Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47261 | Cal Xarina / antic Hostal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina | <p>Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història.</p> | XVI | <p>Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de 'alevado' (alabado) i de 'san' (santo), en francès es diu 'loué' i 'saint'. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics.</p> | 08070-3 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | <p>L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.</p> | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2026-01-23 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 68003 | C/ Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana, inclòs el plafó ceràmic del segon pis; aconsella, però, la transformació de la gran obertura existent a la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres, amb un alçat de tres nivells (pb + 2p) i dues obertures en cadascun d'ells. Totes elles són rectangulars i no presenten una entitat arquitectònica significativa ni un valor històric remarcable. En la planta baixa s'identifica una gran porta que ocupa bona part del frontis d'aquest ras; dóna accés a un espai apte per a garatge o local comercial, avui dia en obres. La porta que permet accedir als pisos superiors és de reduïdes dimensions i se situa a la banda dreta de la planta. El primer pis consta d'un balcó corregut de disseny convencional, amb volada d'obra, que mostra la part inferior decorada per rajoles que reprodueix un motiu geomètric que crea l'efecte d'escates, i barana metàl·lica amb barrots de ferro decorats per motius geomètrics circulars i aïllats. A la segona planta són visibles dues finestres. L'element més destacat de la façana és el plafó de rajoles policromes, amb emmarcament en forma d'arc de mig punt, que se situa a l'alçada del segon pis i en el que es representa la torre de les hores amb escenes populars. En el coronament, se situa un fals ràfec de teulada i la barana del terrat transitable de l'edifici, en la que s'alternen trams calats amb pilars d'obra. | 08270-145 | c/ Major, 3 | 41.2352700,1.8114100 | 400393 | 4565556 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68003-foto-08270-145-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fosat. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68015 | C/ Major, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-29 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial s'ha de conservar estrictament la façana, fent les restauracions adients. | Finca de veïns construïda entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p). Es tracta d'una solució tècnica i estètica original dins de l'arquitectura civil de mestre d'obres sitgetana, en la que cada planta rep un tractament específic, assolint, no obstant, un conjunt de notable harmonia. Destaca el joc cromàtic que s'estableix a partir de l'ús de diferents tipus de rajoles. La planta baixa disposa d'un sòcol de rajoles policromes que, en conjunt, reprodueixen el tradicional motiu d'escata de peix i que mostra un perfil irregular, en forma de merlets. En aquest ras s'identifiquen quatre obertures rectangulars que es corresponen a tres finestres enreixades i una porta, ordenades segons l'esquema finestra-finestra-porta-finestra. La major càrrega decorativa de la composició es concentra en el primer pis, del que destaca el balcó corregut al que tenen accés dues obertures rectangulars que disposen d'un guardapols de fusta. La volada del balcó és molt voluminosa i de notable amplada, i està conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat; descansa sobre tres grans mènsules de disseny geomètric, decorades amb estries i dentellons i probablement realitzades en material ceràmic. La barana metàl·lica, de ferro, està conformada per barrots simples i mostra únicament un panell central amb volutes confrontades que emmarquen la data de 1820. La cota del primer forjat de la finca apareix traduïda a l'exterior mitjançant un fris de rajoles ceràmiques policromes, decorades amb motius vegetals. En els extrems del primer pis s'identifiquen dues composicions decoratives realitzades amb tres peces de vaixella ceràmica igualment policromes -una mena de servidores- que apareixen incrustades en el morter de calç blanc que revesteix el parament de la façana. Entre les dues obertures del balcó, també figura un plafó rectangular de rajoles, il·lustrat per una figura d'iconografia religiosa i situat sota una cornisa de rajoles de cartabó. En el segon pis del frontis s'apliquen bona part de les decoracions ceràmiques ja descrites, si bé aquest ras disposa d'un balcó central, flanquejat per finestres. La volada del balcó és d'obra i està sustentada en els seus extrems per una mena de mènsules de maó. En aquest cas, la barana semblaria de forja i disposa barrots helicoïdals en el centre i en els extrems. Finalment, el coronament de la façana consta d'una petita cornisa motllurada i de la tortugada de teules que permet evacuar les aigües pluvials de la coberta. | 08270-157 | c/ Major, 29 | 41.2361800,1.8104000 | 400310 | 4565658 | 1820 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68015-foto-08270-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68015-foto-08270-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68015-foto-08270-157-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68014 | C/ Major, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-27 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació de la façana, adaptant les obertures de la planta baixa a les disposicions municipals. Recentment la finca ha patit un incendi en el seu primer pis. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici situat entre mitgeres i que disposa de quatre plantes d'alçat (pb + 3p) amb dues obertures en cadascuna d'elles. La composició estableix les habituals línies verticals basades en l'ordenació de les obertures, mentre que l'horitzontalitat es potencia, en aquest cas, mitjançant l'ús de frisos de rajoles de cartabò, situats a la mateixa cota que els forjats de la finca. Les obertures de la planta baixa no corresponen al projecte inicial, essent resultat de remodelacions posteriors. En canvi, el primer i segon pis conserven les obertures originals, un balcó i una finestra emplaçada a la banda dreta del frontis. Els balcons mostren una volada que redueix la seva amplada en els pisos més elevats, de la mateixa manera que se simplifica el programa decoratiu de les baranes metàl·liques. Les volades estan conformades per llosanes de pedra amb el perfil motllurat, mentre que les baranes disposen d'un sòcol amb oves i volutes i d'un fris d'oves situat sota el passamà. El tercer pis consta únicament de dues finestres i en el coronament de la façana tan sols s'identifica una cornisa motllurada. | 08270-156 | c/ Major, 27 | 41.2361500,1.8105000 | 400318 | 4565655 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68014-foto-08270-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68014-foto-08270-156-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68013 | Casa Feliciana Ferret de Serret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feliciana-ferret-de-serret | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera obligatòria la conservació de la façana i fa una sèrie de recomanacions sobre la reforma de les obertures | Edifici construït a dos vents i que mostra un alçat de quatre pisos (pb + 3p) -a la façana principal que afronta al c/ Major- i d'un nivell més a la façana lateral del c/ Carreta, on l'edifici s'adapta a la pendent de la via pública. La façana principal conserva alguns dels trets característics de l'arquitectura civil noucentista que correspon, en aquest cas, a un projecte de gran senzillesa i austeritat formal. La planta baixa apareix avui notablement desvirtuada per les obertures corresponents al local comercial que ocupa aquest ras; s'identifiquen tres portes rectangulars de dimensions dissemblants. En els pisos superiors, totes les obertures presenten forma rectangular i estan constituïdes per brancals i llindes de carreus de pedra motllurats; no responen a aquest disseny les petites obertures situades al centre dels pisos primer i segon, que semblen correspondre a una operació posterior a l'aixecament de la finca. La volada dels balcons, probablement d'obra, manté constant la seva amplada en els diferents pisos i les baranes són metàl·liques, de ferro fos i estan conformades per barrots helicoïdals. En el tercer pis s'identifiquen dues finestres. Pel que fa al coronament del frontis, aquest incorpora una motllura de disseny molt senzill i un fals ràfec de teulada. En el frontis del c/ Carreta l'ordenació de les obertures segons eixos verticals no és gens clara. Les obertures dels pisos superiors corresponen a finestres del mateix disseny descrit anteriorment. Als dos pisos més elevats s'observa una composició en galeria -conformada per tres obertures separades per pilars-, que se situa aproximadament en el centre de la façana. | 08270-155 | c/ Major, 25 - c/ Carreta, 2-4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2361300,1.8105800 | 400325 | 4565652 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68013-foto-08270-155-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 96568 | Missa de Ribera - Missa del Santísim Sacrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-ribera-missa-del-santisim-sacrament | <p><span><span><span><span><span><span>ALIER, Roger (dir.) (1982). El libro de la Zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASARES RODICIO, Emilio et al. (2003) Diccionario de la Zarzuela. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LARROSA, Pere (2011). 'La Missa de Ribera. Una tradició a Cervelló'. <em>En clau de sol</em>. Revista Sauló, núm. 1, p. 3</p> | XIX | <p>'Misa del Smo. Sacramento' cantada, en llatí, dita de Ribera, composta per José Ribera i Miró.</p> <p>Es tracta d'una missa a tres veus, sols i cor, amb acompanyament d'òrgan, o també pot ser interpretada per orquestra de cambra amb veu i cor. Està basada en els motius del 'Pange Lingua'.</p> <p>La seva interpretació és una tradició cervellonenca. Aquesta missa era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.</p> | 08068-242 | c/ Major, 23. | <p>Josep Ribera i Miró, creador de la obra, va néixer a la Plana, municipi d’Alcover, comarca del Camp de Tarragona, l’any 1839. Els seus pares es varen traslladar a l’Albi (Lleida), on va començar els seus estudis musicals amb Magí Puntí, organista de la Seu de la capital lleidetana.</p> <p>L’any 1853, amb només 14 anys, arriba a Barcelona i segueix els seus estudis a la capella musical de la catedral on és admès a la coral com a “tiple” (veu dels nens abans de la pubertat amb tessitura de soprano).</p> <p>Fou també organista de Sant Joan de Vilassar i del convent de les religioses de Valldonzella i, a més, mestre de capella de l’església de Santa Anna de Barcelona, època en què va composar aquesta obra musical.</p> <p>Ribera fou membre de la primera Comissió Diocesana de Música Sagrada, contrabaixista en les orquestres del Teatre Principal i del Gran Teatre del Liceu, membre fundador de la Societat Barcelonina de Quartets (1864) i de la Societat Barcelonina de Concerts (1898).</p> <p>L’any 1880 fou nomenat director dels concerts populars de la Societat Euterpe, fundada per Anselm Clavé. La seva producció musical és molt variada: obres simfòniques, corals i religioses, però on més va excel·lir fou en el món de la sarsuela.</p> <p>Va compondre una quinzena amb textos en català o bilingüe català-castellà. Foren escrites entre 1871 i 1873 i estrenades per la companyia de sarsuela catalana dels teatres Circ i Tívoli de Barcelona. Es tracta de peces còmiques o de paròdia de les que en destaquen: Dos milions, amb text d’Isidre Llauradó, i De teulades en amunt, amb llibret de Conrad Roure.</p> <p>Josep Ribera va morir a Barcelona el 14 de gener de 1921 (Larrosa, 2011: 3).</p> | 41.3959801,1.9534951 | 412516 | 4583244 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24202_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24204_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Ribera i Miró | La Coral Diana recentment va recuperar i interpretar la partitura de la Missa del mestre Josep Ribera i Miró per la celebració de la Diada de Sant Sebastià. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 68012 | Casa Joaquim Duran Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joaquim-duran-barraquer | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a conservar la façana íntegrament. | Edifici construït a dos vents i que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) a la seva façana principal que afronta al c/ Major, mentre que el frontis lateral del c/ Carreta disposa d'un nivell més, resultat de la inclinació que mostra aquesta via. El llenguatge formal que s'aplica en el conjunt de la finca permet emmarcar l'obra dins del modernisme més tardà de la vila de Sitges, gràcies a l'ús del maó i a la combinació d'obertures dissemblants, entre d'altres aspectes. Sens dubte, l'element que fa de l'edifici una fita singular és la fornícula que se situa en l'angle que formen ambdues façanes. Aquesta peça mostra un volum considerable i està realitzada a base de filades de maó vist i coronada a dues vessants; emmarca un plafó de rajoles policromes en el que es representa la figura de Sant Josep amb el nen Jesús. La composició arquitectònica més acurada i la que cerca major representativitat es desenvolupa en el frontis del c/ Major, i fins al primer tram de la façana lateral. Es tracta just del recorregut del mur que apareix resseguit per un fris i una cornisa de maó vist que coincideixen amb la volada dels balcons del primer pis. A la planta baixa s'identifiquen obertures de gran alçada que redueixen la seva amplada en els angles superiors i que donen accés als locals comercials que ocupen els baixos de la finca. Pel que fa al pis principal, destaca la presència de dos balcons correguts dels quals el tret més característic és, sens dubte, el gran desenvolupament vertical de la volada, definides mitjançant la superposició de successives capes de maó vist. Les baranes metàl·liques, de ferro de fundició, alternen barrots simples amb helicoïdals i disposen de diversos panells de volutes confrontades. Al segon pis, les quatre obertures s'articulen mitjançant balcons independents, amb l'amplada de la volada notablement reduïda; aquesta es desenvolupa verticalment fins a la llinda de les obertures del ras inferior. El coronament de la façana consta d'una cornisa simple, realitzada amb filades de maó, sobre la qual s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera del terrat; culmina en un fals ràfec de coberta de teules. Pel que fa al frontis del c/ Carreta, cal mencionar la manca d'ordenació de les obertures en eixos verticals clars. Destaca el disseny de la porta d'accés als pisos superiors que mostra brancals d'obra i la llinda d'arc rebaixat, ressaltada per un voluminós guardapols de maó, de la mateixa forma, que apareix protegit sota una doble vessant de teules, d'idèntic disseny a la de la fornícula de la cantonada. | 08270-154 | c/ Major, 23 - c/ -Carreta, 1-3 | Bernardí Martorell i Puig és un dels arquitectes que actua a la vila de Sitges en l'etapa de transició entre el modernisme i el noucentisme. Rep les influències d'autors com Josep Font i Gumà i Ignasi Mas i Morell. Una de les seves obres més significatives és, precisament, la casa que projectà per a Joaquim Duran i Barraquer. | 41.2360700,1.8107000 | 400335 | 4565645 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68012-foto-08270-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68012-foto-08270-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68012-foto-08270-154-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Bernardí Martorell i Puig | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 95633 | Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir. | <p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p> | 08068-33 | c/ Major, 23 | <p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1896-1908 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-01-22 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà | L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96132 | Rectoria de l'Església Parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Tot i que va ser afectada pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i presenta alguns elements deteriorats, el gruix del seu imponent volum es troba en bon estat. | <p><span><span><span>L'edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Cervelló és un exemple notable d'arquitectura religiosa i residencial, amb elements que reflecteixen tant la seva funció espiritual com la seva integració en el paisatge local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastit sobre un terraplè, i es troba adossat, sense solució de continuïtat, al gran cos constructiu que representa l'església de Sant Esteve Parroquial de Sant Esteve per la banda est, de manera que tots dos conformen un conjunt unitari de gran presència. La planta és quadrangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta, en alçada, de planta baixa, pis i golfes. La coberta està configurada a quatre vessants i està protegida per teules àrabs, una característica comuna a les construccions tradicionals de la zona. Aquesta estructura permet una bona evacuació de l'aigua de pluja. Les seves parets estan construïdes alternant elements de talla i obra de maó vist. Pel que fa a la pedra, majoritàriament és de procedència local i es presenta vista, toscament treballada. La construcció en pedra segueix la tradició local del municipi. Això permet una integració visual amb l'entorn i les altres construccions històriques. La façana principal és sòbria però elegant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les finestres, de mides i formes diverses, són majoritàriament rectangulars i estan distribuïdes de manera simètrica. Algunes d'aquestes finestres presenten marcs de pedra picada que aporten un toc de distinció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt destaca la galeria de solana porxada del pis superior, la qual fa un continu lineal al voltant de les dues façanes vistes de l'última planta de l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, l'edifici està inspirat en l'arquitectura popular catalana, a la qual evoca en elements ben definits, com ara el portal d'arc de mig punt, adovellat de pedra. Aquest portal constitueix l'accés a l'antic habitatge del rector i està tancat mitjançant una porta robusta, de fusta massissa i clavetejada. Es troba protegida per un porxo senzill amb una coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats. L'escut està coronat per formes vegetals. Elegants arcs completen l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de la rectoria està dissenyat per combinar les funcions residencials i administratives de la parròquia. Hi ha diverses sales destinades a l'acollida i reunió de la comunitat, així com espais privats per a la residència del rector.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de la rectoria hi ha un espai que s'havia dedicat a jardí, delimitat per murs de pedra seca, seguint, com la resta de l'edifici, la tradició constructiva de la zona i afegint un element de continuïtat amb el paisatge rural de Cervelló.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08068-123 | c/ Major, 23 | <p><span><span><span>El 4 de maig de 1859 es va iniciar un procés per a la construcció d'una nova església i la seva casa parroquial a Cervelló, motivat pel creixent augment de la població a causa de la prosperitat econòmica generada per la carretera de Barcelona a València. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell període, el municipi comptava amb 185 edificis i 1042 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 20 de gener de 1896 es va beneir i col·locar la primera pedra de l'església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l'alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters. Aquell mateix dia van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici va gairebé completar-se el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l'ornamentació interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'església i la rectoria van patir els desastres de la guerra civil: 'va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant tres dies i tres nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, de la mateixa manera que va passar amb la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres i de fàcil accés per als cavalls, i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3960755,1.9536366 | 412528 | 4583255 | 1908 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12307_0.jpg | Legal | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Antoni Maria Gallissà Soqué | 116|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96137 | Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat. | <p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p> | 08068-124 | c/ Major, 23 | <p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p> | 41.3960016,1.9532895 | 412498 | 4583247 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum | És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 68048 | C/ Major, 22 - C/ de l'Aigua, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-22-c-de-laigua-2 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | El Pla Especial considera obligatori el manteniment de la façana i la reordenació del frontis del c/ de l'Aigua. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Edifici construït a dos vents i amb un alçat de tres nivells (pb + 2p). Consta de dues façanes articulades per un angle realitzat amb carreus de pedra vistos. El frontis principal se situa en el c/ Major i presenta dues obertures en cada ras. A la planta baixa aquestes corresponen a una porta, amb els brancals realitzats amb carreus de pedra i la llinda de dovelles que configuren un arc rebaixat; a la seva dreta s'identifica una obertura, probablement de factura recent, que comunica amb el local comercial. En els pisos superiors, el parament mostra restes d'un esgrafiat molt deteriorat, del que avui tan sols s'identifiquen restes de les franges de color que emmarcaven les obertures i ressaltaven les cotes dels forjats. En aquestes plantes es localitzen balcons amb volada d'obra de perfil motllurat i baranes metàl·liques de barrots simples, així com finestres convencionals emplaçades a la banda esquerra. En el coronament se situa una cornisa -motllurada i estriada- i la barana d'obra llisa del terrat de la finca. Pel que fa al frontis del c/ de l'Aigua, cal destacar la manca d'unitat i de projecte arquitectònic que s'observa en el seu conjunt, per la qual cosa no és possible concretar una ordenació de les obertures en eixos verticals, ja que aquestes es distribueixen de manera certament arbitrària. S'identifiquen diverses finestres convencionals, un balcó amb volada i un altre d'ampitat. En general, el tractament de les obertures i els materials emprats denoten una cronologia força més recent d'aquesta façana.</p> | 08270-170 | c/ Major, 22 - c/ de l'Aigua, 2 | 41.2359600,1.8108800 | 400350 | 4565633 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68048-foto-08270-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68048-68048-foto-08270-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68048-foto-08270-170-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 7, que inclou diferents construccions de caràcter popular corresponents a la primera trama urbana de la vila, anterior a l'inici de la seva expansió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68011 | Casa Gorgas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gorgas | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons la normativa del Pla Especial cal conserva la façana de manera estricta i tractar sempre el color de manera adequada. | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres, que desenvolupa un alçat de tres pisos (pb + 2p), amb dues obertures en cadascun d'ells. La finca destaca pel llenguatge modernista aplicat al tractament dels elements arquitectònics, seguint una clara inspiració barroca que es concreta en una reformulació del tema floral, present en tots els elements i, bàsicament, en l'emmarcament de les obertures. La composició estableix les línies verticals mitjançant els eixos de les obertures i la presència de dues pilastres que flanquegen els pisos superiors i que culminen en un element vegetal en relleu, a mode de capitell. L'horitzontalitat es treballa a partir del gran balcó corregut del primer pis i dels diferents elements de cornisament. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés a l'interior, de forma rectangular i emplaçada a la banda esquerra del frontis, que apareix emmarcada per motius florals esgrafiats i en relleu -aquests sobre el centre de la llinda-. A la seva dreta es localitza una finestra ampitada que segueix el model dels tradicionals 'quartos de reixa' típicament sitgetans i que rep el mateix tractament estilístic. Del primer pis destaca la gran balconada i especialment el suport -quasi escultòric- de la volada, en base a un gran element vegetal que s'estén sota les llosanes. La barana metàl·lica mostra perfil en 'S' i ornamentació a 'cop de fuet', típicament modernista. També convé mencionar els guardapols que emmarquen la part superior de les obertures, en els que els elements florals apareixen delimitats en formes ondulants. Pel que fa a les dues finestres ampitades del segon pis, cal destacar novament el llenguatge floral de l'emmarcament superior que també s'aplica sota l'ampit; en aquest cas, el programa decoratiu resta connectat a una motllurat que se situa a l'alçada dels capitells de les pilastres laterals. En el coronament s'identifica una cornisa inferior, motllurada, que desenvolupa un nou programa decoratiu floral sobre cadascuna de les obertures del darrer pis i una cornisa superior que, seguint el mateix esquema, disposa de dos capcers semicirculars, situats sobre els eixos d'obertures i consistents en una nodrida representació de flors, corones, cintes i altres elements similars. | 08270-153 | c/ Major, 21 | No es conserva documentació específica sobre la construcció d'aquesta finca. Tanmateix, les seves característiques la relacionen de manera clara amb l'obra de Gaietà Miret i Raventós. Aquest arquitecte va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment, va passar una etapa modernista, per a retornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2359900,1.8107800 | 400341 | 4565637 | c. 1907 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68011-foto-08270-153-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 96130 | Escultura de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>L'escultura de Santa Maria de Cervelló, que es troba a l'Església de Sant Esteve, és una obra de fusta policromada que representa Maria de Cervelló, una santa barcelonina de la família Cervelló, la qual era membre de les famílies influents a la ciutat comtal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anteriorment, aquesta imatge estava emplaçada a l'antiga parròquia de la vila, avui dedicada a aquesta santa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Santa Maria de Cervelló sol ser representada vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'orde a l'altura del pit. Aquest escut està conformat per una creu blanca a la part superior i quatre barres vermelles, que formen part de l'heràldica específica de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A les mans, porta un vaixell a l'esquerra i una flor de lis a la dreta; en aquest cas, l'embarcació es representa com un galió, una nau distintiva dels segles XVII-XVIII, la qual simbolitza la seva protecció als pescadors. El lis o lliri, especialment el blanc, és una flor que es relaciona amb la puresa i la devoció a Déu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La representació que avui dia està emplaçada a Sant Esteve té com a tret distintiu la seva indumentària, ja que no és la usual roba blanca amb la còfia negra, sinó que simula una tonalitat de bronze envellida. També es fa servir pa d'or per a alguns detalls de la vestimenta, la qual cosa indica que és una peça cara per la seva factura, juntament amb la qualitat de la talla que es veu clarament a les mans. Els plecs de la túnica dibuixen un joc de llums i ombres que atorguen un relleu significatiu; tanmateix, els plecs són pesats en el sentit que s'encaminen cap a terra més que no pas ser volàtils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l'obra, també és remarcable l'aurèola estrellada que sobresurt per darrere del cap i està realitzada en metall, com també ho és la flor que sosté. Aquests detalls són afegits posteriors i podien ser canviats, per exemple, per posar-hi flors fresques en les festivitats.</span></span></span></span></p> | 08068-121 | c/ Major, 21 | <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria visqué durant la segona meitat del segle XIII. Fou molt popular a Barcelona per diverses raons. En primer lloc, va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, és a dir, de l'Ordre femenina de la Mercè, de la qual en fou la primera abadessa electa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En vida ja se la considerava quasi una santa, a causa del fet que se li atorguen miracles i la capacitat de predir tempestes, d'aquí que esdevingués <em>post mortem</em> patrona dels pescadors. Com a tal, té diverses representacions a la ciutat de Barcelona que podem vincular a aquesta figura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que trobem a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè, ambdues són de factura barroca com també la que ens ocupa. L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La talla de Cervelló data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada al temple es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època. Santa Maria de Cervelló, coneguda també com a Santa Maria del Socors, va néixer l'1 de desembre de 1230 a Barcelona i va morir el 19 de setembre de 1290. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va ser una figura important en la història religiosa de la ciutat i és recordada per les seves contribucions a la comunitat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria de Cervelló provenia d'una família noble barcelonina, els Cervelló, una de les famílies influents a la ciutat comtal. Va créixer en un entorn religiós i benestant, cosa que va influir en la seva gran vocació religiosa, que va mostrar des de jove.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va decidir dedicar la seva vida a Déu i al servei dels necessitats. En aquest context, es va unir a l'Ordre de la Mercè, un orde religiós fundat per Sant Pere Nolasc amb l'objectiu de redimir captius cristians de mans dels musulmans. Maria de Cervelló va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, l'Ordre femenina de la Mercè. En va ser la primera abadessa electa, demostrant una gran capacitat de lideratge i organització. Aquest convent va proporcionar un lloc de refugi i pregària per a moltes dones. En vida, Maria de Cervelló va ser coneguda per la seva santedat i per la capacitat de realitzar miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Se li atribuïen diversos miracles, incloent-hi la capacitat de predir tempestes, un do que va ser molt apreciat pels pescadors de l'època. A causa d'aquestes habilitats, després de la seva mort, va ser declarada patrona dels pescadors. La seva devoció pels pescadors i els seus miracles la van convertir en una figura estimada per aquesta comunitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria de Cervelló va ser canonitzada el 1692 pel Papa Innocenci XII, reconeixent oficialment la seva santedat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 19 de setembre, dia de la seva mort. Les representacions artístiques de Santa Maria de Cervelló solen mostrar-la vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'ordre a l'altura del pit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses representacions que podem vincular a aquesta figura. Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que es troba a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè. Ambdues són de factura barroca com també la que es conserva a Sant Esteve de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les escultures més notables es aquesta de l'Església de Sant Esteve, una obra de fusta policromada que destaca per la seva indumentària singular, amb una tonalitat de bronze envellida i detalls en pa d'or, indicant la seva factura cara i la qualitat de l'obra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. La talla data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada del temple, es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3958404,1.9535833 | 412522 | 4583229 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12103.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Nadia Darnoun i Juana María Huélamo - Kuanum | Santa Maria de Cervelló és una figura important en la història religiosa de Barcelona, recordada per la seva dedicació a la fe, la seva contribució a l'Ordre de la Mercè i els seus miracles. La seva vida i obra continuen sent una font d'inspiració i devoció per molts fidels. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 68022 | Casa Maria Batlle de Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-batlle-de-robert | <p>Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1890-1895. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11972 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana de la planta baixa i del primer pis; en el segon es permet fer noves obertures segons les disposicions municipals. | <p>Edifici construït entre mitgeres, que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) i que presenta una composició simètrica establerta en base a tres eixos verticals -determinats per l'alineació de les obertures- i a unes marcades visuals horitzontals que es concreten en les faixes del parament de la planta baixa, en el gran balcó corregut situat a la planta principal i en l'ús de cornises intermitges i d'altres elements del coronament. La distribució del frontis denota una clara influència renaixentista, que es concreta en un llenguatge formal neoclassicista però sobri, malgrat la presència del repertori decoratiu habitual de l'eclecticisme. A la planta baixa s'identifiquen tres obertures; la central en forma d'arc de mig punt, presenta un treball de molt bona qualitat i s'integra en el parament a saltacavall. Les obertures laterals són rectangulars i apareixen emmarcades per una franja llisa que sobresurt del plom del mur i que recrea el perfil d'un guardapols de disseny elaborat. Totes les peces que conformen els brancals i les llindes de les obertures presenten els angles interns motllurats. Del pis principal destaca, com hem dit, el balcó corregut conformat per una volada de llosanes de pedra amb el perfil motllurat, sustentada per cinc cartel·les de gran volum, decorades amb estries. La cartel·la central presenta un disseny de voluta a la seva part superior i es projecta verticalment sobre la porta principal de la planta baixa, on es defineix com una complexa clau penjant; en la seva part frontal s'identifiquen les inicials 'M' i 'B' entrecreuades. Pel que fa a la barana metàl·lica, és de ferro colat i està constituïda per barrots que incorporen a la seva secció elements geomètrics aïllats, situats en el sòcol, a mitja alçada i sota el passamà. El disseny de les tres obertures que tenen sortida al balcó, és també notablement elaborat. Aquestes configuren arcs rebaixats que es projecten verticalment sobre brancals llisos, que sobresurten lleugerament del plom del mur. Sobre la llinda figura un guardapols amb un disseny que imita la forma d'una corona, amb una petxina central i petites antefixes als extrems; la seva projecció vertical conforma unes rebranques que reprodueixen la forma esquemàtica d'un capitell. La transició al segon pis es tradueix a la façana en una franja esgrafiada amb motius florals i geomètrics i en una cornisa motllurada que se situa just a l'alçada del forjat del primer pis. La planta segona mostra igualment tres obertures, organitzades com a finestres geminades mitjançant un pilar quadrangular que presenta els angles bisellats. La part superior d'aquestes obertures presenta un emmarcament, a mode de guardapols, que sobresurt escassament del plom del mur. Finalment, el coronament de la façana consta d'una cornisa, senzilla però suportada per permòdols, i de la barana d'obra del terrat transitable de la finca.</p> | 08270-164 | c/ Major, 2 | <p>L'Arxiu Municipal de Sitges conserva l'expedient administratiu relatiu a la construcció d'aquest edifici, el qual inclou la sol·licitud de la llicència d'obres presentada per Maria Batlle, vídua de Robert, amb data de 31 de desembre de 1890. El projecte de l'immoble apareix signat pel mestre d'obres de Vilanova i la Geltrú, Josep Salvany (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1890-1895). Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Salvany i Juncosa, cal dir que la seva producció sitgetana s'inicià l'any 1887, després del seu casament amb Francesca Cassanyes. En les seves composicions destaca el neoclassicisme sobri, sense quasi elements decoratius. També és coneguda la seva tasca en obres d'urbanització municipal.</p> | 41.2353600,1.8115600 | 400406 | 4565566 | 1890 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-68022-foto-08270-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-foto-08270-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68022-68022-foto-08270-164-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Salvany i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. L'edifici també és conegut com Casa Pañella. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 68010 | C/ Major, 19 - C/ Tacó, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-19-c-taco-2 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix l'obligació de conservar la façana i restaurar-la. L'edifici sembla haver estat objecte d'una campanya de rehabilitació portada a terme en els darrers anys. | Edifici construït a dos vents i que presenta tres plantes en alçat (pb + 2p), malgrat que la façana corresponent al c/ Tacó desenvolupa un nivell més per tal d'adaptar-se a la inclinació d'aquesta via pública. En general, el llenguatge formal que caracteritza el tractament dels elements arquitectònics s'emmarca dins les tendències neoclassicistes, destacant la seva simetria i senzillesa. Les dues façanes s'articulen mitjançant un angle en el que són visibles els carreus de pedra disposats en forma de pinta; el revestiment de pintura que els cobreix en l'actualitat li resta, no obstant, bona part del protagonisme original d'aquest element. La façana principal correspon al c/ Major i apareix organitzada en tres eixos verticals. Les visuals horitzontals es potencien mitjançant cornises intermitges, a més de la que figura en el coronament. La plana baixa presenta el portal d'entrada situat en el centre i conformat per brancals i llinda de pedra, aquesta darrera en forma d'arc rebaixat. Aquest accés apareix flanquejat per dues finestres enreixades de forma rectangular i de mides dissemblants; en aquest cas, les llindes i els brancals estan ressaltats per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. A la planta principal s'identifica una finestra emplaçada en el centre i un balcó a cadascuna de les seves bandes. En aquests darrers les volades són d'obra i mostren el perfil lleugerament motllurat. Les baranes, de fundició, estan conformades per barrots decorats amb elements geomètrics aïllats. Les obertures presenten l'angle interior de les llindes i dels brancals parcialment bisellats. Pel que fa al segon pis, cal dir que s'aplica el mateix tractament formal a la finestra central i al balcó ampitat que ocupa la banda dreta. L'obertura més propera a l'angle de la façana respon, però, a una remunta que s'estén en direcció al c/ Tacó i que ocupa l'antic terrat transitable de la finca, la barana d'obra del qual apareix incorporada com un cornisament de la façana del nou pis. Pel que fa a la façana del c/ Tacó, totes les seves obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes ressaltades per franges llises, disseny que també s'aplica a les cornises que tradueixen a l'exterior els forjats de la finca. La porta d'accés de la planta baixa se situa a l'extrem esquerre i està conformada per carreus de pedra rectangulars. El tractament dels elements arquitectònics dels pisos superior coincideix plenament amb la façana principal. Destaca únicament el fet que en el primer pis s'identifiquin quatre balcons amb ampit motllurat, mentre que en el segon pis les obertures situades en els angles corresponguin a balcons amb volada. Aquest fet confereix a la planta primera l'aspecte d'un pis entresòl de gran alçada. El darrer nivell de la façana correspon a la remunta anteriorment citada i disposa de finestres convencionals. El coronament final d'ambdós frontis presenta una cornisa de motllura senzilla i una barana d'obra llisa que delimita el terrat de l'edifici. | 08270-152 | c/ Major, 19 - c/ Tacó, 2 | 41.2359000,1.8108200 | 400345 | 4565626 | 1800-50 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68010-foto-08270-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68010-foto-08270-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68010-foto-08270-152-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68009 | Casa Sebastià Sans Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-sans-bori | MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una rehabilitació recent. La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana i permet un nou eix d'obertures a la zona de la cantonada. | Edifici construït a dos vents i que disposa d'un alçat de tres plantes (pb + 2p), malgrat que l'edifici guanya un nivell en la banda del c/ Tacó, on s'adapta a la inclinació que presenta la via pública, tot desenvolupant una planta baixa articulada i dotada d'un pis més, probablement semisoterrani. La façana principal afronta al c/ Major i consta de tres obertures a cada planta. El ras inferior presenta tres portes de dimensions i dissenys dissemblants. Destaca l'accés al local comercial, amb brancals i llinda de pedra, aquesta darrera en forma d'arc rebaixat en el que figura la data de 1803 -probablement en un carreu reaprofitat d'una construcció anterior-. Actualment aquesta obertura mostra la seva llum reduïda i transformada en una porta de forma rectangular. En els pisos superiors s'identifiquen dos balcons i una finestra. Les volades dels balcons són d'obra, disminueixen progressivament la seva amplada i presenten el perfil troncocònic i motllurat. Destaca l'elaborat programa decoratiu de les baranes metàl·liques, amb motius geomètrics situats en el sòcol i sota el passamà. Les obertures, amb brancals i llindes d'obra, presenten formes d'arc rebaixat. Pel que fa al coronament, aquest consta d'una cornisa graonada que no abarca tota l'amplada del frontis i d'una barana d'obra llisa. En el frontis del c/ Tacó el llenguatge formal es simplifica, tot distingint tres eixos d'obertures, dels quals el central és el menys important i no disposa d'obertura a la planta baixa. Totes les obertures existents són balcons ampitats, llevat de l'eix situat a l'esquerra, on aquests disposen de volada. | 08270-151 | c/ Major, 17 -c/ Tacó, 1-3 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2357800,1.8108600 | 400348 | 4565613 | 1891 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68009-foto-08270-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68009-foto-08270-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68009-foto-08270-151-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 6 que inclou diferents tipologies arquitectòniques que corresponen a edificis dels carrers Major, Nou i Tacó i del passeig de la Ribera. Els plànols originals es conserven a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68047 | C/ Major, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-16 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | Aquest edifici és enderrocable segons els criteris del Pla Especial elaborat per l'Ajuntament de Sitges. | <p>Casa construïda entre mitgeres i de tres plantes en alçat (pb + 2p), amb una única obertura en cadascuna d'elles. La façana no presenta cap tret històric i/o arquitectònic significatiu. Únicament destaca el tractament de la volada motllurada del balcó del pis principal, que s'integra a la cornisa que tradueix a l'exterior el forjat d'aquest nivell de la finca. En la resta dels forjats es reprodueix el mateix recurs, fins a cloure en la cornisa motllurada que se situa habitualment sota la barana d'obra del terrat de l'edifici.</p> | 08270-169 | c/ Major, 16 | 41.2357300,1.8110700 | 400365 | 4565607 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68047-68047-foto-08270-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68047-68047-foto-08270-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68047-68047-foto-08270-169-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 7, que inclou diferents construccions de caràcter popular corresponents a la primera trama urbana de la vila, anterior a l'inici de la seva expansió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68008 | Casa Manuel Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-pascual | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació íntegra de la façana, adaptant la planta baixa al projecte original | Edifici situat entre mitgeres, que mostra un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb una composició asimètrica, mancada d'eixos verticals clars, però amb les línies horitzontals potenciades gràcies a les bandes horitzontals del parament, i a l'ús d'altres elements com ara les petites cornises que coincideixen amb els forjats interiors. A la planta baixa s'identifiquen cinc portes de dimensions dissemblants; pel que fa a la seva alçada i amplada, totes elles amb la mateixa forma d'arc rebaixat; els brancals i les llindes apareixen ressaltats per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur. S'alternen les portes que permeten accedir als pisos superiors i les que pertanyen als locals comercials establerts a la finca. Al primer pis, la seqüència de les obertures respon a l'esquema finestra-balcó-finestra-finestra-balcó, sense que la seva distribució mantingui una equidistància constant entre elles. Les obertures són rectangulars i presenten les llindes decorades amb aplicacions ceràmiques de motius florals situats en els angles i en el centre. Les volades dels balcons són d'obra, amb el perfil graonat, i les baranes metàl·liques estan conformades per barrots senzills. Les finestres disposen d'ampits suportats per petites cartel·les. Al segon pis es redueix l'amplada de la volada dels balcons i la decoració de les llindes es limita al motiu central. En el coronament s'identifica una gran cornisa suportada per cartel·les de disseny esquemàtic i de perfils rectes. Finalment, la barana d'obra del terrat transitable alterna trams llisos i pilars quadrangulars. | 08270-150 | c/ Major, 15 | Gaietà Miret i Raventós va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a retornar finalment a l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas. | 41.2357000,1.8109400 | 400354 | 4565604 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68008-foto-08270-150-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Reventós | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 98169 | Campana de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-torre-vileta | XVII | La campana té una pàtina que denota la seva antiguitat i està ben conservada malgrat els esdeveniments històrics que ha viscut. Només li manca un tros a la dent del peu, segurament provocat per la caiguda des del campanar. | <p>Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.</p> <p>Presenta unes dimensions de: 40 centímetres de diàmetre i 37 quilograms de pes. </p> <p>La campana prové de la capella de Torre Vileta, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Aquesta campana va ser desplaçada durant la Guerra del Francès i ha experimentat diverses peripècies fins a arribar a la seva ubicació actual.<br /> <br /> La campana té una forma clàssica, amb una superfície adornada amb diverses línies gravades, que alhora serveixen de reforç a la peça i que es distribueixen al llarg del cap, a sobre del qual es troben les nanses, i continuen pel terç, la panxa i el peu. Sota el mànec i la corona, es poden veure diverses inscripcions en llatí: 'MARIA SPES NOSTRA' que es tradueix com 'Maria, la nostra esperança', 'VILETA M' que probablement fa referència al nom del mas Vileta, i 'DEVM ET ME' que significa 'Déu i jo'.<br /> <br /> Al cap i a la panxa hi ha diversos relleus, incloent-hi una figura religiosa que probablement representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús i un crucifix, que està acompanyat d'una inscripció amb la data de la seva fossa: '1676'.</p> | 08068-435 | c/ Major, 146 | <p>Va ser fosa l'any 1665 per Miquel Carmini. Un fonedor de campanes en actiu com a mínim entre 1590 i 1665. Encara existeix obra seva en les següents esglésies i col·leccions d'arreu Catalunya, tot incloent la de Cervelló: </p> <ol> <li> <p><strong>Sant Salvador i Sant Esteve, campana de les Hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1590</li> <li><strong>Població:</strong> Granollers</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Esteve</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 110 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 771 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana dels Quarts (A)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1607</li> <li><strong>Població:</strong> Vilanova i la Geltrú</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 49 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 68 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana de les hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1608</li> <li><strong>Població:</strong> Martorell</li> <li><strong>Edifici:</strong> Seny de les Hores</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 80 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 296 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>'La Pastora' (1)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1616</li> <li><strong>Població:</strong> Barcelona</li> <li><strong>Edifici:</strong> Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 60 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 143 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana (sense nom)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1665</li> <li><strong>Població:</strong> Cervelló</li> <li><strong>Edifici:</strong> Torre Vileta (avui en col·lecció municipal).</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 40 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 37 kg</li> </ul> </li> </ol> <p>La capella on es trobava la campana de Torre Vileta, que estava sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser destruïda durant la Guerra del Francès. Després de diverses vicissituds, aquesta campana va acabar a l'Ajuntament de Cervelló. Informació oral de Francesc Pasqual, juliol 2024.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 1665 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43503.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43504.jpeg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Miquel Carmini, fonedor de campanes. | Aquesta peça és un testimoni del patrimoni històric i religiós del municipi, i el seu bon estat de conservació la converteix en un valuós element de la història local, el qual juntament amb les campanes que es troben a l'església de Cervelló i el campanar de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç de Corbera, constitueixen elements claus per explorar una part del paisatge sonor del territori des de com a mínim, el segle XVII. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 68046 | C/ Major, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-14 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta de l'edifici i la seva restauració (que, de fet, s'està duent a terme en el moment de realitzar aquest inventari). L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Finca situada entre mitgeres i que presenta un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles. A la planta baixa s'identifica una porta conformada per carreus de pedra regulars, amb l'angle interior treballat en sec i la llinda en forma d'arc rebaixat. A la seva banda esquerra se situa una obertura configurada com un petit aparador, probablement realitzada amb posterioritat a l'aixecament de l'edifici. En els pisos superiors es localitza un balcó amb volada constituïda per llosanes de pedra amb el perfil motllurat -que redueix notablement la seva amplada a la segona planta- i amb barana de ferro en la que s'intercalen barrots helicoïdals. Tal i com succeïa en el ras inferior, a la banda esquerra d'aquests pisos se situa una finestra de disseny convencional. Finalment, en el coronament de la finca s'identifiquen dues senzilles motllures que emmarquen els petits orificis circulars de ventilació de la solera del terrat de la finca, delimitat per una barana d'obra llisa.</p> | 08270-168 | c/ Major, 14 | 41.2356900,1.8111100 | 400369 | 4565603 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68046-68046-foto-08270-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68046-68046-foto-08270-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68046-foto-08270-168-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 7, que inclou diferents construccions de caràcter popular corresponents a la primera trama urbana de la vila, anterior a l'inici de la seva expansió. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68045 | C/ Major, 12 - C/ Sant Domènec, 1-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-12-c-sant-domenec-1-5 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XVIII-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta de l'edifici i la seva restauració (que, de fet, s'està duent a terme en el moment de realitzar aquest inventari); permet fer noves obertures respectant les disposicions municipals. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Edifici construït a tres vents i que mostra un alçat de quatre plantes (pb + 2p + golfes). Es tracta d'un bon exemple d'arquitectura popular sitgetana, que pot tenir arrels vuitcentistes malgrat haver estat objecte de diferents fases constructives. En aquest cas, la complexitat de l'immoble rau en la irregularitat de la parcel·la que ocupa, de forma trencada, i en el fet de disposar el seu frontis principal al c/ Major, on només afronta una crugia de la finca. La façana principal mostra, doncs, un únic eix d'obertures consistent en una porta de grans dimensions, situada en la planta baixa, i un balcó en cadascun dels pisos superiors. La porta presenta els brancals conformats per carreus de pedra rectangulars i la llinda de fusta. Pel que fa als balcons, destaquen les volades de llosanes de pedra motllurades -que redueixen progressivament la seva amplada- i les baranes metàl·liques, de ferro forjat, que intercalen barrots helicoïdals. A les golfes s'identifiquen dues lluernes ovalades que proporcionen llum i ventilació a aquest ras. Finalment, el frontis clou amb una tortugada de teules per a evacuar les aigües de la teulada, que no disposa de ràfec. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Domènec, cal destacar la manca d'unitat i de projecte arquitectònic que s'observa en el seu conjunt. L'angle amb el frontis principal està realitzat amb carreus de pedra fins a l'alçada del primer pis. A continuació s'identifica una porta amb el mateix disseny que l'anteriorment descrita. No és possible concretar una ordenació de les obertures en eixos verticals, ja que aquestes es distribueixen de manera certament arbitrària. Puntualment es localitzen balcons ampitats i altres amb volada; els perfils d'aquests elements són sempre motllurats i sostenen baranes metàl·liques de forja, amb barrots helicoïdals intercalats. Destaca la presència d'algunes finestres amb baranes de fundició decorades amb volutes confrontades.</p> | 08270-167 | c/ Major, 12 - c/ Sant Domènec, 1-5 | 41.2356700,1.8111600 | 400373 | 4565601 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68045-68045-foto-08270-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68045-68045-foto-08270-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68045-foto-08270-167-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 7, que inclou diferents construccions de caràcter popular corresponents a la primera trama urbana de la vila, anterior a l'inici de la seva expansió. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68007 | C/ Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de la façana amb la reconstrucció de l'obertura esquerra desapareguda i l'eliminació de la pintura que cobreix els elements de pedra, adaptant el color a la normativa vigent | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p), amb una composició establerta en base a tres eixos d'obertures verticals; les línies horitzontals s'emfatitzen mitjançant la presència de cornises que concorden amb els forjats de l'edifici. A la planta baixa manca l'obertura esquerra i es conserva la porta d'accés als pisos superiors -situada en el centre i de forma rectangular- i la del local comercial, -amb forma d'arc de mig punt i de majors dimensions-; ambdues presenten els brancals i les llindes ressaltats per una franja llisa que sobresurt del plom del mur. En els pisos superiors s'identifica una finestra en el centre, flanquejada per un balcó a cada banda. Totes aquestes obertures són convencionals i presenten els brancals i les llindes d'obra, sense decoració. Pel que fa als balcons, les volades són de llosana de pedra amb els perfils motllurats i les baranes, metàl·liques, consten de barrots helicoïdals intercalats i situats en els angles. En el coronament de la façana s'identifica un fris de maons, amb dentellons, i una cornisa del mateix material situada immediatament sota un fals ràfec. A continuació s'aprecia una barana d'obra llisa, amb pilars que suporten un voladiu que sembla cobrir part del terrat. | 08270-149 | c/ Major, 11 | 41.2356200,1.8110400 | 400363 | 4565595 | 1800-50 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68007-foto-08270-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68007-foto-08270-149-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 6 que inclou tres tipologies edificatòries diferents. D'una banda, la arquitectura de gran representativitat de les cases de veïns del c/ Major. En segon lloc, l'arquitectura popular de parcel·la estreta visible en els carrers Nou i Tacó. En tercer i darrer lloc, s'inclouen algunes implantacions recents del passeig de la Ribera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 98110 | Rellotge de sol de Cal Figues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-figues | XX | <p>El rellotge de sol de Cal Figues està situat per sota del ràfec de la teulada, a esquerra del balcó que s'obre al primer pis de la façana principal de la casa.</p> <p>És de tipus vertical declinant. Està fet de rajoles policromes i té una forma rectangular, emmarcat, amb una orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries van de 6 a 5, amb traços curts per a les mitges hores, i la línia de les 12 està ornamentada. Les xifres són aràbigues.</p> <p>El disseny inclou un sol i una lluna al pol, amb un gnòmon de vareta simple. El lema, 'No soc res sense sol,' està situat a la part superior.</p> <p>A l'angle inferior dret es pot veure una signatura il·legible i la data (2003). El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-409 | c/ Major, 103 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962541,1.9571811 | 412824 | 4583271 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 68270 | C/ Josep Carbonell i Gener, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-65 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta del volum | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes només a certes parts dels volums construïts. Tipològicament respon a un tipus d'arquitectura que es podria emmarcar dins del moviment classicista post modernista. L'organització dels volums construïts conformen les cobertes de teules compostes, amb una façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, la qual disposa d'un cos que sobresurt del perímetre i on a cada costat s'organitzen sengles porxos, classicitzants, que suporten una terrassa amb barana de balustres clàssics reforçada amb matxons d'obra. Els porxos estan sostinguts per parelles de columnes simples d'ordre toscà. Tots els emmarcaments de les obertures tenen unes faixes motllurades en els brancals que imiten pilastres, unes llindes que imiten arquitraus i uns ampits decorats amb dues petites mènsules cadascun. Aquests elements d'emmarcament sobresurten considerablement de la línia del revestiment de façana i semblen ser de pedra artificial de color blanc. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït que contrasta amb el color blanc dels elements d'emmarcaments de les obertures. Les cobertes, de teules amb vessants compostes, disposen d'un ràfec amb un voladís considerable, decorat amb imitació a cap de bigues. | 08270-392 | c/ Josep Carbonell i Gener, 65 | 41.2261300,1.7880700 | 398423 | 4564568 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68308 | C/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - C/ Josep Carner, 10-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-42-46-c-josep-carner-10-18 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar íntegrament el volum edificat, les façanes i el jardí. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta. S'articula en base a diversos volums que encaixen en una parcel·la construïda en forma d'ela que disposa de dos cossos de porxades. L'edifici s'aixeca damunt un sòcol, els murs del qual estan fets amb un aparell poligonal de pedra. L'accés al nivell de la solera d'aquest sòcol es realitza mitjançant sis graons, també fets amb un aparell poligonal de pedra. Els porxos, que emmarquen el cos central de l'edifici, disposen d'arcs de mig punt, damunt dels quals se situen les terrasses de la planta primera. Tots els elements d'emmarcament de finestres, arcs dels porxos, balustrades, etc. estan fet de peces de terracota, destacant l'estructura formal de la porta principal d'accés a l'habitatge, que adopta la forma d'arc de triomf o portada renaixentista; dues pilastres amb capitell compost se situen a cada costat d'una porta coronada per un arc de mig punt, amb carcanyols decorats amb relleus, rematant el conjunt d'un arquitrau senzill. Tots aquests elements estan fets de terracota. Flanquejant aquesta porta se situen dues grans finestres amb les llindes, ampits i brancals rectes, emmarcaments fets de terracota. Damunt de la porta es disposa d'una triple finestra geminada, amb columnetes i capitells compostos, a partir dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt amb relleus decoratius en els carcanyols. A la terrassa del primer pis i sobre el porxo més septentrional, se situa una galeria de finestres coronades amb arcs de mig punt, úniques obertures que no disposen d'emmarcaments de terracota. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, el qual contrasta amb els elements de terracota esmentats amb anterioritat. | 08270-430 | c/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - c/ Josep Carner, 10-18 | 41.2345200,1.7978300 | 399254 | 4565488 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68303 | Casa Garriga Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-garriga-nogues | DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'una de les darreres obres de l'arquitecte J. A Coderch de Sentmenat, destinada a la creació d'un habitatge unifamiliar projectat segons la 'tradició mediterrània'. Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules a dues vessants. S'aixeca sobre una llosa d'anivellació i disposa d'un porxo a la planta baixa, la coberta del qual actua com a terrassa del pis superior; aquesta s'estén a tot el llarg de la façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, i en part està coberta per una estructura de coberta a una sola vessant que segueix la de l'edifici, i està suportada per pilars. Totes les obertures disposen de persianes de tancament exterior i el revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. A tall de concloure, l'edifici manté encara la planta rectangular, compacta, pròpia de les obres de Coderch de Sentmenat; tanmateix, la disposició de les obertures de la sala d'estar i d'alguns dormitoris, així com dels porxos i les terrasses, són clarament novedoses i aniran evolucionant cap a una nova interpretació dels espais per part d'aquest autor. | 08270-425 | c/ Josep Carbonell i Gener, 4 | L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2348000,1.8029900 | 399687 | 4565513 | 1947 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68303-foto-08270-425-1.jpg | Legal i física | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68307 | C/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-34-36 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Edifici aïllat amb una estructura en alçat variable segons el volum de què es tracti. L'accés al conjunt està situat a la part més meridional de la parcel·la (carrer de Josep Carbonell), i el mur perimetral que envolta la mateixa, està fet amb una tanca mixta d'obra i arbusts; la part d'obra està feta amb un aparell poligonal de pedra amb un remat ceràmic. Disposa de dues portes d'accés, pas de vianants i per vehicles rodats; la porta de vianants disposa d'un coronament en forma d'arc escarser, mentre que la de vehicles presenta la llinda recta (de bigues de fusta) i suporta una petita coberta de teules a dues vessants. Els volums construïts s'organitzen de la següent manera: darrera d'un porxo d'estructura de fusta suportat per pilars de pedra, se situa un cos d'edifici en forma d'U, organitzat en alçat en planta baixa i un pis; en el buit de la 'U' s'organitza un volum de només planta baixa, amb una terrassa defensada per una barana de balustres de fusta. A la part més oriental de l'edifici s'hi adossa un tercer volum de planta baixa, pis i golfes, també amb coberta de teules composta. Destaquen les obertures, ja siguin a la planta baixa com en els pisos, ja que disposen d'uns emmarcaments de pedra tot imitant formes gòtiques (arcs conopials o finestres geminades amb pestanyes, etc.). | 08270-429 | c/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | 41.2333600,1.7970200 | 399184 | 4565360 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68306 | C/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- C/ Ciutat de Toledo, 9-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-26-28-c-ciutat-de-toledo-9-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'un edifici aïllat construït en una parcel·la situada a la cruïlla dels carrers Josep Carbonell i Gener i Ciutat de Toledo. Com molts dels edificis de la zona, l'estructura en alçat s'organitza depenent del volum de què es tracti. Així, a la façana que afronta al carrer Josep Carbonell Gener, hi destaca un cos de només planta baixa formada per un porxo, darrera del qual s'alça l'estructura de l'habitatge pròpiament dit, estructurat en planta baixa i un pis a la part més occidental, mentre que a la més oriental s'alça un volum de planta baixa i dos pisos de planta gairebé quadrada, talment com si es tractés d'una torre. La zona posterior s'organitza de forma similar, amb un volum de planta baixa i un pis davant del que hi ha una porxada de només planta baixa, la coberta de la qual li serveix de terrassa. Les dues porxades disposen d'arcs rebaixats i les baranes de les terrasses superiors estan fetes de balustres de pedra artificial entre matxons d'obra arrebossada. Totes les vessants de la coberta composta de l'edifici estan fetes de teules, amb un ràfec de força volada, sota del qual s'han incorporat un seguit de mènsules ondulades decoratives. Els emmarcaments de totes les obertures són senzills i no s'observen motius decoratius remarcables ni en llindes ni ampits. El revestiment de les façanes també és força senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. La tanca perimetral de la parcel·la utilitza el sistema mixt de mur i arbusts. Els elements d'obra de dita tanca perimetral estan aplacats per plaquetes de pedra natural. | 08270-428 | c/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- c/ Ciutat de Toledo, 9-13 | 41.2334000,1.7993900 | 399383 | 4565362 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68305 | Salvador Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvador-coromines | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i de la ubicació del jardí. | Edifici aïllat estructurat bàsicament en planta baixa i pis, encara que hi ha zones de només planta baixa. La coberta és composta formada per diverses vessants de teules, els careners de les quals s'entrecreuen donant la sensació d'estar davant d'un edifici amb planta basilical (encara que no ho sigui). A la zona afrontada al carrer de Josep Carbonell Gener es disposa una tribuna semicircular amb coberta plana (terrassa del pis superior) i barana de balustres. A la part més occidental s'articula un porxo d'entrada amb terrat pla i barana d'obra amb gelosies. Dit porxo està suportat per sengles columnes d'estil jònic. A la part posterior afronta un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos, on la planta baixa és una galeria porxada suportada per columnes d'estil toscà que sostenen un enteixinat de bigues de fusta. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules, probablement de fusta (o pintades) que contrasten amb l'arrebossat senzill de totes les façanes, pintat de color blanc. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes sense que s'apreciïn motius decoratius remarcables. Finalment, i en un dels angles de l'edifici situat entre la tribuna i el porxo principal d'entrada, se situa una estructura poligonal (tres costats) de només planta baixa i una barana de la terrassa superior d'obra amb gelosies, de les mateixes característiques que es troba damunt del porxo de l'entrada. | 08270-427 | c/ Josep Carbonell i Gener, 24- c/ Ciutat de Toledo, 8 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379500,1.8106300 | 400332 | 4565854 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68302 | Valparaiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valparaiso | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta. Es tracta d'una senzilla construcció que aprofita el joc de volums per situar una zona de porxo, damunt la qual s'organitza la terrassa del primer pis. Aquesta és una solució arquitectònica típica de les casetes d'estiueig, que respon a una tipologia estesa arreu del territori. Envoltada de jardí i amb accés des dels dos carrers que delimiten la parcel·la, no disposa d'elements decoratius més que el joc de volums construïts. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes i ampits que sobresurten lleugerament de la línia d'arrebossat de façana. Disposa d'un ràfec pronunciat, sota del qual s'insereixen un seguit de mènsules decoratives. El revestiment de façana és senzill a base d'un arrebossat simple pintat de color salmó, que contrasta amb el color blanc dels elements de coberta (ràfecs i porxo). | 08270-424 | c/ Josep Carbonell i Gener, 2 - c/ Dr. Benaprés, 9-11 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2360800,1.8030900 | 399697 | 4565655 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68302-foto-08270-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68302-foto-08270-424-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 68304 | Villa Mil Luces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mil-luces | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El manteniment del volum construït i de les façanes és obligat segons la normativa del Pla Especial municipal | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla no transitable, situat a la part nord-oriental de la cruïlla dels carrers Josep Carbonell Gener i Manuel Sabater, i inserit en una gran parcel·la, de notable superfície, que s'estén fins el carrer de Balmes. L'element més característic és un porxo en voladís fent cantonera, que coincideix amb l'eix dels carrers esmentats i que adopta forma semicircular a la cruïlla. Dit porxo està sustentat per una estructura de formigó sense peus drets a l'exterior. A més, disposa d'uns elements de reforç (tirants de secció rectangular) que, des de la coberta, giren vers la teulada del porxo, formant cinc arcs de mig punt, la qual cosa atorga una visió característica del conjunt. La superfície de la parcel·la construïda no és uniforme, formant diferents rectangles adossats, per la qual cosa l'edifici presenta uns volums molt precisos que l'apropen a un llenguatge racionalista. Les obertures no tenen emmarcaments remarcables, essent les llindes rectes i disposades de forma irregular. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense cap tipus de decoració remarcable. L'únic element que trenca la superfície plana de la façana és una faixa que actua com a tancament superior de l'edifici; és a dir, com una llosa plana. | 08270-426 | c/ Josep Carbonell i Gener, 14 - c/ Manuel Sabater, 10-14 - c/ Balmes, 15-17 | 41.2347700,1.8026000 | 399654 | 4565510 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68000 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 29) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-29 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial considera obligatòria la conservació de la façana i l'eliminació dels elements afegits a la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i de tres plantes en alçat (pb + 2p), en cadascuna de les quals s'identifiquen dues obertures. La composició ressalta les línies horitzontals gràcies a la presència del balcó corregut del pis principal i dels frisos i cornises de la part superior. El llenguatge formal dels elements arquitectònics s'emmarca clarament dins les tendències estilístiques noucentistes. La planta baixa consta de dues portes d'entrada de dimensions i formes dissemblants. La porta principal avui dóna accés al restaurant que ocupa aquest ras de l'edifici i està conformada per un arc lleugerament peraltat i amb arquivolta, construït en maó vist a partir de la línia d'imposta. L'entrada lateral permet accedir als pisos superiors i mostra una obertura rectangular convencional. Al pis principal s'identifica un balcó corregut conformat per una volada d'obra, amb el perfil graonat, i una barana de ferro, de fundició, conformada per barrots decorats amb motius geomètrics aïllats, situats en el sòcol, a mitja alçada i sota el passamà. Les dues obertures són rectangulars i presenten els brancals i la llinda ressaltats per una franja llisa en relleu. Finalment, el segon pis consta de dos balcons independents i ampitats, conformats per obertures en forma d'arc de mig punt, amb el mateix tractament descrit anteriorment. El coronament de l'edifici destaca per la seva decoració i per la combinació del suport ceràmic i esgrafiat. Així, doncs, es localitza un fris que alterna trams de rajoles policromes, amb trams de superfície esgrafiada; en ambdós casos la temàtica són gerros amb flors i fruites. Sobre aquest fris se situa el registre en el que es localitzen les obertures rectangulars que permeten la ventilació de la solera del terrat. El darrer element el conforma una cornisa de notable volum que se sustenta sobre parelles de permòdols; aquests culminen en una forma de petxina i que presenten la cara frontal decorada per una fulla d'acant. | 08270-142 | c/ Joan Tarrida, 29 | 41.2354500,1.8064500 | 399978 | 4565582 | 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68000-foto-08270-142-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68002 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 26) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa dictada pel Pla Especial dictamina la conservació de la façana. Cal dir que l'edifici sembla haver estat objecte d'una restauració recent que s'ajusta a aquesta norma. | Edifici situat entre mitgeres i que té un alçat de dues plantes (pb + 1p) amb tres obertures en cadascuna d'elles. La composició del frontis destaca per la seva simetria i senzillesa, així com per la preeminència de les línies horitzontals, que destaquen gràcies a l'ús de les cornises. El parament imita un mur de carreus regulars en disposició isodòmica. Pel que fa a la forma de les obertures, tots els forats visibles a la façana són rectangulars. A la planta baixa s'identifiquen tres portes; la d'entrada se situa en el centre i mostra unes dimensions menors que les altres dues, configurades com a grans porticons, que semblen comunicar amb espais originàriament configurats com a tallers o similars; els porticons conserven la fusteria original. El pas al primer pis resta ressaltat per una petita cornisa llisa que tradueix a l'exterior la situació del forjat de la planta baixa. Aquest ras consta d'un balcó central, ampitat, i de dos balcons laterals amb volada d'obra de perfil graonat. Les baranes, de fundició, presenten barrots helicoïdals en els angles i un panell central amb una combinació de volutes. Finalment, el coronament de la finca consta d'una cornisa llisa, situada a la part inferior i d'un fris en el que se situen els orificis de ventilació de la solera del terrat a la catalana; aquests són circulars i es cobreixen amb una traceria ceràmica d'elements geomètrics. A la part superior figura una cornisa motllurada, suportada per un joc de cartel·les que es desenvolupen verticalment fins a la cornisa inferior. | 08270-144 | c/ Joan Tarrida, 26 | 41.2355200,1.8063200 | 399967 | 4565589 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68002-foto-08270-144-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. Forma part del conjunt de cases catalogades amb els números 100 i 143. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 68001 | Casa Agustí Mestre (C/ Joan Tarrida, 22-24) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre-c-joan-tarrida-22-24 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de la façana i prescriu la retirada del rètol en bandera de la primera planta. Cal intervenir en l'estat de conservació de l'esgrafiat que recobreix la façana. | Edifici situat entre mitgeres i que consta de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p). Destaca la notable amplada del seu frontis i és interessant pel fet de constituir un bon exemple d'arquitectura popular, de signe noucentista, en la que es combinen els elements decoratius amb gran senzillesa, conforme a un projecte molt unitari. En la planta baixa s'identifiquen cinc obertures; una porta central, d'arc rebaixat, flanquejada per dues finestres a cada banda. El tractament decoratiu de les obertures, tan propi del noucentisme, es trasllada aquí a l'esgrafiat, en el que es representen plafons, cornises, i d'altres elements arquitectònics; malauradament, l'estat del recobriment és molt deficient i no permet identificar bona part dels motius. Les finestres són de forma rectangular, amb els angles superiors arrodonits i disminueixen progressivament de tamany, essent les menors les que se situen en els extrems. Estan dotades amb baranes metàl·liques, de ferro de fundició, amb els barrots dels angles helicoïdals i un esquema de volutes confrontades en el centre. Una petita cornisa tradueix a l'exterior el forjat del primer pis i consisteix en una senzilla franja llisa, sense decoració, que reprodueix la forma d'arc rebaixat de la porta d'entrada. En el primer pis manca l'obertura central i s'identifiquen dos balcons situats en la zona central i dues finestres ampitades emplaçades als extrems de la façana. Pel que fa als balcons, la volada està suportada per grapes metàl·liques i per tornapuntes decorats amb volutes. La part superior de les obertures i els panys del mur estan decorats amb plafons esgrafiats. Finalment, el coronament del frontis consta d'una cornisa senzilla i d'una altra de motllurada sobre un fris de dentellons; entre ambdues se situa el registre d'obertures de ventilació de la cambra de la solera que apareixen tancades per simples traceries ceràmiques. | 08270-143 | c/ Joan Tarrida, 22-24 | 41.2355500,1.8064600 | 399979 | 4565593 | 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68301 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-5 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment del volum construït, de la tanca que l'envolta i de l'espai immediat a l'edifici | Es tracta de l'antic escorxador avui dia reutilitzat com a dependències municipals. És un edifici aïllat, de planta basilical amb un porxo davanter, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. Constructivament parlant, l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol de carreus de pedra disposats com si es tractés d'un paredat comú. Els elements estructurals de suport estan fets de maó vist, la qual cosa contrasta amb la resta de murs que disposen d'un revestiment senzill d'arrebossat simple pintat de color blanc. És a dir, s'estableix així una bicromia que dóna caràcter al conjunt. El porxo davanter se sustenta gràcies a quatre pilars de maó i dues pilastres adossades a la façana; dits pilars disposen de base i una línia d'imposta (també de maó) d'on arrenquen uns arcs escarsers que suporten la coberta a una sola vessant, feta de teules i amb un ràfec mixt, és a dir, combina filades de maó de cantell amb filades de teules. Només disposa de dos accessos a l'interior, el primer situat dins zona de porxos i el segon a la façana contrària, tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. Dites portes són senzilles, amb una llinda en forma d'arc escarser formada per maons col·locats al sardinell; els brancals no hi són indicats amb cap tipus de material diferenciador. El mateix succeeix a les façanes laterals, les quals disposen de vuit finestres cadascuna de les mateixes característiques que les descrites a les portes, entre les quals s'organitzen uns pilars de maó estructurant l'espai en vuit trams. En el frontis i damunt del porxo se situen tres finestres parelles esglaonades, aquestes sí, amb brancals, llindes i ampits de maó, tot emmarcant-les. Damunt d'aquestes finestres hi ha un plafó ceràmic emmarcat amb la següent inscripció 'ESCORXADOR / MAIG 1925'. L'espai central que sobresurt en alçat corresponent al cos central de la planta basilical, està envoltada de finestres que il·luminen l'interior, en concret tres per a cada tram de l'edifici. Són uns elements senzills (brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus d'element decoratiu) però que acompleixen la doble funció d'il·luminar i ventilar l'interior. A la façana posterior es disposa una passera que comunica un edifici de nova planta amb l'antic escorxador mitjançant una porta situada damunt de la situada a la planta baixa descrita amb anterioritat. | 08270-423 | c/ Joan Maragall, 36- c/ 11 de setembre, 15-17 | L'any 1887 l'Ajuntament de Sitges va començar a copsar la necessitat de construir un nou escorxador i enderrocar l'antic que estava situat al centre del poble. El nou se situaria a les afores i es dotaria de millors condicions higièniques, de més capacitat i d'una distribució interior més racional. Calia, doncs, cercar un emplaçament adient, especialment proper a un bon aprovisionament d'aigua per a garantir la neteja de les instal·lacions, fet que aconsellava també una ubicació propera al mar. Segons es dedueix de la documentació de l'època i especialment dels diversos articles publicats per 'L'Eco de Sitges' únicament hi havia dos terrenys de propietat municipal que acomplissin aquests requisits; finalment es va decidir construir el nou escorxador en el terreny anomenat 'la caseta d'en Birosa' al final del passeig de la Ribera. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Gaietà Buïgas l'any 1888 i va ser inaugurat el 30 de juny de 1889. Ja a inicis de la segona dècada dels segle XX, Josep Mª Martino va dur a terme la reforma que donaria lloc a l'edifici actual que data de 1920. Posteriorment, l'any 1926, s'afegiren els corrals i altres annexes. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'ampliació del Casino Prado i el propi Escorxador. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2354700,1.8034900 | 399730 | 4565587 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga. | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67993 | C/ Jesús, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana, però permet construir un segon pis reculat i sense àtic. | Edifici construït entre mitgeres i de dos nivells d'alçat (pb + 1p), amb dues obertures en cadascun d'ells, de forma rectangular i conformades per brancals i llindes d'obra, arrebossades pel mateix morter que recobreix el parament del frontis. A la planta baixa s'identifiquen dues portes que permeten accedir al local comercial que l'ocupa, mentre que al primer pis les obertures existents corresponen a balcons; que disposen de volada, probablement conformada per llosanes de pedra amb l'angle extern motllurat. La barana, de ferro de fundició, presenta un disseny similar als reganyons, molt freqüent en l'arquitectura civil decimonònica. Finalment, pel que fa al coronament de la façana, aquest consta d'una doble cornisa motllurada i d'una barana d'obra que delimita el terrat transitable de la finca. | 08270-135 | c/ Jesús, 8 | 41.2368600,1.8100100 | 400278 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67993-foto-08270-135-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67992 | C/ Jesús, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-6 | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial determina la conservació estricta de la façana | Casa de veïns construïda entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb dues obertures en cadascun d'ells, ordenades en dos eixos descentrats respecte de l'amplada total de la façana, ja que manca l'eix de la banda dreta. Totes les obertures són rectangulars i presenten els brancals i les llindes realitzades amb material d'obra arrebossat. A la planta baixa de l'edifici s'identifica una porta central que dóna accés a l'interior de l'edifici. A l'esquerra se situa una finestra que disposa d'un ampit de pedra ,que sobresurt del plom definint una forma ovalada i que també condiciona la forma de la corresponent reixa metàl·lica. En la banda dreta d'aquest ras és visible un conjunt de vint-i-tres rajoles, realitzades per Lola Anglada, que corresponen als premis del concurs de Catifes de Flors del dia de Corpus, guanyats des de l'any 1950. En el primer balcó les obertures existents corresponen a un balcó que ocupa la zona central i a una finestra situada en la banda esquerra. El balcó presenta volada de llosanes de pedra, amb motllures de perfil recte i barana metàl·lica de fundició, amb el sòcol decorat i un fris de volutes sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen dues finestres convencionals i, en el coronament, s'emplaça l'habitual cornisa motllurada i la barana d'obra del terrat. | 08270-134 | c/ Jesús, 6 | 41.2368300,1.8099700 | 400275 | 4565731 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67992-foto-08270-134-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67999 | C/ Jesús, 58-60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-58-60 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | Edifici construït entre mitgeres, que mostra tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb tres portes en la planta baixa i quatre balcons en els pisos superiors. En el coronament, els cossos laterals disposen de fals ràfec i el cos central desenvolupa una mena de capcer, de disseny esquemàtic. | 08270-141 | c/ Jesús, 58-60 | 41.2378000,1.8116000 | 400413 | 4565837 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67999-foto-08270-141-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La finca núm. 58-60 del c/ Jesús va ser inclosa dins del Conjunt 19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, com a mostra d'arquitectura popular de mitjans del segle XIX. Com a tal, aquesta normativa considerava que l'edifici disposava del tipus de protecció IV i aconsellava la conservació estricta de la façana i la restauració total, degut el seu mal estat de conservació. Ignorem si l'edifici que és visible actualment és el resultat d'una reedificació o si es tracta d'una reforma; en qualsevol cas, la construcció que ocupa actualment aquesta parcel·la ha perdut les característiques de l'edifici catalogat i no mostra cap entitat arquitectònica de caràcter històric remarcable. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 67991 | Casa Antoni Canals i Porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-canals-i-porta | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes i del volum construït | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 1p + golfes), tot i que les crugies que ocupen els extrems de les dues façanes es desenvolupen en forma de torres quadrangulars, mitjançant l'existència d'un pis més. El frontis principal presenta un sòcol de pedra de carreus rectangulars disposats en filades regulars; d'aquest mateix material està conformat l'angle existent entre les dues façanes i la majoria dels elements arquitectònics. A la planta baixa s'identifica una portalada central, constituïda per un arc de mig punt adovellat, del que sobresurt la clau, molt més voluminosa que les altres dovelles. L'obertura està flanquejada per dues finestres amb llinda monolítica, brancals amb carreus disposats en pinta i ampit de pedra. Ambdues finestres disposen de baranes metàl·liques que imiten en el seu disseny a les tradicionals reixes sitgetanes. El primer pis consta d'una finestra central flanquejada per dos balcons que presenten volades de rajoles i perfil metàl·lic, fixades al mur mitjançant grapes de ferro i suportades per tornapuntes del mateix material. A la segona planta se situa una galeria, de clara inspiració medieval, conformada per arcs de mig punt que descarreguen sobre columnes amb capitells esquemàtics. El coronament de la façana principal disposa d'una falsa volada de teula i fusta -que descansa sobre un registre de permòdols- i de la barana del terrat transitable de l'edifici. Pel que fa al cos que es desenvolupa en forma de torre, destaca la presència d'una finestra en el darrer pis i disposa d'una coberta de teules a quatre vessant. Pel que fa a la façana lateral de la finca, aquesta reprodueix els mateixos trets que s'han descrit, però es caracteritza per l'alineació de les obertures existents, la majoria de les quals són finestres rectangulars d'idèntic disseny a les existents en el frontis del c/ Jesús. S'identifiquen també finestres geminades situades en el segon pis. Cal recordar que l'extrem del frontis culmina en un altre cos en forma de torre que manté la simetria del volum de l'edifici. Tant per la combinació del parament blanc com pels elements arquitectònics de pedra i de caire medievalitzant, aquest edifici recorda a les composicions dissenyades per Miquel Utrillo en el conjunt de Maricel, especialment en els cossos que es desenvolupen en forma de torre i en la qualitat dels materials emprats. El projecte de l'arquitecte Jesús Planas cerca sobretot la representativitat de l'edifici, motiu que justifica les grans dimensions del vestíbul en el que se situa l'escala d'accés als pisos superiors i també l'estudi, el menjador i la cuina amb rebost.; una galeria comunica amb el jardí, que ocupa la part posterior. La primera planta consta de quatre dormitoris, dos dels quals incorporen lavabo. Finalment, a la segona planta es localitzen altres dormitoris, els serveis i un planxador. | 08270-133 | c/ Jesús, 51-53 | 41.2379300,1.8114600 | 400401 | 4565851 | 1921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67991-foto-08270-133-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jesús Planas Calvet | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67998 | Casa Llorenç Cardó i Mirabent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llorenc-cardo-i-mirabent | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una restauració recent que s'ajusta a les prescripcions de la normativa del pla especial. Aquesta obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que mostra un alçat de tres pisos (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. El llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics de la façana, permet situar estilísticament aquest edifici dins de l'arquitectura neoclàssica de tendència romàntica que, segons autors com I. Coll, denota un defugiment dels elements convencionals per a desenvolupar plantejaments més propers a l'arquitectura pròpiament eclèctica. Formalment, el ritme vertical de la composició s'estableix en base als eixos que determinen les obertures, mentre que l'horitzontalitat es veu emfatitzada per l'ús de cornises i la presència d'un gran balcó corregut en el primer pis; aquesta planta de l'edifici és la que gaudeix d'un major grau de representativitat al tractar-se, probablement, de la residència del promotor de l'obra. El disseny de la planta baixa consta en l'actualitat de tres portes, malgrat que originàriament tan sols devia presentar aquesta configuració l'obertura central, que conserva els brancals i la llinda conformats per carreus de pedra amb els angles interns bisellats. En el centre de la llinda -en forma d'arc rebaixat- sobresurt la clau i, a banda i banda dels brancals, s'identifiquen dues esveltes pilastres, en relleu, que culminen en dues mènsules que sustenten la volada del balcó del primer pis. Les obertures laterals també apareixen emmarcades per pilastres que desenvolupen capitells esquemàtics, els quals suporten una cornisa motllurada que, en la zona central de la llinda, sobresurt notablement del plom de la façana. Tota la part superior d'aquestes obertures disposa d'una segona cornisa motllurada, horitzontal i de menor volum, que actua com a guardapols. Pel que fa al primer pis, destaca el balcó corregut conformat per una volada de llosanes de pedra motllurades i una barana de ferro, de fundició, amb un disseny força peculiar. Les tres obertures existents estan profusament decorades i presenten els brancals i les llindes -d'arc rebaixat- resseguides per una franja llisa que sobresurt del plom de la façana. Sobre les llindes s'identifiquen uns guardapols molt elaborats, igualment amb forma d'arc rebaixat, que descansen en els extrems sobre mènsules decorades amb motius vegetals, mentre que en el centre consten d'una clau figurativa, en relleu. L'espai restant s'emplena amb una sanefa de cercles entrellaçats que es repeteix sota la cornisa que es correspon amb el segon forjat de l'edifici. Finalment, els panys de mur que separen les obertures estan decorats per plafons rectangulars que mostren en el centre aplicacions de terracota amb elements circulars i altres formes geomètriques. El mateix llenguatge formal s'aplica al segon pis de l'edifici, en el que s'identifiquen tres balcons ampitats amb baranes de balustres. El motiu que decora el centre del guardapols és, en aquesta ocasió, una palmeta sostinguda pel que semblen figures zoomòrfiques imaginàries. El coronament de la façana consta d'un fris llis, en el que se situen els orificis circulars que faciliten la ventilació de la solera del terrat i d'una gran cornisa que mostra la part inferior decorada amb dentellons de grans dimensions. | 08270-140 | c/ Jesús, 28 | 41.2372600,1.8105900 | 400327 | 4565778 | 1862 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67998-foto-08270-140-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67997 | C/ Jesús, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-24 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tres plantes d'alçat (pb + 2p) i que s'ajusta als trets formals més comuns de l'arquitectura civil sitgetana del segle XIX i del primer quart del segle XX. La planta baixa consta d'un sòcol de pedra amb disposició irregular que pot correspondre a una modificació posterior. En aquest ras s'identifiquen dues obertures, la porta d'accés configurada per un arc de mig punt i emplaçada a la banda esquerra, i un finestral amb llinda en forma d'arc rebaixat; ambdues obertures estan treballades en arquivolta. La finestra disposa d'una barana metàl·lica decorada amb reganyons. El primer pis mostra un balcó central, conformat per una obertura rectangular que també presenta els brancals i la llinda enfonsats respecte del plom del mur de la façana. La volada és d'obra i mostra perfil recte, mentre que la barana és de ferro de fundició i està conformada per barrots verticals helicoïdals i d'altres de transversal de secció quadrada. Pel que fa al segon pis, consta d'una galeria conformada per tres arcs de mig punt, de dimensions similars a una finestra, que disposen d'un únic ampit i que comparteixen la mateixa barana metàl·lica; les obertures estan emmarcades per dues pilastres simples situades en els extrems de la façana. Finalment, el coronament de la façana presenta un registre d'obertures rectangulars per a la cambra de ventilació de la solera del terrat, per sobre del qual s'identifica una cornisa motllurada i la barana d'obra del mencionat terrat. | 08270-139 | c/ Jesús, 24 | 41.2371800,1.8104000 | 400311 | 4565769 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67997-foto-08270-139-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67996 | Casa Vicens Bagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vicens-bagues | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons el Pla Especial és obligatori conservar la façana i la fusteria de la planta baixa; es permet construir un segon pis, mantenint el disseny de les obertures i traslladant la cornisa i la barana al nou coronament. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que presenta un llenguatge formal en el tractament dels elements arquitectònics de clara inspiració neoclàssica, tal i com és propi en d'altres obres de major envergadura, projectades pel mateix autor. A la planta baixa, probablement el ras més modificat de l'edifici, s'identifica un sòcol de rajoles blanques i blaves i dues obertures -concretament una porta i una finestra- amb porticons de fusta. A la banda dreta del frontis es localitzen un conjunt de rajoles de temàtica diversa. El primer pis està flanquejat per dues pilastres que sobresurten escassament del plom del mur i que culminen en el cornisament del frontis; en aquest nivell es concentren els elements arquitectònics més significatius de la façana. L'única obertura existent és un balcó central, amb volada de pedra de perfil motllurat, suportada per dues mènsules decorades amb motius florals en relleu. La barana, de ferro de fundició, mostra els barrots decorats amb motius geomètrics. Pel que fa a la configuració de l'obertura, els brancals i la llinda apareixen resseguits per una franja llisa, en relleu, que mostra dues petites impostes amb decoració vegetal. En la seva part superior és visible una cornisa motllurada, a mode de guardapols horitzontal, que es perllonga en una subtil cornisa situada a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis de la finca. El coronament disposa d'un fris llis, en el que se situa l'orifici per a la cambra de ventilació de la solera del terrat; és de forma rectangular, està emplaçat en el centre i apareix tancat per una petita traceria. A banda i banda d'aquesta obertura s'identifiquen els permòdols que suporten la darrera cornisa de la finca, sobre la qual es desenvolupa la barana d'obra de balustres plans. | 08270-138 | c/ Jesús, 20 | L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges, destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2371400,1.8103500 | 400307 | 4565765 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67996-foto-08270-138-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67995 | Casa Severiano Virella Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-severiano-virella-cassanyes | <p>Arxiu Municipal de Sitges, Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11956 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i del volum construït; també s'ha de retirar el rètol en bandera i la marquesina. | <p>Edifici que va ser plantejat originàriament com una casa aïllada, malgrat que la construcció de bona part del jardí de què disposava inicialment l'ha configurat actualment com una finca entre mitgeres de tres nivells d'alçat (pb + 2p). El volum construït s'ordena en dos cossos, dels quals el que ocupa la meitat dreta de la parcel·la es troba notablement enretirat de la línia de façana, ja que disposa d'una terrassa situada a l'alçada del primer pis. El parament exterior mostra un arrebossat de morter de tonalitat fosca i els elements arquitectònics treballats en pedra. La planta baixa consta de dues grans portes, de forma rectangular i de disseny senzill, sense cap programa decoratiu, fet que contrasta amb el tractament formal dels elements arquitectònics dels pisos superiors. Al primer pis, destaca la presència d'una tribuna de gran volada, sostinguda sobre grans mènsules de pedra, a l'igual que la seva barana, que es perllonga en la terrassa que ocupa la banda dreta de la finca. L'obertura que dóna accés a la tribuna mostra els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta. La zona de la llinda consta d'una traceria configurada per dues formes trilobulades, emmarcades en requadres motllurats; sobre la traceria s'identifica un guardapols de forma conopial que descansa en dos esquemàtics capitells. Finalment, cal ressaltar la presència exterior d'un arc de descàrrega de mig punt, que alleugereix el pes de la part superior de l'edifici i sobre el qual se situa una cornisa motllura, amb disseny graonat que actua al mateix temps com ampit de la finestra trigeminada del segon pis; sobre aquesta darrera obertura es localitza una nova cornisa horitzontal i, finalment, una obertura circular amb traceria, dissenyada a mode de rosassa. Pel que fa al coronament d'aquest cos de l'edifici, convé destacar la seva complexitat, ja que la coberta a doble vessant es tradueix en el frontis en una mena de gran cornisa, amb coronament hemisfèric, que sobresurt del plom vertical del mur i que es perllonga verticalment fins a dos grans permòdols situats a l'alçada del forjat que cobreix el primer pis. Pel que fa al cos de la façana que se situa a la banda dreta i que està visiblement enretirat de la línia de carrer, cal dir que les seves característiques formals s'ajusten plenament a les formulacions que acabem de descriure. Destaca únicament el cornisament horitzontal superior, molt voluminós, sobre el que s'identifica una barana d'obra que imita un coronament amb merlets. Pel que fa al cos en forma de torre i conegut com la 'torre d'en Severiano', destaca la seva vàlua com a fita del paisatge urbà sitgetà. En general, l'edifici s'emmarca estilísticament dins els paràmetres de l'eclecticisme de signe neogòtic que caracteritza altres obres de l'arquitecte Gaietà Buigas. Destaca especialment la tendència a la representativitat que s'accentua mitjançant la gran proporció dels elements arquitectònics emprats.</p> | 08270-137 | c/ Jesús, 14-16 | <p>L'expedient d'obra que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1896-1902) conté els plànols del projecte original de l'edifici, signats per l'arquitecte Gaieta Buïgas i Monravà com a responsable del projecte. El caràcter de gran residència amb què va ser construïda la casa Can Severiano, s'ha anat perdent amb el temps, especialment per causa de les diferents transformacions i, especialment, per la darrera adaptació com a hotel. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6).</p> | 41.2369800,1.8101700 | 400292 | 4565747 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-67995-foto-08270-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67995-foto-08270-137-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67994 | C/ Jesús, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-jesus-12 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa que dicta el Pla Especial considera obligada la conservació de la façana i del portal de la botiga, inclosa la fusteria. Es permet construir un segon pis, respectant els eixos i la tipologia de les obertures de la darrera planta. | Casa construïda entre mitgeres, que mostra únicament dos nivells d'alçat (pb + 1p), amb dues obertures en cadascun d'ells. A la planta baixa s'identifica una porta, de notables dimensions, que ocupa la banda esquerra i que dóna accés a l'interior d'una botiga; aquesta obertura presenta els brancals i la llinda recoberts de fusteria. En el lateral dret es troba emplaçada una porta de menors dimensions, que permet accedir al pis superior. Pel que fa al primer pis, en aquest s'identifica un balcó amb volada d'obra de perfil motllurat i la barana metàl·lica de ferro de fundició. A la banda dreta d'aquest ras figura una finestra convencional, i en el coronament del frontis l'habitual cornisa motllurada que sustenta la barana d'obra que delimita el terrat transitable de l'edifici. | 08270-136 | c/ Jesús, 12 | 41.2369500,1.8100800 | 400284 | 4565744 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67994-foto-08270-136-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67987 | Lògia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/logia | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana | Edifici disposat a dos vents que ocupa la cantonada dels carrers Jesús i Sant Bartomeu i que es considera un annex de l'actual finca nº 3 d'aquest darrer. Consta de dos nivells d'alçada, conformats per la planta baixa i una galeria superior. El parament està arrebossat amb morter de calç i combina colors rosats de diferents intensitats, si bé el més fosc s'utilitza per a ressaltar els elements arquitectònics pròpiament dits. El primer nivell presenta un únic accés situat en el frontis del c/ Jesús; es tracta d'una porta rectangular, amb la llinda i els brancals ressaltats per un franja llisa que sobresurt del plom del mur. Pel que fa al frontis del c/ Sant Bartomeu, s'identifiquen tres obertures, igualment rectangulars, que originàriament degueren ser concebudes com a finestres i que avui estan configurades com a aparadors. Una franja llisa ressegueix la línia del primer forjat, contribuint a accentuar l'horitzontalitat de la composició. En el primer pis es localitza una galeria conformada per una sèrie d'arcs de mig punt, d'obra, amb la imposta motllurada i probablement realitzada en pedra. Entre les seves obertures s'ha col·locat una barana de ferro, que destaca pel seu programa decoratiu, força elaborat, i que confereix a l'element l'aspecte d'una gran balconada. El forjat que cobreix aquest espai està conformat per bigues de fusta i llates, sense revoltons, i suporta una terrassa plana, probablement transitable. El coronament de la lògia presenta una cornisa motllurada de disseny convencional i una barana conformada per diferents trams de balustres. | 08270-129 | c/ Jesús, 1- c/Sant Bartomeu, 1 | 41.2368600,1.8097100 | 400253 | 4565734 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67987-foto-08270-129-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 68318 | Colomar de l'Hotel Terramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-lhotel-terramar | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta de l'element | Es tracta d'un colomar situat dins l'espai enjardinat de l'Hotel Terramar, construït amb obra de maó de diferents mesures i gruixos. La base és un pilar de secció hexagonal, feta amb filades de maó, amb base i capitell també hexagonals. Damunt del capitell es disposa una estructura, probablement de formigó armat, que imita un seguit de mènsules que s'organitzen seguint els eixos dels angles de l'hexàgon del capitell, per tal de suportar una plataforma, també hexagonal. Damunt d'aquesta plataforma s'organitzen quatre pisos seguint el perímetre de la base. A cada costat del perímetre hexagonal es disposen dues petites obertures rematades per arcs de mig punt d'accés a l'interior del colomar; en total disposa de 48 obertures. El conjunt està rematat per una coberta de rajola comuna composta, amb sis vessants. | 08270-440 | c/ Isaac Peral, s/n | 41.2360600,1.8041000 | 399782 | 4565652 | 1800-25 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68318-foto-08270-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68318-foto-08270-440-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Romàntic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest element mobiliari disposa del tipus de protecció VI i està catalogat dins dels elements de tipus C. | 98|101 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 68316 | Parc de Terramar. Jardins de l'Hotel Terramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-terramar-jardins-de-lhotel-terramar | ARMENGOL, F. (1918) 'Avant-projecte de ciutat-jardí en la vila de Sitges'. Barcelona COLL. I. (1975) 'El parc de Terramar' COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'El Eco de Sitges' 28/03/1981 MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11951 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona Revista 'Terramar' (1919) núm. 7 i 8 Revista 'Terramar' (1920) núm. 19 i 20 | XX | El Pla Especial estableix que el manteniment del parc públic haurà de respectar l'ordenació de l'antic jardí de l'Hotel Terramar i restaurar el que sigui convenient | Jardins situats a la zona més occidental del nucli urbà, entre la riera de Sant Pere de Ribes i el carrer de Cristòfol Colom. El conjunt, d'estil noucentista, ocupa un espai aproximat de 36.000 metres quadrats, i estan oberts al públic de 10:30 a 20:30 en horari d'estiu, i la resta de l'any fins a les 19:00 hores. Projectats per Francesc Armengol i dissenyats per Miquel Utrillo l'any 1919, combinen una vegetació típica mediterrània i zones del més pur estil de jardí anglès, amb vials i camins envoltats d'arbres que conflueixen en un punt central on es disposen dos petits estanys rectangulars, amb el perímetre fet amb còdols, situats al llarg d'un eix transversal pavimentat amb sauló i emmarcat amb un seguit de coníferes. Al voltant d'aquests estanys hi ha tot un seguit de bancs fets d'obra (còdols) amb inscripcions (en diferents idiomes) que conviden a seure i gaudir de la tranquil·litat dels jardins. Disposa de diversos elements arquitectònics, dels quals destaca una pèrgola a tocar el 'Jardí dels sentits'. Dita pèrgola disposa d'una coberta de teules amb vessants formant un octògon que descansa sobre vuit pilars, també octogonals, fets de filades de maó. Dits pilars tenen una estructura similar al de suport del colomar situat als jardins de l'Hotel Terramar; és a dir, amb una base de filades de totxo, el fust i capitell, tot obrat amb maó. L'anomenat 'jardí dels sentits' conté un seguit de mecanismes de jocs sonors per a infants, a més d'un seguit de parterres amb arbusts oliàcids, d'ací el seu nom. | 08270-438 | c/ Isaac Peral s.n. -c/ Cristòfol Colom s.n. | El sector de Terramar és el resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol i Duran, qui va projectar la urbanització d'aquesta zona mitjançant la creació d'una ciutat-jardí, dotada amb tota mena de serveis. El projecte inicial data de l'any 1919 i, a més de les infraestructures necessàries com el traçat dels carrers i l'aprovisionament d'aigua, entre d'altres, s'hi contemplava la construcció de diferents elements per al lleure i la cultura, entre ells un gran casino, un camp d'esports, un ateneu amb biblioteca i sala d'actes i diversos hotels. Com a part d'aquest projecte, el mateix any 1919, es va construir el Parc Hotel Terramar, i en la seva part posterior el Parc Jardí de Terramar. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou Josep Maria Martino, qui comptà amb la col·laboració de Josep Artigues en la decoració, Salvador Robert en la jardineria i Miquel Utrillo en el disseny dels jardins. Quant a l'autor de les construccions del parc, l'arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo 1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. Pel que fa a l'artífex del disseny dels jardins, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. | 41.2286300,1.7900200 | 398590 | 4564843 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Maria Martino i Miquel Utrillo | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 67984 | Casa Francesc Milà i Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-mila-i-mestre | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial insta a conservar íntegrament la façana. | Edifici construït a dos vents i que disposa de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells. La composició del frontis presenta tres eixos verticals, definits per l'ordenació de les obertures, mentre que les línies verticals apareixen emfatitzades per franges en relleu situades en la cota dels forjats de l'edifici i pels elements que configuren el coronament. El parament mostra revestiment de morter de coloració rosada, mentre que els elements arquitectònics estan treballats en terracota, llevat del sòcol de la planta baixa i l'entrada situada en la seva banda esquerra. En aquest cas, s'han emprat carreus de pedra amb l'angle intern motllurat; en el centre de la llinda figura una clau amb les lletres 'J' i 'F' en relleu. En aquest mateix ras s'identifiquen dues finestres ampitades amb reixa metàl·lica, de les quals la part superior consta d'una cornisa motllurada, per sobre de la qual es desenvolupa un petit frontó decorat per fletxes, volutes i una palmeta central. En el primer pis destaca el balcó amb volada que ocupa l'eix central. Aquesta està conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i se sustenta sobre dues mènsules decorades amb fulles d'acant; la barana metàl·lica és de ferro, de fundició. A ambdues bandes s'identifiquen dos balcons ampitats, amb barana d'obra, de traceria, amb elements romboïdals. L'emmarcament de les obertures mostra el mateix programa decoratiu descrit anteriorment, però s'afegeixen petits florons en relleu situats en la llinda. El mateix sistema d'obertures es reprodueix en el segon pis, que es diferencia únicament per la menor amplada de la volada del balcó central. En el coronament s'identifica una cornisa suportada per permòdols disposats en grups de dos o tres elements i una barana d'obra de la que destaca el capcer central que culmina en una gran palmeta i en la que figura la data de 1895. | 08270-126 | c/ Illa de Cuba, 6 | Segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Municipal de Sitges, el projecte de l'edifici fou entregat al consistori el 4 de febrer de 1886. Originàriament, s'havia disposat la porta en l'eix central, però després es va situar en un dels lateral. El seu autor, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) i ambdós tenen formació de mestres d'obres. Entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2373800,1.8101700 | 400292 | 4565792 | 1895 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67984-foto-08270-126-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 116|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml