Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45213 | Feixes del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-casot | FRONTERA i VILA, Genis i VALLS i PUEYO, Joan (2008). Mansuet; el guerriller de Montserrat. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. FRONTERA, Genís i VALLS, Joan (2008). El guerriller Mansuet, un mite sorgit de la història; dins de 'La guerra del Francès a la Catalunya central', Regió7 - Diari de la Catalunya Central, 2 de juny del 2008, pp. 7 VALLS i PUEYO, Joan. (1983). Estudis sobre el nostre passat. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Febrer 1983, 37, pp. 7 i 8. | I-XIX | No s'hi ha fet cap intervenció i, per tant, en desconeixem el seu estat, a excepció dels tres individus | Les Feixes del Casot és el nom amb el que es coneix una petita porció de terra on actualment hi ha horts, al veïnat del Baix Vilar, però que antigament hi havia la ferreria de Mansuet Boxó. L'avi del nostre informant, en Pere Vila Ribas, quan fangava la terra per oxigenar-la i preparar-ne la propera sembra, hi havia trobat restes de ferramentes, ceràmica, i monedes d'època romana, comtal i contemporània. Però un dia també va trobar les restes d'ossos, de com a mínim tres individus. L'època en que va fer la troballa i el consell que li van donar les autoritats locals propiciaren que actualment aquestes restes estiguin colgades sota l'asfalt del camí que puja al Vilar, al costat de les feixes on es van trobar. | 08053-116 | Baix Vilar | Mansuet Boxó Xalabia (1777 -1822) és l'hereu d'una nissaga de ferrers que es mou per l'ampli territori montserratí, des de Piera fins a Collbató,poble on viuen la seva àvia i el seu oncle Mansuet Xalabia-, passant per viles importants com Esparreguera, on els seus germans també regenten una ferreria- i Manresa, per finalment establir-se definitivament a Castellbell i el Vilar. Durant els primers temps de la Guerra del Francès, Mansuet desenvolupa l'ofici de ferrer a Manresa, però l'any 1810 abandona la capital del Bages,coincidint amb la primera ocupació de la ciutat per les tropes napoleòniques- per establir-se a Castellbell i el Vilar, a peu de camí veïnal al seu curs entre el castell de Castellbell i el nucli del Vilar, al barri que actualment es coneix com a Baix Vilar. En aquest indret, doncs, s'hi aixeca un edifici on la família Boxó viu i treballa; convertit a partir de l'any 1822, en l'epicentre d'un aixecament armat de caire absolutista, liderat per Mansuet Boxó i protagonitzat per uns dos-cents pagesos de la contrada, agreujats per les reformes liberals que aplicava la burgesia urbana. Així, a toc de sometent i des de la ferreria de Castellbell i el Vilar, Mansuet Boxó es converteix en el capitost reialista al capdavant d'una host d'agreujats per la crisi agrària i per l'empobriment al qual es veuen abocats amb el liberalisme, en temps de fam i de pesta groga. A partir del 18 de maig de 1822 i durant tota una setmana, la partida guerrillera del Mansuet Boxó es fa forta forta a Castellbell i el Vilar i a Castellgalí tot aprofitant el desconcert inicial de les autoritats liberals; actua a Sant Vicenç de Castellet i a Monistrol de Montserrat; i arriba fins a les portes de Manresa i d'Olesa de Montserrat, amb la qual cosa aconsegueix dominar parcialment un extens territori i controlar els seus passos sobre el Llobregat i els camins rals. Tanmateix, passats els dies i la sorpresa inicial, les autoritats governamentals i militars reprimeixen la revolta que s'ha fet forta des de la ferreria dels Boxó i des del nucli del Vilar. Després de diferents enfrontaments i escomeses de l'exèrcit liberal als voluntaris reialistes de Mansuet Boxó, aquest alçament que havia començat a la ferreria de Castellbell i el Vilar arriba definitivament a la seva fi en aquest mateix indret. Delmats per les columnes liberals i castigats per peces d'artilleria apostades camí amunt, on actualment s'hi aixeca cal Tinet, una desena de voluntaris es mantenen fortificats a la ferreria. Finalment, el 26 de maig de 1822, els darrers resistents de la partida de Mansuet Boxó es rendeixen i, com a escarment, l'exèrcit liberal afusella Mansuet Boxó i els seus partidaris al serrat del Genovès, a tocar de l'església de Santa Maria del Vilar, alhora que crema fins a tretze cases del poble. Durant les primeres dècades del segle XX, encara es mantindran dempeus les restes de la ferreria dels Boxó, però poc després s'acabarà d'arrasar per convertir aquell indret en feixes d'hort i arbres fruiters, menades per la propera casa de cal Ticó. De fet, encara ara és coneixen com les feixes del Casot, és a dir, d'una casa gran vella i ruïnosa, una casa que havia albergat la ferreria de Castellbell i el Vilar | 41.6365800,1.8565800 | 404767 | 4610059 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Romà|Antic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament en aquestes feixes hi havia un edifici, com es pot veure en la foto antiga que adjuntem, on la tradició hi situa la ferreria del Mansuet. Segons Genís Frontera, historiador i tècnic municipal i familiar de Pere Ribas, els individus podrien correspondre a l'època de les primeres revolucions absolutistes, l'any 1822, prèvies a la primera Guerra Carlina. | 94|83|80|85|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45281 | Serrat dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-morts | XIX | Desconegut. Mai s'ha fet cap intervenció. | Ens han informat oralment que dins els boscos de la finca del Mas Enric, actualment tancats, s'havien trobat superficialment ossos humans, vestimenta i objectes atribuïts a soldats francesos de la Guerra de la Independència (1808-1814) o del Francès. | 08053-184 | Mas Enric de Sant Cristòfol | No s'ha fet mai cap intervenció i els mateixos que van fer les troballes, no en van donar importància. Es troba en propietat privada i no s'hi pot accedir. | 41.6431600,1.8241300 | 402074 | 4610826 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45281-foto-08053-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45281-foto-08053-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 45446 | Mas a la carena de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-carena-de-comauba | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVI-XVII | Els fonaments són la mateixa roca i no s'observen nivells estratigràfics. | A l'extrem sud-est de la Carena de Comauba, en un petit altiplà de 377 metres d'alçada, destaca un turó, a l'extrem sud, de 390 metres i un altre més septentrional de 381, on s'observen una sèrie de parets d'escassa potència i enderrocs. Per la banda de ponent hi ha el camí que mena al Lledó i al Raval del Clot i per la banda de migdia, el camí que mena a la Serra, en terme de Rellinars. Les restes consisteixen en una estructura quadrangular de dimensions considerables, que es divideix en dos àmbits, on les façanes oriental i occidental delimiten la zona amb més desnivell. S'observen basaments de murs realitzats amb pedra molt ben desbastada i escairada, que oscil·len entre 0,40 metres i 0,80 metres d'alçada per una amplada de 0,70 a 0,80 metres. Malgrat la vegetació, bàsicament brolla de romaní amb alguna alzina i herbassar, a l'interior de l'estructura s'observen varis murs divisoris. A la part oriental del turó es conserva una pica retallada en un sol bloc de pedra, de 65 centímetres de costat per 77 d'amplada. La vora mesura 12 centímetres d'amplada mentre que el fons mesura 13 centímetres per la part més altra i 8 per la més baixa, tenint en compte que és una pedra força fràgil, fàcil de treballar i un tros del lateral esquerra i la part frontal s'ha trencat com una llesca de pa. L'alçada aproximada de la pica és de 0,30 centímetres. | 08053-340 | Carena de Comauba | Entre els documents estudiats per Joan Valls, va localitzar el nom de dos masos: el mas Comauba o Comalba i el mas de Bernat Puig de Comauba. Ambdós haurien estat ubicats a la carena que porta el nom de Comalba o Comauba, que separa les fondalades del torrent de Can Padró i el torrent de les Pasteres. Del primer assentament se'n té notícia des de l'any 1212, mentre que el segon mas, apareix esmentat en un capbreu de 1328. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'han localitzat restes de dues estructures de dimensions considerables situades a cada extrem de la carena. D'ambdues les restes conservades són minses, però les restes de ceràmica, i la presència d'una pica treballada a mà, deixa entreveure la possibilitat de que es tracti de masies molt antigues. El 12 de gener de l'any 1213 el mas Comalba i el mas veí del Lledó eren propietat de Montserrat de Castellbell, fill segon del castlà Guillem de Castellebell i d'Elisenda. El primer personatge de la nissaga Comauba és el senyor Bernat Comalba, que surt esmentat en un acte de venda el dia 29 d'agost de 1244. Els seus veïns, Ferrer Franquesa i la seva esposa Maria, venen a Ferrer Om la dècima del que es cobrava en el mas de Maimó Franquesa, en el mas Vilaseca i en el mas Soleràs de Castellbell i el Vilar. A principis de 1280, Ramon Franquesa, propietari del mas Franquesa (actual Can Padró), estableix al mateix Bernat Comalba un tros de terra ubicada a prop de les terres del seu mas i de les del seu veí Ferrer Lledó. Aquella propietat estava sota el domini d'Humbert de Rocafort, senyor del terme de Castellbell. Paral·lelament es parla d'un Simó de Comalba, casat amb Elisenda Sant Esteve. Aquest Simó, de vegades també surt esmentat com a Simó Puig de Comalba. Això donaria peu a pensar que a finals del segle XIII haurien existit dos masos diferents, el Comalba o Comauba i el Puig Comalba. El dia 4 de juny de 1293 Simó Puig de Comalba es compromet a pagar 66 sous a Maimó Lledó pel preu d'un bou de pèl vermell que li havia venut. En aquell acte es deixa constància de que el dia de Santa Maria del mes d'aogst pagaria 30 sous, per Tots Sants, 21 sous i la resta per Nadal. Ramon de Castellbell va ser fiador del deute. Un altre indici que fa pensar en dos masos diferents és un deute de dues lliures que Simó Puig de Comalba eixuga amb Bernat Figuera de Vallhonesta, i el dia 2 de setembre es compromet a pagar 23 sous a Berenguer Rovira, que era el preu estipulat per la compra d'un bou. En aquest acte el fiador serà el seu veí Bernat Comalba. El 1305 Simó Puig de Comalba i Elisenda lloguen per vuit anys el seu mas a Guillem i a Miquel Sant Esteve, pagesos de Marganell, que eren germans de la seva esposa Elisenda, amb la condició que haurien de pagar amb la meitat de la collita. L'hereu de de Bernat Comalba serà el seu fill Domènec, que es queda amb el mas i les terres, mentre que els altres fills treballaran a Manresa. L'hereu de Simó Puig de comalba serà en Bernat. Quan la jurisdicció de Castellbell passà a les mans de Jaume Desfar, es torna a fer un capbreu dels censos, com el de 1328. Així, el dia 19 de gener de 1370, es pot llegir que el mas Comalba estava habitat i afocat, mentre que el mas Puig de comalba estava deshabitat i per tant no feia cap foc. L'any 1431 la propietat del mas Comalba estava en mans de Margarida, muller de Bernat Comalba. El 19 d'agost de 1455 el notari de Manresa, Pere Vilella, va vendre a Bernat Sarroca, senyor del castell de Castellbell, la meitat de la dècima que rebia dels propietaris dels masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell, Vilardell, Lledó de Dalt i Lledó de Baix. | 41.6571800,1.8875300 | 407374 | 4612312 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45446-foto-08053-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45446-foto-08053-340-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Que no s'observin restes de teules fa pensar en la possibilitat d'un desmuntatge manual de la coberta per ser reaprofitada.La poca ceràmica superficial fa difícil determinar-ne una cronologia gaire precisa. | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45447 | Fornal del camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-del-cami-de-la-serra | VI-IaC | Parcialmente escapçat en eixamplar el camí. | A la banda meridional del camí de la Serra, a l'alçada on es bifurca un corriol que s'endinsa en direcció nord i facilita l'accés a una antiga pedrera, s'ha localitzat el que sembla un fornal o cubeta de planta circular amb els límits rubefactats, característics d'aquest tipus d'elements. L'eixamplament amb màquina del camí ha deixat al descobert la secció circular; però en el tall del marge s'observa el límit superior de la cubeta. Les restes observades de la secció mesuren, 0,89 metres d'amplada màxima per 0,76 metres fins al retall del marge. Entre els dos encaixos retallats al marge hi ha una distància mínima de 0,56 metres (arran de terra) i una màxima de boca de 0,75 metres. Les restes del que en podríem dir paret estan totalment termoalterades, amb restes de capa d'argila rubefactada resultat de les diferents combustions i d'haver assolit temperatures elevades. Tenen el mateix gruix, aproximadament 5 centímetres de costat visibles. El de la dreta mesura 28 centímetres d'alcada per 20 centímetres el de l'esquerra. Durant la intervenció arqueològica no es va detectar cap element de cultura material. Per tant, la cronologia només la podrà delimitar unes futures anàlisis dels sediments recollits. La cubeta és de planta circular amb unes dimensions de 0'85 cm de diàmetre i una profunditat màxima conservada de 0'52. Entra al marge 14 cm i el rebaix de la màquina la va escapçar uns 10 cm. Les parets estan rubefactades amb un gruix d'uns 5 cm. En el fons de l'estructura es va documentar una acumulació de sediment amb abundant contingut de cendres, que es van recollir. D'altra banda, les pedres col·locades en el camí responen a la pavimentació d'un camí més antic. Tenia una amplada màxima de 2'40 m i s'ha verificat la seva presència en uns 11'40 m; en principi les pedres continuen en tots dos sentits del camí. | 08053-341 | El Grau | Descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural i natural de Castellbell i el Vilar el 18 de febrer de 2017. El 28 de febrer de 2017 l'arqueòleg territorial de la Catalunya central del Departament de Cultura de la Generalitat visità el jaciment. Acompanyat d'un tècnic de l'Ajuntament, Genís Frontera i de Francesc Florensa, de l'empresa ATICS. Es decideix realitzar una excavació d'urgència que dirigirà José Manuel Espejo, el dia 18 de maig de 2017. | 41.6521100,1.8871400 | 407335 | 4611750 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45447-foto-08053-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45447-foto-08053-341-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La informació dels resultats de l'excavació i dues fotografies me les ha facilitat José Manuel Espejo Blanco, de l'empresa ATICS, al qui agraeixo la seva amabilitat. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 45504 | Mas rònec de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ronec-de-viladoms | XVI-XIX | Es conserven molt poques restes que la vegetació oculta. | Restes de murs d'un metre d'amplada i uns trenta a quaranta centímetres d'alçada màxima, de pedra que deixen entreveure una construcció de planta quadrangular, amb dependències, ubicat al capdamunt d'un turó roquer, on només hi creix brolla de romaní amb alguna alzina. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la Canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. | 08053-407 | Els Pivents | Nom donat per Joan Valls, historiador de Castellbell i arxiver. | 41.6323200,1.8903800 | 407576 | 4609549 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45504-foto-08053-407-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquestes restes van ser descobertes després d'un incendi per la família de cal Robert. La informació i l'accés al jaciment ha estat possible mercès a la informació facilitada per Aram Gonzàlez. | 119|98|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 45604 | La Calsineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calsineta | XVII-XIX | Ensorrada i coberta per la vegetació. | Mas rònec situat a la part baixa de l'obaga del Bosc Negre, al vessant esquerra del torrent dels Abadals. S'hi accedeix des del camí forestal que baixa del Pinsà. Abans d'arribar a la vinya de l'Enric, i per sobre d'un forn de calç que hi ha a mà dreta, trobem un corriol que mena directament a la bassa de la Madrona. Les restes es troben a tocar del camí, a mà dreta, engolides per la vegetació. S'observa una estructura rectangular de dimensions considerables, realitzada amb carreus de pedra més o menys treballats, lligats amb morter de calç. A l'interior s'endevinen diferents estances i els accessos a elles. L'alçada màxima conservada visible és d'1,90, tot i que la vegetació arbòria caiguda al seu interior ha malmès molts dels murs. Hi ha un nivell d'enderroc important. Per sobre d'aquesta construcció, no gaire distant però també dins del bosc, s'observen altres estructures, probablement algun edifici annex, completament engolides per la vegetació. | 08053-507 | Els Abadals | 41.6390900,1.8474700 | 404012 | 4610348 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45604-foto-08053-507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45604-foto-08053-507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45604-foto-08053-507-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 45722 | Pobla de la Cabrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pobla-de-la-cabrida | VALLS i PUEYO, Joan (2016). La Pobla de la Cabrida; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 411, maig de 2016, pp.11-13. | XIII-XVII | Molt enrunat | La Pobla de la Cabrida és el nom d'un mas rònec situat al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca, al sud-oest del terme de Castellbell i el Vilar, aproximadament en la línia divisòria del terme de Marganell. Es troba en estat ruinós. | 08053-625 | Solell de la Barraca | La Pobla de la Cabrida forma part d'un dels topònims més característics de la zona de Sant Cristòfol. En la documentació localitzada per Joan Valls, aquesta propietat sempre va estar sota la influència del mas veí de la Calcina, en el terme de Marganell, que conreaven les seves terres. En la documentació consultada per l'historiador, a principis del segle XVI ja constava com 'destruït, deshabitat i desafocat'. El 14 de juliol de l'any 2007, Miquel Tadeo i el seu fill Albert van acompanyar a l'historiador fins al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca on li ensenyaren les restes de la casa. Els descendents del mas de La Calcina, del qual els documents més antics localitzats per ara daten del 23 de setembre de 1195, en seran propietaris a principis de l'any 1340. Concretament ho serà Pere Calsina. | 41.6288300,1.8351600 | 402971 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 45731 | El Carner vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-vell | XIII-XX | No en queda res. | Restes de l'enderroc de l'antiga masia del Carner Vell situades al capdavall de la vinya del Moro, una feixa cerealística propietat del Carner. Es tracta d'un munt de pedres i carreus més o menys perfilats arrambats a peu de camí, per sota d'una figuera, just abans d'arribar a un revolt, a mà dreta on el camí divideix aquestes terres amb les de la vinya del Macari i els camps de ca l'Agustí. Es conserven una pica de pedra i alguns elements que el propietari va salvar abans de l'enderroc. | 08053-634 | Veïnat de Sant Cristòfol | El Carner Vell, és l'antiga masia que va donar origen a l'actual Carner, de la qual ja en tenim constància en un capbreu de l'any 1328. Aquesta casa estava situada a l'actual vinya del Moro, en terres del Carner. Fa una cinquantena d'anys, l'actual propietari del mas ajudat pel seu pare, van acabar d'enderrocar la casa per tal d'anivellar les terres i les restes les van arrambar al camí que volta la propietat, al dessota d'una gran figuera i en passar per allí encara es poden veure una part de l'enderroc que no varen quedar colgades per la terra. | 41.6396600,1.8064600 | 400597 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-2.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 85|98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86973 | Tossal del Pla del Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-del-pla-del-pi-gros | XIII-XV | Es desconeix l'estat de conservació al no haver-se dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span>Es tracta d’un tossal situat entre els camps del Pla del Pi Gros amb restes muràries de pedra situades a la banda nord i amb una gran acumulació de pedres de possibles enderrocs a la zona de pins. </span></span></span></p> | 08059-109 | Pla del Pi Gros. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6834500,1.6995300 | 391765 | 4615448 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86973-img20200528191107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86973-img20200528191206.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 86978 | Les oliveres de Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-de-cal-torra | XIII-XV | Es desconeix l'estat de conservació al no haver-se dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span>Jaciment arqueològic situat d’alt d’un turó a les Oliveres de Cal Torra, a tocar del camí, en una zona boscosa. Durant la prospecció es van localitzar fragments de teules i restes d’estructures muraries juntament amb acumulació de pedres de possibles restes d’enderrocs. A la part més alta es conserva excavada al geològic una sitja d’uns 3m de profunditat. No s’ha observat en superfície material ceràmic.</span></span></span></p> | 08059-114 | Les Oliveres de Cal Torra. Nord del nucli de Castellfollit del Boix | 41.6765700,1.6839000 | 390452 | 4614704 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86978-img20200522165805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86978-img20200522170401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86978-img6948.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons dades proporcionades per Josep Torrallardona, podria tractar-se de l'antic mas Rovira. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 86984 | Can Bacardit de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bacardit-de-grevalosa | <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MORERA, J. (Inèdit): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a les tombes de Can Bacardit de Grevalosa. Castellfollit del Boix. Arqueociència Serveis Culturals SL. Manresa 2005.</span></span></span></span></span></p> | VIII-IX | <p><span><span><span><span><span><span>El jaciment de Can Bacardit de Grevalosa es troba ubicat a llevant de la masia que li dona el nom. Es tracta d’un espai d’enterrament format per tres tombes excavades a la roca situades sobre dos grans blocs de pedra. Les dues sepultures excavades al mateix bloc de pedra corresponen dues tombes de fossa simple, de tipus banyera, amb els angles arrodonits i amb l’exterior rectangular, amb una orientació nord-sud. En una d’aquestes contenia un individu masculí d’edat avançada. La tercera tomba s’ubica en un segon bloc. Correspon a una fossa simple de tipus banyera amb els angles arrodonits i amb una orientació est-oest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-120 | Camps de Bacardit. Nord de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2004 fou descobert per Lourdes Vives, veïna de la població. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.7070200,1.6628100 | 388749 | 4618112 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86984-img6018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86984-img6022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86984-img6024.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 2005 es dugué a terme una intervenció arqueològica per documentar-les i excavar una de les tombes que es trobava intacta. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 86985 | Sepulcre de Mas Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-mas-palomas | <p><span><span><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | X-XI | Han desaparegut alguna de les tombes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El jaciment del sepulcre del Mas Palomas es troba situat a uns 600 m del Mas Palomas. Inicialment es tractava d’un conjunt format per tres tombes de les quals només s’ha localitzat una de les tombes, coneguda amb el nom de la Tomba del Gegant. Aquesta tomba es troba situa en un dels punts més elevats on aflora la roca natural. Es tracta d’una estructura de planta rectangular amb una orientació nord-sud de 2,05 m de longitud per una amplada entre 0,40 i 0,50 m</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-121 | Camps de Palomas. Nord de Grevalosa | <p><span><span><span>El conjunt de sepultures del Mas Palomas estava format per tres tombes excavades a la roca de les quals només s’ha identificat la Tomba del Gegant. Segons les dades existents, la segona tomba estava situada uns 200 m cap a la vessant respecte l’anterior i la tercera s’ubica a poca distància de la segona. Ambdues presenten les mateixes característiques: sepultures de planta ovoidal (tipus C) d’1,80 m de longitud per entre 0,20 i 0,42 d’amplada amb una orientació est-oest. </span></span></span></p> | 41.6991200,1.6698900 | 389325 | 4617225 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86985-img6148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86985-img6150.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 86987 | Tomba de Sant Pere del Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-sant-pere-del-mont | <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | Coberta de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>La tomba de Sant Pere del Mont és troba al costat de l’església de Sant Pere del Mont. Es tracta d’una tomba excavada a la roca de tipus antropomorfa, amb els encaixos per col·locar la coberta i amb una orientació </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>d’est a oest. Es troba situada prop de l’entrada de l’església, a tocar del mur de migjorn. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2010 també es va identificar una nova estructura excavada a la roca, possiblement d’una tomba infantil i un retall de grans dimensions amb un canaló d’evacuació de líquids que correspondria a un element relacionat amb la producció del vi juntament amb diversos murs que s’haurien de relacionar amb tot l’espai monacal. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-123 | Sant Pere del Mont. Nord de Grevalosa | 41.7113300,1.6528200 | 387926 | 4618603 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86987-img5967.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86987-img5968.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86988 | Túmul II de Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-ii-de-clarena | <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | -900/-650 | <p><span><span><span>El jaciment del Túmul II de la Serra de Clarena es troba situat en un punt destacat de la carena de la Serra de Clarena, a peu del camí i passat uns cent metres el Túmul I de la Serra de Clarena . Es tracta d’un túmul d’incineració del Bronze Final III que contenia a la part central una petita cista amb una urna de ceràmica amb les restes de cremació d’un difunt. La urna és de perfil troncocònic amb decoració de digitacions impreses. La cista estava coberta amb una llosa. Al costat d’aquest s’hi localitzar una altra peça ceràmica fragmentada que hauria contingut l’aixovar. </span></span></span></p> | 08059-124 | Serra de Clarena. Nord-oest de Grevalosa | <p><span><span><span>Túmul descobert durant una prospecció realitzada l’any 1981 per membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) en l’àrea afectada per un important incendi forestal esdevingut l’any anterior. </span></span></span></p> | 41.7020400,1.6342700 | 386366 | 4617596 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86988-img202006051907220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86988-img202006051908010.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86989 | Dolmen de Can Marquet de Grevalosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-marquet-de-grevalosa | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span><span>CARRERAS, E.; FÀBREGA, A.; TARRÚS, J. (2005). Els monuments megalítics del marge dret del riu Cardener (Bages) a PYRENAE. 36</span></span></a><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J. (1982): L’arqueologia al Bages. Manresa. Col<span><span><span>·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5. </span></span></span></span></span></span></p> | -2200/-1500 | <p><span><span><span>El dolmen de Can Marquet es troba situat a uns 300 m a l'oest de la masia de Can Marquet. Es tracta d'un dolmen simple,</span></span></span><span><span><span> tipus cambra pirinenca o caixa megalítica. La </span></span></span><span><span><span>cambra funerària és de planta rectangular construïda per dues grans lloses verticals amb una llosa de capçalera interna. Conserva una de les lloses de la coberta. Totes les lloses són de gres local. Del túmul es conserva l’anell perimetral de 7 m de diàmetre, especialment a la part posterior de la cambra. </span></span></span></p> <p> </p> | 08059-125 | Plans de Can Marquet. Nord de Grevalosa | 41.7010700,1.6408100 | 386909 | 4617480 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86989-img20200605172834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86989-img20200605174511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86989-img20200605174639.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Descobert l’any 1975 per Miquel Cura durant unes prospeccions realitzades a la zona, qui posterirment va dur a terme una intervenció arqueològica. El propiteri de la Can Marquet ja en tenia constància de la seva existència tot i que el considerava una barraca de vinya, ja que tenia parets de pedra seca que li convertien. A la seva descoberta fiu restuarat i les parets de pedra seca van ser eliminades. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86990 | Túmul I de Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-i-de-clarena | <p><span><span><span>CASTELLS, J; ENRICH, J; ENRICH, J. (Inèdit): Memòria de l’excavació del Túmul I de Clarena.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASTELLS, J; ENRICH, J; ENRICH, J.(1983): El túmul I de la Serra de Clarena. Castellfollit del Boix, Bages a Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert. El sepulcre megalític de la Roca d'en Toni. Túmul I de la Serra de Clarena. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 4.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span><span>VIVES, A. (1983): Estudi antropològic de l'enterrament de la Serra de Clarena (Bages) a Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i de Solar d'en Gibert. El sepulcre megalític de la Roca d'en Toni. Túmul I de la Serra de Clarena. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1983.Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 4.</span></span></a></span></span></span></span></p> | -2100/-450 | <p><span><span><span>El jaciment del Túmul I de la Serra de Clarena es troba situat en un punt destacat de la carena de la Serra de Clarena, a peu del camí. Es tracta d’una estructura de planta oval amb una doble estructura formada per una cambra circular i un espai rectangular on s’hi van localitzar diverses restes òssies, sense connexió anatòmica, pertanyent a sis individus, un d’ells infanti. Del material recuperat en destaca un vas globular i dos vasos carenats decorats mitjançant incisions d’estil epicampaniforme, 357 denes de Cardium i un penjoll de Pecten polit amb perforació circular i un punxó biapuntat de coure. </span></span></span></p> | 08059-126 | Serra de Clarena. Nord-oest de Grevalosa | <p><span><span><span>Túmul descobert durant una prospecció realitzada l’any 1981 per membres de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) en l’àrea afectada per un important incendi forestal esdevingut l’any anterior. </span></span></span></p> | 41.6984700,1.6346400 | 386391 | 4617199 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86990-img20200605184055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86990-img20200605184127.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 79 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 86991 | Trinxera 1 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-1-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert completament de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa es localitza un conjunt de diverses estructures defensives: trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora, en total 9 espais defensius, relacionades amb la línia de defensa L3 per dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’estructures excavades en el subsòl geològic amb una alçada original de més d’un metre i mig. En termes generals es tracta de trinxeres en forma de zig-zag amb nius de metralladora i algunes d’elles també presenten espais de posició individual per fusellers.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-127 | Obaga del Casals i Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”. </em></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6266800,1.6810700 | 390132 | 4609168 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86991-dsc07949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86991-img5882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/86991-img5883.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 87560 | Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaclara-1 | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ERICH, J; ENRICH, J; PEDRAZA, LL. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (El Bages). Un assentament rural de l’antiguitat tardana. Arqueoanoia Edicions. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ENRICH, Joan; ENRICH, Jordi; PEDRAZA, L. (1993): Vilaclara de Castellfollit del Boix (Bages, Barcelona). Un asentamiento rural de la antigüedad tardía. A: Actas del IV Congreso de Arqueología Medieval Española. Vol. II</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | S. V aC - s. VIII dC | Cobert de vegetació i amb pedres caigudes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Vilaclara es troba situat damunt d’una petita elevació envoltada de camps de conreu. Es tracta d’un assentament de caire agrícola format per tres grans espais caracteritzats per un pati davanter i un seguit d’habitacions a la part posterior. Elements relacionats amb l’activitat agrícola com és un cup amb una canalització, diversos elements relacionats amb el premsatge i un forn de pa. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Els treballs arqueològics han constatat una ocupació de l’espai des de l’ibèric antic i mig (s. IV aC), una ocupació d’època romano-republicana amb la localització de diverses estructures destinades a l’emmagatzematge i a la transformació de la primera matèria i finalment una última ocupació situada a l’antiguitat tarda (s. VII-VIII dC) de la qual corresponen la major part de les estructures localitzades i que evidencien un canvi en els usos i refaccions el l’arquitectura preexistent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-142 | Pla del Prat. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Vilaclara fou localitzat per Celestí Prat durant el conreu dels camps de cereal que l’envolten. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6568100,1.6670500 | 389016 | 4612532 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87560-img6552.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | S’han realitzat tres intervencions arqueològiques (1989, 1990 i 1991) i una campanya de neteja i condicionament (1995). | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 87562 | Cal Pessetero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pessetero | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | -3500/ -2500 | Cobert de vegetació i una de les sepultures no s'ha localitzat | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La necròpolis de Cal Pessetero es troba situada en una zona boscosa. Es tracta d’un conjunt de sepulcres de fossa del neolític mitjà del tipus cista. Les fosses, de planta rectangular, estan revestides per lloses planes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’excavació de la fossa 2 (excavada l’any 1956) va permetre recuperar un vas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>de forma globular i carena alta amb fons convex corresponent a la forma 21 de Muñoz. També es van localitzar dos micròlits de sílex, quatre petxines de pecten perforades i un mol·lusc fòssil en el garbellat posterior. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-143 | Camps de Regordosa. Oest de Castellfollit del Boix | <p><span lang='CA'><span><span>Entorn la dècada de 1930 el Centre Excursionista de Manresa va dur a terme l’excavació de dos sepulcres i l’any 1965 membres de la Unió Excursionista de Catalunya - Centre d'Estudis Comarcals d'lgualada (UEC-CECI) van dur a terme l’excavació d’una tercera sepultura. </span></span></span></p> | 41.6640700,1.6463600 | 387306 | 4613364 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87562-img6634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87562-img6636.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Només s’han identificat dos dels tres sepulcres de fossa. | 78 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 87564 | Sant Pere de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castellfollit-del-boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Capella gòtica i retaule major de l’església de Sant Pere. Castellfollit del Boix. 1988</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s.II aC - s.XIII | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1985, durant les obres de millora i de restauració de la capella de Sant Pere, de l’església parroquial de Sant Pere, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va permetre identificar diferents períodes cronològics relacionats amb l’ocupació de l’indret. Així, es va documentar una primera d’època ibèrica relacionada amb a la presència de material ceràmic situat vers el segle II aC. Una segona fase que correspondria a la construcció de l’església primigènia del segle XI. La tercera fase, situada entre els segles XI i XIII, està relacionada amb la zona de necròpolis del temple. Es van documentar un total de sis enterraments en cista de lloses planes, alguns dels quals estaven seccionats per una capella construïda al segle XVI (fase quatre) i que durant les reformes de 1633 fou enderrocada amb la finalitat d’edificar l’actual capella. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2010 durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica i en l’actualitat no s’han localitzar ni estructures ni material ceràmic en superfície relacionats amb el període ibèric a l’entorn de l’església. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-144 | Església de Sant Pere de Castellfollit del Boix. Nord -est de Castellfollit del Boix | 41.6696200,1.7013300 | 391892 | 4613910 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87564-img6300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87564-img6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87564-img6304.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment les restes de la necròpolis són visibles i es troben situades sota l’actual cripta de Sant Pere. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 87565 | Turó de Can Ximpics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-ximpics | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis Bagencs, 1995.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s. II-IV aC | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El solar situat a la banda nord de l’escola pública de Castellfollit de Boix, al carrer de les escoles del nucli de Castellfollit de Boix s’hi van localitzar diverses restes arqueològiques situades cronològicament en època ibèrica. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2008 es va dur a terme una intervenció arqueològica al solar de Can Ximpics que va consistir en la realització d’11 sondejos que van permetre delimitar una àrea d’uns 600 m2 amb restes de material ceràmic i un conjunt de cinc murs associats. Actualment el solar resta com un espai enjardinat. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-145 | Carrer de les escoles. Nucli de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Van realitzat actuacions d’aficionats. A finals de la dècada de 1970 J.Tous, metres de Castellfollit del Boix, va excavar algunes restes que posteriorment van ser reblertes. La intervenció va permetre identificar algunes estructures muraries i fragments de ceràmica àtica, ibèrica i campaniana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6664100,1.6845000 | 390485 | 4613575 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87565-img20201216124401.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 87566 | Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paleta | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J.(2000): Una ocultació de mancusos d’or al jaciment de “Can Paleta” (Castellfollit del Boix, Bages) a Seqüència núm. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Can Paleta: Castellfollit del Boix a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. </span></span></span></a><span lang='CA'><span><span>La Garriga. 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001 / coord. per Margarida Genera i Monells</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, Vol. 2.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SALES, J; ERICH, J; ENRICH, J. (2004): Unes monedes del segle XI ocultes al jaciment de l’antiguitat tardana de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages) a Tribuna d’Arqueologia 2000-2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SALES CARBONELL, J.; ENRICH HOJA, J.; ENRICH HOJA, J. (2000): Una ocultació de mancusos d'or al jaciment de 'Can Paleta' (Castellfollit del Boix, Bages)'. Seqüència. 7. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA, J; SALES J. (Inèdit): Memòria de la intervenció d’urgència realitzada a la necròpolis de Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages).</span></span></span></span></span></p> | s. VI-VII | Cobert de vegetació i amb pedres caigudes | <p><span><span><span><span><span>La necròpolis de Can Paleta es troba situada a l’oest de la masia que li dona nom, en un petit turó boscós. Entre els anys 1995 i 2000 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que posaren al descobert una zona de necròpolis i una zona d’hàbitat. La necròpolis consta de diverses tombes de lloses de planta rectangular, tipus cista, una de <em>tegulae</em> a doble vessant i en destaca un última tomba de secció triangular. La zona d’hàbitat està formada per quatre habitacions quadrangulars situades en tres terrasses diferents. A l’habitació situada a la terrassa superior és va localitzar un tresor format per nou mancusos d’or del segle XI. A la zona nord-est s’hi va identificar un mur de tancament perimetral que delimitava l’espai d’hàbitat alhora que formava un gran patí on hi tenien sortida les diferents estances. L’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar la zona d’hàbitat però no l’espai de necròpolis. </span></span></span></span></span></p> | 08059-146 | Can Paleta. Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span lang='CA'><span><span>La necròpolis fou descoberta l’any 1964 amb motiu de les obres d’ampliació de la masia. El rebaix del subsòl va posar al descobert restes de tombes i estructures. El propietari va donar notícia de la troballa a la Secció Excursionista del Club Natació Igualada qui l’any 1965 va realitzar una recollida de material arqueològic. Durant aquesta tasca és va documentar un nou espai amb estructures que havien estat afectades per treballs d’explanació de terres relacionats amb l’ampliació de l’era de Can Paleta. L’any 1992 el propietari del terreny va localitzar una nova tomba situada al costat oest d’un forn.</span></span></span></p> | 41.6600100,1.6609100 | 388510 | 4612895 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87566-img6602.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Només s’ha localitzat l’espai d’habitat, igual que va succeir l’any 2010 durant la revisió de la Carta Arqueològica. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 87567 | Font de Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-maians | <p><span><span><span><span><span><a>DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J. (1995): L’arqueologia al Bages. Centre d’Estudis del Bages. Manresa. 15</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, J. (2014): La conca d’Òdena entre la baixa romanitat i l’inici de l’edat mitjana. Una aproximació als precedents de la vila medieval d’Igualada. Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | s.IV-VI | Cobert de vegetació | <p><span lang='CA'><span><span>En una petita elevació situada al sud de Maians, en una zona boscosa es van identificar dues tombes de tipus cista de planta rectangular. L’any 1988 a l’entorn de les sepultures es van localitzar fragments ceràmics d’època baix imperial pertanyents a plats de terra sigil·lada africana D (formes Hayes 59A, 67 i 91C) i fragments amb decoració de cercles concèntrics i fulles de palma. </span></span></span></p> | 08059-147 | El Castell. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La dècada de 1970 van ser excavades per un mestre de Maians i els seus alumnes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6323300,1.6856600 | 390524 | 4609790 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87567-img6464.jpg | Inexistent | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Necròpolis de Maians | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 87599 | Collet dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-dels-morts | s. XI-XIV | Desconegut | <p><span><span><span>Indret situat al Collet dels Morts, en un petit tossal a la vessant de migjorn. En superfície s’observen fragments de material constructiu, fragments de ceràmica de cocció reduïda d’època medieval i part d’una sitja que fou seccionada per l’actual camí on s’hi identifiquen restes òssies humanes. </span></span></span></p> | 08059-179 | Collet del Morts. Nord-est de Castellfollit del Boix | 41.6920800,1.7154400 | 393103 | 4616386 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87599-img20200528170819.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 87853 | Solana de Cal Cuixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solana-de-cal-cuixes | s. XIII-XV | Està cobert devegetació i amb restes d'enderroc però no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica per determinar-ho. | <p><span><span><span><span><span><span>La Solana de Cal Cuixes es tracta d’un conjunt format per diversos murs, d’aproximadament 60 cm d’amplada que delimiten diferents àmbits. Els paraments són de pedra irregular rejuntada amb argila.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-195 | Solana de Cal Cuixes. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6602800,1.6326300 | 386156 | 4612962 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87853-img20210102103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87853-img20210102103855.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 87862 | Castell de Castellfollit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellfollit | <p><span><span><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Bages. Vol. XI. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍN, R. (1987): Castellfollit del Boix a Història del Bages I. Edicions Selectes. Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SITJES, X. (2013): Els castells i torres medievals del Bages. Monogràfics, 29. Centre d’Estudis del Bages. Manresa</span></span></span></span></span></p> | X-XVIII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El castell termenat de Castellfollit del Boix es troba situat dalt d’una carena amb un domini visual de gairebé tota la comarca del Bages, a la banda de llevant del municipi. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Actualment es conserven dos murs, un amb una orientació nord-oest i un segon amb una orientació est-oest. Estan construïts damunt el basament natural de roca i conserven una alçada aproximada de 5 m. El parament dels murs és de carreus ben escairats amb filades regulars rejuntats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-203 | Castell de Sant Pere. Est de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El castell de Castellfollit del Boix apareix documentat l’any 967 pertanyent a la família Calders, que el tenia en alou dels vescomtes d’Osona. L’any 1075 apareix documentat i relacionat amb la família dels Calders en el testament de Ramon Guadall de Calders, on hi consta aquest castell entre d’altres. L’any 1105 apareix novament citat en el testament de Guillem de Calders, el qual deixa a la seva esposa Guilla, filla de la vescomtessa Ermessendis de Cardona, el castell de <em>Castell fulit de Box</em>, entre d’altres castells. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir del segle XIII va passar sota domini dels senyors d’Òdena qui adquiriren tota la jurisdicció del castell l’any 1393. El domini dels senyors d’Òdena va perdurar fins el segle XVI, quan va passar als administradors de l’Hospital General de Barcelona, que el van conservar el domini fins a l’abolició dels drets jurisdiccionals a principis del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6690400,1.7045800 | 392161 | 4613842 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87862-img6370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87862-img6371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87862-img6374.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89073 | Jaciment arqueològic del Collet de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-collet-de-les-forques | VI-I aC | Es desconeix l'estat de conservació. | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment arqueològic es troba situat en una zona boscosa a la part superior del tossal. Durant la prospecció és va localitzar material ceràmic en superfície però cap tipus d’estructura. El material ceràmic identificat correspon a fragments ceràmica comuna ibèrica tant oxidada com reduïda i fragments de ceràmica ibèrica pintada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-287 | Bosc del Rodó. Oest de Castellfollit del Boix | 41.6639200,1.6588200 | 388343 | 4613332 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89073-img6789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89073-img6790.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 89077 | Tomba de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-can-paleta | X-XIV | Cobert de vegetació i la fossa trencada | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La tomba de Can Paleta es troba situada en una zona boscosa entre camps de conreu molt a prop de la Can Paleta. Es tracta d’una tomba excavada a la roca, en un gran bloc de pedra, actualment partit per la meitat. Correspon a una tomba de fossa simple, tipus banyera. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-291 | Camps de Can Paleta Sud-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span>Durant la realització del Mapa del Patrimoni Cultural, Josep Rius veí del municipi, ens feu esment de l’existència d’una tomba, del tipus banyera, seccionada per la meitat. A partir de la seva tipologia i diversos paral·lels existents i documentats al municipi (sepultures de Mas Palomas, fitxa núm. 121 o Can Bacardit de Grevalosa, fitxa núm. 120), es tractaria d’una tomba de fossa simple amb una cronologia que s’emmarca dins l’època alt medieval. </span></span></span></p> | 41.6624300,1.6602600 | 388460 | 4613164 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89077-img6663.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 89177 | Trinxera 2 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-2-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED2, situada al sector nord de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora situat a l’extrem meridional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-302 | Obaga del Casals. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”. </em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6269300,1.6807500 | 390106 | 4609197 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89177-img20210504160932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89177-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89178 | Trinxera 3 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-3-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED3, situada al sector nord de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora lleugerament avançat a la línia de la trinxera. També presenta espais de posició individual per fusellers. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-303 | Obaga del Casals. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6266600,1.6797600 | 390023 | 4609168 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89178-img20210504163424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89178-img20210504163429.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89179 | Trinxera 4 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-4-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La trinxera ED4, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-304 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.6795600 | 389999 | 4608721 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89179-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89180 | Trinxera 5 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-5-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span lang='CA'><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona</span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED5, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag i un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-305 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6227200,1.6797800 | 390018 | 4608730 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89180-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89187 | Trinxera 6 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-6-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED6, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma d’u amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-306 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6226300,1.6800600 | 390041 | 4608720 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89187-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89189 | Trinxera 7 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-7-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED7, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-307 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6230700,1.6811300 | 390131 | 4608768 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89189-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89190 | Trinxera 8 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-8-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED8, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag amb un niu de metralladora.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-308 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6234200,1.6811400 | 390132 | 4608806 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89190-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89191 | Trinxera 9 de la L3 de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-9-de-la-l3-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span>TARDÀ, P; PÀMIES, D; CABAÑAS, N. (2019): Intervenció arqueològica als Elements de l’Exèrcit Republicà a Òdena (Anoia) a IV Jornades d’arqueologia de la Catalunya Central, Solsona 14-15 d’octubre de 2016. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Museu de Solsona.</span></span></span></span></span></p> | XX | Cobert de vegetació, poc visible | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda i banda de l’antiga carretera d’Òdena a Manresa s’identifiquen diverses estructures defensives dutes a terme l’any 1938 en plena Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un conjunt format per trinxeres, pous de tirador i nius de metralladora relacionats amb la línia de defensa L3 executada amb la finalitat de dificultar l’avanç de les tropes franquistes a nivell terrestre. La trinxera ED9, situada al sector sud de la carretera C37, correspon a una rasa excavada en el sòl geològic en forma de zig-zag.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-309 | Pla d’Aguilera. Sud de Maians | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>El 4 d’abril de 1938, l’Estat Major Central de l’Exèrcit de la República dictava les <em>Directivas para las líneas sucesivas de defensa en Cataluña</em>, mitjançant les quals es disposava la construcció de 6 línies fortificades, protegint els principals nusos i vies de comunicacions i els emplaçaments més estratègics de Catalunya. De les línies defensives numerades correlativament, de la L-1 a la L-6, només es van acabar la L-1, que era la primera línia de front, la L-2, que era la immediata a rereguarda, i una part de la L-3, que era la següent.</span><span lang='CA'> En les directives del general Rojo la L-3 ha de ser construïda <em>“De Sur a Norte cobrirà por el Oeste el rio Noya desde San Quintín de Mediona en dirección al Norte, englobando los Bruchs y continuarà por Solsona-Sierra de Cadí y Collado de Tossas, para cobrir por el Oeste Puigcerdá hacia Puig Pedrós”. </em>En el punt IV punt C de les mateixes directives i amb el títol: OBJETIVOS PRINCIPALES A CUBRIR, diu que s’han de cobrir prioritàriament <em>“Los Bruchs-Solsona y Collado de Tossas”.</em> Durant l’estiu i la tardor de 1938 es van fer la major part de les obres de fortificació centrades especialment en la construcció de la L-1 i la L-2. En relació a tercera línia de defensa republicana, la L-3, no existeixen masses vestigis localitzats atès que no es va acabar de construir. La direcció tècnica de les obres va dependre del comandament del cos d’enginyers del G.E.R.O. (Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental), constituït la primavera de l’any 1938.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6254000,1.6824800 | 390247 | 4609024 | 1938 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89191-detall.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzats el juliol de 2015 a causa d’un incendi forestal als municipis d’Òdena, Castellfollit del Boix, El Bruc, Castellolí i Sant Salvador de Guardiola. | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||
| 89272 | Jaciment arqueològic del Mas Pubill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-mas-pubill | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XIV | No s'ha pogut comprovar el seu estat | <p>El jaciment del Mas Pubill es tracta d'un conjunt format per dues sepultures de planta oval, tipus banyera, excavades en uns blocs de gres força desgastats i per dues sepultures de tipus cista, les quals encara mantenien l'inhumat a l'interior. Durant la revisió realitzada l'any 2010 es va dur a terme una prospecció a la part alta del turó però no es van localitzar les sepultures. </p> <p> </p> | 08059-362 | La vinya. Nord-oest de Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span>A principis de la dècada de 1970 membres del Museu d'Igualada van visitar les restes que formaven part d'una necròpolis d'època medeival. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6822000,1.6469600 | 387387 | 4615377 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-04 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es desconeix el seu estat de conservació atès que no s'ha pogut localitzar | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 89286 | Bauma de Mas Clarena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-mas-clarena | XIV-XVI | Es desconeix l’estat de conservació | <p><span><span><span><span><span><span>Gran bloc de pedra de formació arenosa i conglomerat que crea una petita bauma situada al nord-oest del Mas Clarena. En tot el vol del bloc s’hi documenten cinc encaixos de forma rectangular de possibles bigues de fusta. A l’entorn es localitzen altres blocs de dimensions més reduïdes amb els mateixos encaixos.</span></span></span></span></span></span></p> | 08059-376 | Solana de Clarena. Oest de Grevalosa | 41.7008800,1.6297900 | 385991 | 4617473 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89286-img20210404190049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89286-img20210404190231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89286-img20210404190249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89286-img20210404190441.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 89291 | Tombes de Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-cal-xic | XV-XVIII | No s'ha dut cap intervenció arqueològica que permetin determinar-ne el grau de conservació de les restes | <p><span><span><span><span><span><span><span>Davant de Cal Xic passa el camí que mena cap a Cal Servitge i secciona part d’un antic turó. En el tall de ponent s’hi documenten diversos fragments ossis i les restes d’un mur de pedra en direcció est-oest construït amb pedra petita ben escairada rejuntada amb morter de calç. En el tall de llevant s’hi documenta una fila de pedres ben escairades rejuntades amb morter de calç en sentit nord-sud. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-380 | Pla del Servitge. Sud-oest de Castellfollit del Boix | 41.6509400,1.6383300 | 386614 | 4611917 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89291-img20210420161847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89291-img20210420161859.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89291-img20210420162410.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Segons els propietaris actuals, antigament havien sentit que en aquell punt hi havia hagut una petita església. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 89368 | Tombes de Moblella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-moblella | IX-XII | Una de les tombes està trencada i desplaçada | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>A la zona boscosa de l’obaga de Moblella en una zona elevada i rocosa és localitzen dues tombes excavades a la roca. Un de les tombes es troba seccionada atès que la roca s’ha desplaçat del seu lloc original. La segona sepultura es conserva “in situ”. Correspon a una sepultura de planta rectangular amb els angles arrodonits amb una orientació est-oest. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-427 | Obaga de Moblella | 41.7015600,1.6565400 | 388218 | 4617514 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89368-img20210201112633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89368-img20210201112818.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 89381 | Cinglera Les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-les-valls | XI-XIV | No s’ha efectuat cap intervenció per determinar el grau de conservació de les restes | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Bloc de pedra de formació arenosa i conglomerat situat a peu del camí que porta de les Valls a Regordosa de Grevalosa. El bloc, actualment seccionat s’hi </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>documenten dos encaixos de forma rectangular de possibles bigues de fusta per sostenia una coberta. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-440 | Obaga de les Valls. Al sud de la casa de les Valls de Grevalosa | 41.6861300,1.6253500 | 385596 | 4615841 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89381-img202104051330180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89381-img202104051330320.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 89415 | Les Tres Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-alzines | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | VI aC - V dC | Es desconeix la conservació del jaciment atès que no s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica. Tota la zona està coberta de vegetació | <p>A la Serra de Rubio, al nord del turó de les Tres Alzines, entre els aerogeneradors 10 i 11 del Parc Eòlic de la Serra de Rubio és situa el jaciment de les Tres Alzines. En aquest espai es troben es superfície algun fragment de ceràmica oxidada però no estructures muràries. </p> | 08059-449 | Serra del Grau. Oest de Castellfollit del Boix | <p>Durant la prospecció arqueològica de l'any 2001, arran del projecte del Parc Èolic és va localitzar en superfície un nivell de cendres amb algunes ceràmiques de pastes vermelloses de tipus iberoromanes, així com un fragment de ceràmica de vernís negre i un altre de dòlia. </p> | 41.6689000,1.6355300 | 386413 | 4613915 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609175505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609175925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89415-img20210609180609.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 89570 | Serra de Rubió II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-rubio-ii | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellfollit del Boix. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Prospecció sense obtenir resultats | <p>En una zona coberta per bosc de pins i vegetació arbustiva es va dur a terme una prospecció arran del projecte de construcció d'aerogeneradors a la Serra de Rubió que afectava als termes d'Òdena, Rubió i Castellfollit del Boix. No es va obtenir resultats positius relacionats amb l'existència de restes arqueològiques. </p> | 08059-458 | Serra de Rubió | <p>L'any 2007 arran de la construcció de 17 aerogeneradors pel projecte Parc Eòlic Serra de Rubió 2, a càrrec de l'empresa Energía Hidroeléctica Navarra SA, del grup Acciona, es va dur a terme una prospecció arqueològica a la zona afectada. </p> | 41.6649800,1.6340800 | 386285 | 4613482 | 08059 | Castellfollit del Boix | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 80430 | Castell de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellgali | <p>Benet, A.; Junyent, F.; Mazcuñán, A. (1984). Castell de Castellgalí. A Catalunya Romànica, vol. XI, El Bages. Fluvià, A. de (1976). Castellgalí. Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona. Galobart, J. (1983). El castell de Castellgalí, nou jaciment ibèric al Bages. Dovella nº 9. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01472, any 1988. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985.</p> | X | Es troba en ruïnes | <p>Les restes de l'antic castell de Castellgalí es troben dalt d'un turó que domina el poble i sobre la riba dreta del Llobregat. Actualment són visibles algunes parets fruit de les excavacions del 1970 de les quals no es conserva material arqueològic i que resten en bona part tapades per vegetació. A la banda de ponent de l'esplanada del turó hi ha un mur de 90cm d'ample i uns 70cm d'alçada conservada i 3m de llarg. A llevant hi ha un altre mur de 60cm de gruix i 1m d'alt amb 280cm de llarg, i un tercer al punt més alt, d'uns 90cm de gruix. Tots són fets amb carreus mitjans de pedra poc treballada units amb un morter pobre de calç i formant filades horitzontals. És molt difícil saber a quina part del castell corresponen aquests murs, així com la data exacta de la seva construcció. Al punt més alt del turó, prop d'un dipòsit d'aigua, hi ha un altre tros de mur mig enterrat, de 250cm de llarg i 90cm; tenint en compte la situació d'aquest es va pensar (Benet, A. I altres, 1984) que probablement formés part del basament de la torre del castell. Segons les característiques aquests murs podrien estar ja fets al segle XI . A prop hi ha les restes de l'antiga capella castellera de Santa Maria. L'any 1983 Joan Galobart va trobar restes de ceràmica datable entre els segles III-I aC, corresponent a finals de l'època ibèrica.</p> | 08061-1 | Poble. Turó del Castell. | <p>Aquest castell tenia sota la seva jurisdicció un terme que deu correspondre a l'actual municipi; ja que fins i tot la zona entre els rius Llobregat i Cardener ja en depenia. El cim que ocupà el castell ja havia estat ocupat anteriorment ja que es van trobar fragments de ceràmica ibèrica (Galobart, J., 1983). El castell apareix documentat des del 924, aprisiat per un personatge anomenat Galí (Galindo), que tindria la propietat en alou. Després hi ha un buit documental fins el 1178 en què tenim un document que es refereix directament al castell, és la venda d'aquest castell al rei Alfons I feta per Sibil·la que tenia el castell fruit d'herència dels seus avantpassats. El rei concedí el castell en feu a una família que es cognominà Castellgalí i que el conserva fins el 1350, quan el rei Pere III va vendre diversos drets sobre el castell al seu conseller Bernat de Torres de Manresa. Més tard, el mateix rei li vengué la carta de gràcia al mateix Torres tota la jurisdicció del castell, excepte la criminal. Els Torres el van vendre a la família Rajadell el 1413, detentant aquests el castell fins el 1563 en que el venen a la família Amigant. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió del castell de Castellgalí el 5 d'octubre del 1673, amb una cerimònia de rúbrica que tingué lloc a la plaça del poble, i que fou ben curiosa, tractant-se d'una època en què el feudalisme, com a factor polític i àdhuc social, havia perdut bona part de la seva importància, i en la que tots els habitants prestaren sagrament de fidelitat (Fluvià, 1976). Els Amigant posseeixen el domini fins a la desaparició dels senyorios jurisdiccionals el 1812. El 1970 alguns afeccionats i estiuejants de la urbanització propera realitzaren excavacions sense mètode. Exhumaren les restes del castell que actualment estan a la vista. Sembla que va ser que cap el 1473 que el castell estava ja en mal estat, ja que no habitaven en ell i havia quedat molt malmès després de la guerra remença. Quan va passar als Amigant, aquests, en lloc de restaurar el castell van convertir en casa senyorial una casa al poble que van engrandir, ca l'Amigant, antic Hostal.</p> | 41.6782900,1.8405500 | 403494 | 4614707 | 924 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80430-foto-08061-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Caldria un estudi rigorós per determinar l'edat i l'origen dels constructors i habitants. | 81|83|85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||
| 80431 | Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell | <p>Gavin J.M. (1979) Inventari d'Esglésies. Vol. 5 Bages. Arxiu Gavin. Barcelona. Fluvià, A. (1976). Els castells catalans. Barcelona, vol. V. Junyent, F. ; Mazcuñan, A. (1984). Santa Maria del Castell de Castellgalí. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XI: El Bages. Villegas, F. (1982). El romànic al Bages: estudi dels edificis religiosos. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01468, any 1988. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16435.</p> | XI-XII | Es troba en ruïnes | <p>Les ruïnes de l'antiga capella es troben dins el mateix recinte del castell, sobre el turó. Actualment només es conserven els fonaments de l'absis i els del mur de migjorn que, probablement, es mostra en tota la seva longitud, entre 6 i 7 metres. Era un edifici de reduïdes dimensions, d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant. Els panys del mur estan fets amb un aparell treballat a cops de martell i sense polir però disposat a trencajunt i formant filades uniformes dels que queden uns 60cm d'alçada màxima. No hi ha vestigis de portalada.</p> | 08061-2 | Poble. Turó del Castell. | <p>Aquesta petita església es trobava dins el recinte del castell de Castellgalí. Apareix esmentada el 1292, en el testament de Berenguer Amatller redactat el 27-12-1292 (Fluvià, 1976). No queda clar si aquesta capella actuà com a parròquia en els seus orígens o si tan sols tenia la funció de capella del castell; per aquest motiu moltes vegades la troben anomenada Sant Miquel del Castell, amb la mateixa advocació que la parroquial. L'any 1970 afeccionats del poble van excavar el turó del castell on hi ha l'església i van descobrir les restes d'aquesta. No es conserva material arqueològic. A començaments de l'any 1348 morí, en el castell, Guillema, esposa de Berenguer de Castellgalí; ella hauria volgut rebre sepultura al convent de la Verge del Carme, de la ciutat de Manresa, però, per causa de les 'mortalitates et pestilentias multas', fou enterrada a l'església del castell (Fluvià, 1976).</p> | 41.6784000,1.8404400 | 403485 | 4614720 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80431-foto-08061-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80431-foto-08061-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | També coneguda com Sant Miquel del Castell. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||
| 80437 | Sitges ibèriques de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-iberiques-de-boades | <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Pardo, D. (1991). Restes romanes baix imperials a la conca mitjana-alta del riu Llobregat: noves dades per a un panorama poc conegut. Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga. Nº 4, octubre 1991. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01473, any 1988.</p> | I-II aC | Actualment es troben tapades i no són visibles. | <p>Les sitges ibèriques de Boades es troben situades a la dreta dels forns romans al barri de Boades, tot i que actualment es troben tapades. Es tracta d'un conjunt de cinc sitges excavades directament en el sòl natural i trobades a una fondària variable entre els 30 i els 100cm. La part superior o coll havia desaparegut per l'anivellament que havia patit el terreny en el decurs dels segles. Tenen un diàmetre de 2m i una fondària màxima de 1'5m. El seu interior era reomplert de pedres, terra i força material ceràmic. El fet que en el moment del seu abandó s'utilitzessin com a escombrera de deixalles domèstiques ha permès recuperar-hi gran quantitat de peces, tant faunístiques com ceràmiques: un kàlathos pintat, gerra bitronconònica gris ibèrica, ceràmica feta a mà, oxidada, grisa monocroma, campaniana A, B; a més de restes de fauna, un ós humà fèmur, fragments de fusta, ferro, pedres i carbons. El contingut de les sitges correspon a la neteja d'un abocador d'una casa ibèrica dels segles I-II aC. Dues d'elles conservaven la seva tapadora de pedra. Finalment és interessant fer constar que es trobà un petit sector empedrat amb una tècnica constructiva consistent en les pedres col·locades directament al sòl de manera horitzontal, amb funcionalitat indefinida, però relacionat cronològicament amb els camps de sitges; així com restes de murs romans que probablement corresponen a les restes d'edificis annexes de la vil·la de Boades per a ús agrícola.</p> | 08061-8 | Boades. Cal Roc. | <p>Les sitges van ser excavades l'any 1984-85 pel Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La primera prospecció va ser dirigida per Eduard Sánchez, Antoni Daura i Lluis A. Guerrero; l'excavació programada del Servei d'Arqueologia de Catalunya feta el mateix 1984 va ser dirigida per Eduard Sánchez, Dolors Pardo i Joan Galobart. L'any 1985 Dolors Pardo i Antoni Daura reprenen la campanya i completen l'excavació d'aquest. Cronologia: 150-100 aC. A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat.</p> | 41.6881100,1.8587200 | 405021 | 4615778 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80437-foto-08061-8-1.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 80438 | Forns romans de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-romans-de-boades | <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01474, any 1988.</p> | -III/V | Actualment es troben tapats i no són visibles. | <p>Es van iniciar unes prospeccions l'any 1984 per tal de buscar un forn que havia excavat mossèn Santamaria els anys trenta i considerat ibèric. Una campanya d'excavacions feta l'any 1985 dirigida per Antoni Daura i Dolors Pardo va posar a la llum els dos forns de terrissaire que constitueixen un dels elements arqueològics més interessants de la vil·la de Boades. Els forns es troben a un centenar de metres cap al nord, davant de cal Roc. Un és de mida petita i planta circular, de 1,68cm de diàmetre; conserva la boca i l'arc de mig punt fet amb maons. L'altre, més gran, de planta rectangular (6x5,75m) conservava els pilars i l'arrencada dels arcs. Es desconeix el tipus de materials ceràmics que es coïen.</p> | 08061-9 | Boades. Cal Roc. | <p>Jaciment compost per dos forns de terrissaire que conformen una unitat productiva de gran interès. El primer que va aparèixer és de planta circular de 168cm diàmetre. Fet amb maó revestit amb argamassa, essent la terra que l'envolta vermella i cremada. La boca o praefurnium d‘accés a la fogaina presenta la particularitat de ser feta amb un arc de mig punt fet amb teules. En eixamplar el sondeig aparegué un altre forn, molt més gran i d'estructura més complexa. La seva planta és rectangular i conservava encara 18 pilastres que formaven sis parelles d'arcs (ara desapareguts però ben intuïbles) que devien sostenir l'engraellat superior, ara perdut, com en el cas de l'altre forn. Amida 6m per 5,75m i entre la cambra de foc i la paret externa hi havia un espai de 45cm que devia tenir la finalitat d'impedir el contacte directe amb les flames i evitar d'aquesta manera la gran escalfor produïda. El material constructiu de les pilastres era de toves cuites directament al sol i utilitzant la palla com a desgreixant. Aquest forn es trobava més espoliat que l'altre. En els dos casos es va poder recuperar bon nombre de material ceràmic, corresponent a peces comunes de cuina probablement fabricades allà mateix. A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat.</p> | 41.6878200,1.8594600 | 405082 | 4615745 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80438-foto-08061-9-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 81|83 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 80439 | Vil·la romana de Boades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-boades | <p>Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Cura Morera, M. (1977). Aportaciones al conocimiento del proceso de iberización en el interior de Cataluña. Ampurias nº 38-40. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Daura, A.; Pardo, D. (1990). Nous testimonis de la baixa romanitat a les conques mitjana i alta del Cardener i el Llobregat. La romanització del Pirineu: 8é col·loqui internacional d'arqueologia de Puigcerdà. Desembre de 1998. Puigcerdà. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01476, any 1988.</p> | -III/V | Actualment es troben tapats i no són visibles. | <p>Aquesta vil·la romana s'assenta sobre un jaciment ibèric anterior. Les restes ibèriques més ben identificades corresponen a un camp de sitges vora cal Roc. Cal destacar que tant en les antigues excavacions com en les de 1984 es trobaren restes pre-romanes sota mateix dels estrats romans imperials. El 1984 aparegué un estrat amb una part d'una llar que havia conservat la seva disposició originària i amb material ceràmic típic com la grisa estampillada datable al segle III aC. L'emplaçament de la vil·la és ben documentat ja als darrers anys del canvi d'era (donant fe campanianes B i sigil·lates itàliques) tractant-se, pel que sembla, d'una romanització total i efectiva de l'anterior comunitat indígena. És durant l'alt imperi quan s'aconsegueix la màxima esplendor d'aquest jaciment. Hi ha abundància de ceràmiques fines (terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica, clares A) i comunes, juntament amb d'altres objectes d'ús quotidià. Les restes arquitectòniques descobertes primerament corresponien a diverses estances considerades de l'àrea de serveis (pars rustica). La part noble (pars urbana) és menys coneguda perquè les masies actualment dempeus s'assenten exactament a sobre. En el segle III succeeix alguna cosa a Boades ja que l'excavació de 1987 demostra un enrunament d'alguns habitacles alt imperials, sobre els quals es superposa una estança baix imperial, menys senzilla. Malgrat que no es tracti d'una destrucció violenta, sí que demostra una crisi, tal i com s'esdevé arreu del món romà d'aquell moment històric. Aquest jaciment sembla recuperar-se ben aviat i en dóna mostres amb la construcció d'una exedra, datable en el segle III o principis del IV, que és un monument d'arquitectura rural romana a Catalunya. Un pany de paret, en el que s'obre un finestral rematat per un arc de maons, encara manté 4m d'alçària màxima. Les restes ceràmiques típiques de la baixa romanitat també són presents. Hi ha sigil·lata clara C i D (alguna estampada), hispànica tardana, comunes africanes i una moneda de Magnus Maximus, mostres evidents d'una certa renaixença, potser de caire latifundista en aquesta vil·la, la qual degué morir amb la caiguda de l'imperi. De tota manera, el lloc és ocupat ràpidament en l'alta edat mitjana, com a mínim.</p> | 08061-10 | Boades. | <p>A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat. El lloc de Boades apareix citat per primera vegada en la delimitació de la rodalia i ciutat de Manresa l'any 1020 amb el nom d'ipsas Buadas. Buada, etimològicament, correspon a volta edificada. Es creu en l'existència de ruïnes romanes evidents ja en època medieval en reocupar-se l'indret reaprofitant les seves pedres. Des d'aleshores la zona ha estat habitada i explotada agrícolament (de mas Cadevall es conserven documents del segle XIV). El 1917 Joan Simó feu la primera excavació. El 1930-36 la Secció Arqueològica del Centre Excursionista Montserrat, amb Mn. Valentí Santamaria com a cap, realitzaren algunes campanyes d'excavacions. L'any 1978 Miquel Cura va fer un sondeig al nucli de la Vil·la. El 1984 es va fer una campanya d'urgència dirigida per Eduard Sánchez, A. Daura i Ll. Guerrero. Es van fer dues campanyes més els anys 1986 i 1987 a càrrec d'A. Daura i D. Pardo.</p> | 41.6858800,1.8598300 | 405110 | 4615529 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Regular | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. El jaciment ocupa la zona del costat i del subsòl del nucli rural de Boades, especialment en terres del Mas Vilaseca i can Cadevall. Amb data 13 de desembre de 1991 el Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va resoldre que part dels materials ceràmics provinents d'aquest jaciment fossin dipositats enterrats en el propi jaciment, sota control de l'arqueòloga territorial Araceli Martín. | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 80441 | L'Exedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lexedra | <p>Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Puig i Cadafalch, (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 16423.</p> | III | Es troba en un avançat estat de ruïna i l'entorn en males condicions. | <p>Cambra de planta semicircular absidial que es manté parcialment dempeus a la zona posterior dels masos Vilaseca i Cadevall, al costat de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos. El parament del mur és format per carreus de pedra natural de la zona, de tamany mitjà i petit que es pot identificar com el conegut amb el nom d''opus vittatum'. Els carreus són ben tallats i disposat en filades horitzontals. Presenta una finestra de dimensions considerables coronada amb un arc de mig punt fet amb teules i maons de terra cuita, en una paret que assoleix els 4m d'alçada. L'exedra s'ha de considerar com una construcció romana, d'època baix imperial, ben característica a partir del segle III. La majoria de viles d'un cert relleu i entitat presenten cambres amb aquestes característiques, amb un marcat caràcter senyorial, utilitzades com a sala de conversa (exedra), de recepció (oecus) o menjar (triclinium).</p> | 08061-12 | Boades. | <p>Hem de situar l'exedra dins el conjunt arqueològic de la vila romana de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des de principis del segle XX, per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duràn i Sanpere. Puig i Cadafalch, en la seva obra 'Arquitectura romana a Catalunya', recull la seva existència i la reprodueix fotogràficament. L'any 1932 va ser la primera vegada que es va fer un estudi arqueològic, dins els context d'excavacions portades a terme a la vila romana de Boades. En Joan Roure feu un dibuix guardat a l'A.H.C.M. en el que es mostra la planta i un sondeig. No es tornà a excavar fins el 1984, en què el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya reprèn el treball, realitzant diversos sondeigs al seu entorn per delimitar les restes i per determinar la seva cronologia (Daura i altres, 1987).</p> | 41.6857300,1.8600500 | 405128 | 4615512 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80441-foto-08061-12-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 80454 | Jaciment del Castell de Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-castellgali | <p>Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1983). El castell de Castellgalí, nou jaciment ibèric al Bages. Dovella nº 9. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Caixa d'Estalvis de Manresa. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01471, any 1988.</p> | I-II aC | Les restes del jaciment estàn molt tapades de vegetació. | <p>Al turó del castell s'han trobat vestigis d'un anterior establiment ibèric. Es tracta de restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o fortificació. El mur està orientat d'est a oest i té una llargària de 5,90 m, amb una amplada de 60 cm i 70 cm d'alçada, construït amb grans blocs de pedra disposats alineats, units amb poc morter i pedres petites. L'interior de l'edificació és molt remogut i sense restes materials. Sembla probable que el mur formés part del Castell de Castellgalí i per tant que fos posterior. Únicament es va trobar un fragment de ceràmica grega i ceràmica ibèrica.</p> | 08061-25 | Poble. Turó del Castell. | <p>L'any 1970 un grup d'afeccionats locals va fer una excavació al turó del castell en la que van extreure fragments ceràmics ibèrics que van quedar descontextualitzats: àmfora de boca plana, grisa de la costa catalana i campaniana A. Aquestes excavacions van permetre documentar el jaciment. Més tard, la realització dels fonaments del dipòsit d'aigua i algunes excavacions clandestines fetes al castell van motivar l'exhumació. Així el 1983 Joan Galobart va trobar restes de ceràmica datable entre els segles III-I aC, corresponent a finals de l'època ibèrica. Més tard es va descobrir les restes d'un mur que formava la base del que hauria sigut un poblat o de l'antiga fortificació medieval. L'existència al mateix lloc del castell fa pensar que el jaciment ibèric estigui molt arrasat. L'únic que sabem és que al segle II aC va estar ocupat durant cert temps.</p> | 41.6752600,1.8418900 | 403601 | 4614370 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80454-foto-08061-25-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa. Caldria un estudi rigorós per determinar l'edat i l'origen dels constructors i habitants. | 80|81|83|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc