patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
99245 Casa Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mas-0 <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues crugies, formada per planta baixa i pis amb coberta de teula àrab, excepte la part davantera, on hi ha un terrat. A banda i banda de l'edifici presenta bandes verticals amb decoració de muntants i pilastres clàssiques a la part superior, que formen part d’un capcer esglaonat d’obra de formes sinuoses, que juntament a una barana, tanquen la terrassa. La decoració és de gust noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és de composició simètrica, amb planta baixa amb dues grans obertures: el portal d’accés i un finestral protegit per barana de ferro. A la primera planta destaca la balconera, sustentada per grans cartel·les i amb les obertures amb els angles arrodonits.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-121 c. de la Diputació, 36. <p><span><span><span><span><span><span>La Casa Mas es troba situada al tram inferior del carrer de la Diputació, un dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní. Aquest segon es va urbanitzar entre 1929 i 1936, i el llenguatge utilitzat en la major part de les obres és el noucentista (IPAC).</span></span></span></span></span></span></p> 41.4228200,1.7896900 398863 4586403 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110073.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99245-p1110076.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99213 Casa Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gibert <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes,</em> 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 72.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de tres crugies, de planta baixa i dos pisos sota coberta, teulada amb el carener paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana és simètrica a partir d'un eix central on s’ubica la porta d'accés a les plantes superiors, l’escala i les dues obertures en ulls de bou motllurats i guarnits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta dos portals d’arcs escarsers a banda i banda de la porta, d’ús comercial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis té balcons, sota la llosana decorats amb ceràmica i amb baranes que en compte de ser de barrots de ferro, es compon d’un plafonat unitari amb formes de rombe. Sobre les obertures hi ha decoracions amb garlandes, amb parts buixardades i amb parts decorades amb la mateixa ceràmica que la dels balcons, tot de regust modernista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons són més petits i la decoració de les obertures també està buixardada, reproduint l’efecte d’un trencaaigües. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici es corona amb balustrada i decoració de boles d’estil noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-91 c. de la Diputació, 34 <p><span><span><span><span><span><span>La casa es va construir en el moment de definició d'aquest eixample que uneix el centre de la vila amb l'estació i dóna accés a la carretera de l'Ordal. (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> 41.4228700,1.7896200 398858 4586408 1919 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110055b-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99213-p1110054.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-05-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 105|106|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99212 Casa Salvador Gibert https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-gibert <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 71.</span></span></span></span></span></span></p> XX Alguns elements decoratius i l’estucat de la façana presenten certa degradació. <p><span><span><span><span><span><span>Casa de planta baixa, pis principal, golfes i terrat, de llenguatge clarament noucentista. la f</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>açana presenta una composició simètrica, amb tres eixos de simetria, un per cada crugia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa, el portal es situa al centre amb dos finestrals als costats. Totes les obertures presenten motllures en volum al voltant de l’arc rebaixat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El primer pis, disposa un balcó corregut amb llosana irregular sobre mènsules i balustrada. Totes les obertures presenten decoració clàssica en el trencaaigües. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A les golfes hi ha quatre finestretes, dues centrades i una a cada banda amb arcs de mig punt amb impostes i línia decorativa sota de l’ampit. La cornisa presenta la mateixa línia decorativa. Per sobre hi ha una balustrada amb pilars coronats amb boles ornamentals típicament noucentistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la decoració a manera d’orla que enquadra l’edifici, falsos pilars estriats a la planta baixa i plafons motllurats amb motius florals a la resta.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-90 c. de la Diputació, 32 <p><span><span><span><span><span><span>Segons la informació recollida al POUM de 2010, la casa es comença a fer l’any 1926.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4229400,1.7895300 398850 4586416 1926 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99212-p1110048.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-05-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99189 Ca l'Almirall https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall-1 <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia : recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 52.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia, composta de planta baixa, dos pisos, terrat i soterranis. A la façana destaca un gran arc de mig punt a l’entrada, que ocupa tota l’amplada de l’edifici i està emmarcat per un revestiment modern que imita les dovelles de pedra. Al centre de l’obertura es troben gravats el nom i el logotip de la cava situada al soterrani.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera i segona es disposen els balcons dels pisos, caracteritzats per lloses amb forma de pentàgon irregular i baranes de ferro. Les obertures dels balcons segueixen el mateix emmarcament que l’arc de la planta baixa. La façana es corona amb un ràfec de biguetes de fusta que suporta una teuladeta de teules àrabs, just abans de donar pas a un capcer que delimita el terrat.</span></span></span></p> 08240-71 c. de la Diputació, 31 <p><span><span><span>Caves fundades el 1979 per Jaume Almirall i Olivella (1926). La propietat de les caves Almirall, encarregà la reforma de 1993, per a remodelar i ampliar l’antic celler, que va anar a càrrec de l’enginyer Juan Cot Comas.</span></span></span></p> 41.4233200,1.7892600 398828 4586459 1993 (reforma) 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99189-p1110016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99189-p1110017.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2025-11-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99186 Casa Gabarró https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gabarro <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 51.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, d'una sola crugia, amb planta baixa i dos pisos, clarament emmarcat en l’estil eclèctic que predominà a la vila durant el període d'urbanització del carrer de la Diputació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica. A la planta baixa s’obre un portal amb els angles retallats, emmarcat entre dues peces que simulen pilastres clàssiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta decoració es repeteix en les obertures del primer pis, on una balconera sustentada per mènsules es decora amb barana de ferro de fossa. Sobre les obertures es disposen simulacions de frontons clàssics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els dos finestrals també presenten emmarcaments neoclàssics. La façana es tanca amb un ràfec de mènsules que aguanten la balustrada de la terrassa.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-70 c. de la Diputació, 25 <p><span><span><span><span><span><span>La casa es construeix en el moment de definició d'aquest eixample que uneix el centre de la vila amb l'estació i dóna accés a la carretera de l'Ordal. (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'immoble és projectat per Jaume Vizcarri i Sadurní, que va obtenir el títol de mestre d'obres el 1871. Treballava preferentment a Barcelona entre 1874 i 1897.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Antonio Gabarró, de professió paleta, signa el plànol, però el permís és demanat en nom de Ramón Gabarró. Els Gabarró eren una àmplia família dedicada a la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4234100,1.7891400 398818 4586469 1884 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99186-p1110009.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-04-28 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Vizcarri i Sadurní (mestre d'obres) La casa és també coneguda com a cal Turó. 102|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99184 Casa Esclasans https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-esclasans <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 50.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos. El projecte inicial era d'una casa de planta baixa i pis, amb la crugia central lleugerament més elevada. El 1902 s'hi afegí un nou pis, mantenint la diferència d'alçada a la crugia central (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana es presenta simètrica en un eix vertical per cada crugia. A la planta baixa es trenca la simetria, ja que originalment tota la planta era de doble alçada (com mostra la magnitud del portal central) però les reformes posteriors la van dividir en dos pisos, que mostren obertures més modernes poc integrades estilísticament a la resta de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El portal central presenta arc de mig punt decorat amb importes i amb la data inscrita de '1883'. La planta primera central concentra les obertures amb balcons, amb volada a la crugia del mig i amb cartel·les clàssiques, i balconeres ampitades als laterals, totes amb baranes de ferro de fosa. El remat de les obertures d’aquest pis es resol amb entaulaments que imiten l’arquitectura clàssica i dues cornises laterals amb respiralls separen aquest pis del superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El segon pis es caracteritza per les obertures tripartides en cada crugia, d’arc de mig punt i imitant pilars clàssic amb impostes, El cos central de l’edifici s’emmarca també amb aquest tipus de pilar, i es corona amb un capcer semicircular. Tota la decoració beu del llenguatge eclèctic.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-69 c. de la Diputació, 14 <p><span><span><span><span><span><span>La casa es construeix en la primera fase d'urbanització del carrer Diputació, tot just l'any que la Diputació de Barcelona obre la carretera de La Llacuna a Sant Boi i construeix el nou pont d'accés a la carretera i a l'estació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció de la casa és obra de dos arquitectes: Ubald lranzo obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900. Posteriorment, fou cap de l'oficina d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Eugeni Campllonch (1870-1950) exercí com arquitecte sobretot a Vilafranca, i només puntualment a Sant Sadurní (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> 41.4233900,1.7888900 398797 4586467 1883 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100995_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99184-p1100996_0.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-04-28 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Ubald lranzo i Eugeni Campllonch (arquitectes) També és coneguda amb el nom de Cal Notari. 102|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99675 Mural de Sant Sadurní d’Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-sant-sadurni-danoia XXI <p><span><span><span>Mural de 10 x 2 m. creat a partir d’una obra original de la dibuixant Pilarín Bayés. Els dibuixos, d’un estil molt singular, propi i molt particular de l’autora, es basa en les tradicions de Sant Sadurní d’Anoia. Apareixen escenes de la verema i al·lusions al món de l’elaboració del cava, a la festa major i els seus balls tradicionals, a la festa de la fil·loxera o al Cavatast. També es recullen una sèrie d’edificis emblemàtics del municipi i els paisatges el seu entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural està fet a partir de la vectorització de l’original, que és la peça amb valor cultural, per poder-lo imprimir en alta resolució, i a partir d’aquí ampliar-lo a mida real en un marc d’acer corten.</span></span></span></p> 08240-213 c. de la Diputació s/n. <p><span><span><span>El mural s’emmarca dins d’una iniciativa privada portada a terme per l’empresa LES1001, que va impulsar en col·laboració de l’artista Pilarín Bayés el projecte 100 pobles 100 murals. L'artista es va proposar assolir, abans dels seus 85 anys, la fita d'immortalitzar i il·lustrar, a tot color, la història i els trets característics d'un centenar de municipis mitjançant murals personalitzats i de gran format.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Junta de Govern Local en sessió ordinària de 21 d’octubre de 2024, va aprovar l'expedient de contractació privada del disseny d’un dibuix del municipi realitzat per la il·lustradora Pilarín Bayés i estampació en un mural per col·locar a la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pilar Bayés i de Luna (Vic, 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. Ha publicat mil llibres. El seu estil és colorista, detallista i, fins i tot, desordenat i confús, tot i que mostra un clar domini de les profunditats i de la perspectiva.</span></span></span></p> 41.4238600,1.7882900 398748 4586520 2024 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2025-05-12 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Pilar Bayés i de Luna (ninotaire) Art urbà. 51 2.1 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85138 La creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-4 XX <p>La creu es troba ubicada al carrer homònim, al centre de Cubelles i a tocar de la intersecció amb el carrer Sant Antoni. Es tracta d'un monument format per un parterre amb plantes junt amb una creu amb pedestal amb unes dimensions de 430 x 140 x 85 cm i, a aproximadament tres metres, una llosa o placa de granit on hi ha la següent inscripció: L'AJUNTAMENT / I VILA DE CUBELLES / EN RECORD A LES / VÍCTIMES D'UNA / GUERRA QUE NO / HAURIA D'HAVER ESTAT/ 11-IX-1979. El conjunt es troba envoltat de trànsit rodat del carrer de la Creu i el parterre també serveix com a tram central d'un pas de vianants.</p> 08074-91 c. de la Creu s/n <p>Durant la Guerra Civil es va destruir una creu de terme que la família Oliver havia col·locat, en data indeterminada, a l'extrem de la seva era. Un cop acabat el conflicte, els mateixos propietaris van proposar a l'Ajuntament que restablís la creu i van cedir un terreny on col·locar-la, que s'havia d'urbanitzar per a fer-hi una plaça, la «Plaza de la Cruz y de los Mártires».</p> <p>De l'any 1940, es té constància d'una factura de Joan Adrià per treballs amb la creu (pedestal i placa), que menciona que s'havia extret del cementiri i que es col·locaria a la plaça. No obstant això, sembla que la creu actual no és la que es va extreure del cementiri sinó que es va substituir en algun moment indeterminat de les dècades de 1950-1960 per la que hi ha actualment.</p> <p>L'any 1979, el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya demana el canvi de localització de la creu i la instal·lació d'una nova placa en record de totes les víctimes de la Guerra Civil. La nova placa (<em>'L'ajuntament i la Vila de Cubelles. En record de les víctimes d'una guerra que no hauria d'haver estat. 11-IX-79'</em>) però, no s'instal·la definitivament fins el 1985 per iniciativa del regidor Joan Vidal.</p> 41.2091400,1.6763300 389029 4562819 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85138-foto-08074-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2025-04-09 00:00:00 F. Xavier Oms 98 47 1.3 2484 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
98880 Edifici del carrer de l'Hospital, 4 (Farmàcia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-lhospital-4-farmacia <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 31. </span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres, distribuïda en quatre cossos a la façana, amb planta baixa, dos pisos i terrat. Cadascun dels 4 cossos presenta un eix simètric vertical amb un portal d’arc rebaixat emmarcat amb peces de pedra, excepte en un dels cossos, on hi ha un finestral amb reixat de forja complexa decorada. </span></span></span><span><span><span>Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la mida a mesura que es puja en cada planta, al igual que les lloses dels balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers pisos presenten balcons amb llosana de pedra motllurades i baranes de forja. Tants les llosanes com les baranes són diferents entre els dos cossos de l’esquerra i els dos de la dreta. Les baranes dels dos cossos de l’esquerra són molt ornamentades, mentre que les baranes dels cossos de la dreta presenten barrots llisos i helicoïdals, sobre llosanes més estretes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les diferències entre cossos es donen també pel fet que els dos de l’esquerra no deixen parament entre el primer i segon pis, sinó que allà on acaba l’obertura emmarcada del primer pis, es disposa el balcó del segon pis. Les baranes de forja són diferents de les de sota, menys exuberants pel que fa a la decoració, realitzada amb laminats en cinta amb formes geomètriques i poms daurats a les cantonades del passamans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos cossos de la dreta sí deixen espais entre els balcons del primer pis i el segon, per això les obertures del primer nivell són més baixes. En aquest cas les baranes segueixen el mateix model que les de sota, amb l’única diferència dels poms daurats a les cantonades del passamans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És destacable la divisió vertical entre cossos de muntants de pedra disposats a manera de falses pilastres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cornises del tancament de façana a la part superior també són diferents entre parelles de cossos (esquerra i dreta). Per sobre, la façana es corona amb un capcer senzill rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest edifici, l’arquitecte Miquel Madurell i Rius entraria en plantejaments noucentistes. Hi ha referències a l’arquitectura del Renaixement català (manca de parament intermedi entre balcons) i del Barroc (disposició general de l’edifici) (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> 08240-12 c. de l'Hospital, 4 <p><span><span><span>Narcís Viader Escayola li va demanar el mes de gener de 1914 a l’arquitecte Miquel Madurell i Rius el projecte per a un nou edifici. En aquest projecte, l'arquitecte supera el seu repertori modernista per abordar l'estètica noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte Miquel Madurell i Rius obtingué el títol el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del Parlament Balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano- Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura el 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, és l'autor d'algunes de les obres més representatives del modernisme de la vila. La seva feina comprèn edificis públics com les Escoles Noves i l'Ateneu. Tot i la seva vessant modernista, en aquesta obra aplica una estètica més sòbria, més pròxima al noucentisme. Havia treballat ja per Viader el 1911 (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva banda, Narcís Viader i Escayola ja provenia d’una nissaga de farmacèutics que exercien a Sant Sadurní des de 1826 en una farmàcia del carrer de l’Església 3, que havia estat propietat també d'una altre nissaga de farmacèutics, els Millet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1914, els Viader traslladen la seva farmàcia a aquest nou edifici, des de la seva ubicació original al carrer de l'Església.</span></span></span></p> 41.4242800,1.7869200 398634 4586568 1914 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100798.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98880-p1100804.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-04-22 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Miquel Madurell i Rius (arquitecte) 106|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99166 Cases bessones del carrer de l'Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-bessones-del-carrer-de-lhospital <p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 33.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues cases bessones entre mitgeres. Són construccions populars que fan cantonada i estan separades pel carrer Narcís Viader. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Estan configurades per una planta baixa, dos pisos i terrat. Tenen entrada pels carrers Hospital i Església, i també al carrer Narcís Viader. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a les façanes principals de totes dues cases, a la planta baixa hi ha portals que donen accés a locals comercials. A la primera planta destaca el balcó de llosana semicircular i barana de ferro forjat bombada, decorada amb motius florals. A la planta segona hi ha tres finestres iguals i per sobre un capcer amb motllures sinuoses de regust modernista. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes laterals de les dues cases presenten molts canvis d’obertures respecte al projecte original, essent diferents en cadascuna. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment les façanes de les dues cases, de composició senzilla, es diferencien pels revestiments i les motllures de les obertures diferents a les originals. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08240-55 c. de l'Hospital, 25, i c. de l'Església, 1 <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1910 Narcís Viader cedeix a l'Ajuntament una part dels seus terrenys al carrer Hospital per tal d'obrir un nou carrer que prolongui el carrer Vilaró (actual Francesc Moragues), i així permetre la circulació des del carrer Sant Pere cap a Diputació. Aquest carrer rebrà el nom de Viader. Un any més tard, Viader que es propietari dels solars dels dos costats del nou carrer, aconsegueix que l’Ajuntament modifiqui el traçat per tal pugui construir a banda i banda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1911, l'Ajuntament decideix canviar el traçat del carrer Viader per tal de facilitar a Viader la construcció d’aquestes cases a ambdós costats de la nova via, després de comprar fa propietat del costat. Per aquesta raó el carrer Francesc Moragues i el carrer Narcís Viader no estan alineats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Narcís Viader i Escayola pertanyuia a una nissaga de farmacèutics que van exercir a Sant Sadurní des de 1826, quan arribaren a Sant Sadurní i compraren la farmàcia del carrer de l’Església 3, a la nissaga de farmacèutics Millet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1891, Miquel Madurell i Rius finalitzà la seva formació com a arquitecte. Al llarg de la seva carrera, desenvolupà una activitat professional notable tant a les Illes Balears com a Barcelona. Entre els seus treballs més destacats hi ha l’edifici que actualment acull el Parlament Balear, així com diversos projectes rellevants a la capital catalana, entre els quals sobresurt la seu del Banco Hispano-Americano, premiat en el certamen anual d’arquitectura de l’any 1912. Des del 1904 assumí el càrrec d’arquitecte municipal a Sant Sadurní d’Anoia, on deixà una empremta significativa en el paisatge urbà. Madurell és considerat una figura clau en el desenvolupament del modernisme local. Entre les seves intervencions més emblemàtiques al municipi s’hi troben dos edificis públics: les Escoles Noves i l’Ateneu. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).</span></span></span></p> 41.4245100,1.7879200 398718 4586592 1911 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-1-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-p1100793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99166-p1110629.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-05-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Miquel Madurell i Rius (arquitecte) 105|119|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99306 La Fil·loxera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-filloxera XX <p><span><span><span>La Fil·loxera està inclosa dins del bestiari popular català, sent l’element més representatiu de la Festa de la Fil·loxera que es celebra entre els dies 7 i 8 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia, amb motiu de les conegudes Fires i Festes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La bèstia representa fidelment un exemplar de <em>Daktulosphaira vitifoliae </em>o Fil·loxera de la vinya, insecte que afectà les vinyes del Penedès a finals del segle XIX i que va tindre un impacte important en el desenvolupament de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està construïda principalment amb fibra de vidre, i té una amplada de 5 m., 7 m. de llargada i 2,5 m. d’alçada. Supera els 305 kg, de forma que és portada per 3 persones des de dins, i dos persones més que van a l’exterior. Per moure la peça, s’ajuden de quatre rodes que equilibren l’estructura i li donen una velocitat extra durant els moviments. </span></span></span></p> 08240-173 c. de l'Hospital, 23. <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual cosa es va idear la Fil·loxera. La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics que van significar l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bèstia va ser creada per <em>El Taller</em> (col·lectiu artístic local), per encàrrec de la Comissió de Fires, i debutà el 6 de setembre de 1981 en unes matinades. L’any següent es va fer la primera representació completa de l’espectacle de la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1990 es va construir la nova Fil·loxera, que és la que avui en dia apareix als carrers durant la festivitat. Aquesta, d’unes dimensions similars a l’anterior, va ser elaborada amb fibra de vidre per l’artista Amadeu Farré, incorporant una estructura de ferro més reforçada.</span></span></span></p> 41.4246000,1.7874400 398678 4586603 1990 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99306-p1110970.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-09 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Amadeu Farré (artista) 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99310 Els ceps https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ceps XX <p><span><span><span>Els Ceps (capgrossos) formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Ceps són 14 capgrossos representant la part exterior d’exemplars de <em>vitis vinífera</em>, que durant la celebració de la festa es guarneixen de redoltes, sarments i pàmpols frescos recollits al dia mateix de la celebració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Ceps són portats individualment, i varen ser construïts amb fibra de vidre, que els atorga un pes d’uns 6 kg. Fan uns 1,2 m d'alçada, per 0,4 m d’amplada i 0,5 m de llargada. A la part superior s’instal·len les carretilles, amb 3 punts de suport. </span></span></span></p> 08240-177 c. de l'Hospital, 23. <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, on es van incorporar set exemplars de Ceps (els Ceps originals), que van ser substituïts i ampliats l’any 1989. Els nous dissenys, realitzats per Dolors Sans, van ser modificats l’any 2009 per tal de perfeccionar l’aspecte i l’estat de conservació, així com millorar la visibilitat durant els actes. </span></span></span></p> 41.4246000,1.7874400 398678 4586603 1989 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-p1110974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99310-177-2.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-08-04 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Dolors Sans (artista) Algunes de les peces s’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. Imatges cedides per l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99307 Les fil·loxeretes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-filloxeretes XX <p><span><span><span>Les fil·loxeretes són una sèrie de 30 elements inclosos dins del bestiari popular català, que formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de versions individualitzades (una persona portant) de la Fil·loxera Gran. Tots aquests elements representen exemplars de <em>Daktulosphaira vitifoliae </em>o Fil·loxera de la vinya, insecte que afectà les vinyes del Penedès a finals del segle XIX i que va tenir un impacte important en el desenvolupament econòmic i social de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que siguin 30 peces és perquè cadascuna representa un dia del mes de setembre (època de verema). Les fil·loxeretes, dissenyades i creades per Dolors Sans en fibra de vidre, tenen una alçada d’1,8 m. per 0,75 m. d’amplada i 0,75 m. de llargada, assolint un pes que pot variar entre els 8 i 13 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap tenen dues banyes que és on s’instal·len els petards durant la festivitat. </span></span></span></p> 08240-174 c. de l'Hospital, 23. <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera representació de la Festa de la Fil·loxera es va dur a terme l’any 1982. Les fil·loxeretes no van ser un element original de la festa, sinó que es van incorporar l’any 1987, amb motiu del centenari de l’arribada de la plaga a Sant Sadurní.</span></span></span></p> 41.4246000,1.7874400 398678 4586603 1987 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99307-p1110972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99307-p1110973.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-09 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Dolors Sans (artista) Una part de les fil·loxeretes s’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99308 Nans del ball dels pagesos https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-del-ball-dels-pagesos XXI <p><span><span><span>Els nans del ball dels pagesos formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els nans representen la població pagesa de finals del segle XIX, i estan inspirats en persones que apareixen en imatges antigues de Sant Sadurní. Es tracten de 12 figures d’uns 5 a 6 kg realitzades amb cartó pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la seva participació en l'acte central de la Festa de la Fil·loxera del dia 8 de setembre, els nans apareixen en tres moments del desenvolupament de la història, començant pel Ball dels pagesos, on es representa la quotidianitat de la població abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. Més endavant tornen a aparèixer en el <em>Ball dels pagesos esverats</em>, on mostren les inquietuds un cop arribada la plaga, ballant de forma dramàtica i ràpida, i finalment apareixen en el <em>Ball del triomf final</em>, que mostra l’alegria dels habitants un cop s’ha superat la plaga. </span></span></span></p> 08240-175 c. de l'Hospital, 23. <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, on incorporà la presència del Ball dels Pagesos, encara que aquests eren interpretats per persones vestides amb indumentària pagesa imitant la vestimenta del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001 es va decidir redissenyar aquest ball amb la incorporació dels nans, realitzats per Montse Mateu. Els nous vestits van ser dissenyats a càrrec de Cristina Güell i confeccionats per un equip de col·laboradores de la Festa.</span></span></span></p> 41.4246000,1.7874400 398678 4586603 2001 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99308-175-nans-del-balls-dels-pagesos-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-09 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Montse Mateu i Cristina Güell Fotografies cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99309 Gegantons, o els Set savis de Grècia https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-o-els-set-savis-de-grecia XX <p><span><span><span>Els Gegantons, també coneguts com els “set savis de Grècia”, formen part de la Festa de la Fil·loxera, celebrada els dies 7 i 8 de setembre en el marc de les Fires i Festes de Sant Sadurní d’Anoia. La temàtica de la festa és la representació dels fets històrics ocorreguts durant la “crisi de la fil·loxera” de finals del segle XIX, que arrasà les vinyes de Sant Sadurní a partir de l’any 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dintre dels balls inclosos a la festivitat, els Gegantons representen a la població benestant del moment, en aquest cas els propietaris de les vinyes, que buscaren solucions efectives a l’arribada de la plaga al municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de set personatges documentats històricament: Rafael i Marc Mir, Manuel Raventós, Francisco Romeu, Pere Rovira de la Foradada, Modest Casanovas i Antoni Escayola. </span></span></span><span><span><span>Se sap que ells i d’altres, es reunien a Can Guineu buscant solucions a la problemàtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els Gegantons presenten les faccions d’aquestes persones, i van ser construïts principalment amb cartó pedra. Respecte a algunes de les característiques, l’alçada total és d’uns 2,5 m. i poden arribar a pesar entre 20 i 30 kg que porta una sola persona.</span></span></span></p> 08240-176 c. de l'Hospital, 23. <p><span><span><span>A partir de l’any 1979 es va dur a terme un impuls per la recuperació de les festes populars catalanes, del qual Sant Sadurní no en va ser una excepció. En aquest cas, molt diferent de la d’altres poblacions de la comarca amb la presència de bestiari popular, mancava l’existència de bestiari representatiu, per la qual es va idear la Fil·loxera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria de l’insecte es va fer per commemorar els fets històrics, amb la importància de l’afectació de la plaga al municipi, però també simbolitzant la recuperació posterior a través de la recent indústria del cava, que actualment és el segell distintiu de la vila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1982 es va fer la primera representació completa de l’Espectacle de la Fil·loxera, encara que aquesta no havia incorporat la participació dels Gegantons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests van ser creats entre l’any 1993 i 1999, on es programà l’estrena i presentació d’un personatge per cada edició, fins que l’any 1999 es completà la presentació dels set personatges. </span></span></span></p> 41.4246000,1.7874400 398678 4586603 1993-1999 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99309-p1110966.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-09 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Montse Mateu, Mercè Gost, Mercè Beneit. S’exposen al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia. 119|98 52 2.2 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99144 Fassina de Can Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/fassina-de-can-guineu <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORAC, Salvador (2017). Sant Sadurní d'Anoia: fonaments identitaris, a <em>El Cep i la Nansa,</em> Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 4.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Conjunt d’edificacions d’una extensió aproximada de 1.200 m² situat entre el carrer de l’Hospital i el carrer de Sant Pere, davant de la casa pairal de Can Guineu, de la nissaga dels Mir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de dues plantes ben diferenciades, a la planta superior, amb accés pel carrer Hospital, hi havia la popularment coneguda <em>fassina</em> que dona nom al conjunt. És una nau oberta sustentada per arcs de mig punt de pedra escairada, que suporten arcs diafragma coberts amb teulada a dues vessants, amb bigues de fusta i enllatat modern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fent angle recta s’adossa un edifici amb tres arcades de mig punt, que feia d'accés als porxos on havia els cups de vi. Tanmateix, avui dia una marquesina moderna amb sostre a una vessant s’adossa a l’edifici tancant el pati interior, que era la zona de descàrrega de raïm per portar-ho a les premses mecàniques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona inferior hi ha l'antic celler, amb accés al carrer Sant Pere, a un nivell per sota el carrer Hospital. L'accés es fa per una coberta de maons de volta escarsera que comunica amb un portal de mig punt. </span></span></span><span><span><span>L’anomenat celler gran presenta també tres arcs de mig punt en diafragma, que arrenquen del terra. Està cobert amb bigues de fusta, llates i teulada a dues vessants. Un portal de mig punt porta al carrer Sant Pere. El celler és la nau més gran del conjunt, al costat té la sala coneguda com la cava, on hi havia cinc cups de cairons envernissats, i on encara es poden observar els canals penjants per on passava el líquid d’una part de la fassina a d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una escala oberta modernament dona accés a l’exposició del CAVA CENTRE (Centre d’Interpretació del Cava), i l’oficina de turisme, on es pot veure emplaçada en el seu lloc original una de les premses d'aquest recinte fabril.</span></span></span></p> 08240-33 c. de l'Hospital, 23 <p><span><span><span>La fassina va ser construïda a final de la Guerra del Francès (LLORAC, 2017) per Pere Mir i Porta. Va fer muntar una màquina destil·ladora molt complexa inventada per Joan Jordana i Elías amb un alambí amb capacitat per a uns 500 litres de vi. Es tractava d’una màquina de tecnologia punta, més tard substituïda per una altre d’un fabricant francès d’aiguardents, Marcos Brives, que era més rendible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La destil·lació va ser objecte del negoci fins a la meitat del segle XIX, quan es va desmantellar la maquinaria per destil·lar i es va passar a elaborar vi per al mercat local i l'exportació. A més també es va fer producció l'oli d'oliva a petita escala. Als anys cinquanta del segle XX va finalitzar la seva activitat vitivinícola entre d'altres raons, perquè l'últim descendent va morir l'any 1952.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2003, l'Ajuntament va comprar aquest conjunt patrimonial que engloba les construccions agrícoles de la finca, i que actualment és la seu del CAVA CENTRE i de l’oficina de turisme municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Mir i Porta, conegut com <em>el Guine </em>(1762-1834), va ser un emprenedor destacat, propietari de moltes terres i masoveries. Tenia dos molins paperers, un de fariner, i un de bataner (draper). Es considera un dels pioners de la industrialització al Penedès.</span></span></span></p> 41.4247000,1.7875600 398688 4586614 Dècada 1810 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110987.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1110990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99144-p1120001.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic/Cultural BCIL 2025-11-24 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99143 Can Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIMENO, Francisca (1973). Patrimoni de Can Guineu de Sant Sadurní d'Anoia. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, ANTONI (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia .</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 3.</span></span></span></p> XVIII-XIX Presenta diferents patologies derivades del pas del temps sense ús. <p><span><span><span><span><span>Edifici monumental producte de la rehabilitació d'un edifici anterior l'any 1851. Està format per un soterrani, una planta baixa i un pis, una torre, un pati interior i un claustre amb galeria baixa i alta. L’accés principal a la casa es realitza mitjançant una escalinata d’estil imperial. L’edifici té sortida a dos carrers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des del carrer Sant Antoni s’accedeix al jardí a través d’una porta de ferro forjat emmarcada per muntants de pedra. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>A la part inferior es conserven els antics guarda-rodes, de forma cilíndrica i cònica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada donava pas a l’era, l’estable i el galliner. Al costat del mur perimetral, una de les façanes de la casa que dona al jardí presenta un doble portal d’entrada amb arcs rebaixats (un d’ells actualment tapiat), i una balconera al primer pis amb dues sortides. Aquestes obertures estan emmarcades per relleus que representen columnes i capitells clàssics, amb llindes a manera d’entaulament d’inspiració també clàssica. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana que dona al jardí es distingeix per un porxo amb columnes de ferro colat i un balcó corregut al primer pis, amb barana de ferro forjat i decoració d’estil clàssic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per contra, la façana que dona al carrer de l’Hospital, molt més austera, està decorada amb falsos pilars i plaques. Aquesta façana es compon de cinc eixos verticals organitzats per la seqüència d'obertures: una finestra emmarcada en planta baixa, un balcó amb barana de forja al primer pis, i una petita finestra a les golfes. Totes les obertures es troben emmarcades en maó, revestides o no. El portal d’entrada principal, d’arc rebaixat, s’ubica a l'eix central d'aquest costat de l’edifici.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal remarcar el contrast entre l’austeritat d’aquesta façana i la riquesa formal del claustre central o del porxo amb columnes de ferro colat. L’arquitectura oscil·la entre espais propis d’un estil monacal, com el claustre, i elements més oberts i lluminosos com el porxo, la galeria i el jardí, que evoquen una certa arquitectura colonial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior conserva diverses sales amb guixeries policromades, empaperats decoratius, pintures murals i ornamentació de diferents estils. (ROSSELLÓ, 1978).</span></span></span></span></span></p> 08240-32 c. de l'Hospital, 20-22 <p><span><span><span>La casa original, pertanyent des de 1703 a la família Mir, va ser reconstruïda l'any 1851 aplicant les característiques de l'eclecticisme arquitectònic. Es diu que es van prendre com a models els patis de les cases d'Andalusia, que els Mir havien visitat poc abans de fer les obres. La reforma la va a portar a terme Pere Mir i Viladoms. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mir era, després del Marquès de Monistrol, la propietària més important del terme. Els seus membres tingueren una forta influència en la vida política, econòmica i social de la vila fins a principis del segle XX. Jaume Mir i el seu fill Marc Mir i Capella foren nomenats alcaldes el 1853 i el 1881 respectivament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2018 l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia va adquirir l’immoble als seus últims propietaris: Codorniu SA, Freixenet SA i Juvé i Camps, SAU. L’any 2022, es va portar a terme una consulta popular sobre possibles opcions d'usos per a l'edifici. El resultat de la consulta va ser que tingués usos artístics, socials i culturals.</span></span></span></p> 41.4242536,1.7876789 398698 4586564 1851 (remodelació) 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99143-5.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-11-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 102|98 45 1.1 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99165 Casa del carrer Hospital 14 - 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-hospital-14-18 XIX, XX <p><span><span><span>L’edifici, d’arquitectura urbana tradicional, presenta la teulada amb el carener paral·lel al carrer Hospital, s’estructura en tres nivells: planta baixa i 2 pisos. La composició es presenta equilibrada, amb eixos de simetria a les dues bandes, coincidint amb els portals més antics de la planta baixa, que són d’arcs rebaixats, destinades a local comercial i portals d’entrada. Una d’aquestes obertures ha estat modificada amb vidrieres modernes, mentre que una gran porta de fusta conserva el seu caràcter original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis destaca per la gran balconada amb baranes de ferro en fosa, reforçant la sensació d’horitzontalitat. Les tres obertures que s’obren en aquest nivell estan emmarcades i tenen llindes rectes, algunes estan tapiades o modificades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, amb lloses de pedra més estretes que la de la balconada, les obertures segueixen la distribució i emmarcament del nivell inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana culmina amb cornisa de maons revestits. Allà on el revestiment ha caigut es pot observar el maó i la pedra originals</span></span></span></p> 08240-54 c. de l'Hospital, 14-18 41.4243300,1.7872800 398664 4586573 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-p1100820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99165-p1100821.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-22 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85158 Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 XIX-XX El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. 08074-111 c. de l'Estació Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. 41.2074700,1.6721600 388676 4562639 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Oms 119|98 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
99167 Casa del carrer de l'Església 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-2 <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 34.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa situada a la cantonada del carrer Església amb el carrer Francesc Moragas. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana principal, que dona al carrer Església, es basa en un eix simètric. A la planta baixa, hi ha un sòcol de plaques d'obra, i el portal d’entrada a un local comercial. E</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l primer pis destaca pel balcó amb llosana de pedra motllurada i barana de ferro en fosa. La porta queda inscrita en un plànol interior de la façana, amb llindes motllurades de formes sinuoses. Al segon pis, el balcó és semblant però més reduït. Aquesta façana es remata amb una cornisa motllurada que dona lloc a una balustrada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral, molt més llarga, es caracteritza per la composició simètrica, presentant en els dos extrems balcons sense volada als dos pisos, mentre que la resta d’obertures es decoren de la mateixa manera que les comentades anteriorment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d'aquesta façana s’obre la porta d’accés als pisos, en forma de portal amb la llinda motllurada igual a les anteriorment descrites, i tres finestrals enreixats.</span></span></span></span></span></span></p> <p>A la part posterior, la casa s'obre a un petit jardí. Aquest immoble també té entrada pel carrer Francesc Moragas, 6.</p> 08240-56 c. de l'Església, 2 <p><span><span><span><span><span><span>Aprofitant la demanda del permís de construcció, l'Ajuntament aconseguí la cessió d'uns terrenys per tal d'eixamplar la travessa entre els carrers Hospital i Sant Antoni, permetent el pas de carruatges i l’accés a la via més moderna de la població: el carrer Diputació i la carretera cap a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte de l’immoble fou Santiago Güell, uns dels més actius a Sant Sadurní i a la comarca del Penedès. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1892. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat, la seva presència a Sant Sadurní s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904, i posteriorment entre 1910 i 1918. Marcat per un estil eclèctic al començament, més endavant adoptaria algunes formes modernistes en la decoració.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4244600,1.7881000 398733 4586587 1900 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99167-img7743.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-08-21 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Santiago Guëll i Grau A la fitxa del POUM consta una adreça no actualitzada: c. de l'Església 1. 119|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
97924 Fons documental de l’Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-dosona XX <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona conserva una sèrie de produccions impreses molt destacades relacionades amb Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de 448 unitats que recullen una temàtica àmplia i variada, on sobresurten les publicacions que anuncien les obres de teatre i la Festa Major de la vila. Altres temàtiques que destaquen són esdeveniments relacionats amb els balls, aplecs, festivitats religioses, aplecs de la sardana, futbol, concerts, Guerra Civil Espanyola, Pasqua, balls i danses tradicionals, Nadal, festes, música, i una llarg llistat temàtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a les dates de la documentació, 34 documents són dels anys 1920-1929; 77 dels anys 1930-1939; 299 dels anys 1940-1949; 31 dels anys 1950-1959; i 31 dels anys 1960-1969.</span></span></span></span></p> 08283-183 c. de l'Era d'en Sellés 6, 08500 Vic 41.8500100,2.2291200 436008 4633410 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-ball.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97924-bandol.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Fons Pietx Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. 98 56 3.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99253 Cal Pere de la Munda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-de-la-munda-0 <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una crugia, amb planta baixa, entresòl i pis. Coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel al carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció popular reformada, que actualment presenta una façana de pedra vista lligada amb ciment. El portal d’entrada està emmarcat per muntants de maó i coronat per un arc carpanell, amb els maons disposats a sardinell. Damunt del portal, descentrat respecte a l’eix de la façana, hi ha un balcó amb barana simple, també emmarcat amb maons. A la segona planta s’hi obre una galeria formada per tres arcs de mig punt, recolzats sobre impostes i pilars de maó. El maó també té un paper destacat al ràfec, on s’imbriquen per generar un efecte decoratiu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cadastre recull una reforma mitja l’any 1972.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-129 c. de Vilafranca, 59. <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.4233220,1.7816860 398196 4586467 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99253-p1120256.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Als inventaris de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i de ROSSELLÓ (1978) l'immoble apareix amb l'adreça del número 63 del carrer Vilafranca., però tenim en compte el canvi de numeració que es va produir al carrer, Cal Pere de la Munda és l'immoble del número 59 que es descriu. 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99906 Cal Lisu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lisu-0 <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia. Té planta baixa, entresol, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dos vessants. Presentava la tipologia de les anomenades cases de comparets, adaptada a les funcions agrícoles, tot i que actualment està molt modificada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’arc escarser habitual en aquestes construccions és avui una porta d’entrada rectangular, al costat hi ha un finestral. Destaca el balcó amb llosana motllurada decorat amb ferro forjat amb motius decoratius. A l’últim pis hi ha un balcó sense volada amb barana simple i el coronament de la façana és de materials contemporanis.</span></span></span></p> 08240-251 c. de Vilafranca, 35. <p><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre residència i treball bàsicament de pagesos i menestrals, s'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></p> 41.4235500,1.7821100 398231 4586493 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99906-p1120257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99906-p1120258.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
56503 Cal Pastisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pastisser Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Cal Pastisser és una casa situada en un punt central del carrer de Vic, en ple nucli urbà d'Oristà, a pocs metres de cal Ferrer Boig. Es tracta d'una casa entre mitgeres, tot i que actualment pel seu costat sud hi passa un carrer, anomenat el del Pas Nou. Com la majoria de cases del carrer de Vic està formada per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs de càrrega son de maçoneria de pedra a la façana principal i de tàpia, reformada i arrebossada, a la façana lateral. La façana principal, orientada al sud-est i al carrer de Vic, presenta a nivell de planta baixa, dos portals emmarcats amb pedra bisellada i amb la llinda repicada en ambdós casos on apareix la data de 1723. Al costat dels portals hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra, a la llinda de la qual hi apareix la data de 1723 junt amb la representació d'una carda. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra emmarcada amb pedra motllurada, ampit motllurat i la inscripció 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana lateral, originalment de tàpia ha estat completament reformada. A la façana posterior hi destaca un pou de pedra de planta rectangular, situat en una terrassa. 08151-111 c. de Vic, 9. Nucli urbà d'Oristà. Oristà La casa de cal Pastisser fou bastida a principis del segle XVIII, tal com ho indica la llinda, especialment ben conservada, on apareix una carda i la data de 1723. 41.9328300,2.0612300 422171 4642745 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56503-foto-08151-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56503-foto-08151-111-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs L'element representat en una de les llindes de la façana principal és una carda. La carda és un estri que utilitzaven els paraires per cardar la llana en el qual hi posaven unes pinyes de punxes de les plantes conegudes amb el nom de cardots. La carda representada a la llinda està formada per 18 cardots. 94 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56502 Cal Ferrer Boig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-boig Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII Cal Ferrer Boig es troba situada al carrer de Vic fent cantonada amb el carrer del pas Nou. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular. La façana principal, orientada a l'est, està composada simètricament amb tres obertures per planta. A la planta baixa domina el portal d'arc de mig punt adovellat central flanquejat per dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. La finestra de la dreta ha estat reformada i la de l'esquerra presenta una decoració d'arc conopial a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. La finestra central és de majors dimensions i totes estan emmarcades amb ampits (força desgastats), brancals i llinda de pedra motllurada. A les golfes es repeteix la mateixa disposició. S'hi obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord presenta la part superior (del primer pis i golfes) arrebossada. S'hi obren dues finestres: una al primer pis emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada, amb una decoració d'arc conopial a la llinda, i una finestra a les golfes emmarcada amb brancals de maó. La façana oest presenta dos contraforts, un a mitja alçada. A la planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits bisellats i diverses estructures de pedra parcialment derruïdes a la part dreta. Al primer pis s'obren tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres més emmarcades amb monòlits bisellats. Aquesta façana queda tancada per un mur de pedra formant un pati on hi ha dos xiprers. 08151-110 c. de Vic, 7. Nucli urbà d'Oristà. Oristà Cal Ferrer Boig és un dels edificis més antics que es conserven en el nucli urbà d'Oristà. Per tipologia constructiva es pot datar la construcció probablement al segle XVII. 41.9326800,2.0610200 422154 4642728 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56502-foto-08151-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56502-foto-08151-110-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
56507 Cal Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rossell Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Restaurada modernament. Cal Rossell es troba situada al capdamunt del carrer de Vic del nucli urbà d'Oristà, fent cantonada quan aquest carrer gira a la dreta. Es tracta d'una casa de planta irregular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra irregular reajuntats i presenta una cantonada curvada. La façana principal, orientada al nord-oest, està vertebrada per un portal central d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra, situada sobre el portal, presenta una inscripció: AVE MARIA SIN / PECADO CONSEBIDA / RAFEL 1712 ROSELL. A les golfes hi ha dues finestres més, emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord-est presenta, a nivell de planta baixa, una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha un portal emmarcat amb brancals de maó i llinda de pedra al qual s'accedeix a partir d'una rampa. Al damunt s'hi obre una finestra apaïsada i a la seva dreta dues finestres, totes emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes hi ha tres finestres, de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals presenten ampit de pedra. 08151-115 c. de Vic, 32 . Nucli urbà d'Oristà. Oristà Cal Rossell fou construïda probablement a principis del segle XVIII, tal com ho indica una llinda de l'edifici. Tot i així, l'any 1702 hi ha documentada la figura del traginer Andreu Rossell, pel que es podria suposar que els orígens de cal Rossell són anteriors. 41.9332000,2.0620300 422238 4642785 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56507-foto-08151-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56507-foto-08151-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56507-foto-08151-115-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|119|94 45 1.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:42
98507 Mas l'Horta https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lhorta <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. Pàgines 119, 144, 300-301.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX, XX <p>L'actual casa conserva en bona part l’estructura del mas Horta, segons s'observa a les imatges històriques publicades al llibre <span><span><span><span><span><span><em>Tona. Recull gràfic 1890 - 1978</em> </span></span></span></span></span></span>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 119, 144, 300). Segons aquest document gràfic, el cos principal estava format per planta baixa i pis, i sota coberta. La teulada era a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, que estava encarada a ponent. La construcció era bastida amb tàpia, tot i que avui no és visible. </p> <p>Actualment, hi ha una entrada a la casa des del carrer de Vic, amb obertures simètriques i de testera recta, sense llindes, ni ornamentacions. S'hi adossa un cos de planta baixa, amb la mateixa tipologia d'obertures, configurant una façana simètrica i uniforme. </p> <p>A la façana de llevant, les obertures presenten unes dimensions molt reduïdes.</p> <p>La façana de ponent, i entrada original al mas històric, no és visible des del carrer. </p> <p>L'element patrimonial de més interès actualment és la bassa situada davant l'antic mas, amb parets de lloses. </p> 08283-327 c. de Vic, 27 <p>El mas era conegut com l'Horta de Riambau, perquè era una masoveria del mas Riambau. Sembla que el nom li provenia de l'extensa horta que tenia al voltant. La casa formava part del paisatge de masos que es configurà a partir del segle XVI, al voltant del nucli del Barri, a migdia del Puig del Castell (PLADEVALL,1990). Entre aquest sector i la població, hi havia camps de conreu i horta, interromputs per alguna casa aïllada com aquesta. Al fons, començava a néixer el nou nucli del 'Carrer' de Barcelona. L'edificació principal, i els cossos adossats, estan orientats de forma diferent respecte la línia del carrer, la qual cosa ens en confirma l'existència del mas ja en aquell moment. </p> <p> </p> 41.8517274,2.2268710 435823 4633603 1893, 1917 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-mashorta4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98507-panoramicarecull-graficabans.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) També anomenat Horta de Riambau. 98|119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99195 Magatzems Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-carbo <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 56.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular en cantonada, de planta baixa, dos pisos i coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana més ampla. De volumetria contundent, té una destacada presència urbana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritza pel nombre elevat d’obertures de formes arquejades. És visible l’ampliació de dos pisos sobre la planta baixa original on es van introduir parelles de finestres d’arc de mig punt. Totes les obertures s’emmarquen en maó vist disposat en sardinell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten eixos simètrics on s’alineen les obertures. Els grans portals s’obren a les dues façanes curtes, fets amb arc de mig punt. La cornisa superior es configura amb dues línies de maons en volada.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-75 c. de Sant isidre, 17 <p><span><span><span>La construcció d’aquest magatzem s’emmarca en una etapa inicial d’expansió urbanística cap a un sector on començaven a obrir-se nous carrers: el de Sant Isidre i el d’Anselm Clavé. En aquell moment, la zona estava dominada gairebé exclusivament per cellers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la demanda de vi en augment i un mercat d’exportació en efervescència, especialment arran de la crisi de la fil·loxera a Europa, l’economia local es va enfocar decididament cap a la producció vinícola. Els antics cellers, sovint situats als baixos de les cases particulars, es van veure desbordats i obligats a traslladar-se a nous espais amb major capacitat. És en aquest context que Pere Rovira Cañameras (1851–1917) encarrega la construcció d’un nou magatzem a Josep Inglada, mestre d’obres amb una llarga trajectòria professional a Vilafranca del Penedès, però també actiu a Sant Sadurní.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil, l’edifici passà a mans de la família Carbó, promotors de la marca de cava homònima. És molt probable que fos en aquell moment quan el celler original es veié ampliat, adaptant-se així a les necessitats de producció del nou projecte empresarial (POUM, 2010).</span></span></span></p> 41.4250200,1.7843800 398423 4586653 1881 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99195-p1120542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99195-p1120538.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2025-08-21 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Inglada (mestre d'obres) 98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99199 Cava Juvé & Camps https://patrimonicultural.diba.cat/element/cava-juve-camps <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 60.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de caire industrial, en la confluència el carrer Sant Venat amb la carretera de Martorell. Hi té una zona d’expedició i l’entrada a un dels cossos de l’edificació, que es fa per dos arcs de mig punt. La façana principal presenta finestrals grans a la planta baixa i finestres continues al segon. Tot l’edifici és de maó vist. Destaquen la ubicació de pilars adossats a les parets, disposats regularment pels murs.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda oposada destaca una façana que dona a xamfrà, coberta de rajoles de marbre i coronat amb el nom de la marca. Forma part d’un altre cos que igualment combina l'ús del formigó i el maó. S’utilitzen les voltes de canó amb forma d'arc rebaixat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi té tres pisos soterrats de caves.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-79 c. de Sant Venat, 1 <p><span><span><span><span><span><span>Documentats al segle XVIII com a viticultors, el</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>primer vi escumós de la marca Juvé va arribar el 1921. Es va elaborar a les instal·lacions subterrànies de la casa pairal de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la següent generació, Josep i Joan Juvé Camps, fills de Joan i Teresa, es van involucrar en la direcció de l’empresa i van impulsar el negoci amb la construcció d’un nou celler als voltants de Sant Sadurní d’Anoia. El 1960, ells mateixos van encarregar l’ampliació del celler i de les caves subterrànies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La petita empresa familiar s’havia transformat en un negoci pròsper i ben aviat, el 1982, els caves es van començar a exportar internacionalment consolidant-se com empresa del sector.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4244400,1.7913100 399001 4586581 1985 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99199-3-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2025-06-11 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Joan Colomer Parés (enginyer industrial) 98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85072 Quadra de Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. XII-XXI La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. 08074-25 c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. 41.2152700,1.6670300 388259 4563511 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic 94|98|119|85 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
99210 Casa Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nadal <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 70.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de les façana és simètrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre un gran portal enreixat i la façana és coberta d’aplacats decoratius. La primera planta està centrada per </span></span></span><span><span><span>una gran tribuna de forma semicircular i amb motllures, tres finestrals i un balcó superior amb barana de ferro forjat. Al balcó del segon pis, </span></span></span><span><span><span>destaquen les motllures amb la reproducció d’una gran petxina sota el trencaaigües i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per sobre de la planta segona, després d’una cornisa motllurada, és interessant el fris de rajoles ceràmiques, de tonalitats blaves, blanques i taronja, que representa motius vegetals. </span></span></span><span><span><span>Aquesta decoració es torna a repetir per decorar les part superior de les tres finestres de les golfes d’arc de mig punt sobre falses pilastres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana remata a la zona superior una gran falsa barbacana de biguetes de fusta, decorada amb rajola ceràmica. </span></span></span><span><span><span>El revestiment de la casa, excepte la planta baixa, és arrebossat i pintat de color beix.</span></span></span></p> 08240-89 c. de Sant Antoni, 77 <p><span><span><span>Ha estat datada entre 1926 i 1929, la casa presenta elements de reminiscències noucentistes.</span></span></span></p> 41.4236300,1.7849800 398471 4586498 1926-1929 ca. 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99210-p1110716.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-05-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa també és coneguda amb el nom de casa Maria Sàbat. 106|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85062 Carrer de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-1 BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. XIX El carrer de Sant Antoni de Cubelles es troba ubicat al nucli històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la Creu, a la banda nord de Can Travé. Es tracta d'un conjunt d'habitatges entre mitgeres a la banda nord del carrer i Can Travé i Ca l'Aleix (o Masia de la Creu) a la banda sud. Les cases del Carrer Sant Antoni són de planta baixa i pis. Puntualment presenten traces d'arquitectura historicista (incús modernista, p.ex. Habitatge número 15), però la majoria tenen un llenguatge arquitectònic popular, amb portal principal amb arc escarser i finestres laterals enreixades, mentre que els primers pisos tenen normalment balcó i finestra lateral, amb o sense forja i en general molt senzilla. Es troben escassos elements decoratius a les façanes, normalment emmarcaments enguixats de les obertures. 08074-15 c. de Sant Antoni El carrer de Sant Antoni, situat a la part oriental del nucli de Cubelles, era originalment el camí d'entrada a la vila per la carretera vella de Vilanova. L'element més antic del carrer és actualment la capella de Sant Antoni de Pàdua (1694), que podria datar la urbanització inicial d'aquest tram. Tot i així, existeixen dades que afirmen que al segle XVI el carrer estaria poc urbanitzat, dinàmica que estaria canviant cap a mitjan de segle XVII (1655), al segle XVIII hi haurien ja 26 cases en aquest tram. Avui en dia però, la major part dels habitatges poden datar-se entre les darreries del segle XIX i els inicis del XX. L'any 1936, el carrer es va dir Francesc Layret i el 1939 va recuperar el seu nom d'origen. 41.2088800,1.6748400 388903 4562792 1888 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85062-foto-08074-15-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Oms 119|98 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
98092 Jaciment de la finca del Balneari Ullastres https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-finca-del-balneari-ullastres <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2723'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></a></p> Jaciment desaparegut. <p><span><span><span>El jaciment es troba dins la finca del Balneari Ullastres, entre l’edificació i els camps de conreu que l’envolten, prop del Torrent de Sant Cugat. A l'aprofundir en l’excavació d’un pou de la finca, es varen recuperar fragments de <span>ceràmica a torn rosada i marró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la zona també es va alertar de la troballa de sepultures amb lloses, sense que es poguessin localitzar mai. </span></span></span></p> 08283-289 c. de Salvador Gurri, 6 41.8599300,2.2321000 436265 4634510 -218 / 476 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98092-1883.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya el jaciment és anomenat: La Roqueta. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99156 Índex / Capella de l'Antic Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/index-capella-de-lantic-hospital <p><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel (coord.) (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Memòria 1985-1989. lnstitut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 20.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici està format per la capella i del cos annex adossat a la façana nord. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capella és d'una nau de planta rectangular amb una capçalera poligonal. Originalment tenia una coberta d'encavallades de fusta a dues vessants, però posteriorment, amb la restauració, es va afegir una estructura sobreaixecada pel cantó nord, formant un volum nou de solera i coberta amb planxes de coure que incorpora un lluernari. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La capella té tres nivells d'alçada lliure. Les parets són de paredat comú, amb impostes motllurades a l'interior i arcades (actualment cegues) fetes de totxo vist que ressalten els diferents nivells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal està reculada respecte a la línia del carrer. S'hi accedeix a l'interior a través d'unes escales de marbre que donen accés al portal d’arc de mig punt. Al primer i segon pis de la nau també s’observa un grup de tres arcs rebaixats amb tancament de marbre. Finalment, per sobre del segon pis, hi ha un òcul que tanca la composició de la façana també amb marbre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'absis mostra exteriorment al nivell del segon i tercer pis, tres finestrals en forma d'arc apuntat i doble arquivolta, a més de dos grans contraforts que recorren l'absis en tota la seva alçada. Per la banda interior, els contraforts es corresponen amb pilastres de totxo vist.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici annex a la capella és un cos quadrat de tres plantes i terrat pla, aixecat sobre un sòcol en pendent que salva el desnivell del carrer. Està construït amb els mateixos materials i textures que la capella (LACUESTA, 1990).</span></span></span></span></span></span></p> 08240-45 c. de Pompeu Fabra, 34 <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta capella havia de donar servei a l’hospital aixecat per la Fundació Ferrer i Sallés, creada a partir de la donació de Josep Ferrer i Sallés. En les seves disposicions testamentàries, Ferrer va fer hereva dels seus béns a la vila de Sant Sadurní amb l'objectiu de reconstruir l'església parroquial i construir i mantenir un hospital per malalts pobres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Mossèn Ullastre va promoure el projecte de l'Hospital per malalts pobres. Va aconseguir la donació d’un terreny i el mes de gener de 1884 es van iniciar les obres, d'acord amb el projecte de l'arquitecte barceloní Ubald lranzo Eiras.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest arquitecte </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>havia obtingut el títol a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1879. Va ser cap de secció de l'Oficina d'Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona i va formar part de la Comissió Tècnica de l’Eixample. Va col·laborar amb l'arquitecte Pere Falqués en la realització de l'edifici de la tinença d'alcaldia del carrer Bruc de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al cap d'uns anys, però, la construcció encara no s'havia enllestit. La capella mai no es va acabar i l'únic cos edificat aleshores, contigu a la façana nord, va ser ocupat per les germanes carmelites, que s'havien instal·lat definitivament a Sant Sadurní l'any 1884. En aquest edifici impartien l’ensenyament primari ì, alhora, es dedicaven a l'assistència social i sanitària. Anys més tard, va ser adaptat i utilitzat com a habitatges de tipus social fins ben entrada la dècada dels setanta del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1914 es va adossar a la façana sud de l'església un edifici d'una planta, destinat a l'Escola Professional i Domèstica, de la qual també es van responsabilitzar les monges. Aquest nou cos va ser enderrocat el 1982, amb motiu de la construcció, per part de l'Ajuntament, de la Casa dels Avis (LACUESTA, 1990).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capella ha tingut diferents usos: magatzem municipal, centre d'ensenyament i d'assistència social (el cos annex que havia de ser hospital) i, més endavant, caserna i edifici d'habitatges. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’any 1987 es van fer obres de restauració, a càrrec dels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria, promogudes per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i la Diputació de Barcelona, per crear un centre d’ensenyament artístic.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4239100,1.7906000 398941 4586523 1987 (obres de rehabilitació) 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99156-p1110135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99156-p1110141.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIL 2025-05-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jordi Garcés i Enric Sòria (arquitectes, rehabilitació) L'edifici adopta el nom del servei municipal de joventut de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Índex. 98 46 1.2 1761 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
98505 Escultura pública en homenatge a Pablo Picasso https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-publica-en-homenatge-a-pablo-picasso XX <p>L'artista Josep Ricart recull en aquest conjunt escultòric els elements bàsics de la tendència cubista. Hi ha tres volums que estan fets amb formigó, un dels materials amb els quals treballava l'escultor.</p> <p>L'escultura principal, situada al centre, presenta una base trapezoidal que a peu dret sustenta diverses formes geomètriques intercalades entre si, formant un entramat en diferents plans. </p> <p>En un segon pla, i arran de terra, dues formes geomètriques de petites dimensions, recolzades directament al sòl, representen un cup i un cilindre.</p> 08283-325 c. de Picasso, 2-4 <p>El Parc Picasso es va inaugurar l'any 1981, amb motiu de la celebració del centenari del naixement del pintor Pablo Picasso, en una zona verda de Tona, a tocar del Balneari Codina. El Parc i els elements artístics que conté, van ser fruit d'una iniciativa política i popular. </p> <p>Hi ha diversos elements artístics com un mural de caràcter reivindicatiu amb la silueta del colom de la Pau de Picasso, i l'escultura commemorativa de l'escultor vigatà Josep Ricart Rial. </p> <p> </p> <p> </p> 41.8483109,2.2186758 435139 4633230 1981 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163332.jpg Inexistent Cubisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Ricart i Rial (Vic, 1946 - 2024) Josep Ricart i Rialt ha experimentat amb diferents estils al llarg de la seva carrera artística, mitjançant diverses tècniques particulars. La seva activitat artística la combinava amb la docència a l'Escola d'Art de Vic. L’any 1972 va obrir un taller - escola a Vic, als baixos de la casa dels seus pares, al barri de Santa Clara Vella. Va començar a treballar l’escultura, sota la influència de Chillida, Oteiza i l’italià Marino Marini, i experimentant amb tota mena de materials i suports: fusta, formigó, ferro colat i bronze. El crític J. Corredor-Mateos deia que “Ricart treballa la fusta i el formigó. Crea estructures d’un rigor extrem, on els plans s’interpenetren. Encara que no es noti a primer cop d’ull, es tracta d’un món d’entranya vegetal, tot ell arran del camp, tot arran de la terra. On es podrien apreciar més bé, les escultures de Ricart, és al bell mig de la naturalesa, perquè han estat concebudes per això, per continuar-la i per fer-ne al mateix temps una rèplica”. 108|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99177 Can Tubella https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tubella <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 47.</span></span></span></span></span></span></p> segona meitat s. XIX <p><span><span><span><span><span><span>Casa situada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures, tot i que la que dona a la plaça és molt més estreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està dedicada a local comercial, es caracteritza per un gran portal decorat amb motllures, emmarcats en relleu a tot l’entorn, com la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es troba l’element més destacat, una gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira la cantonada i arriba a la meitat de l’altre. Aquest element es repeteix en les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana és de ferro forjat amb elements decoratius geomètrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, i a l’extrem de l’altre façana, els balcons són individuals, i comparteixen el mateix model de barana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És destacable la cantonera arrodonida, decorada amb una faixa vertical en relleu que dialoga amb dues peces disposades sobre el revestiment de la façana més estreta, arrodonides i amb cercle central obert. El conjunt dona volum al frontis, que remata amb una cornisa motllurada abans del coronament que delimita el terrat.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-66 c. de Montserrat, 39 <p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una reforma de 1945 trasllada l'escala de la façana principal al costat del carrer Milà i Fontanals. Es desconeix el propietari original. Està documentada com a propietat de la família Carbó durant el segle XX, fins que passa a mans de Josep Tubella i Jané, el qual reforma la planta baixa per obrir una peixateria (1975) (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> 41.4251900,1.7849500 398471 4586671 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99177-p1120101.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-06-11 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99176 Can Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-1 <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 46.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa ubicada en cantonada, entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les obertures. La reforma de les obertures l’any 1990, que substituí les finestres per balcons, reforçà aquesta simetria (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es caracteritza pels grans finestrals amb formes d’arc rebaixat i el portal d’entrada, que presenta la mateixa forma.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis es troba l’element més destacat que és la gran balconera de llosana motllurada que recorre una façana sencera, gira a la cantonada i arriba a la meitat de l’altre façana. Aquest element es repeteix a les diferents cases que fan cantonada al mateix carrer, atorgant una fesomia característica de l’espai urbà. La barana segueix un disseny que es repeteix també en aquestes cases, a partir de ferro forjat de barrots simples amb quadres d’elements florals i geomètrics, i esferes decoratives.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la segona planta, els balcons es simplifiquen, les llosanes són més estretes en una façana i sense volada a l’altre. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana remata amb una cornisa motllurada amb una línia d’escacat decorativa i el mur que delimita el terrat.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-65 c. de Montserrat, 37 <p><span><span><span><span><span><span>Aquest sector de Sant Sadurní es comença a perfilar a mitjans del segle XIX. Partint del nucli més antic, es formà una primera agrupació de cases, documentades ja al cens de 1816, començant a dibuixar el que seria el carrer Montserrat. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. A l'alçada de la plaça Homenatge a la Vellesa, les cases adopten una estètica molt similar per donar una imatge de conjunt (POUM, 2010). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons (ROSSELLÓ, 1978), Antoni Rovira va fer construir la casa el 1862. Hi ha constància que els Rovira de la Foradada havien fixat la seva residència a la vila en els anys posteriors. El 1881, Pere Rovira construí un magatzem darrera de la casa, i el seu fill, Antoni Rovira i Jané, consta en el registre d'elaboradors de vins als anys vint. Després de la Guerra Civil, la casa era propietat de la família Carbó que iniciaren la comercialització d'un cava.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cassa va ser reformada per l’arquitecte Albert Sagrera i Vilanova, l’any 1990. En aquella reforma es desplaçà l'escala d'accés als pisos superiors cap a la part posterior de l'edifici.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4250400,1.7849800 398473 4586655 1862, 1990 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120094.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99176-p1120095.jpg Legal Eclecticisme|Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-06-11 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Albert Sagrera i Vilanova (arquitecte de la reforma de 1990). La casa també és coneguda amb el nom de Casa Rovira. 102|105|98 45 1.1 1762 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
85133 Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles XVII El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. 08074-86 c. de Mas Trader, 12 Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. 41.2166000,1.6651700 388106 4563661 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Esteve i Gràcia Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' 119|94 45 1.1 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
98150 Jaciment de Mas Riambau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a </span></span><em><span lang='CA'>Pyrenae</span></em><span lang='CA'>, Núm. 33, p. 211-232,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a> </span></span></span></p> El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau. <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius <span>que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull </span>Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>l’any </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic'</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-313 c. de Lurdes 26 <p><span><span><span><span><span><span>La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del <em>vicus </em>militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al <em>vicus </em>militar romanorepublicà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8522100,2.2226300 435471 4633660 -650 / 476 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses. 81|83|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
55862 Cementiri del municipi d'Olivella https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-municipi-dolivella CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup XIX El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 630 metres quadrats. El portal principal, està situat a la part nord i està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc rebaixat. El targetó de la porta de ferro hi ha la data inscrita de 1864 al costat d'un motiu que representa un rellotge de sorra amb ales. A la part superior resa la inscripció 'bienaventurados los que mueren en el señor'. Dins el cementiri, situada a la part sud, hi ha una capella que delimita el cementiri inaugurat el segle XIX, més al sud hi ha part nova annexada recentment. La capella és un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït en maó amb les cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions. El portal d'accés, està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc de mig punt. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat en pedra. A la façana principal s'observen quatre làpides de nínxols disposades simètricament. L'espai del cementiri s'organitza des de l'entrada amb un carrer principal delimitat per xiprers que arriben a la capella. A les bandes est i oest s'ubiquen els blocs de nínxols. La part nova al sud de la capella, ha suposat l'edificació de quatre blocs nous de nínxols. 08148-118 c. de Josep Almirall (als afores del nucli) Segons els estudis de Vicenç Carbonell, l'actual cementiri és el tercer que hi hagut al municipi. El primer devia situar-se prop de l'església romànica. El segon era a tocar les parets de la Rectoria (documentat el 1787). I l'actual, fora de la vila, es començaria a construir l'any 1815. El 1992 el cementiri fou cedit a l'Ajuntament l'any 1993. Posteriorment es va ampliar, la reforma es va inaugurar l'any 2000. 41.3076300,1.8127400 400614 4573588 1864 08148 Olivella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-02-01 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 98|119|94 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:38
85098 Carrer de Joan Pedro i Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pedro-i-roig BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20. Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig 08074-51 c. de Joan Pedro i Roig L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural. 41.2080300,1.6715100 388623 4562702 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga 119|94 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
97321 Torre Ferrer Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-87 c. de Joan Llusà, 47 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8590300,2.2294000 436040 4634412 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97320 Torre Salvans https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0 <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-86 c. de Joan Llusà, 45 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8587400,2.2292300 436025 4634380 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97322 Conjunt de les Torres Llussà https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-torres-llussa <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 236-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres amb les mateixes característiques estilístiques de començaments de segle XX, al carrer Joan Llussà. Totes elles presenten trets comuns que defineixen un model d’urbanisme basat en la idea de les “ciutat jardí” sorgida durant el modernisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritzen per la descomposició dels volums, amb alçades i solucions arquitectòniques diferents, amb un denominador comú que és el blanc de les façanes combinat amb la ceràmica i la pedra. També, s'observa l’existència de torrelles cilíndriques o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>prismàtiques amb arcuacions superiors.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les cobertes són de teula vermella, amb ràfecs o barbacanes volades sobre seqüències de permòdols de maó vist; hi ha diversitat d’obertures, amb llinda o arc, emmarcades en carreus de pedra picada o en obra vista. I finalment, cal destacar la presència de porxos de l’entrada o les galeries porticades que evoquen les de les masies clàssiques de la zona. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-88 c. de Joan Llusà, 43, 45, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per a les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les tres torres van ser les primeres de la urbanització de luxe fundada el 1918 amb el nom de 'El Parque'. Són al costat de l'antic restaurant i hotel del Parque (nucli inicial de la urbanització), ara col·legi Pive.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és un clar exemple de les influències dels arquitectes que les varen projectar, principalment Jaume Mestres i Fossas, però també hi va participar l’arquitecte que va projectar la Torre Simón, Francesc Guàrdia i Vial.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1919-1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1634.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
97319 Torre Rosales https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-85 c. de Joan Llusà, 43 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1920 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940). Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
85100 Carrer de Jacint Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jacint-verdaguer BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. XIX-XX El carrer de Jacint Verdaguer s'emplaça al nucli antic de Cubelles. Comença al carrr de Sant Antoni i desemboca al carrer Nou. Es tracta d'un carrer de llambordes per vianants (des de l'any 2009) de recorregut corbat i que havia servit com a ramal del Camí Ral per dirigir-se a l'Arboç. Està format per habitatges entre mitgeres d'alçades variables. Si bé el més comú son cases de planta baixa i una sola alçada, de caire unifamiliar, al seu tram més proper al carrer de Sant Antoni hi abunden les cases de pisos d'èpoques més recents. A nivell arquitectònic, el més interessant és el conjunt de cases entre mitgeres de formats similars i línies de ràfec comunes i normalment amb sòcol arrebossat (números 9-17 i 24-28). Compten amb una planta principal i una alçada, amb obertures quadrangulars senzilles i accessos mitjançant arcs escarsers, tant pels habitatges com per alguns aparcaments o magatzems. Quan tenen balcó, aquest és també senzill i d'escàs voladís. La major part d'aquests edificis estan pintats en color blanc, tot i que puntualment en podem trobar de color groc i terrós. 08074-53 c. de Jacint Verdaguer Fins els anys 30 es denominava carrer de l'Arboç i formava part d'un ramal bifurcat del Camí Ral per dirigir-se a la citada població. A l'any 1920 es descriu que a la seva banda dreta estava constituïda per una única finca rústica propietat de Rosalia Raldiris. El 1935 rep la seva denominació actual. El juliol de 2009 es van enllestir les obres que inauguraven la remodelació d'aquest carrer, que es va convertir en via per vianants i per circulació rodada limitada a l'accés a aparcaments i negocis. 41.2091400,1.6736300 388802 4562822 08074 Cubelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85100-foto-08074-53-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 F. Xavier Oms Altres noms del carre al llarg de la història: carrer de l'Arboç. 119|98 46 1.2 17 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:32
99325 Escultura 'Guardiola de sang' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-guardiola-de-sang <p><span><span><span>PUIG, Cristina A. (2023). Fons d’Art Municipal. Publicacions de l’Arxiu Municipal. Ajuntament de Sant Sadurní.</span></span></span></p> XXI Es veuen indicis de vandalisme i el deteriorament de la pintura. <p><span><span><span>L’escultura al·legòrica, té una mida de 2 m. d’alçada i està realitzada amb pedra i acer patinable. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Representa un recipient en forma de “V” de formes sinuosa. La part interior està buida, exceptuant la part inferior, plena i de color vermell, representant la sang. Una peça rodona i blanca travessa un dels laterals metàl·lics del recipient, com si es tractés d’una moneda que entra a la guardiola.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons l’artista, l’objectiu de l’escultura, és conscienciar a la població de la importància de fer-se donant, per així anar omplint aquesta “guardiola de sang”.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-192 c. de Gelida, 40-42. <p><span><span><span><span><span><span>L’escultura 'Guardiola de sang' és una commemoració als donants de sang de la vila de Sant Sadurní d’Anoia. L’element, situat davant del CAP de Sant Sadurní, va ser inaugurat el 29 de juliol de 2017.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4288200,1.7884800 398772 4587070 2017 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99325-p1120411.jpg Inexistent Abstracció|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-08-26 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Emma Regada 111|98 51 2.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
98113 Font del Botó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boto <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Font d'estructura rectangular de pedra i formigó, amb un arc de mig punt que emmarca una pica semicircular. A sota de la pica, hi ha una portella metàl·lica amb la data inscrita de 1958.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al capdamunt de l'estructura de la font, la data 1966 inscrita en pedra, i al damunt, l'escut de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-299 c. de Barcelona amb c.Josep Homs <p>El torrent de la Font Morta es va canalitzar, cobrir i urbanitzar definitivament els anys 1964-1966. També, aleshores, es van fer les escales que uneixen el carrer de Joan Maragall amb el carrer de Barcelona.</p> <p>Dins el marc del mateix projecte, al capdamunt de les escales, gairebé tocant al carrer de Barcelona, es va construir una font pública monumental (1966), coneguda com <em>la font del Botó. </em>Aquesta substituïa la Font Morta, desapareguda feia poc temps, i la font de la Bomba, propera al carrer Barcelona. </p> <p>La data de 1958 que conté la portella sota la pica, podria ser un element reutilitzat d'alguna de les fonts desaparegudes esmentades. </p> 41.8493684,2.2283147 435940 4633340 1958/1966/ 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-dsc08159.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:52
99232 Cal Benach https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benach <p><span><span><span>PUJADÓ, Judit (2006). Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble. Biblioteca Serra d’Or. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A.; n. 1 edició.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Es tracta de dues naus contigües amb una teulada a dues vessants cadascuna i amb el carener perpendicular a la façana principal. Van ser construïdes utilitzant la combinació de paredat de maçoneria i elements de maó, característic d'edificis fabrils de finals del segle XIX i començament del XX. La composició de les façanes varia en cada nau, però ambdues mantenen una marcada simetria en la distribució de les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal compta amb un portal més gran, format per tres arcs rebaixats concèntrics emmarcats amb maons disposats en sardinell, un recurs decoratiu. A la resta del primer pis, s’obren tres finestrals enreixats, també emmarcats amb maó. </span></span></span><span><span><span>Al primer pis destaca un gran finestral d’arc rebaixat, segmentat per pilars, que segueix l’ús del maó com a element decoratiu. A partir d’aquest element es disposen franges decoratives horitzontals del mateix material.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'altre nau presenta els mateixos elements arquitectònics, però amb un portal de dimensions més reduïdes i les finestres laterals actualment tapiades. Al primer pis, es conserven tres grans finestrals similars als de la nau principal.</span></span></span></p> 08240-108 c. d'en Torres i Bages, 7. <p><span><span><span>L’empresa ‘Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas’ es dedicava sobretot a la fabricació de tractors eruga. L’origen d’aquesta empresa es remunta a la dècada de 1920, quan la família Busquets va ini­ciar la fabricació de segadores mecàniques motoritzades Quan va esclatar la Guerra Civil va ser cooperativitzada pels seus treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La producció de l’empresa Maquinària Moderna, conver­tida el 1937 en la Fàbrica Z, es va centrar inicialment en l’adaptació dels tractors eruga en vehicles aptes per a la guerra. Així, es construirien carros de combat i es repararien carros que la República havia adquirit de la URSS. També blindava camions Chevrolet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt era conegut com a Can Benach, tot i que era propietat de la família Busquets de Sant Sadurní. Benach i Torrents era un dels dos enginyers que van portar el projecte endavant un cop començada la guerra. Aquest </span></span></span><span><span><span>enginyer va con­viure inicialment amb la nova administració republicana, forçat més per les circumstàncies que no pas per la identificació ideològica amb la causa, però va desaparèixer sobtada i misteriosament al cap d’uns mesos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al final de la Guerra Civil va ser desmantellada, traslladant-se la maquinària a Bescanó (Gironès) per iniciativa de l’alcalde anarquista Josep Casas Borràs. El 22 de gener de 1939 pilots nazis de Junkers van deixar anar 3 bombes sobre el casc urbà de Sant Sadurní, mentre altres avions bombardejaren les afores. Les bombes van caure als carrers Montserrat (prop de cal Montardit), al carrer Marc Mir (prop de la Fonda Neus) i en un solar prop de l’Hospital. L’edifici de la fàbrica segueix intacte sent avui en dia magatzem de la cava Juvé i Camps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Va ser un dels dos refugis antiaeris existents a Sant Sadurní, juntament amb el de la Plaça Era d’en Guineu.</span></span></span></p> 41.4242400,1.7903800 398923 4586559 1930 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99232-p1110180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99232-p1110181.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2025-05-21 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Desconeguda Avui dia, Cal Benach es conserva com a testimoni del passat industrial i bèl·lic de Sant Sadurní d'Anoia. 98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
99244 Casa dels Avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-avis XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici d’equipaments que es troba al recinte de l'Hospital Fundació Ferrer i Sallés. Es tracta d’un volum de caràcter funcional, propi de l’arquitectura institucional de la dècada dels vuitanta. Connecta a l’edifici històric de l'hospital a través d'una passarel·la elevada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici està delimitat per una tanca de pedra perimetral. L’edifici s’articula en planta de en forma gairebé d’una L oberta. Consta d'un semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana. Les façanes estan arrebossades amb tonalitat clara.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de les obertures respon a una distribució regular i repetitiva, amb balcons integrats a la façana, amb barana metàl·lica, que aporten llum i ventilació natural als espais interiors. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la part posterior, s'obre un pati enjardinat amb arbrat.</span></span></span></span></span></span></p> 08240-120 c. d'en Torras i Bages, 16. <p><span><span><span><span><span><span>Construït l’any 1983, és un testimoni de l’arquitectura pública de l’etapa democràtica inicial. La seva construcció s’emmarca en un moment de creixement dels serveis socials municipals i d’atenció a la tercera edat. Per a la construcció de la Casa dels Avis es va haver d'enderrocar, l'any 1984, un edifici d'una planta. Aquest edifici s'havia adossat a la façana sud de la capella l'any 1914 i funcionava com Escola Professional i Domèstica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El casal va passar a mans de l’Ajuntament a principis de l’any 2014, després que la Fundació Pinnae, entitat que gestiona l’obra social de l’antiga Caixa Penedès, anunciés la seva decisió de desvincular-se de la gestió dels equipaments de gent gran de l’entitat.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4236400,1.7908700 398963 4586492 1983 08240 Sant Sadurní d'Anoia Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99244-p1120189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99244-p1120191.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2025-08-28 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:47
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml