Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81166 | Barraca 12 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7762) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula; la porta és orientada al sud-est i de llinda plana monolítica. | 08128-232 | zona de la Baga de la Païssa, a la part central del sector nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7664800,2.0242100 | 418892 | 4624309 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81166-foto-08128-232-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81165 | Barraca 11 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6580) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta és orientada al nord-est i de llinda plana monolítica. | 08128-231 | zona de la Baga de la Païssa, a la part baixa del sector nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7682000,2.0240000 | 418877 | 4624501 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81165-foto-08128-231-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 60708 | Grandalles (Narcissus Poeticus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grandalles-narcissus-poeticus | <p>Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies, amb fulles estretes i amb una sola flor, grossa i olorosa. Creix a les zones obagues. Es localitza a l'inici del pendent del cingle de Sant Bartomeu, passada la urbanització del Bingrau, a prop del camí a Santa Perpètua.</p> | 08199-94 | zona de coll Griell | 41.9848300,2.1902200 | 432920 | 4648409 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60708-foto-08199-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Aquestes flors són habituals a la Vall d'Aran i se'n coneixen a la zona del Montseny, però la seva presència a Sant Bartomeu és excepcional. Informació facilitada per Miquel Colomer. La colònia que se'n coneix està situada al tombant del cingle, i no queda massa clar si correspon al terme de Sant Bartomeu o al de Gurb, tot i que és a la part alta d'aquest cingle. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 60711 | Necròpolis de Vilatortella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilatortella | <p>ROCAFIGUERA I GARCIA, Francesc de (1991). Parròquia de Sant Julià Sassorba 1.091-1991. Notes per a la història de la parròquia de Sant Julià Sassorba, Parròquia de Sant Julià Sassorba. Gràfiques Diac. Vic. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. Necròpolis de Vilatortella'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 49. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | 1800 aC | S'hauria de protegir la zona per preservar les possibles tombes que no es varen excavar al seu moment. | <p>Necròpolis en cista (base, parets i coberta de lloses). Es van localitzar diverses tombes (orientades est-oest) al marge est del turó, a la part superior d'aquest, quan es van iniciar les obres per a la construcció d'un dipòsit d'aigua (l'any 1984). El turó està situat al costat nord de la granja de Vilatortella. En el moment de localitzar les restes el propietari es va posar en contacte amb l'historiador Antoni Pladevall, qui organitzà un grup de col·laboradors de la comarca d'Osona que, durant diversos caps de setmana, es van encarregar de l'excavació. Hi ha moltes probabilitats que encara es conservin, sense localitzar, altres tombes, ja sigui a la part alta del turó (és un espai molt pla) i en la continuació del marge, al sud del turó i passat el dipòsit d'aigua (nord-est); tot i així, cal fer esment que en una rasa que es va fer des del dipòsit cap al sudoest del turó, segons informa el propietari, no es varen localitzar restes de cap mena (es desconeix, però, la profunditat de la rasa que es va fer). Sembla que l'extracció de les lloses que es varen utilitzar en les tombes no es va fer a la zona de Vilatortella sinó, possiblement, a l'altra banda de la riera de Sant Joan, a l'est del jaciment.</p> | 08199-97 | zona de Vilatortella | <p>Es desconeix si es varen localitzar restes materials (a banda de les lloses i les restes òssies), però sembla ser que no. El que no s'ha pogut aclarir són els criteris de datació de la necròpolis: edat del bronze (1800 aC.) (YLLA-CATALÀ, 1990). L'excavació de les tombes que possiblement resten intactes podrien ajudar a datar correctament la necròpolis.</p> | 41.9469000,2.1594800 | 430332 | 4644222 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60711-foto-08199-97-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Al final de la intervenció les restes òssies (les que no es varen endur com a 'record' els nombrosos visitants de la necròpolis) es van tornar a col·locar, arbitràriament, a l'interior d'algunes de les tombes obertes. Actualment encara hi ha una tomba, oberta pel costat dels peus, on a l'interior s'observen algunes restes òssies un cop 'retornades' al seu lloc. El puig on hi ha la necròpolis els veïns de Sant Julià Sassorba l'anomenen 'el Serrat dels Morts' (ROCAFIGUERA, 1991:47). Cal recordar que Vilatortella havia estat un mas de la parròquia de Sant Julià Sassorba (terme de Gurb) i que els propietaris actuals de la finca hi tenen la casa. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 60687 | Terma Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-blanca | XVIII | Les inscripcions gravades a la fita original s'han anat perdent a causa de l'exfoliació de la pedra. D'altra banda, s'hauria de 'dignificar' l'element. El bloc de pedra contemporani li treu tot el protagonisme, deixant-la en un segon pla. Si es vol mantenir el bloc de pedra posat el 1977, s'hauria de repintar la llegenda o 'gravar-la' amb un altre material. | <p>Fita que marcava els límits entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sobremunt (Sant Martí). Està feta amb pedra blanca, calcària, de Sant Bartomeu. Té una alçada de 80 cm pel costat oest i 47 cm pel costat est (aquestes mides s'han près des de la base actual, pedretes lligades amb ciment). La planta és triangular, amb dos costats plans (sud i oest) amb un angle en escaire, i un tercer arrodonit, (corresponent al nord i a l'est). El costat sud mesura 28 cm, i s'hi pot veure una inscripció referida a Sant Bartomeu que ocupa tres línies: 'S [AN] I' a la primera línia [= SANT], la segona i tercera línies comencen amb una 'b' i acaben amb una 'V', el cos de les quals ocupa la segona i tercera línies; a la segona, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ARTO' i, a la tercera, entre la 'b' i la 'V', es llegeix 'ME'. En definitiva, 'SANT BARTOMEV'. Al costat oest, de 17 cm d'amplada, hi ha la inscripció '1723' a la part alta de la fita i, més avall, es llegeix 'LO', amb la 'O' d'un cos més petit, escrita a l'interior dels traços de la 'L'. Aquest lateral de la fita és indicatiu del municipi d'Olost; ignorem si es tracta d'una abreviatura o si, simplement, han desaparegut la resta de les lletres. El costat nordest no té inscripció; en tot cas, no es veu. Si hi fos hauria de fer referència a Sobremunt (Sant Martí). Podria ser que hi hagués altres signes, però l'exfoliació de la pedra no permet apreciar-los correctament.</p> | 08199-73 | zona de Vilaseca | <p>Es desconeix el seu origen. És una fita de terme. Al costat oest porta la data '1723'.</p> | 42.0104200,2.1470700 | 429374 | 4651285 | 1723 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60687-foto-08199-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'any 1977 Joaquim Vilaseca hi va fer posar un bloc de pedra al costat amb la bona intenció de fer perdurar el record de l'existència de la fita. Aquest bloc porta la inscripció (força malmesa): MUNICIPIS / SANT BARTOMEU DEL G[RAU] / O[LOS]T DE LLUÇANÈS / SANT [MARTÍ]'; a la part de baix hi ha les inicials 'J.V.', de Joaquim Vilaseca i, més a la dreta, les quatre barres. Al posar aquest bloc, la base de la fita original va quedar lligada amb ciment. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 60733 | Rec de Rimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-rimbau | L'estat de l'aigua, quan en baixa, és dolent, ja que s'hi barreja el nitrat procedent dels purins. | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del mas Riambau, en una zona enclotada dominada pel mas, al nordest del terme. El rec segueix cap el nordest, on rep les aigües del torrent de Vilaró, fins a trobar-se amb la riera de Sorreigs, ja en terme de Sobremunt. Zona d'interès natural, abundant vegetació de ribera.</p> | 08199-119 | zona de Vilaseca | 42.0021600,2.1588100 | 430337 | 4650358 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60733-foto-08199-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Les fotografies s'han près a l'inici del rec, sense aigua, en la zona compresa entre el mas Riambau i la casa Nova de Vilaseca. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60705 | Bosc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-vilanova | <p>Zona d'interès paisatgístic i botànic. El bosc creix al costat nord - nordest del mas Vilanova. Es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs...</p> | 08199-91 | zona de Vilanova | 41.9771500,2.1691000 | 431162 | 4647573 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60705-foto-08199-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 60759 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-3 | Pateix la manca d'aigua, malgrat la pluja, d'altres fonts del municipi. Aigua no potable. | <p>Font situada al bosc de Vilanova, en una zona d'interès paisatgístic i botànic; es tracta d'un bosc amb el sotabost molt ben cuidat en el qual es poden trobar esplèndids exemplars de grèvol, a més de freixes, roures, pins, faigs... L'aigua, que brolla enmig de les roques al costat d'un marge, va a la riera de les Llobateres.</p> | 08199-145 | zona de Vilanova | 41.9793000,2.1687500 | 431135 | 4647812 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60759-foto-08199-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60707 | Prats seminaturals sobre calcari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prats-seminaturals-sobre-calcari | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | <p>Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció).</p> | 08199-93 | zona de Vilanova | 41.9760400,2.1712200 | 431336 | 4647448 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60707-foto-08199-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 6210 Prioritat: No prioritari (prioritari si són prats rics en orquídies) Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: bo % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 5501.9443 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60710 | PEIN - Riera de Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-riera-de-sorreigs | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. El Pla especial íntegre es pot consultar a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient (Dr. Roux, 80, 08017 Barcelona) i a la Delegació Territorial de Medi Ambient a Barcelona (Travessera de Gràcia, 56, 08006 Barcelona). El fitxer amb el text 'srg.doc' (427 kb) es troba en format word 6.0 per a PC a http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc Les pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya són: http://www.gencat.es/mediamb/sig i http://www.gencat.es/mediamb/pn</p> | Les descrites en el 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs'. | <p>La superfície d'aquest espai està determinada per un 'Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge'; concretament el PEIN núm. 119, anomenat 'Riera de Sorreigs'. En total ocupa 286,70 h repartides entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, de les quals 35,60 h són dins el terme de Sant Bartomeu del Grau, suposant l'1,03% de la superfície total del terme. Dins els nivells de protecció dels espais naturals a Catalunya 'un segon nivell, de protecció territorial, correspon precisament al Pla d'espais d'interès natural (en endavant, el PEIN o el Pla). Consisteix a establir sobre determinades zones que contenen valors naturals d'interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infrastructures, grans variacions de l'ús del sòl, abandó...). És, doncs, una reserva del sòl amb valors naturals remarcables que així queda exclòs de transformacions importants' (http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm).</p> | 08199-96 | zona de Sorreigs | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96 i, l'aprovació definitiva, el 24/12/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97) (http://www.gencat.es/mediamb/pn/3tramitplans.htm).</p> | 42.0037500,2.1816300 | 432228 | 4650516 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60710-foto-08199-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | A causa de la complexitat de l'espai del PEIN 'Riera de Sorreigs' recomanem la 'Memòria informativa de Sorreigs' que inclou els apartats sobre el medi físic, la vegetació i la flora, la fauna i el medi socioeconòmic (de cadascun d'aquests capítols es fa la seva descripció, la diagnosi i recomanacions i la definició i delimitació d'àrees d'atenció especial); el capítol sobre el planejament urbanístic inclou les normes subsidiàries de planejament a Sant Bartomeu del Grau; es dedica un capítol al risc d'incendis forestals i un altre de síntesi i conclusions (inclou els elements d'interès del medi natural més destacables, els principals requeriments de protecció i els impactes principals); segueix una 'Memòria d'ordenació', 'Normes', 'Programa d'Actuació i Avaluació Econòmica' i els plànols d'informació i d'ordenació (els plànols no es poden consultar a la pàgina web) (CARCELLER, 1996; http://www.gencat.es/mediamb/pn/plans/srg.doc). Els propietaris dels terrenys ocupats pel PEIN Riera de Sorreigs dins el terme de Sant Bartomeu del Grau són els següents: - Joaquim Vilaseca - Mas Vilaseca - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Rosendo Puigneró - Passeig del Grau 2 - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Josep M. Rovira Sansalvador - carrer Marquès de Palmarola 32 - 08512 Sant Hipòlit de Voltregà Al mapa de la fitxa els punts indiquen la zona del PEIN de la Riera deSorreigs; l'espai marcat amb una línia contínua correspon a la zona PEIN dins el terme de Sant Bartomeu del Grau. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa s'hi representa una malla d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 60734 | Torrent de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-genis | Convindria desbrossar mínimament la vegetació a l'entorn del torrent. | <p>Torrent amb vegetació de ribera; està situat en una zona enclotada entre Quinaus i Torrats a la riba dreta (nord) i la Sala i Sant Genís Sadevesa a la riba esquerra (sud). Comença prop de la carretera de les Ferreres, al costat nord, a 800 metres s.n.m.; quan arriba a la zona plana, entre Quinaus i la Sala, la cota ja és de 700 m.s.n.m., passat Torrats, el torrent es tornarà a enclotar de nou, entrant ja al terme d'Olost, a l'oest, on s'ajunta amb el rec de Sant Jaume poc abans del molí de la Riera; finalment, desboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-120 | zona de Sant Genís Sadevesa | 41.9820400,2.1392000 | 428690 | 4648140 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60734-foto-08199-120-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es pot fer a través del camí de Quinaus i Torrats; quan s'arriba al pla, el torrent és a l'esquerra del camí, gairebé paral·lel a aquest. És difícil accedir-hi ja que el torrent gairebé no es veu, només es pot localitzar a través de l'observació de la vegetació de ribera que l'envolta, endinsant-se a través dels camps i els marges; abans d'arribar a Quinaus, però, hi ha una camí a l'esquerra que porta fins al torrent. També s'hi pot anar pel camí que va de Torrats al molí de la Riera (Olost), camí i torrent discorren un al costat de l'altre, però el torrent queda molt enclotat respecte el camí i l'accés és difícil. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60698 | El Casalot de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-les-llobateres | En ruïnes | <p>Ruïnes d'un mas cobertes de vegetació i munts de pedres provinents de l'enderroc de l'edifici. Encara es poden veure alguns trams de mur. Fonts orals (Josep Figueres, de Pol) afirmen que fa uns 200 anys que està enderrocat. Està situat a l'esquerra del camí, just abans de començar la corba i la baixada que condueix a la font de les Llobateres. A l'esquerra d'aquest mateix camí, es veu una filada de pedres, en sec (igual com les de la casa) al lloc conegut com a 'els horts del Casalot'.</p> | 08199-84 | zona de Pol | 41.9541200,2.1632300 | 430651 | 4645021 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60698-foto-08199-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60699 | Casa Vella de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-pol | En ruïnes | <p>Ruïnes de la casa Vella de Pol, enderrocada a partir de 1814, en el moment de construir l'edifici actual. Les ruïnes es troben enmig d'una zona coberta d'arboç.</p> | 08199-85 | zona de Pol | 41.9648900,2.1637200 | 430703 | 4646216 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60699-foto-08199-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una malla d'1 km x 1 km. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60696 | Font de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pol | Les obres de condicionament del camí no varen respectar massa l'espai de la font, que gairebé va quedar tapada. | <p>Font situada al costat del camí; a prop de la riera de Llobateres. La font està emmarcada amb pedres. En el moment de la visita brollava aigua.</p> | 08199-82 | zona de Pol | 41.9587000,2.1597200 | 430365 | 4645532 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60696-foto-08199-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Un grup de voluntaris es va cuidar d'endreçar la font i el seu entorn. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60697 | Font de les Llobateres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-llobateres | Font netejada per un grup de voluntaris de Sant Bartomeu. | <p>Tot i que generalment brolla l'aigua, el dia de la visita no n'hi havia. A banda de la font, l'entorn té un valor paisatgístic. La font és a les baumes que hi ha a l'esquerra del camí.</p> | 08199-83 | zona de Pol | 41.9543300,2.1647800 | 430779 | 4645043 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60697-foto-08199-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60730 | Roure de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-pol | Les heures han començat a enredar-se al voltant del tronc; caldria poder-lo alliberar d'aquest tipus de vegetació que, amb el temps, podria ser-li perjudicial.Caldria netejar una mica el sota bosc o habilitar i mantenir net un petit corriol | <p>Roure de grans dimensions situat a l'extrem oest d'un turó, a 250 m. al nord de Pol. Es fa difícil saber els anys que fa que està plantat però, d'acord amb la informació oral, el roure de Pol podria ser centenar (l'àvia de Pol, de 90 anys d'edat, sempre ha tingut el roure com a referència des que era petita, per la qual cosa hauríem de pensar que, ja aleshores, les seves dimensions eren importants).</p> | 08199-116 | zona de Pol | 41.9662200,2.1654000 | 430844 | 4646363 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60730-foto-08199-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'accés es fa des del camí de Pol. Quan s'arriba al turó que i ha abans de la casa, s'ha d'agafar un camí a la dreta que condueix a un camp d'alfals, a l'altre costat del camp hi ha el roure. L'únic problema és que el camp que hi ha tocant al camí de Pol s'ha menjat l'accés fins al roure; però el camí es veu bé a l'altre costat del camp. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60748 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina | La progressiva contaminació de l'aigua ha provocat que el lloc deixi de ser un lloc de trobada i d'esbarjo. | <p>Font situada a la riba dreta de la riera de les Llobateres. El lloc no pot considerar-se una font pròpiament dita; és un punt d'aigua, l¡aigua es canalitza fins al mas La Codina (tot i que els masovers actuals no la utilitzen). L'aigua no és potable. El topònim és vigent al municipi. La zona on hi ha la font és plena de bardissa i els corriols s'estan perdent per manca d'ús. Es conserven les restes d'un safareig on es rentava la roba i hi ha una estructura del que sembla una antiga bassa.</p> | 08199-134 | zona de Les Ferreres, a prop de la Codina | 41.9797000,2.1595000 | 430369 | 4647864 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60748-foto-08199-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | També es coneix amb el nom de 'Font del Call'. És un trencant a l'esquerra de la carretera de les Ferreres; s'agafa un camí a l'esquerra que segueix la carretera per sota; a uns 100 m del trencant hi ha la font. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60706 | Baumes del Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-del-moli-de-la-codina | Es produeixen despreniments de plaques. | <p>Aflorament geològic i punt d'interès paisatgístic, vegetació de ribera. S'hi troben boixos, feixes, aurons, roures... I, pel que fa a la fauna, teixons, guineus.... Conjunt de grans baumes situades a la riera de les Llobateres, més avall del molí de la Codina. Les baumes estan formades per calcàries coral·lines (fòssils) formades durant l'eocè.</p> | 08199-92 | zona de Les Ferreres | 41.9677200,2.1562600 | 430088 | 4646536 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60706-foto-08199-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | S'hauria de proposar com a Punt d'Interès Geològic. L'estat de conservació pot semblar precari a causa de la constant erosió i despreniment de fragments superficials de les baumes; cal pensar, en tot cas, que és un procés natural no modificat antròpicament. La propietat de les Baumes del Molí de la Codina és compartida. La riera de les Llobateres limita les dues propietats; les baumes són a banda i banda de la riera: - Miquel Vilaró Font - Mas Rogers - 08519 Sant Bartomeu del Grau - Francesc Arumí Bracons - Can Pela - 08519 Sant Bartomeu del Grau Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma quadrícules d'1 km x 1 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60682 | El Molí de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-codina | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2002). El molí de la Codina. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès.</p> | XVII | L'estat d'abandó ha fet que el conjunt es degradés amb el pas del temps. Tot i així, conserva totes les estructures muràries. | <p>El molí conserva les estructures muràries, carcabà inclòs, però n'ha desaparegut la maquinària; pel que es pot observar, sembla que era un molí d'una sola mola i, per les dimensions de l'edifici conservat, havia tingut èpoques d'importància i esplendor. Edifici de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. El conjunt està format per l'edifici del molí, al nord, el mas i un seguit d'edificacions annexes al sud, formant una lliça. La factura dels murs del molí i del mas són molt diferents. Al costat de llevant, per on passa la riera, s'ha acumulat un important sediment que cobreix parcialment la part baixa de l'edifici. - Molí. Planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada. Coberta sud-nord. Murs de pedra lligada amb morter de calç, cantoneres diferenciades. Planta baixa: sortida de l'aigua per l'est a través d'una estructura amb volta de mig punt; al fons es conserva el forat de la canal per on entrava l'aigua. Primera planta: finestra tapiada a l'est; finestra oberta posteriorment al nord. Planta sota teulada: finestra a l'est, elements de pedra i finestra bisellada. Al nord s'aprecien algunes estructures de pedra adossades que no es poden identificar. A la façana est s'hi adossa el mur nord del mas. Les estructures interiors de l'edifici del molí van ser modificades al construir-se l'habitatge adossat. - Mas. Coberta sud-nord. Pedra irregular lligada amb fang, cantoneres diferenciades. Façana est. Porta amb llinda de fusta a la planta baixa, dues finestres a la primera planta i finestreta a la planta sota coberta. La planta superior és tota feta amb tàpia, molt ben conservada, bé que la manca d'arrebossat la pot anar degradant. Façana sud. Edificis adossats, formant la lliça, de planta baixa (+ 1 planta a les estructures del costat oest). Porta de motllures bisellades amb una inscripció a la llinda '17 [creu] 53'; per aquesta porta s'accedeix, a causa del desnivell del terreny, a la primera planta del mas i del molí. L'abundància d'heura no permet apreciar la resta de la façana. A l'interior s'aprecien importants reformes a partir de l'edifici original del molí (algunes de molt recents amb parets de totxana). Façana oest. Coberta de sediment i terra, procedent de moviments antròpics, fins a l'alçada de la planta sota coberta. L'abundant brossa d'origen vegetal acumulada a la zona, a més de la terra provinent de la construcció o ampliació d'un camí a la part alta (costat oest), no permet veure ni el canal ni el dipòsit del molí, bé que encara se'n podrien trobar les traces amb una recerca acurada. A pocs metres al nord del conjunt, a la roca de la riera de les Llobateres, hi ha un seguit d'encaixos que podrien haver servit per a l'estructura d'una presa. Pica monolítica conservada a l'exterior de la lliça i un altre fragment de pica a l'interior d'aquesta.</p> | 08199-68 | zona de Les Ferreres | <p>'Situat a la capçalera de la riera de les Llobateres, el Molí de la Codina era un molí fariner, propietat de la Codina. La casa [fou] aixecada per un hereu Codina a finals del segle XVII (...). Antigament, alguns pagesos de Sant Bartomeu portaven el blat, l'ordi i el blat de moro a moldre al molí de la Codina; malgrat això, molts pagesos anaven a moldre als molins de Sorreigs (especialment al molí de Guiteres) ja que eren molt més grans i tenien una configuració més 'industrial' gràcies a l'important cabal d'aigua de la riera.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 41.9728200,2.1565700 | 430119 | 4647102 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60682-foto-08199-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | 'Fins fa poc temps, la mola de pedra feia de taula a la font del Call' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). 'Cal destacar el paratge on està emplaçat el Molí de la Codina: la frondosa vegetació de ribera i les vessants de la vall de les Llobateres cobertes d'una catifa arbrada fan d'aquest topà un espai de gran bellesa.' (BENITO; ARMENTERAS, 2002). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 60709 | Alzinar de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-les-ferreres | <p>Es recomana consultar la pàgina 'http://www.gencat.es/mediamb/pn/2chic.htm' per a conèixer la directiva europea de classificació dels 'hàbitats d'interès comunitari' i les dades tècniques emprades per a la seva descripció i classificació. Es poden consultar les dues pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: 'http://www.gencat.es/mediamb/sig' i 'http://www.gencat.es/mediamb/pn'.</p> | Necessita protecció contra actituds contaminants | <p>Hàbitat d'interès comunitari catalogat, no protegit (aquest tipus de classificació d'element 'catalogat' que li dóna la directiva de la Unió Europea correspondria, seguint els paràmetres de la legislació catalana, a un 'element inventariat', ja que no es contempla cap mena de protecció). 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània.</p> | 08199-95 | zona de Les Ferreres | 41.9772200,2.1498000 | 429563 | 4647597 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60709-foto-08199-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Dades identificatives de l'hàbitat: Codi (segons Directiva 67/97/CE): 9340 Prioritat: No prioritari Dades de l'hàbitat en el polígon seleccionat: Estat de conservació: mitjà % del polígon ocupat per l'hàbitat: 100.0 Superfície aproximada (m2): 550.1289 'La Directiva hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són naturals com seminaturals. A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells que, d'entre els hàbitats naturals, compleixin alguna d'aquestes característiques:' 1) amenaçats de desaparició a la Unió Europea (aquests seran els hàbitats naturals prioritaris), 2) àrea de distribució reduïda a causa de la regressió o per ser reduïda per pròpia naturalesa i, 3) 'Són exemples representatius d'una o diverses de les sis regions biogeogràfiques en què es troba la UE', en aquest cas, la mediterrània (www.gencat.es/mediamb). Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||
| 60732 | Torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-jaume | No porta aigua | <p>Rec que s'inicia a banda i banda del serrat de sant Jaume (a Sant Jaume de Fonollet) i un tercer braç que neix al sud del mas Burguesa. En el tram inicial, només porta aigua quan plou. A la confluència dels ramals que venen de Burguesa i de l'església de sant Jaume de Fonollet comença a haver-hi aigua; en aquest darrer hi ha un petit salt d'aigua en un sector enclotat, enmig de petites baumes de material calcari i abundant vegetació de ribera; aquest salt s'ha habilitat, al seu punt mig, com a font, recollint la poca aigua que baixa pel rec. Notable valor paisatgístic. Ja en terme d'Olost, a l'oest, s'ajunta amb el torrent de sant Genís, poc abans del molí de la Riera (Olost); finalment, desemboca al Torrent d'Olost.</p> | 08199-118 | zona de Fonollet | 41.9895900,2.1353800 | 428382 | 4648982 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60732-foto-08199-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 60750 | Casamiquela (Casa Vella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamiquela-casa-vella | En ruïnes; gairebé no en queden restes i, les poquen que en queden,desapareixeran aviat a causa de l'erosió. | <p>Restes de murs de l'antic mas de Casamiquela. Es conserva un gran mur orientat est-oest; al tram nord, fa cantonada. Enmig de la bardissa, s'observen d'altres trams de mur.</p> | 08199-136 | zona de Casamiquela | <p>Hi ha documentació escrita del mas des del segle XIII, que pertanyia a la parròquia de Sant Julià Sassorba. A principis del segle XVI l'estructura de l'edifici estava en mal estat i, a finals de la mateixa centúria, es decidí fer un mas de nova planta, a pocs metres de l'antic. A partir d'aquest moment, les restes de l'antic casal van patir una destrucció progressiva. A banda del mal estat en què es trobava l'edifici, es va utilitzar, des d'aleshores, com a pedrera del nou mas, des del moment de construcció de l'edifici de nova planta fins a les darreres, a l'entorn dels anys 20 del segle XX. Amb la construcció i ampliació de les carreteres que separen els dos masos, el nou i el vell, es va acabar d'arrasar bona part del que en quedava. Tot i així, encara es poden trobar fragments de ceràmica del segle XVI als marges del voltant del mas i als que estan situats a l'altre costat de la carretera B-433.</p> | 41.9570800,2.1459400 | 429221 | 4645364 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60750-foto-08199-136-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||
| 60668 | Fonts del Clot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-del-clot-del-forn | Herbassar a l'entorn de les fonts. Els punts de sortida de l'aigua són deficients. | <p>Fonts situades a uns 100 metres al sud del mas. Una neix sota terra, només se'n pot veure l'aflorament d'aigua. L'altra, surt darrera un arbre envoltat de romegueres; és d'on s'agafa l'aigua de la casa. Possiblement, es tracti de dues sortides d'una mateixa deu.</p> | 08199-54 | zona d'Alboquers (mas el Clot del Forn) | 41.9288800,2.1315800 | 427999 | 4642245 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | No s'han realitzat anàlisis sobre la seva potabilitat. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 81203 | Barraca del Cuca als Salerots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cuca-als-salerots | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6517) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment un marge, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. | 08128-269 | vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots. | 41.7631500,2.0316000 | 419502 | 4623933 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81203-foto-08128-269-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81202 | Barraca del Clareta als Salerots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clareta-als-salerots | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6516) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que es troba parcialment adossada a un marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-268 | vers el nord-est del nucli urbà, a la part central de la carena dels Salerots. | 41.7632400,2.0318200 | 419521 | 4623942 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81202-foto-08128-268-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Clareta comptava amb diverses barraques ubicades en diferents zones del terme municipal.Al costat sud-est, molt a prop hi ha una altra barraca anomenada del Cuca.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 43859 | Puig de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-roma | És el segon cim més alt del terme de Callús amb 514 m. Es troba al nord-oest del municipi al carena del Vador. La vegetació existent és força jove degut als incendis del 1994. | 08038-42 | vall de Viladelleva | 41.8125100,1.7937100 | 399804 | 4629663 | 08038 | Callús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43859-foto-08038-42-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Zona de bosc. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||||||
| 40289 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material. | 08005-420 | urbanització Can Camp | 41.6624200,2.2594100 | 438343 | 4612561 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 81101 | Font dels Tres Pins o de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-tres-pins-o-de-sant-jordi | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | Es tracta d'una font situada en un entorn natural, en una zona boscosa, tot i això, la font compta amb una estructura construïda conformada per dos murs de pedra que actuen a manera de murs de contenció del terreny, a la confluència dels quals, quedant ubicada en una zona central hi ha una fornícula a l'interior de la qual hi ha la font. La fornícula és amb llinda de mig punt, tot obrat en pedra i maó, al centre del frontal hi ha unes rajoles decoratives en que hi ha dibuixat un Sant Jordi dalt d'un cavall matant el drac. La zona està condicionada amb una taula i bancs. El lloc està cuidat. | 08128-167 | uns centenars de metres al nord de la masia el Rossinyol, al peu d'un camí forestal. | 41.7341200,2.0162600 | 418190 | 4620724 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81101-foto-08128-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49705 | Barriada de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La barriada de Cal Bassacs és un petit nucli de població que s'originà a partir de la instal·lació de les fàbriques de Cal Bassacs, de fet Cal Bassacs és considerat com una colònia, tot i que no va arribar a tenir-ne l'estatus. Amb la construcció de les fàbriques també es va construir un petit grup d'habitatges, a més de la torre i altres edificis, però el nombre d'immobles era petit per allotjar el volum de treballadors; aquest fet segurament va afavorir i facilitar el desenvolupament urbanístic de la barriada. El traçat de la carretera i del tren van ser un factor que va propiciar la construcció de cases al seu entorn, zona que també quedava propera a la fàbrica; així, les àrees més properes a aquestes vies de comunicació, vers la zona de Cal Feliu, el carrer de Sant Marc, i a l'entorn d'on es van construir l'escola i molts anys més tard l'església van anar acollint la construcció d'habitatges i carrers, condicionat també a la disponibilitat de parcel·les. De tota manera, a la zona de Cal Bassacs, a més de les cases i blocs de pisos que s'anirien construint, també hi havia, poques, però algunes masies disperses per la zona. La barriada de Cal Bassacs va anar creixent gradualment, demandant la construcció de l'escola i l'establiment de diversos comerços. El fet que Cal Bassacs com a colònia no disposés d'església, encara que es comptava amb l'església de Sant Marc, va acabar determinant que es sol·licités poder celebrar les litúrgies a la petita capella de la torre dels amos de la colònia, a la vegada que s'iniciaren els tràmits per sol·licitar que el bisbat construís una església; no seria fins als anys 60 del segle XX que s'inauguraria l'església de Santa Maria de Cal Bassacs. | 08092-64 | uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | Els orígens de la barriada de Cal Bassacs com a nucli de població es situen a la segona meitat del segle XIX, a partir de la construcció de les fàbriques de Cal Bassacs de la mà del matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidó. Ambdós vinculats a la producció de filats i teixits i que ja disposaven d'un petit taller amb telers manuals a l'actual plaça de la Vila de Gironella, en la mateixa casa on residien. L'evolució urbanística i demogràfica de la barriada va anar sent gradual ja que les necessitats de mà d'obra a les fàbriques va anar augmentant i afavorint l'assentament de població i la construcció d'habitatges. Al llarg del segle XX Cal Bassacs ha anat creixent i consolidant-se, a les darreres dècades del segle XX ha experimentat un augment de la construcció, avui dia ja consolidat. | 42.0210400,1.8839600 | 407602 | 4652715 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49705-foto-08092-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs com a colònia o barriada compta amb el barri de la Font dels Tòrracs. En el conjunt del municipi i com a nucli de població, actualment Cal Bassacs és la segona àrea amb nombre d'habitants dins el municipi. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81273 | Barraca del Saladic a la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-saladic-a-la-fabrega | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6438) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunses parts ensorrades. | Barraca de pedra seca del tipus bessona-composta i aèria aïllada, la planta és irregular tot i que la barraca situada més al nord té una forma més rectangular i la del costat més sud tendeix a planta circular. Ambdues tenen coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud, la barraca més nord té una obertura d'accés més gran, podria correspondre a la barraca destinada a guardar l'animal. | 08128-339 | uns 600 m al nord de Rubió, per sobre del camí de la Clusella a l'alçada del Torrent de la Fàbrega. | 41.7600000,2.0382000 | 420047 | 4623577 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81273-foto-08128-339-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49806 | Roures de la font de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-font-de-cal-forroll | Al costat de la font de Cal Forroll i a l'entorn més proper, a la zona anomenada la devesa de Cal Forroll, hi ha diversos exemplars de roure, un a tocar mateix de la font. Són exemplars que destaquen per el seu port i dimensions, conformant un petit conjunt destacable. | 08092-165 | uns 50 metres al nord-est de la casa, sota la carretera de Casserres. | 42.0357200,1.8777800 | 407112 | 4654351 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49806-foto-08092-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||||
| 81278 | Barraca del Marsalinu al Serrat de la Guinardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-marsalinu-al-serrat-de-la-guinardera | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6504) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud. | 08128-344 | uns 300 metres al nord-oest del mas Bosc, al costat d'un camí. | 41.7556800,1.9944100 | 416401 | 4623139 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81278-foto-08128-344-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80999 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-17 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Es tracta d'un recinte envoltat per una tanca d'obra, uns murs de paredat comú que segueixen el desnivell del terreny on està ubicat el cementiri. La tanca està rematada per la part superior per una filada de rajola formant dues pendents i amb una teula àrab com a carener. La porta d'accés al recinte està formada per dos pilars d'obra de maó massís rematats per diverses filades de maons en voladís decreixent amb una esfera ceràmica al capdamunt. Dits pilars emmarquen una porta metàl·lica de forja decorada a la part superior per un seguit de formes corbes realitzades amb senzills perfils que emmarquen una creu i la data de 1910, elements també de perfils metàl·lics. L'espai interior està enjardinat i el solquen diversos camins empedrats que segueixen el peu de les zones on hi ha els nínxols ordenats en tres nivells d'alçada i coberts per una estructura de teules formant una sola pendent vers l'exterior del recinte. L'estructura dels nínxols ocupen tres dels quatre costats del mur de tanca i l'espai central està ocupat per la zona enjardinada i pels mausoleus ornamentats amb elements lapidaris. Destaca l'escultura d'una jove nua a de mida natural en posició asseguda i semblant meditatiu. També s'hi troben elements religiosos com creus, destacant l'estructura d'una columna damunt d'un pedestal rematada amb una creu de pedra treballada escultòricament. | 08128-65 | uns 300 metres al nord del nucli urbà. | L'any 1910 es va construir el cementiri nou de Monistrol de Calders. Fins llavors el cementiri es troba a la zona de la sagrera just davant de l'església, entre aquesta i la part posterior de la casa de ca la Miquela. En algunes fotografies antigues encara es pot veure la ubicació del cementiri antic amb una pedestal i una creu també a la part central del recinte. | 41.7648600,2.0165900 | 418257 | 4624137 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80999-foto-08128-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80999-foto-08128-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81271 | Barraca del Pau Joanet al Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pau-joanet-al-rossinyol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6038) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud; damunt la porta hi ha una petita obertura. | 08128-337 | uns 130 metres al nord nord-oest de la masia el Rossinyol, al peus d'unes feixes. | 41.7337800,2.0142400 | 418022 | 4620688 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 80980 | Forn d'obra de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-coma | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | tot i que l'estructura es conserva molt sencera, aquesta està coberta de vegetació i presenta parts ensorrades. | Es tracta d'un forn construït en una zona amb un desnivell molt lleuger. No es pot veure totalment l'estructura pel volum de vegetació que l'envolta i cobreix parcialment, tot i així es pot observar que és una estructura de planta rectangular i alçat o secció de forma lleugerament troncocònica. Els murs són de carreus de pedra desbastats. A la part inferior del mur sud-oest hi ha dues boques d'accés a les cambres de combustió, són obertures de llindes en arc de mig punt fetes amb lloses i carreus allargats. Actualment la volta que dóna accés a les cambres està coberta de terra que no permet veure l'interior, semblaria que es tracta de dues cambres de cuita independents. | 08128-46 | uns 120 metres al nord-est de la masia la Coma, al peu d'un camp de pins. | No es coneix la data exacta de construcció d'aquest forn, es creu que podria ser obra dels segles XVIII i XIX, coincidint amb un període en que es realtizaren importants actuacions de reforma i construcció a la masia. És probable que també s'hagués emprat al segle XX ja que es conserva en força bon estat. | 41.7805900,2.0327200 | 419617 | 4625868 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49749 | Túnel del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-carrilet | XIX | Presenta despreniments a la boca nord. | El túnel del carrilet després del pont de la riera de Clarà, a l'alçada de la colònia Viladomiu Nou, entra al cap de molt pocs metres dins un túnel. Es tracta d'un túnel d'uns140 metres de recorregut aproximadament. Les boques, tant la sud com la nord, tenen un mur frontal a manera de façana fet de carreus i el perfil de l'obertura, brancals i dovelles de l'arc de mig punt són també de grans carreus de pedra. A costa i costat de les obertures s'estén un tram de mur de carreus a manera de mur de contenció del terreny natural. La superfície interior és en forma de volta de canó, en gran part de la qual es pot observar directament el tall en la roca natural; els extrems més propers a les boques del túnel tenen la superfície reforçada amb murs de pedra desbastada i maó massís a la volta. El paviment conserva grava en gran part del seu recorregut. La boca nord es troba parcialment coberta a causa d'un despreniment. | 08092-108 | ubicat després del pont de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà; el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887 el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. | 42.0062700,1.8844200 | 407619 | 4651074 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49749-foto-08092-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 49738 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-2 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont vell és un pont d'origen gòtic, del qual es conserva només una part; l'actual pont és una estructura resultat de diferents fases constructives. De fet el pont gòtic sembla que estava format per un sol arc i permetia salvar el pas del riu des de l'inici del carrer del pont fins la roca que hi ha al mig del riu, per tant, correspon a part de l'estructura de llevant. Aquesta part més antiga mostra un arc apuntat, d'esquena d'ase, i un de més petit, rebaixat, tot fet amb carreus desbastats i pedra irregular unit amb morter de calç. A la cara nord del pont, en el tram antic, hi ha un estrep o trencaaigües de secció triangular. L'actual pont mostra una planta irregular, que dibuixa una lleugera ziga-zaga. L'extrem més de ponent del pont mostra, la part central amb tres petits arcs de mig punt i un arc de llum molt més gran a l'extrem més de ponent, tots aquests fets amb maó massís als arcs i la resta amb pedra. El pont disposa de baranes de pedra amb coronament de maó massís i paviment de lloses. Els arcs dels extrems est i oest és per on habitualment discorre l'aigua, la resta, més petits, queden situats a la zona de la roca que hi ha enmig del riu. | 08092-97 | ubicat al pas del riu Llobregat per el centre de la vila | El pont vell consta referenciat al segle XIV, sembla que a l'any 1369 s'estava construint segons consta en un llegat testamentari; en aquest moment estaria configurat per un pont de més curt recorregut facilitant salvar les aigües en l'extrem de llevant del riu, facilitant un pas des de la part baixa del carrer del pont vell fins la roca de mig del riu. Consta que des de finals del segle XIX l'Ajuntament tenia previst allargar el pont; sembla que a més part de la roca del riu hauria estat rebaixada per tal d'aprofitar-la per la construcció de la carretera, fet que havia facilitat que en períodes que augmentava el cabal del riu, aquest es dividís en dos ramals, un a cada costat de la roca com avui dia. En aquest període hi havia dos trams, el gòtic i un tram a l'extrem de ponent, des de la roca fins al carrer. En aquesta època, a finals del segle XIX i inicis del segle XX, el barri de la carretera havia crescut considerablement, fet que feia més necessària l'ampliació del pont o un de nou; en aquell moment es van valorar les diferents opcions. Finalment al 1915, es plantejar que era més adequat disposar d'un únic pont, així el resultat va acabar tenint un aspecte com l'actual. | 42.0333000,1.8817300 | 407435 | 4654078 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49738-foto-08092-97-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 93|98|119|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 49740 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-1 | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. | XIX | El pont Nou o de la carretera és un pont de dues grans arcades centrals d'arcs rebaixats, separades per un pilar que descansa a la mateixa llera del riu. A cada extrem del pont hi ha una obertura en arc, aquestes són de configuració diferenciada, ja que al costat de llevant hi ha el canal de la fàbrica de Cal Metre. Tot el pont és de carreus de pedra ben tallats i polits. El pilar central té tallamar a cada cara, que dibuixa una semicircumferència de grans carreus coronada per una cornisa senzilla amb acabat arrodonit, els laterals dels arcs centrals es recolzen en 'semi-pilars' amb el mateix acabat que el central. El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. | 08092-99 | ubicat al pas del riu Llobregat a l'entrada del poble per el nord. | El pont forma part de la primera carretera de Sallent a Berga, les obres de la qual s'iniciaren el 1847. El projecte inicial no preveia la construcció d'aquest pont, ja que el disseny del traçat contemplava que a l'alçada del pati de l'Escola Pública la carretera continuaria recta cap a la font del Balç; finalment el projecte es modificà amb el conseqüent retard i la construcció d'aquest pont. Sembla que la seva construcció es va dur a terme entre els anys 1863 i 1865. | 42.0368900,1.8808800 | 407370 | 4654478 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49740-foto-08092-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons informacions recollides per Josep Busquets, els picapedreres que van bastir el pont, com a mostra d'agraïment per no haver patit cap accident, van construir una creu de pedra que es va situar a la roca del pont vell i que es documenta en diverses fotografies antigues. (BUSQUETS, J. i altres: 1999, 138) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 49744 | Pont del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | en conjunt es conserva en bon estat però hi ha diversa quantitat de vegetació que ha crescut al mig del pont. | El pont del carrilet al seu pas per la Riera de Clarà al costat de la colònia Viladomiu Nou va ser forma part del traçat de l'antic tren de Manresa a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un pont format per murs d'encofrat de formigó, que sembla correspondre a un reforç o reparació de l'estructura antiga de murs de pedra. Compta amb quatre arcs de mig punt de mides iguals i un de més petit a cada extrem. El paviment actual és de pedra trencada (grava gran), les baranes són biguetes de formigó verticals i tubs de secció circular disposats horitzontalment. | 08092-103 | ubicat al pas de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | El pont forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, any que es creu que pot coincidir amb l'acabament de la construcció del pont. | 42.0046800,1.8841100 | 407591 | 4650898 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont està ubicat en la partió dels termes municipals de Gironella i Casserres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49844 | La Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | La Mina és un pont o falç túnel, situat a la carretera de Gironella, l'antiga C-1411, al seu pas per la barriada de Cal Bassacs. Aquesta infraestructura permetia el pas del tren per la part inferior, a manera de túnel, i per sobre, la carretera, per tant, el trànsit rodat i els vianants. L'estructura del túnel, parets i volta, està bastida amb grans blocs de pedra de gres, tallats i més o menys polits, conformant un pas cobert en volta de mig punt; a cada extrem l'obertura mostra un acabat en arc de mig punt de dovelles de carreus també amb acabat polit, de la mateixa manera que en els muntans i la paret frontal. Els talussos d'accés al túnel van ser bastits també amb grans blocs de pedra, en part dels quals les reparacions posteriors van ser fetes amb formigó encofrat. La llargada aproximada del túnel és d'uns 30 metres. La part superior del túnel està conformat per la calçada de la carretera, l'antiga C-1411. A l'extrem més nord, passat l'actual plaça o pàrquing que hi ha en aquest indret, el tren tornava a creuar la carretera, en aquest punt el pas era regulat per una barrera a nivell, controlada per un persona que es trobava situada en una caseta al costat mateix de la font del Tirai o de Cal Bassacs. Entorn als anys 80 del segle XX, es van instal·lar unes escales metàl·liques a cada extrem per tal de facilitar el creuament de la carretera als vianants, en una època en que la carretera principal continuava transitant pel mig de Cal Bassacs i del municipi, just en un període en que el trànsit de vehicles va augmentar considerablement. | 08092-203 | ubicat al pas de la carretera de Gironella per Cal Bassacs. | Aquest túnel forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, l'arribada del primer tren a Gironella va ser el 28 de gener de 1887. Pel que fa a la construcció de la carretera de Sallent a Berga va ser anterior, es va iniciar al 1847, sembla que part de les obres al pas per Gironella es van dur a terme entre el 1863 i el 1865. No s'ha localitzat informació que concreti si el pont ja es va preveure en el moment de construcció de la carretera o realment es va bastir amb posterioritat, en el període de construcció de la infraestructura del tren, moment que sembla més probable. | 42.0207200,1.8843600 | 407635 | 4652679 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49844-foto-08092-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40013 | Plaça carbonera del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-del-verder | XX | Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat. | 08005-144 | torrent del Verder | 41.6729100,2.2558000 | 438052 | 4613728 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40013-foto-08005-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39915 | Roures del torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La proximitat al curs d'aigua ha propiciat aquesta situació | Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys. | 08005-46 | torrent de Can Plantada | 41.6530600,2.2468300 | 437286 | 4611531 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39915-foto-08005-46-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40012 | Piscines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX-XXI | Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina. | 08005-143 | torrent de Ca l'Arenys | L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal. | 41.6694800,2.2670900 | 438989 | 4613339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 81067 | Mentor i Telèmac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mentor-i-telemac | XX | Conjunt figuratiu força realista on es presenten dues figures masculines damunt una peanya formada per un bloc rectangular de pedra, les figures mostren un home adult, amb un noi jove col·locat al davant i al seu costat, l'adult té la seva mà esquerra sobre l'espatlla del jove, el qual posta una mena de bastó agafat de la mà esquerra. Malgrat sigui una escultura realista els volums de les formes simples estan tractats de forma sintètica, és a dir, amb detalls més aviat superficials sense caure en el realisme més pur. L'obra és de pedra sorrenca i mesura 250 x 100 cm aproximadament. | 08128-133 | tocant a la masia Saladic, al peu de l'inici del Carrer de Granera. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7570800,2.0205700 | 418578 | 4623269 | 1974 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81067-foto-08128-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81067-foto-08128-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Charles Henry Collet Colomb | Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 60650 | Riera de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-bartomeu | L'aigua pateix els mateixos problemes de potabilitat que les fonts del municipi. | <p>Riera que s'inicia a prop del mas Rocanegra, molt a tocar del nucli urbà. És interessant la vegetació de ribera que creix al llarg de tota la riera. Zona aclotada, humida. En el seu curs hi ha el salt del Rec.</p> | 08199-36 | sudest del terme | 41.9627600,2.1718200 | 431372 | 4645973 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60650-foto-08199-36-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | L'aigua, com la de la resta de rieres i fonts de Sant Bartomeu, no és potable. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 7,5 x 5 km. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 80946 | Molí de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-saladic | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII? | Del molí fariner de Saladic únicament es conserva parcialment restes d'alguns dels elements que el configuraven, concretament l'espai on hi havia la bassa amb part dels seus murs, restes de la resclosa i del canal que conduia les aigües fins la bassa. Pel que fa a la bassa, es conserva part dels murs, destaca el mur de l'extrem més de ponent, es tracta d'un mur format per carreus força ben escairats, a la zona central del qual hi ha una gran obertura a la part baixa en forma d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra i que obra a un petit espai per on sortia l'aigua de la bassa vers el molí; adossat a aquest mur trobem també un contrafort de reforç de l'estructura de la bassa. | 08128-12 | sota la masia Saladic, a pocs metres a tocar de la riera de Sant Joan on forma un meandre. | No consten referències documentals publicades sobre el molí de Saladic; l'estructura conservada fins els nostres dies sembla que podria correspondre a una construcció bastida en època moderna, potser del segle XVIII en endavant, tot i que no hi ha prous elements arquitectònics que permetin concretar amb més precisió una cronologia. Segons consta publicat (ERILL, GUAL, MANENT: 2006, 39) 'El vell mas Saladic devia ser, amb molta probabilitat, a prop del Gorg de Saladic, en el lloc que moltes persones es pensen que havia estat un molí, però que hem de descartar atès que cap document en parla, d'aquest molí i sí, en canvi, dels del Solà i d'en Sala.' Atenent a aquesta notícia, caldrà doncs que noves recerques aclareixin si les restes existents a l'indret i que durant molt de temps s'han atribuit al molí d'en Saladic, poden ser-ho o no. | 41.7556300,2.0217000 | 418670 | 4623107 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80946-foto-08128-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mur oest de la bassa conserva un seguit de forats de secció quadrada, disposats alineats en filera i que s'ha interpretat com que podrien correspondre a una estructura de fusta que comuniqués la bassa amb l'edifici del molí.L'aigua que feia moure el molí també era aprofitada per regar els diferents horts situats a la zona propera.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/