri on està ubicada, als inicis havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló.</p> <p>Amb posterioritat es va crear aquest, el qual va ser beneit el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138).</p> <p>En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…).'</p> <p>Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior.</p> <p>El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes.</p> <p>En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial' (Roig, 2010: 83). El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser completament aixecades gràcies a l'aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló.</p> <p>El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics. L'iniciador i propulsor d'aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, qui va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> | 41.3983800,1.9611278 | 413157 | 4583503 | 1901 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12505.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Tot i que l'estructura mostra signes de desgast i degradació, especialment a les zones de pedra exposades a les inclemències del temps, el mausoleu manté gran part de la seva majestuositat original. Els detalls de les gàrgoles i altres elements escultòrics, així com els vitralls, encara conserven gran part de la seva bellesa i detalls.És un exemple destacat d'arquitectura funerària amb una riquesa de detalls decoratius i simbòlics. La seva estructura robusta, combinada amb elements decoratius com les gàrgoles, els vitralls i l'escut heràldic, el converteixen en un monument de gran importància històrica i artística dins del cementiri de la població de Cervelló. | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 67883 | C/ Àngel Vidal, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-angel-vidal-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de l'edifici, la modificació de la porta de la botiga i la retirada del rètol en bandera. | Casa de tres plantes d'alçada (pb + 2p) amb dues obertures a cada nivell. En la planta baixa destaca el portal principal, amb llinda d'arc rebaixat, que dóna accés a un vestíbul exterior. La porta de la botiga i el sòcol -que imita un parament regular de carreus- són modificacions recents. Els pisos superiors consten d'un balcó i d'una finestra. Els balcons mostren les seves volades conformades per llosanes de pedra amb el perfil simple i les baranes metàl·liques decorades seguint la tipologia més característica de mitjans del segle XIX (amb un sòcol de volutes confrontades i un fris d'oves situat sota el passamà). El balcó del segon pis és ampitat. En el coronament, la façana presenta l'habitual cornisa de perfil motllurat i una barana llisa d'obra que correspon al terrat transitable de la finca. | 08270-25 | c/ Àngel Vidal, 9 | 41.2366700,1.8101900 | 400293 | 4565713 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67883-foto-08270-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc