Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99713 | Casa del carrer Raval 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-24 | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa (ocupada per un local comercial), dos pisos i terrat, separats per frisos motllurats de línies rectes. </span></span></span><span><span><span>La façana és senzilla i semblant en totes dues plantes. La planta baixa ha sofert modificacions posteriors que la diferencien estèticament de les plantes superiors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera i segona planta estan composades per la mateixa estructura de finestra sense marc ni decoracions a l'esquerra, i un balcó amb barana de ferro forjat amb decoració de volutes a la dreta. Tots dos elements, a la planta segona són més petits, accentuant la seva verticalitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està constituït per una barana d’obra, la qual s’assenta damunt un ràfec a mode de fris d’estil clàssic, amb tres nivells esglaonats.</span></span></span></p> | 08240-220 | c. Raval, 24. | <p><span><span><span>L’edificació va ser reformada parcialment l’any 1968, i degut a això, la planta baixa va quedar modificada, desvirtuant la seva aparença regulars.</span></span></span></p> | 41.4240500,1.7842500 | 398411 | 4586546 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99713-p1110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99713-p1110855.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La tipologia constructiva és la mateixa que trobem a la finca veïna número 22. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99302 | Rellotge de sol de cal Mota del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-mota-del-raval | XIX-XX | En pintar la façana s'han tapat els números i les línies horàries. | <p><span><span><span>Actualment només es pot observar l’espai on s’ubica el rellotge, en un muret amb forma semicilíndrica rematat amb una motllura. Es conserva el gnòmon però no es veuen ni línies horàries ni els números.</span></span></span></p> | 08240-169 | c. Raval, 23. | 41.4237800,1.7843900 | 398422 | 4586515 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99302-p1110821.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99712 | Casa del carrer Raval 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-22 | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta baixa (actualment ocupada per un local comercial) i dos pisos. </span></span></span>La façana és senzilla i similar a les dues plantes superiors ja que la composició de la planta baixa està modificada.</p> <p>La planta primera i segona estan composades amb una finestra a l'esquerra sense marc ni decoracions, i un balcó amb barana de ferro forjat amb decoració de volutes a la dreta. El balcó de la planta segona és més petit que el de la primera planta.</p> <p><span><span><span>El ràfec està fet amb filades de maons, que descansen en una sèrie de permòdols amb decoració vegetal, que la fan singular.</span></span></span></p> | 08240-219 | c. Raval, 22. | <p><span><span><span>L’edificació va ser reformada parcialment l’any 1967, quan la planta baixa va quedar notablement modificada, desvirtuant la seva aparença original.</span></span></span></p> | 41.4240500,1.7842500 | 398411 | 4586546 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99712-p1110856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99712-p1110858.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | La tipologia constructiva és la mateixa que trobem a la finca veïna número 24. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99711 | Casa del carrer Raval 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-raval-11 | <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres que sorprèn per la inusual amplada de la façana. Té planta baixa (ocupada per un local comercial), dos pisos i terrat. Destaca la seva verticalitat, i resulta singular també la combinació dels colors a la façana essent les parets de color rosa i la decoració, així com els encoixinats laterals, de color gris. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es configura a partir del portal d’entrada a la planta baixa i els dos balcons dels pisos superiors (el de la segona planta més petit que el de la planta primera). Les dues obertures dels balcons estan emmarcades per un fris amb garlandes i els balcons es caracteritzen per un profús treball amb el ferro forjat, amb decoracions de garlandes i detalls florals</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici remata amb una barana d’obra amb decoració central amb garlanda combinada amb barana de ferro, i dues pilastres als extrems amb pinacles i boles de coronament. Aquest conjunt s’assenta en un fris de motllura clàssica que remata als extrems amb un capitell de secció rectangular i decoració jònica sobre una parella de mènsules.</span></span></span></p> | 08240-218 | c. Raval, 11. | <p><span><span><span>Segons el cadastre, la finca va ser reformada totalment el 2004.</span></span></span></p> | 41.4239300,1.7849400 | 398468 | 4586531 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99711-p1110895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99711-p1110896.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99711-p1110897.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L’edifici destaca per la rica ornamentació a la façana, amb elements que recorden molt l’estil francès Beaux Arts, basat en la simetria, el caràcter historicista i la gran profusió de detalls decoratius, com els baix-relleus, les garlandes i cornises. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 56195 | Cal Tomassonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomassonet | XVIII | Cal Tomassonet és una casa ubicada al carrer Raval del Mig, en el sector sud del nucli urbà d'Olost, dins l'anomenat Raval d'Olost. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions adossada al nord del carrer de manera que queda exempta per tres de les quatre façanes. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'edifici és de planta trapezoïdal ja que es més estreta a l'extrem nord que al sud i està coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i per tant cap al carrer, conté un volum adossat al davant amb els murs arrebossats. Aquest volum conté un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis està dominat per una gran eixida amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A la resta de la façana hi ha tres finestres, dues de les quals, al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord és força estreta i únicament conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana est, situada sobre el marge que separa el carrer de la zona d'horts inferior, conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals emmarcat amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals amb la inscripció 'PeraCampalosell' gravada a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Finalment la façana sud queda totalment adossada a la següent casa del carrer. | 08149-127 | c. Raval del Mig, 3. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9836000,2.0956900 | 425088 | 4648351 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també era coneguda amb el nom de cal Silot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 56196 | L'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-0 | Capbreu de les masies de la parròquia d'Olost. 1446 (inèdit). | XVII-XIX | L'Era és una masia que ha quedat integrada al nucli urbà d'Olost, concretament en el carrer Raval del mig, en l'anomenat Raval d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes, fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un pati tancat ocupat completament per una era enrajolada, tot i que bona part dels rajols estan molt erosionats. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb petites dovelles treballades, una finestra reformada i un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'F.Y. A.R. 1871' a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos balcons també emmarcats amb pedra bisellada i amb base de pedra motllurada i una galeria a l'extrem esquerre formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A nivell de golfes es repeteix la galeria de dues obertures d'arc rebaixat a l'extrem esquerre i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada a la resta. La façana oest, orientada al carrer, conté un cos adossat d'obra vista i planta quadrada que correspon a la cisterna. A la resta s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres balconeres al primer pis, emmarcades amb maó, que s'ha arrebossat imitant la pedra. A la dreta de la façana hi ha un petit mur de maçoneria de pedra que separa el pati de la masia del carrer. Aquest mur conté un carreu treballat amb la inscripció 'F. R. 1866'. La façana nord es troba a un metre escàs de la següent casa del carrer i compta amb nombroses obertures disposades irregularment entre les que hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues amb pedra bisellada i tres finestres emmarcades amb maó a les golfes. La façana est es troba situada sobre el marge que separa el carrer de la zona d'horts inferior. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada actualment tapiat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes, on el parament és d'obra vista, hi ha dues finestres. | 08149-128 | c. Raval del Mig, 11. Nucli urbà d'Olost. Olost | L'Era es troba documentada en un capbreu de masies de la parròquia d'Olost de 1446. | 41.9833000,2.0956500 | 425084 | 4648318 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 85061 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76. | XIX | La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment | Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018. | 08074-14 | c. Raval 7 | Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties. | 41.2082900,1.6714000 | 388614 | 4562731 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 99175 | Habitatges del carrer Raval 39-41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-raval-39-41 | <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 44.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'estructura de la casa del número 39 és l’habitual de les cases històriques del Raval: casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i terrat. I un tercer pis que és producte d’una reforma més moderna. Predomina la profunditat i de l'alçada, enfront d'una façana estreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els elements arquitectònics antics es conserven en els pisos centrals, el primer pis amb una balconera de llosana motllurada i baranes de ferro forjat. Al pis superior els balcons són individuals. Totes les obertures queden emmarcades per motllures en relleu. La casa estava rematada per una cornisa amb ràfec de dents de serra, la qual va recréixer amb el pis superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una placa ceràmica recorda el fet que l’any 1981, durant la primera festa de la fil·loxera, l’acte festiu va començar des d’aquest punt del carrer.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-64 | c. Raval 39-41. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici rehabilitat en el context de la remodelació de les antigues cases del Raval iniciat a finals del segle XX, moltes d'elles centenàries. La casa del número 39, que ja havia estat reformada amb l'addició d'un pis superior, es va conservar mentre el número 41 s'enderrocà durant les obres de 1998 per ampliar la primera, de la mateixa propietat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Josep Goday i Javier Ramos Polo van ser els arquitectes responsables de la remodelació (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4239900,1.7837400 | 398368 | 4586539 | 1998 (obres de rehabilitació i enderrocament del número 41) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99175-p1120126.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Goday i Javier Ramos Polo (arquitectes) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99256 | Casa de comparet del carrer Provença 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-comparet-del-carrer-provenca-12 | <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, d'una crugia. Té planta baixa, pis i terrat. Es tracta d’una casa de comparet, una tipologia constructiva adaptada a les funcions agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d'entrada és d’arc rebaixat i emmarcat amb un revestiment en volum. A sobre, a la planta primera hi ha un balcó de llosana de pedra motllurada i barana de ferro decorada. L’obertura està decorada amb el mateix revestiment que l’emmarca, igual que la finestra cegada del mateix pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una cornisa motllurada dona pas al muret barana de la terrassa.</span></span></span></p> | 08240-132 | c. Provença, 12. | <p><span><span><span>Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></p> | 41.4244200,1.7841000 | 398399 | 4586587 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99256-p1120984.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99257 | Cases del carrer Provença 14 i 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-provenca-14-i-16 | <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Cases entre mitgeres d’una crugia. Tenen planta baixa, pis i terrat. Es tracta de cases de comparets, una tipologia constructiva adaptada a les funcions agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dos portals d'entrades d’arcs escarsers i una porta amb la tarja tapiada actualment. Al primer pis, sobre els portals, hi ha balcons de llosana de pedra motllurada, de cantonades arrodonides, i barana de ferro. Sobre la porta només hi ha una petita finestra. </span></span></span><span><span><span>Totes les obertures presenten motllures decoratives de revestiment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar els motius esgrafiats entorn a les obertures del pis i la franja horitzontal que dona lloc a la cornisa que sustenta la balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un plafó de rajoles ceràmiques disposat a la façana, està decorat amb motius vitivinícoles i amb la inscripció “Cal Manco 1879”.</span></span></span></p> | 08240-133 | c. Provença 14 i 16. | <p><span><span><span>Aquestes cases segueixen el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre la residència i els espais de treball bàsicament de pagesos i menestrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Són immobles adaptats funcionalment a l’activitat agrícola i tenen valor com a tipologia local relacionada amb la cultura el vi del territori.</span></span></span></p> | 41.4244300,1.7840100 | 398391 | 4586588 | 1879 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99257-p1120531.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99246 | Casa Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-moliner | <p><span><span><span><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, coberta de teula àrab. Consta de dues crugies i s’aixeca a l’eixample noucentista. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La composició de la façana és asimètrica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta tres obertures: dos portes d’accés i portal per local comercial, totes les obertures tenen motllures simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La primera planta té un revestiment diferent, que imita carreus disposats a trencajunts. Hi ha una balconera amb barana de barrots simple i les obertures estan motllurades. A les cantonades s’hi disposen unes plaques a manera de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sobre la cornisa, la façana es corona amb elements decoratius noucentistes, com la balustrada i els gerros de coronament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-122 | c. Pi i Margall, 6. | <p><span><span><span><span><span><span>La Casa Moliner, construïda per Francesc Folguera l'any 1933, es troba situada en una zona d'eixample noucentista de Sant Sadurní.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arquitecte Francesc Folguera i Grassi (1891-1960), va realitzar diferents obres el centre històric de la vila, així com el projecte d’ampliació del cementiri (CUBELES, 1991). Les obres fetes a Sant Sadurní formen part de la primera fase del seu exercici professional. Executà les seves obres seguint el corrent noucentista, tot i que al final derivà cap a una estètica racionalista. Formà part del GATCPAC (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4245700,1.7834100 | 398341 | 4586604 | 1933 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99246-p1120150.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Francesc Folguera i Grassi (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 97447 | Can Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de quatre crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en quatre eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta quatre obertures sobre els quatre eixos. L'accés més antic a la casa és de muntants i llinda de pedra, en la qual hi ha la següent inscripció: “Jaume Casanoves 1786”. Al costat hi ha una altra porta. A la part de l'edifici on el revestiment és més modern i llis, s’hi ubica una finestra i un altre portal de factura moderna. Un sòcol amb revestiment rústic conforma una franja horitzontal a tota la façana. Al pis hi trobem quatre finestres amb ampits de pedra motllurada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta irregulars, llates i rajols ceràmics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Al costat dret de l'edifici, s’hi adossa un annex d’una sola planta amb portal emmarcat en pedra.</span></span></span></span></span></p> | 08283-102 | c. Nou, 79 | <p><span><span><span>Casa de la família Casadevall. </span></span></span><span><span><span>Edifici del segle XVIII, el més ben conservat del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal porta inscrita la data de 1786 i el nom de la persona que la va fer construir, Jaume Casanoves. Era la darrera casa del poble (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8439500,2.2271700 | 435840 | 4632739 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97447-p1090332.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició austera juntament amb el revestiment original i els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97446 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-7 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dos crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i pis. La façana guarda una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta dos portals, el d’accés a la casa, amb muntants i llinda de pedra amb la inscripció “1791”. L’altre portal actualment és el garatge. Un sòcol amb revestiment diferent conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Al pis hi trobem dues finestres amb ampits de pedra motllurada. La part superior de la façana queda tancada amb barbacana amb colls de fusta i entrebigat arrebossat.</span></span></span></span></span></p> | 08283-101 | c. Nou, 77 | <p><span><span><span>Casa de la família Baulenas. Edifici del segle XVIII, un dels més ben conservats del carrer en el seu estat primigeni. La llinda del portal té inscrita la data de 1791 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8440600,2.2272000 | 435842 | 4632751 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97446-p1090336.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d’Anna Rovira, la composició de l’immoble, atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), i té elements originals que doten caràcter històric el paisatge urbà. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97445 | Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cinto-3 | <p><span><span><span lang='CA'><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical. A la planta baixa hi ha un únic portal amb arc rebaixat i sòcol d’aplacats que cobreix tota la part baixa de la façana. </span></span></span><span><span><span>El primer pis presenta balcó amb llosana amb perfil motllurat i barana amb barrots de forja i motius geomètrics.</span></span></span></p> | 08283-100 | c. Nou, 75 | 41.8441100,2.2272200 | 435844 | 4632757 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97445-p1090339.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de la casa atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix canvis destacats. El període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2013). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 97444 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-15 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana és de composició asimètrica, dividida en tres eixos no equidistants, dos més junts i un més separat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa presenta tres obertures situades als eixos de la composició: un portal d’accés principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra, al costat del qual hi ha una petita finestra. A l’eix de composició més allunyat, un altre portal, emmarcat per brancals de pedra alineada. Un sòcol d’aplacats conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span>Al primer pis les finestres són iguals, amb ampit, brancals i llinda de pedra, mentre que al segon pis les finestres són més petites sense emmarcaments. <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls irregulars i llates de fusta, amb rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08283-99 | c. Nou, 72 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa de la família Bigas. Edificada al final del segle </span></span></span><span lang='CA'><span><span>XVIII</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, amb reformes posteriors </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8439500,2.2273300 | 435853 | 4632739 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97444-p1090344.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Aquest edifici també ha rebut el nom de ca l’Hermano.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97443 | Can Roig Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-felip | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | S'aprecia una degradació incipient en el revestiment i les canalitzacions de l'immoble. Els portals d'accés s'han tapiat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de dues crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició asimètrica, dividida en dos eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa els portals estan tapiats, un presenta arc rebaixat i muntants de pedra, l’altre ha quedat parcialment tancat pel sòcol d’aplacats que conforma una franja horitzontal a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres de mides desiguals. La part superior queda tancada amb barbacana de poca volada amb colls i llates de fusta i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08283-98 | c. Nou, 59 | 41.8448700,2.2277500 | 435889 | 4632841 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97443-p1090347.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97442 | Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-joana | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres de tres crugies amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos. La façana mostra una composició simètrica imperfecta, dividida en tres eixos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal es troba al centre de la planta baixa, que presenta porta i finestra emmarcada en pedra i amb una llinda amb la inscripció “1798”. Als costat de l’entrada central, hi ha un portal i una finestra a cada banda que escapen dels eixos de simetria. Un revestiment diferent remarca un sòcol a tota la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Als pisos totes les obertures són finestres, més grans i emmarcades en pedra al primer pis, i més petites i desiguals, a la segona planta.</span></span></span></span></span> <span><span><span><span><span lang='CA'>La part superior queda tancada amb barbacana de colls de fusta irregulars amb llates i rajol ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08283-97 | c. Nou, 55 | <p><span><span><span>Casa de la família Aregall. Edifici del segle XVIII. La inscripció de la llinda del portal du la data de 1798 (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8449200,2.2274800 | 435866 | 4632847 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97442-p1090350.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | La casa també ha estat coneguda com a can Pere del Molí.Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició austera de l’immoble, juntament amb els elements de pedra li atorga un valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) sobretot d’autenticitat i pes històric. És una tipologia molt representativa del s. XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97107 | Conjunt de cases del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p> | 08283-52 | c. Nou, 4-6-8 | <p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8469400,2.2280800 | 435918 | 4633070 | 1928/1933 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 97486 | Can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2 | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-103 | c. Nou, 27 | <p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8458100,2.2278300 | 435896 | 4632945 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97139 | Can Baulenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Deteriorament visible de la façana. | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-60 | c. Nou, 23 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8459100,2.2278700 | 435900 | 4632956 | 1790 | 08283 | Tona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 97108 | Can Serramontmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serramontmany | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. La teulada presenta dos nivells de construcció, definint dos cossos que podrien correspondre a dos moments constructius diferents, o a dues finques separades en origen. Aquest fet provoca la manca de simetria a la façana, tot i la seva simplicitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures del primer pis són finestres de formes simples, i es disposen en línia, cadascuna d’elles, amb les obertures de la planta baixa, que corresponen a les portes d’entrada a l’edifici. Una d’elles, és l'accés a un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La capa de morter i pintura que revesteix la façana tapa l’existència de brancals de pedra a les obertures, i fins i tot impedeix que es visualitzi una inscripció damunt la porta d’entrada al local que denota la seva antiguitat: “[Pui] g xoriguer”, amb la data de 1789.</span></span></span></span></span></span></p> | 08283-53 | c. Nou, 21 | <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, i la plaça de l’Hostal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, Tona tenia gairebé un centenar de cases que conformaven el nucli urbà, amb famílies que es dedicaven als oficis artesanals i a l’agricultura (LLEOPART, A: 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La construcció en qüestió, datada l’any 1789, correspon a aquest moment d’incipient creixement urbà. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.8460700,2.2279700 | 435908 | 4632974 | 1789 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-671.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97108-672.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva (l’austeritat i la presència, encara que mig maquillada, de brancals i llinda de pedra) podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins el XVIII, ja que segueix una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 85160 | C. Nou 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-7 | XX | L'habitatge del carrer Nou 7 s'emplaça al límit occidental del cas històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici a tres vents, compost per una casa unifamiliar de planta baixa, primer pis i terrassa superior i un gran pati amb entrada de vehicles que fa cantonada entre el carrer Nou i el carrer del Raval del Torrent. La façana principal, que dona al carrer Nou, té una planta baixa amb un portal amb arc escarser de fusta i vidre i dues finestres de les mateixes proporcions amb reixa de ferro. La primera planta compta amb un balcó de ferro sobre la porta d'accés, que té una obertura quadrangular flanquejada per dues finestres amb persiana. Per últim, per sobre el ràfec, hi ha una barana d'obra que cobreix una terrassa plana a la que s'accedeix per un petit tram construït que cobreix les escales. Corona aquesta edificació un penell en forma de gall. En el lateral de la façana, que toca cap el carrer del Raval del Torrent, hi ha un gran pati amb entrada de vehicles. | 08074-113 | c. Nou 7 | 41.2089900,1.6730700 | 388755 | 4562806 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85160-foto-08074-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 94791 | Edifici c. Nou 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-37 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta irregular, la façana que afronta al carrer és angular, mostrant com dos frontals, un alineat al carrer i l’altre transversal, obrint la porta a un reduït pati. La casa és de planta baixa, planta pis i planta sota coberta; té coberta de teula àrab a diferents vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de planta baixa i planta primera són de llinda planta monolítica i muntants de carreus, tots ben tallats i polits. A la planta baixa hi ha dues obertures, la que dona al pati sembla correspondre a una finestra modificada en porta. A la planta primera, hi ha una finestra sobre la porta d’entrada, amb ampit també de pedra tallada, i a la façana del costat, l’obertura dona a un balcó de volada i baranes de ferro. Les obertures del darrer nivell són senzilles finestretes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la confluència dels dos plans de façana hi ha una gran cantonera de carreus de pedra vistos, disposats en cadena. La resta de la superfície és arrebossada i acabat pintat. </span></span></span></p> | 08131-107 | c. Nou 37 | <p><span><span><span>Aquest edifici podria correspondre a una construcció del segle XVIII amb reformes posteriors. La configuració de l’edifici sobre la parcel·la mostra una alineació irregular amb el carrer i la casa del costat sud, fet que pot respondre a una ocupació prèvia a la configuració urbanística d’aquest extrem del carrer. </span></span></span></p> | 42.1079488,2.2099502 | 434680 | 4662064 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260299.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260298.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94791-p8260300.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 94790 | Edifici c. Nou 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-c-nou-31 | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Edifici situat al cap del carrer, fent que tingui tres façanes i una paret mitgera. L’immoble és de planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat a la façana sud, aquest conforma un garatge i altres espais, i una terrassa a planta primera. En alçat està estructura en planta baixa, un pis i planta sota coberta. La teulada és a dues aigües, de teula àrab amb el carener disposat en paral·lel a l’eix del carrer, amb ràfec de rajols sobre travessers de fusta i recolzats en senzills caps de biga de fusta. L’edifici compta amb pati posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, la que afronta al Carrer Nou, compta amb dues obertures per planta col·locades alineades verticalment; excepte a la planta baixa, on hi ha una tercera obertura corresponent a la porta d’accés a l’interior, de configuració moderna i definint una simple obertura rectangular. Les altres dues obertures de planta baixa i les dues de la primera són de llinda plana monolítica i muntants de carreus ben tallats i polits, i amb els angles interiors treballats amb motllura i, en un cas, tallats al biaix. A planta baixa hi ha una obertura amb una amplada molt més gran que la resta, sembla que pot correspondre a l’antiga porta d’entrada avui convertida en finestra (substituint-la per la que es va obrir contemporàniament al costat esquerre). A la llinda d’aquesta obertura hi ha gravada una inscripció, EUDALT, una data del segle XVIII no del tot llegible i enmig una creu patent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, l’obertura de l’esquerra és un balcó ampitador, sense voladís. La finestra de la dreta, tant de la planta baixa com de la primer tenen ampit, la del pis amb motllura amb un acabat decoratiu més elaborat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de la cantonada és d’acabat senzill, sense elements arquitectònics visibles a obertures; compta amb el terrat de planta primera i un balcó al segon pis, tots dos amb baranes metàl·liques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc.</span></span></span></p> | 08131-106 | c. Nou 31 | <p><span><span><span>Aquest edifici degué bastir-se al segle XVIII, segons s’indica en una llinda d’una de les seves obertures. L’edifici esdevé una exemple de construcció civil, segurament d’una casa menestral edificada en un període de creixement important del nucli.</span></span></span></p> | 42.1084513,2.2100846 | 434692 | 4662119 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94790-p8260309.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 85095 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-21 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. BROTONS, x.. PINEDA, A., VIDAL, J .. Els carrers de Cubelles. Vilanova i la Geltrú, 1997, p. 27 CASTELLANO, A.: L'Evolució urbana de la vila de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10, Barcelona 1998, p.56. | XX | El cementiri municipal de Cubelles té una estructura de tendència rectangular formada per tres cossos, separats per portals, que tenen planta aproximadament quadrada. Té una extensió de prop de 5000m2, sent el cos septentrional el més gran, de quasi 2500m2. Tot el conjunt està arrebossat i pintat de color blanc. Tot i que els tres cossos tenen accessos independents des del carrer Mossèn Miquel Cortí, el principal és del cos septentrional, flanquejat en un dels costats per unes grans lletres negres on hi diu 'Cementiri Muncipal' junt amb l'escut de la vila. S'accedeix a un recinte d'espai central amb nombroses criptes familiars, envoltades de pins i xiprers principalment. Els nínxols es troben a totes les parets d'aquest espai, assolint fins a 4 alçades d'obertura quadrangular, amb teulades amb inclinació vers l'interior del recinte, de teula àrab. L'accés al cos central, que és el més antic, porta a un àmbit presidit per sis criptes, separades per pins i xiprers, entre les que destaca la de la família de José Andreu Laserre (Charlie Rivel), amb una basament quadrangular de marbre vermellós, coronat per una escultura en forma de cub buit. A la resta de parets d'aquest àmbit hi trobem nínxols que assoleixen 3 alçades d'obertura en arc de punt rodó i tenen el mateix tipus de coberta que hem esmentat pel primer cos. El darrer i més meridional és el més petit de tots tres cossos, té les mateixes característiques que els anteriors, amb la diferència que l'espai central es troba presidit per una olivera i una palmera. Recentment, durant el mes de març de l'any 2019, es dugueren a terme obres per ampliar el cementiri amb 24 nous nínxols. | 08074-48 | c. Mossèn Miquel Cortí | L'antic cementiri es trobava a tocar de l'església de Santa Maria des del segle XVIII i hi va romandre aproximadament dos segles fins que, l'any 1906, fou construït el nou cementiri a la localització actual | 41.2137900,1.6730900 | 388765 | 4563339 | 1906 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85095-foto-08074-48-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 98851 | Torre de la font del Mingo / Torre de les Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-mingo-torre-de-les-aigues | <p><span><span><span>BERMÚDEZ, Xavier (2006). Estudi històrico-arqueològic de la Torre de la Font del Mingo –o Torre de les Aigües- (Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, Pere et al. (1971). Els castells catalans, Vol. III. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. p. 764.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>COSTA, Montserrat (1995). “Fortificació de la vila de Sant Sadurní d’Anoia durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)”. Miscel·lània penedesenca, vol. 19, pp. 39-56.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 1. </span></span></span></p> | XIX | Restaurada l’any 2008. | <p><span><span><span><span>La Torre de la font del Mingo és de planta octogonal, té uns 11,5 metres d’alçada i uns 5 metres d’amplada. Segons la descripció original del projecte, el mur té un gruix de 5 pams (uns 104 cm), que a la base s'eixampla fins a 7 pams (uns 167 cm). Una cornisa divideix la torre, el bloc principal a la part inferior i un cos que la corona amb una terrassa, amb setze merlets defensius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com es va poder comprovar a l’estudi arqueològic realitzar l’any 2006, l’aparell constructiu present a tot el cos de la torre és de tipus irregular, constituït per blocs de pedra sorrenca grans i mitjans, sense escairar, falcats amb fragments de rajoles i teules i lligats entre si amb morter de calç. Actualment es pot veure el morter aplicat en la restauració dels anys 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara externa, la línia de façana només està trencada pels elements de defensa, concretament una línia d’espitlleres a mig cos, emmarcades amb maons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Destaca en un dels seus laterals una torreta de guaita o garita amb espitlleres, de planta semicircular coberta amb volta semiesfèrica i parament de maó. A la cara nord la porta original de mig punt emmarcada en maons disposat en sardinell. A aquesta cara se li adossa un mur amb l’obertura d’una porta que actualment serveix d'accés, i que es devia obrir quan la torre ja no tenia funcions defensives. El mateix raonament serviria per explicar l’obertura d’una altra porta a la cara est, de forma rectangular i emmarcada en maó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’estudi arqueològic, l’edifici original constava de tres plantes sota cobert i un quart nivell a la intempèrie. Cal tenir en compte que quan la torre va perdre la seva funció defensiva es convertí en dipòsit d’aigua de la font que hi ha als seus peus.</span></span></span></span></p> | 08240-1 | c. Mossèn Cinto Verdaguer, 5 | <p><span><span><span>La torre és el darrer testimoni que resta de la segona muralla de la vila. El primer recinte </span></span></span><span><span><span>emmurallat arribava fins a l'extrem del carrer Cavallers, actual carrer del Dr. Escayola, però la vila va continuar creixent fora muralla conformant el Raval i el carrer Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció de la torre es contextualitza en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). El naixement de la causa carlina fou conseqüència de la mort l’any 1833, sense descendència masculina, del rei Ferran VII. Hi havia dues possibles alternatives successòries: d’una banda Isabel, filla del monarca; de l’altra Carles Maria Isidre, germà de Ferran. Per decisió del monarca prèvia a la seva mort, hauria de ser Isabel qui el succeís, però a l’hora de prestar jurament a la nova Isabel II, Carles Maria Isidre –conegut pels seus partidaris com a Carles V- s’hi va negar. </span></span></span><span><span><span>Així va començar un conflicte en què els principals períodes bèl·lics es van donar en les anomenades Guerres Carlines: la Primera Guerra Carlina (1833-1840), la Segona Guerra Carlina (1846-1849), i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera etapa bèl·lica per a la causa carlina es va donar amb la proclamació de la Revolució de “la Gloriosa” (1868), que implicà l’expulsió del tron d’Isabel II i la implantació d’un sistema parlamentari democràtic amb sufragi universal masculí. L’anomenat Carles VII, descendent de Carles Maria Isidre i aspirant de torn a la Corona, hi veié l’oportunitat idònia. Tot i que els carlins van concórrer com a partit a les eleccions i obtenir un bon resultat, a la primavera de 1872 van abandonar la lluita democràtica per tornar a declarar la guerra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El gener de 1873 els carlins exigeixen el cobrament (les contribucions) als veïns de Sant Sadurní d’Anoia, i el juliol, la ciutat d’Igualada és ocupada pels carlins. Per aquest motiu es reuneixen I‘Ajuntament i la Junta de Defensa i decideixen, davant d'aquests esdeveniments, que cal fer obres de fortificació, urgentment, ja que, per altra banda, I'Estat Major obligava els pobles a fortificar-se. L'Ajuntament explica que no té diners, ja que havia esgotat els recursos en anteriors fortificacions i que el què calia era fer un préstec mitjançant un repartiment entre veïns, els quals seran dividits en diverses classes o categories segons la seva disponibilitat econòmica (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests fet s’emmarquen en el període de vigència de la Primera República espanyola (1873-1874).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les tasques de fortificació de la vila es van dur a terme en tres fases diferents: fins al 3/8/1873, del 3/8/1873 al 9/11/1873 i del 26/12/1873 fins març de 1874. El desenvolupament de les obres generà una quantitat notable de documentació, que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Aquesta documentació aporta dades molt detallades relatives, especialment, als materials de construcció. Els materials principals foren pedra cana, rajols, calç, bigues de fusta i teules. Per la seva composició es dedueixen els factors que es van prioritzar en l’edificació: consistència, fàcil aprovisionament i rapidesa en la construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La vila queda closa per panys de muralla que es construïren seguint per darrere els patis de les cases que donaven els afores, al camp i a les vinyes, tancant fins i tot la sortida d'alguns carrers. A més a més, es reforça la seva protecció amb la construcció d'un bon nombre d'espitlleres, i la construcció de garites, forts o tambors, on hi van col·locar canons (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel març de 1874 els carlins envaeixen la vila, cobren impostos i canvien els responsables de l’Ajuntament. També ordenen enderrocar les fortificacions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel novembre d'aquell mateix any l’exèrcit restitueix I'ajuntament, i es torna a construir allò que havia estat enderrocat en temps del govern carlí a la vila. És en aquest moment que es va construir la torre o fortí que es conserva avui, tal com mostra la documentació que es conserva a l'Arxiu Municipal: </span></span></span></p> <p><span><span><span>(Reg. 332 doc. 6) Ofici del comandant capità d'enginyers Estanislao Duguisa, 5-12-1874: “<em>constituyendo parte del proyecto de defensa de esta población el establecimiento de una torre para fuseleria, con foso y de 5 mt. de diámetro interior, en la meseta del cerro lindante a esta localidad, sobre la derecha del camino que viene de Villafranca, cuyo terreno es propiedad de Francisco Asís Formosa ... pase el oportuno aviso a su dueño</em>”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(doc. 18.16.4) Pressupost del contractista Sr. Turó: '</span></span></span><span><span><span><em>Per construir torre bateria 56 pams d'altura per 12,5 d'ampla que formen 88canes a 93 rals cana, 81 84 rs; per 8 canes 81 cent. paret de 7 pams d'espessor que és la que constitueix el sòcol 145 rals cana 1277 rs; per 17 canes paret de 5 pams d'espessor que és el que forma el massís de la torre a 104 rals cana,1768 rs</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A</span></span></span>questa torre no seguia l’alineació de la muralla o mur que tancava la vila, sinó que va fer-se com a protecció fora dels murs, en el serral d'en Formosa, propietari que va cedir els terrenys a condició que un cop fos innecessària es retornés els terrenys a la propietat o s'abonés un pagament per l'expropiació (COSTA, 1995).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal remarcar, que va ser dissenyada pels enginyers de l'exèrcit i és l'única de planta octogonal, ja que la resta són de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un cop va perdre la seva funció defensiva, es convertí en dipòsit d'aigua per a la font que hi ha als seus peus i que li dóna nom: la font d'en Mingo.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XXI, l’edifici de propietat municipal amenaçava ruïna. L’any 2008, el consistori va aprovar per unanimitat un conveni urbanístic entre l’Ajuntament i la Comunitat Mina i Aigües de La Salut, segons el qual l’empresa que gestiona l’abastament d’aigua potable a Sant Sadurní assumia el cost de l’execució de les obres de restauració de la Torre de les Aigües, que s’elevava a 95.165 €. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de restauració de la Torre de les Aigües, va ser redactat, per Ozcáriz-Lindstrom Arquitectes i preveia: la consolidació de l’estructura; la reconstrucció del terrat; l’obertura d’espitlleres i orificis de capçals de bigues; la restauració de les façanes i dels paraments interiors; la instal·lació de trepa, escales d’accés, portes i reixes; l’adequació de l’entorn, i la seva il·luminació.</span></span></span></p> | 41.4241800,1.7829600 | 398303 | 4586561 | 1874 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98851-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2025-11-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 98861 | Casa del carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mossen-cinto-verdaguer-11 | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 45. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener perpendicular a la façana. És d'una sola crugia, amb planta baixa, pis i soterrani. La façana és asimètrica, presenta sòcol de plaques de pedra quadrada a la base, hi ha dos portals de factura moderna, de mides diferents, són d'arc de mig punt, i estan recoberts amb plaques de pedra imitant dovelles. L’entrada petita té enmig de l’arc la data inscrita de '1935', mentre que la gran té un escut heràldic relacionat amb una marca de cava (Gibasch).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior l’únic element rellevant és un senzill balcó. Destaquen els relleus en forma de ventall en el coronament i sobre els portals, que queden descentrats en relació a les noves portes. El capcer presenta relleu amb formes motllurades concèntriques rectangulars.</span></span></span></p> | 08240-9 | c. Mossèn Cinto Verdaguer, 11 | <p><span><span><span>L’any 1935, data que consta en un dels portals d’entrada, el Raval ja és una zona consolidada i la vila comença a créixer cap els eixamples de la zona nord. D'aquest moment seria l'estructura de planta baixa i pis, i els relleus que decoren la façana i el coronament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1993 la casa es transforma en cava. La reforma consistí en cobrir el pati interior i eixamplar els soterranis per instal·lar-hi les caves. És el moment també en que es reformà el seu aspecte exterior obrint un portal nou i eixamplant l'existent, segons el projecte de Jordi Esteve Llopart (POUM, 2010).</span></span></span></p> | 41.4242100,1.7828000 | 398290 | 4586565 | 1935 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98861-casa-c-mossen-cinto-verdaguer-113.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-22 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Ros i Ros (arquitecte), Jordi Esteve Llopart (reforma i ampliació). | La decoració descrita de la façana no apareix en el projecte original de l’arquitecte Josep Ros i Ros, en canvi, sí que havia previst un coronament i un balcó més elaborats. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 99203 | Masia principal de caves Marquès de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-principal-de-caves-marques-de-monistrol | <p><span><span><span><span><span><span>FORNS, Maria i FORNS Lluís (1973). Breu estudi sobre les masies de l’entorn de Sant Sadurní d’Anoia. Impressió: Tipografia Empòrium SA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII -XXI | <p><span><span><span><span><span><span>La masia es compon de dos cossos adossats diferents, es troba situada en un nucli de construccions populars i naus de producció de cava, en un context rural. Consta de planta baixa, un pis i golfes. En tots dos edificis, les teulades són a dues vessants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal es presenta en dos plànols diferents, que no es van construir simultàniament. S’observa el portal dovellat d’arc de mig punt, al costat el parament de mur de pedra irregular, fet que contrasta amb les cantoneres, el pany de paret descobert de l’altre cos, o els emmarcament de les finestres, de blocs de pedra regular i ben escairada. Les obertures es disposen simètricament al cos sud i probablement estan alterades al cos nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior trobem portals de pedra, arcades, pertanyents a diferents moments històrics de l’evolució de la masia, juntament a obra moderna, com voltes de maó de pla. L’edifici es comunica amb una de les naus utilitzades com a celler.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-83 | c. Monistrol d'Anoia, s/n, 08770 Monistrol d'Anoia | <p><span><span><span><span><span><span>Situada al petit nucli de Monistrol d'Anoia, és una masia d'origen antic, reformada als segles XVIII, XIX i XX. La Masia Monistrol va néixer, com el seu nom indica, d’un històric monestir, documentat en manuscrits del segle XII, tot i que es diu que podria haver traces més antigues.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les caves de vins marquès de Monistrol es van fundar l'any 1882. El marquesat de Monistrol havia estat creat l'any 1795 per distingir la família Dusai, que ostentava la senyoria del lloc. El matrimoni de Francesca Dusai i Fivaller amb Joaquín Escrivá de Romaní i Taverner va fer que el marquesat passés a aquesta família noble d'origen valencià.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L&M Arquitectos van reformar el conjunt entre l’any 2001 i 2006. La porxada que hi havia davant del portal d’entrada va ser enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4473600,1.7860000 | 398593 | 4589131 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99203-p1120632.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | L&M Arquitectos (reformes 2001-2006) | Actualment, el nom de les caves és Marquès de la Concòrdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99204 | Església de Santa Maria de Monistrol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-monistrol | <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 65.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Església d'una nau de planta rectangular amb capelles laterals, capçalera recta, volta de canó i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana principal, arrebossada, s’obre un portal de mig punt dovellat amb brancals de carreus i a sobre un ull de bou. La façana oposada, darrera de l’absis, és de parament de pedra irregular lligada amb morter. A la part superior s’obre un òcul emmarcat de maons i el coronament és de forma mixtilínia. En aquest cos s’adossa un un altre més baix amb una finestra d'arc apuntat amb emmarcament de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El campanar és de planta quadrangular amb una obertura d'arc de mig punt decorat amb maons disposats a sardinell a tres de les cares i a una porta a la façana de migdia. Destaca el rellotge també amb un arc a sardinell, tot rematat a la part superior per una cornisa de maons.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església queda enmig de vàries construccions adossades, entre ella la sagristia, que dificulten la interpretació de l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-84 | c. Monistrol d'Anoia, 37, 08770 Monistrol d'Anoia | <p><span><span><span><span><span><span>Segons la informació del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, l’actual església es va construir l’any 1900 i al seu voltant s’edificaren alguns habitatges.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres notes de l’existència d’un nucli poblacional a la zona estan datades l’any 917 i l’església de Santa Maria de Monistrol d'Anoia s’esmenta per primer cop l’any 986 com a possessió de Sant Cugat del Vallès, dins del terme del castell de Subirats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En la confirmació dels béns de Sant Cugat que féu el papa Silvestre II el 1002 es puntualitza que hi havia una 'cel·la dedicada a santa Maria i a sant Joan'. Segurament va perdre la condició de monestir al llarg del segle XI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1476 passà al domini de Sant Jeroni de la Vall d’Hebró, més tard a diverses famílies catalanes, fins a arribar a mans de l’Escrivà de Romaní. L’any 1503, essent parròquia independent, fou annexada a Sant Sadurní de Subirats, de la que se segregà l’any 1633. En època moderna fou de la senyoria dels Dusai, els quals obtingueren el 1795 el marquesat de Monistrol d'Anoia. El 1820 va ser incorporat a Sant Sadurní d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1857 l'església de Santa Maria de Monistrol fou erigida en parròquia.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4476200,1.7857600 | 398574 | 4589161 | 1900 (temple actual) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99204-p1120676.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-08-21 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 80013 | Cal Comadran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-comadran | La Tosca (1991); Moià d'ahir i avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. | XX | Consolidar i intervenir a la xemeneia de l'antiga fàbrica que resta com arqueologia industrial. | Fàbrica tèxtil de mitjans dels anys 50 caracteritzada pel sostre de dents de serra que permetia molt bona il·luminació. L'accés és per la seva façana nord que dona a un pati on es troba la sala de màquines, a la dreta està l'accés per recepció als vestidors dels treballadors, i a les grans sales on es trobaven les màquines. Al segon pis es trobaven les oficines on el Sr. Comadran i treballadors tenien els seus despatxos. En el del Sr. Comadran encara es pot veure la caixa forta lògicament oberta i saquejada. La fàbrica ha estat molts anys abandonada i ha patit els atacs vàndals. En una dependència al costat dels despatxos es trobava el taller-laboratori on es realitzaven mostres i proves de tints. Des d'una porta colindant s'accedeix a la zona on habitava la família propietària de la fàbrica. Encara es poden veure restes de la cuina amb una cuina econòmica, els dormitoris i el saló. | 08138-126 | c. Mn. Josep Passerissa | Al 1925 Josep Comadran posa 10 telers en companyia de Tèxtil Pañeria SA. L'any 1939 canvia de nom pel de Feliu Comadran i Cia. i en 1956 s'inaugura la fàbrica del Comadran. Comença amb una plantilla fixa de 200 treballadors. En aquesta fàbrica es recoloquen bona part de la plantilla d'una altra fàbrica, el Vapor, que tanca temporalment. Al 1976 mor el seu propietari, que estava assistint a una crisi tèxtil que arribarà a afectar el seu negoci. El 24 de maig de 1977 la fàbrica es tanca i 250 persones es queden al carrer. Un percentatge alt de Moià es queda a l'atur. | 41.8064300,2.0960200 | 424908 | 4628680 | 1956 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80013-foto-08138-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80013-foto-08138-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | En els darrers anys s'ha enderrocat part de la fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 98857 | Casa del carrer Mn. Fontanilles, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mn-fontanilles-8 | <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 36. </span></span></span></p> | XIX-XX | El revestiment de la façana presenta humitats. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’una sola crugia amb planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana presenta dos eixos verticals simètrics. L’eix principal ve determinat pel portal d'entrada i dos balcons, i el secundari per les finestres, de les quals la dels pisos superiors estan cegades. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la seva mida a mesura que puja cada planta, al igual que la llosa dels balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa de la façana té un sòcol de morter que la cobreix horitzontalment. El portal té dos graons de pedra per accedir-hi, presenta arc rebaixat i està emmarcat, a la dreta destaca un finestral també emmarcat amb reixa de forja de fossa molt vistosa, dividida per obrir-se parcialment. El seu entorn està decorat amb peces de laminats de cinta amb formes geomètriques ornamentals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els balcons dels pisos tenen les obertures emmarcades, llosanes de pedra i baranes de fossa amb motius treballats, entre que les finestres dels costats, emmarcades i cegades. L’arrebossat és comú a tot el frontis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana es tanca amb una cornisa motllurada que sustenta un capcer rectangular.</span></span></span></p> | 08240-5 | c. Mn. Fontanilles, 8 | <p><span><span><span>Segons els censos del XIX, la majoria dels habitants del barri de l’Església són pagesos, alguns amb petites propietats, però la majoria rabassaires o jornalers. Moltes d'aquestes cases tenien un pati darrera on hi havia el corral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’immoble és una obra popular amb un disseny interior en el qual, la porta donava accés a un vestíbul on una escala permetia accedir a l’habitatge de la planta superior, mentre la planta baixa es reservava al celler. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1909 es fa una reforma de la façana convertint les finestres en balcons i engrandint la finestra per donar-li més rellevància (POUM,2010).</span></span></span></span></p> | 41.4247500,1.7891100 | 398818 | 4586618 | 1909 (reforma) | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/98857-fontanilles3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-22 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99715 | Casa del carrer Fontanilles 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-fontanilles-12 | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb teulada a una vessant, de planta baixa i dos pisos rematats amb cornisa motllurada sota teulada. </span></span></span><span><span><span>Es caracteritza per la simetria i l’eix vertical que organitza la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està ordenada a partir d'un eix vertical format pel portal d’entrada, de fusteria, vidre i ferro forjat, i els dos balcons dels pisos superiors, de llosana i barana amb ferro forjat treballat. El balcó del pis superior és més petit que de la planta primera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon eix vertical el constitueixen les dues finestres de la dreta. A la planta baixa hi ha un gran finestral amb una reixa de ferro forjat treballat amb barrots recargolats i motius florals. Al primer pis hi ha una petita finestra a l’alçada del balcó principal, probablement moderna, sense ornamentacions. </span></span></span></p> | 08240-222 | c. Mn. Fontanilles, 12. | <p><span><span><span>Al cadastre consta una reforma mitja l'any 1980.</span></span></span></p> | 41.4247600,1.7892500 | 398830 | 4586619 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99715-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99715-p1100745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99715-p1100749.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99168 | Casa del carrer Campanar / Marc Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-campanar-marc-mir | <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 37.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>L'edifici, situat en una cantonada, presenta una teulada amb el carener paral·lel al carrer Marc Mir. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A la façana del carrer Marc Mir, es poden observar diverses obertures tapiades. L'habitatge està organitzat en dues crugies, cadascuna amb un eix de simetria propi, amb portals en la planta baixa i un petit balcó en la primera planta. A les golfes s'han obert finestretes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’altra façana es troba l’actual porta d’entrada. Aquesta façana, de composició asimètrica i amb un capcer esglaonat, presenta diverses finestres desiguals protegides amb reixes a la planta baixa. Al primer pis, hi ha tres balcons amb baranes de forja, mentre que al nivell de les golfes es repeteixen les finestretes.</span></span></span></span></p> | 08240-57 | c. Marc Mir,5 amb c. del Campanar, 42 | <p><span><span><span>L'any 1885, Francesc Llopart sol·licita permís per edificar una casa a la cantonada del carrer Campanar amb un vial encara en projecte, que més tard rebria el nom de Marc Mir, en honor al propietari dels terrenys. L'obertura del carrer Diputació impulsa l'interès per aquesta zona i accentua la pressió urbanística, fet que porta Marc Mir a urbanitzar una nova part de les seves propietats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el temps, la casa de Francesc Llopart experimentà diverses ampliacions. L'any 1901 s'autoritza la construcció d'un segon pis i el 1923, Josep Llopart afegeix un celler a banda i banda de l'edifici, tot i que actualment ja no es conserva (POUM, 2010).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els trencaaigües modernistes dibuixats per Iranzo al projecte, van ser substituïts per una decoració pictòrica ara gairebé desapareguda per l'estat de degradació de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arquitecte Ubald Iranzo era barceloní i va obtenir el títol l’any 1879. L’any 1889 era arquitecte municipal de Sant Sadurní. Anys més tard seria el cap de secció de l’Oficina d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona. Fou un dels arquitectes més actius de Sant Sadurní a finals del segle XIX (CUBELES, 1991).</span></span></span></span></span></p> | 41.4241200,1.7885500 | 398770 | 4586548 | 1885 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99168-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-25 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Ubald Iranzo i Eiras | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99719 | Edifici Marc Mir 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-marc-mir-3 | XX | <p><span><span><span>Edifici que fa cantonada amb façana als carrers Marc Mir, on s’encara la façana principal, i el carrer del Campanar. La teulada té el carener perpendicular al carrer Marc Mir. </span></span></span><span><span><span><span>L'edifici consta de </span>planta baixa (ocupada en gran part per un local comercial) i tres pisos. El local comercial té dos accessos, un per cada façana. </span></span></span></p> <p>El frontis cap al carrer Marc Mir distribueix simètricament les obertures, seguint un eix vertical, excepte les de la planta baixa, on s’ubica el portal d’accés a l’establiment comercial i la porta dels pisos. <span><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres idèntiques, rectangulars, emmarcades. A la primera planta, una faixa horitzontal separa els baixos del balcó central, de llosa amb barana de ferro forjat amb decoració de volutes. Dues finestres a banda i banda conformar la composició d’aquest pis. La mateixa estructura es dona al segon pis, on les obertures són més petites. La façana remata al terrat amb una balustrada sobre una cornisa de línies senzilles motllurades. </span></span></span></span><span><span><span><span>Totes les obertures presenten un emmarcat amb arrebossat en baix relleu, d’una tonalitat de color més fosca per contrastar </span>amb les tonalitats vermelloses de la resta de la façana<span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer del Campanar, s’observa un eix simètric format per dos balcons amb les mateixes característiques constructives i decoratives que les de l’altre façana, i un portal d’arc rebaixat en planta baixa. Des d’aquest punt, un segon tram de façana, que actualment correspon a l’habitatge del número 42, presenta una distribució d’obertures irregular i de factura moderna. </span></span></span><span><span><span>Seguidament, i corresponent al número 40 de mateix carrer, hi ha dues portes que donen accés a una terrassa distribuïda en dos nivells, amb pilars de maó vist, i una zona porxada.</span></span></span></p> | 08240-226 | c. Marc Mir, 3. | <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’immoble va ser reformat l’any 1970.</span></span></span></p> | 41.4240800,1.7885500 | 398770 | 4586544 | 1910 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99719-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99719-p1100673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99719-p1100675.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 100305 | Diables Se m’n Refum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diables-se-mn-refum | XX | <p><span><span><span>Els Diables <em>Se m’n Refum</em> són una colla de foc que forma part del seguici festiu de Sant Sadurní d’Anoia. La seva activitat combina la força visual del foc i la pirotècnia amb l’acompanyament rítmic dels timbalers, creant espectacles durant cercaviles, enceses i actuacions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de les exhibicions de foc, la colla integra elements de teatre popular i crítica social, com els versos satírics que es reciten a la plaça de l’Ajuntament per Festa Major, i la representació del Ball de Sant Miquel, adaptat amb els patrons locals Sadurní i Venat. Llucifer, la diablessa, Sant Sadurní i Sant Venat, i lo Dimoni Gros són els personatges que hi participen.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla també disposa de secció infantil i d’una figura de bestiari pròpia, La Bèstia, que complementa els actes amb presència i espectacularitat. Els diables actuen principalment dins el calendari festiu local (Festa Major, festes de barri i fires) però també participen en trobades i festivals de foc arreu de Catalunya, essent un referent de la cultura popular i festiva del municipi.</span></span></span></p> | 08240-266 | c. Marc Mir, 15. | <p><span><span><span>El grup de diables de Sant Sadurní d’Anoia va aparèixer per primera vegada el 29 de novembre de 1979, coincidint amb la Festa Major de la vila. Tot i que uns anys més tard, el 1985, l’activitat es va aturar, el col·lectiu es va reorganitzar de nou l’any següent. Seria el 1987 quan la colla adoptaria el nom que encara manté avui: Diables Se m’n Refum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1993, la colla va incorporar els versos, recitats cada Festa Major a la plaça de l’Ajuntament. Paral·lelament, la colla va crear una posada en escena pròpia inspirada en el clàssic Ball de Sant Miquel, adaptada a Sant Sadurní i protagonitzada per figures locals com Sadurní i Venat, patrons del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el canvi de segle, l’entitat es va consolidar legalment com a associació (2000). Uns anys després, el 2005, va néixer la branca infantil sota el nom de Joves Diables Se m’n Refum, que es van estrenar amb foc a l’Hospitalet de Llobregat, en la primera trobada de colles infantils dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre moment clau arribaria per la Festa Major del 2021, quan s’incorporà al bestiari popular de la vila La Bèstia, una creació de l’artista penedesenca Dolors Sans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui, la colla té presència en molts àmbits festius del municipi (des de les fires fins als barris i la Festa Major), i també participa en trobades arreu de Catalunya i de l’Estat. El 2025, l’associació reuneix prop de 200 membres de totes les edats, organitzats entre diables, joves, timbalers i portadors de La Bèstia.</span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 1979 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/100305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/100305-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99305 | La Bèstia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestia | XXI | <p><span><span><span>La Bèstia de Sant Sadurní d’Anoia és un element del bestiari popular català; la bèstia de l’associació de diables <em>Se m’n Refum</em>. La Bèstia és un brau de dos caps amb ales i cua de drac, construït amb fibra de vidre. Apareix principalment en les actuacions de Fires i Festes, i de la Festa Major de Sant Sadurní, primerament el 9 de setembre i després el 29 de novembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mides de la Bèstia són de 3,4 m de llargada, 1,8 m d’amplada màxima i 2,7 m d’alçada, tenint capacitat per un portador. El seu pes total és de 48 kg i presenta fins a 9 punts de foc, 3 a cada boca (bicèfal) i 3 més a la cua. Les seves actuacions presenten acompanyament musical propi (El ritme de la Bèstia), i se li va assignar una figura de bestiari popular padrina; la Fil·loxera gran de la Festa de la Fil·loxera. </span></span></span></p> | 08240-172 | c. Marc Mir, 15 | <p><span><span><span>La Bèstia es va concebre l’any 2017, a partir de la celebració del 30è aniversari dels diables <em>Se m’n Refum</em>. El projecte el va desenvolupar Dolors Sans i Osete, dissenyant i construint l’element l’any 2020 fins a la seva presentació oficial, el 27 de novembre del 2021, amb motiu de la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Dolors Sans, el disseny agafà inspiració de la història i el martiri del sant patró de la vila, bisbe de Tolosa al segle III dC. (Sant Sadurní). Aquest va ser condemnat amb el suplici de ser lligat amb dos braus que l’arrossegarien pels carrers de la ciutat, provocant-li la mort. </span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 2020-2021 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99305-172-la-bestia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99305-172-la-bestia-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-08-27 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Dolors Sans (artista) | Imatges cedides per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 97239 | Can Jepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepa | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria de forma global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals principals emmarcats en pedra, el més gran té una inscripció a la llinda: “Agustí 1779 Castelló”. Als dos costats dels portals respectivament, hi ha dues portes sense emmarcar, una és l’accés als pisos, la resta són locals comercials.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Totes les obertures dels pisos tenen balcons, de dimensions més petites els del segon pis respecte els del primer. Al primer nivell, un balcó continu de llosana de formigó agrupa les dues obertures, emmarcades en pedra i amb motllures, una d’elles presenta decoració al centre de la llinda amb una motllura que dibuixa formes sinuoses lobulars i un motiu floral.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Al segon pis, els balcons són individuals, un per obertura. Totes les baranes són de forja amb volums, la part central dels barrots és de forma helicoidal i les interseccions amb les barrots horitzontals es decoren amb motius florals.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats, llates i mosaic hidràulic decorats amb motius geomètrics entre les bigues.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-75 | c. Major,42 | <p><span><span><span><span>Casa propietat de la família Fabregà. Hi va viure Lola Fabregà, casada amb Tomàs Barnils, fill de Centelles, que feia de transportista. El pare de la Lola, Ramon Fabregà Bruch, va ser alcalde de Tona entre el 1920 i el 1922.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la llinda de l’antic portal hi ha la inscripció “Agustí 1779 Castelló” (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> | 41.8519700,2.2283900 | 435949 | 4633629 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97239-p1090173.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | La casa també ha rebut el nom de Can Barnils. Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni de la tipologia urbana del segle XVIII. La barana és l’habitual de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97225 | Ca la Parrilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-parrilla | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna i PUIGFERRAT, Carles. (2016). “Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic”. Llibre de Tona. Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana presenta dos eixos per organitzar els diferents elements, però no estan centrats exactament respectant la simetria global.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obren dos portals, un d’ells amb brancals, ampit i llinda de pedra (amb una inscripció deteriorada i borrosa). Al primer pis les finestres estan igualment emmarcades en pedra, i al segon les obertures són petites i de forma rectangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i entrebigat del mateix material. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-71 | c. Major,32 | <p><span><span><span><span>La casa va passar per herència a mans la família Vall-Verdaguer. Hi va tenir el taller i l'estudi, fins a la seva mort, el pintor Felip Vall Verdaguer (1916-2012) (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> | 41.8515700,2.2282600 | 435938 | 4633584 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97225-p1090200.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. És un testimoni d’una forma d’habitar en el context del carrer Major com a tipologia urbana del segle XVIII (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97224 | Can Cisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisco | <p><span><span><span>1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles i GRAU, Josep Maria (2012). “Diari d’un fejocista tonenc. Sebastià Buxaderas Roqueta (octubre de 1937 – abril de 1938)”. Ausa [Vic], vol. XXV, número 170 </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARDÀ, Josep (2014). “S’ha mort la monja de Can Cisco”. La Revistona. 11 d’abril de 2014</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. La façana és quasi simètrica i s'organitza en dos eixos (únicament una finestra del primer pis la trenca).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’hi obre un portal i una porta senzilla d’accés al pis. Al portal s’accedeix mitjançant un vestíbul de planta rectangular. La part baixa de la façana és coberta amb aplacats rectangulars de pedra moderna devastats irregularment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis les obertures tenen balcons amb llosanes de formigó motllurades. <span lang='CA'>Les b</span>aranes estan decorades amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana es disposa una barbacana de colls de fusta i llata amb una sola </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>filada de rajol pintat. El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-70 | c. Major,30 | <p><span><span><span>Casa de la família Sardà (Sardà-Roqueta). N’eren llogaters. Als baixos hi tenien una verduleria, oberta fins als anys setanta del segle XX. Josep Sardà Aguilar, es dedicava al transport, amb una camió. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil hi van estar amagats a la casa una monja i un capellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa va néixer Anna Sardà Roqueta (1921-2014), que va ser la primera dona de Tona que va tenir una llicenciatura universitària. Posteriorment es va doctorar. També tenia estudis de música i piano. Es va fer monja i va exercir de professora en col·legis de la seva congregació religiosa (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8514900,2.2282500 | 435937 | 4633575 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97224-p1090205.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Altres noms de la casa: can Noi Cisco, cal Nasi, cal Cabrer.Segons la valoració d'Anna Rovira la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 56988 | Finestra del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-del-carrer-major | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991. | XVI | La finestra es troba situada a la façana de la casa núm. 1 (cal Carnisser) del carrer Major de Perafita. Es tracta d'una finestra de pedra treballada amb coronament motllurat a mode de guardapols i decorat, als seus extrems, amb quatre grans rostres esculturats, dos a cada un dels costats. Al costat esquerra hi ha un gran rostre masculí, amb barba, i un altre rostre més petit a la zona de l'interior del brancal, i al costat dret hi ha un gran rostre femení i un altre rostre més petit, també a l'interior del brancal. La finestra va ser tapiada i transformada en una capella de quart d'esfera dedicada al Sagrat Cor tot i que avui en dia no conserva cap imatge al seu interior. | 08160-51 | c. Major,1. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | 42.0421500,2.1070100 | 426093 | 4654842 | 08160 | Perafita | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 97112 | Can Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pep-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023). Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SARDÀ, Josep (2004). “La sang no es cobrava mai”. D-Tonació. Tona, 17 de desembre de 2004.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, i e<span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta un local comercial i la porta d’entrada als dos pisos superiors. Els pisos tenen obertures amb balcons amb llosana de pedra, el del primer pis més gran que el del segon. Les baranes estan decorades amb motius geomètrics. Les finestres laterals del segon pis són fruit d’una refacció posterior. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana plana amb colls de fusta treballats i mosaic hidràulic blanc entre les bigues.</span></span></span></p> | 08283-54 | c. Major, 9 | <p><span><span><span>L'edifici també ha rebut els nom de can Rajol i can Pere dels Esclops. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Casa de la família Sardà i posteriorment de la família Homs. El nom li ve del cansalader Josep Sardà Puigseslloses, que, juntament amb la seva esposa Pilar Roqueta Vilalta, es van establir en una cansaladeria ja existent en aquest mateix lloc (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8508300,2.2283200 | 435942 | 4633502 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97112-p1090268.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona a partir del segle XVI. Les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97092 | Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintet-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb dues crugies. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. Presenta façana simètrica, organitzada per dos eixos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està formada per un habitatge i un local. Respon a la composició general de la finca, és ordenada i manté els eixos. <span><span><span>H</span></span></span>i ha una inscripció en l’emmarcat de pedra de 1831.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als pisos, les obertures estan emmarcades en pedra i donen a balcons amb llosanes de formigó motllurades. Obertures i balcons són més petites al segon pis.<span lang='CA'> Les b</span>aranes dels balcons són de forja i estan decorats amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca el contrast entre el revestiment del segon pis i els baixos (<span>arrebossat de ciment pintat), respecte al</span> del pis primer, de pedra vista col·locada de pla.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la part superior de la façana, és singular la barbacana de colls metàl·lics geomètrics, fetes de forja i col·locades a manera de mènsules, amb una cinta metàl·lica que recorre tota la barbacana, l’entrebigat de la qual s’ha fet de paviment hidràulic de colors amb motius decoratius vegetals i geomètrics. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-51 | c. Major, 8 | <p><span><span><span><span>Era la casa de la família Molera (i Baulenas Molera). La família es va dedicar a fer de transportistes a Barcelona (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></p> | 41.8506300,2.2280800 | 435922 | 4633480 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97092-p1090292.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i té elements originals que doten caràcter el paisatge urbà. La barbacana i les baranes expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més rellevant se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97441 | Can Suquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet-1 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La façana és simètrica amb dos eixos. La planta baixa presenta un local comercial i una porta d’accés als pisos, totes dues obertures, amb arcs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis dues obertures tenen sortida a una sola balconada amb llosana de formigó motllurada i barana de ferro amb barrots simples. Al segon pis s’obren dos grans obertures amb arcs rebaixats, amb dos balcons individualitzats de les mateixes característiques que el del primer pis. La part superior de la façana es coronada per una barana metàl·lica i de vidre transparent que tanca una terrassa.</span></span></span></p> | 08283-96 | c. Major, 77 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1923, Maria Suquet Estabanell demana permís per engrandir una finestra. L’any següent demana permís per arrebossar la façana i blanquejar-la. El 1925 demana permís </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>per estrènyer el portal principal i engrandir una finestra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici presenta canvis respecte a la seva configuració original. Els grans finestrals i balcons de la segona planta són fruit de la transformació d’una antiga galeria porticada. També han estat transformades les entrades de la planta baixa </span></span></span>(ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Recentment ha estat substituïda la barbacana de colls de fusta i mosaic hidràulic per l’actual barana de la terrassa. </span></span></span></p> | 41.8527000,2.2286700 | 435973 | 4633709 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97441-p1090112.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana de l’immoble atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental), d’un carrer que creà una nova centralitat a Tona partir del segle XVI (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97440 | Cal Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta la porta d’entrada i finestra. Els pisos tenen obertures amb balcons de formigó motllurats. Les baranes també són d’obra i a la part superior hi ha passamans rodons disposats horitzontalment. La part superior de la façana es tanca amb una barbacana amb colls de fusta treballats i entrebigat arrebossat. Faixes, cornises i obertures rebaixades decoren la façana.</span></span></span></p> | 08283-95 | c. Major, 75 | <p><span><span><span>El 1945, la Maria Molera Viñoles, propietària de la finca, demana permís per construir un pis més i reconstruir totalment la façana (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8526500,2.2287000 | 435975 | 4633704 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97440-p1090114.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, (ROVIRA, 2023) aquest habitatge és testimoni d’una manera de construir del període posterior a la Guerra Civil, per la composició i els elements de la façana. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 56998 | Molí de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-fuster | Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | El molí de cal Fuster també anomenat molí de cal Borni o cal Moliner es troba situat al carrer Major de Perafita. Es tracta d'un molí fariner elèctric que es va construir a principis del segle XX, i que està format per les moles de 1'40 metres de diàmetre, la tremuja i la cabra. Al costat també hi ha una altra tremuja i un elevador que transportava el gra fins a sobre la tremuja de les moles. El molí funcionava amb un motor 'RITER' amb reostat i hi tenia instal·lat un quadre elèctric de control 'J. ATÍSEN E HIJOS. MANRESA. | 08160-61 | c. Major, 7. Nucli urbà de Perafita. Perafita. | La instal·lació del molí es va fer els anys 1915-1920 quan va arribar la corrent elèctrica. Als anys 60 del segle XX es va instal·lar una segona tremuja i un elevador que transportava gra fins a la tremuja de sobre les moles. El molí va deixar de funcionar l'any 1975. | 42.0419500,2.1071200 | 426102 | 4654820 | 08160 | Perafita | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Perafita. | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 97091 | Can Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre-0 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. <span lang='CA'>La composició de la façana és simètrica</span> <span lang='CA'>amb dos eixos i e</span><span>l revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa és actualment un local comercial i suposa un gran buit a la façana. El primer pis presenta dues obertures amb balcons individuals amb llosanes de formigó motllurat i baranes amb decoració geomètrica a les cantonades. Al pis superior, un únic balcó ressegueix la façana amb una barana diferent de l’anterior. El voladís de la part superior destaca per estar fet íntegrament en fusta, amb els colls molt treballats i amb llates també de fusta entre les bigues. </span></span></span></span></p> | 08283-50 | c. Major, 7 | <p><span lang='CA'><span><span>Havia estat la casa de la família Serra. Ramon Serra, sastre, n’era el cap de casa vers el 1950. Els Serra tenien taller o cosidor, on treballava la família i algunes empleades (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8507800,2.2283000 | 435940 | 4633497 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97091-p1090274.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | L'edifici també ha rebut el nom de cal Jep Nica (ROVIRA, 2023).Segons la valoració d'Anna Rovira, la composició de la façana, tot i no ser la original (les reformes continues han transformat molts elements) doten de caràcter el paisatge urbà del centre, gràcies a elements com la barbacana de fusta (ROVIRA, 2023). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97439 | Cal Xirimillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xirimillo | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal, amb el parament de pedra irregular. Originàriament la façana era arrebossada (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta portal a un local i porta d’accés als pisos. D’aquestes obertures, han estat arrebossats els brancals i les llindes, en forma d’emmarcats dentats. </span></span></span><span><span><span>Als pisos, les obertures són finestres, la del primer pis centrada en la façana i la del segon molt més petita, estan emmarcades igual que les obertures de la planta baixa. </span></span></span><span><span><span>La part superior de la façana tanca amb barbacana de petits colls de fusta amb entrebigat d’obra arrebossat i pintat.</span></span></span></p> | 08283-94 | c. Major, 69 | 41.8525100,2.2286700 | 435973 | 4633688 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97439-p1090604.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | La casa també ha rebut el nom de can Janet.Segons la valoració d'Anna Rovira, es tracta d’una finca històrica molt modificada, la composició de la qual dona el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 97316 | Cal Nierra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nierra | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta local comercial i porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó, de llosana de formigó motllurat i barana de forja decorada amb motius florals. Al segon pis es manté la mateixa estructura al balcó, que és de mides més reduïdes i fa coincidir la llosana amb una faixa que travessa horitzontalment la façana. Sota d’aquest element hi ha la següent pintada. “J 1927 V”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Distribuït per la planta baixa, els límits de la finca i en les obertures, destaca un arrebossat que imita els carreus de pedra i el converteix en un element amb molta presència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb barbacana de biguetes treballades i llates de fusta, amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> | 08283-84 | c. Major, 67 | <p><span><span><span>La inscripció “J 1927 V”, coincideix amb un moment de fort creixement urbanístic i del sector de la construcció a Tona. Aquell any el propietari de la finca, Juan Vila Sardà, demana permís per fer reformes importants a l’edifici. El plànol el firma en Manuel Gausa. Queda el dubte de si es va fer l'edificació nova o van ser reformes (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8524700,2.2286600 | 435972 | 4633684 | 1927 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090607.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Manuel Gausa | La casa també rep la denominació de Can Quel.Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes, la barbacana i els seus emmarcats expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que durant aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||
| 97315 | Can Quetos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quetos | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura de parets de càrrega a les mitgeres i alguns pilars. La coberta és de teula àrab<span lang='CA'><span><span> a </span></span></span>dues vessants, i el carener és paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana es caracteritza per estar organitzada per franges horitzontals amb distribució diferents en cada pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa té quatre obertures, que no mantenen relació de simetria amb la resta de la façana. Una part és local comercial, el portal i dues finestres de mides desiguals. La quarta obertura és una porta per accedir als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis presenta balcó en l’obertura central, de llosana de formigó de perfil motllurat i barana de forja amb motius geomètrics. La llosana està alineada amb una faixa que travessa horitzontalment la façana dividint la planta baixa de la resta de pisos. Les altres dues obertures són finestres. El revestiment de la façana imita carreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta segona es compon de sis finestres en forma de galeria amb arcades i pilars paral·lelepípedes decorats, amb imposta on recolzen els arcs. Per sobre es conserva la cornisa original abans del terrat, ja que l’últim pis és una remunta (ROVIRA, 2023). Aquesta part més moderna presenta finestres amb proporcions més horitzontals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La barbacana de la façana és d’obra amb biguetes metàl·liques decorades als extrems amb motius zoomorfs.</span></span></span></p> | 08283-83 | c. Major, 62 | <p><span lang='CA'><span><span>A la petició de llicència d’obres del febrer de 1943 de Pura Rues Paire, on es demana reformar la casa de la seva propietat (arxiu municipal exp.4/1943), es pot veure que originàriament l’edifici era de planta baixa i dos pisos (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> | 41.8527300,2.2285300 | 435961 | 4633713 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97315-p1090128.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d'Anna Rovira, cal destacar l’entitat d’aquesta finca, la gran galeria porticada, els detalls i el revestiment aporten al carrer un caràcter històric identitari d’un moment de transformació a Tona. La seva composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental). | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 97949 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-4 | <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Habitatge doble entre mitgeres d’estructura tradicional, de tres crugies. La coberta és de teula àrab en dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb tres eixos clarament definits que les modificacions de la planta baixa han trencat. Aquesta planta presenta als extrems les portes d’accés a les plantes superiors, un portal original d’arc rebaixat i una entrada més gran que funciona com a local comercial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Totes les obertures del primer i segon pis són balcons, més petits al segon pis. A la planta primera un balcó corregut agrupa les tres obertures, amb la llosana de formigó i motllurada. La barana és de forja treballada en volum amb formes sinuoses, dues franges paral·leles recorren la balconada amb decoració floral. Destaquen les línies decoratives que emmarquen les obertures, fetes de ceràmica blava i verda. Els balcons del pis superior són individualitzats per cada obertura, amb llosanes de pedra i el mateix tipus de barana que el pis inferior. Les obertures estan emmarcades completament en un revestiment que imita blocs de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La façana presenta dues faixes horitzontals fetes amb maons al nivell de de les llosanes dels balcons, i la part superior es tanca amb una barbacana amb ràfec de biguetes de fusta i mosaic hidràulic amb motius escacats.</span></span></span></span></span></p> | 08283-198 | c. Major, 61-63 | <p><span><span><span>El nom li ve haver estat casa pairal de la família Benet, una de les nissagues establertes al carrer de fa més segles, com a mínim des del segle XVII. D’aquesta família era Joan Benet Arqués, alcalde de Tona el 1904. Als baixos s'hi va obrir una botiga de queviures regentada per la mateixa família. El 1926, Joan Benet Arqués, va demanar permís per eixamplar finestres, enlluir la façana i col·locar canals (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> | 41.8523400,2.2286400 | 435970 | 4633670 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-imagen2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97949-p1100227.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Segons la valoració d’Anna Rovira, la virtut d’aquest immoble és la de barrejar els vestigis de la composició de l’arquitectura tradicional d’una finca del s. XVII amb la qualitat artística dels detalls modernistes de principi de s. XX. És un testimoni de la transformació arquitectònica de principis del s. XX (ROVIRA, 2023). | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.