Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67982 | Can Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11963 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | L'edifici ha estat restaurat en els darrers anys seguint les prescripcions establertes per la normativa del Pla Especial. Resta únicament modificar l'obertura esquerra de la planta baixa i es manté la possibilitat d'afegir una segona planta, enretirada tres metres de la façana principal. | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de dos nivells (pb + 1p) i que està conformat per dos habitatges unifamiliars. Les cases mostren una disposició simètrica respecte d'un eix central. En la planta baixa d'identifiquen dues obertures que corresponen a dues portes grans, situades en els laterals exteriors, de les quals la de la banda esquerra ha estat modificada. Es localitzen també dues portes centrals, de menor tamany, que permeten accedir a l'interior dels edificis i en les que s'identifica, en relleu, la data de 1901. Sobre aquestes portes, i a l'alçada del primer pis, se situen dues finestres rectangulars, dotades d'un únic ampit sobresortint que se sustenta sobre una cartel·la central; en els seus extrems s'identifiquen dos petits plafons ceràmics amb motius florals, la funció dels quals és únicament decorativa, a l'igual que el floró que se situa entre les llindes d'ambdues finestres. Sobre les portes laterals de la planta baixa s'identifiquen balcons que consten d'una volada conformada per llosanes de pedra de perfil motllurat, que descansen sobre dues grans cartel·les en forma de volutes decorades per fulles d'acant; les baranes de ferro són de fundició. La part superior de les obertures apareix definida per una franja llisa que sobresurt del plom del mur, a mode de guardapols. En el centre de la llinda és visible un motiu floral emmarcat geomètricament. Pel que fa al coronament superior de la façana, aquest consta d'una cornisa motllurada i suportada per una sèrie de motius semicirculars que reprodueixen la forma d'un timó. Sobre aquesta cornisa se situen els orificis de ventilació de la solera, que s'alternen amb parelles de permòdols; aquests darrers sustenten el cornisament final, situat just per sota de la barana d'obra calada del terrat. | 08270-124 | c/ Illa de Cuba, 39-41 | Segons la documentació que es conserva en els fons de l'Arxiu Municipal de Sitges, el 20 de març de 1901 Francesc Carreras Robert va sol·licitar permís al consistori per a construir una casa en un terreny que posseïa al c/ Illa de Cuba de la vila. La llicència d'obra va ser concedida el dia 22 del mateix mes i any, i el projecte adjunt estava signat pel mestre d'obres Jaume Suñé (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384100,1.8089100 | 400188 | 4565907 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67982-foto-08270-124-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Cases Francesc Carreras Robert. | 102|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67986 | Casa Antoni Ferret i Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-ferret-i-llopis | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11962 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial s'ha de conservar íntegrament el volum construït i la façana | Casa construïda a quatre vents i de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que presenta la peculiaritat d'estar bastida sobre un gran 'sòcol' de pedra, que mostra una única obertura -central, rectangular i amb brancals de maó massís- i que culmina en una barana de balustres que, de fet, delimita el primer pis de la finca, al que s'accedeix mitjançant dues escales adossades al mur de la planta baixa, que no són visibles des de l'exterior. A la primera planta s'identifiquen tres obertures; la central disposa d'un porxo sostingut per esveltes columnes de ferro forjat, que es consideren les primeres col·locades a Sitges, malgrat la tardana cronologia de l'edifici. Les portes laterals destaquen pel seu coronament amb frontons que presenten motius circulars en els seus vèrtexs superiors i que desenvolupen una important volumetria; aquests frontons descansen sobre un fris de tríglifs de clara inspiració clàssica. En el segon pis se situen dues finestres geminades laterals i una petita terrassa central que, de fet, correspon a la coberta planta del porxo de la planta primera. El coronament consta d'un fris de permòdols i d'una cornisa motllurada, sobre la que se situa la barana del terrat transitable que consta d'un tram central, llis, d'obra, i de dos trams laterals de balustres. | 08270-128 | c/ Illa de Cuba, 34-36 | Amb data de 5 de juliol de 1886, Antoni Ferret i Llopis s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici; l'expedient que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges (Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889) inclou un alçat de la façana principal, signat pel mestre d'obres Jaume Suñé. L'autorització de les obres va ser cursada el dia 12 d'aquell mateix mes i any. La finca se situa a la zona de l'eixample de la vila, que va ser projectat pel propi Sunyer l'any 1881. L'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa, és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vila, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2384000,1.8092400 | 400216 | 4565906 | 1886 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67986-foto-08270-128-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte arquitectònic es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67981 | Casa Bonaventura Blay. Villa Avelina. Can Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-blay-villa-avelina-can-boladeres | COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11921 | XX | El Pla Especial municipal considera obligatòria la conservació íntegra de la façana, del volum de l'edifici i del seu jardí; aconsella, però, l'eliminació del ròtol en bandera gran | Casa unifamiliar de tres nivells d'alçat (pb + 2p) que encara conserva una part del jardí original, al que afronten diverses façanes, cadascuna d'elles amb una composició específica. Un dels element més destacats de la finca, i que la configura com un dels elements més emblemàtics de l'antic nucli de Sitges és, sens dubte, la torre-mirador que se situa en un dels seus angles. El llenguatge arquitectònic de l'obra s'emmarca dins de les tendències neogòtiques d'inici del segle XIX, si bé en aquest cas la inspiració mostra clares influències del gòtic francès, de caire més mediterrani. Destaca especialment el tractament decoratiu dels frontis a partir de la col·locació de gàrgoles, guardapols, arcs apunts i conopials i, especialment, de baranes amb traceries que desenvolupen cercles amb trifolis i quadrifolis en el seu interior. Un altre aspecte peculiar és l'ús de la ceràmica i del ferro, com a materials de decoratius; la primera s'ha emprat especialment en la torre i en els frisos i les obertures de la façana principal, mentre que el ferro és visible en la doble vessant del capcer de la façana principal. L' interior de l'edifici conserva pintures i diversos objectes d'estil modernista. | 08270-123 | c/ Illa de Cuba, 33-37 | Bonaventura Blay i Milà (Sitges 1860-Barcelona, 1911) és un dels anomenats 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis colonials durant la segona meitat del segle XIX. Va ser soci de la companyia 'C. Brauet i Cia' establerta a Guantànamo (Cuba), i també es va dedicar a l'exportació i importació de productes i a diverses activitats financeres. Entre les seves activitats socials destaca la presidència del 'Centro Benéfico de Guantánamo'. De nou a Catalunya, va participar en la fundació de 'Vichy Catalán' com un dels principals accionistes. L'any 1901 el propi Bonaventura Blay s'adreçà a les autoritats municipals sitgetanes per a sol·licitar la llicència d'obres necessària per a construir una casa-torre en una parcel·la de l'eixample de la vila. El permís li fou concedit amb data del 24 de desembre del mateix 1901 i l'arxiu municipal conserva els plànols signats pel prestigiós arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà. Finalment, Blay va fixar la seva residència a la coneguda 'Villa Avelina' , edifici que ha experimentat diverses reformes fins als nostres dies, mostrant en l'actualitat unes dimensions força més reduïdes que l'obra original. A la mort del seu promotor, la casa va ser adquirida per l'ex-alcalde de Barcelona Guillem Boladeres, i l'any 1983 va ser adaptada com a restaurant, funció que ha mantingut fins a l'actualitat. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges, on una de les seves obres més conegudes és, sens dubte, el Mercat de Sitges (vegeu fitxa núm. 6). | 41.2382000,1.8089600 | 400192 | 4565884 | 1902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67981-foto-08270-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és, precisament, la casa de Bonaventura Blay. L'edifici també és conegut com Villa Avelina i Can Boladeres.La utilitat de l'edifici és d'hotel restaurant, denominat 'El Xalet'. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67980 | C/ Illa de Cuba, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-25 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | f. XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres plantes en alçat (pb + 2p). Les solucions constructives i estilístiques aplicades responen als plantejaments de l'arquitectura eclecticista, amb una marcada inspiració neoclàssica. La composició del frontis principal s'estableix a partir de tres eixos verticals, determinats per l'alineació de les obertures existents. L'horitzontalitat es veu emfatitzada a partir del balcó corregut que se situa en el primer pis, de l'ús de cornises per a traduir a l'exterior els forjats de l'edifici i del disseny del seu coronament. Pel que fa al parament extern, destaca l'estuc que imita carreus de pedra, tot combinant textures llises i rugoses i creant un efecte òptic d'escacat. A la planta baixa, l'accés se situa a la banda lateral esquerra, mentre que les altres dues obertures estan constituïdes per dos finestrals ampitats configurats seguint el model dels tradicionals 'quartos de reixa'. Pel que fa als pisos superiors, totes les obertures són rectangulars i presenten bona part de l'angle inferior de la llinda treballat amb un bisell. A la planta principal, és visible un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb motllures de perfil recte i suportada per un joc de voluminoses cartel·les. Les baranes, de ferro de fundició, mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen tres balcons ampitats, d'idèntic disseny i, finalment, el coronament consta d'una cornisa notablement desenvolupada i sostinguda per permòdols i d'una barana metàl·lica de disseny senzill. | 08270-122 | c/ Illa de Cuba, 25 | 41.2379800,1.8093500 | 400225 | 4565859 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67980-foto-08270-122-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 21, que inclou diversos edificis situats en una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa (c/ Illa de Cuba), mentre que els jardins afronten al c/ Sant Gaudenci. A nivell arquitectònic l'element més destacat és la casa de Bonaventura Blay. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67979 | Casa Manuel Planas i Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manuel-planas-i-carbonell | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11961 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra del volum. | Edifici disposat a dos vents que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i de dos frontis articulats mitjançant un ampli xamfrà. El llenguatge formal dels ornaments, de la forma de les obertures i del remat superior és clarament modernista, essent l'element més significatiu la tribuna de dos pisos que ocupa el mencionat xamfrà i que descriurem més endavant. El mur de la façana presenta un estucat que imita la disposició d'un parament regular de carreus. La façana que afronta al c/ Illa de Cuba disposa de dos eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica un gran portal, rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra realitzats amb carreus que presenten l'angle intern motllurat; a la llinda és visible un clau en forma de diamant sobre el qual figura la data 1881. Pel que fa a la finestra, aquesta presenta la llinda d'arc rebaixat, amb una mènsula amb motius florals situada just en el seu centre; també disposa d'ampit de pedra. En el primer pis, es localitza un balcó corregut conformat per una volada d'obra, de perfil motllurat i amb els extrems arrodonits, i per una barana metàl·lica, de fundició, amb els barrots en forma de 'S'. Les obertures presenten la part superior emmarcada per una mena de guardapols, d'escàs relleu, que respon a una clara formulació modernista, tant pel que fa a les formes arquitectòniques que simula com a l'aplicació de decoració de temàtica floral. En el segon pis, s'identifiquen dos balcons individuals, en els que s'aplica el mateix disseny. Pel que fa a l'emmarcament de les obertures d'aquest ras, en aquesta ocasió, s'han disposat veritables guardapols en forma d'arcs georgians, que presenten el semicercle central molt ultrapassat. Aquests guardapols culminen per la banda inferior en petits capitells naturalistes i, alhora, es connecten amb la motllura que constitueix el límit inferior del coronament del frontis. La façana culmina en la barana del terrat transitable de l'edifici, que presenta el parament decorat per una retícula esgrafiada de la que pengen motius florals. La motllura superior configura una línia ondulant decorada puntualment amb palmetes i volutes. La façana lateral del c/ Sant Gaudenci mostra idèntics paràmetres aplicats, però, a tres eixos d'obertures i sense balcó corregut en el pis principal. L'extrem d'aquest frontis clou en un cos que en planta baixa presenta un parament cec i en el primer pis una finestra de perfil ondulat, quasi circular. Des d'aquest cos s'accedeix a una terrassa que ocupa la part posterior de la planta noble i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. Pel que fa al xamfrà de la finca, aquest consta en planta baixa d'una porta configurada per un senzill arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors es desenvolupa la voluminosa tribuna que caracteritza a aquesta obra del modernisme sitgetà. La tribuna se sustenta per una volada d'idèntic disseny a les que figuren en els balcons, sostinguda per cartel·les i mènsules de diferents dimensions. Totes les obertures presenten formes arrodonides i ondulants i originàriament estaven decorades amb magnífics vitralls policroms que van ser venuts en la dècada dels anys seixanta. En el primer pis, els finestrals estan disposats verticalment, mentre que en el segon s'identifica una altra finestra de forma circular i ondulada, envoltada per bandes, garlandes i altres motius florals en relleu. El coronament de la tribuna està constituït per una línia ondulada amb palmeta central. Just a darrera s'identifica una segona barana, de major alçada, amb un capcer i dos pilars que denoten certa influència gaudiniana. | 08270-121 | c/ Illa de Cuba, 21 -c/ Sant Gaudenci, 32-34 | Manuel Planas i Carbonell (Sitges, 1854-1936) va iniciar els seus negocis colonials en una data desconeguda de la segona meitat del segle XIX. Durant el temps que va residir a Santiago de Cuba es va dedicar a la destil·lació licorera. Va tornar a la seva vila natal l'any 1898, coincidint amb la desfeta colonial espanyola. Just deu anys després va construir-se una casa al conegut c/ Illa de Cuba que, segons consta en una de les seves llindes, és una reforma d'una finca construïda l'any 1881. Sembla que el responsable del projecte fou Gaietà Miret, qui projectà una residència de marcat estil modernista. Tanmateix, la documentació administrativa conservada és confusa, ja que l'Arxiu Municipal de Sitges conserva un plànol del projecte signat per Josep Pujol i Brull l'any 1907, amb el nom de 'Casa Ollé'. És possible que, per algun motiu desconegut, Gaietà Miret portés a terme el projecte original d'aquest altre autor, tal i com figura en l'inventari del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Miret i Raventós, va iniciar la seva carrera com a mestre d'obres eclèctiques. Posteriorment va passar una etapa modernista, per a reprendre finalment l'estil inicial. Va treballar molt a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a l'arquitectura sitgetana, són projectes de la seva primera etapa les cases de Manuel Pascual (1894) i Bartomeu Virella (1895). En la seva fase modernista recull les influències de J. Puig i Cadafalch i Ll. Domènech i Montaner, que són visibles en obres com la casa Llauradó-Planas | 41.2377800,1.8095000 | 400237 | 4565837 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67979-foto-08270-121-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Miret i Raventós (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67983 | Casa Francesc Bartés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-bartes | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació estricta de les façanes, del volum construït i de la tanca del jardí. | Casa unifamiliar que consta de tres façanes i d'una paret mitgera, ja que ocupa una parcel·la cantonera i disposa d'una extensió destinada a jardí, en la seva part posterior. El seu alçat és de tres plantes (pb + 2p) i les façanes exteriors s'articulen mitjançant un xamfrà, notablement desenvolupat, en el que es concentra gran part de la càrrega decorativa del projecte. El llenguatge formal dels elements arquitectònics i ornamentals respon plenament a les formulacions noucentistes. La planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra o d'imitació d'aquest material que, juntament amb les cornises dels pisos superiors, accentua l'horitzontalitat de la composició. L'entrada principal se situa en el c/ Illa de Cuba i està constituïda per una porta d'arc de mig punt amb imitació de dovelles i brancals de pedra. La resta de les obertures d'aquest ras són finestrals rectangulars -llevat del que se situa al xamfrà, que presenta forma d'arc rebaixat- amb barana metàl·lica. En el primer pis les finestres corresponen al disseny anteriorment descrit, però consten d'una volada de pedra, de perfil motllurat i base troncocònica. En aquest nivell, el xamfrà disposa d'un balcó amb volada de llosana sostinguda per mènsules; destaca el treball de la barana de ferro, profusament decorada, i l'emmarcament de la part superior de l'obertura a base d'un frontó triangular d'estil clàssic. Una senzilla cornisa de maó separa les obertures de la darrera planta de l'edifici que configuren les seves llindes amb arcs rebaixats. El coronament de l'edifici consta d'un fris d'elements ceràmics, molt treballat i d'inspiració mudèjar, i de la gran volada de la coberta. En el xamfrà l'últim ras està ocupat per un mirador que supera l'alçada del coronament de les façanes laterals i que culmina amb franges llises i plafons situats directament sota la volada de la coberta, en aquest cas de quatre vessants. | 08270-125 | c/ Illa de Cuba, 2-4 -c/ Jesús, 15 | Francesc Bartés i Marsal (Sitges, 1894-L'Havana, 1954) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que emigraren a les colònies espanyoles del Carib amb l'objectiu de fer fortuna. Bartés s'establí a Guantànamo i a L'Havana (Cuba) i va ser president del 'Banco Español de la Isla de Cuba', de 'Guantánamo & Western Railroad Cia' i de la 'Asociación Nacional de Hacendados de Cuba'. A la seva tornada a Sitges, l'any 1931, va encarregar el projecte de la seva nova residència a Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2372300,1.8102600 | 400300 | 4565775 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67983-foto-08270-125-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67978 | C/ Illa de Cuba, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-illa-de-cuba-19 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta dels pisos superiors i recomana la reordenació de les obertures de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 2p) amb dues obertures en cadascuna d'elles, llevat del ras inferior, actualment modificat per la instal·lació d'un local comercial que ha suposat l'obertura d'un aparador i d'una porta lateral per a accedir a l'escala de veïns. L'única estructura original que es conserva és la porta que comunica amb la botiga, d'arc rebaixat i amb brancals i llinda de pedra . En els pisos superiors el parament presenta un estuc que imita un parament regular de carreus. El primer pis consta d'un balcó corregut configurat per una volada a base de llosanes de pedra -de perfil recte- i una barana metàl·lica amb decoració en el sòcol i sota el passamà. Les portes que accedeixen a aquest balcó mostren la part superior emmarcada per una franja que, a mode de guardapols, sobresurt lleugerament del plom del mur i que està decorada amb motius vegetals esgrafiats. La mateixa decoració s'aplica, horitzontalment, en la línia del segon forjat de l'edifici. Pel que fa al segon pis, els balcons són ampitats i reprodueixen el mateix esquema decoratiu anteriorment descrit. El coronament de la façana consta d'una motllura de perfil arrodonit, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de l'edifici, que no presenta cap mena de decoració. | 08270-120 | c/ Illa de Cuba, 19 | 41.2377400,1.8095600 | 400242 | 4565832 | c. 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67978-foto-08270-120-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de la l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67977 | Casa Jaume Suñé Juncosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-sune-juncosa | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial dictamina la conservació estricta de la finca. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb tres obertures en cadascun d'ells, totes elles de forma rectangular. La solució constructiva que ofereix es repeteix en altres projectes del segon eixample sitgetà, realitzats pel propi autor i propietari d'aquesta finca, i es basa en l'establiment d'uns eixos verticals molt marcats i determinats per la disposició de les obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per una finestra a cada banda; aquest ras presenta el parament estucat, imitant una disposició regular de carreus. En el primer pis es localitza un gran balcó corregut que emmarca tres obertures i que emfatitza l'horitzontalitat de la composició. La seva volada és de llosanes de pedra de perfil recte i consta d'una barana metàl·lica, de ferro de fundició, decorada amb un fris d'oves en el sòcol. Les obertures mostren els brancals i les llindes ressaltades per una franja llisa que sobresurt del plom del mur i estan dotades de guardapols decorats amb motius florals i que disposen antefixes als extrems; la part superior del brancals també presenta un petit rosetó en relleu. Finalment, el segon pis consta d'un balcó central -amb la volada notablement més estreta- i d'una finestra ampitada emplaçada a cada banda; en aquestes obertures s'aplica el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta l'habitual cornisa motllurada i una barana d'obra llisa, sense cap element decoratiu. | 08270-119 | c/ Illa de Cuba, 15 | La casa fou la residència del propi Jaume Suñé, arquitecte renombrat i molt prolífic pel que fa a l'urbanisme sitgetà del segle XIX. Sembla lògic suposar que, per Suñé, va resultar força pràctic residir en una zona de la vila en la que dirigia nombroses obres. Pel que fa al perfil professional de l'autor propietari de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. L'edifici fou objecte d'una reforma l'any 1910, portada a terme per l'arquitecte Gaietà Miret i Raventós que, si bé és molt conegut per les seves obres modernistes, va iniciar la seva carrera amb obres eclèctiques, estil al que va retornar al final de la seva carrera. | 41.2376100,1.8096600 | 400250 | 4565818 | 1881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67977-foto-08270-119-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67976 | Casa Antoni Robert i Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-robert-i-camps | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges COLL, I. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11960 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial dictamina la conservació estricta de la finca. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 1p + golfes) i que resulta un clar exemple d'arquitectura neoclassicista sitgetana, amb una forta influència del llenguatge formal i de les solucions tècniques pròpiament renaixentistes. La composició del frontis s'organitza bàsicament entorn a tres eixos verticals, determinats per l'ordenació de les obertures existents. Tanmateix, el projecte accentua clarament l'horitzontalitat de l'edifici mitjançant la gran balconada del primer pis i el desenvolupament de les diferents cornises. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per un finestral a cada banda i en el pis noble existeixen tres obertures que comuniquen amb el mencionat balcó; totes aquests elements arquitectònics són d'arc de mig punt, seguint preceptes clarament renaixentistes. Del balcó del primer pis destaca la volada, sustentada per cartel·les de gran volum decorades amb fulles d'acant, i la barana metàl·lica, de disseny molt elaborat. Les golfes, enretirades respecte del plom de la façana, apareixen pràcticament amagades darrera d'una gran cornisa igualment suportada per mènsules; aquest nivell consta de finestres rectangulars, distribuïdes segons els eixos establerts. En general, la influència de l'arquitectura italiana es detecta en l'ús d'obertures de mig punt emmarcades per pilastres; les columnes s'utilitzen per a separar les obertures verticalment i mostren capitells que incorporen motius florals en el centre. El coronament de la façana consta d'una segona cornisa, amb fris de dentellons, sobre la qual se situa la barana balustrada del terrat. L'element més significatiu és, però, el templet de planta quadrangular amb obertura serliana que se situa en el centre de la composició, tot accentuant la seva monumentalitat; es tracta, novament, d'una solució molt emprada en el renaixement per autors com el propi Pal·ladi. | 08270-118 | c/ Illa de Cuba, 13 | L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], és també autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i, amb Domènec i Estapà el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2375500,1.8097400 | 400257 | 4565811 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67976-foto-08270-118-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 18, que inclou una de les illes de l'eixample vuitcentista de la vila de Sitges en direcció a l'estació de tren. Els immobles que la integren situen les seves façanes principals en els costats llargs de l'illa, mentre que els jardins i el seus pavellons afronten al c/ Sant Gaudenci. El projecte d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal Administratiu.L'edifici és un conegut hotel denominat 'La Renaixença'. | 116|98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 39807 | Casa del carrer de l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lhostal | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està essent restaurat | Edifici de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 450 m2, construïda amb carreus de pedra lligats amb ciment, tot i que en el moment de fer la fitxa està essent rehabilitada i només resten les cantonades d'alguns murs originaris de pedra, la resta és feta de ciment. És l'edifici més occidental del carrer de l'Hostal i l'únic que es troba en la vessant oriental del carrer. | 08012-579 | c/ Hostal, n.7; Horta d'Avinyó | Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. | 41.8231600,1.9654300 | 414082 | 4630659 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39807-foto-08012-579-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39807-foto-08012-579-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 68300 | Hospital de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sant-joan | BOHIGAS, O. (1973) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982), vol. 5. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11984 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges', Barcelona. SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes i de l'interior, inclosa l'església | Es tracta d'un conjunt d'edificis inserits en una parcel·la irregular i de molt diversa tipologia, alguns dels quals encara resten en construcció. Destaquen, però, dos edificis situats a la part més meridional del conjunt, un dels quals disposa d'una façana paral·lela al carrer Hospital, darrera del qual (zona més nord-occidental) s'hi adossa la capella pertanyent al conjunt. El primer edifici disposa de tres cossos organitzats al llarg d'un eix longitudinal i s'estructura en alçat en planta baixa i dos pisos, amb unes cobertes de teules a dues vessants, amb els careners paral·lels a l'eix longitudinal. De les obertures de la façana principal (que afronta al carrer de l'Hospital) destaquen les del cos central, força amples i rematades per arcs escarsers. Les dels cossos laterals són simples, amb llindes rectes, sense cap tipus d'emmarcament remarcable. De la façana posterior destaquen la irregularitat pel que fa a la disposició i mesures de les obertures, la qual cosa fa suposar diverses reformes dutes a terme al llarg del temps. En els frontis laterals també es disposa d'una finestra per planta de la mateixa tipologia, és a dir amb una llinda en forma d'arc escarser. Els ràfecs de les teulades combinen diverses filades (decreixents) de maons de cantell amb filades de teules. Cal destacar un element cupulat situat en el cos central. Es tracta d'una estructura circular (semblant a un tholos) formada per parelles de columnes amb capitells d'ordre jònic que suporten un arquitrau revestit amb ceràmica de diferents colors. La cúpula està revestida amb unes peces de ceràmica vidrada disposades en forma d'escama de peix. Pel que fa a la capella situada a la part posterior, cal dir que es tracta d'un edifici de planta irregular, amb un cos central rectangular (nau de la capella) amb una coberta de teules a dues vessants (força pronunciades) i que disposa d'un portal d'accés situat al mur lateral més meridional; un segon cos, més petit i més baix, amb coberta de teules composta, s'adossa al mur més occidental de la capella. En el mur més septentrional també hi ha adossades unes petites estructures, més baixes i amb coberta de teules a una vessant. En el seu interior, les religioses disposaven d'un espai especialment destinat per a elles. Sobre la llinda de la porta d'entrada se situa una pintura de J. Vidal que representa l'espai de la capella, i en l'interior es localitza l'obra 'La presentació de Sant Joan Baptista a Herodes' de A. Ferrer Pino (1916). En el cor es localitza un dibuix al pastel, obra de Juli Borell (1877-1957) que representa el Calvari. El sostre està conformat per un enteixinat decorat amb elements heràldics que es repeteixen al mosaic. Com a peça especialment significativa destaca el retaule de Jaume Forner, datat al segle XVI i traslladat des del santuari del Vinyet. Els murs del conjunt són de pedra disposades en aparell irregular, llevat de la zona on s'insereix la portada d'accés, que molt probablement és d'obra de maó arrebossada. Els elements de la portada combinen l'obra de maó i de pedra; així, els graons són de pedra formant plataformes semicirculars. També les dues columnes (amb base i capitells indeterminats) d'on arrenquen les arquivoltes de mig punt que són de maó. A la zona de la dovella central se situa una dovella de pedra amb relleus on hi ha inscrit dins d'uns enllaços geomètrics l'anyell eucarístic amb la data de XCMXIV (1914) al capdamunt de la dovella. Damunt d'aquesta portada hi ha una petita rosassa o ull de bou feta amb obra de maó. Corona la zona de portada una estructura de maó en forma de barbacana defensiva i una espadanya, també d'obra de maó, on es combinen dues tonalitats de color. | 08270-422 | c/ Hospital - c/ Joan Roman - c/ Cardenal Vidal i Barraquer | L'antic Hospital de Sant Joan, juntament amb la seva capella, estaven situats a l'emplaçament que avui dia ocupa bona part del conjunt de Maricel, més concretament la zona coneguda com a Maricel de Mar. Aquestes instal·lacions van ser adquirides pel multimilionari americà Charles Deering, el 3 d'abril de 1910, amb la finalitat de construir aquesta singular residència que ha esdevingut una de les principals fites urbanes de Sitges. La compra de l'antic hospital va ser objecte de diverses controvèrsies i, de fet, la polèmica havia dividit el consistori sitgetà. Les obres de construcció del nou hospital es van sufragar, doncs, amb el preu de la venda i amb les aportacions que va realitzar el 'Patronat per a la Beneficència Local de Sitges' presidit per Rafael Llopart, en el que van col·laborar artistes de renom, la societat benestant sitgetana i també d'altres ciutadans. L'obra es va realitzar segons el projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà en el lloc anomenat 'la Pedrera' propietat de Sebastià Sans i Bori, i les instal·lacions van ser inaugurades el 31 de maig de 1912. La capella annexa fou consagrada el 24 de juny de 1914 . Pel que fa a l'autor de l'obra, l'arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà (1859-1922), cal destacar la seva intensa tasca constructora a la comarca del Garraf i a la ciutat de Barcelona, on destaca la reforma de l'Ateneu de 1904. A la vila de Sitges, però, la seva obra és escassa; destaquen les reformes del Banc de Vilanova. És també conegut per la seva afició a col·leccionar ceràmica catalana, essent autor d'un llibres sobre rajoles catalanes i valencianes. L'any 1922 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Jordi. | 41.2360000,1.8025900 | 399655 | 4565647 | 1910-12 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà (1859-1922) | (Continuació descripció) Pel que fa a la distribució interior de l'edifici, destaca novament l'ordenació en tres cossos; el central dóna accés a un gran vestíbul en el que s'inicia l'escala que comunica amb el primer pis, i les altres dues ramificacions comunicaven amb la capella i amb el departament de malalties infeccioses. Les plantes baixes dels cossos laterals albergaven el dormitori de les religioses i els serveis comuns. A la planta superior se situaven les habitacions dels malalts, separant els homes de les dones; aquestes dependències rebien llum a través d'un passadís central.A nivell decoratiu, destaca el tractament de la llanterna amb les arestes d'obra vista i mosaic i la fornícula que se situa al costat de l'escala en la que es troben les pintures d'Agustí Ferrer Pino sobre la vida de Sant Joan Baptista. També cal mencionar els retrats dels trets benefactors que se situen en la Sala de Sessions; Rafael Llopart i Josep Suñés són obra de Guillem Bergnes, mentre que Charles Deering fou retratat per Ramon Casas.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 67974 | Casa Mª Lluïsa Felix Prieto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ma-lluisa-felix-prieto | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa dictada en el Pla Especial dictamina la conservació íntegra de la façana que ha estat recentment restaurada seguint els seus criteris | Edifici construït entre mitgeres, que consta de quatre nivells d'alçat (pb + 3p). És interessant el joc de volums que s'estableix a partir de la distribució dels balcons i de les tribunes existents en els pisos superiors de l'immoble. La planta baixa consta de quatre obertures, de mides dissemblants, distribuïdes segons l'esquema finestra-porta-porta-finestra. Els brancals i les llindes apareixen resseguides per franges llises que sobresurten lleugerament del plom del mur; les llindes presenten forma d'arc rebaixat, mentre que en els pisos superiors totes les obertures són rectangulars. En el primer pis s'identifica una tribuna central, flanquejada per un balcó a cada costat; aquests disposen de volada d'obra i de barana de balustres. En contraposició, el segon pis mostra un balcó de les mateixes característiques situat sobre la tribuna de l'anterior i viceversa. Les tribunes laterals descansen sobre dues mènsules de maó massís que presenten un notable desenvolupament vertical. Finalment, el darrer pis reprodueix l'esquema que acabem de descriure, però sense balcó central. El coronament de la finca consta d'una cornisa llisa, emplaçada sota el registre d'obertures de ventilació de la solera del terrat; aquest darrer també està situat sota un fris que mostra una garlanda realitzada a partir d'elements ceràmics. La barana del terrat, sensiblement retirada de la façana, alterna pilars quadrangulars amb trams de gelosia. | 08270-116 | c/ Hort Gran, 4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2386400,1.8101900 | 400296 | 4565931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67974-foto-08270-116-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67975 | Casa J. Ferret Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-ferret-carreras | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11979 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | 1912 | La normativa del Pla Especial estableix que cal mantenir el volum construït, conservar les façanes i el tros del jardí que ocupa la cantonada entre el c/ de les Ànimes i de Sant Isidre | Es tracta d'una casa unifamiliar, aïllada, que ocupa bona part d'una illa de cases i que ha esdevingut una fita en l'urbanisme sitgetà. Bona part de la parcel·la està destinada a jardí, mentre que l'edifici té dos nivells d'alçat (pb + 1p). La porta d'accés se situa en una façana aixamfranada i presenta forma d'arc de mig punt, amb arquivoltes que descanses en impostes decorades. La resta d'obertures són rectangulars i mostren la part superior emmarcada per motllures horitzontals que culminen en capitells d'estil naturalista. En el primer pis es localitzen els balcons amb volades de llosanes de pedra de perfil motllurat que, en alguns casos, presenten els angles arrodonits; les baranes són de ferro, de fundició, i mostren decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. El coronament de l'edifici consta d'una cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, que alterna trams de gelosia i plafons que desenvolupen capcers semicirculars i òculs amb trifolis. Sens dubte, l'element més característic d'aquest immoble és la torre octogonal que s'inicia en una de les façanes que dóna al jardí. Les seves finestres són d'arc de mig punt i l'estructura culmina en un fris amb sanefa de rajoles de diferents colors; la coberta, de pavelló, disposa teules vidrades de color verd en els seus vèrtexs. Existeix una segona torre, de planta quadrada i menys elevada, que també finalitza en una sanefa de rajoles; en aquest cas s'imita un coronament de merlets. Aquests elements contribueixen a emfatitzar el llenguatge medievalitzant que s'ha aplicat al conjunt de l'edifici. | 08270-117 | c/ Hort Gran, 18-20 - c/ Sant Isidre, 2-6 - c/ de les Ànimes, 20-22 i c/ Rafael Llopart, 2 | No coneixem amb exactitud la data en què va ser construït l'edifici ni el nom del seu autor. Per les característiques formals que es dedueixen del projecte arquitectònic, sembla versemblant suposar que l'aixecament va tenir lloc a finals del segle XIX o principis del segle XX. Cap al 1910 es va produir una reforma del jardí i, segons la documentació que es conserva en l'Arxiu Històric de Sitges, Teresa Pujató i Cantó, propietària de l'edifici, va demanar permís per a modificar-ne les façanes. La sol·licitud va ser aprovada el 3 d'octubre d'aquell mateix any. | 41.2386300,1.8115500 | 400410 | 4565929 | XIX-XX | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67975-foto-08270-117-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Casa Teresa Pujató o Can Tayà. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 95640 | Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 18 - La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-18-la-masia | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XIX | <p>La Masia és un conjunt de tres cossos que es conforma a partir d'un cos central i dos laterals. Presenta la tipologia d'una construcció tradicional amb trets distintius propis del corrent noucentista i racionalista de l'arquitectura del primer quart del segle XX.</p> <p>La teulada és a dos vessants, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana. La planta de l'edifici principal és basilical. La façana, plana, arrebossada i pintada en color crema, ha estat remodelada i s'han eliminat alguns dels elements que hi havia, com pot ser per exemple l'entaulament de la doble finestra de la part posterior. Cal destacar en aquesta mateixa façana una petita rosassa d'argila, la finestra superior en forma d'arc de mig punt i l'entaulament a dues aigües que queda interromput per l'ascensió del mateix edifici que crea un segon volum sobre el cos central.</p> <p>Al lateral del carrer, a la planta primera, presenta tres obertures amb balcó de brèndoles llises. Les obertures de planta baixa no fan composició vertical amb les de la primera planta. </p> | 08068-40 | c/ Germandat de Sant Sebastià, 18 | <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p> | 41.3952401,1.9567922 | 412790 | 4583159 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214150145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145535.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | En l'actualitat serveix de casal pel jovent. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 81015 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras-1 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVII-XX | Edifici d'habitatges construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa, dos pisos i coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a la façana principal. Presenta uns murs de paredat comú amb la zona dels baixos notablement transformada, sobretot en les obertures, ja que l'antic portal d'accés ha estat paredat i reconvertit en una finestra, i a l'eix central de la façana s'ha obert una senzilla porta d'accés a l'interior. L'antic portal, transformat en finestra, conserva els antics emmarcaments, uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallada i escairada i una llinda monolítica on hi ha inscrita la data de '1690'. L'actual finestra, molt senzilla, està defensada per una reixa de ferro de perfils helicoïdals reblonats a tres travessers de disseny senzill. L'actual porta d'accés no té cap element destacable, a l'altre costat s'observa una petita finestra alta amb emmarcaments monolítics de carreus de pedra escairada. A primer pis presenta un balcó central, flanquejat per dues finestres, amb una llosa d'obra i una barana de ferro de disseny senzill. L'obertura que dona al balcó és molt senzilla i no té cap element destacable i molt probablement és el resultat d'una moderna intervenció; sí, però, són destacables les dues finestres que flanquegen el balcó que disposen de brancals de carreus de pedra ben tallada i amb el cantell motllurat que suporten una llinda monolítica també motllurada. Els ampits, motllurats, sobresurten lleugerament de la línia de façana. Al segon pis es disposen dues petites finestres situades una a cada extrem de la façana, amb emmarcaments de pedra ben tallada i escairada, i amb uns senzills ampits motllurats que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08128-81 | c/ Fèlix Estrada Saladich, 19 | L'edifici conserva en façana elements originaris de la seva construcció del finals del segle XVII, tot i que ha sofert modificacions considerables, com la transformació de l'antic portal en una finestra i l'obertura de nous registres, concretament la porta actual d'accés a l'interior, situada centrada a la façana a nivell de la planta baixa, i damunt una obertura que obra a un balcó amb voladís. Es tracta d'un edifici bastit en la primera fase de creixement important del poble que es produí al segle XVII a redós del camí de Calders, i que antigament conformaven part del carrer Nou i posteriorment, carrer Ferrer o Fèlix Estrada i Saladich, carrer Bon Aire, Carrer Sastre o Carrer Nou. | 41.7596400,2.0125100 | 417911 | 4623561 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81015-foto-08128-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 67968 | C/ Francesc Gumà, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-francesc-guma-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Cal conservar la façana i reduir l'obertura del local comercial, segons la normativa del Pla Especial | Edifici construït entre mitgeres, amb tres nivells d'alçat (pb + 2p) i dues obertures en cadascun d'ells, corresponents a dues portes a la planta baixa i un balcó i una finestra a les plantes elevades. Actualment, les grans dimensions que mostra l'accés al local comercial desvirtuen notablement la fesomia original de la planta baixa. La resta d'obertures són de forma rectangular i no presenten cap tractament específic en la configuració dels brancals i de les llindes. Les volades dels balcons redueixen progressivament la seva amplada i estan conformades per llosanes de pedra, de perfil recte; pel que fa a les baranes metàl·liques, aquestes són de ferro, probablement de fundició, i presenten decoració geomètrica en el sòcol i sota el passamà. Una franja llisa tradueix al frontis la cota del forjat del primer pis, essent l'únic element que accentua l'horitzontalitat de la composició, llevat del coronament de la façana que inclou una cornisa senzilla i la barana d'obra llisa del terrat transitable. Destaca la presència d'algun relleu escultòric aïllat, concretament un escut de Catalunya situat en la planta baixa i una figura de Sant Jordi visible en el primer pis. Sota la finestra del primer pis s'identifica també una obertura rectangular amb gelosia conformada per peces ceràmiques en composició geomètrica. | 08270-110 | c/ Francesc Gumà, 7 | 41.2376400,1.8104000 | 400312 | 4565820 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67968-foto-08270-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67965 | Casino Prado. Prado Suburense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-prado-prado-suburense | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges FONTANALS, B. (1994) 'El Retiro: 100 anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:286). Vol. 5. Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11924 PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XX | La normativa del Pla Especial estableix el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes | Edifici de grans dimensions, construït a dos vents i que consta de tres plantes (pb + 2p) que no presenten una alçada homogènia en tota la superfície de la finca. Tota la planta baixa disposa d'un sòcol de carreus de pedra disposats en filades regulars, que contribueix a accentuar l'horitzontalitat de la composició. Les línies verticals es veuen emfatitzades per les filades de maó vist que marquen els angles i la separació dels diferents cossos de la finca. La façana principal afronta al c/ Francesc Gumà i consta de dues zones diferenciades; el cos més proper a la cantonada amb el c/ Sant Isidre presenta tres crugies perpendiculars a la via pública, que es tradueixen clarament en el frontis mitjançant els eixos verticals que determinen les obertures. Destaca l'eix central, tant per la formulació arquitectònica dels elements, com per l'elaboració del programa decoratiu. La porta d'entrada està conformada per brancals i llinda de carreus de pedra, amb la cara interna motllurada; en la seva part superior es desenvolupen pintures d'Agustí Ferrer Pino, de clara inspiració clàssica, emmarcades per franges verticals i horitzontals de maó, entre les que figura la llegenda 'Prado Suburense'. La mateixa tècnica -és a dir, la combinació de maó vist i parament pintat- s'aplica en l'emmarcament de la finestra que es localitza en el primer pis. En aquest cas, l'obertura conformada per carreus està flanquejada per dues pilastres de maó amb tríglifs com a capitell. Sobre l'obertura, un fris de dentellons suporta un frontó semicircular de perfil notablement desenvolupat i motllurat. En el darrer pis d'aquest cos s'identifica una altra finestra, amb ampit de pedra suportat per falsos permòdols i cornisa sobre fris de dentellons. A les crugies laterals d'aquest mateix cos es localitzen diverses finestres que presenten mides dissemblants en cada pis. Destaca el nivell corresponent a les golfes, que mostra en la seva part inferior un parament llis, novament decorat amb pintures de Ferrer Pino -en aquesta ocasió representen balls i escenes festives-, mentre que en la part superior es desenvolupa una galeria conformada per petits pilars de maó. El coronament destaca per la vistosa amplada de la volada, en la que s'observa una magnífica combinació d'elements ceràmics (teula, terracota i maó). La resta de la façana del c/ Francesc Gumà disposa en la seva planta baixa d'una successió de tres arcs de mig punt, el primer dels quals està configurat com una porta, de pedra, que comunica amb un vestíbul decorat per Miquel Utrillo, a base de rajoles de color blau que recorden a l'escala principal i a les terrasses del palau Maricel. Els altres dos arcs desenvolupen sengles finestres de maó massís. La porta adovellada presenta decoració figurativa en baix relleu, en la seva línia d'imposta que es perllonga fins a les finestres; es tracta d'un fris realitzat per l'escultor sitgetà Pere Jou, en el que es representa una cobla, un ball de Carnaval i una orquestra dirigida pel mestre Morera. Els pisos superiors d'aquesta banda del frontis mostren diverses obertures rectangulars de caire més convencional; tampoc s'identifica cap element específic en el coronament. Pel que fa a la llarga façana del c/ Sant Isidre, el llenguatge formal emprat en el tractament dels elements arquitectònics concorda amb el que s'ha descrit anteriorment, si bé el projecte és més senzill, especialment per la menor càrrega decorativa. Destaca el sector més proper a l'angle de l'edifici, on s'inicia un pany de paret sense obertures en el que se situa un panell pictòric clarament inspirat en l'estètica dels mosaics d'època romana. Es representen tres figures flanquejades per columnes jòniques i, en la part inferior, una garlanda que culmina en l'escut de Sitges i en els colors de la senyera. Sobre el panell es localitza un fris figuratiu, monocrom, que recorda les columnes romanes amb els relleus que commemoren les campanyes bèl·liques imperials. | 08270-107 | c/ Francesc Gumà, 6-14 - c/ Sant Isidre, 23-27 | La societat recreativa 'Casino Prado' -a l'igual que l'anomenada 'El Retiro'- té els seus orígens a l'inici de la segona meitat del segle XIX, en l'antic casino sitgetà conegut amb el nom de 'El Suburense'. El Prado Suburense va ser construït l'any 1869 i consistia únicament en una nau rectangular on es celebraven balls. Posteriorment es va construir un edifici de planta i pis al que s'accedia pels carrers de Jesús i del Ferrocarril (antiga denominació del c/ Francesc Gumà). L'any 1918 la societat va vendre una part dels terrenys situats al c/ Jesús. Ambdues entitats han promogut i organitzat bona part de les activitats culturals i lúdiques de la vida sitgetana d'ençà de la seva fundació, paper que continuen desenvolupant en l'actualitat. L'any 1877 el soci d'honor fou l'artista Santiago Rusiñol i el 10 de setembre de 1893, el Casino va ser l'escenari de la Segona Festa Modernista. La fesomia actual de la finca és obra de l'arquitecte Josep Mª Martino mitjançant les obres realitzades l'any 1925. Tanmateix, amb el decurs dels anys la seu ha anat experimentant altres transformacions. La vàlua de l'edifici, a nivell patrimonial, resideix també en el fet d'agrupar intervencions d'artistes locals destacats en diferents disciplines, com el pintor Agustí Ferrer Pino, l'escultor Pere Jou i l'enginyer Miquel Utrillo. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379400,1.8106200 | 400331 | 4565853 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67965-foto-08270-107-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | (Continuació descripció) La planta baixa presenta, en aquest frontis, una alternança de portes rectangulars i de petites finestres circulars. En el primer pis s'identifiquen cinc finestres amb ampit de pedra i la llinda recta, decorada amb l'anomenada clau en forma de diamant. Finalment, el darrer pis mostra un successió de finestres geminades d'arc de mig punt, realitzades en maó. El cos que s'ubica en l'extrem esquerre d'aquesta façana mostra escasses obertures i podria correspondre a una ampliació del conjunt, relativament recent.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67973 | Casa Pere Carreras i Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-carreras-i-robert | COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment del volum construït i la conservació estricta de les façanes. | Es tracta d'una de les obres més significatives del modernisme sitgetà, que destaca per la seva unitat estilística. L'edifici està construït entre mitgeres, consta d'un alçat de tres nivells (pb + 2p) i mostra dos cossos ben diferenciats. El cos situat a la banda esquerra correspon a una única crugia, i en ell se situa la porta d'entrada, conformada per un arc carpanell i una motllurada profusament decorada amb motius florals. A través d'aquesta obertura s'accedeix a un vestíbul exterior amb les parets estucades amb motius florals, on es localitza l'entrada a l'interior de l'habitatge; una porta de fusta igualment decorada amb flors i elements vegetals. En el primer pis d'aquest cos s'identifica un balcó amb barana de pedra, molt sòlida, ornamentada amb motius circulars i vegetals de clara inspiració gòtica. El cos que ocupa la part dreta de l'edifici presenta un alçat de tres plantes i mostra quatre finestres ampitades en la planta baixa, tres balcons en el primer pis i sis petites obertures, disposades en parelles com si es tractés de finestres geminades, que se situen en el darrer nivell. Destaca la combinació de diferents estucs i, especialment, les bandes estucades que es corresponen amb les línies dels forjats interiors. Si bé en el projecte presentat a les autoritats municipals l'any 1906 la decoració de les obertures es basava en un quadrat que contenia motius florals i que se situava en el vèrtex de les obertures, en l'execució definitiva aquests quadrats van ser transformats en emmarcaments d'arcs helicoïdals que contenien elements florals i línies corbades. Una de les característiques més interessants de l'edifici és l'aplicació de diferents tècniques decoratives, tan pròpia del moviment modernista. Així, destaca la combinació de motllures de pedra amb superfícies estucades, l'ús del trencadís de ceràmica, cartel·les de fusta i esgrafiats en tons blancs i blaus. Un tret també essencialment modernista és el perfil ondulat que es confereix al coronament del cos esquerre del frontis. | 08270-115 | c/ Francesc Gumà, 23 | Pere Carreras i Robert (Sitges,?- Camagüey, 1915) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a en el decurs del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va ser gerent de la casa comercial 'Carreras Hnos y Cía' establerta a Nuevitas (Cuba). L'empresa es dedicava al comerç (importació-exportació) i a altres tasques navilieres. La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar la construcció de la residència sitgetana de Pere Carreras l'any 1906. El 8 d'octubre d'aquell any el propi Carreras s'adreçava a les autoritats competents per a obtenir la llicència d'obres necessària per a construir dita casa, segons els plànols adjunts a la sol·licitud, signats per l'arquitecte Josep Pujol i Brull. El permís d'obra va ser concedit el 9 d'octubre següent. Tanmateix, la construcció va incorporar elements decoratius que no estaven previstos en el projecte original presentat (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Poc després de construïda la casa, Carreras la vengué a Pau Barrabeig i retornà a Cuba amb la seva esposa Angeles Quintana, on va morir l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Pujol i Brull, va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1899. Va ser un dels molts seguidors d'Antoni Gaudí que incorporà a les seves obres els elements decoratius i superficials, sense arribar a desenvolupar les solucions tècniques genuïnes d'aquest mestre. A Sitges va participar també en la reforma de la casa de Josepa Vias (1904). | 41.2383800,1.8099300 | 400274 | 4565903 | 1906 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67973-foto-08270-115-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Pujol i Brull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67972 | Celler Llopart o Magatzems Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-llopart-o-magatzems-llopart | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895 DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11971 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial és obligada la conservació de la façana. El volum afegit sobre el cos del costat esquerre de la planta baixa s'ha de recular, tot recuperant la barana de balustres. Es permet edificar un cos simètric al costat dret. No s'admetrà cap altre volum. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres i que consta d'un alçat de dos nivells (pb + 2). Originàriament presentava una estructura simètrica en la que es distingien tres cossos; un de central amb planta baixa i primer pis, cobert amb doble vessant, i dos cossos laterals que presentaven únicament planta baixa i que estaven coberts per terrats plans, que disposaven de baranes de balustres. En l'actualitat, aquesta estructura s'ha perdut en la banda esquerra de la finca, on s'ha construït un cos annex sense cap entitat arquitectònica. Pel que fa al cos central, que conserva les característiques del projecte original, destaca la porta d'accés allindada, situada en el centre i flanquejada per finestres rectangulars. En la seva part superior, els brancals de la porta desenvolupen una forma de voluta, mentre que la llinda consta d'un element central, a mode de clau, en el que s'identifiquen les lletres 'C' i 'LL' entrellaçades i en relleu. Una cornisa motllurada separa la planta baixa del pis superior, alhora que tradueix a la façana la cota del primer forjat de l'edifici. En el primer pis s'identifica un finestral central -de les mateixes dimensions que una porta ,sense ampit ni barana- i dues finestretes laterals, de menor tamany. Les tres obertures estan emmarcades per una motllura que desenvolupa un guardapols de forma triangular sobre la finestra central i dos petits frontons graonats sobre les obertures menors; alguns autors com I. Coll consideren aquesta composició com una evolució de la finestra serliana. El coronament d'aquest cos disposa d'una coberta a doble vessant amb una cornisa que descansa, en els seus extrems, sobre dos permòdols. | 08270-114 | c/ Francesc Gumà, 21 | Rafael Llopart i Ferrer (Sitges 1847-Barcelona, 1927) és un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a mitjans del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va arribar a ser alcalde de Guantànamo, tinent-coronel del batalló de Voluntaris i diputat per la ciutat de Santiago de Cuba. Pel que fa a la seva carrera empresarial, va ser soci de la companyia comercial i banquera 'C. Brauet i Cia'. Tornà a la vila natal l'any 1890 i va destacar en l'ambient social sitgetà per les seves donacions a l'hospital de Sant Joan i a l'escola pública. El 26 d'abril de 1893 s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant el permís d'obra per a construir un celler-bodega al c/ Francesc Gumà. El responsable tècnic del projecte fou l'arquitecte Jaume Sunyer, tal i com figura en els plànols que inclou l'expedient administratiu (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1890-1895). L'edifici va experimentar una primera reforma ja en la dècada dels anys vint; altres modificacions posteriors han anat desvirtuant la fesomia original, encara però, força reconeixible. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880 i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2382700,1.8100100 | 400280 | 4565891 | 1893 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67972-foto-08270-114-2.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67967 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Edifici construït entre mitgeres i de tres nivells d'alçat (pb + 2p). Destaca la monumentalitat de la seva part inferior, conformada per una gran porta adovellada, amb forma d'arc de mig punt, flanquejada per dos accessos rectangulars que, en conjunt, ofereixen una composició de perfecta simetria. Els carreus que constitueixen la portalada presenten els angles interiors motllurats. D'altra banda, la part superior de l'obertura està cegada per sobre de la línia d'imposta, mitjançant un parament llis en el que figura pintat l'escut de la vila de Sitges i el nom de l'establiment que ocupa els baixos de l'edifici. Els accessos laterals disposen d'una cornisa recta que actua de guardapols, per sobre de la qual s'identifiquen uns orificis de ventilació circulars, amb gelosia ceràmica. En el mateix eix es localitza una segona cornisa, més elevada, sobre la qual són visibles motius decoratius en relleu que presenten formes cargolades. Clou aquest cos un gran timpà triangular, directament vinculat amb el repertori formal de l'arquitectura clàssica. Les plantes superiors de l'immoble són de construcció recent i estan notablement enretirades del plom del cos inferior. Estan conformades per una galeria articulada en dos nivells, amb un gran arc de mig punt al centre que culmina en una cornisa i un fris de cassetons que constitueixen la barana d'obra del terrat. | 08270-109 | c/ Francesc Gumà, 20 | La part inferior de la finca pertany a l'antiga casa de Correus de Sitges, de la qual tan sols es conserva aquest cos. La portalada és el resultat de la transformació d'una antiga finestra d'aquest edifici obra de Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2383500,1.8102300 | 400299 | 4565899 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67967-foto-08270-109-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67964 | Casa Jaume Hill i Forment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-jaume-hill-i-forment | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. (1980) 'L'obra sitgetana de Jaume Suñé i Juncosa'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11925 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina la conservació estricta de l'edifici. | Es tracta d'una de les obres més representatives de l'eclecticisme, realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé. L'edifici està construït a tres vents i consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les façanes mostren una composició basada en els cànons neoclàssics tractats, però, amb gran monumentalisme. L'ordenació dels frontis es basa en l'alineació de les obertures en eixos verticals, tot remarcant aquestes línies mitjançant pilastres adossades -que se situen en les cantonades i entre les obertures- i que desenvolupen en cada pis capitells esquemàtics, decorats per figures que recorden els tríglifs. Aquests capitells coincideixen amb les cornises motllurades que tradueixen a l'exterior els forjats de l'edifici i que emfatitzen l'horitzontalitat de la composició. Destaca l'element cilíndric que, a mode de gran ròtula, articula les façanes situades en la cantonada entre el c/ Francesc Gumà i el c/ de Jesús on, de fet, se situa el frontis principal. L'alçada de les plantes disminueix a mida que l'edifici guanya alçada, i el mateix succeeix amb el tamany de les obertures i amb l'amplada de les volades dels balcons. La planta baixa presenta avui dia importants transformacions, fruit de la seva adaptació a la funció comercial. El frontis del c/ de Jesús presenta tres obertures a cada nivell, identificables com a tres portes a la planta baixa, tres balcons al primer pis i un balcó flanquejat per dues finestres a la segona planta. L'accés principal està emmarcat per dues pilastres d'estil corinti que es desenvolupen fins a l'alçada de la llinda; aquesta és horitzontal i està definida per una cornisa motllurada sobre la que descansen dues grans cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis i entre les quals s'identifica un fris de dentellons. Totes les obertures dels pisos superiors disposen de cornises horitzontals, sobre les quals es desenvolupa el programa decoratiu, floral, que defineix formes similars a frontons triangulars amb acroteris. Les volades dels balcons presenten els perfils motllurats i estan suportades per mènsules i cartel·les. Pel que fa a les baranes, aquestes són metàl·liques, de ferro de fundició i estan profusament decorades. Destaca el balcó central del primer pis, amb una volada de gran amplada. La façana lateral que afronta al c/ Francesc Gumà, mostra el mateix llenguatge formal descrit anteriorment. Destaca el balcó corregut que engloba les dues obertures centrals del primer pis i les galeries de la segona planta, conformades per cinc obertures rectangulars separades per columnes corínties. Aquest frontis culmina, en l'extrem esquerre, en un jardí elevat, situat a la planta principal, i que es tradueix a la façana mitjançant una barana de balustres. El coronament de l'edifici presenta una gran cornisa, de notable volada, suportada per permòdols i la barana del terrat que disposa en cada banda d'un capcer central, semicircular, en els que figura la data de 1893. Pel que fa a l'interior de l'edifici, cal dir que la historiadora Isabel Coll el considera un model de la configuració dels espais propis de l'eclecticisme. Des d'aquest punt de vista, destaca l'abandonament de les preocupacions per la simetria i la recerca de solucions funcionals, especialment pel que fa a la circulació. Alguns dels elements que s'incorporen són el rebedor, en el que s'inicia el distribuïdor, el pati interior per a ventilar els serveis i proporcionar llum a l'escala, la presència de lavabo amb wàter i cambra de bany a la planta baixa i l'accés independent a la cuina respecte del menjador, entre d'altres. | 08270-106 | c/ Francesc Gumà, 2-4- c/ Jesús, 25 | L'any 1892 Jaume Hill s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís per a construir aquest edifici. El consistori li va atorgar la llicència d'obres amb data del 21 de desembre de 1892 amb un projecte realitzat per l'arquitecte Jaume Suñé. L'edifici forma part de les cases que van ser construïdes a l'eixample de Sitges des de 1881, on s'instal·laren molts dels anomenats 'americanos' que havien fet fortuna amb els negocis colonials i que retornaren a la seva vila natal. Un d'aquests personatges fou Jaume Hill i Forment (Sitges 1837-Barcelona 1897), fundador de la casa exportadora 'Hill i Casas' assentada a Bayamo i a Santiago de Cuba. Al seu retorn va projectar la construcció d'aquest edifici, conegut amb el nom de 'Villa Rosa', la construcció del qual finalitzà el 1893. El promotor hi va residir poc temps, ja que la seva dona va morir pocs mesos després de la inauguració de l'edifici. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Jaume Suñé i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballarà intensament a partir de 1868. El seu projecte de l'eixample sitgetà data de l'any 1880, i altres obres d'urbanisme en què va participar són la modificació de la plaça d'Espanya i la reforma de l'entorn del santuari del Vinyet. Entre els edificis que va realitzar a Sitges destaquen la casa Sans i Bori, la casa Ferret i les cases Catasús i Planes. Fora de la vila també va treballar a Gràcia i a Sant Gervasi. | 41.2375500,1.8106500 | 400333 | 4565810 | 1893 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67964-foto-08270-106-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suñé i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Villa Rosa. | 99|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67971 | Casa Antoni Carreras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla la conservació íntegra de la façana | Edifici construït entre mitgeres i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 2p). Malgrat la senzillesa de la composició i l'absència d'elements decoratius, el llenguatge formal permet relacionar l'obra amb altres edificis noucentistes, especialment amb el conjunt de Maricel i amb altres obres d'Utrillo o Puig i Cadafalch. Aquesta relació es basa en el contrast del parament blanc amb l'ús de materials com la ceràmica, el maó massís, la rajola i el ferro emprats en la definició dels elements arquitectònics del frontis. Totes les obertures presenten forma d'arc rebaixat i estan conformades per brancals i llindes de maó massís. A la planta baixa s'identifiquen dues portes idèntiques, una de les quals permet accedir a l'escala que puja als pisos alts i una altra que comunica amb el local comercial. En el primer pis destaca la configuració del balcó, amb volada de perfil metàl·lic i grapes que sustenten rajoles ceràmiques -policromes i decorades amb motius florals-; la fixació al parament de la façana es realitza mitjançant tornapuntes de ferro. Pel que fa a la barana, aquesta és de fundició i mostra un disseny igualment retardatari, amb barrots helicoïdals intercalats i un panell central decorat a base de volutes confrontades. Pel que fa al segon pis, l'element més significatiu és la galeria conformada per quatre obertures d'arc rebaixat, separades per pilars de maó i que recorda a les solanes de les construccions civils medievals. Finalment, en el coronament s'identifica un fris de petites figures de maó massís, que imiten mènsules o permòdols, i el ràfec de la teulada. | 08270-113 | c/ Francesc Gumà, 19 | 41.2382100,1.8101000 | 400288 | 4565884 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67971-foto-08270-113-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Pujolar | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67970 | Casa Antoni Carreras Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-carreras-robert | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908. COLL, I. (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11933 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Manteniment del volum, conservació íntegra de les façanes i de la tanca del jardí, sempre d'acord amb la normativa del Pla Especial | Edifici unifamiliar, envoltat per un jardí al que obre la seva façana principal. La construcció disposa de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i de tres cossos, dels quals el central -més elevat- es desenvolupa com una torre que alberga la caixa de l'escala interior. La façana principal és, doncs, perpendicular al c/ Francesc Gumà, afrontant al jardí de la finca, mentre que existeix una frontis lateral, de menors dimensions, que dóna directament a la mencionada via. El llenguatge formal de l'edifici és clarament neogòtic i s'aplica amb molta uniformitat al conjunt de l'edifici, fet que permet emmarcar l'obra dins la corrent del modernisme historicista. Aquest tractament es detecta en la configuració dels volums construïts, en les obertures dotades de guardapols culminats per brotons, en les finestres geminades i en la barana que tanca el terrat del segon pis, que mostra cercles amb trifolis. En el coronament de l'edifici s'identifica l'habitual cornisa, un fris de dentellons i la volada de la coberta a vessants. | 08270-112 | c/ Francesc Gumà, 17- c/ Sant Isidre, 32-38 | La documentació que conserva l'Arxiu Municipal de Sitges permet datar aquest edifici l'any 1908. El 21 de gener d'aquest any, Antoni Carreras i Robert va demanar permís al consistori per a la construcció de la casa, adjuntant els plànols dels projecte arquitectònic realitzat per l'arquitecte Eduard Mercader, amb data de l'11 de gener de 1908. La llicència d'obres fou concedida el 23 de gener següent (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa: 1903-1908). Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, va obtenir el títol l'any 1877 i, entre els càrrecs que ostentà figura la presidència de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. La seva obra es desenvolupà majoritàriament a Barcelona, on destaca la restauració de l'església de Sant Pere de les Puelles (1911) i de la parròquia de Sant Francesc (1912). | 41.2381100,1.8100800 | 400286 | 4565873 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67970-foto-08270-112-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Eduard Mercader i Sacanella | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67966 | Casa Joan Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferret | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Les prescripcions del Pla Especial determinen que és obligatori mantenir el volum construït i conservar estrictament les façanes de l'edifici. | Edifici unifamiliar construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p). Les seves dimensions es justifiquen pel fet d'incloure originàriament un magatzem de fusta. De la seva disposició arquitectònica destaca la solució aixamfranada que adapta la finca a la cantonada dels carrers Francesc Gumà i Sant Isidre. Tanmateix, cada frontis està pensat de manera independent i cerca la seva pròpia simetria, restant tots units sota una única cornisa motllurada, per sota de la qual s'identifiquen els orificis de ventilació de la solera del terrat a la catalana, mentre que per sobre se situa la barana de balustres. El frontis principal de la casa se situa al c/ Francesc Gumà i presenta tres eixos d'obertures, totes elles de forma rectangular. En la planta baixa s'identifica la porta d'entrada, flanquejada per finestres. El primer pis consta d'un balcó central, amb volada d'obra de perfil motllurat i base troncocònica; a la seva esquerra se situa un finestra ampitada i a la dreta una petita capelleta que inclou un plafó de rajoles. L'extrem d'aquesta façana clou amb una porta de garatge que tanca un pati, cobert a doble vessant per una estructura de bigues metàl·liques de doble 'T' i que devia albergar l'antic magatzem de fusta. Del xamfrà destaca el balcó del primer pis, amb la barana i la volada igualment aixamfranades i aquesta darrera suportada per dos parells de mènsules situades en cada extrem. Finalment, la banda que correspon al c/ Sant Isidre consta únicament d'una crugia que disposa d'una finestra en cadascun dels pisos de la finca. | 08270-108 | c/ Francesc Gumà, 16-18 - c/ Sant Isidre, 30 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2382200,1.8102800 | 400303 | 4565885 | 1924 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67966-foto-08270-108-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com casa Josep Ferret i Carreras. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67969 | Casa Pere Coll i Bergadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-coll-i-bergada | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial requereix la conservació estricta de les façanes i el manteniment del volum construït; permet el canvi de color del parament | Edifici construït a tres vents i que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p), excepte a la zona de la façana del c/ Francesc Gumà que correspon al jardí i al cos que ocupa la cantonada amb el c/ Sant Isidre que presenta una terrassa al primer pis. El cos principal de la façana afronta al c/ Francesc Gumà i està emmarcat per pilastres que sobresurten lleugerament del plom del mur i que desenvolupen capitells esquemàtics integrats en la cornisa superior. La porta central d'accés és de forma rectangular i -a l'igual que la resta d'obertures- presenta els brancals i la llinda conformats per carreus amb els angles interiors motllurats- apareix flanquejada per dos grans finestrals. En el pis superior s'identifica una finestra ampitada, emplaçada entre dos balcons; aquests mostren la volada d'obra i la barana metàl·lica, de fundició. El cos de planta baixa que se situa a la cantonada de la finca consta únicament de finestres amb baranes simples. El pany de façana del c/ Sant Isidre presenta també una cornisa amb un fris de petits permòdols, situada sota la barana d'obra de la terrassa existent al primer pis. De la mateixa manera, el cos més elevat de la finca disposa d'una façana lateral que obre a la mencionada terrassa. En ella s'identifiquen dues portes amb cornisa i guardapols d'estil neoclàssic i un registre d'orificis de ventilació de la solera del terrat superior, separats entre ells per mènsules agrupades per parelles; aquesta façana culmina igualment amb una cornisa motllurada i una barana d'obra llisa. El mateix llenguatge formal es detecta a la façana posterior, de tan sols una crugia, que afronta al jardí de la casa i en la que s'identifica una única obertura, concretament una porta que comunica amb una petita terrassa lateral, amb barana metàl·lica. En general, i malgrat la senzillesa de la seva composició, l'edifici pot considerar-se un exemple de l'aplicació de les fórmules arquitectòniques noucentistes, de les que el seu creador, Josep Mª Martino, és un dels màxims exponents. | 08270-111 | c/ Francesc Gumà, 15- c/ Sant Isidre, 29 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2378700,1.8102600 | 400301 | 4565846 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67969-foto-08270-111-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67962 | Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-ferrat | <p>BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona GONZÀLEZ, A. LACUESTA, R. (1984) '1380-1983. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic' a 'Memòria 1983' del Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Barcelona GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA . Vol. 5. (1982:285). Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11982 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona PLANAS, R. (1961) 'El Penedès i Garraf'. Barcelona PLANAS, R. (1978) 'Rusiñol i el Cau Ferrat'. Barcelona</p> | XIX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment de les façanes i del volum construït i la protecció del contingut. | <p>Es tracta d'un dels edificis més emblemàtics i singulars de la vila de Sitges, resultat de l'annexió de dues cases anteriors, i conformat per dos nivells d'alçat (pb + p). Novament, la fesomia estilística de la finca està condicionada per la reubicació d'elements arquitectònics procedents d'altres construccions; en aquest cas es tracta de les finestres de l'antic castell de Sitges que va ser enderrocat per a construir l'actual Ajuntament. Aquests elements es recol·loquen en una façana arrebossada amb morter de calç, de color blanc, fet que contribueix a ressaltar-los. Miquel Utrillo continuarà amb la mateixa línia en la construcció del veí conjunt de Maricel. El llenguatge eclèctic que s'aplica en la composició permet combinar elements propis de l'arquitectura popular, especialment presents en la planta baixa com és el cas de la porta adovellada, amb altres d'estil gòtic, tots ells fusionats de manera historicista. El fet que les finestres siguin diferents, també és una solució medievalitzant i alhora pròpia del modernisme. La portalada d'accés està flanquejada per finestres de diferents ordres artístics, entre les que destaca la reixa metàl·lica amb tornapuntes situada en la banda esquerra. Sobre la porta principal es localitza un finestra coronel·la. Pel que fa a la façana marítima de l'immoble, destaca la torratxa cilíndrica que permet accedir a la teulada des del primer pis i que és un dels elements arquitectònics del conjunt més controvertits. Pel que fa a l'interior, destaca el vestíbul en el que s'inicia l'escala que puja al primer pis i alhora condueix fins al menjador de la planta baixa, presidit per una llar de foc enrajolada. Aquesta dependència comunica amb una habitació que afronta al mar i amb una altra sala que dóna al c/ Sant Joan, que era el dormitori de l'artista. Des d'aquest s'accedeix, mitjançant un tram d'escala, a una estança coneguda com 'la cambra del brollador' ja que en el centre de la qual se situa un font gòtica, del segle XV, que pertanyia al santuari del Vinyet. En el primer pis es localitza un ampli saló, on Rusiñol va col·locar part de la seva col·lecció artística i on celebrava les seves tertúlies i les famoses 'Festes Modernistes'. Aquest àmbit té un marcat caràcter neogòtic amb arcs apuntats, una galeria elevada amb vitralls de colors i un notable enteixinat de fusta. És inel·ludible destacar la importància de les col·leccions de pintures, escultures, ferros i altres objectes que alberga, algunes de les quals -especialment la de rajoles- estan plenament integrades en l'arquitectura de l'edifici.</p> | 08270-104 | c/ Fonollar, 8 | <p>Santiago Rusiñol va tenir la idea de construir-se una casa-taller a Sitges poc després de la seva primera visita a la vila a finals de 1891; de fet l'artista buscava també un lloc on continuar celebrant els seus fòrums literaris i artístics, envoltat dels personatges més rellevants de l'escena cultural catalana. L'any 1893 va adquirir dues cases al c/ de Sant Joan: can Falua i can Sensa, la transformació de les quals donarà lloc al Cau Ferrat. Les obres van ser dirigides per Francesc Rogent qui, el 15 de juliol del mateix 1893, va presentar a les autoritats municipals el pressupost de l'enderroc de les finques preexistents i una valoració de la nova construcció en 2.118,54 pessetes. El mes de maig de 1894, Rusiñol va poder ja traslladar la seva col·lecció d'objectes artístics i de ferros a la seva nova residència. El pintor va disposà en el seu testament que, a la seva mort, l'edifici passés a ser propietat municipal. L'artista va morir l'any 1931 i el 13 de desembre de 1932 l'Ajuntament va rebre el llegat de la seva família. La inauguració del Cau Ferrat com a museu públic data del 16 d'abril de 1933. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) és membre de la família Rogent, destacada per les seves activitats artístiques i intel·lectuals. Va cursar els estudis d'arquitectura rebent la titulació l'any 1887. A la ciutat de Barcelona les seves obres més destacades són la casa-taller del fotògraf Napoleón, la casa Salvador Aulet, el Frontó Barcelonès i el cafè Colon, entre d'altres. També és autor dels tractats 'Architecture moderne de Barcelone' (1897) i 'Catedral de Barcelona' (1898).</p> | 41.2350400,1.8128300 | 400512 | 4565529 | 1893-94 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-67962-foto-08270-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67962-foto-08270-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Modernisme|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. | 93|98|102|105|116|119|85 | 45 | 1.1 | 1773 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |
| 67961 | Maricel de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-mar | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona. JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona. PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Sitges.</p> | XIV-XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores de les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>L'edifici conegut com Maricel de Mar consta de quatre nivells d'alçada (sot + pb + 2p) i s'aixeca sobre les antigues dependències de l'hospital de Sant Joan, i avui conforma un dels perfils més emblemàtics de la vila Sitges. L'evolució històrica de la seva construcció fa que la finca actual manqui d'un projecte arquitectònic inicial que atorgui coherència a la distribució de les seves dependències. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és dir, mitjançant l'adició d'elements de procedència molt diversa i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la llarga façana del c/ Fonollar destaquen les variades obertures, totes elles de pedra, mostrant una combinació eclèctica de galeries gòtiques lobulades i finestres geminades d'arcs apuntants, així com una gran fornícula en la que s'identifica l'escut de Maricel; l'element més singular és el balcó corregut amb tornapuntes de ferro forjat. Un dels elements més destacats d'aquesta part del conjunt de Maricel és, sens dubte, l'anomenada Torre de Sant Miquel, que consta d'una porta d'accés configurada per un gran arc de mig punt, ressaltat per dovelles i fretes. En el primer pis figura una finestra gòtica amb guardapols del mateix estil i, en el segon pis, s'identifica una fornícula en la que se situa la figura de l'arcàngel Sant Miquel, que procedeix del cap de pont de Balaguer. El coronament de la torre presenta merlets graonats. Existeixen altres elements escultòrics dispersos en diferents punts del frontis.</p> | 08270-103 | c/ Fonollar, 2-6 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella; avui alberga el museu Pérez-Rosales. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.</p> | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67961-67961-foto-08270-103-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Mar. | 93|98|106|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67963 | Cotxeres Aleix Vidal i Quadras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cotxeres-aleix-vidal-i-quadras | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i del pati interior. | Edifici construït a tres vents i que disposa d'un únic nivell d'alçat. Consta d'una planta de forma quadrangular, en la que les dependències s'estructuren al voltant d'un pati central. A nivell estilístic, l'obra s'emmarca dins dels paràmetres del neoclassicisme, destacant la seva simetria i l'absència d'ornamentació. La façana principal, organitzada en tres cossos, presenta un cert joc volumètric, ja que els cossos laterals estan sensiblement avançats respecte de la zona central. S'identifica un sòcol de carreus de pedra que es perllonga en tota la longitud del frontis i cinc obertures corresponents a una porta, situada al bell mig de la façana, i flanquejada per dues finestres simples i dues de geminades. Els brancals i les llindes són d'obra, aquestes darreres en forma d'arc rebaixat; estan resseguides per unes bandes que sobresurten del plom del mur i arrebossades en una tonalitat més clara que el parament. Les finestres consten en la part superior d'una petita tarja, definida mitjançant un tirant horitzontal que se situa en la línia d'imposta. En el coronament es localitza una cornisa motllurada i la barana del terrat transitable, d'obra i amb el tram central de balustres. | 08270-105 | c/ Fonollar, 10 | Les cotxeres d'Aleix Vidal i Quadras van ser projectades l'any 1883 per l'arquitecte Josep Cros i Juliana com un annex a l'habitatge del c/ Davallada, on residia aquest reconegut 'americano' de la societat sitgetana del segle XIX. Aleix Vidal i Quadras (1797-1883) va emigrar a Amèrica als dotze anys, on va realitzar tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos', que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges el 1850, instal·lant-se definitivament a la casa del c/ Davallada. També va promoure la construcció de la masia Can Pere Pau, finalitzada l'any 1860. L'autor del projecte de l'edifici, Josep Cros i Juliana (1830-?), és fill de Francesc Cros i Masó (1810-1869) qui ostenta l'autoria de la residència d'Aleix Vidal i Quadras situada al c/ Davallada. Ambdós tenen formació de mestres d'obres i entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2351100,1.8129400 | 400521 | 4565536 | 1883 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67963-foto-08270-105-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Cros i Juliana (1830-?) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel. El projecte d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal Administratiu. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68376 | Museu Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-maricel | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (2001) 'Col·lecció precolombina Pérez-Rosales'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | Sense data | El Museu Maricel ocupa avui dia una part de l'antiga residència de Charles Deering i està constituït per diverses col·leccions estretament relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'obres d'art. S'afegeix a aquest conjunt la casa popularment coneguda com 'Can Xicarrons', que havia estat residència de l'artista i íntim amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas. L'edifici consta de tres plantes i l'àrea expositiva de 24 sales; en total el seu fons disposa de 4.864 peces, repartides en diferents col·leccions. -Col·lecció del Dr. Pérez Rosales: L'any 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896-Barcelona, 1989) va fer donació de la seva col·lecció d'art a la vila de Sitges. Novament ens trobem davant d'una col·lecció heterogènia, que inclou un ampli ventall d'èpoques i estils artístics, així com objectes de procedència molt diversa que, en total, sumen 1.260 objectes exposats i 2.330 en reserva. Entre les peces exposades destaca el 'Pantocràtor de Tredòs' (pintura mural romànica), el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i diverses obres de pintura gòtica sobre fusta, com fragments del retaule de Sant Pere de Cubells, obra dels germans Pere i Jaume Serra de finals del s. XIV. Cal mencionar també la capella de Sant Bartomeu, procedent de Belmonte de Calatayud (escola aragonesa, s. XIV), la verge gòtica d'alabastre del monestir de Sant Miquel del Fai, 'El Calvari' gòtic (s. XIII), el 'Retaule de la Verge entre els Àngels' del mestre Maluenda (s. XV), el 'Naixement de Sant Joan' (escola palentina, s. XV) i les talles 'La verge de la Pera' i 'La Verge de la Magrana' (s. XV). Del segle XVI destaquen les figures de Sant Pere i Sant Pau i el relleu en fusta 'Presentació de Jesús al temple', així com un sumptuós cadiratge de cor, tallat i policromat. En el mirador del Maricel es troba instal·lada una excel·lent mostra d'escultura catalana, d'època moderna, que inclou obres de Joan Rebull ('Aurora', 'Repòs' i 'Gitana') i de Josep Llimona ('Desconsol'). També requereixen menció els antics plafons de tela pintats per Josep M. Sert amb al·legories de la Primera Guerra Mundial, que es troben ubicats al vestíbul de l'antiga residència de Deering, qui se'ls emportà l'any 1921, essent recuperats per Pérez Rosales el 1968. Finalment, cal destacar l'extensa sèrie de mobles de diverses èpoques i estils que acull la primera planta de l'edifici, i que inclou peces gòtiques, renaixentistes i barroques, d'estil Lluís XV i Lluís XVI, imperi i isabelí. Es mostren calaixeres d'estil holandès, armaris espanyols i sumptuosos barguenyos, entre d'altres peces. Cal mencionar també la sèrie d'objectes de ceràmica d'ús domèstic i pots de farmàcia de diversos períodes i centres terrissaires; les peces més nombroses són del segle XIX. S'inclouen també rajoles decoratives i plafons de temàtica religiosa, entre els que destaca la Mare de Déu, formada per 140 rajoles de mitjan s. XVIII. Una de les sèries d'objectes més conegudes del museu és, sens dubte, la d'objectes precolombins, bàsicament de procedència maia, que van ser donades pel Dr. Pérez Rosales entre 1975 i 1989. Es tracta de 232 peces que va rebre com a obsequi del cardenal Samaniego i que en la seva majoria procedeixen d'aixovars funeraris; inclou recipients de ceràmica, representacions antropomorfes, zoomorfes i híbrides, objectes d'indumentària, estris de pedra i un petit grup de peces d'altres cultures mesoamericanes i d'època moderna. Finalment, integren la col·lecció un nombre significatiu d'objectes de ferro forjat, dels que mereixen especial menció els brasers i un brocal de pou amb la seva corriola per poar. Altres elements presents són objectes de vidre i plata, indumentària litúrgica, caixetes de música, rellotge, llums i instruments musicals. | 08270-498 | c/ Fonollar s/n | La història de l'edifici Maricel es remunta al segle XIV, ja que va ser construït per Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, com a hospital de la vila, l'anomenat Hospital de Sant Joan, que va estar en funcionament fins l'any 1910, per bé que parcialment enrunat. L'antic centre hospitalari va ser adquirit -juntament amb un sèrie de modestes cases de pescadors- pel milionari nordamericà Charles Deering, amb la intenció de crear un residència-museu similar al Cau Ferrat. La direcció de les obres va ser encarregada a Miquel Utrillo, qui va aprofitar part de la construcció medieval, remodelant el conjunt de construccions per crear-ne un únic edifici; va incorporar també elements arquitectònics de procedència diversa i va incorporar un pont que, a través del c/ Fonollar connecta amb la zona que corresponia a l'antic hospital. El Gran Saló de Maricel va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1912 i, en ell Deering va exposar la gran col·lecció d'obres d'art que havia adquirit. Tanmateix, l'any 1921 Deering va decidir abandonar definitivament la seva residència sitgetana i retirar la seva col·lecció que va ser traslladada als Estats Units, pràcticament en la seva totalitat. Entre 1936 i 1981 el Palau Maricel va acollir els dipòsits de diverses col·leccions i, un cop retirats aquests, les seves dependències van passar a utilitzar-se en actes, recepcions i congressos. L'any 1969 la Diputació de Barcelona va adquirir la zona de l'antic hospital (l'anomenat Maricel de Mar), per tal d'instal·lar la col·lecció d'obres d'art donada pel Dr. Pérez Rosales al consistori de la vila. Les obres d'adaptació de les dependències com a centre museístic van ser realitzades pel Servei Provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la pròpia Diputació, essent inaugurades el 30 de juny de 1970. Les constants aportacions que va continuar realitzant el propi donant Pérez Rosales, van comportar l'ampliació del museu, amb l'adquisició, l'any 1973, de l'edifici anomenat 'Can Xicarrons', antiga residència del conegut pintor Ramon Casas. Des de la creació del Consorci del Patrimoni de Sitges, l'abril de 1995, es va procedir a la remodelació de les sales del segon pis del museu Maricel, on va instal·lar-se una exposició del fons de la Pinacoteca Municipal i la col·lecció marinera donada per Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) . | 41.2348800,1.8126100 | 400493 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-3.jpg | Inexistent | Romànic|Renaixement|Barroc|Neoclàssic|Gòtic|Isabelí|Noucentisme|Modern|Romàntic|Contemporani|Realisme|Avantguardes|Modernisme|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció) -Col·lecció de la Pinacoteca Municipal:El fons d'aquesta col·lecció compta amb 932 peces, de les quals tan sols s'exposen 47. L'exposició inclou una bona mostra de pintures d'artistes vinculats a Sitges, des del Romanticisme fins al segle XX. De la primera etapa mencionada, figuren obres de Joaquim Espalter; destaquen també les peces de l'escola luminista pertanyents a Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp; la sèrie modernista està integrada pel conjunt decoratiu de l'antiga cerveseria Cau Ferrat de Sitges, avui desapareguda, realitzat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, juntament amb bona part dels artistes modernistes del moment. La mostra inclou el famós retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas; l'etapa noucentista queda representada per obres de Joaquim Sunyer que va desenvolupar a Sitges un llenguatge pictòric intimista i de marcada personalitat; finalment, la col·lecció recull les solucions renovadores de diversos pintors del segle XX, entre les que figuren obres de Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella i Agustí Ferrer Pino.-Col·lecció marinera d'Emerencià Roig:Aquesta col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges l'any 1935 i va ser conformada per Emerencià Roig i Raventós, estudiós de l'art de la pesca i la marineria catalanes i de la història de la vila de Sitges, on va néixer l'any 1881. Esta constituïda per 340 peces que inclouen instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos on el col·lecionista recollia la informació dels seus estudis. Aquests objectes es presenten en dues sales dedicades a la marina catalana del segle XIX i, en general, a la marina de pesca catalana; un tercer apartat recull materials de caire més didàctic, bàsicament dibuixos i manuscrits.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 92|95|96|99|93|100|106|94|101|98|103|107|105|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 67960 | Maricel de Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maricel-de-terra | <p>COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1952) 'El llibre de Sitges'. Barcelona 'Revista de Sitges' (1930). Sitges.</p> | XX | El Pla Especial contempla el manteniment estricte de l'interior i l'exterior de l'edifici. Es permeten obres destinades a millores les condicions de conservació i exposició de les col·leccions que alberga | <p>El conjunt d'edificis conegut com Maricel de Terra, ocupa diverses parcel·les del casc històric de Sitges, conformant un dels volums arquitectònics i urbanístics més significatius de la vila. Les seves dependències s'estenen entre els carrers de Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. Arquitectònicament està construït segons la tècnica del 'collage', és a dir, mitjançant l'addició d'elements de procedència molt diversa (tant d'altres cases sitgetanes, com de diferents llocs geogràfics) i d'estils i èpoques variades. Tots els murs exteriors estan arrebossats amb morter de calç de tonalitat blanca, fet que contribueix a que destaquin els elements petris i que configura la peculiar fesomia del conjunt. De la seva façana principal destaca la portalada gòtica, datada al segle XV, que Miquel Utrillo va fer portar des de Salamanca; els finestrals i la galeria del segon pis pertanyen al mateix estil, mentre que el balcó -procedent de Santa Coloma de Queralt- és setcentista. Figuren també diversos capitells dels monestirs del Tallat i de Jaca. Per aquells elements arquitectònics que no presentaven decoració escultòrica, el propi Utrillo va encarregar una sèrie de capitells a l'escultor Pere Jou; es tracta d'una cinquantena de peces en què es representen vicis, virtuts i oficis, entre d'altres temàtiques. De l'interior mereixen especial menció el Saló d'Or -al que s'accedeix per una escala noble-, el Saló Blau, la capella, els patis i enrajolats, les galeries i, en general, l'ornamentació de les sales en les que s'alberguen importants col·leccions artístiques; destaquen els enteixinats de cassetons, els sòcols de rajoles i tota mena de suports decoratius. Un dels punts més rellevants del conjunt de Maricel, el constitueixen els magnífics terrats enjardinats, amb llacs, desnivells, estàtues i fornícules, i les teulades que mostren rics jocs volumètrics a partir de torretes i xemeneies. Un pont amb galeria, dissenyat per l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo l'any 1927, uneix les dependències amb la part del conjunt coneguda com Maricel de Mar.</p> | 08270-102 | c/ Fonollar 1-9 | <p>Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, on se situaven modestes cases de pescadors; posteriorment, va ampliar les seves possessions amb altres construccions de l'antic hospital. Anecdòticament, es considera que el multimilionari nord-americà es va fer construir aquest palau davant la negativa de Santiago Rusiñol de vendre-li el seu Cau Ferrat. L'encarregat d'unificar tots aquests edificis preexistents en un projecte arquitectònic unitari fou l'artista i enginyer Miquel Utrillo, amb qui van col·laborar els paletes Magí, Antonet Pascual i Antoni Fígols, el fuster Joan Marsal i els ferrers Selva i Cerdà. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. El popular anagrama del Palau Maricel, que avui és un dels símbols de la vila, fou també dissenyat pel propi Utrillo.</p> | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 1911-15 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-67960-foto-08270-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67960-foto-08270-102-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Miquel Utrillo Morlius (1862-1934) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singulars del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra. | 93|94|96|98|106|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67959 | Casa Joan Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-bertran | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que és obligat el manteniment del volum construït i la conservació de les façanes. | Edifici construït a quatre vents i que disposa d'una tanca perimetral d'obra. Està configurada com un petit palauet, donades les seves reduïdes dimensions. De fet, l'edifici consta d'una única planta, de forma quadrangular i amb coberta a quatre vessants, que en el seu centre consta d'un cos superior, a mode de torre. En general, el tractament dels elements arquitectònics i el llenguatge ornamental permet emmarcar aquesta construcció dins les tendències noucentistes, amb un clara inspiració de signe mudèjar. El parament exterior de les façanes mostra un arrebossat que imita un parament regular de carreus de pedra i dovelles al voltant de les obertures. L'accés a la planta baixa s'efectua a través d'un tram d'escales que condueix a un porxo configurat per tres arcs de mig punt; aquest espai culmina amb una cornisa llisa, suposadament suportada per grans cartel·les que tenen una funció únicament decorativa. Destaca la decoració aplicada sota el voladiu de la coberta principal, a base de permòdols de fusta, força voluminosos i plafons ceràmics decorats amb motius florals. Pel que fa a la torre central, aquesta presenta en els seus frontis obertures en forma d'arc de mig punt. Destaca el sòcol de rajoles blanques i blaves, profusament decorades amb motius geomètrics i vegetals. La coberta, també a quatre vessants, està coronada en el vèrtex per una esfera de pedra i disposa d'un ràfec de gran volada. | 08270-101 | c/ Espanya, 22 | 41.2358700,1.8059100 | 399933 | 4565629 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67959-foto-08270-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67959-foto-08270-101-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Antoni Mª Ferrater i Bofill | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Municipal. L'edifici també és conegut com Villa Providència. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67958 | Cases d'Agustí Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dagusti-mestres | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana i al manteniment del volum construït. | Conjunt d'edificis que conformen una única finca construïda a dos vents i de dos nivells d'alçada (pb + 1p). La façana principal afronta al c/ Joan Tarrida i disposa d'un segon frontis que se situa en el c/ Espanya. El frontis principal destaca per la seva simetria i presenta cinc obertures a cada nivell: a la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per dues finestres enreixades, i al primer pis una finestra central flanquejada per dos balcons correguts, cadascun dels quals emmarca dues obertures. A la façana lateral es produeix una alternança de portes i finestres a la planta baixa i de balcons i finestres al pis superior. Totes les obertures són rectangulars i estan conformades per llindes i brancals d'obra. Les volades dels balcons són de perfil recte i les baranes metàl·liques estan configurades per barrots simples. El coronament consta d'una cornisa senzilla de maó i d'un ràfec, si bé l'element més característic de l'edifici es localitza a la part superior de la façana principal. Es tracta d'un gran plafó, flanquejat per pilars quadrangulars i amb un coronament ondulat; disposa d'una galeria conformada per tres obertures amb forma d'arc de mig punt, que indiquen la probable existència d'unes golfes que no es perllonguen a la resta de l'edifici, ja que la façana lateral disposa de forats de ventilació per a la solera d'un terrat. | 08270-100 | c/ Espanya, 14-20 | L'autor de l'edifici, Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2356100,1.8059500 | 399936 | 4565600 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67958-foto-08270-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67958-foto-08270-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67958-foto-08270-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67957 | Casa Farratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-farratges | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:282). Vol. 5. Barcelona. MONTE, M. A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic 11977 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu la conservació estricta del volum de l'edifici i de les seves façanes. | Edifici residencial de grans dimensions, que presenta un volum graonat a base d'un cos central de tres nivells d'alçada (pb + 2p), dos cossos laterals de dos nivells (pb + 1p) i, als extrems, dos cossos més de tan sols una planta (pb). El tractament dels elements de la façana és unitari, amb un llenguatge formal d'inspiració modernista, visible en la tipologia dels ornaments i en la forma d'alguns dels elements arquitectònics. Destaquen els arcs de mig punt de caire medievalitzant, les decoracions arabesques i l'ús de l'estuc en el parament extern, que imita carreus de pedra de textura llisa a la planta baixa i de textura rugosa a les plantes superiors. L'accés principal presenta un emmarcament peculiar configurat per un gran arc rebaixat, dividit per dos pilars que conformen una porta flanquejada per dues finestres. El balcó que se situa immediatament a sobre consta també de tres obertures, emmarcades per decoració d'estil mudèjar. La distribució del conjunt de les obertures és simètrica; en planta baixa s'identifica una alternança de finestres i portes, amb les llindes en forma d'arc de mig punt i al primer pis es combinen balcons dobles i simples, tots ells amb la part superior emmarcada per decoracions florals. A la segona planta del cos central se situen un seguit de finestres geminades, de clara inspiració romànica. Sobre cadascuna de les obertures és visible la lletra 'F' envoltada de motius vegetals. El coronament de la finca adquireix un protagonisme essencial gràcies al remat sinuós, de perfil ondulant, que envolta el cos central i que també es repeteix en els cossos de menor alçada situats a ambdues bandes. | 08270-99 | c/ Espanya, 13-17 | No es coneixen notícies documentals que permetin concretar amb precisió la data de construcció d'aquest edifici. Tanmateix, el seu ús com a element auxiliar del conegut Hotel Subur -establiment que fou inaugurat l'any 1909- permet situar cronològicament l'obra en aquest moment, fet que també concorda amb les seves característiques modernistes. | 41.2353900,1.8058700 | 399929 | 4565576 | c. 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67957-foto-08270-99-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 80570 | Mur de cal Castaño Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-cal-castano-vell | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> <p>AA.D. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> <p>VILA, M. (1948). La piqueta demoledora está derribando los últimos vestigios de la casa feudal Santvicentina. A 'El Castellet', número 10, febrer de 1948.</p> | XIII-XX | només es conserven algunes restes | <p>L'antiga casa senyorial de cal Castaño estava ubicada a la cantonada del Passeig de Pau Casals i la Plaça de Sant Vicenç, davant de l'estació de la Renfe. De l'antiga casa tan sols resten les bases del mur de tramuntana on encara es pot apreciar l'espai que ocupava una porta. El solar on hi havia hagut la casa és actualment el jardí de la casa que dona al carrer Eduard Peña. Durant la Guerra Civil es va fer un refugi soterrat en les ruïnes de l'antiga casa al que s'accedia passada la via del tren. Ja en aquella època la casa era una ruïna i acabada la Guerra es va acabar d'ensorrar pel perill que suposava. A la plaça de Sant Vicenç, davant el solar, que era un dels llocs cèntrics de l'antic Sant Vicenç, en fer el pas de canonades i la carretera, es van trobar ossos humans. Segons ens han explicat, en aquesta zona hi havia l'antic cementiri del poble i sembla que cal Castaño tenia també església. Segons consta al diari Castellet (nº 10, febrer 1948) hi havia un bloc de pedra del mur de la casa que tenia un croquis que podria ser de la planta de la casa més antiga. Explica que tenia baixos amb volta i un pati central al que s'entrava per una gran porta.</p> | 08262-18 | c/ Eduard Peña. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Castaño era una masia senyorial de les més importants de Sant Vicenç de Castellet. Es va ensorrar l'any 1937, durant la Guerra Civil, pel bàndol republicà. El 1947 es va acabar de treure la runa del solar. Era una casa feudal i els seus murs s'estenien al llarg de la via del tren. El 1856 era habitada per 'el senyor' de Castellet i s'anomenava popularment 'la casa del senyor'. Fins el 1929 la tenien llogada la família Castaño i per això era conegut amb aquest sobrenom. Els de cal Castaño van construir una altra casa que també es coneix com Cal Castaño, al costat de l'estació, i que possiblement substituís com a vivenda a l'antiga ja que va ser abandonada en l'època en que es va construir aquesta nova, a finals del XIX. La casa de darrera que fa mitgera amb l'antiga cal Castaño, era de traginers que tenien bestiar per el transport. Ara estan fent obres al solar contigu al de cal Castaño i es pot apreciar una paret folrada amb cairons que seria d'una tina de planta quadrada. Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. En un article del Castellet de l'any 1948 (VILA, 1948) hi ha la següent descripció de la casa: 'Aquella mansión estaba formada por un subterráneo planta baja con bóveda y un primer piso descomunal. Este estaba compuesto de unas grandes habitaciones, corredores, comedor y cosina, que se entreveía un sinúmero de modificaciones y obras, que por su cariz, probablemente, se practicaron el año 1905, por haber visto dicho año marcado en el dintel de entrada al piso. Tenía una entrada señorial, un patio con una escalera de piedra hecha con mucho gusto, con una terraza alrededor que daba a los interiores del piso y a un balcón que daba fuera. Por el patio se entraba enlos bajos, compuestos estos, de unas enormes celdas enlosadas, lóbregas y húmedas, donde durante muchos años el Ayuntamiento utilitzava una como prisión para delincuentes'.</p> | 41.6683200,1.8630500 | 405352 | 4613576 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2026-08-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Molt a prop del lloc on es trobava aquesta casa es va construir una altra que es coneix com cal Castaño nou. | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 44620 | Col·lecció Arqueològica de Capellades al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-capellades-al-museu-comarcal-de-lanoia | XX | Dins les instal·lacions del Museu de la Pell d'Igualada es localiitzen un total de 14 fragments pertanyents a jaciments capelladins, repartits de la següent forma: 10 formen part de la denominació Capelló, 3 de l'Abric Romaní i 1 del Turó de la Torre Nova. | 08044-253 | c/ Dr. Joan Mercader, s/n. 08700 Igualada | 41.5314600,1.6857400 | 390360 | 4598591 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||||||
| 67955 | C/ Davallada, 8-10 - C/ Sant Joan, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-davallada-8-10-c-sant-joan-1-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa vigent dictamina el manteniment estricte del volum de la façana i dels seus arrebossats i estucs. | Edifici construït a dos vents i que mostra tres plantes en el seu alçat (pb + 2p). Destaca l'ornamentació austera i la composició elegant d'ordre neoclàssic. En aquest sentit cal ressaltar que les obertures s'ordenen segons eixos verticals, tot disminuint les seves dimensions a mida que la finca guanya alçada. L'horitzontalitat s'accentua traduint a l'exterior els forjats de l'immoble mitjançant bandes llises que sobresurten lleugerament del plom del frontis. El parament combina dos tipus d'estuc, un que imita l'obra vista de maó massís i un altre aplicat al sòcol de la planta baixa i l'emmarcament de les obertures- que reprodueix la tonalitat de la pedra; de fet, l'únic element petri de la façana és la cornisa del coronament. El frontis principal se situa en el c/ Sant Joan, on l'edifici disposa de tres eixos d'obertures. A la planta baixa s'identifica una porta central flanquejada per dues finestres enreixades. El disseny de les obertures d'aquest ras és d'arc rebaixat, tot simulant carreus disposats en pinta, en els brancals i dovelles que sobresurten alternativament de l'extradós de l'arc, a l'igual que el suposat salmer. A les plantes superiors aquesta façana consta de tres finestres de forma quadrangular. Pel que fa al frontis del c/ Davallada, aquest consta de dues portes, situades en la planta baixa i de dues finestres en cadascuna de les plantes altes. Destaca especialment el disseny d'aquestes darreres, que són quadrangulars i geminades gràcies a la presència d'un petit pilar de disseny esquemàtic; en el primer pis, entre les dues finestres s'identifica una petita obertura central. L'edifici apareix coronat per una cornisa de pedra, molt desenvolupada, amb motllura de perfil recte, per sobre de la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable. | 08270-97 | c/ Davallada, 8-10 - c/ Sant Joan, 1-3 | 41.2353700,1.8125000 | 400485 | 4565566 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67955-foto-08270-97-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 1 que comprèn una illa urbana pràcticament ocupada per la casa d'Aleix Vidal i Quadras i els seus annexes, així com per tres parcel·les originals del c/ de Sant Joan. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67954 | Casa Folch i Torres / Casa Orsina Baget de Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-folch-i-torres-casa-orsina-baget-de-folch-i-torres | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006). </p> <p>Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, 2017-2021.</p> | XX | La normativa del Pla Especial imposa la conservació íntegra de la façana, tot i que admet l'arrebossat del parament de pedra sempre que es deixin visibles els carreus de pedra en els angles, en l'emmarcament de les obertures i en els ornaments. | <p>Edifici construït a tres vents, que disposa d'un alçat de tres plantes (pb + 2p), excepte en el frontis posterior, que obre al Passeig de la Vall, en què la presència de les restes de la muralla medieval redueixen l'alçada de la façana. L'edifici és un clar exponent de l'arquitectura de caire historicista de la dècada dels anys trenta. Des d'aquest punt de vista, destaca l'ús del parament de pedra irregular i els angles de carreus, i la combinació d'obertures medievals i barroques -probablement procedents d'altres construccions- amb obertures de disseny senzill i convencional. La façana principal se situa en el c/ Davallada i està notablement enretirada de la via pública, ja que disposa d'un jardí en el que s'inicia el tram d'escala que condueix a l'entrada principal. Aquesta és d'estil barroc, amb un frontó triangular trencat -solució molt adoptada pel barroc català-, i està flanquejada per dues finestres enreixades, amb brancals i llindes de pedra. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, s'identifica un finestral de disseny plateresc, profusament decorat amb bandes geomètriques i elements figuratius; està coronat per una gran petxina, element habitual en aquest estil arquitectònic. A la seva dreta s'identifica una petita finestra rectangular, de pedra, amb la llinda monolítica que presenta forma d'arc conopial en la seva banda interna. Quant al segon pis, disposa d'una galeria de tres obertures rectangulars, amb ampit corregut de pedra, a l'igual que els pilars i els brancals que la flanquegen; en contraposició, la llinda és de fusta, sense decoració. El frontis del c/ d'en Bosch és el més estret i consta d'un conjunt d'obertures de forma rectangular, totes elles conformades per brancals, llindes i ampits de pedra. En la planta baixa s'identifiquen una porta i una finestra amb reixa de ferro; el segon pis disposa únicament d'una petita finestra, emplaçada en el seu extrem esquerre; finalment, en el tercer pis es localitza la galeria anteriorment descrita, amb tan sols dues obertures, i una finestra independent. Pel que fa a la façana posterior de la finca, que afronta al Passeig de la Vall, aquesta disposa únicament de dos nivells d'obertures, ja que s'adossa al talús de l'antiga muralla medieval de la vila, i destaca pel seu caràcter medievalitzant, de clara inspiració gòtica. En la planta inferior s'identifica una única finestra, estreta i d'arc apuntat, que disposa d'un mainell metàl·lic. La planta superior mostra dues finestres geminades i conformades per arcs trilobulats, per sobre de les quals s'identifica un registre de petites obertures de ventilació rectangulars. Els tres frontis estan coronats per un ràfec de gran volada i d'inspiració mudèjar.</p> | 08270-96 | c/ Davallada, 13- c/ d'en Bosch, 2 | <p>El projecte arquitectònic d'aquest edifici està signat per Josep M. Martino i Arroyo, malgrat que alguns autors com Isabel Coll atribueixen la idea original al mateix propietari Joaquim Folch i Torres, cap de Museus de Catalunya abans de l'esclat de la guerra civil de 1936. El promotor de l'obra volia, sens dubte, dotar-la d'un monumentalisme adient a la zona de la vila en què s'ubicava, seguint l'esquema que Miquel Utrillo havia aplicat a la finca de Maricel, basat en la barreja d'elements arquitectònics de diferents estils i èpoques. Josep M. Martino i Arroyo és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.</p> | 41.2355700,1.8124500 | 400481 | 4565588 | 1935 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67954-foto-08270-96-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-22 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep M. Martino i Arroyo (1881-1957) | Altres denominacions: El Castell, Casa de La Davallada. | 93|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 67956 | Casa Aleix Vidal i Quadras. Edifici Miramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-aleix-vidal-i-quadras-edifici-miramar | CASTILLO, A de: 'Museo romántico. Hogar Ochocentista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú GONZÀLEZ, A. i altres: 'Memòria 1981-1982. Actuació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona'. Barcelona GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona. MONTE, M.A. (1987) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11969 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina la conservació estricta de l'edifici, segons el projecte realitzat l'any 1981. | Edifici que ocupa pràcticament l'extensió de tota una illa urbana i que disposa de diferents cossos, organitzats al voltant d'un pati central, dels que destaquen especialment les terrasses amb balustrades orientades al mar. La finca consta també de diverses façanes, així com de quatre nivells d'alçat (pb + 3p ) i d'un soterrani en la banda del c/ de la Torreta. Els quatre frontis estan unificats per una cornisa motllurada i presenten el mateix tractament pel que fa a la distribució de les obertures i a la seva tipologia. La composició emfatitza les línies verticals mitjançant els angles de carreus de pedra i la presència de bandes verticals situades simètricament entre els eixos que marquen les obertures. L'horitzontalitat únicament es veu remarcada en el coronament de la finca, gràcies a les cornises i a la barana del terrat. Pel que fa a les obertures, en general, es tracten de finestres i de balcons rectangulars, emmarcats en pedra; aquests darrers consten de volades de diverses amplades, sostingudes per mènsules i de baranes metàl·liques de ferro. Aquests trets són especialment visibles a la façana principal que afronta al c/ Davallada, que presenta una major càrrega decorativa. Destaca la portalada principal, configurada per un arc de mig punt emmarcat per carreus de pedra regulars. En el pis principal, s'identifiquen tres grans balcons correguts, un de central que emmarca tres obertures i que mostra una gran volada de llosanes de pedra sostinguda per una cartel·la i per diverses mènsules en forma de voluta; els altres dos balcons són cantoners i es perllonguen cap a les façanes laterals de l'edifici. És també remarcable el profús treball de decoració que mostren les baranes metàl·liques. El cos central d'aquesta façana queda ressaltat per la cornisa que se situa a l'alçada del forjat del segon pis. A l'interior de la finca mereixen especial menció els arcs que conformen les obertures de la planta baixa i els patis interiors que, a través de les obertures existents, proporcionen llum i ventilació a les dependències de l'edifici. | 08270-98 | c/ Davallada, 12-14- c/ de la Torreta, 18-26- c/ Fonollar, 15-17 | La casa d'Aleix Vidal i Quadras va ser projectada pel mestre d'obres Francesc Cros i Masó l'any 1855. Es tracta d'un edifici que forma part de les cases senyorials promogudes a Sitges durant la segona meitat del segle XIX pels anomenats 'americanos', que havien fet fortuna amb els negocis i el comerç colonial. Ja a la dècada dels vuitanta, concretament el 1883, Josep Cros i Juliana va projectar les cotxeres annexes a l'habitatge. Posteriorment, la finca va ser transformada en l'Hotel Miramar, fins a l'adquisició per part de la Diputació de Barcelona l'any 1970. Abans de destinar-se definitivament a equipament cultural es va utilitzar com a escola i institut. Aleix Vidal i Quadras (1797-1883) va emigrar a Amèrica als dotze anys, on va realitzar tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos' que fundà l'any 1821 amb el seu germà Manuel Vidal. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges al 1850, instal·lant-se definitivament a la casa del c/ Davallada. També va promoure la construcció de la masia Can Pere Pau, finalitzada l'any 1860. Els dos autors de l'edifici (Francesc Cros i Masó, 1810-1869 i Josep Cros i Juliana, 1830-?) són pare i fill, i tenen formació de mestres d'obres. Entre les seves obres destaca la participació en l'aixecament de l'església parroquial de Sitges (1854-1856) i la realització de l'ermita de Sant Sebastià. | 41.2355300,1.8126600 | 400498 | 4565583 | 1855 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67956-foto-08270-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67956-foto-08270-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67956-foto-08270-98-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros i Masó/Josep Cros i Juliana. Probable intervenció d'Elies Rogent i Amat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 1 que comprèn una illa urbana pràcticament ocupada per la casa d'Aleix Vidal i Quadras i els seus annexes, així com per tres parcel·les originals del c/ de Sant Joan. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 68575 | Morera de paper del C/ Creu de Ribes (Broussonetia papyrifera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-paper-del-c-creu-de-ribes-broussonetia-papyrifera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Japó, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc fissurat de color marró gris amb fulles simples, alternes, pinnades i triangulars de color verd gris fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple i es produeix a principis de primavera amb flors de color verd. Els fruits són de color vermell que neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial, té un creixement ràpid i una longevitat curta, és adient per protegir talussos. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-697 | c/ Creu de Ribes (Santa Bàrbara) | 41.2433400,1.7951900 | 399046 | 4566470 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i forma de les fulles, per la raresa de l'exemplar i per la seva situació. L'espectativa de vida és alta i la situació normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 95636 | Torre de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p> | 08068-36 | c/ Coral Diana, 16 | <p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p> | 41.3968075,1.9563013 | 412751 | 4583334 | 1928 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 67929 | C/ Carreta, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII-XIX | La normativa del Pla Especial estableix que la façana ha de ser restaurada; es permet realitzar obertures noves sempre que restin alineades amb els eixos existents | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que conserva alguns elements arquitectònics d'època moderna, juntament amb altres característiques pròpies de l'arquitectura més popular del segle XIX avançat. La planta baixa presenta dos accessos, el primer dels quals es troba centrat respecte a la longitud total del frontis i comunica amb el bar 'El Candil'; està conformat per una porta de pedra, molt desvirtuada per la marquesina que cobreix les dovelles de l'arc de mig punt que configuren la seva llinda. La segona porta s'ubica en l'extrem esquerre de la façana i no presenta cap tret arquitectònic remarcable. En el primer pis s'identifica un balcó centrat i una finestra. El balcó presenta volada de pedra, o d'obra, amb la part exterior treballada amb forma rectangular; la barana és metàl·lica, de fundició. El segon pis consta d'un únic balcó ampitat. El coronament del frontis mostra el ràfec de la teulada i la tradicional tortugada per a evacuar les aigües pluvials. Com a element singular de la finca, destaca la presència, en la banda dreta del frontis, d'un relleu de pedra en el que es representen una sèrie de vaixells de vela, navegant. Aquest element pot correspondre a l'antiga llinda d'una obertura, actualment cegada. | 08270-71 | c/ Carreta, 9 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2357200,1.8104000 | 400309 | 4565607 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67929-foto-08270-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67929-foto-08270-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67929-foto-08270-71-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67943 | C/ Carreta, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | La normativa establerta en el Pla Especial obliga únicament a mantenir la tortugada en el nivell original; la resta de la façana és modificable segons les disposicions vigents. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de dues plantes (pb + 1p) amb dues obertures en cadascuna d'elles, corresponents a dues portes a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Destaca la portalada d'arc de mig punt adovellat que se situa a la banda dreta del ras inferior; els seus brancals estan conformats per carreus de pedra disposats en forma de pinta i el tancament és de reixa metàl·lica i vidre. La resta dels elements arquitectònics no presenten una entitat arquitectònica destacable, llevat de la tortugada que evacua les aigües de la coberta als vessants. | 08270-85 | c/ Carreta, 8 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2359400,1.8103300 | 400304 | 4565631 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67943-foto-08270-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67943-foto-08270-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67943-foto-08270-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67942 | C/ Carreta, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Aquest edifici és enderrocable segons el Pla Especial municipal. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici construït entre mitgeres, de dimensions reduïdes i de tan sols dos nivells d'alçat (pb + 1p). Malgrat que la normativa municipal vigent el considera enderrocable, l'immoble conserva els trets essencials de l'arquitectura popular sitgetana del segle XIX. La porta d'accés de la planta baixa presenta llinda amb forma d'arc rebaixat conformat per maons massissos en obra vista. El balcó del primer pis consta de volada troncocònica i de barana metàl·lica de ferro forjat. Corona el frontis la barana d'obra que clou el terrat transitable de la finca. | 08270-84 | c/ Carreta, 6 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2359900,1.8104100 | 400310 | 4565637 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67942-foto-08270-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67942-foto-08270-84-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67927 | Casa Feliciana Ferret i Serret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-feliciana-ferret-i-serret | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana; es permet l'aixecament d'un pis àtic que s'ha enretirat respecte de la mitgera de la banda de muntanya. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici de dues plantes, que presenta una composició simètrica basada en la presència, a la planta baixa, d'una portalada central flanquejada per dues finestres a cada costat i de quatre finestres en el pis superior. El parament de la façana apareix arrebossat de morter blanc i en les obertures es combina la pedra, el maó i el simple material d'obra. L'element arquitectònic més significatiu és, sens dubte, la porta d'accés; disposa d'una llinda adovellada d'arc de mig punt i, en contraposició, de brancals d'obra. Aquesta obertura sembla haver constat també d'una reixa metàl·lica en la zona superior, a mode de tarja, que avui no es conserva. Pel que fa a les quatre finestres del primer pis, convé mencionar únicament els ampits de maó. En el coronament, l'immoble mostra una simple cornisa de maó de pla, situada just sota els orificis de ventilació de la solera, que estan dissenyats en forma de creu grega. La façana clou amb el ràfec de la falsa teulada. En la banda de muntanya l'edifici no disposa de mitgera, sinó d'una façana lateral cega que dóna a un petit pati. | 08270-69 | c/ Carreta, 5 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Josep Mº Martino i Arroyo (1891-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2358900,1.8105300 | 400320 | 4565626 | 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67927-foto-08270-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67927-foto-08270-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67927-foto-08270-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino i Arroyo (1891-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, la illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67941 | C/ Carreta, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-39 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de reformar la façana i eliminar els porticons; es permet obrir finestres en el segon pis i modificar l'existent segons les disposicions vigents. | Edifici construït entre mitgeres, que compta amb tres nivells d'alçat (pb + 2p). Les dues primeres plantes responen a un mateix projecte arquitectònic, avui notablement desvirtuat per la remunta d'un tercer nivell que no s'adiu amb els trets definitoris de l'arquitectura popular sitgetana. La planta baixa, amb sòcol de pedra, consta d'una portalada central, flanquejada per finestres enreixades i amb ampit de pedra; la porta presenta brancals de carreus disposats en pinta i la llinda d'arc rebaixat amb la clau central sobresortint. En el primer pis s'identifiquen tres finestres distribuïdes de manera equidistant respecte de la longitud total del frontis. Finalment, el segon pis consta d'un frontis pràcticament cec, amb una única obertura -una finestra molt rectangular i de petites dimensions-; clou amb una terrassa, situada en l'extrem dret de la façana, que disposa de barana metàl·lica. En el coronament de l'edifici és visible el tradicional ràfec de la coberta de teules. | 08270-83 | c/ Carreta, 39 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2351000,1.8099800 | 400273 | 4565539 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67941-foto-08270-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67940 | C/ Carreta, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-37 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de la façana, eliminant la reixa de la finestra de la planta baixa i el sòcol de pedra. Autoritza l'obertura d'una finestra a la banda dreta del frontis. | Edifici construït entre mitgeres, que disposa de tres plantes d'alçat (pb +2p). El parament de la façana està recobert per un arrebossat de color blanc, que deixa visibles elements petris aïllats. La planta baixa mostra també un sòcol de pedra o d'imitació de la mateixa. Aquest ras consta d'una porta rectangular i d'una finestra amb la llinda en forma d'arc rebaixat, que disposa de reixa metàl·lica seguint el model dels típics 'quartos de reixa'; el disseny d'aquesta reixa és senzill i únicament incorpora volutes en la seva part superior. Els balcons dels pisos alts presenten la volada d'amplada decreixent i probablement realitzada en material d'obra, atès el seu disseny voluminós i troncocònic. Pel que fa a les baranes, de ferro forjat, alternen barrots simples i helicoïdals. En el coronament del frontis s'aprecia el ràfec de teules de la coberta de l'edifici. | 08270-82 | c/ Carreta, 37 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2351700,1.8099900 | 400274 | 4565546 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67940-foto-08270-82-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67939 | C/ Carreta, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-35 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | L'edifici ha estat reformat amb posterioritat a la creació del Pla Especial, tot seguint les recomanacions que estableix aquesta normativa. | Edifici construït entre mitgeres i amb tres nivells d'alçat (pb + 2p), que disposa d'una porta i una finestra enreixada en la seva planta baixa, i d'un balcó en cadascun dels pisos superiors. La façana no mostra elements arquitectònics especialment destacables; tot i que conformant en el seu conjunt un bon exemple d'arquitectura popular típica del nucli antic de Sitges. El balcó del primer pis, amb volada d'obra sense motllures i barana metàl·lica de disseny senzill, indica una cronologia de la construcció original en el decurs del segle XIX. En el coronament del frontis tan sols s'identifica el tradicional ràfec de la coberta de vessant inclinada en direcció a la via pública. A l'igual que en molts dels edificis sitgetans, a la planta baixa de la finca s'identifica una rajola policroma amb la representació d'un vaixell navegant. | 08270-81 | c/ Carreta, 35 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2352100,1.8100400 | 400278 | 4565551 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67939-foto-08270-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67939-foto-08270-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67939-foto-08270-81-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67938 | C/ Carreta, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-33 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha d'eliminar la reixa de la finestra de la planta baixa i el sòcol de pedra. | Finca construïda entre mitgeres que disposa de dues plantes (pb + 1p), amb una porta i una finestra en el nivell inferior i un balcó centrat en el superior. La planta baixa mostra un sòcol de pedra desbastada -o d'imitació de la mateixa- i consta d'un finestral, segons el model dels populars 'quartos de reixa'. Destaca l'elaborat disseny de la reixa metàl·lica que es corona, en la seva part superior, pel símbol de la creu. En contraposició, la porta d'accés, que ocupa la banda esquerra del frontis, és de forma rectangular i de disseny senzill. L'element més destacat del frontis és, sens dubte, el balcó del primer pis, del que mereix especial atenció les seves dimensions i el disseny de la volada, troncocònica i motllurada. La barana és metàl·lica i està conformada per barrots de ferro forjat rectangulars, excepte els que se situen en els angles que són helicoïdals. En la part superior del frontis és visible únicament un petit fris d'elements ceràmics i el ràfec de la teulada. | 08270-80 | c/ Carreta, 33 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2352100,1.8100900 | 400282 | 4565551 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67938-foto-08270-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67938-foto-08270-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67938-foto-08270-80-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67953 | C/ Carreta, 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-32 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació estricta de la façana i a l'eliminació del sòcol de pedra de la planta baixa. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i que constitueix una mostra de l'arquitectura popular sitgetana del segle XIX. En la seva planta baixa s'identifica un sòcol de pedra i dues obertures, que corresponen a una porta lateral i a una finestra formulada segons els anomenats 'quartos de reixa'. La finestra mostra, efectivament, una reixa metàl·lica de disseny notablement elaborat; sobre la porta se situa una rajola rectangular, policroma, en la que es representa un paisatge marítim amb escenes de pesca. Pel que fa al primer pis, aquest presenta una obertura centrada, concretament un balcó, que disposa de volada amb perfil, grapes i suports de ferro i rajoles blanques, decorades amb motius florals blaus. La barana, igualment metàl·lica, és de barrots simples. Pel que fa al darrer ras de la finca, s'aprecia novament una única obertura; es tracta d'un altre balcó, quasi ampitat i amb una petita volada d'obra de perfil triangular. En el coronament es localitza un fals ràfec i una tortugada, per sobre dels quals se situa la barana metàl·lica del terrat transitable de la finca. | 08270-95 | c/ Carreta, 32 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2343000,1.8099200 | 400267 | 4565450 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67953-foto-08270-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc