Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 56199 | Fàbrica cal Panes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cal-panes | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | La fàbrica de Cal Panes està situada a l'extrem nord del nucli urbà d'Olost, a l'est de la carretera BV- 4405 i al sud del polígon industrial. Es tracta d'un conjunt format per dos volums originals i envoltat per altres estructures fabrils més modernes. Els dos volums són de planta rectangular: el que es troba situat més al nord fa 42 x 15 metres, i l'altra 64 x 19 metres. Els dos estan construïts amb murs de maçoneria de pedra irregular arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, amb teulades de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Estan formats només per planta baixa. A les façanes laterals dels dos volums s'obren grans finestrals i els accessos a l'interior estan formats per grans obertures. El volum més petit, situat al nord, presenta 8 grans finestrals a la façana lateral oest. A la façana principal, sud, presenta un gran accés, un finestral i un petit òcul sota el carener. El volum més gran té adossat a la façana oest un cos també de maçoneria de pedra arrebossat, teulada de doble vessant on s'hi obren grans finestrals seguin la tipologia del volum principal. La façana principal està arrebossada i pintada d'un color ocre. Presenta un gran accés principal i quatre obertures disposades irregularment. | 08149-131 | c. Velluts s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica va ser fundada per la família Argimon (de Barcelona) entre els anys 1910 i 1920. La fàbrica, que inicialment produïa teixits de cotó, va tancar l'any 1960 i la va comprar el Sr. Mateu, fabricant de panes. L'any 1971 funcionava sota el nom Acabats de panes S.A, es produïen teixits de cotó i poliester (balluts) i hi treballaven 44 homes i 51 dones amb 96 telers de tecnologia SNOECK i Picañol. La fàbrica va fer fallida l'any 1986. L'edifici va passar a mans dels creditors (bancs) i les instal·lacions es van fraccionar. Avui en dia hi ha diferents empreses instal·lades en els diferents volums. | 41.9877100,2.0964800 | 425158 | 4648806 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56199-foto-08149-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56199-foto-08149-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 56198 | Escoles de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-santa-creu | XX | Les antigues escoles de Santa Creu de Jutglar es troben situades al nucli urbà de Santa Creu, a uns 60 metres al nord-est de l'església parroquial. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb diverses estructures modernes adossades. Està format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular, i cantonades diferenciades i emmarcaments de les obertures amb maó. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una disposició regular amb tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal d'accés central i dues finestres flanquejant-lo. Al primer pis s'hi obre una finestra balconera i dues finestres, una a cada costat. Al damunt de la finestra balconera hi ha un òcul també emmarcat amb maó. La façana nord-oest presenta un cos modern adossat a nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord-est queda tapada amb estructures modernes adossades. A la façana sud-est hi ha tres finestres a nivell de planta baixa. La finestra central havia estat un portal que permetia l'accés al pis de la mestra, situat al primer pis de l'edifici. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera emmarcada amb brancals i coronament de maó. | 08149-130 | c. Vell, 3. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0056000,2.0605400 | 422203 | 4650825 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56198-foto-08149-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56198-foto-08149-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és la seu del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 56070 | Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-jutglar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983.</p> | XVIII | <p>L'església de Santa Creu de Jutglar es troba situada en un punt elevat al nucli urbà de Santa Creu, prop de les restes de l'antiga església romànica i la necròpolis medieval. Es tracta d'un església de planta rectangular d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb una capella per banda, que allotgen sengles altars. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i cantonades diferenciades amb grans carreus treballats. La coberta és de doble vessant amb aigües laterals coronada amb un campanar de torreta de quatre ulls (dos dels quals tapiats), de teulada piramidal, el qual arrenca de la façana est. La façana principal, orientada al sud, està formada per un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, amb la data de 1733 i una creu intercalada gravats a la llinda. Sobre el portal hi ha una fornícula de pedra motllurada de quart d'esfera i més a munt s'hi obre un petit òcul de pedra motllurada. Sota el carener hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana oest s'hi obre una finestra emmarcada amb maó i s'hi adossen dos cossos de pedra amb teulada d'una vessant. La façana queda tancada per un mur de pedra que delimita el cementiri, les escales d'accés del qual estan formades per lloses d'antigues sepultures. Una d'aquestes lloses té la següent inscripció: VAS D / BENE / CIRER / 1751. La façana nord sols presenta una obertura a la part de la sagristia emmarcada amb maó que es troba actualment tapiada. La façana est té adossada la rectoria del segle XIX. A la part dreta de la façana hi ha unes escales de pedra que donen accés al campanar i a un primer pis de la sagristia, en el qual s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. A la planta baixa de la sagristia hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra.</p> | 08149-2 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | <p>L'església de Santa Creu de Jutglar es va construir al segle XVIII a un centenar de metres de l'antiga església romànica que fou abandonada als volts de l'any 1730. La seva construcció es deuria acabar vers l'any 1733, data gravada a la llinda del portal d'entrada. El Concordat entre la Santa Seu i el govern espanyol, realitzat el 1851, vingué a normalitzar les relacions entre la Santa Seu i el govern espanyol. El concordat tingué repercussions importants per a Santa Creu de Jutglar: una de les decisions preses fou realitzar un arranjament parroquial en totes les diòcesis de l'estat per racionalitzar la vella xarxa de parròquies. Aquest arranjament erigí Santa Creu de Jutglar en parròquia independent. A 1854 s'iniciaren els tràmits i l'any 1856 un informe aconsellava la independència de Santa Creu argumentat en tres raons: tenir un poble format, amb 230 feligresos i 38 cases reunides; estar a una hora de camí de la parroquial de Santa Maria; i per interposar-se entre les dues esglésies la riera Gavarresa, que en època de pluges dificultava el camí. Després d'uns quants anys de retard per conflictes polítics, finalment, l'any 1878 Santa Creu de Jutglar fou erigida en parròquia independent, i cinc anys més tard li fou adossada la rectoria. L'edifici no ha patit modificacions importants; després de la Guerra Civil el temple es retornà ràpidament al culte. L'any 1940 hi havia tres altars: en el major es venerava la insígnia de la Santa Creu; en l'altar de Sant Isidre es venerava la imatge del sant, de la Verge del Carme, de Sant Jaume i de Santa Teresa; i en l'altar del Roser, es venerava Sant Antoni i Sant Josep. L'any 1957 s'enderrocà l'ala del cementiri que es trobava adossada al presbiteri, i a 1967, a més de consagrar un nou altar major, i realitzar petites millores, Jona Rifà pintà un gran mural al fons del presbiteri. A 1991 es feren en el temple obres importants de conservació, arranjant totalment la teulada i reparant la volta i les parets.</p> | 42.0051800,2.0596600 | 422129 | 4650779 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 56094 | La casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-0 | <p>TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.</p> | XVI-XXI | <p>La casa Gran està situada pocs metres al sud de l'església de Santa Creu de Jutglar, en un punt elevat al sector nord-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que ha quedat pràcticament integrada al nucli de Santa Creu de Jutglar. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia està formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats al voltant, formant una lliça davant la façana principal de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat i un portal central emmarcat amb pedra bisellada al que s'accedeix a través de tres graons de pedra d'accés. Aquest portal conté la inscripció '1533 RESTAURAT PER JOSEP REXACH COLL 2003', indicant la última reforma de l'edifici, en la que es van repicar bona part dels emmarcaments de les obertures. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, essent la central de majors dimensions i la de l'esquerra decorada amb un arc a la llinda. La façana est conté dues cantonades integrades al mur i tres petits contraforts adossats. Al nivell de planta baixa hi ha tres petites obertures emmarcades amb monòlits de pedra, la central de les quals, emmarcada amb pedra bisellada, decorada amb motius geomètrics a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb decoració d'arc conopial a la llinda i la de la dreta amb una decoració de motius lobulats amb una petita creu al centre, a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i forma un queixal. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i en la part dreta, en un cos que sobresurt, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, també al nivell de primer pis. La façana oest, com la nord, té un pis menys pel desnivell. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una porta també emmarcada amb pedra bisellada i amb unes escales de pedra d'accés. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem dret de la façana hi ha un cos adossat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que tanquen un pati o lliça al sud del conjunt, davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'est.</p> | 08149-26 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | <p>La casa Gran havia fet d'hostal i alhora era casa de parada i acolliment dels ramats transhumants. Al ser un punt d'encreuament de camins, hi solien coincidir diferents ramats. La gent de Santa Creu recordaven haver vist fins a sis ramats fent parada a la Casa Gran i al seu entorn. També hi solien pernoctar els traginers ja que aquí coincidien el camí ral i els camins ramaders.</p> | 42.0049400,2.0600200 | 422159 | 4650752 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 56208 | Rectoria de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-creu-de-jutglar | XIX | La rectoria de Santa Creu es troba adossada a l'església de Santa Creu de Jutglar, en un punt elevat a mig camí de la rieres Lluçanès i Gavarresa. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud i adossada a la dreta de la façana principal de l'església, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1878 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra. A la dreta de la façana hi ha un cos adossat completament arrebossat. La façana est està dominada pel cos adossat, que conté una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Per sobre aquest cos s'observa el nivell de golfes del volum principal, on s'observa una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana nord mostra dues parts diferenciades, la de l'esquerra conté una estructura adossada bastida amb obra vista de planta quadrada que correspon a la cisterna, i tres finestres al primer pis, una de les quals dóna accés a la cisterna. A la part dreta, que correspon al volum principal, hi ha a nivell de planta baixa una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i unes escales laterals de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. La façana oest queda completament adossada a l'església. | 08149-140 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0051700,2.0598300 | 422143 | 4650778 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99716 | Casa del carrer Torres i Bages 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-torres-i-bages-4 | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de doble crugia, amb el carener de la teulada perpendicular al carrer, de planta baixa i un pis. </span></span></span><span><span><span>La façana es caracteritza per la seva simetria en la distribució de dos eixos horitzontals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, i a banda i banda de la porta d'accés central a l'habitatge hi ha dos grans portals d’arc rebaixat per accedeix als dos locals comercials. A la planta primera, el centre està ocupat per una finestra de la mateixa amplada que la porta inferior, i a banda i banda hi ha d</span></span></span><span><span><span>os balcons de llosa de formigó i barana de ferro forjat decorat, similars. Totes les obertures superiors presenten emmarcat decoratiu de color beix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una fina cornisa motllurada, amb un ràfec decoratiu d’estil clàssic, igual que els tres respiralls que hi ha a sota, també de color beix.</span></span></span></p> | 08240-223 | c. Torres i Bages, 4. | <p><span><span><span>Segons el cadastre, l'any1970 es va fer una reforma.</span></span></span></p> | 41.4245500,1.7895800 | 398857 | 4586595 | 1925 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99716-p1100728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99716-p1100729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99716-p1100731.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 98168 | Casa del c. Taradell 13 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-taradell-13-bis | XX | Els revestiments de la façana i els elements de fusta es troben en procés de degradació. | <p><span><span><span>L’edifici està format per dos cossos diferents i està ubicat entre mitgeres. És d’estructura popular, amb les cobertes de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del cos més gran és arrebossada, allà on s’ha degradat el revestiment es veu el paredat comú de pedra i morter amb refaccions amb maó. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’arc rebaixat i damunt, al mateix eix vertical, una sortida amb balcó de llosa de pedra i barana de forja amb motius geomètrics. A l'altre eix s'hi situa la porta d’accés al pis i un finestral superior d’arc rebaixat. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color clar. </span></span></span><span><span><span>La cornisa està feta de maons, s'hi observen dues línies paral·leles entre les quals es disposen els rajols ceràmics, creant un ràfec continu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cos més petit sobrepassa lleugerament en alçada l’anterior, té un sol eix, on es disposa un portal a la planta baixa amb els muntants de maó i biga de ferro com a llinda. Al pis, una gran obertura emmarcada i ornamentada en maons es presenta avui desproveïda del balcó. </span></span></span><span><span><span>A la part superior de la façana, una cornisa amb doble filera de maons, una de plana i al damunt una altra disposada en forma dentada, serveix de ràfec abans de la teulada.</span></span></span></p> | 08283-323 | c. Taradell 13 bis | <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de l’any 1900.</span></span></span></p> | 41.8537600,2.2298500 | 436072 | 4633826 | 1900 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98168-p1100605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 99930 | Premsa de cargol Juvé i Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cargol-juve-i-camps | XVIII | <p><span><span><span>Premsa de cargol feta completament de fusta, amb un plat de premsa (no sembla original), una petita cubeta de decantació a la part davantera, dos muntants i un travesser superior de grans dimensions, cargol, femella i barret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No conserva la barra o el sistema de tracció. A la part central del banc o travesser podem veure gravada a la fusta la data de '1788', emmarcada i amb una insígnia en forma de creu decorativa a la part superior. </span></span></span></p> | 08240-255 | c. Sant Venat, 1. | 41.4247400,1.7910500 | 398980 | 4586614 | 1789 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99930-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99930-p1110167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99930-p1110170.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 34185 | Rellotge de sol de Cal Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior. | Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt. | 08020-318 | c. Sant Roc, 2 | 41.3439400,1.9109300 | 408885 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34185-foto-08020-318-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 99341 | Habitatge del carrer Sant Pere 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-pere-8 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres composada per planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana. Aquesta es mostra amb un llenguatge propi de l’arquitectura popular i eclèctica de finals del segle XIX i principis del XX. Presenta restauracions força significatives. La composició de la façana és asimètrica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta una porta d’accés al pisos (a la banda dreta) i una altre al pàrquing (a l'esquerra), emmarcades totes dues per lloses modernes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis presenta dues obertures amb balcons, amb llosanes motllurades i baranes de ferro forjat. Els marcs de les obertures presenten decoracions florals en forma de baix-relleu. La segona planta repeteix la mateixa estructura i decoracions a les obertures dels balcons. El coronament es realitza a partir d’una cornisa motllurada simple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la presència a banda i banda de la façana de dos falsos pilars acanalats, recolzats sobre un fals pedestal.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-208 | c. Sant Pere, 8. | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici es va aixecar probablement entre la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, amb una reforma total, registrada pel Cadastre, l’any 1965.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4244600,1.7855500 | 398520 | 4586590 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99341-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99341-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99341-208-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99341-208-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99721 | Casa del carrer Sant Pere 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-pere-6 | XIX-XX | Alguns elements de la façana presenta signes de deteriorament i humitat. | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. </span></span></span><span><span><span>La façana es caracteritza per la seva senzillesa i simetria, amb un sol eix vertical, només interromput per la modificació substancial en les obertures de la planta baixa, que es va produir l’any 1965 amb motiu d’unes reformes. Així, l’accés a la planta baixa es realitza mitjançant un gran portal i finestral, amb vitralls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de la planta primera i segona hi ha dos balcons amb barana de ferro, de barrots simples i decoració central geomètrica, que composen l’eix principal. Sobre la porta balconera del segon pis hi ha un òcul o ull de bou, al centre de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una balustrada interrompuda per pilars, sobre un ràfec de dents de serra, en bona part enderrocat. </span></span></span></p> | 08240-228 | c. Sant Pere, 6. | 41.4245000,1.7855700 | 398522 | 4586594 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99721-img20250123134907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99721-img20250123134915.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99720 | Casa del carrer Sant Pere 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-pere-5-7 | XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb la teulada de teula àrab amb el carener paral·lel al carrer. </span></span></span><span><span><span>La façana mostra una composició simètrica i molt regular a partir d'un eix central marcat per l'arc de la planta baixa i el balcó de la primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa es caracteritza per la seva verticalitat, conferida pels arcs que emmarquen les tres obertures. Al centre, un gran portal, d’arc escarser realitzat amb peces prefabricades, amb la data a la dovella central de '1878', emmarca la porta d’entrada al garatge. Als laterals, dos arcs carpanells cecs, realitzats amb maons, emmarquen les dues portes d’entrada a l’edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera es configura amb dues finestres balconeres a banda i banda del balcó central.</span></span></span><span><span><span> Són elements que no presenten decoracions ni emmarcat, amb baranes de ferro de barrots simples i decoració geomètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici remata amb un coronament format per una balustrada d’obra llisa i a sota, un ràfec de dents de serra, emmarcat en una decoració lineal, que singularitza la construcció. Tanca aquesta composició una decoració horitzontal amb sanefa de motius geomètrics, recordant una greca l’estil clàssic.</span></span></span></p> | 08240-227 | c. Sant Pere, 5-7. | <p><span><span><span>Tot i que es tracta d’una edificació que va ser reformada totalment l’any 1976 (segons dades del cadastre), presenta i conserva l’estructura tradicional originària.</span></span></span></p> | 41.4245400,1.7855100 | 398517 | 4586598 | 1878 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99720-img20250123134731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99720-img20250123134745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99720-img20250123134810.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99342 | Antigues caves i habitatge Lavernoya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-caves-i-habitatge-lavernoya | <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016).<em> Història del cava. </em>Sant Sadurní d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). <em>Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975</em>. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici industrial ubicat en la confluència de dos carrers, de planta baixa i pis. Les dues façanes són molt semblants amb una distribució de quatre portals d’arc rebaixat a la planta baixa, tot i que actualment només un dels quatre portals en cada façana és funcional i la resta estan tapiats o s’han obert finestres triforades.</span></span></span><span><span><span> Una senzilla faixa horitzontal divideix la planta baixa del primer pis en totes dues façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer Fullerachs, la primera planta té</span></span></span><span><span><span> tres finestrals i un balcó, mentre que la mateixa planta del carrer Sant Pere hi ha dos balcons i 2 finestrals. Totes les baranes són de ferro forjat i les obertures estan emmarcades en maons. </span></span></span><span><span><span>Sobre la cornisa de maons de la primera planta de cadascuna de les façanes, es situa un capcer ondulat triple decorat amb boles en les interseccions de cada cos circular. El cos central més gran mostra una inscripció “Lácrima Baccus”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem de l’edifici del carrer Sant Pere en una placa metàl·lica decorada amb pàmpols i raïms i el logotip de Lacrima Baccus, es pot llegir la inscripció “Caves Lavernoya, fundada en 1890”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'habitatge del número 19 del carrer Sant Pere, que forma part del conjunt, és d’una casa entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa, la porta d’accés se situa a l’esquerra del pla, i conserva encara un detall superior del ferro forjat (tot i que està molt modificada). La façana es caracteritza per la seva simplicitat i simetria, amb un sola llosa de formigó que conforma el balcó corregut del primer pis, amb dues portes sense emmarcar ni decoracions i una barana de ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una barana d’obra imitant l’estil clàssic. Aquesta, es recolza en una cornisa d’una sola llosa, sobresortint del pla, i sustentada en mènsules amb les lletres inscrites “LB'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels extrems de la cornisa enllosada sobresurten dues pilastres amb decoracions florals i triple mènsula, tot emmarcant la façana, que descansen damunt el sòcol d’obra nova, de la planta baixa.</span></span></span></p> | 08240-209 | c. Sant Pere, 15, 17, 19. | <p><span><span><span><span>Jaume Raventós i Poch (1873-1936) va fundar les caves Lavernoya. L’activitat del vi escumós es va iniciar a la plaça de l’Ajuntament, sota de casa seva: cal Pau Francesc. El seu pare, Pau Raventós i Vallès (1838-1909), va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Raventós tenia una finca entre Sant Pau d’Ordal i Can Rossell, una de les grans propietats més antigues de Subirats, d’on van sorgir diverses ramificacions familiars dels Raventós al Penedès. Abans de centrar-se en l’activitat del xampany, a final del segle XIX van comercialitzar vins embotellats, amb marca, essent uns dels primers embotelladors (amb el número de registre 140-B. El negoci del xampany, en créixer, va ser traspassat al carrer de Sant Pere.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva primera marca comercialitzada va ser Lavernoya, nom dels dos rius, Lavernó i Noia, que creuen el municipi de Sant Sadurní. Cap als anys 1920 van guanyar diversos premis a Londres, París, Venècia o Milà, que incorporaven en els seus catàlegs i cartells de l’època Va arribar a ser una de les cases més acreditades d’inici del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici de la cava l'any 1964 va ser reformat parcialment.</span></span></span></p> | 41.4247100,1.7858800 | 398548 | 4586617 | 1890 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123140037.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99343 | Habitatge del carrer Sant Pere 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-pere-24 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i terrat. La façana presenta alguns elements que ens aproximen a un llenguatge propi de l’arquitectura popular de la segona meitat del segle XIX i principis del XX. L’edifici té un clar eix de simetria que alinea les obertures en un costat de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta un senzill portal d’arc rebaixat. Al primer pis destaca un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat decorat. L'obertura del balcó té un trencaaigües en forma de sanefa de ceràmica vidrada verda decorada amb elements florals del mateix material. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La segona planta té obertura ampitada amb barana de ferro amb una decoració similar a la planta primera. Finalment, e</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l coronament està fet a partir d'una cornisa simple i capçalera de formes ondulants decorada amb algunes rajoles de color.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-210 | c. Sant Pere 24 | <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici data molt probablement de finals del segle XIX o principis del segle XX, i per informació del cadastre, es té notícia que va ser reformat parcialment l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4246100,1.7861100 | 398567 | 4586606 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99343-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99343-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 91507 | Porta de ferro amb decoració d'eines agrícoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-ferro-amb-decoracio-deines-agricoles | XX | <p><span><span><span><span>Porta metàl·lica formada per barrots, entre els quals han estat soldades 18 eines agrícoles, que conformen una curiosa col·lecció. Arpiots, fangues, aixades, relles d’arada i pics són les eines que formen part de la decoració de la porta. </span></span></span></span></p> | 08228-76 | c. Sant Miquel s/n | 41.7005855,1.4884832 | 374233 | 4617638 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91507-p1080523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 43426 | Els Pastorets de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-de-la-palma | <p>http://www.pastoretsdecatalunya.cat/Entitats/LaPalmaDeCervello.aspx [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.lapalma.diba.es/teatre.htm [consulta: 10 de gener de 2012] http://www.enciclopedia.cat/ [consulta: 10 de gener de 2012]</p> | XX | <p>Entremès o drama popular en què es representa l'adoració de Jesús pels pastors. A la Palma de Cervelló són representats any rere any, durant les festes nadalenques, a l'Aliança Palmarenca pel Grup de Teatre amateur de la Palma de Cervelló. l'obra està basada en l'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Es tracta d'un treball acurat, amb escenografia i vestuari propis, i cants en directe. La producció està marcada per la participació dels veïns del poble.</p> | 08905-63 | c. Sant Josep s/n | <p>La representació nadalenca dels Pastorets és, més que una obra teatral, una veritable tradició. La seva història comença l'any 1952, amb la posada en escena de La Venjança de Jesús, i es formalitzà l'any 1963, amb la primera representació de l'Estel de Natzaret. d'aleshores ençà, cada Nadal, el poble de la Palma es compromet fidelment a posar en escena la seva pròpia representació dels Pastorets. Els Pastorets de la Palma és un espectacle complert, d'una gran vivacitat i coherència. Es tracta d'un treball acurat, d'una tasca permanent que es perllonga durant tot l'any i que està marcada per la il·lusió i l'entusiasme de tot el poble. l'afició pel teatre ha anat creixent i els actors es van renovant amb la incorporació de jovent a l'equip. s'ha aconseguit una gran participació del habitants del poble, tant activa com econòmica, i moltes millores tècniques, d'antre les quals es poden destacar: vestuari propi; gravació digital completa de la música de l'obra; noves coreografies; setanta punts de llum, ciclorama, reguladors electrònics de vuitanta canals; cants en directe; i escenografia pròpia. El 26 de novembre de 2006 va tenir lloc al teatre de l'Aliança Palmarenca la constitució de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya de la que és soci fundador el grup de teatre local.</p> | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1952 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2024-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 97087 | “Xalet” del carrer Sant Joaquim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-carrer-sant-joaquim | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33031'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat dins una parcel·la enjardinada. Constituït per una planta principal en forma de L, i un annex adossat de planta rectangular. El conformen una planta baixa i un pis, que s’obren a través d’obertures àmplies d’arcs rebaixats i a nivell. Destaca la porxada de la planta pis amb columnes d’obra vista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teules a dos vessants.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-46 | c. Sant Joaquim, 2 | 41.8564700,2.2285800 | 435969 | 4634128 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97087-xalet3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 91518 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sesgueioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sesgueioles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BERNAT, Pasqual (2015). Mn. Francesc Mirambell i Giol (1761-1822). Naturalista i erudit. Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MANAU, Josep Maria (2010). “Donadeu, un poble de l'Argentina”. <em>Margaridó</em>, núm 2, agost 2012 p 19</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PUIGVERT, Joaquim Maria. (2001). Església, territori i societat (s. XVII-XIX). Eumo editorial. Vic</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>A banda dels llibres habituals de la parròquia: baptisme, confirmació, consentiment, desposoris i defunció, l’erudició i els coneixements en arxivística de Mn. Mirambell (veure apartat Història) va fer possible un índex que contenia trenta-un llibres o manuals ordenats cronològicament i relligats per temes. Segons Puigvert (2001), d’entre aquests volums cal destacar-ne els Llibres mestres de la rectoria de 1789 i els Capbreus de 1798. S’hi conserven dos llibres manuscrits que posen de manifest la vocació d’historiador de Mn. Mirambell. Es tracta del <em>Carthulari. Llibre de notes y documents antichs recollits de diferents escribanias y arxius (1800) </em>i del<em> Llibre de les Antiquitats o memòries històriques de Sant Martí de Sesgleyolas, Vilallonga y Quadra del Galí (1803). </em>En el primer hi ha documents comercials i notarials de vendes de terres, vinyes, arrendaments, terrenys alodials, sempre relacionats amb l’estament nobiliari i militar, a la pròpia església i a la burgesia. Apareixen documents notarials des del segle XIV. D’altra banda, el segon llibre és un compendi d’anotacions heterogeni que abasten des de temps antics fins als dies en què Mn. Mirambell era rector de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles.</span></span></span></span></p> | 08228-86 | c. Sant Jaume 3, 08280 Calaf | <p><span><span><span><span>Mn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), va ser rector de Sant Martí Sesgueioles entre 1789 i 1804. L’eclesiàstic era una persona erudita que va destacar com agrònom i naturalista i va sobresortir en la seva dedicació a l’arxiu parroquial i com a cronista de la història local. </span></span></span></span></p> | 41.7020360,1.4881920 | 374211 | 4617799 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Destaca la tasca arxivística de Mn. Mirambell a finals del segle XVIII i començament del XIX | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 34157 | Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-sant-domenec-32 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. | Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre un rebaix practicat en l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat guarnit amb un motiu geomètric senzill a les cantonades. El marc de la figura quadrada és de color granat. Una superfície circular pintada en blanc conté una circumferència concèntrica interior (pintada en verd). Entre ambdós cercles es situen els números (de color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3'. En la part superior i central del rellotge hi ha una representació semicircular del sol, d'on es dibuixen línies rectes de color negre disposades radialment fins arribar als números. El gnòmon surt de la part superior d'aquell punt. | 08020-290 | c. Sant Domènec, 32 | 41.3343100,1.9197800 | 409612 | 4576433 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34157-foto-08020-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 99814 | Habitatge del carrer Sant Antoni 89, o Cal Pentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-antoni-89-o-cal-pentinet | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca per la seva senzillesa i pel tractament diferent de la planta baixa respecte la resta, que està enrajolada amb gres, probablement com a conseqüència d'una reforma. Al capdamunt de la porta d’entrada a la finca hi ha una ceràmica amb la inscripció del nom de la casa, 'Cal Pentinet' i l’any '1846' i el dibuix d'un raïm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els dos pisos superiors estan organitzats a partir d’un eix vertical format per dos balcons amb baranes bombades. Remata a la banda superior amb un </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>coronament amb ràfec simple motllurat sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-240 | c. Sant Antoni, 89. | <p><span><span><span><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici va tenir una reforma l’any 1949.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4235300,1.7835500 | 398351 | 4586489 | 1846 (1900 i 1949 reformes) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99814-p1110725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99814-p1110727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99814-p1110729.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | A la façana hi ha el nom de Cal Pentinet i la data de 1846, possiblement any de construcció de l’edifici. Tot i així, a l’actualitat, no hi ha elements singulars que denotin aquesta antiguitat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99813 | Habitatge del carrer Sant Antoni 86 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-antoni-86 | XX | Les façanes presenten un estat de deteriorament i deixadesa avançat. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici que respon a una tipologia d'arquitectura popular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Fa cantonada amb dos carrers (carrer de Sant Antoni i d’en Formosa). Té una teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, interrompuda en la seva banda de llevant per deixar lloc a una terrassa superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En planta baixa, hi ha accés per totes dues façanes en forma de portal senzill, i al carrer Sant Antoni també mostra una porta de local comercial. Les façanes es caracteritzen per tenir obertures senzilles i de dimensions reduïdes repartides entre les plantes primera i segona, sense ornamentació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha trams de revestiment a les dues façanes que s’han desprès hi han deixat visible el tipus de parament, que presenta diversitat de factures i elements, segurament degut a les reformes patides al llarg dels anys.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-239 | c. Sant Antoni, 86 | 41.4235400,1.7833300 | 398333 | 4586490 | 1900 (reforma habitatge 1965; reforma magatzem 1940) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99813-p1110795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99813-p1110798.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Edifici compartimentat actualment en diferents habitatges individuals. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99812 | Habitatge del carrer Sant Antoni 84 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-antoni-84 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i terrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana destaca per organintzar-se a partir d'un eix vertical desplaçat a la dreta on es situa la porta d'accés amb arc rebaixat, i les balconeres superiors de llosana. A la banda esquerra no hi ha cap obertura i el mur de façana està pintat de color rosa i decorat amb esgrafiats de formes geomètriques que emmarquen també les obertures.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'edifici es corona amb una balustrada amb pilars lateral i un de central, també pintats en color blanc i rosa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense dubte, una de les singularitats rau en la decoració geomètrica de puntes de diamants, ziga-zagues i triangles bancs.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-238 | c. Sant Antoni, 84 | 41.4236700,1.7846700 | 398445 | 4586503 | 1900 (1974 reforma) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99812-p1110789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99812-p1110792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99812-p1110793.jpg | Inexistent | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99242 | Casa Bagués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bagues-0 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 69.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta semisoterrani, entresòl, dos pisos i terrat. La façana, de composició simètrica, combina elements decoratius modernistes i noucentistes, articulats amb voluntat de crear una imatge unitària d’inspiració historicista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa s’ubica el portal d’accés, resolt amb un arc escarser i emmarcat per motllures que simulen carreus, flanquejat per dues peces que sobresurten del pla de façana a manera de falsos pilars. Aquests elements, juntament amb les mènsules decorades, suporten la tribuna de la primera planta. Aquests pilars es repeteixen també als extrems de la façana, emmarcant dos finestrals amb angles arrodonits, protegits amb baranes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tret més distintiu és la tribuna central de la primera planta, un element poc comú dins del context arquitectònic de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta tribuna es defineix per la presència de quatre columnes cilíndriques sobre pedestals, amb capitells dòrics, que sostenen un fris i una cornisa, i donen pas a un balcó amb balustrada a la planta superior. Als laterals de la tribuna, sobre una llosa contínua, s’obren balcons rectangulars amb baranes de ferro.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al segon pis, els balcons laterals adopten una forma semicircular amb balustrada, i es decoren amb motllures florals sota la llosana. Les obertures d’aquest pis presenten motllures ornamentals amb detalls vegetals d’inspiració clàssica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició es corona amb una cornisa superior i un capcer de perfil ondulat, on es pot llegir, en una motllura central, la data “1925”. Al damunt del terrat s’alça una estructura singular: un pavelló ovalat, configurat com una glorieta, amb columnes clàssiques que sustenten una cúpula revestida amb ceràmica de colors.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons (ROSSELLÓ, 1978), el projecte incloïa interessants obres de guixeria de l'escultor i enguixador Casanovas, arrambadors de ceràmica vidriada, interessants peces d’ebenisteria, mosaics clàssics i altre peces d’arts aplicades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-118 | c. Sant Antoni, 75. | <p><span><span><span><span><span><span>Josep Ros i Ros (1885 -1951) fou un arquitecte català titulat l’any 1911. Va esdevenir arquitecte municipal, de molt municipis, a Sant Sadurní d'Anoia va estar entre 1932-1944. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva obra, tret de l'eclecticisme inicial d'algunes obres, sempre es va moure a cavall entre el modernisme i el noucentisme.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4236200,1.7850600 | 398478 | 4586497 | 1925 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99242-p1110705.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-08-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Ros i Ros (arquitecte) | També coneguda com casa Silvestre i casa Pere Raventós. L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya la recull amb el nom de casa Baqués. | 105|106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 99811 | Habitatge del carrer Sant Antoni 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-sant-antoni-45 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i terrat, amb coronament d’obra, sobre una cornisa motllurada. Tota la casa és blanca i amb la decoració en color gris.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és ordenada sobre un eix central vertical que s’inicia a la planta baixa amb un gran portal d’arc escarser, emmarcat en relleu i garlanda decorativa. Els pisos superiors es configuren amb balcons centrals i obertures amb emmarcat en baix relleu i detall amb garlanda. El balcó del primer pis, es recolza en dues mènsules d’estil clàssic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Altres detalls decoratius a destacar són els frisos de dents de serra i les decoracions esfèriques amb garlandes als extrems superiors.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-237 | c. Sant Antoni, 45 | 41.4236900,1.7859400 | 398551 | 4586504 | 1962 (data reforma) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99811-p1110689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99811-p1110690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99811-p1110691.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Tot i que la data del cadastre marqui l'any 1962 com la de construcció, la seva tipologia constructiva fa pensar en què és anterior i que la data indica una reforma. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99807 | Edifici del carrer Sant Antoni 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-sant-antoni-40 | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>L’edifici, d’una gran monumentalitat, limita amb el carrer Sant Antoni, el carrer Montserrat en la seva façana longitudinal, i el carrer Dr. Escayola. Destaca per la seva simetria, composició ordenada i senzillesa d’elements, que es van repetint en totes les cares. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arquitectura del conjunt presenta diferents nivells de volums. Per una banda, el tram de façana orientada al carrer Sant Antoni, té una planta baixa i un pis amb coronament de balustrada filigranada que dona a un terrat. D'altre, cap al carrer Montserrat, l'edifici mostra una estructura de tres pisos i terrat, rematada per una barana llisa, a mode de frontó esglaonat. Aquest esquema es perllonga fins arribar a la façana del carrer Dr. Escayola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa de tot l’edifici és la que presenta més senzillesa en les seves obertures, probablement reformades. La separació entre la planta baixa i la planta primera es fa mitjançant una cornisa motllurada al llarg de les tres façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els pisos superiors presenten un ritme compositiu format per l’alternança de balcons, curiosament de més volada a la part superior que al primer pis, que són ampitats, i finestres rectangulars de dimensions menors. Totes les obertures tenen un emmarcat de motllura simple de color blanc.</span></span></span></p> | 08240-233 | c. Sant Antoni, 40. | <p><span><span><span>Històricament, alguna de les parts de l'edifici era conegut com can Rigol. Al cadastre consta una reforma de l'any 1972.</span></span></span></p> | 41.4237600,1.7854300 | 398509 | 4586512 | 1870 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99807-p1110698b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99807-p1110699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99807-p1110700.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 85053 | Capella de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-padua-2 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVII | Restaurada l'any 1997 | La capella de Sant Antoni de Pàdua és un petit edifici entre mitgeres situada al bell mig del carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici de línies molt senzilles, que presenta uns volums a base de formes geomètriques elementals, on I‘ornamentació és gairebé absent. És una construcció popular d'una sola nau, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura de la façana és molt senzilla. L'entrada al temple es porta a terme a través d'una porta quadrangular, flanquejada a banda i banda per dues petites finestres quadrades. A la llinda de la porta s'hi troba esculpida la inscripció amb el nom del temple, l'any de construcció i l'autor del mateix. On s'uneixen les dues línies de ràfec de la teulada, s'hi localitza un petit ull de bou i, just per sobre, un campanar d'espadanya d'una sola obertura en mig punt i coronat, com la teulada, a dues vessants. El conjunt de la façana es troba emblanquinada i és llisa. L'interior, sense compartimentacions, es composa d'una petita nau coberta a mig punt que s'inicia en una motllura correguda, sense pilars centrals. L'absis, molt senzill, compta amb un petit altar de marbre i just al darrera, una imatge en rajoles, de Sant Antoni de Pàdua amb el nen Jesús. | 08074-6 | c. Sant Antoni, 33 | D'acord amb l' inscripció que figura a la llinda de pedra de la porta, la capella de Sant Antoni de Pàdua va ser construïda l'any 1694 per Marià Gassó. L'any 1997, aprofitant el dia de Sant Antoni, es va inaugurar la restauració del temple, duta a terme per voluntaris i inaugurada amb una missa conduïda pel mossèn de Santa Maria de Cubelles, Joaquim Lluís. | 41.2090100,1.6755700 | 388965 | 4562805 | 1694 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85053-foto-08074-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Marià Gassó | Per la diada de Sant Antoni es celebra una processó que, sortint de Santa Maria, acaba amb una missa a l'ermita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 85163 | Llamborda Stolpersteine de Josep Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llamborda-stolpersteine-de-josep-agusti | MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2009) Els anys de la postguerra i l'auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l'especulació. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XXI | La llamborda Stolpersteine en record de Josep Agustí Bombui 'Tit', s'emplaça encastada a la vorera davant del portal de cal Tit (C. Sant Antoni, 31). Es tracta d'una llamborda elaborada artesanalment per l'artista alemany Gunter Demnig. Mesura 10 x 10 cm i consisteix en un cub de formigó cobert d'una fulla de llautó en el que hi consten les dades de l'homenatjat. Concretament, seguint una disposició que es repeteix en totes les llambordes, hi figura la inscripció 'Aquí visqué - Josep - Agustí Bombui -- nascut 1896 - exiliat - deportat 1940 - Mathausen - assassinat 29.11.1941 - Gusen'. Actualment (2019), hi ha més de 60.000 llambordes Stolpersteine col·locades a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat | 08074-116 | c. Sant Antoni, 31 | Josep Agustí Bombui, conegut com a 'Tit', va néixer a Almassora el 28 de desembre 1896. De jove, després d'una etapa residint a França es va traslladar a Cubelles. Treballà a l'antiga cimentera Griffi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil formà part del Comitè de Defensa local. Abans del final de la guerra en Josep Agustí s'exilià a França on fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l'oest d'Occitània. Com a conseqüència dels acords a tres bandes entre el règim franquista, el règim col·laboracionista de Vichy i l'Alemanya nazi, Agustí, juntament amb 926 republicans més -dones, nens i gent gran- va ser enviat al camp de treballs forçats i extermini de Mathausen en el conegut com 'Comboi dels 927'. Fou ser el primer enviament massiu de deportats civils als camps nazis, abans que els jueus, gitanos o russos. Entrà a Mathausen el 24 d'agost de 1940 on rebé el número 3923. La causa al·legada per al seu internament fou que era un Rotspanier 'roig espanyol'. De seguida, com tots els homes de més de 10 anys del comboi, començà a treballar en règim d'esclavatge a les pedreres que proveïen de material per a la construcció i l'ampliació d'altres camps de treball i extermini. Molts moriren durant l'hivern d'aquell any, per les dures condicions i per les vexacions i assassinats indiscriminats per part de les SS. El 24 de gener de 1941 Agustí fou traslladat al camp de Gusen, satèl·lit del primer, junt amb molts altres republicans catalans. Allà rebé el número 8977. Segons consta a la seva fitxa de defunció hi morí el 29 de novembre de 1941 a l'edat de 44 anys, com a conseqüència d'una pericarditis (causa usada freqüentment per ocultar altres causes de mort). L'acte de col·locació de la llamborda per part de l'artista Gunter Demnig es va fer el dia 20 d'abril de 2019 | 41.2089100,1.6755200 | 388960 | 4562794 | 2019 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85163-foto-08074-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Gunter Demnig | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 60936 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-cugat-sesgarrigues | <p>AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES (2006). <em>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Normes urbanístiques i Catàleg de béns protegits</em>. Text refós, desembre de 2006.</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES. <em>Plànol turístic de Sant Cugat Sesgarrigues</em>. Apartat «Casa de la Vila».</p> <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. <em>Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Cugat Sesgarrigues</em>. Fitxa 08206-8, «Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues».</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</em>. «Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues», IPA 2804.</p> <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). <em>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XX | S'ha rehabilitat completament. Obres finalitzades l'any 2000. | <p>Edifici de cantonada de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a l’oest, al carrer de Sant Antoni. Presenta una composició simètrica i ordenada, pròpia del llenguatge noucentista. A la planta baixa, la porta principal ocupa l’eix central i està flanquejada per una finestra a cada costat; sobre l’accés hi figura la inscripció «CASA DE LA VILA». Al pis superior hi ha un balcó central amb balustrada, al qual s’obren dues portes balconeres, i una finestra a cadascun dels extrems.</p> <p>La façana està arrebossada i pintada i s’articula mitjançant motllures horitzontals i faixes verticals que remarquen els diferents eixos. La decoració es concentra especialment a la part superior, amb motius geomètrics i vegetals estilitzats, mènsules sota la cornisa i una barana de coronament ritmada per petits pilars. L’eix central sobresurt mitjançant un coronament de perfil corbat, presidit per l’escut municipal i rematat per tres petits pilars.</p> <p>La façana nord presenta un tractament més senzill, amb dues finestres a la planta baixa i dues al primer pis. El capcer incorpora un òcul circular situat sobre l’eix central.</p> <p>La façana posterior, orientada a l’est i oberta a la plaça, correspon en bona part a la rehabilitació finalitzada l’any 2000 i presenta un llenguatge contemporani. Disposa de dos accessos laterals i d’un cos semicircular que sobresurt del pla de façana, la coberta del qual configura un balcó al primer pis. Sobre aquest s’alça un gran pany vidrat de desenvolupament vertical, estructurat amb perfils metàl·lics i prolongat per damunt del coronament de l’edifici. A banda i banda d’aquest cos central, al primer pis, hi ha parelles de finestres.</p> <p>A l’interior, l’edifici s’organitza al voltant d’una escala de tipus imperial.</p> | 08206-8 | c. Sant Antoni, 31 | <p>La Casa de la Vila fou construïda durant el primer terç del segle XX, dins el context de renovació dels equipaments administratius i escolars dels municipis catalans. L’edifici respon formalment al noucentisme, amb una façana principal simètrica i ordenada, monumentalitzada mitjançant motllures, balustrades, elements ornamentals i un coronament central amb l’escut municipal.</p> <p>L’edifici desenvolupà històricament diverses funcions públiques. Fins a l’any 1969, la planta baixa acollí les escoles municipals, distribuïdes en dues aules separades, una per als nens i una altra per a les nenes, amb un petit pati a la part posterior. Al pis superior hi havia els habitatges dels mestres, que es mantingueren durant alguns anys després del trasllat de les escoles.</p> <p>Posteriorment, el conjunt de l’edifici es destinà a usos institucionals i administratius de l’Ajuntament. L’any 2000 finalitzà una rehabilitació completa de l’immoble, que comportà l’adequació dels espais interiors, la construcció de la nova façana posterior i la urbanització de la plaça situada a l’est de l’edifici, des de la qual es creà un segon accés a les dependències municipals.</p> | 41.3625656,1.7524533 | 395655 | 4579758 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-08206-00801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-08206-00802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-08206-00803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-08206-00804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-60936-foto-08206-8-1.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU|BCIL | 2026-09-15 00:00:00 | Tríade scp | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762|1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 99241 | Habitatges del carrer Sant Antoni 29-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-sant-antoni-29-31 | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta de dues finques entre mitgeres, tipològicament similars, compostes per planta baixa, dos pisos i terrat. Ambdues es coronen amb una barana d’obra sobre una cornisa motllurada que recorre tota l’amplada de la façana. </span></span></span><span><span><span>Les dues façanes comparteixen una balconada correguda al primer pis, amb una barana de ferro forjat decorada amb motius de volutes, que aporten ritme i lleugeresa al conjunt. Les obertures dels balcons són senzilles i emmarcades amb pintura d’un to contrastat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de l’edifici número 29 presenta una composició simètrica a partir d’eixos verticals. Aquesta simetria es veu alterada a la planta baixa per la presència d’un local comercial, que trenca la continuïtat compositiva. Als pisos superiors, les obertures es disposen de manera ordenada, amb un balcó i una finestra (una d'elles tapiada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la façana del número 30, l’organització de la planta baixa inclou una porta d’entrada lateral, situada a l’esquerra, i un finestral amb reixa de barrots, pròpia de la tradició constructiva urbana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt exemplifica un model d’arquitectura domèstica urbana d’estil popular, caracteritzat per una composició senzilla i funcional, però enriquida amb detalls ornamentals puntuals.</span></span></span></p> | 08240-117 | c. Sant Antoni, 29-31. | <p>L'immoble s'identifica en una fotografia de 1910.</p> | 41.4237500,1.7866300 | 398609 | 4586509 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110676.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110677.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99241-p1110679.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99790 | Casa del carrer Sant Antoni 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-antoni-27 | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, format per planta baixa, dos pisos i terrat. </span></span></span><span><span><span>La façana s’organitza simètricament a partir de tres eixos horitzontals corresponents als diferents nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, destaca un sòcol de protecció, així com el portal d’accés i un finestral, ambdós protegits amb reixes de ferro forjat. Al primer pis sobresurt una balconera amb llosa de formigó i barana també de ferro forjat. Al segon pis, hi ha dos balcons amb les mateixes característiques. Cal destacar el fet que els barrots de les baranes s’expandeixen cap a la part inferior amb una curvatura que atorga volum a la composició de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit superior de la segona planta es tanca amb una cornisa motllurada, sota la qual s’obren dues petites obertures de ventilació (respiralls).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Remata tot el conjunt una barana de balustres rematada amb esferes i decorada amb motius vegetals a la part central. </span></span></span></p> | 08240-230 | c. Sant Antoni, 27. | <p><span><span><span>El conjunt de la façana respon a la tipologia d’habitatge d’estil popular, molt present en les edificacions dels nuclis urbans més antics de la població. Segons el cadastre, l'any 1974 es va fer una reforma.</span></span></span></p> | 41.4237800,1.7867000 | 398615 | 4586513 | 1910 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99790-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99790-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99790-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99150 | Casa Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-massana | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia', a <em>Fires i Festes</em>, 1978.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROMEU, Antoni (1996). Sant Sadurní, entre el Sexenni i la Restauració (1867-1904). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia: Institut d'Estudis Penedesencs, Sant Sadurní d'Anoia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 13.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de tres crugies, amb soterrani, planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La composició de la façana es basa en una retícula perfectament definida, que transmet una sensació de regularitat i equilibri. Tres eixos verticals de simetria alineen totes les obertures, les quals disminueixen de mida a mesura que s’enfila l’edifici. A la mènsula central de la planta baixa hi figura la inscripció “P M” (Pere Massana), acompanyada de la data del projecte: '1884'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta un contrast notable entre la planta baixa, revestida amb plaques, i la resta de l’edifici, arrebossat amb un acabat fi a partir del primer pis. </span></span></span><span><span><span>Una balconada al primer pis, sustentada per mènsules, unifica les tres obertures. Al segon pis, en canvi, els balcons es disposen de manera individual, i a les golfes s’incorporen finestres coronelles formades per dos arcs. </span></span></span><span><span><span>La composició remata amb un coronament en forma de balustrada que tanca el terrat. A la part posterior, la casa compta amb un pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici fa ús d’un llenguatge eclèctic, destacant pel joc de falses pilastres, faixes horitzontals, motllures ornamentals i finestres superiors d’inspiració medievalitzant.</span></span></span></p> | 08240-39 | c. Sant Antoni, 23-25 | <p><span><span><span>L’any 1884 es demana la llicència per fer la reforma de la façana de l'edifici original. La Diputació de Barcelona li concedeix a canvi d'endarrerir la façana per tal de disposar més amplitud en aquell tram de la carretera de Sant Boi a la Llacuna, que travessa Sant Sadurní pels carrers Raval, Sant Antoni i Diputació (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Massana, propietari de Can Llopart de la Costa a Subirats, va ser un dels pioners en l’elaboració dels vins escumosos. Li va encarregar la reforma de la façana de la casa al mestre d’obres Venceslau Güell. Aquest s'havia </span></span></span><span><span><span>matriculat a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona a la dècada de 1860. Havia obtingut els títols d'agrimensor i de mestre d'obres (1864). Se sap que va estar actiu a Barcelona entre 1871 i 1918.</span></span></span></p> | 41.4237700,1.7867800 | 398622 | 4586511 | 1884 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99150-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-04-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Venceslau Güell i Puigrobí (mestre d'obres) | També és anomenada Can Llopart. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 99240 | Cal Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sola-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia' , a Fires i Festes, 1978.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia estructurada en planta baixa i un pis. La coberta, de teula àrab, és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. Destaca pel seu llenguatge modernista. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, amb un revestiment que imita carreus col·locats trencajunts. El portal de la planta baixa ocupa quasi bé tota l’amplada de la casa i es compon de dues portes laterals i enmig un aparador, situats en plànols diferents. El portal s’emmarca en un revestiment de color rosat d'angles arrodonits.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al primer pis destaca el balcó de llosa motllurada i forma sinuosa irregular. El balcó es tanca amb una barana de ferro forjat, bombada i decorada, de barrots helicoïdals i ornaments florals. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquest pis està orlat per elements motllurats de gust clàssic, decorats amb ornamentació floral d’estil modernista. A la part superior i centrat del frontis, hi ha el capcer circular, que inclou una motllura amb la data “1909”.</span></span></span></span></span></span></p> <p>D<span><span><span><span><span><span>arrera, en un segon plànol, hi ha una construcció moderna. També té un pati posterior.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-116 | c. Sant Antoni, 17. | <p><span><span><span><span><span><span>La casa es troba situada en l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní. És un exemple de com el Modernisme no es va limitar a edificis singulars d'una certa categoria, sinó que va integrar-se en construccions de caire més popular.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4238200,1.7869600 | 398637 | 4586517 | 1909 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99240-p1110660.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 85167 | Col·lecció de joguines de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-joguines-de-can-trave | XIX-XX | Important col·lecció de joguines reunida per Frederic Travé a Can Travé al llarg de la seva vida. Hi destaquen un gran conjunt de maquetes de trens, avions cotxes i altres vehicles reproduïdes a diferents escales. Hi ha també figuretes de tipologia molt variada. | 08074-120 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85167-foto-08074-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 85169 | Col·lecció de bastons de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bastons-de-frederic-trave | RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles. | XX | Col·lecció de diversos centenars d'exemplars de bastons (es calcula que entre 300 i 400) que va ser acumulada per Frederic Travé Escardó al llarg de la seva vida. | 08074-122 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La gran col·lecció de bastons de Frederic Travé es deu a que aquest important personatge fou un gran col·leccionista, a més d'usuari d'aquest suport. Li agradava explicar que cada bastó tenia la seva petita o gran història, la seva característica i fins i tot la seva funció particular. Es deia que Frederic Travé tenia un o més d'un bastó per cada dia de l'any. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 85168 | Col·lecció d'instrumental científic de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstrumental-cientific-de-can-trave | XIX-XX | Col·lecció de nombrós instrumental de recerca científica que Frederic Travé reuní a Can Travé al llarg de la seva vida. | 08074-121 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. L'any 2018 l'Ajuntament de Cubelles va posar en marxa la segona fase de l'inventari del mobiliari de can Travé, una tasca prèvia a les obres de l'estructura de l'edifici, afectat per una plaga de xilòfags.. Una empresa especialitzada realitzà l'inventari d'aquests mobles i els objectes de l'interior d'aquest palauet neoclàssic de Cubelles, i també preparant-los per al seu trasllat fora de l'edifici i el tractament per a la seva conservació. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 98114 | Casa del c. Sant Antoni 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-6 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | A la informació cadastral consta una reforma de l’any 1992 | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional i una crugia, només de planta baixa. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener és paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana presenta porta d’accés central, i als costats, d’una banda, el portal d’accés al garatge i de l’altra, una finestra reixada. Sota de la finestra, un sòcol gravat amb rombes decora l’arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un estuc diferent, sobreposat al primer i d’un altre color, serveix per emmarcar la porta i la finestra emulant brancals de pedra. També es reprodueix a manera de llinda decorativa sobre les tres obertures, i es disposa com una orla per la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana està decorada amb rajola ceràmica amb motius geomètrics. Una cornisa motllurada amb tres nivells de voladís tanca la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A mode de coronament, per damunt la teulada i a un nivell diferent de la vertical de la façana, s'hi observa un mur de perfil ondulat entre dos pilars de secció quadrada. A la part central del mur, i sobre d'un plafó de rajola ceràmica blanca, es poden llegir les dates 1914-2004.</span></span></span></p> | 08283-300 | c. Sant Antoni 6 | <p><span><span><span>Segons el cadastre, l'any de construcció és 1930 i també es recull una reforma de 1992. Aquestes dues dates difereixen del que es pot llegir a la façana.</span></span></span></p> | 41.8572200,2.2306800 | 436144 | 4634210 | 1914 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98114-p1100503.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 98128 | Casa del c. Sant Antoni 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-4 | <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi observa quatre obertures i al primer pis, una balconada correguda i tres obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre, d’esquerra a dreta, un finestral, una porta d’accés al pis, un portal i una porta més estreta. Tot i que actualment no destaca perquè tota la façana és pintada uniformement, les obertures presenten un emmarcament decoratiu a la part superior i en els dos angles superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, les obertures s’obren a un balcó corregut amb llosana de morter, hi destaca la barana de forja complexa, treballada i en volum. Les obertures presenten la mateixa franja de revestiment decoratiu comentat anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajols ceràmics.</span></span></span></p> | 08283-304 | c. Sant Antoni 4 | <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1930.</span></span></span></p> | 41.8572400,2.2305900 | 436137 | 4634212 | 1930 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98128-p1100510.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 85090 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVI | La masia de Ca l'Aleix es troba ubicada al carrer de Sant Antoni, antic camí de Vilanova, a la banda oriental del casc urbà. Es tracta d'un edifici entre mitgeres que forma part d'un petit conjunt de tres edificis consistent en un habitat de planta rectangular. És una casa unifamiliar amb jardí al tram posterior, de planta baixa i pis. La planta baixa té una portada en arc de mig punt emmarcada en blocs escairats a la meitat inferior i amb maons a la superior i una petita finestra lateral amb reixes. El pis està dominat de manera simètrica per tres balcons d'escàs voladís amb persianes de llibret mòbil. La façana està arrebossada i pintada de blanc, coloració trencada pels esmentats maons del portal, les bases dels balcons i la línia de ràfec sota la teulada, que és a doble vessant coberta per teula àrab. A la banda oriental, hi ha un cos adossat format per dos unitats. Per una banda, a tocar de la casa antiga de Ca l'Aleix, hi ha un edifici de planta baixa i pis amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per maó marró fosc. El pis, separat de la planta baixa per un ràfec de ceràmica verdosa, té dues finestres de tres cossos cadascuna; un de centrat més llarg i envoltat de maó i els dos laterals, simètrics i més petits. Està cada conjunt coronat per una mena d'arc escarser fet en maó. La separació entre aquest pis i la cobertura a tres vessants, està realitzada mitjançant una placa correguda fornida de ceràmica verdosa amb motius geomètrics. La resta de la construcció, és únicament un cos de planta baixa que no sembla tenir massa interès arquitectònic. Per últim, a la banda occidental hi ha un altre cos adossat que no presenta cap interès arquitectònic. | 08074-43 | c. Sant Antoni 28 | Possiblement ja existiria l'any 1585 a partir del que es desprèn del testament de Miquel Llampalles, i seria propietat de Perot Negrell. Sembla que en aquelles èpoques podria haver estat emprat com hostatge amb cavalleries, anomenat Stabula Nova. | 41.2089100,1.6765400 | 389046 | 4562793 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85090-foto-08074-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: masia de la Creu, cal Xicarró, can Fabrés | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 85094 | Font amb abeurador (Pl. de la Font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-amb-abeurador-pl-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XIX | Fons adossada a la façana feta d'obra. El basament la font és de pedra igual que els muntants laterals i la pica i l'abeurador, la resta és de fàbrica de maó i ciment. El cos té una amplada de 50 cm, la pica principal mida 205 cm i l'abeurador 90 cm de llargada | 08074-47 | c. Sant Antoni 2, Plaça de la Font 8 | La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2088000,1.6741500 | 388845 | 4562784 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85094-foto-08074-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 96358 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 | <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> | 08283-5 | c. Raval. Davant del n. 21 | <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> | 41.8481300,2.2292890 | 436020 | 4633202 | 1970 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99710 | Casa del carrer Raval 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-9 | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrassa. </span></span></span><span><span><span>La façana es caracteritza per la seva simplicitat i la seva simetria, tot i que són evidents les reformes o modificacions que ha tingut al llarg del temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa es composa per una porta d’accés a la finca a l'esquerra, i una finestra gran a la dreta amb unes dimensions molt més gran que la resta d’obertures, producte d'una d'aquestes modificacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta primera i segona es desenvolupen mitjançant la mateixa composició horitzontal formada per una finestra emmarcada amb un baix relleu, a la dreta, i un balcó amb barana de ferro forjat amb decoració de volutes, a l'esquerra. El balcó de la planta segona és més petit que el de la planta inferior, accentuant la seva verticalitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una balustrada, sobre una cornisa motllurada.</span></span></span></p> | 08240-217 | c. Raval, 9. | 41.4239400,1.7849900 | 398472 | 4586532 | 1940 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99710-p1110899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99710-p1110900.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99171 | Can Pardas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pardas | <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 40.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, ocupada per un local comercial, tres plantes, un terrat i un pati posterior. Destaca la seva simetria i verticalitat. La façana llueix dues tonalitats clares de grisos, que combinat amb els elements decoratius singulars, realcen la seva presència urbana. Les cantonades de tota la façana estan ressaltades per falses pilastres. També destaquen les feixes decoratives horitzontals que divideixen les plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer i segon pis presenta la mateixa composició, amb un eix vertical que inclou un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat amb elements decoratius de garlandes, volutes i aplics. Les portes dels balcons es coronen amb una garlanda decorativa sobre la llinda, que curiosament queden amagats darrera de les mènsules de forma poc usuals, dels balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El tercer pis es diferencia mitjançant tres finestres d’arc rodó separades per pilastres d’estil clàssic, emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està format per una balustrada coronada amb pinacles amb decoració en baix relleu de motius vegetals. Aquest conjunt, es recolza en una cornisa motllurada sustentada per mènsules de regust historicista.</span></span></span></p> | 08240-60 | c. Raval, 5 | <p><span><span><span>Casa aixecada sobre l'espai ocupat per la primera ampliació de la vila quan el creixement demogràfic fa que la població s’estengui més enllà de les muralles. El Raval començà a formar-se, a mitjans del XVIII, al llarg del camí de Vilafranca. S'hi van instal·lar molts menestrals, convertint-se en un dels eixos comercials de la vila. Arran de l'obertura de la carretera de La Llacuna a Sant Boi, es consolida també com a zona de residència de les grans famílies, sense perdre aquest aspecte comercial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a moltes cases del Raval, la planta baixa està destinada a usos comercials. L'any 1944, Rafael Pardas remodela els baixos on hi té una botiga. Tal i com es pot apreciar a les fotografies conservades de l'època, va ser el primer establiment del Raval en modernitzar la seva imatge exterior (POUM, 2010). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cadastre recull obres realitzades l’any 1920 i al 1962.</span></span></span></p> | 41.4239100,1.7850900 | 398481 | 4586529 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99171-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-04-25 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99173 | Casa Salvador Mota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-salvador-mota | <p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 42.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i terrat. Es tracta d’un disseny habitual de casa d’una crugia en el context de l'eixample vuitcentista, on predomina l’estètica de l'eclecticisme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, de decoració molt senzilla: falses pilastres decoratives a la planta baixa marcant l'eix central i els laterals de la façana, on s’obre el portal d’entrada i un gran finestral de ferro forjat, amb la inscripció “S R 1885” i les inicials del propietari, que correspon a la data quan s’acabà de construir la casa per part de Sadurní Rovira Santacana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als pisos, les obertures es van fent més petites a mesura que puja l'alçada. La planta primera i segona presenten balconades amb llosanes amb estries decoratives i baranes de ferro en fosa. Les obertures estan emmarcades amb motllures amb dibuixos inscrits en les llindes. El revestiment de la façana és de plaques decoratives.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Remata amb un fris horitzontal decoratiu de caire floral, on s’obren els respiralls, la cornisa i una balustrada de terra cuita.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-62 | c. Raval, 46 | <p><span><span><span>L’any 1883 es posa en funcionament una nova via de comunicació entre Sant Boi i La Llacuna. L’entrada d’aquesta carretera dins el nucli urbà comporta la necessitat d’adaptar l’amplada dels carrers als nous requisits de mobilitat. Aquesta situació desencadena una transformació urbanística al carrer del Raval, on diverses edificacions es veuen obligades a recular les seves façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta intervenció dona lloc a un vial més espaiós i amb una imatge renovada, reflectint l’esperit de progrés propi de la darreria del segle XIX. El context econòmic favorable —impulsat per l’exportació de vi a mercats europeus afectats per la crisi de la fil·loxera— afavoreix aquestes millores. Dins aquest escenari, emergeixen habitatges prototípics de l’eixample local, com ara les cases d’una sola crugia, representació clara del nou model residencial que s’estenia per la vila. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Manada construir per Sadurní Rovira Santacana. Els Rovira eren coneguts amb el nom de la masia Mota i eren uns dels grans propietaris de Sant Sadurní. L’obra és un projecte del mestre d’obres Pere Buqueras i Rovira, que va obtenir el títol de mestre d'obres entre 1870 i 1871. Col·laborà activament en la gestió del Centre de Mestres d'Obres. Treballà sobretot a Barcelona, però entre 1884 i 1915 va treballar a la vila (POUM </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4242000,1.7833100 | 398332 | 4586563 | 1884 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99173-p1120137.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Pere Buqueras i Rovira (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99243 | Casa Botet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-botet | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa situada en cantonada, entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i terrat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal dona al carrer Raval i presenta una simetria perfecta. A banda i banda, dues bandes verticals en relleu recorren els costats, contrastant amb el revestiment de la resta de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa ha perdut els elements originals i actualment mostra un gran finestral o aparador d’un local comercial. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al primer pis destaca una balconera correguda a tota la façana, amb llosana motllurada, i barana de ferro forjat decorat amb motius florals i geomètrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pisos superiors disminueixen la mida de les obertures a mesura que pugen, atorgant la sensació de lleugeresa. Els balcons del segon i tercer pis s’individualitzen.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Pel que fa a la façana del carrer Josep Anselm Clavé, aquesta <span><span><span><span><span><span>ve definida per les múltiples finestres que s’obren als pisos, així com les entrades conservades amb muntants i llindes de carreus de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08240-119 | c. Raval, 44. | 41.4241700,1.7834100 | 398341 | 4586560 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99243-img7728.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-08-04 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consta amb una adreça errònia: c. Raval, 44. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99708 | Casa del carrer Raval 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-3 | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb planta baixa, ocupada per un local comercial, i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’ús del maó vist utilitzat en la fàbrica i també com a element decoratiu. </span></span></span>La façana és simètrica i senzilla, malgrat el trencament de la reforma de la planta baixa com a local comercial. </p> <p><span><span><span>El primer i segon pis tenen la mateixa distribució, basada en el binomi de balcó i finestra, tot i que les mides de les obertures disminueixen a la segona planta. Les obertures de la planta primera tenen un emmarcat en arc rebaixat, mentre que en la segona planta són en testera. </span></span></span><span><span><span>Els balcons tenen llosa de formigó i baranes amb barrots simples de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està construït per un tancament de maó vist amb la data de '1844' inscrita i emmarcada. Aquest, es recolza en un fris motllurat. </span></span></span></p> | 08240-215 | c. Raval, 3. | <p><span><span><span>Segons el cadastre, la finca va ser reformada totalment l’any 1984.</span></span></span></p> | 41.4239400,1.7851500 | 398486 | 4586532 | 1844 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99708-p1110907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99708-p1110908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99708-p1110909.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99714 | Casa del carrer Raval 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-29 | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa, ocupada per un local comercial, dos pisos i terrat. El coronament està realitzat amb una barana balustrada d’una sola peça i figurativa, que alhora fa les funcions de cornisa, damunt de la franja on s’obren els respiralls.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es caracteritza per la seva simplicitat. La planta baixa està reformada i ocupada per un local comercial. Els pisos superiors es resolen amb la mateixa composició, una finestra i un balcó, amb barana de ferro forjat de barrots simples, amb decoració de volutes. Dues línies discretes de cornisa separen els forjats dels pisos. </span></span></span></p> | 08240-221 | c. Raval, 29. | <p><span><span><span>L’edificació va ser reformada parcialment l’any 1945, i degut a això, la planta baixa va quedar notablement modificada.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.7841600 | 398403 | 4586535 | 1910 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99714-p1110862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99714-p1110863.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99174 | Casa del carrer Raval 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-28 | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010) </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 43</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’una crugia, de planta baixa i dos pisos i terrassa. A la planta baixa hi ha un gran portal rectangular, amb la façana coberta amb aplacats ceràmics. El primer pis destaca un balcó de llosana motllurada que continua amb cornisa horitzontal per la façana, la barana és de ferro forjat. L’obertura del balcó està emmarcada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pis superior (antigues golfes) presenta un finestral tan gran com el portal d’entrada. La terrassa superior queda delimitada per una barana simple ubicada entre pilars.</span></span></span></p> | 08240-63 | c. Raval, 28 | <p><span><span><span>La casa original va ser reformada l'any 1988 per fer habitables les golfes.</span></span></span></p> | 41.4241000,1.7840700 | 398396 | 4586551 | 1988 (reforma) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99174-p1120959.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Javier Ramos Polo i Josep Goday | A la fitxa del Catàleg de patrimoni del POUM consta l'adreça antiga, c. Raval, 30. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.