Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67937 | C/ Carreta, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-31 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de la façana, amb eliminació del sòcol de pedra i manteniment del balcó del primer pis. Es permet practicar una nova finestra en el primer pis i la remunta d'un nivell. | Edifici situat entre mitgeres, que consta de dos nivells d'alçat (pb +1p), en els que s'identifiquen dues portes en la planta baixa i un únic balcó en el pis superior. Pel que fa al disseny de les portes existents en el ras inferior, s'observa una obertura amb forma d'arc de mig punt, situada en la banda dreta i que, presumiblement, comunica amb l'escala d'accés al primer pis. A l'esquerra s'identifica una porta de majors dimensions, de forma rectangular, que conserva els carreus de pedra dels brancals, amb els angles interiors treballats en sec. Pel que fa al balcó del primer pis, destaca la seva volada amb perfil i grapes metàl·liques i rajoles decorades amb escacat. La barana és igualment metàl·lica, de forja, amb els barrots simples. La façana es corona amb l'habitual ràfec de la coberta de teules. A tocar del balcó figura una paleta de pintor metàl·lica, col·locada en bandera, sobre la que és llegible el nom 'M. Blesa'. | 08270-79 | c/ Carreta, 31 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2352700,1.8100800 | 400282 | 4565557 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67937-foto-08270-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67937-foto-08270-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67937-foto-08270-79-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67952 | C/ Carreta, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII-XIX | Cal mantenir els elements principals de la façana i eliminar el sòcol de la planta baixa; la normativa del Pla Especial permet practicar obertures sobre la porta d'accés. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçada (pb + 2p) i que permet apreciar l'existència d'una fase constructiva d'època moderna i d'una reforma intensa del segle XIX. Potser en aquest moment, o posteriorment, l'edifici va veure la seva planta baixa profundament desvirtuada, pel cegament parcial de la portalada original d'accés i la realització d'una porta lateral. En la planta baixa, doncs, la façana presenta una porta rectangular d'accés situada en la banda esquerra i un finestral enreixat, conformat per un gran arc adovellat de pedra i per carreus en els brancals, que és el resultat de la transformació d'una porta anterior. Al primer pis s'identifica un únic balcó, situat en el lateral dret, ampitat, amb porticons i sense barana. Sobre aquesta obertura són visibles quatre aplics ceràmics de forma romboïdal, que coincideixen aproximadament amb la cota del segon forjat de l'edifici. El coronament presenta els orificis de ventilació de la solera i un ràfec, probablement fals, però de notable volada. Sobre la porta d'accés de la planta baixa se situa un escut circular de ceràmica que conté la representació d'una figura similar a un castell. | 08270-94 | c/ Carreta, 30 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2352500,1.8099100 | 400267 | 4565555 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67952-foto-08270-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67952-foto-08270-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67952-foto-08270-94-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67936 | C/ Carreta, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-29 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació de les característiques de la façana i al manteniment del balcó. Autoritza l'obertura d'una finestra en el primer pis i la remunta d'un pis. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Edifici entre mitgeres i de dos nivells d'alçat (pb + 1p), en els que es pot identificar una porta i una finestra enreixada a la planta baixa i un balcó al pis superior. En el moment de realitzar el present inventari la finca està essent objecte d'obres de remodelació que semblen ajustar-se als requisits de la normativa municipal. | 08270-78 | c/ Carreta, 29 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2352900,1.8101200 | 400285 | 4565560 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67936-foto-08270-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67936-foto-08270-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67936-foto-08270-78-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67951 | C/ Carreta, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-26 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII-XIX | La normativa del Pla Especial contempla la restauració de la façana i el manteniment obligat de l'entrada i el vestíbul. | Edifici construït entre mitgeres, que mostra tres nivells d'alçat (pb + 2p) i que conserva alguns elements arquitectònics del segle XVII, malgrat haver estat objecte de remodelacions posteriors, datables en la segona meitat del segle XIX. Com a parts originals del casal cal fer menció de l'entrada i del vestíbul que dóna accés a l'escala que comunica amb el primer pis. Pel que fa a la façana, destaca la qualitat dels elements petris, especialment la gran portalada d'accés que se situa a la planta baixa, centrada respecte de l'amplada total del frontis. Aquesta porta consta d'un arc adovellat i de carreus de pedra que conformen els brancals disposant-se en forma de pinta. Al primer pis, o antiga planta noble, s'identifiquen dos balcons dels que destaquen les seves obertures, rectangulars, de pedra i conformades per carreus que mostren els angles interiors motllurats; les llindes són monolítiques i en el centre presenten emmarcades les llegendes 'AÑO' i '1630' respectivament. La volada d'aquests balcons és d'obra i presenta perfil recte i, pel que fa a les baranes, són metàl·liques, de barrots simples. El segon pis de l'edifici consta únicament de dues finestres, que no presenten cap tret arquitectònic remarcable. El coronament està conformat per una cornisa motllurada, sobre la qual se situen les obertures que permeten ventilar la solera del terrat a la catalana i la barana d'obra. El parament exterior de la façana està recobert per un arrebossat en color blanc que disposa d'una decoració geomètrica situada sobre els balcons, a base d'elements romboïdals de color blau. | 08270-93 | c/ Carreta, 26 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2354000,1.8099900 | 400274 | 4565572 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67951-foto-08270-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67951-foto-08270-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67951-foto-08270-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67950 | Casa Sofia Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sofia-puig | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una reforma relativament recent que s'ajusta a les prescripcions del Pla Especial | Finca situada entre mitgeres i que disposa d'una alçada de tres plantes (pb + 2p). La seva composició és simètrica i d'una gran senzillesa, fins al punt que el llenguatge formal no respon clarament als principis fonamentals de l'eclecticisme que representa el responsable del seu projecte, el mestre d'obres Jaume Suñé i Juncosa. La planta baixa consta d'un sòcol que sobresurt del plom de la façana i de tres obertures, concretament una porta central, d'arc de mig punt, flanquejada per dues finestres enreixades. El forjat del primer pis de l'edifici es tradueix a l'exterior mitjançant una cornisa motllurada força voluminosa. A la planta principal, el frontis consta de dos balcons, els quals mostren la volada d'obra amb perfil recte i la barana metàl·lica constituïda per barrots simples. El segon pis presenta únicament dues finestres de disseny convencional. Finalment, el coronament disposa d'un registre de petites obertures de ventilació per a la solera i d'una segona cornisa amb motllura, per sobre de la qual s'identifica la barana metàl·lica del terrat transitable. | 08270-92 | c/ Carreta, 24 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Jaume Sunyer i Juncosa és considerat un dels màxims exponents de l'eclecticisme sitgetà. És autor de moltes obres d'arquitectura de la vil·la, especialment en el seu eixample, on treballà intensament a partir de 1868. | 41.2354500,1.8100000 | 400275 | 4565577 | 1896 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67950-foto-08270-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67950-foto-08270-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67950-foto-08270-92-3.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Jaume Suné i Juncosa | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67935 | C/ Carreta, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-21 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | La normativa vigent obliga a la conservació de la façana i admet modificacions de les finestres de les plantes superiors | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de tres nivells (pb + 2p) amb dues obertures en cadascun d'ells, corresponents a dues portes a la planta baixa, un balcó i una finestra al primer pis i, finalment, dues finestres amb el darrer nivell que és resultat d'una remunta posterior. A la planta baixa s'identifica un accés de forma rectangular i sense entitat arquitectònica remarcable, que comunica amb els pisos superiors, i una portalada que accedeix al bar-restaurant 'Castell'. Aquesta darrera presenta forma d'arc de mig punt adovellat i brancals conformats per carreus de pedra disposats en forma de pinta; és, sens dubte, l'element arquitectònic més significatiu del conjunt del frontis. En els pisos superiors, totes les obertures mostren un disseny senzill i convencional. El balcó del primer pis presenta volada d'obra de perfil recte i barana metàl·lica constituïda per barrots simples. Aquesta façana, com d'altres del mateix c/ Carreta, aplica el color blau als elements metàl·lics i a les persianes. | 08270-77 | c/ Carreta, 21 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2354800,1.8102600 | 400297 | 4565580 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67935-foto-08270-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67935-foto-08270-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67935-foto-08270-77-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67949 | C/ Carreta, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-20 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir íntegrament la façana i eliminar el sòcol de pedra. | Edifici situat entre mitgeres i que presenta tres plantes en alçat (pb + 2p). En general, els trets arquitectònics visibles a la façana permeten emmarcar la finca dins de l'arquitectura popular sitgetana, malgrat incorporar elements de caire medievalitzant i d'altres resultants de diferents fases constructives. Destaca el tractament en pedra dels elements més significatius i l'absència de balcó a la planta principal. La planta baixa consta d'una gran portalada de pedra, amb arc de mig punt adovellat i d'una finestra enreixada, amb l'ampit petri i un guardapols molt desenvolupat, de forma troncocònica. Pel que fa al primer pis, en ell d'identifica una finestra de pedra amb els brancals conformats per carreus disposats en forma de pinta i la llinda monolítica; l'ampit de pedra és motllurat a l'igual que els angles interiors de l'obertura, tot seguint un disseny propi de l'arquitectura civil dels segles XVII i XVIII. En aquest mateix ras, a la banda dreta, se situa una fornícula a mode de capelleta, que alberga una figura de Sant Pere. Pel que fa a la darrera planta, el frontis mostra una galeria formada per tres arcs de mig punt englobats per un mateix ampit corregut i realitzats en maó massís, en obra vista des de dit ampit fins a la línia d'imposta dels arcs. Finalment, en el coronament s'identifiquen els orificis de la solera d'un probable terrat a la catalana, la presència dels quals sembla indicar que el ràfec i la tortugada que clouen la façana podrien ser falsos. | 08270-91 | c/ Carreta, 20 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2355600,1.8100400 | 400279 | 4565590 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67949-foto-08270-91-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 94|98|116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67934 | C/ Carreta, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-19 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga a la conservació íntegra de la façana | Edifici construït entre mitgeres i amb un alçat de dos nivells (pb + 1p). Constitueix una bona mostra de l'arquitectura popular present en el nucli antic de Sitges. La façana combina l'encalat blanc amb el color blau que s'aplica als elements arquitectònics, metàl·lics i porticons de fusta. Destaca l'alçada a la que se situa el balcó del primer pis, que indica una cota de circulació inusualment elevada. En la planta baixa s'identifiquen dues portes d'idèntic disseny -llinda en forma d'arc rebaixat-, però de dimensions dissemblants. Els brancals i les llindes podrien estar conformats per carreus de pedra, tot i que l'encalat blanc cobreix la morfologia dels materials i impedeix identificar-los amb claredat. El balcó del primer pis es troba centrat respecte de l'amplada del frontis. La volada, probablement d'obra, presenta el perfil motllurat i està sostinguda per dos grans suports metàl·lics en forma de voluta. La barana metàl·lica és de barrot simple i l'obertura no presenta cap tret especialment remarcable. Sobre el balcó s'identifica una cornisa motllurada, que tradueix a l'exterior el forjat corresponent al primer pis, i el ràfec de la teulada. Destaca també el disseny del pujamobles metàl·lic. | 08270-76 | c/ Carreta, 19 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2355200,1.8102300 | 400295 | 4565585 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67934-foto-08270-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67934-foto-08270-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67934-foto-08270-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67948 | C/ Carreta, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-18 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa marcada pel Pla Especial obliga a mantenir la façana i a eliminar els afegits de pedra i fusta. | La composició d'aquesta finca és certament complexa, ja que cal diferenciar el cos que ocupa la banda dreta del frontis que, en la seva planta baixa, alberga un carreró que connecta amb el c/ Pau Barrebeig. Aquest espai de circulació està cobert per un forjat de fusta, sobre del qual se situen altres dependències de l'immoble que obren finestra al c/ Carreta i que disposen d'una alçada superior a la del conjunt de la façana. La resta del frontis queda definida entre dos angles de carreus de pedra parcialment conservats i presenta dos nivells d'alçat (pb + 1p). En planta baixa s'identifica una porta amb forma d'arc de mig punt, que encara manté alguns carreus dels brancals, i un finestral que segueix el model dels anomenats 'quartos de reixa' i que està conformat per brancals de pedra i llinda de fusta amb motius decoratius; la reixa mostra també un crismó com a element iconogràfic. En el segon pis es localitza únicament una finestra de disseny convencional, emplaçada a la banda esquerra. Finalment, el coronament mostra el ràfec de la teulada amb un voladiu de notable amplada. Sobre el revestiment de calç que cobreix el parament del frontis s'identifica una figura incisa, concretament dues creus enllaçades per un cercle. | 08270-90 | c/ Carreta, 18 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2356300,1.8100900 | 400283 | 4565597 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67948-foto-08270-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67948-foto-08270-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67948-foto-08270-90-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67933 | C/ Carreta, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-17 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial preveu la conservació de la façana; es permet obrir una finestra a les golfes | Edifici situat entre mitgeres, amb tres plantes d'alçat (pb + 1p + golfes) i que no presenta elements arquitectònics especialment significatius, malgrat integrar-se correctament en el conjunt que conforma el c/ Carreta. En la planta baixa s'identifica una finestra que presenta la configuració dels tradicionals 'quartos de reixa' i que consta d'una pestanya triangular, molt desenvolupada, que sobresurt notablement del plom de la façana. En el coronament són visibles el ràfec i la tortugada habituals de les cobertes de teules. | 08270-75 | c/ Carreta, 17 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2355700,1.8102700 | 400298 | 4565590 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67933-foto-08270-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67933-foto-08270-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67933-foto-08270-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67947 | C/ Carreta, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-16 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment estricte de la façana | Edifici de tres nivells d'alçat (pb + 2p) amb dues obertures a cadascun d'ells. En general, la finca constitueix una bona mostra de la arquitectura popular de la vila, en la s'integren elements arquitectònics de certa entitat -probablement els més antics- i d'altres que senzillament són el resultat de l'evolució de l'immoble al llarg dels temps. A la planta baixa s'identifica una gran portalada conformada per un arc rebaixat i brancals de pedra; els carreus d'aquests darrers estan disposats en forma de pinta. Al costat se situa una finestra enreixada, amb un petit guardapols horitzontal. Pel que fa al primer pis, el frontis disposa d'un balcó convencional i d'una finestra de pedra de la qual destaca el treball amb bisell de l'angle interior dels carreus i la gran llinda monolítica. A la part superior de l'edifici són visibles les dues finestres de la darrera planta i els elements del coronament. Un fris de dentellons es localitza sota la cornisa motllurada i, just per sobre, se situa la barana d'obra del terrat. | 08270-89 | c/ Carreta, 16 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2356800,1.8101200 | 400286 | 4565603 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67947-foto-08270-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67947-foto-08270-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67947-foto-08270-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67932 | C/ Carreta, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-15 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa vigent permet introduir un nou eix de tres obertures | Edifici construït entre mitgeres, que presenta un alçat de tres plantes (pb + 2p). En el seu ras inferior s'identifiquen dues portes -una de les quals dóna accés a un garatge-; en el primer pis, dos balcons i una finestra; i, finalment, en el pis segon, dues finestres més. Les portes de la planta baixa presenten llindes en forma d'arc rebaixat; el revestiment de morter que cobreix tot el frontis, impedeix identificar la tipologia del seu material constructiu. Pel que fa als balcons del primer pis, destaca el disseny troncocònic de les volades, que són d'obra i mostren amplades dissemblants; les baranes són de ferro, de forja, i presenten barrots simples alternats amb d'altres d'helicoïdals. El coronament del frontis consta de l'habitual ràfec, mentre que la tortugada per a evacuar les aigües pluvials no s'ha conservat. Entre les dues portes de la planta inferior, s'identifica una figura pintada, concretament un gat que representa la paleta d'un pintor, i les lletres 'M.D. Rubió'. | 08270-74 | c/ Carreta, 15 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2356200,1.8102800 | 400299 | 4565596 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67932-foto-08270-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67932-foto-08270-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67932-foto-08270-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67946 | C/ Carreta, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-14 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment de la façana. S'admet canviar la finestra del primer pis en balcó i realitzar una altra obertura sobre la porta. També s'han de substituir les reixes dels finestrals del ras inferior. | Edifici construït entre mitgeres, de dos nivells d'alçat (pb + 1p), que mostra una composició força simètrica i esdevé un bon exemple de l'arquitectura popular sitgetana. La planta baixa de la façana consta d'una porta, amb forma d'arc de mig punt, flanquejada per dues finestres enreixades. En el pis superior s'identifica un balcó, situat en la banda dreta, amb un volada força reduïda, d'obra i troncocònica i amb barana de ferro forjat amb barrots helicoïdals als angles; en la banda esquerra el frontis disposa d'una finestra convencional. Pel que fa al coronament, el frontis clou amb l'habitual ràfec i tortugada de la teulada. L'element més singular de l'edifici és, sens dubte, l'escut de pedra que se situa sobre l'entrada principal en el què s'identifica el mar i la figura d'un probable nàufrag, entre d'altres elements heràldics. | 08270-88 | c/ Carreta, 14 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2357400,1.8101800 | 400291 | 4565609 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67946-foto-08270-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67946-foto-08270-88-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67931 | C/ Carreta, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | El Pla Especial estableix que la conservació de la finca requereix la restauració de la façana, amb la possibilitat de realitzar noves obertures. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p). Els elements arquitectònics més destacables se situen en la planta baixa. Concretament es tracta de la gran portalada d'accés, que presenta brancals de carreus de pedra disposats en forma de pinta i llinda d'arc de mig punt, realitzada amb maons massissos de dues tonalitats; destaca també la finestra enreixada que es localitza a l'esquerra de la porta. Els pisos superiors consten únicament d'una finestra cadascun, sense que aquestes estiguin alineades verticalment. Finalment, el coronament de la façana mostra l'habitual ràfec de la teulada -decorat amb una franja de pintura blava que conjunta amb el color de la fusteria i de les baranes-, i la tortugada. Pintada sobre el revestiment de color blanc de la façana, i a l'alçada del primer pis, s'identifica una paleta de pintor, molt esquemàtica. | 08270-73 | c/ Carreta, 13 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2356700,1.8103000 | 400301 | 4565602 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67931-foto-08270-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67931-foto-08270-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67931-foto-08270-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67945 | C/ Carreta, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-12 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una operació d'arranjament en els darrers anys. La normativa del Pla Especial permet reobrir la finestra de les golfes i transformar en balcons les del primer pis. | Edifici situat entre mitgeres, que presenta tres plantes d'alçada (pb + 1p + golfes). No mostra cap tret arquitectònic especialment significatiu i sembla haver estat objecte d'una restauració de la façana relativament recent. A la planta baixa s'identifiquen tres obertures, corresponents a una porta, situada a la banda dreta, i dues finestres rectangulars enreixades. El primer pis consta d'un balcó centrat -amb volada d'obra de motllures rectes- i flanquejat per dues finestres quadrangulars. Finalment, a les golfes són visibles dues finestres més, malgrat que manca una obertura a l'extrem esquerre. Totes les finestres dels pisos superiors disposen de baranes metàl·liques de fundició que conjunten, en disseny, amb la del balcó. En el coronament, l'edifici disposa de ràfec i tortugada. | 08270-87 | c/ Carreta, 12 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2358200,1.8102200 | 400294 | 4565618 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67945-foto-08270-87-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67930 | C/ Carreta, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVIII-XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la restauració i el manteniment de la façana | Edifici construït entre mitgeres i que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p). En la seva planta baixa s'identifica una porta rectangular i una finestra enreixada, segons els tradicionals 'quartos de reixa'; cap d'aquests elements presenta trets arquitectònics significatius. El primer pis consta d'un balcó situat en el centre, que mostra la volada d'obra, amb la part frontal decorada per una sanefa amb elements geomètrics pintats sobre el revestiment de calç. La barana és metàl·lica, de ferro de forja, i està conformada per barrots simples, excepte tres d'helicoïdals -dos situats en els angles i un en el centre-. L'obertura presenta els brancals de pedra amb el angles interiors bisellats, mentre que la llinda, monolítica, mostra en la part interior forma d'arc conopial. En el segon pis s'identifica un únic balcó ampitat. Finalment, en el coronament, es localitza un fris d'elements ceràmics cilíndrics i policroms, per sobre del qual se situa una cornisa de maó i la barana d'obra del terrat. | 08270-72 | c/ Carreta, 11 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2356900,1.8103400 | 400304 | 4565604 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67930-foto-08270-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67930-foto-08270-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67930-foto-08270-72-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, on molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67944 | C/ Carreta, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-10 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII-XIX | Cal mantenir la façana i aplicar la normativa del Pla Especial en les futures reformes. | Edifici construït entre mitgeres i que consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p). A la planta baixa s'identifiquen tres portes, de les quals únicament destaca la portalada que se situa en la banda dreta, constituïda per un arc de mig punt adovellat i per brancals de pedra. En el primer pis són visibles dues finestres quadrangulars que, com a tret significatiu, presenten els ampits motllurats; el fet que estiguin encalats impedeix observar la tipologia del seu material constructiu. En el coronament, l'edifici mostra un fals ràfec i una barana d'obra, articulada en trams mitjançant pilars quadrangulars. | 08270-86 | c/ Carreta, 10 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2358700,1.8102900 | 400300 | 4565624 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67944-foto-08270-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67944-foto-08270-86-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 10 que inclou dues àrees ben diferenciades: d'una banda, la zona del c/ Major que comprèn les mostres més representatives de l'arquitectura sitgetana realitzada als segles XIX i XX; d'altra banda, s'integra en aquest conjunt una part de l'arquitectura popular del c/ Carreta. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67928 | C/ Carreta , 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-carreta-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVI | La normativa del Pla Especial insta a la restauració de la façana i aconsella la modificació de la reixa de la finestra esquerra i l'eliminació del rètol de bandera i dels expositors del restaurant | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p) i que conserva alguns trets essencials de l'arquitectura civil senyorial d'estil renaixentista. L'ordenació de les obertures no respon a un projecte unitari, fet que pot atribuir-se a l'evolució de l'edifici al llarg del temps. En la planta baixa s'identifiquen dues portes de disseny dissemblant i alternades amb finestres enreixades; en el primer pis se situen quatre finestres i, finalment, el darrer ras consta d'una finestra aïllada i d'una galeria de quatre obertures. Pel que fa a les portes de la planta baixa, destaca la gran portalada amb arc adovellat de mig punt i brancals rectes, que es configura com l'entrada principal de la finca. En l'angle dret de la façana és visible un segon accés, de forma rectangular; la seva llinda no és actualment visible i els brancals estan conformats per carreus amb l'angle interior treballat en sec. Pel que fa a les finestres del primer pis, destaca la seva configuració en pedra, a base de carreus disposats en forma de pinta i amb els angles interiors bisellats; les llindes són monolítiques i els ampits de pedra motllurats. En el segon pis distingim una zona, concretament l'extrem dret, que presenta major alçada que la resta. Aquest punt disposa únicament d'una finestra aïllada, de forma rectangular. La resta del ras mostra una galeria amb quatre obertures d'arc rebaixat, també de tipologia renaixentista. Finalment, el coronament consta d'un senzill ràfec de teulada i de l'habitual tortugada. | 08270-70 | c/ Carreta , 7 | El c/ Carreta és d'origen gòtic i mostra edificis construïts entre mitgeres, generalment de tres plantes, que conformen un notable conjunt d'arquitectura popular. Històricament, aquesta via formava part del primer raval que es va desenvolupar a la vila medieval, a partir de la muralla del nucli originari. | 41.2358000,1.8104000 | 400309 | 4565616 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67928-foto-08270-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67928-foto-08270-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67928-foto-08270-70-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 8 que inclou, segons aquesta normativa municipal, l'illa de cases que millor conserva l'arquitectura sitgetana realitzada entre el segle XVII i inicis del segle XIX, excepte el Passeig de la Ribera i el c/ Major, en els que molts edificis van ser substituïts després d'aquest període. | 95|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68411 | Carrer Carreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-carreta | <p>MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11953</p> | XIV-XV | S'aconsella el manteniment del traçat del carrer i de les característiques dels edificis que conformen els seus frontis. | <p>Es tracta d'una via pública que comunica el carrer Major amb el passeig de la Ribera. Té els seus orígens en el període medieval de la vila (segles XIV-XV) i disposa de voreres estretes. La major part dels edificis que conformen els seus frontis presenten tres nivells d'alçat (pb + 2p), si bé també existeixen construccions de dues plantes que han estat les més característiques d'aquest eix viari. Malgrat que no es conserva cap element datable en el període de creació del carrer, són abundants els elements propis de l'arquitectura popular, especialment les portes adovellades.</p> | 08270-533 | c/ Carreta | <p>El conegut c/ Carreta forma part del primer raval o barri que es va desenvolupar extramurs, a tocar de la primera muralla medieval de Sitges. Aquest primer recinte fortificat constava de dues portes que comunicaven als camins que conduïen a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. La formació d'aquest primer eixample data del segle XIV i va tenir com a eix vertebrador aquest darrer camí; comprenia també els carrers Nou, Tacó, Major i de l'Aigua, i es va incorporar definitivament a l'interior de la vila amb la construcció de la segona muralla en el decurs del segle XVII. Tot i que el carrer ha experimentat modificacions posteriors, especialment ocasionades pel desenvolupament turístic de la vila, el c/ Carreta conserva els trets essencials de l'urbanisme gòtic i conforma un dels conjunts més harmònics de la vila de Sitges.</p> | 41.2358300,1.8103400 | 400304 | 4565619 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La catalogació d'aquesta via pública en el seu conjunt respon al fet d'haver conservat els trets essencials de l'urbanisme medieval i haver esdevingut una clara referència en l'urbanisme del centre històric de Sitges. Des d'aquest punt de vista convé recordar la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 96495 | Col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-grup-de-recerca-de-cervello | <p>Informació facilitada pel mateix Grup de Recerca de Cervelló.</p> | Els diversos objectes estan custodiats a l'edifici que els fa d'aixopluc. Es fa la neteja de les peces i en alguns casos s'han dut a terme treballs de restauració per part dels mateixos membres del col·lectiu. | <p>Col·leccions d'objectes que simbolitzen la memòria històrica de Cervelló i la seva gent. </p> <p>El fons del Grup de Recerca inclou més de 600 objectes de vidre i també eines de vidrier, de pagès, de fuster, de mecànic, de boter, de vinyater, de picapedrer, entre altres.</p> <p>També es conserven molts objectes d'ús domèstic, social i religiós.</p> <p>A data del 7 de febrer 2024 hi ha inventariats 2810 registres a la base de dades manual, i uns 500 digitalitzats.</p> <p> </p> | 08068-230 | c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve, 10 | <p><span><span><span>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>2001 'Memòria col·lectiva'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2002 'La vida quotidiana a la llar'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2005 'Últimes donacions'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</span></span></span></li> <li><span><span><span>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</span></span></span></li> <li><span><span><span>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>A més, s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</span></span></span></p> | 41.3962724,1.9567454 | 412788 | 4583273 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23006.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Romànic|Gòtic|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Grup de Recerca de Cervelló | 81|85|92|93|95|96|98|119|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 96496 | Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello | L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació. | <p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p> | 08068-231 | c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10 | <p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p> | 41.3962724,1.9567454 | 412788 | 4583273 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Grup de Recerca de Cervelló | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 76871 | Can Garcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-0 | <p>BOSCH DE DORIA, M.; MONTLLÓ BALART, J. (2008): Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers, Mataró, inèdit. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Cartes arqueològiques), La Roca del Vallès, 1992. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004): Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Generalitat de Catalunya, inèdit. MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | Desaparegut | <p>Jaciment ferro-ibèric localitzat en el nucli urbà de Santa Agnès, al sud del camí que porta a l'Ermita, a l'alçada dels números 20-24, a uns 175 metres de la carretera, a l'est de la casa, on hi ha una pista de tenis. El jaciment estava format per un grup de sitges que aparegueren durant la construcció d'una pista de tenis foren destruïdes. Les restes materials foren recollides pel mossèn del poble i per Miquel Llobet, encara que en l'actualitat ha desaparegut i es desconeix la seva localització.</p> | 08181-298 | c/ Camí de l'ermita de Malanyanes 20-24, 08430. | <p>Segons les fonts orals de Miquel Llobet, recollides en les cartes arqueològiques, les sitges aparegueren durant la construcció de la pista de tenis de la casa.</p> | 41.5991700,2.3493800 | 445780 | 4605478 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76871-foto-08181-298-3.jpg | Legal | Ibèric|Popular|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Jacob Casquete Rodríguez | 81|119|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 67917 | Casa Agustí Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agusti-mestre | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial insta a mantenir el volum construït i a conservar íntegrament les façanes, el jardí i la tanca. | Edifici a tres vents, que consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p) i disposa de tres façanes: la principal afronta a un passadís privat i la secundària se situa en el c/ Bonaire; ambdues estan articulades per una tribuna, a mode de ròtula, que disposa d'un mirador central semicircular. La tercera façana disposa de porxo i terrassa i s'obre al jardí posterior. La façana principal està configurada per un cos central en el que se situa l'accés de planta baixa i un balcó coronat amb un frontó i altres elements de caire classicista. En els cossos laterals s'identifiquen diverses obertures, emplaçades segons les necessitats dels espais interiors. Pel que fa a les façanes secundària i lateral, ambdues presenten el mateix disseny de les seves obertures. Les finestres disposen d'un marc realitzat a base d'un petita motllura de mitja canya i es decoren amb una voluta situada sobre el centre de la llinda. Pel que fa als balcons, aquests concentren bona part del programa decoratiu dels frontis, mitjançant una volada sostinguda per mènsules en forma de voluta, que sostenen un fris llis i un frontó triangular. La barana també és d'obra amb balustres. Cal destacar també la decoració aplicada a la zona de la tribuna. D'una banda, convé mencionar les mènsules i garlandes situades en la seva part inferior -entre les que figura la data 1922 i les inicials 'A' i 'M'-. D'altra banda, cal ressaltar els ornaments emplaçats sobre la cúpula del cos circular de dita tribuna que, de fet, s'integren en la barana d'obra de la finca i que consten d'un òcul ovalat, per sobre del qual s'identifica un clau en forma de diamant i un frontó semicircular i trencat. Finalment, cal destacar el coronament de la composició mitjançant una cornisa molt desenvolupada, decorada amb dentellons, permòdols i frisos d'elements ovals, propis del repertori clàssic. | 08270-59 | c/ Bonarie, 34 | 41.2353400,1.8080400 | 400111 | 4565568 | 1922 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67917-foto-08270-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67917-foto-08270-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67917-foto-08270-59-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Cabañas i Marfà | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Està catalogat com un element de tipus A. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67907 | C/ Bonaire, 9-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-bonaire-9-11 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | inici XIX | La finca sembla haver estat objecte d'una rehabilitació recent que acompleix la normativa del Pla Especial. | Es tracta d'un edifici de tres plantes (pb + 2p) que presenta tres portes en la planta baixa, quatre obertures en el primer pis i un segon pis reculat. En el nivell inferior s'identifiquen tres portes, dues de majors dimensions situades en els extrems, amb les llindes conformades per arcs lleugerament peraltats. En el primer pis les obertures visibles mostren l'esquema finestra-balcó-finestra-balcó; els balcons presenten volades, probablement d'obra, amb formes motllurades i baranes metàl·liques de barrot senzill. El pis superior disposa únicament d'una barana d'obra llisa, amb passamà metàl·lic, que se situa sobre una cornisa motllurada; el mateix esquema es reprodueix en el coronament de la finca. En general, els acabats dels elements arquitectònics són de gran senzillesa i d'escassa entitat constructiva. | 08270-49 | c/ Bonaire, 9-11 | 41.2360700,1.8081200 | 400119 | 4565648 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67907-foto-08270-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67907-foto-08270-49-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67906 | Casa Maria Bues de Catasús del carrer Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-bues-de-catasus-del-carrer-bonaire | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial insta a recuperar l'estuc de la planta baixa i del primer pis i a unificar el tractament de la barana d'obra del terrat. | Edifici de tres plantes d'alçada (pb + 2p) que presenta tres obertures en cadascuna d'elles. En el nivell inferior s'identifiquen tres portes de les quals la principal, situada en el centre, mostra una llinda en forma d'arc rebaixat, constituïda per carreus de pedra, a l'igual que els brancals; sobre les obertures figura un fris amb tríglifs i règules en relleu. Pel que fa al primer pis, cal mencionar la presència de tres obertures emmarcades en un únic balcó corregut. Les portes, amb els brancals i les llindes definides per carreus motllurats, disposen d'un guardapols en relleu que reprodueix la forma d'un arc georgià, amb decoracions en relleu situades en el centre i en els angles. La volada del balcó està conformada per llosanes de pedra motllurades i la barana metàl·lica apareix profusament decorada a base d'elements geomètrics romboïdals i circulars; sobre aquestes obertures s'observa un nou fris amb elements florals molt elaborats. El segon i darrer pis de la façana apareix separat dels anteriors per una cornisa motllurada de notables dimensions i consta de tres finestres, igualment emmarcades per guardapols d'idèntic disseny als del pis inferior, però de menor relleu. En general, el frontis es caracteritza per la disminució progressiva de l'alçada de les seves plantes, en clara concordança amb el tractament formal dels seus elements arquitectònics, que es simplifica a mida que l'edifici guanya alçada, fins a assolir el coronament en el que es localitzen els elements més senzills de la composició, és a dir, una cornisa llisa i la barana d'obra del terrat que disposa únicament d'un plafó central més elevat. | 08270-48 | c/ Bonaire, 7 | La construcció de l'edifici data aproximadament de l'any 1865, però la seva fesomia actual és el resultat de la reforma realitzada per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté l'any 1897. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià, i amb Domènech i Estapà el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2361400,1.8080200 | 400110 | 4565656 | c. 1865 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67906-foto-08270-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67906-foto-08270-48-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67905 | C/ Bonaire, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-bonaire-5 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | L'edifici sembla haver estat objecte d'una rehabilitació recent que s'ajusta a la normativa del Pla Especial. | Edifici de quatre nivells d'alçada (pb + 3p) que presenta dues obertures per planta, identificables com dues portes en el nivell inferior, un balcó i una finestra en les plantes primera i segona i dues finestres en el pis superior. Del disseny de les obertures cal mencionar la decreixent volada dels balcons i la realització d'aquestes a base de rajoles suportades per grapes metàl·liques. Pel que fa a les baranes de ferro, es constata l'existència d'un programa decoratiu en el pis principal -a base de barrots helicoïdals situats en els angles i motius florals en el centre- reduït a barrots simples en el primer pis. Pel que fa al coronament, s'identifica una cornisa motllurada per sobre de la qual se situa la barana del terrat transitable de la finca, realitzada amb balustres. Com a element peculiar, destaca la gelosia, probablement de fusta, que cobreix la finestra situada al primer pis. | 08270-47 | c/ Bonaire, 5 | 41.2361900,1.8079900 | 400108 | 4565662 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67905-foto-08270-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67905-foto-08270-47-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67916 | Casa Sariol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sariol | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial imposa la conservació estricta de la façana. | Edifici construït entre mitgeres, que consta de quatre pisos d'alçada (pb + 2p + golfes) amb dues obertures en cadascun d'ells. El parament del nivell inferior és de pedra, mentre que en els pisos superiors aquest material s'ha emprat únicament en les obertures i en les cornises, essent substituït per un revestiment de morter que imita franges de maó i de carreus. La planta baixa presenta una porta i un finestral del tipus 'quarto de reixa'. Ambdues obertures mostren brancals i llindes conformades per carreus de pedra, en aquest cas, d'angle sec; en la llinda de la porta figura un medalló amb la data 1863. La porta principal dóna accés a un vestíbul exterior de clara tendència modernista, visible en l'arrambador de rajoles policromes i en el disseny de la fusteria. En el primer i segon pis s'identifica un balcó i una finestra. Els balcons presenten volades conformades per llosanes de pedra motllurades que redueixen progressivament la seva amplada. Les baranes metàl·liques es caracteritzen pel seu disseny elaborat, amb decoració en el sòcol i sota el passamà. Els brancals de les obertures estan definits per franges llises, en relleu, que disposen d'un motiu geomètric en la seva part superior. Les llindes desenvolupen petits cornisaments motllurats a mode de guardapols horitzontals. El darrer pis consta de dues finestres quadrangulars, sense cap disseny específic. Finalment, el coronament del frontis destaca per la seva complexitat; s'identifica un fris de tríglifs que coincideixen, en la seva banda inferior, amb petxines en relleu i en la superior amb les cartel·les, de volum geomètric, que suporten la cornisa. | 08270-58 | c/ Bonaire, 30 | La casa va ser propietat de Josep Sariol. A la seva mort, els seus descendents van vendre l'edifici que, no obstant, ha mantingut el nom de la família (informació proporcionada per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sitges). L'estat actual de l'edifici respon a una reforma realitzada a finals del segle XIX, especialment visible en el caràcter ornamental de la cornisa del coronament i en el disseny de l'accés a la planta baixa. | 41.2354600,1.8080500 | 400112 | 4565581 | 1863 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67916-foto-08270-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67916-foto-08270-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67916-foto-08270-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67904 | C/ Bonaire, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-bonaire-3 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana. | Casa de tres plantes (pb + 2p) que respon plenament als patrons constructius de l'arquitectura civil catalana de mitjans del segle XIX. Consta de dues obertures en cada nivell, que en la planta baixa corresponen a dues portes, és a dir, un accés a l'escala de veïns i un altre al local comercial que ocupa els baixos. En el primer pis s'identifica un balcó corregut i en el segon, dos balcons ampitats; les llosanes que configuren les volades -probablement de pedra- presenten els angles treballats amb motllures llises, mentre que les baranes, metàl·liques, mostren decoració en el sòcol i sota el passamà. Els nivells de forjat de l'immoble es tradueixen en el frontis mitjançant petites cornises motllurades. En el coronament s'observa el registre d'obertures de la solera, una petita cornisa i la barana d'obra del terrat transitable de la finca. El parament exterior mostra un arrebossat de color blanc, llevat de la zona corresponent al sòcol en el que la pintura és de color gris; destaca la presència, entre les obertures del primer pis, d'un plafó ceràmic policrom en el que apareix representada la figura de Sant Josep. | 08270-46 | c/ Bonaire, 3 | 41.2362400,1.8080100 | 400110 | 4565667 | c. 1850 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67904-foto-08270-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67904-foto-08270-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A.La porta del local comercial visible en la planta baixa, abans havia estat configurada com un finestral del tipus anomenat 'quarto de reixa' i ha estat recentment transformada en porta, seguint les recomanacions de la normativa del Pla Especial. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67910 | Casa Gertrudis Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gertrudis-marcer | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana; es permet la remunta d'un pis reculat 80 cm del pla del frontis. | Edifici de dues plantes d'alçada (pb + 1p), amb dues obertures a la planta baixa i una al primer pis. En el nivell inferior, les obertures corresponen a una porta d'accés i a una finestra, del tipus 'quarto de reixa'; ambdues presenten els brancals i els arcs escarsers que configuren les llindes, realitzats amb maó vist. Destaca la presència d'un ampli sòcol ceràmic, realitzat amb rajoles policromes decorades amb motius geomètrics i florals. Pel que fa al pis superior, aquest consta d'un únic balcó, centrat, amb la volada probablement d'obra mostrant un perfil motllurat i la barana metàl·lica de barrots simples. Finalment, el coronament consta únicament del tradicional ràfec de la teulada i d'una barana d'obra amb petits pilars en relleu. El frontis mostra un cert llenguatge modernista visible en l'ús del maó vist en els brancals i en els arcs rebaixats que configuren les llindes de les obertures, així com en el sòcol ceràmic de la planta baixa. El parament de la façana mostra un arrebossat de morter de tonalitat marró, en el que s'identifiquen línies esgrafiades que imiten un parament regular de carreus de pedra. | 08270-52 | c/ Bonaire, 29 | Josep Mª Martino i Arroyo és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2354700,1.8081700 | 400122 | 4565582 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67910-foto-08270-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67910-foto-08270-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67910-foto-08270-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mº Martino i Arroyo (1891-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67915 | Casa Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mitjans | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial imposa la conservació estricta de la façana. | Edifici entre mitgeres, de quatre nivells d'alçada (pb + 2p + golfes) que presenta una composició en base a dos eixos verticals resultants de l'alineació de les dues obertures existents a cada planta. L'horitzontalitat del frontis s'emfatitza a través del balcó corregut del primer pis i de les cornises que se situen sobre el segon pis i en el coronament. Pel que fa a les línies verticals, aquestes apareixen ressaltades gràcies a la imitació de tres pilastres gegants de carreus, situades en els laterals de la façana i en el centre; aquests elements desenvolupen uns capitells esquemàtics, que sobresurten de la cornisa del segon pis. La planta baixa consta d'una porta d'accés i d'una finestra amb reixa metàl·lica, segons el model dels 'quartos de reixa'. Ambdues obertures presenten els brancals i les llindes conformades per carreus de pedra que mostren els angles interiors decorats per un fris d'elements en espiga. Sobre la llinda de la porta figura una clau d'arc amb la data 1854; al costat és visible una placa de marbre en la que figura la inscripció 'Ma maison. Restaurant'. Destaca la decoració de la reixa metàl·lica, molt profusa i que disposa en el centre d'un motiu circular, amb flors i volutes que envolten la lletra 'M'. En el primer pis el balcó és corregut i emmarca dues obertures. La volada és de llosanes de pedra motllurades i presenta una amplada notablement superior a les dels balcons del segon pis superior. Pel que fa a la barana metàl·lica, de ferro de fundició, destaca el seu disseny elaborat. En aquest nivell, els carreus que conformen les obertures, de forma rectangular, disminueixen progressivament el seu volum cap a l'interior, tot desenvolupant una mena d'arquivolta. En general, el llenguatge formal que s'aplica als elements arquitectònics de la façana permet emmarcar aquest edifici dins del corrent neoclàssic anterior al darrer terç del segle XIX. | 08270-57 | c/ Bonaire, 28 | 41.2355200,1.8080400 | 400111 | 4565587 | 1854 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67915-foto-08270-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67915-foto-08270-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67915-foto-08270-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A.Desconeixem l'origen de la denominació de 'Casa Mitjans' que apareix en la bibliografia consultada. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67914 | Casa Francesc Julià i Palmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-francesc-julia-i-palmeta | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial imposa la conservació estricta de la façana. | Edifici entre mitgeres que consta de quatre plantes (pb + 2p + golfes) i que es caracteritza per una presència d'elements decoratius de caire neoclàssic, que permet situar-ho en l'etapa incipient de l'eclecticisme sitgetà. Les obertures del frontis s'organitzen en dos eixos verticals i corresponen a una porta i un finestral enreixat en la planta baixa, un balcó corregut en el primer pis, dos balcons independents en el segon i, finalment, dues finestres en les golfes. La porta de la planta baixa obre a un petit vestíbul exterior, des del qual s'accedeix tant al local comercial com a una escala lateral. Els elements decoratius més elaborats se situen en aquest ras, destacant especialment els modillons dels angles superiors de les seves obertures. Les dues cartel·les que suporten la volada del balcó del primer pis disposen d'un fris decorat amb oves; en la seva part frontal, figura la data 1862 (en la de la dreta) i les inicials 'F.J.P.' (en la de l'esquerra). Dels balcons destaquen les volades, conformades per llosanes de pedra motllurades que van reduint progressivament la seva amplada, i l'elaborat disseny de les baranes metàl·liques que disposa elements geomètrics en el sòcol i sota el passamà. El balcó corregut del primer pis inclou en la barana una sèrie d'estrelles de vuit puntes situades en els angles i en la zona central. Cal mencionar també, la decoració de les seves obertures, emmarcades per una motllura que recorre els brancals, tot eixamplant-se a l'alçada de la llinda, on s'identifica una voluta en relleu en l'angle exterior i una roseta a l'interior. Els balcons del segon pis estan suportats per cartel·les de menors dimensions i mostren una programa decoratiu més senzill, tant a les baranes com a l'emmarcament de les obertures. En general, l'horitzontalitat del frontis es veu emfatitzada per les cornises -amb petites motllures- que tradueixen a l'exterior els forjats de la finca, i per la cornisa de coronament, suportada per permòdols. En canvi, la verticalitat de la composició es ressalta mitjançant la imitació d'una franja vertical en cadascun dels angles de la façana imitant carreus disposats en forma de pinta. | 08270-56 | c/ Bonaire, 26 | La construcció d'aquesta finca va ser promoguda per Francesc Julià i Palmeta, un dels coneguts 'americanos' de la societat sitgetana del segle XIX. Aquest personatge, nascut a Sitges l'any 1821, va emigrar a Aguadilla (Puerto Rico) a l'edat de setze anys. Va constituir la firma 'Amell, Julià i Cia' dedicada als negocis marítims, i va ser propietari dels ingenis de producció de sucre 'Montserrate', 'Milagros' i 'Viñet'. També va ser tinent coronel dels voluntaris de l'exèrcit colonial. Va morir a Puerto Rico l'any 1862, per la qual cosa sembla possible que la casa del c/ Bonaire, no fos la seva residència habitual. Tanmateix, a la seva tornada a Sitges va participar econòmicament en la construcció de la capella del Santíssim de l'església parroquial de Sant Bartomeu (any 1852). Fins fa pocs anys tota la finca estava ocupada per l'hotel 'Lido'. | 41.2355900,1.8080100 | 400109 | 4565595 | 1862 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67914-foto-08270-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67914-foto-08270-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67914-foto-08270-56-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67909 | Casa Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vidal | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana i la recomposició de l'obertura principal de la planta baixa. | Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) amb dues obertures en cada pis corresponents a dues portes en la planta baixa i un balcó i una finestra en els pisos superiors. La composició arquitectònica es caracteritza per una marcada jerarquia de les plantes de l'edifici, que disminueix a mida que l'immoble guanya alçada; aquest fet s'evidencia tant en el tractament formal dels elements arquitectònics com en l'alçada dels forjats i en la reducció de l'amplada de la volada dels balcons. A la planta baixa destaca el tractament dels brancals i de les llindes de les obertures, conformades per carreus de pedra amb els angles interiors motllurats en forma de mitja canya; la porta de majors dimensions es troba en l'actualitat parcialment cegada, fet que contrasta notablement amb el bon estat de conservació general del frontis. Pel que fa al primer pis, l'element més significatiu és la barana metàl·lica del balcó, profusament decorada amb motius geomètrics i vegetals -visibles en el sòcol i en els laterals- i amb un fris d'oves sota el passamà. En contraposició, la barana del balcó del segon pis mostra únicament barrots simples. Els nivells de forjat es tradueixen en el frontis mitjançant la presència de discretes cornises motllurades. En el coronament, però, la cornisa mostra un desenvolupament significatiu del seu volum i se situa just per sota de la barana d'obra del terrat transitable de la finca. El parament de la façana presenta un revestiment de factura relativament recent. Finalment, cal mencionar la presència d'una rajola sobre l'accés a l'escala de veïns, que mostra un quadrilòbul amb relleu amb l'interior pintat de color blau i en el centre del qual s'identifica un quadrat amb una creu grega o de quatre braços. En definitiva, es tracta d'un exemple prototípic d'habitatge de veïns de mitjan segle XIX que s'emmarca dins dels patrons propis de l'arquitectura civil catalana de l'època. | 08270-51 | c/ Bonaire, 25 | 41.2355700,1.8082200 | 400126 | 4565593 | 1854 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67909-foto-08270-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67909-foto-08270-51-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Pau Taxes (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 67913 | Casa Josep Jacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-jacas | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial, considera obligat conservar íntegrament la façana, llevat de les petites finestres existents en els pisos superiors que es podran tapar. | Edifici de tres nivells d'alçat (pb + 2p) que mostra una façana ordenada en dos eixos verticals, si bé la planta baixa disposa actualment de tres portes. L'accés principal se situa en el centre del ras inferior i en l'actualitat comunica amb el local comercial que ocupa els baixos. L'obertura mostra els brancals i la llinda de pedra, amb forma d'arc rebaixat; en la clau figura la data de 1821 i dues lletres entrecreuades (probablement 'A' i 'V') sota una corona. Pel que fa als pisos superiors, els nivells de forjat interiors es tradueixen en el frontis mitjançant senzilles franges llises, del mateix disseny que l'emmarcament de les obertures. Els balcons presenten volades, probablement d'obra i amb el perfil motllurat, que disminueixen la seva amplada a mida que l'edifici guanya alçada; les baranes són de ferro i de barrots simples, sense decoració. En el pis principal, les dues obertures s'organitzen en un únic balcó corregut, mentre que en el segon pis són independents. A la banda dreta de la façana s'identifiquen també dues petites finestres rectangulars. Pel que fa al coronament del frontis, cal destacar únicament la cornisa motllurada amb un refundit que ressegueix els buits. El parament exterior està totalment arrebossat, excepte un petit sòcol de la planta baixa realitzat amb carreus de pedra o imitació. En definitiva, es tracta d'una mostra d'arquitectura plenament emmarcable en la corrent del neoclassicisme romàntic, tant freqüent en la construcció sitgetana de la primera meitat del segle XIX. | 08270-55 | c/ Bonaire, 24 | L'edifici degué ser construït l'any 1821, segons la data que figura sobre l'entrada principal -que avui dóna accés al local comercial de la planta baixa-. Tanmateix, la fesomia que ha conservat la finca fins a l'actualitat es deu a la reforma realitzada per l'arquitecte Francesc Cros l'any 1845. L'expedient d'obra es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges i inclou la sol·licitud de la llicència per a construir 'una casa de dos altos' 'a gusto del día'. Pel que fa a l'autor de l'obra, Frances Cros i Massó (1793-1869) és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana, i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic, la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. | 41.2356500,1.8080000 | 400108 | 4565602 | 1845 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67913-foto-08270-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67913-foto-08270-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67913-foto-08270-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros i Massó (1793-1869) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 67908 | C/ Bonaire, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-bonaire-23 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | El Pla Especial determina la conservació íntegra de la façana. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) que presenta una jerarquia dels nivells que disminueix a mida que la façana guanya alçada. A la planta inferior s'identifica l'accés a l'escala de veïns i un gran finestral a mode dels tradicionals 'quartos de reixa'. Ambdues obertures presenten els brancals i les llindes conformades per carreus de pedra d'angle sec; en el cas del finestral destaca l'element central de la llinda, en forma de clau, i el programa decoratiu de la reixa metàl·lica, amb una estrella de vuit puntes en el centre i un entramat de volutes a la part superior. El primer pis consta d'un balcó corregut amb dues obertures; la volada està constituïda per llosanes de pedra de motllura llisa i la barana mostra elements decoratius geomètrics en el sòcol i sota el passamà. En el darrer pis hi figuren dues finestres amb ampits motllurats de pedra. Els nivells de forjat de l'immoble es tradueixen a l'exterior mitjançant motllures simples. El coronament consta dels orificis de ventilació de la solera i d'una cornisa força desenvolupada, sobre la qual se situa la barana d'obra del terrat transitable de la finca. Tot el parament exterior presenta un revestiment de morter de calç que imita un parament regular de carreus de pedra. | 08270-50 | c/ Bonaire, 23 | 41.2356200,1.8081400 | 400120 | 4565598 | 1860 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67908-foto-08270-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67908-foto-08270-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 67912 | Casa Bonaventura Robert i Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-robert-i-galceran | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial imposa la conservació estricta de la façana. | Edifici de quatre nivells (pb + 2p + golfes) que disposa de dues obertures en cadascun d'ells. La planta baixa consta d'un sòcol (en pedra o imitació), d'un portal d'accés i d'un finestral que no presenta l'habitual reixa metàl·lica, sinó una simple barana. Les obertures apareixen emmarcades per una senzilla franja en relleu. El primer pis concentra la càrrega ornamental del frontis i el llenguatge formal emprat en els elements arquitectònics ressalta la seva importància, probablement, com a habitatge del propietari de l'immoble. Mostra un balcó corregut que recull dues obertures, flanquejades per dobles pilastres que defineixen un arquitrau esquemàtic. La volada del balcó és de llosanes de pedra amb perfil lleugerament motllurat i està suportada per quatre mènsules (caracteritzades com a volutes). Pel que fa a la barana, de ferro de fundició, aquesta presenta decoració en el sòcol -a base de greques i volutes- i sota el passamà. En el segon pis s'identifiquen dos balcons de volada independent i de menor amplada, separats per plafons rectangulars enfosats respecte del plom de la façana i flanquejats per pilastres simples. Una senzilla cornisa tradueix a l'exterior el nivell del forjat del segon pis; les obertures de les golfes se situen immediatament per sobre d'ella. Finalment, el coronament del frontis mostra diferents elements de clara inspiració classicista, com ara un fris de dentellons i una cornisa motllurada notablement desenvolupada per sobre de la qual es localitza la barana del terrat. | 08270-54 | c/ Bonaire, 10 | 41.2361200,1.8078400 | 400095 | 4565654 | 1853 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67912-foto-08270-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67912-foto-08270-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67912-foto-08270-54-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Està catalogat com un element de tipus A. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 58027 | Església de la Bona Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-bona-sort | <p>AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. CORTADA, X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat l'agost de 2006. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.</p> | XII-XVI | Es va restaurar l'any 1996. | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es troba integrada al nucli de Prats de Lluçanès, entre les cases del carrer de la Bona Sort. Es tracta d'una petita església d'orientació oest-est de tradició romànica de planta rectangular, amb absis carrat, capelles laterals a mode de creuer venerades a Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua, interior en volta de canó i petit cor de fusta. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i carreus treballats a les cantonades i la coberta és de teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Presenta un petit campanar d'espadanya d'un sol ull d'arc de mig punt, el qual conserva una petita campana. La façana principal, d'accés, està orientada a l'oest i presenta un portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un petit òcul circular de pedra bisellada i d'obertura interior esqueixada. A la façana sud hi sobresurt una petita capelleta lateral en la que s'obre una espitllera esqueixada emmarcada amb monòlits de pedra d'ample bisellat. A la part dreta de la façana hi ha una llarga espitllera esqueixada emmarcada amb pedra. La resta de façanes no presenten obertures. L'únic element que trenca amb la simetria interior de l'edifici són unes escales de pedra que han quedat integrades al costat de la capella lateral de la façana nord, que conduïen al campanar primitiu.</p> | 08171-3 | c/ Bona Sort, 23. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort es trobava dins l'antic terme del castell de Lluçà, al lloc anomenat els Prats, documentat l'any 905 en la consagració de Santa Maria de Lluçà. Antigament advocada a Sant Vicenç, apareix l'any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Les funcions parroquials de l'església de Sant Vicenç no són conegudes fins a l'aparició de les llistes parroquials anteriors a l'any 1154; perdurà amb aquestes atribucions fins al 1435, que fou unida com a sufragània com a parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació només hi vivien cinc famílies. L'increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l'edificació d'un nou temple que s'inicià el 1627 i s'acabà el 1649, construït al centre del nucli urbà, amb el mateix titular de l'església antiga, Sant Vicenç de Prats, i que esdevindrà l'actual església parroquial de Sant Vicenç. L'antic temple de Sant Vicenç - actualment coneguda com l'església de la Bona Sort- es restaurà l'any 1555 per Valentí Serra, data que es trobava inscrita en la llinda de la porta juntament amb una inscripció ' A vint y dos de juny MDLV / Valentinus Serra fecit'. Actualment aquesta inscripció està esborrada a causa de l'erosió que ha patit la llinda. La veneració d'una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l'església l'agafés com a nou titular, amb els altres sants que s'hi veneren; Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. La capella sofrí les conseqüències de la crema de la població de Prats l'any 1714. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) l'església fou habilitada com hospital de campanya. L'any 1936 la capella fou profanada i posteriorment restaurada al culte per la devoció que hi tenen els seus habitants, mantenint-se oberta al culte i en bon estat de conservació.</p> | 42.0066500,2.0296600 | 419647 | 4650970 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58027-foto-08171-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-02-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església de la Mare de Déu de la Bona Sort era l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Prats. | 92|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 67899 | C/ Barcelona, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Segons el Pla Especial, cal conservar íntegrament la façana. | Es tracta d'una mostra de l'arquitectura civil i popular sitgetana, de gran senzillesa. L'edifici presenta tres nivells d'alçada (pb + 2p) i totes les seves obertures són rectangulars. En la planta baixa s'identifiquen dues portes; sobre la que se situa a l'esquerra es conserva un petit escut ceràmic. Pel que fa a la configuració de les obertures del primer pis, cal mencionar la volada del balcó, de motllura llisa i la barana metàl·lica amb barrots sense decoració. El segon pis consta únicament de dues finestres i el coronament està constituït pel ràfec de la coberta de teules. | 08270-41 | c/ Barcelona, 8 | 41.2359900,1.8121100 | 400453 | 4565635 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67899-foto-08270-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67899-foto-08270-41-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La consulta del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ha proporcionat dades confuses, ja que en alguns documents la finca nº 8 del c/ Barcelona apareix tractada de manera individual i en d'altres s'associa a la finca nº 10 del mateix carrer. Per aquest motiu no ha estat possible determinar si l'edifici està dotat del nivell de protecció IV o V. Està inclòs en el Conjunt 5, que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67898 | C/ Barcelona, 4-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-4-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial determina la conservació estricta de les façanes. | Es tracta de dos edificis de tres plantes (pb + 2p) que, malgrat presentar característiques arquitectòniques dissemblants, estan integrats en un conjunt de l'arquitectura popular del casc urbà de la vila de Sitges força significatiu. La finca nº 4 presenta una porta en la seva planta baixa i un balcó en els pisos superiors. Totes les obertures són rectangulars; en els balcons, la volada d'obra mostra un motllura de perfil simple i la barana metàl·lica està conformada per barrots sense decoració. En el coronament s'identifica una barana metàl·lica entre pilars d'obra. La finca nº 6 consta en la seva planta baixa d'una porta (amb forma d'arc de mig punt per la part externa i rectangular per la banda interna) i de dues finestres situades a diferents alçades. En el primer pis s'identifica un balcó emplaçat en el centre i flanquejat per finestres; del balcó destaca la gran proporció de la volada i de la motllura que la sustenta, així com el programa decoratiu, notablement elaborat, del centre de la barana metàl·lica. En el segon pis es localitza una galeria conformada per tres finestres en forma d'arc de mig punt, integrades per un ampit corregut; a banda i banda de dita galeria se situen dues obertures independents d'igual disseny. El ràfec de la teulada, amb un voladiu força desenvolupat, se sustenta sobre grans mènsules de fusta. | 08270-40 | c/ Barcelona, 4-6 | 41.2360400,1.8120200 | 400445 | 4565641 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67898-foto-08270-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67898-foto-08270-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67898-foto-08270-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquests edificis disposen del tipus de protecció V (nº 6) i IV (nº 8). Formen part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67903 | C/ Barcelona, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-22 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial permet engrandir la finestra petita de la planta baixa i afegir un altre pis. | Casa de dos nivells (pb + 1p) que presenta tres obertures en la planta baixa i dues finestres en el primer pis. Destaca la portalada d'accés, conformada per brancals de carreus de pedra i per una llinda d'arc de mig punt de maó. Les dimensions de les finestres de la planta baixa són dissemblants. Altres elements significatius són el ràfec i la tortugada de la coberta de teula. El parament del frontis mostra arrebossat de morter de calç i pintura blanca. | 08270-45 | c/ Barcelona, 22 | 41.2357900,1.8125200 | 400487 | 4565612 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67903-foto-08270-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67903-foto-08270-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67903-foto-08270-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67896 | C/ Barcelona, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-21 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici enderrocable, segons el Pla Especial; si es manté la construcció, s'hi pot afegir un pis i reordenar les obertures. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Casa de dues plantes (pb + 1p) que mostra dues portes i una finestra en la planta baixa i una altra finestra en el primer pis. La seva entitat constructiva és escassa; destaca únicament el ràfec de la coberta de teules. | 08270-38 | c/ Barcelona, 21 | 41.2358900,1.8124600 | 400482 | 4565623 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67896-foto-08270-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67896-foto-08270-38-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67897 | C/ Barcelona, 2- C/ de l'Aigua, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-2-c-de-laigua-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta de la façana amb reordenació de les obertures de la planta baixa. | Edifici a dos vents que presenta tres nivells d'alçada (pb + 2p) i que obre la seva façana principal al c/ Barcelona. La composició arquitectònica es caracteritza per la distribució irregular de les obertures, inexistents en la zona més propera a la cantonada entre els carrers de Barcelona i de l'Aigua. Destaquen també els carreus de pedra que es conserven visibles en l'angle que conformen ambdues façanes. Pel que fa a la façana principal, a la planta baixa consta de dues portes rectangulars de disseny senzill, mentre que els pisos superiors mostren un balcó central flanquejat per dues finestres. Les volades dels balcons, d'obra, presenten perfils simples i redueixen progressivament la seva amplada; les baranes, metàl·liques, estan conformades per barrots sense decoració. Totes les obertures estan emmarcades per bandes llises que sobresurten del plom del frontis. En el segon pis, aquesta decoració queda reduïda a la part superior. En el coronament són visibles els forats circulars de ventilació de la solera del terrat, per sobre dels quals se situa la cornisa de maó. Del mateix material està constituïda la barana d'obra, que alterna petits pilars amb zones llises. La façana del c/ de l'Aigua presenta una porta d'accés en el seu extrem dret i tres finestres en cadascun dels pisos superiors; el disseny d'aquestes obertures concorda plenament amb les del frontis principal. Únicament cal mencionar la presència, en la planta baixa, d'una finestra rectangular, resultat d'una operació presumiblement recent. | 08270-39 | c/ Barcelona, 2- c/ de l'Aigua, 30 | 41.2361100,1.8119300 | 400438 | 4565649 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67897-foto-08270-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67897-foto-08270-39-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67902 | C/ Barcelona, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-18 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici enderrocable segons la normativa del Pla Especial. Si es manté la construcció s'obliga a la conservació de les obertures existents, sense afegir-ne de noves. | Casa de tres plantes (pb + 2p) de la que destaca la distribució irregular de les obertures. Com a elements més significatius, cal assenyalar el ràfec i la tortugada de l'antiga teulada, que es conserven per sota de la remunta del segon pis, realitzada recentment. En general, l'edifici no mostra elements d'entitat arquitectònica rellevant. | 08270-44 | c/ Barcelona, 18 | 41.2358600,1.8124100 | 400478 | 4565620 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67902-foto-08270-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67902-foto-08270-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67902-foto-08270-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67895 | C/ Barcelona, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-17 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici enderrocable, segons el Pla Especial; si es manté la construcció, s'hi pot afegir un pis i reordenar les obertures. | Casa de dues plantes (pb + 1p) que mostra una porta i una finestra a la planta baixa i una altra finestra al primer pis. Els elements arquitectònics no presenten cap tractament específic ni decoratiu; la seva entitat constructiva és, doncs, escassa. Destaca el ràfec de la coberta de teules i la fusteria de la planta baixa. | 08270-37 | c/ Barcelona, 17 | 41.2359400,1.8123500 | 400473 | 4565629 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67895-foto-08270-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67895-foto-08270-37-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Està catalogat com un element de tipus A. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67901 | C/ Barcelona, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-16 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici enderrocable, segons la normativa del Pla Especial. Si es manté la construcció es permet afegir una obertura en el primer pis i construir un tercer nivell. | Casa de dues plantes (pb + 1p) que consta en el nivell inferior d'una porta i d'una finestra -de la qual cal destacar l'elaborada decoració de la reixa metàl·lica- i en el primer pis, d'un balcó amb la volada d'obra i la barana de ferro simple. En el coronament s'identifica una senzilla motllura i la barana d'obra del terrat. | 08270-43 | c/ Barcelona, 16 | 41.2358800,1.8123300 | 400471 | 4565623 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67901-foto-08270-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67901-foto-08270-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67901-foto-08270-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67900 | C/ Barcelona, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-barcelona-12 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta del frontis. | Edifici de tres nivells d'alçada (pb + 2p) representatiu de l'arquitectura civil de mestre d'obres, malgrat presentar un caràcter eclèctic d'influència modernista, que es detecta en l'ús de la ceràmica vidrada tant en el sòcol de la planta baixa com en la part superior de les obertures. Cal mencionar que dit sòcol està realitzat amb rajoles de cartabò policromes en color blanc i blau, tot aplicant un disseny -certament agosarat- que li confereix un aspecte similar al dels arrambadors interiors. Cada planta consta de dues obertures que en la planta baixa corresponen a una porta -amb la llinda configurada per un arc rebaixat- i a un finestral del tipus 'quarto de reixa'. En el primer pis s'identifica un balcó corregut amb volada d'obra d'angle sec i barana de ferro conformada per barrots simples intercalats amb d'altres d'helicoïdals, incorpora també decoració de volutes i oves esporàdiques sota el passamà. Una cornisa motllurada i força desenvolupada indica el nivell del forjat del segon pis en el que se situen dues finestres amb reixa simple. Finalment, el coronament consta d'un fris de rajoles blaves i del ràfec de la teulada. | 08270-42 | c/ Barcelona, 12 | 41.2359600,1.8122400 | 400464 | 4565632 | 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67900-foto-08270-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67900-foto-08270-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67900-foto-08270-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats en l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 68321 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta del conjunt (edifici i jardí) | Edifici aïllat de planta baixa i un pis amb coberta de teules a quatre vessants en el cos principal d'edifici, al qual hi ha adossat un segon cos, amb un tractament decoratiu més senzill. L'edifici està envoltat per una tanca perimetral, als jardins del qual s'accedeix mitjançant una tanca situada davant la façana principal on hi ha inscrita, en un dels matxons d'obra de la reixa de ferro, el nom de 'Villa Esperanza'. Destaca l'organització estructural de la façana principal, amb una galeria a la planta pis formada per columnes amb capitell d'estil jònic. El ràfec de la teulada és força pronunciat, decorat amb mènsules i cartel·les d'estil eclèctic. S'accedeix a la porta principal mitjançant unes escales que donen a un ample porxo emmarcat per dobles columnes amb capitell d'estil toscà. Les dues façanes laterals disposen de balcons, d'escassa volada, situats a nivell de la planta pis. | 08270-443 | c/ Balmes, 16 - c/ Pintor Agustí Ferré, 2-8- c/ Llopis, 13-19 c/ Pintor Joaquim Miró, 1-7 | 41.2304800,1.7916500 | 398730 | 4565047 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 96098 | Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV a XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-104 | c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1400 a 2003 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. | 94|95|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 68299 | C/ Anselm Clavé, 30-32- C/ Pere Jou, 2-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-anselm-clave-30-32-c-pere-jou-2-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial determina l'obligació de mantenir el volum construït i la façana de l'edifici. | Edifici aïllat format per diversos volums que disposen de diferents alçats. Els paraments exteriors s'on d'obra vista, probablement de maó massís. Així, la gairebé totalitat dels volums edificats s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, llevat d'un volum central que té un alçat de planta baixa i tres pisos. El mateix succeeix amb les cobertes, on es combinen les cobertes de teules a dues vessants, les compostes i el terrat pla transitable, la barana del qual s'organitza amb balustres entre matxons d'obra de reforç. Pel que fa a les obertures, disposen d'uns emmarcaments senzills, llevat del portal principal d'accés a l'interior de l'habitatge, que disposa d'una llinda en forma d'arc de mig punt i està decorada per un petit porxo també, semicircular. En el frontis d'un dels volums es disposa una finestra cega coronada per un frontó curvilini. Els ràfecs de les cobertes estan fets a base d'una motllura contínua i disposa de força volada. | 08270-421 | c/ Anselm Clavé, 30-32- c/ Pere Jou, 2-8 | 41.2357600,1.8027700 | 399670 | 4565620 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68299-foto-08270-421-1.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 68311 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig-0 | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatori conservar el volum edificat, les façanes i l'espai lliure de la parcel·la. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules formant quatre vessants, inserit en una parcel·la irregular formada per la confluència dels carrers de l'Escultor Pere Jou i del d'Anselm Clavé. Consta de només un sol volum rectangular, assentat sobre un sòcol format per sis filades de carreus de pedra regulars desbastades, el qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. Totes les obertures de la planta baixa i primera, llevat de les dues portes d'accés a l'interior, són senzilles, amb brancals i llindes rectes sense cap tipus de decoració remarcable, llevat dels ampits de les finestres (probablement de pedra monolítica) que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les dues portes d'accés a l'interior disposen de llindes en forma d'arc de mig punt, llindes que adopten la forma de faixa simple, lleugerament motllurada, feta d'arrebossat senzill que sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Hi destaca un ample balcó, amb una estreta llosa de pedra decorada amb dues cartel·les amb forma de volutes. La barana del balcó és de ferro de forja, amb reganyols verticals decoratius i barrots de secció circular que combinen amb d'altres d'helicoïdals, molt típics en les baranes dels balcons en els edificis construïts a partir del segle XVII. Les úniques obertures que disposen d'un tractament decoratiu diferenciat són aquelles que se situen sobre les dues portes rematades per arcs de mig punt. Dites obertures estan emmarcades per una faixa d'arrebossat (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que imita carreus de pedra als brancals i a les llindes. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat rústic (rugós) llevat de les quatre cantoneres, on es disposa d'un revestiment que imita grans carreus de pedra fent cantonera. Sota mateix del ràfec de la teulada se situa una faixa d'arrebossat que uneix les cantoneres, tot emmarcant cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Finalment, destaquen els ràfecs de les teulades, fets a base de diverses filades de maó combinades amb teules. La filada inferior imita tot un seguit de permòdols decoratius. | 08270-433 | c/ Anselm Clavé, 23 - c/ Pere Jou, 11 | Pau Barrabeig i Bertran (Sitges, 1880-1941) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van emigrar a les colònies espanyoles amb la intenció de fer fortuna amb les finances i els negocis mercantils. S'establí a Mayagüez (Puerto Rico) i a Guantànamo (Cuba), on fundà la casa comercial 'Mola i Barrabeig' i la 'Compañía Licorera de Guantànamo'; era propietari també de diversos 'ingenios' o factories productores de sucre de canya. A la seva tornada a Sitges, assolí una gran representativitat social, arribant a desenvolupar el càrrec d'alcalde i a ésser anomenat fill predilecte de la vila. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2305400,1.7939200 | 398920 | 4565051 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com La sínia del gall. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 68049 | Casa Bartomeu Misas i Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-misas-i-roses | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MILES, C. 'Arquitectura modernista de Sitges'. Arxiu Municipal de Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11973 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta de les dues façanes i recomana la recomposició de les obertures dels locals comercials de la planta baixa. | Edifici construït a dos vents, que presenta tres nivells d'alçat (pb + 2p) i dues façanes, de les quals la del c/ Major gaudeix d'un tractament de major representativitat i pot ésser considerada la façana principal. En aquest frontis la composició arquitectònica ve determinada per l'establiment d'uns marcats eixos verticals, a partir de l'alineació de les obertures i de la presència de les dues grans pilastres que emmarquen els dos extrems de la façana. Les visuals horitzontals s'han treballat a partir de la col·locació d'un balcó corregut a la planta principal i dels elements del coronament del frontis. Destaca també l'ús de la pedra en el conjunt de la planta baixa, en les obertures dels pisos superiors i en la cornisa final, mentre que el mur presenta un revestiment de morter de calç. En general, el llenguatge estilístic pertany a la corrent neorenaixentista de l'eclecticisme sitgetà, de la qual Salvador Vinyals n'és el màxim exponent. A la façana del c/ Major cada planta consta de tres obertures que, en el ras inferior, corresponen a una porta central que dóna accés als pisos superiors; aquesta obertura mostra uns brancals configurats a mode de pilastres amb capitells d'ordre jònic i en el centre de la llinda un element en relleu, a mode de clau en forma de diamant. A cadascuna de les seves bandes s'identifiquen dues portes, de majors dimensions, que comuniquen amb els locals comercials i que s'integren en el mur de la planta baixa a saltacavall; el seu estat actual no sembla correspondre al projecte original de l'edifici. En el primer pis el balcó corregut presenta la volada conformada per llosanes de pedra amb el perfil motllurat i una barana de ferro, de fundició, amb els barrots decorats per formes geomètriques força elaborades. Les tres obertures que tenen sortida a la volada, presenten una configuració dels brancals idèntica a la ja descrita, si bé la zona de la llinda està definida com un fris llis que suporta un frontó triangular, de clara inspiració classicista. El segon pis consta de tres finestres que presenten els brancals i les llindes resseguits per una faixa llisa, que sobresurt lleugerament del plom del mur. En el coronament s'identifica una primera cornisa motllurada sostinguda per permòdols i una barana de balustres. Pel que fa a la façana lateral que afronta al c/ de l'Aigua, aquesta presenta el mateix tractament formal dels elements arquitectònics, amb un nivell de representativitat força elevat, especialment per tractar-se d'un frontis lateral. En aquest cas la composició s'ordena en dos eixos d'obertures que, en el pis principal, es corresponen a dos balcons independents que presenten un programa decoratiu més senzill en les baranes metàl·liques i en l'emmarcament de les obertures. Una faixa llisa tradueix a l'exterior el forjat del segon pis. Finalment, cal dir que la crugia situada en l'extrem dret d'aquest frontis consta d'un alçat de tan sols un pis i alberga una terrassa, situada a l'alçada de la planta principal, que es delimita en façana mitjançant una barana amb traceria d'obra. Pel que fa a l'interior de la finca, l'historicisme es veu substituït per una important empremta modernista, fet que s'evidencia notablement en el vestíbul, que mostra una decoració realitzada mitjançant tècniques diverses -fusta, ceràmica, pintura i vitrall-, però treballades en un sentit unitari. | 08270-171 | c/ Major, 24 - c/ de l'Aigua, 1 | Bartomeu Mises (Sitges, 1859-1909) és un dels anomenats 'americanos' que s'establiren a les colònies espanyoles en el decurs de la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'enriquir-se amb els negocis productius i mercantils. La seva activitat econòmica es va desenvolupar a Guantànamo (Cuba) en la casa comercial i financera 'C. Brauet i Cia' i va arribar a exercir de president del 'Centro Benefico de Guantánamo'. Va tornar a establir-se a Sitges l'any 1896, on fixà la seva residència fins a la seva mort. En el més de juny de 1901 la seva esposa Assumpció Forment, com a propietària d'un solar en el nucli de la vila de Sitges, es va adreçar a les autoritats municipals, sol·licitant la llicència necessària per a construir-hi una casa. Segons consta a l'expedient administratiu que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges, el projecte adjunt a la sol·licitud apareix signat per l'arquitecte Salvador Vinyals; el permís d'obres fou concedit el dia 18 d'aquell mateix mes i any (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie Obres i Urbanisme. Caixa 1896-1902). L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme. | 41.2360500,1.8108900 | 400351 | 4565643 | 1901 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68049-foto-08270-171-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és la Casa del Rellotge, situada a la plaça Cap de la Vila. L'edifici també és conegut com Can Misas. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.