Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58078 | Ca l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet | XX | Alguns dels elements decoratius, especialment els que coronen la teulada, estan escrostonats i incomplets. | <p>Ca l'Andreuet, també coneguda com la Farmàcia, està situada en un punt cèntric de Prats de Lluçanès, a la cantonada de l'avinguda Pau Casals i el carrer Orient, a pocs metres al sud-est de Cal Bach. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions construïda amb estil modernista que juga amb les línies corbes, formada per un volum quadrat de planta baixa i primer pis, amb teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud i al carrer Orient, presenta una estructura totalment simètrica. A la planta baixa s'hi observa un portal d'arc rebaixat amb decoracions lobulars emmarcat amb pedra treballada al centre i una finestra d'idèntica tipologia amb motllures geomètriques a la base a cada costat, ambdues emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis s'hi observen tres balcons, amb la barana ondulada, d'arc rebaixat i emmarcats amb pedra treballada. Sobre els tres balcons, just sota teulada, hi ha tres petites obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, element que es repeteix en les quatre façanes de l'edifici. Sobre la barbacana, tapant parcialment la teulada, hi ha decoracions de formes arrodonides fetes amb carreus treballats, de petites dimensions als extrems i més grans al centre. La façana est presenta a nivell de planta baixa dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una balconada amb dos accessos d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada. Just sota teulada es repeteix la mateixa estructura que a la façana principal, amb tres obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada. Sobre la barbacana també es repeteixen les decoracions fetes de carreus treballats, tot i que en aquesta façana només estan decorats els extrems. A la façana nord s'hi observen tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, una porta i dues finestres. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada. A sobre es repeteix la mateixa disposició que a la façana est, amb tres petites obertures sota teulada i decoracions arrodonides, força malmeses, als extrems sobre la barbacana. La façana oest és la que presenta una ordenació més irregular amb finestres a diferents alçades. A l'extrem esquerre s'observa un porxo sustentat amb dos pilars de pedra que formen una petita terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa s'observa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada sota el porxo i dues finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Al primer pis hi ha una porta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada que dóna accés a la petita terrassa, i tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada situades a diferents alçades. Just sota teulada hi ha únicament dos obertures amb forma de tap de xampany emmarcades amb pedra treballada, i a sobre de la barbacana, decoracions de formes arrodonides als extrems. A uns metres de la façana, enmig del jardí, hi ha un pou hexagonal de pedra.</p> | 08171-54 | c/ Orient, 7. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Ca l'Andreuet es va construir a principis segle XX, paral·lelament a la construcció de la Torre Malla, situada a l'altre costat del carrer. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. El nom de ca l'Andreuet prové del propietari que la va fer edificar - Andreu Fàbregues-. Era un habitatge on també hi venien medicaments, ja que l'home era farmacèutic, i per aquest motiu se li va començar a dir la Farmàcia, nom amb la qual es coneix també avui en dia.</p> | 42.0084100,2.0308800 | 419750 | 4651164 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58078-foto-08171-54-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 58079 | La Torre Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-malla | XX | <p>La Torre Malla està situada al carrer Orient, just davant de l'inici del passeig del Lluçanès, en un punt cèntric del nucli urbà de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un edifici d'estil modernista de mitjanes dimensions, format per diversos volums d'alçades i teulades diferents, entre ells una torre, majoritàriament formats de planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran amb maó delimitant les cantonades imitant carreus de pedra treballats i amb maó emmarcant les obertures. La teulada és de quatre vessants en el volum que forma una torre i de doble vessant en la resta de volums. La façana principal, orientada al nord i al carrer Orient, i aixecada uns metres respecte el nivell del carrer, presenta dues parts diferenciades separades per cantonades diferenciades. A la part esquerra, que correspon a la torre, s'hi observa a la planta baixa un finestral emmarcat amb maó, amb dos parts decorades amb trencadís, una a l'extrem superior i l'altre a l'inferior, delimitades amb maó. Al primer pis hi ha un finestral emmarcat amb maó i llinda d'arc rebaixat amb decoracions fetes amb el propi maó a la part superior. Just a l'esquerra d'aquest finestral, a la cantonada i inserida parcialment a l'edifici, hi ha una capelleta amb base octogonal que sustenta una imatge de Crist de pedra de poc més d'un metre. Aquesta capelleta queda aixoplugada per una teulada de doble vessant amb la part inferior decorada amb ceràmica de colors, amb l'extrem exterior decorat amb un gall metàl·lic del que penja una corda de ferro forjat amb decoracions vegetals a la punta. Al segon pis de la torre, separat per una línia de maons, s'hi observa una galeria formada per tres obertures emmarcades amb maó. A la part dreta de la façana hi ha, a la planta baixa, una porta emmarcada amb maó i un finestral decorat amb trencadís idèntic al de la planta baixa de la torre. Al primer pis hi ha dos finestrals emmarcats amb maó idèntics al del primer pis de la torre. La façana est també queda separada en dues parts. La part de la dreta correspon a la torre, i presenta una distribució idèntica que a la façana principal. La part esquerra, delimitada per pilars de maó, queda ocupada per una gran vidriera moderna que ocupa els dos pisos. La façana sud, queda separada en tres parts diferenciades. La part dreta és la continuació de la vidriera de la façana est, delimitada per un pilar de maó. La part central presenta una estructura simètrica amb una galeria al centre de la planta baixa, formada per tres obertures allargades d'arc rebaixat sustentades per dues fines columnes de pedra. Tot el conjunt està emmarcat amb maó, i té un arc rebaixat de descàrrega de maó integrat al mur de càrrega just a sobre de la galeria. A la part inferior de la galeria hi ha una part decorada amb trencadís i delimitada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, d'idèntica tipologia que la resta de finestres del primer pis de l'edifici; a les golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb maó al centre. La part esquerra de la façana presenta una finestra per pis seguint l'estil de la resta de l'edifici, és a dir, amb decoracions de trencadís a la planta baixa i decoracions amb maó al primer pis, tot i que en aquest cas ambdues finestres són més estretes que a la resta de l'edifici. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues més al primer pis, totes quatre seguint les respectives decoracions, idèntiques a la de la planta baixa i el primer pis de la resta de l'edifici. A les golfes hi ha una única obertura, de petites dimensions, emmarcada amb maó. Resulten destacables les diferents teulades de l'edifici, decorades amb teules de diferents tons i amb teules vidriades resseguint els careners i amb el ràfec decorat amb ceràmica de colors. A l'extrem superior de la teulada de la torre, el punt més alt de l'edifici, hi ha una figura de ferro forjat amb els quatre punts cardinals.</p> | 08171-55 | c/ Orient, 6. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La Torre Malla es va construir a principis segle XX per a ser utilitzada com a segona residència per un advocat de Barcelona. Gent gran explica que ca l'Andreuet i la Torre Malla es van edificar al mateix temps. Avui en dia, la Torre Malla és seu d'una entitat bancària.</p> | 42.0081400,2.0303800 | 419708 | 4651135 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58079-foto-08171-55-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 68061 | C/ Nou, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. L'edifici requereix millores en general. | Edifici situat entre mitgeres, amb un alçat de dues plantes (pb + 1p), que conserva els trets característics de l'arquitectura popular del casc urbà de Sitges, malgrat presentar importants modificacions de la seva planta baixa. Consta de dues obertures en cada nivell i d'un coronament amb orificis de ventilació per a la solera, cornisa i barana d'obra del terrat pla transitable. | 08270-183 | c/ Nou, 8 | 41.2354100,1.8109500 | 400355 | 4565572 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68061-foto-08270-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68061-foto-08270-183-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68060 | C/ Nou, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, amb quatre plantes d'alçat (pb + 3p) i un únic eix d'obertures. El seu parament exterior està arrebossat i s'identifiquen cornises que tradueixen a l'exterior la situació dels forjats. A la planta baixa, la única obertura existent defineix, mitjançant la fusteria, l'àmbit d'una finestra i d'una porta. El balcó situat al pis principal presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb el perfil angular i la barana de ferro, amb un sòcol decorat per figures geomètriques, mentre que la resta del barrot és simple, de secció circular. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i en el darrer nivell un balcó ampitat amb barana de balustres. Finalment, el coronament consta d'una cornisa motllurada, de notable volum, i d'una barana d'obra. | 08270-182 | c/ Nou, 6 | 41.2354500,1.8109800 | 400357 | 4565576 | 1833 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68060-foto-08270-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68060-foto-08270-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68060-foto-08270-182-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 47359 | Rellotge del campanar de Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-maria-dels-socors | <p>Rellotge del campanar del poble de Collsuspina. 1 d'Agost 2008. Fulletó realitzat amb motiu de la inauguració de la restauració del rellotge. Ajuntament de Collsuspina. Mercadé rellotgers S.L. (2008). Projecte de restauració del rellotge del campanar de Collsuspina.</p> | XX | <p>Rellotge ubicat a la torre del campanar de l'església dels Socors de Collsuspina. Exteriorment es veu l'esfera i a l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. L'estructura i la bancada és tota de ferro, els eixos i pinyons d'acer, les rodes, contrapesos i alguns pinyons són de llautó, els dos pesos són de ferro, la tija del pèndul i la bancada són de fusta.</p> | 08070-101 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | <p>L'any 1969 l'Ajuntament de Collsuspina encarrega la fabricació d'un rellotge per posar al campanar de l'església de Santa Maria dels Socors de Collsuspina. El rellotge el va fabricar Manufacturas Blasco, empresa ubicada al barri de Roquetes de Tortosa. El rellotge és el model Monumental Modern, que es dona corda per si mateix amb remuntatge electrònic dels pesos, soneria d'hores amb repetició i de quarts. Per la soneria s'instal·len dos martells moderns giratoris. L'esfera és de 120 cm de diàmetre de vidre, numeració àrab negre sobre fons esmerilat blanc. El cost total del rellotge va ser de 79.790 pessetes. L'any 2008 es va restaurar el rellotge, a càrreg del rellotger Xavier Mercadé Pascual. Al campanar hi ha una campana feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592.</p> | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1969 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47359-foto-08070-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2026-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Manufactuas Blasco | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 47260 | Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-socors | <p>Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XVI-XX | <p>L'església parroquial de Collsuspina es troba al nucli del poble. És un edifici d'una sola nau coberta amb teulada de doble vessant i campanar adossat a la banda de llevant de l'edifici. La façana és d'estil clarament neoclàssic, amb remat sinuós característic d'aquesta època i creu al centre; portalada amb llinda i arc de descàrrega apuntat que forma un frontó, a la llinda hi ha la data 1909; i finestra vertical sobre la porta. El campanar és quadrangular i amb tres pisos diferenciats amb motllures horitzontals; els dos darrers pisos presenten una obertura a cada cara, i rematat amb una balaustrada superior. Es conserva una campana a l'interior feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592 i un rellotge adossat a la cara principal sobre la obertura. L'edifici manté els murs de pedra vista amb cantoneres ben tallades. L'interior presenta una sola nau i conserva els dos trams de voltes ogivals de la nau central, que recorda un gòtic tardà ja que manté les nerviacions i claus de volta amb imatges de sants gravats. A inicis del segle XX va ser ampliada, incorporant una sagristia que comunica amb la rectoria a la banda de migdia, i es va allargar la nau per la part de la façana, que s'obre al nord, amb un nou atri, cor i campanar. Al costat del mur de ponent hi havia l'antic cementiri.</p> | 08070-2 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | <p>Aquesta església, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Per aquest motiu va rebre el càrrec de patró o protector de l'església (Pladevall, 1971), de manera que en diferent documentació s'esmenta a aquesta família com encarregats de la guarda i neteja dels ornaments, i fins i tot com a pagadors d'alguns ornaments. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina, el 1550, i al voltant d'ell es va anar desenvolupant el nucli amb noves construccions entre els segles XVI i XVIII, entre elles l'església, que era molt freqüentada pels habitants i passavolants que transitaven pel camí ral. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> | 41.8254401,2.1748343 | 431475 | 4630724 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge i la barana del campanar. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 68058 | Casa Matilde León | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-matilde-leon | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial preveu la conservació íntegra de la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, que disposa d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) i d'una façana estructurada en dos eixos verticals d'obertures que corresponen a una porta i una finestra a la planta baixa (ambdues amb la llinda amb forma d'arc rebaixat), un balcó i una finestra al primer pis i, finalment, dues finestres al pis superior. El parament presenta un arrebossat de color blanc i destaca el sòcol de pedra de la planta baixa i les cornises, del mateix material, que indiquen la cota dels forjats interiors. El balcó consta d'una volada de llosanes de pedra, amb el perfil motllurat, i d'una barana metàl·lica de fundició. El coronament del frontis disposa dels orificis de ventilació de la solera, d'una darrera cornisa motllurada, de major volum, sobre la qual se situa la barana del terrat transitable.</p> | 08270-180 | c/ Nou, 3 | 41.2354500,1.8111300 | 400370 | 4565576 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68058-68058-foto-08270-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68058-68058-foto-08270-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68058-foto-08270-180-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Colomer i Callós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. El projecte arquitectònic es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 68064 | C/ Nou, 18- Passeig de la Ribera, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-18-passeig-de-la-ribera-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix un seguit de prescripcions específiques respecte a les actuacions que afectin al volum construït, a les obertures i als coronaments. | Edifici amb planta en forma de 'U', que se situa en la cantonada entre el c/ Nou i el passeig de la Ribera, on desenvolupa una forma aixamfranada. Consta de dos cossos laterals, de planta baixa i dos pisos, que no guarden cap simetria entre ells, i d'un cos central, estret, de sis plantes d'alçat, cadascun dels quals presenta un balcó corregut al que tenen sortida tres obertures d'arc de mig punt, de dimensions dissemblants, però simètriques. | 08270-186 | c/ Nou, 18- Passeig de la Ribera, 6 | 41.2351000,1.8104700 | 400314 | 4565538 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68064-foto-08270-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68064-foto-08270-186-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68063 | C/ Nou, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-16 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació de la façana, eliminant la solució en bandera de les obertures de la planta baixa; es permet remuntar un pis, enretirat 2 metres de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de dos plantes (pb + 2p), que es caracteritza per la solució adoptada en el seu coronament. A la planta baixa, l'obertura existent adopta una disposició en bandera que permet configurar una finestra i una porta adossades. En el primer pis se situa un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica que consta de barrots decorats amb volutes i poms cromats en els extrems. Finalment, el coronament presenta un cornisa de maó i una barana d'obra de forma semicircular que clou amb una imitació del ràfec d'una coberta de teules. | 08270-185 | c/ Nou, 16 | 41.2352100,1.8107700 | 400339 | 4565550 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68063-foto-08270-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68063-foto-08270-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68063-foto-08270-185-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68062 | C/ Nou, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-14 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | L'estat de l'edifici posa de manifest la realització d'una reforma recent que, en general, s'ajusta a la normativa del Pla Especial. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres plantes (pb + 2p) amb una façana ordenada en base a dos eixos verticals, que es corresponen amb dues portes situades a la planta baixa i dos balcons en cadascun dels pisos superiors. Aquests darrers presenten volades d'obra, motllurades, que redueixen progressivament la seva amplada, i baranes de tub metàl·lic, amb poms cromats en els angles. En el coronament s'identifica una cornisa de maons situada sota la barana d'obra del terrat pla que, en l'actualitat, consta d'un tancament d'alumini convencional. | 08270-184 | c/ Nou, 14 | 41.2352700,1.8108500 | 400346 | 4565557 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68062-foto-08270-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68062-foto-08270-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, l'arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68059 | Casa Josep Bartroli Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-bartroli-tort | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial estableix el manteniment estricte de la façana i aconsella la reconstrucció de les obertures originals de la planta baixa, segons el projecte inicial. | <p>Finca situada entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), cadascun dels quals consta de quatre obertures. La planta baixa ha estat modificada i en l'actualitat mostra tres portes rectangulars -de disseny convencional i de dimensions dissemblants- i una finestra. Pel que fa als pisos superiors, destaca el parament base, decorat amb un arrebossat que imita filades regulars de carreus de pedra. Per a ressaltar les cotes dels forjats interiors s'han emprat franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur. Pel que fa a les obertures,en cada pis els balcons redueixen progressivament l'amplada de la seva volada; aquesta està conformada per material d'obra, revestit, tot definint un perfil motllurat. Les baranes metàl·liques són de ferro, de fundició, i consten de barrots decorats amb reganyons. En el coronament s'identifica una cornisa de pedra, motllurada i suportada per permòdols, situada immediatament sota la barana d'obra del terrat transitable.</p> | 08270-181 | c/ Nou, 13 | <p>L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2351800,1.8109500 | 400354 | 4565546 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-68059-foto-08270-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-foto-08270-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68059-foto-08270-181-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. El projecte arquitectònic es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 68309 | Sant Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mus | LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | El Pla Especial contempla l'obligatorietat de mantenir el volum construït i les façanes, tot fent les restauracions necessàries. | Es tracta d'una petita masoveria conformada per un edifici aïllat que sembla estar format per dues estructures adossades, organitzades en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura que està a tocar el passatge de Sant Mus és més baixa, malgrat disposar d'un ràfec idèntic respecte el cos d'edifici que afronta al carrer de Mossèn Joan Llopis. Les estructures arquitectòniques són molt simples, probablement amb murs de paredat comú barrejat amb maó, revestits per un arrebossat simple. La façana del carrer de Mossèn Joan Llopis només disposa d'una petita obertura situada a la planta primera de la zona més oriental, amb brancals, llinda i ampit rectes de factura molt simple. A nivell de planta baixa i dins l'encaix de la primera estructura més alta, se situa una petita fornícula o capelleta, de caire goticitzant i rematada per un arc conopial, amb unes rajoles representant un sant. Sota d'aquesta fornícula hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'AVI (avui) A 13 9 BRE (novembre) / 1668 ARRIVA / EN ESTA CASA LO SE- / ENSSIM DON JOAN DE / AUSTRIA I DORMI EN ELLA'. També, i situat en el mur de tanca de la parcel·la fora dels murs de l'edifici pròpiament dit (façana afrontada al carrer de Mossèn Joan Llopis), es troba un relleu inscrit en una peça de pedra quadrada representant dos personatges (probablement puttis) que porten un escut; aquest relleu està en molt mal estat. Finalment i a la façana que afronta al passatge, s'observen dues finestres situades a la planta baixa i dues a la planta pis; totes quatre de les mateixes característiques, senzilles, amb brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-431 | c/ Mossèn Joan Llopis, 15 - Passatge Sant Mus | Malgrat que la data de 1669 -que figura a la placa commemorativa de l'estada del rei Joan d'Aústria- esdevé un indicador cronològic de la datació de l'edifici, cal tenir present que la seva construcció és, sens dubte, anterior a aquesta data. D'altra banda, les constants modificacions que ha experimentat l'antiga masoveria amb el pas del temps fa que bona part de l'estructura actual correspongui a reformes posteriors a l'època moderna. | 41.2396700,1.8125900 | 400499 | 4566043 | c.1669 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-3.jpg | Legal | Barroc|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 96|93|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68272 | C/ Mossèn Fèlix, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-mossen-felix-13-15 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants, que constitueix una mostra inequívoca d'arquitectura local. Disposa de dos portals a la planta baixa situats un a cada extrem de la façana, tipològicament diferenciats, on el més septentrional disposa d'una llinda formada per dovelles i en forma d'arc de mig punt, i la més septentrional disposa d'una llinda recta. A la planta baixa també s'observa una finestra i a la planta pis en disposa de quatre de diferents mesures. Totes les finestres tenen els ampits que sobresurten de la línia de façana com a únic element destacable. El revestiment és simple, a base d'un arrebossat que amaga, molt probablement, el paredat comú de què estan fets els murs perimetrals. Corona la façana un ràfec fet a base de filades en voladís de teules. | 08270-394 | c/ Mossèn Fèlix, 13-15 | La presència de l'obertura en forma d'arc de mig punt pot indicar una cronologia anterior al segle XIX per a l'origen de l'edifici, probablement entorn als segle XVII-XVIII. | 41.2358800,1.8099400 | 400271 | 4565625 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 80535 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero-0 | <p>El nom de les cases, L'Amigant nº 16, 1998. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16431.</p> | XVIII | <p>Edifici aïllat situat al peu del camí ral amb una tipologia barreja de casa urbana i edifici rural. Format per un cos inicial de planta rectangular al que se li afegiran posteriorment altres parts. En destaca el cos situat a migdia i que aprofita el desnivell del terreny. Està sustentat per un contrafort i coronat per una galeria. Ressalta l'aparell de la pedra, els elements que formen les obertures, espitlleres a la planta baixa i les lloses que sobresurten a l'arrencada dels arcs de la galeria. Tot i que conserva aquests elements estructurals antics, la casa ha estat molt reformada. Crida l'atenció la ubicació dominant d'aquesta casa que aprofita el desnivell del terreny i que per tant resta elevada sobre l'inici del carrer Sant Antoni.</p> | 08061-106 | c/ Montserrat, 1. | <p>A cal Ferreró hi havia hagut una fusteria que regentava l'amo de cal Jaumató a inicis del segle XX. Desconeixem l'antiguitat d'aquesta casa ja que no es conserva documentació ni dates gravades. Tot i així l'estructura evidencia una casa del segle XVIII, contemporània a altres cases del nucli antic.</p> | 41.6733500,1.8392500 | 403379 | 4614160 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80535-foto-08061-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80535-foto-08061-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 47278 | Creu de terme de Collsuspina i font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-collsuspina-i-font | <p>PladevallL, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1</p> | XVII-XVIII | <p>La creu de terme es troba ubicada en un conjunt volumètric que també comprén una font a la base. La creu és de pedra, amb el braç vertical més llarg i tots ells rematats per piràmides. La base del paviment sobre el que es troba el conjunt és circular i està formada per grans dovelles sobre la que s'aixeca una columna de forma octogonal que sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. Sobre el recipient s'aixeca una altra columna vertical de forma octogonal rematada per un capitell format per dues plataformes de pedra octogonals planes superposades a sobre les quals descansa la creu. Al seu voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. Hi ha un placa incrustada en la columna amb la següent inscripció: 'Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons'.</p> | 08070-20 | c/ Major. 08178 Collsuspina | <p>El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). El territori havia format part dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons que era sufragània de Sant Andreu de Tona. Els dos antics termes coincidien al límit del camí Ral, que travessava d'est a Oest, i al lloc on es creuaven els termes dels dos municipis amb el camí Ral, es va erigir una creu de terme que indicava aquesta límits. La creu és una fita històrica, ja que indica una divisió que actualment no existeix, des de la unificació i creació del municipi com a Collsuspina al 1841. Fins fa uns anys estava al mig del carrer, i va ser traslladada a la ubicació actual per facilitar el trànsit pel carrer Major, refent tota l'estructura de la font però conservant la creu original.</p> | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Desconeixem la cronologia de la creu, tot i que la composició amb la font és contemporània, però podria tractar-se d'un element que coincidís cronològicament amb les cases de la zona. Una de les fotografies mostra la ubicació de l'antiga creu, és una fotografia feta per Lluís Illa, entre 1890 i 1932, pertanyent al fons del l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 39814 | Casa del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 250 m2. La façana presenta un arrebossat de calç mentre que la resta d'estructura ens mostra la pedra vista. L'edifici ha patit diverses reformes i creiem que seria creat a finals s. XVIII principis el XIX. És l'edifici més remarcable del carrer Major. | 08012-586 | c/ Major, n.15; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8653100,1.9713800 | 414632 | 4635333 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 96484 | Pont del Torrent de la Mala Dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-mala-dona | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Muralleta o ampit de pedra sorrenca vermella que havia format part del tancament lateral del pont que hi havia a sobre del torrent conegut com de la Mala Dona. Encara conserva els guardacantons que el protegien de l'acció dels carruatges.</p> <p>Actualment, el torrent passa canalitzat per sota, per la qual cosa pràcticament ha perdut la seva funció original, passant a tenir més aviat un valor simbòlic.</p> | 08068-222 | c/ Major, al davant de la Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>És un dels múltiples ponts que es van anar ubicant per salvar els diversos torrents i rieres de Cervelló.</p> <p>Aquest en concret està lligat a una coneguda llegenda que hi està relacionada.</p> | 41.3961385,1.9577188 | 412869 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22206.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 98107 | Rellotge de sol de la casa de veïns del carrer Major, 95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-veins-del-carrer-major-95 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>El rellotge de sol ubicat a la part superior dreta de la façana principal de la casa de veïns del carrer Major, 95, és de tipus vertical.</p> <p>Està orientat a migdia i presenta una forma quadrada.</p> <p>Està fabricat amb rajoles de ceràmica policroma i mostra marques horàries tant a les hores com a les mitges hores, des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores.</p> <p>La numeració és aràbiga i no es dibuixen els nombres de les hores extremes. La línia corresponent a les 12 hores és vertical i el rellotge no incorpora línies de declinació. El marc del rellotge té forma de 'U' i a la part superior s'hi pot llegir la inscripció '1779'.</p> <p>A la part inferior del rellotge, s'hi troba el lema 'SOLO EL SOL PRUEBA MI UTILIDAD'. El gnòmon és de vareta i està situat en un semicercle. Es tracta d'un rellotge de la tipologia d'autor que es troba ben conservat.</p> <p> </p> | 08068-407 | c/ Major, 95 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961958,1.9569182 | 412802 | 4583265 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 68006 | C/ Major, 9 -C/ Nou, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-9-c-nou-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial la conservació estricta de la façana és obligada; es considera convenient remodelar la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, amb un alçat de quatre nivells (pb + 2p + golfes) i que respon a un plantejament estilístic d'inspiració neoclàssica, incorporant elements medievalitzants. La planta baixa mostra avui dia la seva fesomia original totalment desvirtuada per la presència d'una gran porta que dóna accés al local comercial que ocupa aquest ras. En els pisos superiors destaca l'ús de cornises motllurades que concorden amb els diferents forjats de l'edifici. En cada planta s'identifiquen dues obertures que, en el cas dels pisos primer i segon corresponen a una finestra i un balcó. El disseny de les finestres és convencional i els balcons consten de volada d'obra i barana de ferro, de fundició, amb el sòcol decorat per volutes confrontades i un fris de volutes simples sota el passamà. La jerarquia de les plantes s'estableix en funció de l'alçat del forjat, de les dimensions de les obertures i de l'amplada de la volada, així com del programa decoratiu aplicat a les baranes, més senzill en el segon pis. Pel que fa a les golfes, aquestes consten de dues obertures d'inspiració gòtica, malgrat que notablement reformulades. Es tracta de dues finestres geminades que disposen d'una columna sense capitell i que mostren la part superior en forma trilobular; aquestes obertures estan, però, mancades de llindes i de brancals. Finalment, el coronament de la façana presenta una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. | 08270-148 | c/ Major, 9 -c/ Nou, 2 | 41.2355700,1.8111200 | 400369 | 4565590 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68006-foto-08270-148-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, l'arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 96352 | Cal Tomàs Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-forner | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona:.Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA GARCIA (s.d.) “La mina d’aigua Mensa”, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 12. Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Es va restaurar i ampliar la part de l'antiga eixida posterior. En fer-ho els arcs d'aquesta façana van quedar amagats. | <p>Casa de doble cos i de planta rectangular, en la qual ha quedat incorporada modernament l'antiga eixida de la casa. És de doble coberta, a dos vessants en la part posterior, i a un vessant a l'anterior, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és plana i està pintada de color crema.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, i té dos eixos asimètrics marcats en planta baixa pel portal, a l'esquerra més ample que a la dreta, i en el primer pis, segueix la següent norma d'obertures, d'esquerra a dreta: finestra, balcó i finestra, balcó.</p> <p>Destaquen les obertures del primer pis, amb arc escarser recercat. Els dos balcons presenten dues peanyes motllurades. Aquestes motllures formen part d'una mateixa línia divisòria que organitza horitzontalment en dues franges la façana. Les baranes dels balcons són de ferro i presenten les brèndoles de ferro forjat, decorades amb roleus, circells i motius vegetals simples. La cornisa que culmina la façana a manera de barana de terrassa, està també motllurada i per sota hi ha uns respiralls de rosasses.</p> <p>La reformada porta d'accés al local comercial del forn de pa conserva inclosa en un lateral una antiga reixa de forja del segle XIX, decorada amb motius geomètrics, en la qual pot llegir-se la data de la construcció: 1885.</p> | 08068-182 | c/ Major, 84 | <p>Cal Tomàs Forner és un dels antics comerciants de Cervelló. Tomàs Villar Jové era natural de Sant Pol de Mar, fill de Tomàs Villar, natural de Sevilla i militar de professió i de Gertrudis Jové, nascuda a Sant Pol de Mar. Fou el primer forner que instaurà a Cervelló una fleca de pa l'any 1869. Es casà amb Josepa Poch natural de Sant Vicenç dels Horts. </p> <p>Tomàs va ser primer forner a Sant Vicenç dels Horts, al conegut 'Forn Vell'. Allà va conèixer a la Josepa, de cal Mistaire, perquè a casa seva feien 'mistos' per construir la primera fleca. El 26 de febrer de 1869 arrendà una casa a Cervelló, al carrer Major 130 i comença a fer pa.</p> <p>Mentre tenia la fleca arrendada s'estava construint la casa que ha perdurat fins al dia d'avui, i on va començar a vendre el pa l'any 1885. Per això la casa encara es coneix com a 'Cal Tomàs forner' (Llurba, 2018: 84-85).</p> | 41.3959223,1.9563539 | 412754 | 4583235 | 1885 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18205.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una de les botigues més antigues de Cervelló. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 68044 | C/ Major, 8-10 - C/ Sant Domènec, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-8-10-c-sant-domenec-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XV-XX | La normativa del Pla Especial considera aquest edifici enderrocable, malgrat que pot conservar elements d'entitat històrica considerable, especialment en el seu interior. Si es manté el volum construït s'obliga a completar la segona planta i a adaptar-se a les disposicions municipals vigents. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'un edifici construït a dos vents i que presenta un alçat de tres plantes (pb +2p) irregular en la seva fesomia, probablement com a resultat de la complexa formació històrica de la parcel·la actual. Destaquen alguns elements, com ara la porta adovellada que se situa en la planta baixa i els balcons del primer pis -amb volada conformada per llosanes de pedra motllurades-. És especialment significativa la presència d'un arc apuntat a la planta baixa, que podria indicar l'existència d'elements arquitectònics d'entitat i vàlua històrica. Aquest fet aconsellaria la realització d'un estudi arquitectònic rigorós abans d'autoritzar l'enderroc de la finca.3 | 08270-166 | c/ Major, 8-10 - c/ Sant Domènec, 2 | 41.2355700,1.8109300 | 400353 | 4565590 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68044-foto-08270-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68044-foto-08270-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68044-foto-08270-166-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|93|85|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 95635 | Cal Bassons - Cal Pitxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassons-cal-pitxot | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2012).Recordant les nostres vinyes. Sauló, número 4, Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Aquesta edificació ha sigut restaurada l'any 2016, en aquesta s'ha procurat conservar l'aspecte original de la façana, tot i que s'han fet modificacions. Dels canvis, destaca un cos afegit a l'edifici, que sobresurt per sobre de la façana | <p>Cal Bassons, també coneguda com a Can Pitxot, és una estructura de tres pisos amb una façana que presenta una combinació d'elements modernistes i noucentistes característics de l'arquitectura del segon quart del segle XX. La composició és de tres eixos verticals. </p> <p>L'edificació està feta a partir de maó vist i pintat amb color grana, el qual reforça l'impacte visual del balcó blanc de pedra que comprèn tot el llarg del segon pis.</p> <p>La planta baixa té tres portes en arc, la central més ampla. La part superior de cadascuna d'elles presenta un arc de descàrrega amb un treball ornamental de ferro forjat en la part superior, típic modernista.</p> <p>El segon pis destaca per un balcó llarg que s'estén per tota l'amplada de l'edifici. Aquest balcó està acabat en color blanc, amb una barana decorativa que contrasta amb el color vermell intens de la façana. Les finestres del segon pis tenen marcs simples i línies netes, amb cobertura de fals arc i arcs cecs a la part superior de les obertures laterals. Per sobre d'aquestes obertures es pot observar una línia de vuit respiralls. </p> <p>La remunta del tercer pis té dues balcones amb sengles dobles obertures. Les brendoles són llises de ferro pintat de negre. La composició dona una sensació de simetria i equilibri a la façana. Les obertures són més petites que les del segon pis, mantenint la coherència visual de l'estructura. La façana de l'edifici té detalls decoratius fets de maó que afegeixen profunditat i textura a l'estructura.</p> | 08068-35 | c/ Major, 72 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un creixement urbanístic al llarg del seu traçat. Aquesta nova riquesa estava vinculada a l'empenta industrial, que, gràcies a unes millors comunicacions, es va desenvolupar durant el segle XIX i continuà al segle XX amb l'impuls de les fàbriques instal·lades al municipi. Aquestes condicions van permetre una expansió significativa del creixement urbanístic.</p> <p>Al llarg de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, on es van construir moltes edificacions. Especialment des de finals del segle XIX, en aquest carrer es va iniciar un procés constructiu de nous habitatges, molts dels quals encara mantenen elements estructurals als baixos relacionats amb el món de la pagesia, com en aquest cas, cups, premsa i celler a la planta baixa.. </p> <p>Les cases com aquesta formen part del desenvolupament urbanístic lineal de Cervelló. Eren el resultat de parcel·lacions planificades del sòl, i la composició de les seves façanes té unes conseqüències notables en l'estètica final del carrer. Les façanes tradicionals d'aquestes cases generalment presenten tres obertures: el portal, el balcó i les finestres i altres obertures de la planta baixa, elements que defineixen l'arquitectura tradicional característica del centre del municipi.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.3958125,1.9555826 | 412690 | 4583223 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-20231214110810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03503.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Els elements afegits respecten l'estil arquitectònic original, assegurant que l'edifici conservi la seva estètica històrica mentre s'adapta a les necessitats contemporànies. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 58080 | Cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camps | <p>CORTADA, F.X., Informe municipal: La casa de Cal Camps i el seu valor històric, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1987. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.</p> | XVIII | <p>Cal Camps està situat al sector nord del nucli urbà de Prats de Lluçanès, al nord del Passeig i a l'est del carrer Major, dins d'una illa de cases triangular on a més de la casa s'hi troben dos habitatges moderns i una petita zona conreable. Aquesta illa de cases queda tancada per un mur de formigó, en alguna part de pedra, que té dos accessos principals, un davant de la façana principal de Cal Camps i un altre a la cantonada sud-est, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i un carreu a sobre amb la inscripció '4 d'agost de 1907'. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat perpendicularment a l'est, també destinat a l'habitatge. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, té els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta al centre de la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'CAM PS / 17 43', amb una creu intercalada, a la llinda. A la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a la dreta dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb monòlits. El primer pis està dominat per tres balcons emmarcats amb pedra bisellada. Entre el central i el de la dreta hi ha una finestra de petites dimensions amb forma de creu grega, emmarcada amb un únic carreu treballat. A les golfes s'hi observen tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud, parcialment oculta pels habitatges moderns, presenta al primer pis un balcó emmarcat amb pedra bisellada i una finestra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, tot i que han estat reformades. La façana est queda dominada pel cos adossat perpendicularment. Aquest cos, amb teulada de doble vessant perpendicular a la del volum principal, està format per planta baixa i primer pis. A la façana sud presenta un porxo sustentat per diversos pilars de pedra treballada; a l'est, una finestra emmarcada amb pedra treballada, una altra emmarcada amb maó i un pou circular de pedra adossat; i a la nord dues finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord presenta al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, una finestra emmarcada amb maó i una finestra emmarcada amb pedra actualment tapiada. A les golfes hi ha una altra finestra, en aquest cas de nova obertura.</p> | 08171-56 | c/ Major, 70. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>Cal Camps és una casa documentada des de 1434 sota la denominació del Graell. L'actual edificació, però, és posterior a l'incendi de 1714, tal com ho indica la llinda de la porta principal de 1743. És una de les cases que té valor significatiu per diferents circumstàncies històriques, polítiques, socials i religioses. En ella encara s'hi conserven algunes sales i habitacions que han viscut una de les èpoques més intenses i interessants de la vila de Prats. En els anys que durà la tercera guerra Carlina (1872-1876), molts polítics i militars passaren per la població de Prats de Lluçanès; tots ells, així com membres que formaven l'estat major, varen hostatjar-se a cal Camps. Per la banda dels carlins es varen hostatjar: Catells, Cucala, Barrancot, Camps, Savalls, Miret, Muxí, etc. i per la banda dels liberals ho van fer Martínez Campos (que més tard esdevingué Capità General de Catalunya), Velarde, Pedeal, Cirlot, Esteban, Cabrinetty, etc. A cal Camps també s'hi allotjà el 1878, rebut amb grans honors, el Bisbe, i una dècada després el delegat del govern Don Alvaro Jacs, que venia a destituir l'alcalde de la població de Prats de Lluçanès.</p> | 42.0102000,2.0307900 | 419745 | 4651363 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58080-foto-08171-56-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 68005 | C/ Major, 7 - C/ Nou, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-7-c-nou-1 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana i a la recuperació de les proporcions de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) i que es caracteritza per la sobrietat ornamental pròpia dels plantejaments neoclassicistes. Destaca la simetria establerta en base a l'existència de diversos eixos verticals, condicionats per l'alineació de les obertures, i a la presència de línies horitzontals potenciades per l'ús de faixes i cornises, i per la marcada jerarquia de les plantes -que disminueixen la seva importància a mida que l'edifici guanya alçada-. El frontis principal se situa al c/ Major, i en el que es localitza l'accés a l'interior, que s'efectua a través d'un porxo configurat per dues columnes metàl·liques, molt esveltes; la resta d'obertures d'aquest ras estan configurades com a aparadors del local comercial que l'ocupa. Totes les obertures dels pisos superiors són rectangulars i presenten els brancals i les llindes resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. Al primer pis s'identifiquen tres balcons correguts, cadascun dels quals agrupa dues obertures. Les volades dels balcons són d'obra i presenten el perfil graonat, coincidint amb la cornisa que tradueix a l'exterior el forjat corresponent al primer pis. Pel que fa a les baranes, aquestes són de ferro, de fundició, i presenten decoració en el sòcol i sota el passamà, a base de rombes i cercles alternats. El mateix esquema es reprodueix a la segona planta, si bé en aquest cas el balcó central corregut es veu substituït per dos balcons independents, amb volada de menor amplada. El coronament d'aquest frontis consta de l'habitual cornisa motllurada, sobre la qual se situa la barana del terrat transitable de la finca. Pel que fa a la façana del c/ Nou, aquesta es caracteritza per la seva adaptació al desnivell que presenta la via pública, de manera que la planta baixa apareix articulada en dos nivells: un d'inferior, semisoterrani, que disposa de dues obertures amb llindes configurades per arcs rebaixats i brancals de dissemblants mides; i un de superior, configurat a mode d'entresòl, amb finestrals rectangulars. Els pisos superiors consten d'una finestra central flanquejada per un balcó a cada banda. Tant el tractament formal de les obertures com dels elements que configuren el coronament d'aquest frontis, concorden amb les característiques que mostra la façana principal. | 08270-147 | c/ Major, 7 - c/ Nou, 1 | 41.2354900,1.8112000 | 400376 | 4565581 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68005-foto-08270-147-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68043 | C/ Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-6 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial estableix l'obligatorietat de conservar les característiques de la façana; permet fer noves obertures seguint els eixos verticals i aconsellar la recuperació de les dimensions originals d'algunes d'elles. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Edifici construït entre mitgeres i que mostra un alçat de tres nivells (pb + 2p) en bona part de la seva superfície, llevat de la crugia que ocupa l'extrem esquerre que presenta únicament dues plantes (pb + 1p); de fet, aquest darrer cos constitueix una entitat específica dins de l'immoble, probablement resultat de l'ampliació de la parcel·la original. L'immoble conserva les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional sitgetana, en la que destaca més la composició que l'entitat dels elements arquitectònics. A la planta baixa s'identifiquen un total de cinc portes, de forma rectangular i disseny convencional, la majoria d'elles de notables dimensions -tot i que dissemblants-, ja que comuniquen amb diferents locals comercials; en l'actualitat aquestes obertures apareixen força desvirtuades per la instal·lació d'aparadors i altres dispositius de les botigues. La porta de menor tamany se situa en el centre i dóna accés als pisos superiors. Al primer pis s'identifiquen quatre balcons, constatant una alternança dels models ampitats amb els que disposen de volada. D'aquests darrers es distingeixen dues tipologies, que poden correspondre a parts de la finca amb diferents orígens històrics. Així, el balcó que ocupa el centre del cos més elevat de l'edifici mostra una volada de perfil i grapes metàl·liques i una barana de ferro -probablement forjat- que intercala barrots helicoïdals. D'altra banda, el balcó que se situa en la crugia esquerra del frontis presenta una volada d'obra amb el perfil motllurat i la barana conformada per barrots simples de secció circular. El segon pis devia comptar originàriament amb tres balcons amb ampit motllurat i amb barana de ferro simple; actualment, però, a l'extrem dret de la façana l'obertura ha estat transformada en una finestra convencional. Pel que fa al cos esquerre, en aquesta alçada s'identifica una terrassa transitable que es tradueix en la façana mitjançant una barana metàl·lica. Finalment, el coronament del frontis consta d'un ràfec de teulada i de la tortugada habitual per a evacuar les aigües de la coberta.</p> | 08270-165 | c/ Major, 6 | 41.2354900,1.8114000 | 400393 | 4565580 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68043-68043-foto-08270-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68043-68043-foto-08270-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68043-foto-08270-165-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68057 | C/ Major, 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-52 | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial recomana transformar la finestra del primer pis en un balcó; l'edifici ha experimentat altres reformes recents, que s'ajusten a les disposicions d'aquesta normativa. | <p>Finca situada entre mitgeres, que consta d'un alçat estructurat en tres nivells (pb + 2p) i d'un frontis organitzat en base a dos eixos verticals definits per l'alineació de les obertures. A la planta baixa s'identifiquen dues àmplies obertures que donen accés al local comercial i que estan molt desvirtuades respecte del seu disseny original. En els pisos superiors es localitza un balcó (amb volada d'obra de perfil metàl·lic i barana de barrots simples) i una finestra emplaçada a la banda esquerra. El coronament consta d'un fals ràfec i d'una barana d'obra llisa, que delimita el terrat transitable de l'edifici. A la façana figuren dues plaques commemoratives de rajola policroma, amb efemèrides relacionades amb el sitgetà Josep Batlle i Carreó, que visqué en aquesta casa i que fou pare i avi de dos presidents d'Urugai.</p> | 08270-179 | c/ Major, 52 | <p>L'establiment encara conserva el rètol original de la pastisseria 'L'Estrella' fundada l'any 1844, que fou dissenyat per Pere Jou.</p> | 41.2364500,1.8100200 | 400278 | 4565688 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-68057-foto-08270-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-foto-08270-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68057-68057-foto-08270-179-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 98111 | Rellotge de sol de ca la Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-illa | XXI | <p>Rellotge de sol de forma quadrada, situat sota el ràfec de la façana principal de la casa, a la part dreta del balcó.</p> <p>És de forma quadrada, policrom. Està emmarcat per una franja groga recercada per una línia de color blau.</p> <p>La decoració inclou elements florals i un llibre obert dins el camp blanc en el qual se situa un sol que sembla bufar el gnòmon, i fulles a banda i banda del sol central, a la franja groga. Presenta orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries són de 6 a 5, i té senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. Sol al pol, gnòmon de vareta simple. Lema a la part superior. Signatura il·legible i data (2003) a l'angle inferior dret.<br /> <br /> El lema es troba escrit a la part superior del marc, i diu: 'El sol surt per a tots'.</p> | 08068-410 | c/ Major, 51 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959342,1.9548449 | 412628 | 4583238 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41003_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 96412 | Casa al Carrer Major 50-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-50-52 | XIX | <p>Edifici de dues plantes i dos cossos. Es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer i segon pis.<br /> <br /> La teulada és a dos vessants de peces àrabs, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> La façana principal, que està pintada de groc i blanc en els elements que l'emmarquen, és plana, i es troba segmentada per línies horitzontals com a elements decoratius simples i motllures de separació senzilles que es troben entre planta baixa, planta primera i planta segona.<br /> <br /> El fris de la cornisa està reforçat per una motllura volada.<br /> <br /> Els buits estan tots emmarcats i emmotllurats al primer i segon pis. En planta baixa, només emmarcats. Destaquen els balcons, amb peanyes protegides per baranes amb brèndoles de forja decorades, amb més ornamentació en la planta primera que en la segona. L'antiga porta d'accés, de traça vertical i finestra corba que està traçada per sobre de la porta, presenta la data de la construcció: 1878.<br /> <br /> A esquerra hi ha l'antiga porta, més ampla, probablement destinada a un antic negoci, amb llinda d'arc escarser. La porta de la dreta ha estat recentment reformada, amb l'afegit d'una marquesina amb teula àrab.</p> | 08068-211 | c/ Major, 50-52 | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957692,1.9550575 | 412646 | 4583220 | 1878 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 68056 | C/ Major, 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-50 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial recomana recuperar les proporcions de les obertures a la planta baixa; el segon pis s'ha aixecat recentment respectant aquesta normativa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i de tres nivell d'alçat (pb + 2p) que conserva els trets més essencials de l'arquitectura popular sitgetana pròpia del casc urbà de la vila. La seva façana s'estructura en base a dos eixos verticals d'obertures, que corresponen a dues grans portes a la planta baixa -molt modificades respecte del seu disseny original- i dos balcons a cadascun dels pisos superiors. Aquests darrers disposen de volada d'obra de perfil metàl·lic i de baranes conformades per barrots simples. En el coronament s'identifica un fals ràfec de teules i la barana d'obra llisa del terrat de la finca.</p> | 08270-178 | c/ Major, 50 | 41.2364500,1.8101100 | 400286 | 4565688 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-68056-foto-08270-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-foto-08270-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68056-68056-foto-08270-178-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68004 | C/ Major, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Segons la normativa del Pla Especial aquest edifici és enderrocable. | Edifici que no presenta elements arquitectònics ni de caràcter històric d'especial interès. Es tracta d'una finca construïda a dos vents i amb quatre nivells d'alçat (pb + 2p + àtic) que, en un intent d'integració escassament reeixit, incorpora a la composició actual els carreus de pedra que conformen l'angle existent entre les seves dues façanes i els brancals i les llindes de pedra de les obertures preexistents del primer pis, notablement desvirtuades per la fusteria interior que imita l'arquitectura d'una finestra geminada o amb mainell. | 08270-146 | c/ Major, 5 | 41.2354100,1.8113300 | 400387 | 4565571 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68004-foto-08270-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68004-foto-08270-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68021 | Casa Josep Planas i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-planas-i-robert | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se de la reforma d'una finca construïda l'any 1822, la composició esdevé un bon exemple d'arquitectura noucentista, ordenada en dos eixos verticals i amb un llenguatge formal que combina el maó massís i la decoració de rajola ceràmica amb gran senzillesa. A la planta baixa s'identifiquen dues portes rectangulars, una d'elles de grans dimensions i que presenta els brancals conformats per carreus de pedra, a l'igual que la llinda, al centre de la qual figura la data de 1822. A la banda esquerra se situa una segona porta, de dimensions més reduïdes, realitzada amb maó massís i emmarcada per un fris de rajoles ceràmiques vidrades, de color verd, decorades amb motius florals. El mateix fris s'aplica a l'emmarcament de les dues obertures que tenen sortida al balcó corregut del pis principal. Aquest està conformat per una volada d'obra, amb el perfil decorat novament pel mencionat fris ceràmic. Pel que fa a la barana de ferro, alterna barrots simples i helicoïdals i disposa de diferents panells de volutes. A la segona planta se situen dues obertures geminades conformades per arcs rebaixats de maó massís, que en l'ampit presenten el referit vidrat verd. Finalment, el coronament disposa d'un fris de petites rosasses de ceràmica, igualment vidrades en el color verd intens. La volada o fals ràfec se sustenta sobre un conjunt de cartel·les de maó i en darrer terme s'identifica una barana d'obra amb trams de traceria ceràmica. | 08270-163 | c/ Major, 49 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2365000,1.8096300 | 400246 | 4565694 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68021-foto-08270-163-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68055 | C/ Major, 48- C/ Àngel Vidal, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-48-c-angel-vidal-10 | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | El Pla Especial obliga a conservar la façana. El segon pis s'ha afegit recentment seguint aquesta mateixa normativa. | <p>Edifici situat entre mitgeres i que disposa d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb un únic eix d'obertures que es correspon amb una porta en la planta baixa i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La porta de la planta inferior està conformada per una llinda en forma d'arc de mig punt adovellat i brancals d'obra, o de pedra arrebossada. Pel que fa als balcons dels pisos superiors, aquests mostren volades d'amplada decreixent, probablement d'obra, amb els perfils motllurats. Les baranes metàl·liques són de ferro i estan constituïdes per barrots simples de secció circular. En el coronament de la façana s'identifica una petita cornisa i la barana d'obra, llisa, del terrat transitable de la finca. La finca disposa d'una façana posterior que correspon al c/ Àngel Vidal nº 10 i que consta d'una única obertura en planta baixa -a la que s'accedeix per un tram d'escala de tres graons- i que mostra un tancament de reixa metàl·lica. Aquesta porta comunica amb el pati posterior de l'edifici, l'anomenat 'Pati Blau', pel color en què estan pintades les parets mitgeres que el delimiten pels costats. Es tracta d'un espai descobert i enjardinat, que disposa de dos accessos des del local comercial de la planta baixa i que permet analitzar el frontis posterior dels habitatges de l'immoble, cadascun dels quals obre un balcó ampitat al mencionat pati. En el nivell de la planta baixa s'identifica també una fornícula, amb emmarcament motllurat, que conté una figura religiosa.</p> | 08270-177 | c/ Major, 48- c/ Àngel Vidal, 10 | <p>Aquest edifici va ser la residència de Genís Muntaner, amic de Santiago Rusiñol. El popular 'pati blau' constitueix un dels escenaris més freqüents de la pintura sitgetana. El propi Rusiñol va pintar dos quadres amb aquest títol, un dels quals es pot veure exposat al Museu del Cau Ferrat; l'altre pertany a la col·lecció del Monestir de Montserrat.</p> | 41.2364400,1.8101700 | 400291 | 4565687 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-alella0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-foto-08270-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68055-foto-08270-177-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68054 | C/ Major, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-46 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | La normativa del Pla Especial permet enderrocar aquest edifici. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p) i un únic eix d'obertures conformat per una àmplia porta a la planta baixa, que dóna accés al local comercial, i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La finca disposa també d'un terrat transitable. En general, l'immoble conserva els trets bàsics de l'arquitectura popular del centre urbà sitgetà.</p> | 08270-176 | c/ Major, 46 | 41.2363800,1.8101600 | 400290 | 4565681 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-68054-foto-08270-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-foto-08270-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68054-68054-foto-08270-176-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68020 | Casa Salvadora Font de Dalmau. Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvadora-font-de-dalmau-can-font | Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11974 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial és obligat conservar la façana íntegrament. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p). Malgrat tractar-se d'una obra projectada per Salvador Vinyals, la seva composició es caracteritza per l'ús de fórmules més manieristes que renaixentistes, derivades del repertori formal habitual de grans figures italianes com Paladi i Serli. La planta baixa està treballada íntegrament en pedra, mentre que en els pisos superiors es combina el revestiment -que imita un parament de maó massís- amb la pedra emprada en els elements arquitectònics i en les dues pilastres dels extrems que emmarquen la composició. Dominen les visuals horitzontals que es veuen emfatitzades per la balconada del primer pis i pel joc d'elements de cornisament. A la planta baixa s'identifiquen dues obertures amb forma d'arc rebaixat; es tracta, concretament, d'una porta i una finestra amb els brancals i les llindes conformades per carreus de pedra motllurats. La finestra disposa també d'ampit i de barana metàl·lica profusament decorada amb palmetes, volutes i elements geomètrics. L'element més singular del frontis és, però, el balcó que se situa en el pis principal, conformat per una volada que s'estén en tota l'amplada de la façana; està realitzada amb llosanes de pedra amb el perfil graonat i se sustenta sobre cinc mènsules en forma de voluta. Disposa també d'una barana metàl·lica, de fundició, que presenta els barrots decorats per elements geomètrics situats en la zona del sòcol i sota el passamà. L'obertura que dóna accés a aquest balcó ocupa una posició central i presenta forma rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra que sobresurten lleugerament del plom del mur, tot i que recuperen la seva línia en la seva cara interna. La llinda descansa sobre dues columnes jòniques i està decorada amb rosasses en relleu. Just sobre d'ella s'identifica una voluminosa cornisa motllurada, decorada amb antefixes en els extrems i coronada amb una rosassa situada en el centre. En el segon pis es localitza una doble obertura sense cap element decoratiu, de forma rectangular i amb un pilar central. El frontis clou amb una cornisa motllurada suportada per permòdols i, probablement, amb la barana que delimita el terrat transitable de la finca. | 08270-162 | c/ Major, 45 | Amb data de 2 de novembre de 1898, Salvadora Font de Dalmau, propietària d'un terreny en el casc urbà de Sitges, s'adreçà a les autoritats municipals per tal d'obtenir la llicència necessària per a construir en ell una casa. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte Salvador Vinyals, segons consta als plànols que conté l'expedient administratiu; el permís d'obres va ser concedit aquell mateix dia (Arxiu Històric de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2364300,1.8097800 | 400258 | 4565687 | 1898 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68020-foto-08270-162-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 116|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 58176 | Rectoria de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc | XIX | <p>La rectoria està adossada al nord de l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats, entre el carrer Major -per on té l'accés principal- i el carrer de les Escoles. Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per un volum rectangular, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur, i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada a l'est i al carrer Major, presenta dues cantonades diferenciades integrades al mur de càrrega denotant tres fases de construcció. A la part de l'esquerra, s'observa una obertura ovalada emmarcada amb carreus motllurats a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La part central presenta un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, un balcó emmarcat amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. A la part de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada, ampit motllurat i la data de 1807, junt amb una creu intercalada, inscrita a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana nord presenta a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal de grans dimensions, ambdós moderns. Al primer pis s'hi observen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, les dues de l'esquerra també amb ampit motllurat, i una finestra tapiada amb carreus de grans dimensions. A les golfes hi ha una petita finestra emmarcada amb maó. De l'extrem dret de la façana, a nivell de primer pis, sobresurt una passarel·la elevada de pedra i barana de ferro, que comunica amb el pou de pedra de planta quadrada que es troba a uns metres de l'edifici. La façana oest presenta discontinuïtat en les teulades, a diferència del que passa a la façana principal, on els diferents cossos de l'edifici comparteixen coronament. En la part esquerra, on la teulada sobresurt més cap enfora, s'observa a nivell de primer pis un balcó emmarcat amb pedra bisellada que dóna accés a la passarel·la que condueix al pou, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i ampit motllurat. A la part de la dreta s'observa, a nivell de primer pis, un balcó emmarcat amb pedra bisellada reformat, una finestra de nova obertura i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. Entre les dues parts sobresurt una estructura de maó amb teulada d'una vessant. L'edifici de la rectoria queda totalment adossat a l'església d'una manera irregular, adaptant-se a les diferents parts de l'església. En les façanes nord i oest, l'edifici queda protegit del carrer per un mur de pedra i formigó que arriba a alçades de prop de dos metres.</p> | 08171-152 | c/ Major, 43. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La Rectoria va ser edificada probablement entre la segona meitat del segle XVIII i els inicis del segle XIX ( hi ha una llinda datada l'any 1807 en una de les finestres del primer pis, que tant podria pertànyer al cos primitiu de l'edificació com a una ampliació), posteriorment a la construcció de l'església parroquial de Sant Vicenç (primera meitat del segle XVII) i a l'incendi del poble per les tropes felipistes (1714). L'edifici va quedar pràcticament inhabitable després d'un atac en el marc de les guerres carlines l'any 1837, i fins 10 anys més tard no va poder ésser rehabilitat completament.</p> | 42.0094100,2.0296500 | 419649 | 4651276 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58176-foto-08171-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58176-foto-08171-152-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 68053 | Casa Vidal Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vidal-ribas | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació de la façana i aconsella la remodelació de l'obertura de la botiga de la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres plantes (pb + 2p) i dues obertures en cadascuna d'elles. El parament exterior presenta un revestiment de morter que imita una obra regular de carreus de pedra. En la planta baixa les obertures existents són rectangulars i de disseny convencional; donen accés a l'interior de l'edifici i a la botiga que ocupa aquest ras. En el primer pis s'identifiquen dos balcons, amb volada d'obra de perfil motllurat i barana metàl·lica que intercala barrots helicoïdals. Les obertures són rectangulars i disposen a la zona de la llinda d'una franja esgrafiada amb motius circulars i espirals. Aquesta decoració s'aplica també sobre les finestres del segon pis i entre els òculs de ventilació de la solera. El coronament consta d'un fris de dentellons i d'un fals ràfec, sobre el qual se situa la barana d'obra llisa del terrat.</p> | 08270-175 | c/ Major, 42 | <p>L'autor de l'edifici, Enric Sagnier i Vilavecchia, va néixer a Barcelona l'any 1859 i va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Va obtenir tres vegades el premi al millor edifici convocat per l'Ajuntament de Barcelona i és autor d'obres destacades en aquesta ciutat, entre elles l'edifici de la Caixa d'Estalvis de la Via Laietana. A Sitges va projectar diferents cases, algunes d'elles d'estil plenament neogòtic i d'altres d'estil noucentista.</p> | 41.2363000,1.8103600 | 400307 | 4565671 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68053-68053-foto-08270-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68053-foto-08270-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68053-foto-08270-175-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Enric Sagnier i Vilavecchia | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 68019 | C/ Major, 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-41 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII-XVIII | El Pla Especial permet la construcció d'un segon pis, sempre i quan es traslladi la tortugada al nou coronament. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres, i de tan sols dues plantes d'alçat (pb + 1p), que conserva alguns elements propis de l'arquitectura civil sitgetana datable en època moderna, en els segles XVII i XVIII. Tanmateix, la fesomia original de l'immoble ha estat desvirtuada per reformes posteriors, especialment per la remodelació de les obertures existents, la majoria de les quals no presenten una entitat física ni històrica destacable. L'element més significatiu del frontis és, sens dubte, una de les finestres que es localitza en el primer pis, constituïda íntegrament per material petri. Els brancals presenten els carreus disposats en forma de pinta, mentre que la llinda i l'ampit són monolítics; totes les peces mostren l'angle interior motllurat. També és original la tortugada de teules que corona el frontis i que recull les aigües pluvials de la coberta. | 08270-161 | c/ Major, 41 | 41.2363000,1.8098700 | 400266 | 4565672 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68019-foto-08270-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68019-foto-08270-161-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 12 que inclou diferents exemples d'arquitectura sitgetana representativa del segles XVIII i XIX i altres construccions més recents, però significatives com a fites urbanes del centre de la vila. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 58077 | Cal Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duran | XVIII | <p>Cal Duran és una casa de grans dimensions ubicada a la cantonada entre el carrer Major, a l'altura de l'església parroquial de Sant Vicenç, i el Cantó del Botiguer. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per dos volums de planta pràcticament quadrada alineats seguint la direcció del Cantó del Botiguer. Els dos volums estan construïts amb maçoneria de pedra, arrebossada en algunes parts, i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada del volum principal, afectada per la torre que sobresurt al quadrant sud-oest de la teulada, forma tres vessants, dos de les quals desaigüen al carrer; la del volum adossat a l'est és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum principal, amb façana tant al Cantó del Botiguer com al carrer Major, està format per planta baixa i dos pisos, tot i que a l'extrem que fa cantonada sobresurt una torre quadrada que conté un nivell més. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer Major, presenta a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció 'PERA JOAN BORRELLAS / 17 35' junt amb una creu intercalada a la data, a la llinda. El primer pis està ocupat per una balconada que s'estén de punta a punta de la façana. S'hi accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals s'observa una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada. A partir del primer pis es separa el cos de la torre a través d'una cantonada diferenciada, quedant el nivell del segon pis de la part esquerra emmarcat amb una imposta de pedra. En aquesta part esquerra del segon pis hi ha una única finestra, reformada, geminada i de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. A la part dreta, que correspon a la torre, hi ha una finestra geminada de forma rectangular, emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al tercer pis. La torre queda coronada amb merlets i una reixa de ferro. A la façana sud, que dóna al Cantó del Botiguer, s'observen els diferents volums que componen l'edifici. En el volum principal, a l'esquerra, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis. A partir del primer pis es separa el cos de la torre d'idèntica manera a la façana principal. En el cos de la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra a nivell de segon pis, i en el de l'esquerra, que correspon a la torre, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra, ambdues a nivell de tercer pis. Adossat a la dreta del volum principal hi ha un altre volum de dimensions semblants, amb la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'única façana que té sortida al carrer conté dues finestres reformades i un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. A partir del segon pis comencen els pilars que sostenen la teulada, un a cada extrem i un altre al centre, i que estan formats per carreus treballats, semblants als d'una cantonada diferenciada però més amples. Al segon pis hi ha una petita finestra situada dins dels carreus treballats del pilar esquerre, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra i una eixida formada per tres obertures a la part dreta, la central rectangular i de majors dimensions i les laterals acabades en corba. El tercer pis queda totalment obert, i només s'hi observen els tres pilars de pedra que arriben fins a la teulada, amb diverses motllures a la part superior, i una barana de fusta.</p> | 08171-53 | c/ Major, 40. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>La casa de cal Duran va ser edificada durant la primera meitat del segle XVIII per Pere Joan Borrellas, tal com ho indica la llinda de la porta principal, amb inscripció datada l'any 1735. Es tracta, per tant, d'una de les primeres cases reconstruïdes després que el poble fos incendiat per les tropes felipistes l'any 1714. Per tant, és força probable que ja existís una casa en aquest punt abans de 1714.</p> | 42.0088400,2.0298100 | 419662 | 4651213 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58077-foto-08171-53-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Adossat al segon volum hi ha un cobert d'un pis menys d'alçada que segueix la vessant de la teulada del segon volum. Està sustentat per pilars de pedra i permet que l'eixida del segon pis tingui sortida lateral a través de dues grans obertures d'arc rebaixat. Antigament, a la cantonada entre el Cantó del Botiguer i el Passeig del Lluçanès, hi havia la glorieta de cal Duran, una construcció modernista que va ser aterrada a finals de la dècada de 1970. Actualment l'espai on s'ubicava la glorieta està ocupat per un bloc de pisos modern. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 98106 | Pastisseria Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-permanyer | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</p> | XIX | S'han afegit elements funcionals nous vinculats al negoci de pastisseria. | <p>La pastisseria ocupa els baixos de l'edifici de cos, que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el mobiliari que forma els antics aparadors del negoci. És de fusteria amb vidres transparents per tal de fer visibles els productes col·locats en algunes lleixes, i portes i calaixos presenten els tiradors de poms de porcellana. Destaca a la part superior la fusta decorada per ornamentació vegetal i geomètrica, a banda i banda del motiu principal que decora la botiga: una estampa de la Verge de la Immaculada Concepció, col·locada en un vidre negre rectangular, i flanquejada a ambdós costats pel nom gravat en lletres majúscules daurades a les vores: 'PASTELERIA PERMANYER'.</p> | 08068-406 | c/ Major, 38 - baixos | <p>La història de la pastisseria comença amb el Francesc Permanyer Sabadell, qui va néixer a Molins de Rei l'any 1863. Era fill de Francesc Permanyer, originari de Sentmenat, i de Teresa Sabadell, qui havia estat veïna de Barcelona. L'any 1885, ja establert a Cervelló, ell i la seva esposa, Josepa Villar i Poch, van iniciar una pastisseria a la població. La seva activitat comercial no es limitava només als pastissos i confiteria, sinó que també abastava l'adrogueria. A més, davant la manca d'una farmàcia a Cervelló, van començar a vendre herbes remeieres i alguns medicaments, un servei que van oferir durant molt de temps.</p> <p>El fill de Francesc i Josepa, Antoni Permanyer Villar, nascut a Cervelló, va assumir la direcció de la pastisseria després de la mort del seu pare, amb l'ajuda de la seva germana Angelina. Antoni era molt estimat al poble, conegut per ser un amic de tothom.</p> <p>Després de treballar a l'obrador de la pastisseria, sovint se'l veia a l'antic Ateneu cervellonenc jugant a billar, una de les seves grans aficions. També era un excel·lent violinista i un gran amant de la música. A la dècada de 1940, Antoni va conèixer Matilde Rodón Marimon, de Molins de Rei, amb qui es va casar l'any 1945. Del seu matrimoni va néixer Pepita Permanyer Rodón, qui durant molts anys va gestionar el negoci familiar, especialment a partir de l'any 1961, quan el seu pare va morir, amb el suport del seu marit, Manel Alonso, fins que va passar a mans d'altres propietaris.(Llurba, 2018: 82-83).</p> | 41.3957000,1.9545086 | 412600 | 4583212 | 1885 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una botiga molt antiga en el context urbà de Cervelló.Amb el pas dels anys, els descendents de Francesc i Josepa van continuar el negoci familiar, tot i que avui dia la pastisseria fundada a finals del segle XIX, coneguda com a Pastisseria Permanyer, té uns altres propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 68018 | C/ Major, 37 - C/ Mossèn Fèlix, 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-37-c-mossen-felix-1-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial considera obligada la conservació íntegra de la façana. | Edifici construït a dos vents i que presenta un nivell d'alçada que correspon a tres plantes (pb + 2p), malgrat que el frontis lateral s'adapta a la pendent de la via pública, desenvolupant un ras més. La composició del frontis principal denota característiques properes a les formulacions neoclassicistes, especialment pel que fa al tractament dels balcons i del coronament; destaca també l'ús de franges motllurades per a indicar els diferents nivells de forjat. La façana principal és la que afronta al c/ Major i disposa de dos eixos verticals d'obertures. La planta baixa consta d'una porta de disseny convencional -que permet accedir als pisos superiors- i d'una finestra ampitada, amb brancals i llinda de pedra, que segueix el model del tradicionals 'quartos de reixa' sitgetans. En els pisos superiors s'identifica un balcó i una finestra, de forma rectangular i amb els brancals i les llindes d'obra. Les volades del balcó són, no obstant, de llosanes de pedra motllurades, i les baranes metàl·liques estan decorades amb sanefes d'oves situades en el sòcol i sota el passamà. El coronament consta d'una cornisa motllurada, molt desenvolupada, i d'una barana d'obra, llisa, que probablement delimita un terrat transitable. Pel que fa a la façana lateral, en aquest frontis no s'estableix una composició que indiqui l'existència d'un projecte arquitectònic pròpiament dit, i les obertures existents -la majoria d'elles sense una entitat física remarcable- es distribueixen de manera un tant arbitrària. Destaca únicament un balcó amb volada d'obra i una finestra ampitada, amb reixa de perfil semicircular, que es localitzen a l'alçada del primer pis (corresponent a la planta baixa de la banda del c/ Major). | 08270-160 | c/ Major, 37 - c/ Mossèn Fèlix, 1-5 | 41.2362800,1.8100900 | 400284 | 4565670 | 1846 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68018-foto-08270-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68018-foto-08270-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68018-foto-08270-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 11 que inclou tres cases del c/ Major que es consideren bons exemples de l'arquitectura residencial d'aquest eix vertebrador del centre sitgetà i que presenten una unitat tipològica, malgrat petites diferències ornamentals. | 98|99|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68052 | Casa Joan Tarrida i Ferratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-tarrida-i-ferratges | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana. | <p>Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb dues obertures en cadascun d'ells. La composició s'organitza en base a diferents eixos verticals definits per l'ordenació de les obertures i per les pilastres que flanquegen el conjunt del frontis. El treball de les línies horitzontals s'estableix a partir de la presència d'un balcó corregut en el primer pis i de l'ús de cornises intermitges i d'altres elements del coronament. En general, es tracta d'un immoble que correspon a les primeres etapes de l'obra de l'arquitecte Salvador Vinyals, en les que utilitza el repertori neoclàssic amb gran llibertat, especialment pel que fa a les seves proporcions. La planta baixa presenta un sòcol de pedra, i la resta del parament treballat amb franges horitzontals. S'identifiquen dues obertures corresponents a una porta i una finestra, aquesta darrera emplaçada a la banda esquerra. Ambdues mostren els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta i amb els angles interiors motllurats. La zona de les llindes presenta un relleu amb motius florals i geomètrics, molt elaborat, que ocupa l'espai entre les mènsules que suporten la volada del balcó del primer pis. A la planta principal, el balcó corregut disposa d'una volada de llosanes de pedra de perfil motllurat. La barana de ferro, de fundició, està conformada per barrots amb un disseny força complex, a base de formes geomètriques aïllades. Pel que fa a les obertures que tenen accés a la volada, presenten els brancals dissenyats com a pilastres amb capitells mixtes i suporten una llinda llisa, decorada per florons en els extrems i coronada per un guardapols de forma triangular que, de fet, és una reformulació del clàssic frontó. El forjat del segon pis es tradueix a la façana mitjançant una cornisa motllurada. En el segon pis se situen dues finestres que estan conformades per pilastres d'idèntic disseny a les del primer pis i que, en aquest cas, suporten directament la primera cornisa del coronament. Aquestes finestres disposen de baranes metàl·liques amb un disseny molt elaborat a base de cercles, volutes i espirals. El coronament de la façana consta d'un fris decorat amb oves en relleu, entre les quals apareixen intercalats els permòdols estriats que suporten la gran cornisa motllurada sobre la qual se situa la barana d'obra llisa del terrat transitable de l'edifici.</p> | 08270-174 | c/ Major, 36 | <p>L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2362700,1.8105300 | 400321 | 4565668 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68052-68052-foto-08270-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68052-foto-08270-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68052-foto-08270-174-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 47380 | Cal Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garet | <p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIX | <p>Casa situada al nucli antic, al costat de la Plaça Major. És una casa de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent i al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb cantoneres de pedra ben tallades i amb les obertures de portes i finestres de maó, excepte la porta principal que té llinda de pedra tallada amb la cara inferior en forma d'arc rebaixat i el símbol marià tallat a la part central. La façana principal és simètrica, amb porta al mig, balcó central al pis i finestra a cada banda. L'obertura d'una porta de garatge a un costat ha desfet la simetria. Al mur d'aquesta casa es conserva alguna de les antigues creus de fusta del viacrucis.</p> | 08070-122 | c/ Major, 35 | <p>L' estructura d'aquesta casa ens mostra una construcció recent i en consonància pamb l'època de creixement del nucli durant el segle XIX. Per informació dels propietaris sabem que la casa la va fer construir Antoni Garet i Junclar a finals del segle XIX, cap a 1893; aquest era el propietari i hereu en aquell moment del mas Garet i de totes les propietats que en depenien d'aquell mas, però ho va perdre tot en un afer pel pagament d'un deute. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).</p> | 41.8254500,2.1752400 | 431509 | 4630725 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47380-foto-08070-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47380-foto-08070-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-02-06 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 68017 | C/ Major, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-35 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial cal conservar íntegrament la façana. | Casa situada entre mitgeres i amb un alçat de tres plantes (pb + 2p) en cadascuna de les quals presenta dues obertures. En general, el frontis mostra una barreja d'elements propis de l'arquitectura popular i d'altres més propers a les composicions neoclàssiques, com l'ús de faixes motllurades per a indicar els forjats interiors, el disseny dels balcons i de la cornisa del coronament. A la planta baixa s'identifiquen dues portes rectangulars; una de les quals -de menors dimensions- dóna accés a l'escala de veïns, i una altra que comunica amb un local comercial; aquesta darrera presenta els brancals i la llinda conformats per carreus de pedra. En el primer i segon pis es localitzen un balcó i una finestra, igualment de forma rectangular, que redueixen sensiblement les seves dimensions, així com disminueix l'amplada de la volada del balcó, realitzada a base de llosanes de pedra que presenten el perfil frontal bisellat i els laterals graonats. La barana metàl·lica és de fundició i mostra volutes en el sòcol i sota el passamà. Pel que fa al coronament del frontis, destaca la cornisa motllurada i la barana del terrat de la finca, conformada per dos trams de balustres suportats per pilars quadrangulars. | 08270-159 | c/ Major, 35 | 41.2362500,1.8101400 | 400288 | 4565666 | 1847 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68017-foto-08270-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68017-foto-08270-159-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 11 que inclou tres cases del c/ Major que es consideren bons exemples de l'arquitectura residencial d'aquest eix vertebrador del centre sitgetà i que presenten una unitat tipològica, malgrat petites diferències ornamentals. | 98|99|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68051 | Casa Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sarda | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial estableix l'obligatorietat de conservar la façana i de modificar les proporcions de les dues portes de la planta baixa. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Edifici construït entre mitgeres que presenta un alçat de tres pisos (pb + 2p). El llenguatge arquitectònic es caracteritza per la combinació de diferents materials, -en aquest cas, maó massís, rajola i ferro-, essent aquest un dels trets essencials de les tendències eclecticistes. A la planta baixa s'identifiquen dues portes de dimensions molt dissemblants que, probablement, són resultat d'una reforma posterior a l'aixecament de la finca. La porta més gran, que se situa a la banda dreta, dóna accés a un local comercial i presenta els brancals i la llinda resseguits per una senzilla motllura. En el primer pis es localitza un balcó corregut, conformat per una volada de perfil metàl·lic suportada per tornapuntes de ferro que presenten un disseny elaborat en forma d'espiral. El sotabalcó està realitzat amb rajoles vidrades de color verd intens. La barana també és metàl·lica i mostra barrots simples de secció quadrangular, amb una decoració puntual a base de panells de volutes confrontades. Les dues obertures que tenen accés a la volada són de forma rectangular i de disseny convencional; entre elles s'identifica un plafó de rajoles policromes de temàtica religiosa. Al segon pis se situa una galeria constituïda per quatre arcs rebaixats, de maó massís disposat a sardinell, que descansen sobre pilars quadrangulars, amb impostes motllurades; l'ampit, corregut, també és motllurat. En el coronament s'identifica el registre de petites obertures que faciliten la ventilació de la solera del terrat, així com una cornisa de maó i un fals ràfec.</p> | 08270-173 | c/ Major, 34 | 41.2362700,1.8105900 | 400326 | 4565668 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68051-68051-foto-08270-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68051-foto-08270-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68051-foto-08270-173-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 47337 | Cal Barber / Cal Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-cal-vilafort | <p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XVII | <p>Conjunt format per dues cases actualment unides, de planta baixa i dos pisos cobertes amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. La façana presenta una estructura simètrica, amb dues portes fruit d'una recent rehabilitació, tot i mantenint algunes de les llindes i la ubicació de les obertures. La porta principal de la casa Vilafort conserva una llinda rectangular de pedra amb la inscripció GIASCINTO FALGUERAS 1686 i el crismó coronat per una creu a la part central de la inscripció. La llinda es troba recolzada sobre dos muntants de pedra i el conjunt presenta una motllura a la cara exterior de la obertura. Durant la rehabilitació es va trobar una llinda que en la cara interna tenia una talla d'una cara amb un forat a la boca, possiblement una gàrgola que no es va acabar instal·lant a la casa i que es va re-utilitzar. Els propietaris actuals l'han posat a la façana com a ornamentació.</p> | 08070-79 | c/ Major, 33 i c/ de Vic, 4 | <p>El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església.</p> | 41.8257800,2.1754400 | 431526 | 4630762 | 1686 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47337-foto-08070-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47337-foto-08070-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47337-foto-08070-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 68016 | C/ Major, 33 - C/ Pau Barrabeig, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-33-c-pau-barrabeig-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta de les dues façanes. | Edifici construït a dos vents, que disposa de tres plantes (pb + 2p) a la façana del c/ Major i d'un nivell més en el frontis lateral, on el ras inferior s'articula en dos nivells per tal d'adaptar-se a la inclinació de la via pública; l'angle existent entre ambdues façanes està realitzat amb carreus de pedra, mentre que la resta del parament exterior està arrebossat. Pel que fa a la seva composició, l'immoble respon als trets característics de l'arquitectura residencial d'inspiració neoclàssica, tot i que destaca la seva austeritat ornamental. Els eixos d'obertures marquen les línies verticals, mentre que l'horitzontalitat es ressalta per l'ús de cornises intermitges i pels elements del coronament. La façana principal és la que obre al c/ Major, malgrat les seves reduïdes dimensions. A la planta baixa s'identifica un sòcol de pedra i dues portes, una emplaçada a la banda esquerra, amb brancals i llinda de pedra -aquesta darrera amb forma d'arc rebaixat, en la clau de la qual es llegeix la data de 1832- i una altra al costat esquerre, amb forma rectangular i doble llinda, avui desvirtuada per la instal·lació d'un caixer automàtic. En els pisos superiors el mur exterior mostra un revestiment de morter de coloració rosada que imita un parament regular de carreus. Els nivells apareixen clarament jerarquitzats en funció de l'alçada dels forjats, de les dimensions de les obertures i de l'amplada de la volada dels balcons. A cada nivell s'identifica un balcó i una finestra rectangulars, amb brancals i llindes de pedra que sobresurten lleugerament del plom del mur. Les volades dels balcons són d'obra i presenten el perfil graonat, mentre que les baranes, de fundició, mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. El coronament del frontis consta d'una cornisa motllurada, de notable volum, i de la barana d'obra llisa del terrat de la finca; l'absència de solera concorda amb la cronologia de la construcció de la finca en la primera meitat del segle XIX. A la façana lateral del c/ Pau Barrabeig, cada pis presenta una solució específica pel que fa al nombre i al tipus d'obertures existents. El nivell inferior de la planta baixa disposa de quatre finestres de dimensions dissemblants, que s'adapten al semisoterrani, i d'una porta que permet accedir als pisos de l'immoble. El segon nivell d'aquesta planta està configurat com un ampli entresòl i consta de quatre finestres de disseny complex, ja que són rectangulars i estan conformades per brancals i llindes de carreus de pedra i per un ampit troncocònic. Tanmateix, aquesta forma s'adapta a un marc de fusta, amb forma d'arc rebaixat, que actua com a suport d'un vitrall policrom decorat amb temàtica floral. Finalment, les reixes metàl·liques d'aquests finestres presenten el perfil semicircular. En el primer pis s'identifiquen tres balcons amb el mateix disseny que els de la façana principal, si bé un d'ells està actualment cegat. El darrer nivell consta únicament de finestres. | 08270-158 | c/ Major, 33 - c/ Pau Barrabeig, 2 | 41.2362200,1.8102300 | 400296 | 4565663 | 1832 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68016-foto-08270-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68016-foto-08270-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68016-foto-08270-158-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 11 que inclou tres cases del c/ Major que es consideren bons exemples de l'arquitectura residencial d'aquest eix vertebrador del centre sitgetà i que presenten una unitat tipològica, malgrat petites diferències ornamentals. | 119|98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68050 | Casa Josep Boniquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-boniquet | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial insta a conservar la façana, tot modificant les proporcions de l'obertura existent a la planta baixa. | <p>Edifici construït entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb un únic eix d'obertures en el c/ Major, on se situa la façana principal. L'element més destacat de la composició és l'ús de material ceràmic i la seva combinació amb el material de ferro. Es tracta d'un disseny de gran senzillesa i austeritat. A la planta baixa s'identifica una porta amb forma d'arc rebaixat, les dimensions de la qual no estan proporcionades respecte de l'amplada total del frontis; en l'actualitat, aquesta obertura comunica amb un local comercial i l'aspecte que mostra pot atribuir-se a una modificació posterior a l'aixecament de l'edifici. Al primer pis se situa un balcó amb volada de perfil i tornapuntes metàl·lics, realitzat amb rajoles policromes amb decoració de sanefes. La barana, igualment de ferro, presenta barrots helicoïdals intercalats i en els angles. Pel que fa a l'obertura del balcó, de forma rectangular, disposa de sòcol i de guardapols ceràmic, a base de rajoles vidrades de color verd intens. De la mateixa manera, la finestra que es localitza en el darrer pis de la façana disposa d'aquesta decoració en l'ampit i en l'emmarcament superior. El coronament presenta una senzilla franja de rajoles de les mateixes característiques anteriorment descrites i el ràfec de la coberta de teules.</p> | 08270-172 | c/ Major, 32 | <p>L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2362900,1.8107000 | 400335 | 4565670 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68050-68050-foto-08270-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68050-68050-foto-08270-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68050-foto-08270-172-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 47355 | Antic pedrís de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pedris-de-can-xarina | <p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.</p> | <p>Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys.</p> | 08070-97 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | <p>El pedrís era un banc de pedra que s'ubicava a la façana de les cases i que servia com a punt de trobada de veïns i de relació social. A Collsuspina cada casa disposava del seu pedrís. A més de ser punt de reunió, per jugar la mainada o descansar, hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís.</p> | 41.8258600,2.1748200 | 431474 | 4630771 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47355-foto-08070-97-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | <p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.</p> | XVI | Està escapçat per la part inferior | <p>A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut.</p> | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | <p>L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.</p> | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 1761 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/