Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46427 Cal Tonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonet AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Mas molt reformat. Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb les vessants asimètriques, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a llevant, un a ponent, i un altre a l'eix entre ponent i tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem un portal de llinda plana de pedra, amb la inscripció 1880, i carreus als brancals. Sobre el portal hi ha un balcó, amb barana de ferro, emmarcat amb pedruscall. A l'esquerra trobem una finestra nova i al pis superior dues finestres, una amb llinda de fusta i l'altra amb llinda estreta de pedra. A la crugia central hi ha una balconada d'arc rebaixat i barana de ferro. La façana de tramuntana presenta diverses finestres de llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un portal emmarcat amb pedruscall i amb dues obertures als laterals. Aquesta façana té un cobertís annexat, així com un cos, més baix i d'una sola vessant, a l'eix amb la façana de tramuntana. Finalment, a llevant hi ha un cos que enllaça amb la coberta del cos original, perllongant així el mas. La zona de migdia d'aquesta construcció annexa, però, és de planta baixa i terrat. L'edifici és fet de pedra i argamassa, tot i que ha estat rejuntat amb ciment. Els eixos entre façanes presenten carreus. 08062-15 A 1200m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou L'any 1924, l'amo de la casa, l'Isidre Vilaseca Culell cultivava la terra dels voltants de la casa i, al mateix temps, es dedicava als treballs del bosc. El seu fill, Salvador Vilaseca Vilaseca, marxà del mas i s'instal·là a Santpedor. 41.8310000,1.8350400 403265 4631669 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46427-foto-08062-15-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46434 El Putxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-putxot AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XVII-XIX Tots els edificis estan en ruïnes: sense sostre ni parets. Alguns d'aquests edificis presenten tal deteriorament que és impossible descobrir-ne l'estructura. El barri del Putxot és un conjunt arquitectònic format per deu cases alineades que, orientades a xaloc, formen el carrer anomenat del Sol, tot i que el camí passi per mestral. Totes les cases tenien unes característiques similars, que es podrien desgranar de la següent manera: presentaven la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis. Les parets són de pedra sense carejar i argamassa, amb carreus irregulars als eixos entre façanes. Al frontis, el portal sol ser de llinda plana de pedra amb carreus als brancals o bé amb l'emmarcament de rajols ceràmics. El pis consta de dues finestres de llinda de pedra i rajols ceràmics als brancals o bé de llinda de pedra sola. A la zona de les golfes trobem finestres com les descrites anteriorment o, fins i tot, finestres de dimensions considerables i d'arc de mig punt que podrien haver format una petita galeria superior. La façana de mestral presenta planta baixa, pis i golfes, però l'actual desnivell del terreny cobreix la zona inferior de la majoria de cases. Algunes d'aquestes cases conserven una entrada i un balcó a aquesta façana. Al pis es poden observar finestres de dimensions més petites, però totes decorades amb llindes i carreuons o amb rajols ceràmics. Aquesta zona de mestral contenia habitualment les tines per a la conservació del vi. 08062-22 A prop de la riera de Bellver, al S del Graner Aquestes cases estaven habitades per famílies que es feien càrrec de les terres dels voltants. Els noms de les cases eren els següents: 1. Cal Guenyo 2. Cal Pau Florit 3. Cal Pere Ros 4. Cal General 5. Cal Tinoi Petit 6. Ca la Coloma 7. Cal Menja Bacallà 8. Cal Mateu 9. Cal Nofre del Putxot 10. Cal Caricas La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot, anomenada La Barraca del Guenyo. L'any 1962 Josep Puig Castelló va fer un poema dedicat a El Putxot, titulat Lo Putxot. 41.8351900,1.8190000 401940 4632152 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46434-foto-08062-22-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-06-25 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46425 Cal Ton https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. En ruïnes: tant el sostre com part de les parets han caigut, de manera que resulta molt complicat esbrinar l'estructura original de la casa Masia de, probablement, planta baixa i pis, orientada a migdia. Actualment es troba en estat ruïnós, i només en resta una finestra de llinda plana a la planta baixa. L'edifici està fet de pedra petita sense carejar i argamassa. 08062-13 A 900m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou Al 1930 hi vivia l'Anton Sallés Cullell, però quan abandonà la casa, aquesta es començà a ensorrar. 41.8324700,1.8352000 403281 4631832 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46425-foto-08062-13-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes La casa queda a l'altre costat de riera i no hi ha cap camí per accedir-hi 119 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46426 Cal Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tona AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XVI-XX Mas en reformes Masia en reformes. Pertany al tipus II.2, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica. El frontis original es troba orientat a migdia, mentre que l'actual es troba a tramuntana. Així doncs, el cos principal actual presenta la coberta a dues aigües amb les vessants asimètriques, d'una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos és fet de pedra carejada rejuntada i argamassa, però ha estat força reformat. Consta de tres crugies i de planta baixa i pis. El portal es troba situat a l'esquerra de la crugia central i disposa d'una llinda de fusta arquejada. A la crugia de la dreta trobem un portal elevat. Al pis hi ha dues finestres noves d'arc de mig punt adovellades i amb ampit. El cos de migdia és més estret, però més alt que el descrit a causa del desnivell del terreny. Té la coberta també a dues aigües, amb dues filades de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. El cos, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes i està fet de pedra i argamassa, amb carreus als eixos entre façanes. A la planta baixa trobem un portal, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i una finestra reformada. El pis disposa d'un balcó, amb llinda plana de pedra i carreus als brancals, i d'una finestra, amb llinda de pedra i ampit. A les golfes trobem dues finestres reformades que fan parella amb les dues del cos de tramuntana. La façana de ponent presenta un portal, de llinda plana i rajols ceràmics als brancals, i un cos d'una planta amb la coberta d'uns vessant al lateral. El pis està presidit per dues finestres asimètriques, de llinda plana, pedra carejada als brancals i ampit. A les golfes hi ha dos finestrons reformats. Aquest cos annexat, amb la porta de llinda plana de pedra, conté una premsa de vi. La façana de llevant té un cobert annexat totalment nou. L'interior del mas conserva una interessant llar de foc amb un forn de pa a l'interior i un refugi, a mode d'amagatall, on hi cabien tres o quatre persones. 08062-14 Camí, abans de Cal Mau, que s'inicia al camí de Santpedor a Castellnou i que passa per Cal Tona Abans de 1936 hi vivia el matrimoni d'Isidro Colldeforn Clarena i Teresa Casarramona Carol amb els seus tres fills. Després de la Guerra Civil, la casa fou habitada fins la dècada dels cinquanta. Però restà deshabitada fins anys més tard, quan el senyor Padró, recent propietari de Cal Mau, la comprà. 41.8090800,1.8344800 403186 4629235 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46426-foto-08062-14-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Cal Tona estava a punt d'ensorrar-se l'any 1992. La façana de tramuntana i les golfes de migdia foren reformades, ja que es trobaven en molt mal estat. Actualment continua la rehabilitació de tot el mas. 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46423 Cal Pep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XVIII-XX No té sostre i les parets estan bufades, encara que s'hi ha fet algunes modificacions i una neteja en els últims vint anys Masia de planta baixa i pis, amb la coberta ensorrada. L'edifici, de tres crugies, està orientat a migdia i té un cos annexat a tramuntana. A la planta baixa del frontis trobem dues finestres tapiades de llinda de pedra i un portal d'arc escarser fet amb rajols ceràmics. El pis presenta tres balcons d'arc escarser i rajols ceràmics; les baranes són de ceràmica, excepte la del tercer balcó que és de ciment. La façana de llevant presenta tres finestres asimètriques i alguna altra de tapiada. A tramuntana es poden observar les restes de mur del cos annexat. Les parets del mas són de pedra petita sense carejar i morter (mescla de calç, sorra i aigua), i els eixos entre façanes presenten carreus. 08062-11 A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou 41.8339200,1.8344100 403217 4631993 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46423-foto-08062-11-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Fa més d'un segle que no hi viu ningú. Actualment s'utilitza com a magatzem. 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46442 La Barraca del Guenyo https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-del-guenyo AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX Barraca de grans dimensions construïda amb pedra i argamassa, de planta única circular. Aquesta es troba a l'interior d'un bosc, prop del Putxot. Les pedres dels murs es troben enfalcades per pedres molt petites, que serveixen de suport en combinació amb l'argamassa. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís doble que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. El caramull que corona la volta consta de vàries pedres sobreposades per deixar veure la claror des de l'interior, així com permetre la ventilació del foc que es feia dins la barraca per escalfar-se; cal observar que les parets estan fumades. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra molt allunyada del voladís. A l'interior de la construcció trobem una repisa, un banc de pedra i una llar de foc, que aprofita el mateix mur buidat. A la part superior esquerra de la llar hi ha una obertura que servia, com el caramull, per ventilar el fum. 08062-30 A l'E de la riera de Bellver i al S del torrent del Graner El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. Un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en aquesta barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. El Guenyo havia viscut a El Putxot amb nou famílies més, però quan a final del segle XIX arribà la fil·loxera, la gent abandonà casa i terres, excepte aquest personatge. 41.8360000,1.8213100 402133 4632239 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46442-foto-08062-30-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-06-25 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46443 Les Barracotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-barracotes AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Només resten drets alguns trams de les parets laterals. La bardissa cobreix gran part dels murs. Mas en estat completament ruïnós, probablement orientat a tramuntana, que només conserva restes d'alguns murs. Està fet de pedra sense carejar i argamassa. 08062-31 A la banda esquerra de la riera de Bellver, prop del torrent de Viladelleva 41.8311800,1.8068800 400927 4631721 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46443-foto-08062-31-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46421 Ca l'Ubaguenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lubaguenc AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Estat ruïnós: no hi ha teulada i les parets estan caient Masia de planta baixa, primer i segon pis, pel que es pot intuir. L'edifici, orientat a migdia, presenta tres crugies. A la planta baixa de migdia hi ha un portal, emmarcat amb carreus irregulars, i una finestra. Al primer pis trobem tres finestres irregulars amb llinda de pedra i un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Finalment, al segon pis sembla que hi hauria hagut un altre balcó i alguna obertura més, però és difícil esbrinar-ho ja que està molt malmès. La casa fou construïda amb pedra, de petites dimensions lleugerament treballada, i argamassa. 08062-9 A 800m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou Segons Vila Rovira, Ca l'Ubaguenc hauria pogut estar habilitada com a escola a les darreries del segle XIX i principis del segle XX. 41.8338900,1.8349100 403259 4631990 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46421-foto-08062-9-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46431 Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles-0 AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. La teulada comença a ensorrar-se i l'interior es troba molt degradat Masia de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel al frontis, de manera que la casa pertany al tipus I, segons la classificació de Danés i Torras. L'edifici, de tres crugies, està orientat a xaloc i presenta un cos annexat a gregal amb la coberta a una vessant, també paral·lela al frontis; de fet, seria una continuació de la façana principal, amb una crugia afegida, però de dimensions inferiors. A ponent trobem un altre cos annexat amb la coberta a una vessant que, curiosament, presenta la inclinació cap al cos original. Finalment, a garbí hi ha un cos annexat que, probablement, servia de corral. Aquest és més baix que la resta de la casa i té diverses obertures. Les tres crugies de la façana principal presenten una distribució simètrica de les obertures. Així, a les crugies laterals trobem un portal a la planta baixa i un finestró al pis, mentre que la crugia central disposa del portal principal, d'arc escarser, i d'una balconada de dos arcs de mig punt i baranes ceràmiques. El cos de gregal té la mateixa distribució que les crugies laterals, conferint, així, una imatge harmònica a tot el frontis. A mestral i a gregal trobem dues finestres al pis. La masia és feta de pedra sense carejar i argamassa, però està totalment arrebossada; probablement de no massa anys enrere. L'interior del mas es troba en mal estat, tot i que conserva alguns elements interessants com un forn de pa, la boixa d'una tina, una pica de pedra, una cuina econòmica i un foc a terra. El celler fou reconvertit en estable. 08062-19 Al NO de la urbanització de Les Pinedes i a l'O de la riera de Bellver Fa dècades hi vivia la família del Joan Esquius Arnau, que es dedicaven a criar xais. Més endavant s'instal·laren a Santpedor on muntaren una carnisseria. La casa fou comprada per l'Antoni Trullàs. 41.8224000,1.8126900 401396 4630739 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46431-foto-08062-19-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46420 Barraca de vinya camí de Cal Nofre II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-ii AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX Tant les parets com el sostre s'ensorren Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a l'extrem d'un camp. Les lloses dels murs, que són de mides variades, es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís, en part perdut, que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Al caramull trobem una llosa de grans dimensions que, probablement, ha estat afegida posteriorment per cobrir el desgast de la volta. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. 08062-8 Camí de Cal Nofre, a mà dreta El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8248300,1.8305900 402886 4630989 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46420-foto-08062-8-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46435 El Serrat dels Ossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-dels-ossos AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. S'endugueren la majoria d'ossos, però no s'ha fet cap tasca de prevenció ni d'adequació de l'indret Ossera d'època indeterminada ubicada sota unes grans roques a la zona del Serrat; s'hi van trobar nombroses restes d'ossos humans. Actualment són molt pocs els ossos que hi queden. 08062-23 A l'O de la urbanització El Serrat i sota el torrent de La Sala 41.7986300,1.8108500 401207 4628102 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46435-foto-08062-23-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46437 Fita de terme entre Santpedor i Castellnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-entre-santpedor-i-castellnou VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. El gravat de la pedra està bastant desgastat Fita de terme situada al SO del terme de Castellnou. Aquesta pedra poc treballada indica l'inici del terme municipal de Santpedor amb les lletres esculpides SP (cara N de la fita), mentre que l'inici del terme de Castellnou està marcat amb una C (cara S de la fita). 08062-25 Al SO del terme municipal 41.7978600,1.8160200 401635 4628011 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46437-foto-08062-25-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46438 Goig de Santa Eularia de Mérida Verge y Mártir https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eularia-de-merida-verge-y-martir <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> XVIII-XIX <p>Goig que honora la Verge i màrtir Santa Eularia de Mérida, que es venera a l'església de Santa Eulàlia d'Argençola. El text fa referència a la vida de la Santa nascuda a Mérida, que rebé l'adoctrinament d'un sacerdot i, ben aviat, es preocupà pel dolor dels cristians. Tot seguit, el goig fa referència al martiri que patí la Verge en mans del Pretor Calfurnià: rebé assots, fou ruixada amb oli bullent i li arraparen uns ferros punxeguts. Després d'aquests turments, li desencaixaren els ossos i li cremaren la sang. Així morí Santa Eularia de Mérida i, segons el text, la seva ànima pujà al Cel al costat del Senyor, que envià un vestit de neu sobre el cos crucificat de la Santa. El poble de Castellnou, doncs, implora la protecció de la Verge. Com és freqüent en els goigs, el de Santa Eularia consta d'un emmarcament a mode d'orla, un títol, una imatge de la Verge amb els atributs, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el lloc d'impressió i el nom de la impremta. El text consta de vuit estrofes de sis versos irregulars cada una i d'una tornada que, al principi i al final de la composició, només repeteix els dos versos finals dels quatre que té.</p> 08062-26 Indeterminat <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> 41.8338900,1.8370100 403433 4631987 08062 Castellnou de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46438-foto-08062-26-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Simbòlic 2020-01-24 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Impressió i litografia de Lluís Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46440 Font de les Índies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-indies VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Hi ha molta vegetació que impedeix accedir-hi Font de broll subterrani sota la riera de Bellver, amb una altra sortida artificial a partir d'una canalització una mica més a la seva dreta, actualment tapada per un pi caigut. 08062-28 Prop de Les Barracotes i de la riera de Bellver S'anomena Font de les Índies perquè va ser descoberta a la mateixa època de la descoberta de les Índies al segle XV. Segons explica Vila Rovira, a un lloc d'una roca de la font hi ha la marca d'un tret. A un caçador, a finals segle XIX, se li disparà una arma i ferí de mort un company. Fou transportat en braços fins el cementiri de Castellnou. 41.8324900,1.8078100 401006 4631865 08062 Castellnou de Bages Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46440-foto-08062-28-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46415 Barraca de pastor de Cal Nofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-cal-nofre AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. BORRÀS, Xavier. (2005). http://www.excursionismefomentmartinenc.com/altres/barraques/cabanes.doc XVIII-XX El sostre de la barraca comença a estar deteriorat a causa de la vegetació que hi creix al voltant. Barraca de pastor de forma quadrangular realitzada amb pedra seca i amb la coberta aplanada de pedra i fang. En aquest cas s'han emprat pedres carreuades o lloses combinades amb falques de pedra. Està construïda aprofitant el desnivell d'un marge, de manera que queda a recer del vent. 08062-3 Cal Nofre. Castellnou de Bages - 08251 Normalment les barraques de pastor es troben en zones de pastura lluny dels pobles, en aquest cas feien servei tot l'any, i als grans plans de muntanya, d'ús durant l'estiu. Es construeixen a recer, sovint en marges, i gairebé sempre prenen l'orientació E o SE. Freqüentment s'utilitza pedra provinent de l'entorn per construir-les, si bé s'agraeix la pedra carreuada combinada amb falques de pedra. Se n'obtenen barraques de formes irregulars, quadrades o rodones. Sens dubte, les seves dimensions només permeten l'aixopluc del pastor, el sarró i el gos. Però aquestes construccions també tenen altres funcions, a part d'arrecerar-se de les inclemències meteorològiques. Així, de Sant Joan fins a Sant Miquel, servien per guardar-hi cledes, cordes, vacunes i remeis, el sac de la sal, llumins, la manta, menjar i beure, ... 41.8282400,1.8294300 402795 4631368 08062 Castellnou de Bages Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46415-foto-08062-3-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46439 Font de la Guixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixa Font que es troba al camí entre el Graner i el Putxot. S'hi accedeix per un caminet estret, a uns 50 m del camí principal. La font es troba al costat del torrent del Graner, excavada a la roca. Al 1852 es va fer una restauració de la font i es va construir un dipòsit de pedra i argamassa per emmagatzemar l'aigua. La sortida d'aigua de la font està tapada per no mal gastar-la. 08062-27 Camí del Putxot al Graner, a mà dreta 41.8383100,1.8198100 402012 4632497 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46439-foto-08062-27-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46445 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-2 AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Masia que no pertany a cap tipus de mas d'estructura clàssica de la classificació de Danés i Torras, però que s'assembla al tipus II de les masies amb galeries. El cos original, que es troba orientat a llevant, presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta és a tres aigües, amb un ràfec de tres filades mixtes, i amb el carener paral·lel al frontis. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos, suposem que posterior, annexat a ponent i dos cossos a tramuntana i migdia, respectivament. A la planta baixa de la façana principal trobem, a la crugia de l'esquerra, una finestra amb el revestiment modern i el portal d'entrada. Aquest és adovellat amb arc de mig punt, mentre que la porta és de fusta amb un picaporta de ferro d'estil carlí, que du forjada una flor de lli. La crugia de la dreta està presidida per una sola finestra senzilla de llinda plana, carreus als brancals i ampit. A la primera planta trobem, a la crugia dreta, una finestra també senzilla, amb les mateixes característiques, però més estreta, que la descrita anteriorment. A la crugia esquerra, en canvi, hi ha una finestra sobre el portal amb llinda plana i ampit. Al costat esquerre d'aquesta trobem una finestra geminada amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. A la zona de les golfes, una galeria de set obertures presideix la façana. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i presenten dovelles en forma de carreus als brancals i de lloses fines als arcs. Aquest cos, fet de pedra lleugerament carejada i argamassa conserva part de l'arrebossat. El cos de ponent consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols ceràmics al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis. Aquest cos té annexats a tramuntana i a migdia dos cossos, respectivament, continuïtat dels que presenta el cos original. El cos, de tres crugies, té a la planta baixa un portal reformat amb dovelles i un rellotge de sol a la part superior. Aquest està en contacte amb les finestres geminades del pis, de llinda plana i carreus als brancals. Sobre aquestes finestres hi ha inscrita la data 1825. Al mateix pis trobem, a les crugies laterals, dues finestres amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. A les golfes, dues finestres asimètriques amb rajols ceràmics als brancals conclouen aquesta façana. El cos és fet de pedra lleugerament carejada i argamassa, i conserva part de l'arrebossat. El cos de migdia consta de planta baixa i pis. La coberta és a tres aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat també a migdia. A la planta baixa trobem dues portalades adovellades d'arc de mig punt, a mode de galeria, amb funcionalitat agropecuària. El primer pis és presidit per una galeria sostinguda per pilars, a la zona esquerra, i per una finestra de llinda plana i ampit, a la zona dreta. El cos és fet de pedra i argamassa, però està gairebé completament arrebossat. Aquest edifici té un cos annexat a ponent, relativament recent. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a una vessant, amb tres filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, orientat a tramuntana. Aquesta façana presenta, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc escarser que serveix d'entrada al garatge. Al pis trobem unes finestres geminades de llinda plana, carreus als brancals i ampit. L'edifici és fet de pedra força carejada i argamassa, i té carreus als eixos entre façanes. Finalment, el cos de tramuntana, força estret, consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb tres filades mixtes al ràfec, i el carener paral·lel a la façana que dóna a tramuntana. Aquí trobem, al pis, una galeria amb ampit sostinguda per pilars. A la façana de llevant hi ha una finestra senzilla amb llinda plana, carreus als brancals i ampit, al pis. A ponent trobem, a la planta baixa, una portalada adovellada d'arc de mig punt i, al pis, una finestra de llinda plana, carreus als brancals i ampit. 08062-33 Al SO del terme municipal Al fogatge de 1497 apareix 'En Sala' i al fogatge de 1553 un tal Melehior Sala, possible amo del mas. Segons Vila Rovira, la casa de La Sala ja constava, en unes notes llegides a Sallent, al segle XIV. Al segle XIX pertanyia al marquès de Palmerola, Ignasi de Despujol i de Chávez. L'avi del mas, Josep Baraldés Casamitjana va néixer a Aguilar l'any 1904, i el seu pare, Josep Baraldés Ribó, havia comprat La Sala el gener de 1903 per 27000 pessetes. Tota la família procedent d'Aguilar anà a viure a la masia, i es dedicaren a cultivar la terra i a conservar els boscos. El nom de la Sala és força corrent arreu del Bages i fora d'aquesta comarca també. Pertany a cases amb grans propietats, on parcers portaven els tributs de les collites i pagaven els arrendaments al marquès o comte de la seva baronia. Molts pagesos de Santpedor cuidaven les vinyes de la Sala al segle XIX; d'aquestes vinyes se n'extreia un vi de renom a tota la comarca. Però l'aparició d'indústries i la fil·loxera féu que molts pagesos abandonessin aquesta activitat i les vinyes quedessin ermes. No obstant, cap a 1930 i després de la Guerra Civil, molts pagesos tornaren a conrear aquestes terres perquè, en època de fam, almenys ells podien menjar d'allò que plantaven. Després, les terres quedaren ermes de nou. En Josep Baraldés buscava un mitjà de progrés i tramità la instal·lació del campament militar de Castillejos a la seva finca. Aquest, però, s'instal·là a Tarragona. L'any 1966, tocant al municipi de Santpedor, sobre la carena de la Costa de la Vila i dins la finca de La Sala, Baraldés començà una urbanització de xalets, coneguda com El Serrat. 41.8035800,1.8168300 401711 4628645 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46445-foto-08062-33-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes (Continuació descripció) El cos, que està restaurat, és fet de pedra carejada combinada amb pedra més petita escassament carejada i argamassa; a més, presenta carreus als eixos entre façanes.Si entrem a la casa pel frontis de llevant, trobem, tot just entrar, una volta de canó de pedra. A mà dreta hi ha el menjador, que era l'antic celler; conserva una volta de canó també de pedra. Aquí hi trobem alguns objectes curiosos com ara una premsa, utilitzada actualment com a contenidor per al menjar, o una bóta de vi, transformada en armari per guardar-hi vaixelles. Aquest mas acull una considerable col·lecció d'escultures de sants, que trobem repartides en diverses estances. Així, i a tall d'exemple, a la fornícula de l'escala apareix Sant Josep amb la vara i el Nen Jesús. També és notable la col·lecció de pintura de temàtica religiosa que presideix algunes estances. Per exemple, són interessants les obres de 'Crist portant la creu' o 'El camí al calvari' i la 'Crucifixió'.No podem oblidar tampoc que a La Sala es conserva la pedra on el 7 d'agost de 1963, Ramon Vila Capdevila 'Caracremada' va caure mortalment ferit en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a la masia abandonada de la Creu del Perelló. En Caracremada va agonitzar durant tota la nit recolzat al terra amb la seva motxilla i restes de pedres de la masia. Actualment la pedra forma part del mur exterior d'un cos afegit recentment al mas en forma de galeria oberta. La pedra és visible al costat nord del mas ja que està marcada amb pintura blava. 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46413 Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguilar AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XVI-XIX Part de les parets i el sostre de la masia han caigut Masia que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Així doncs, la coberta és a dues aigües, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. Les parets són de pedra arrodonida sense carejar i argamassa (mescla de calç, sorra i aigua), amb restes d'arrebossat. La façana de migdia du annexat un cos, de manera que el frontis d'aquest resulta ser la façana principal del mas, i un baluard, que presenta una entrada amb llinda de fusta. A tramuntana trobem diversos cossos annexats, alguns d'ells tinars, però resulta difícil descriure'n l'estructura a causa del seu mal estat. El cos annexat a migdia, més baix que l'original, és estret, d'una vessant, de planta baixa i pis, i amb el carener paral·lel al frontis. D'aquesta façana tan sols es veuen dues finestres, amb l'emmarcament de rajols ceràmics, al pis, ja que és impossible accedir a l'interior del baluard per percebre la resta. També es distingeix la finestra de les golfes de la façana original i una xemeneia. La façana de ponent d'aquest cos annexat presenta una finestra d'arc escarser amb rajols ceràmics, mentre que la del cos original disposa de dues finestres senzilles amb ampit al pis i d'un finestró a les golfes. A més, té un construcció annexada que podria ser un pou o una cisterna. L'ampliació del mas cap a tramuntana sembla ser un conjunt de cossos que contenen tines, a excepció del cos més proper a la façana que seria la continuació de la vivenda. Les tines, tot i trobar-se en mal estat, conserven les rajoles envernissades. 08062-1 Entre la riera de Bellver i el torrent d'Aguilar Al fogatge de 1553 apareix un tal Arnau Gascó del mas d'Aguilar. Segons Vila Rovira, el 1900 Aguilar estava habitada per la família de Josep Baraldés Ribó i, posteriorment, tingué varis propietaris més: família Franch i Peralta (1915), família Cornet (1922), família de Ramon Sunyer Puiggantell (1935). Al 1945 comprà el mas Eduardo Segues i anys més tard passà a propietat de Lluvia Solé. Finalment la Paperera Espanyola comprà la casa. Actualment pertany als hereus del Sr. Dr. Antoni Trullàs Fontanet. Segons l'autor, quan la família Baraldés habitava el mas, Maria Dolors Baraldés Ribó, de només setze anys, fou assassinada a la mateixa casa d'Aguilar per Joan Calvés i Compañó que, després d'un llarg procés judicial, seria condemnat al garrot vil en un acte públic, que tingué lloc el 30 de juliol de 1884 a Manresa. Les vinyes que pertanyien a la casa d'Aguilar foren les úniques que sobrevisqueren la fil·loxera perquè els ceps eren d'empelt de cep americà, molt més resistent a la plaga. Podem esmentar també que algunes teules de la coberta del mas d'Aguilar foren utilitzades per a la teulada de l'església de Sant Andreu de Castellnou. 41.8220400,1.8190300 401922 4630692 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46413-foto-08062-1-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes El camí que duia a la masia ha estat reconvertit en camp de conreu 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46432 Lo Putxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-putxot VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XX Poema commemoratiu dedicat a les cases abandonades del Putxot, després de la fil·loxera. El poema presenta tretze estrofes de quatre versos cada una, una estrofa de tres versos (potser l'últim vers s'ha perdut) i dos versos finals. Els versos A i C són octosíl·labs, mentre que els B i D són heptasíl·labs. Aquesta composició s'inicia amb un lament per l'aspecte ruïnós del barri, i amb el record de la gent que hi vivia anys enrere. Tot seguit, l'autor incita el lector a entrar a les cases sense por ja que, tanmateix, estan mig ensorrades. Un cop dins les cases, el convida a sentir el passat, que es respira a cada racó i omple l'ambient de tristesa. Ara el poema ens parla d'aquells temps, quan els pagesos veremaven, tot passant els dies amb allò just per viure: 'un xic de blat per menjar'. També ens recorda els moments de tempesta, quan dones i homes resaven perquè no fes malbé els conreus. Tot i els esforços, però, sovint la pedregada els deixava sense res. Tot seguit, el poeta es pregunta per què aquella gent no fuig, ja que, després del mal temps, no tindrà menjar per alimentar-se. El Putxot es queda sol, només dos avis hi resten (probable referència al Guenyo i a la seva esposa). No obstant, el poeta ens recorda que el pas del temps no perdona i que la parella d'ancians també morí. 08062-20 Indeterminat La riquesa de la zona i de les cases en aquells temps es basava en la vinya. Aquesta s'estenia pels vessants de les muntanyes i turons i, a les solanes, els espais més conreats, s'aprofitava el desnivell de les feixes per construir parets de vinya. Dels anys 1700 al 1890 fou conservada la vinya vella, però amb l'arribada de la fil·loxera començà la gran decadència de la vinya i els terrenys ja no foren replantats de nou. Amb tot això, les famílies del Putxot deixaren les cases i emigraren a altres indrets. A voltants de 1930 El Putxot ja no es trobava habitat. Només un tal Josep Soladríguez, més conegut com el Guenyo, va viure fins el 1950 en una barraca gran al costat del Putxot anomenada La Barraca del Guenyo. 41.8351900,1.8190000 401940 4632152 1962 08062 Castellnou de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46432-foto-08062-20-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Simbòlic 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Josep Puig Castelló (Pep) 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46416 Barraques de vinya del camí a Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-cami-a-comelles AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya... Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX Les parets comencen a deformar-se i hi podria haver perill d'ensorrament. A més, el sostre no està en bon estat. Combinació de dues barraques adossades construïdes amb pedra seca i de planta quadrangular. Aquestes es troben a l'interior d'un camp, prop del camí, i aprofiten el resguard d'un turonet. Les lloses dels murs estan enfalcades per pedres més petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de pedres es troben sense treballar. La coberta d'ambdues construccions és de volta cònica, feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. Les entrades a les barraques presenten una obertura rectangular amb una llinda de pedra que suporta el pes de la coberta. Cal observar que la barraca que es troba més a l'interior del camp té la llinda a tocar del voladís, mentre que a l'altra barraca la llinda està més avall. 08062-4 Camí a Comelles El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8172300,1.8090200 401083 4630169 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46416-foto-08062-4-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Possiblement ambdues barraques no foren construïdes al mateix moment. 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46446 Les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-valls AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. En ruïnes: només es conserva alguns trams de les parets laterals Mas en estat ruïnós de planta baixa, pis i golfes. L'edifici, de dues crugies, presenta un cos més baix annexat a un lateral. El frontis ha desaparegut quasi totalment. La paret posterior conserva cinc finestres amb llinda monolítica de pedra i una obertura a mode d'espitllera. La casa és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, i trobem alguns carreus als eixos entre façanes. 08062-34 Entre Vallbona i el torrent de la Sala Segons Vila Rovira, la llinda de la balconada, avui desapareguda, duia la inscripció 1706. Els darrers habitants de Les Valls foren el Joan Sangrà, l'Angeleta i una filla que, cap al 1920, abandonà la casa per traslladar-se a Santpedor. S'explica que quan morí l'àvia de la casa, la mare del Joan Sangrà, queia una terrible nevada i l'hagueren de dur en una camilla des de les Valls al cementiri de Castellnou, passant tota mena d'adversitats. 41.7988600,1.8070500 400891 4628132 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46446-foto-08062-34-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46433 El Graner https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graner AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. El sostre i part de les parets s'han ensorrat Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas. 08062-21 Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs. 41.8426100,1.8189000 401943 4632976 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46433-foto-08062-21-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46419 Barraca de vinya camí de Cal Nofre I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-cami-de-cal-nofre-i AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX El sostre comença a estar en mal estat. Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba al costat d'un camí. Les pedres mitjanes dels murs es troben falcades per pedres petites, que serveixen de suport. Els eixos entre murs són de lloses. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres i, en aquest cas, de lloses es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra que toca el voladís. El mur lateral que dóna al camí presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. 08062-7 Camí de Cal Nofre, a mà esquerra El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8242700,1.8316200 402971 4630925 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46419-foto-08062-7-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46417 Barraca de vinya entre la Sala i les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-entre-la-sala-i-les-valls AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX Parts de la barraca es comencen a ensorrar. Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única quadrangular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra allunyada del voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura, que garanteix la funció de vigilància. 08062-5 Prop de Les Valls Durant una temporada va estar habitada per una família. El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. S'explica que, en temps de guerra, una família residí temporalment a la barraca. 41.8008300,1.8097500 401119 4628348 08062 Castellnou de Bages Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46417-foto-08062-5-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46424 Cal Tatxeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tatxeta AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XVI-XX Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a mestral. Antigament, però, la façana principal es trobava a xaloc. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa pis i golfes i presenta un cos annexat a garbí i dos a xaloc. Els materials emprats per a la construcció del mas han estat pedra grossa lleugerament carejada i argamassa; conserva restes d'arrebossat, sobretot a la planta baixa i a les juntures entre pedres. A la planta baixa del frontis trobem, d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb rajols ceràmics, un portal d'arc escarser, fet amb rajols ceràmics, i amb tres esglaons per salvar el desnivell i dues finestres amb les mateixes característiques que la primera. Al pis trobem tres finestres simètriques també emmarcades amb rajols ceràmics, així com a l'única finestra de les golfes. Arran de terra, una jardinera, amb els murets de pedra i argamassa, decora el frontis. La façana de garbí té un cos annexat reformat. La coberta és a tres aigües i té planta baixa i pis, a mestral, i planta baixa, primer i segon pis, a xaloc. Les parets són d'obra nova al pis i de pedra i argamassa amb restes d'arrebossat a la planta baixa. La façana de mestral consta d'un portal, amb llinda de pedra i carreus irregulars als brancals, i de dos pòrtics tancats amb una uralita de plàstic. Els arcs són de mig punt fets amb rajols ceràmics. La façana de garbí presenta tres pòrtics amb les mateixes característiques, que conformen una galeria juntament amb els dos pòrtics de xaloc i de mestral. A la planta baixa trobem dues finestres asimètriques. A la façana de xaloc, el segon pòrtic comunica amb la terrassa del cos annexat al principal. D'altra banda, al primer pis trobem un portal que comunica amb el terrat del cos annexat. Aquest és un cos completament nou, de planta baixa, pis i terrassa a la zona superior. La façana de xaloc del cos original, doncs, presenta aquest cos esmentat annexat i un altre cos que constitueix un espai destinat a corral i a guardar la llenya. A la planta baixa trobem un portal, amb la inscripció 1791, i als pisos diverses finestres i portes amb l'emmarcament, normalment, de rajols ceràmics. La façana de gregal és la més austera per protegir-se del vent. El mas de Cal Tatxeta presenta diversos edificis annexos reformats o de recent construcció, com ara coberts i garatges. A l'interior es conserva una menjadora, situada en una habitació amb volta de mig punt. 08062-12 A 1400m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou Es conserva documentació antiga, segons també explica Vila Rovira. 41.8294300,1.8347100 403235 4631495 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46424-foto-08062-12-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46444 La Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-2 AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497, vol. I. Rafael Dalmau Editor. Barcelona. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XIII-XX Presenta moltes modificacions i reformes que no permeten percebre els elements constructius originals. Mas reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a tramuntana. Els materials de què consta la casa són pedra i argamassa, tot i que està arrebossada totalment. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis té un petit pati annexat amb unes escales que salven el desnivell fins a l'alçada del portal, de llinda plana de pedra i carreus als brancals. A les crugies central i dreta trobem dues finestres, però l'emmarcament ha estat arrebossat, com a totes les obertures del mas. Al pis superior, que seria les golfes de la resta de l'edifici, hi ha un balcó, actualment convertit en una altra entrada per mitjà d'unes escales. A la façana de llevant trobem un finestró a la planta baixa, tres finestres al pis i tres a les golfes, a més de dos cossos d'alçada diferent annexats que podrien ser garatges. A migdia un portal d'arc escarser arrebossat presideix la façana, mentre que al pis trobem dos finestrals i un balcó i a les golfes dues finestres. La façana de ponent consta de diverses obertures, entre elles un balcó, i d'un coniller annexat. A uns metres del mas es poden observar vàries construccions, algunes reformades i d'altres noves, com ara una pallissa, un cobert o una caseta. 08062-32 A 1900m del nucli antic, pel camí que s'agafa al camí de Santpedor a Castellnou Al fogatge de 1497 apareix 'En Rocha' i al fogatge de 1553 un tal Pere Rocha, possible amo del mas. És una de les cases antigues de Castellnou, segons Vila Rovira. Sembla ser que la casa ja existia al segle XIII. El 1761 l'amo era Magí Conangle, casat amb la Francisca. Aquest matrimoni no tingué descendència, de manera que la propietat i les terres passaren al convent de les Monges de Santa Clara de Vic. L'any 1933, l'apoderat de convent, mossèn Climent Arqués, signa els tractes de venda i arrendaments. El 1844 Miquel Cots Enric és el nou administrador de la finca, que constava de La Roca, Cal Pere Negre, Comadalena, Ca l'Aiguader, El Pujol, Cal Mau i Cal Tona. En aquestes cases hi vivien quartaires i, a més a més, molts pagesos de Santpedor conreaven vinya en aquestes terres. Tots havien de donar la quarta part dels fruits a la masia de La Roca. A La Roca vivien com a masovers uns Vilaseca. En Josep Vilaseca fou qui demanà permís per aixecar una casa prop dels terrenys que cultivava; seria ca l'Aiguader. Les generacions de la casa, fins a mitjan segle XX, conservaren el cognom Vilaseca, però el 1946 la pubilla es casà amb Francisco Rovira Clarena i el cognom es perdé. 41.8197600,1.8422700 403849 4630412 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46444-foto-08062-32-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46418 Barraca de vinya prop de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-la-roca AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX El sostre està deteriorat. Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba a la pujada d'un camí. Les nombroses lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Gran part de les pedres es troben força treballades. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. A la part superior de la volta es pot observar el caramull (dues o més pedres sobreposades que coronen la volta). L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda estreta de pedra que toca el voladís. La part posterior de la construcció presenta una petita obertura en forma d'espitllera, que garanteix la funció de vigilància. 08062-6 Camí de La Roca a Cal Pere, a mà esquerra El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la suposada ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8218600,1.8432500 403933 4630645 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46418-foto-08062-6-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46422 Goig en Honor de Nostra Senyora de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-de-nostra-senyora-de-lourdes <p>AA.VV. (2005). Religiositat en l'arquitectura popular. Pagès editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.</p> XX <p>Goig que honora la Verge de Lourdes. El text fa referència a la santedat de la Verge i als poders que li concedí Déu per guarir, a través de l'aigua miraculosa que féu brollar a Lourdes. També s'esmenta la voluntat del poble de Castellnou per adorar-la i, així, obtenir-ne la seva protecció i salut. Com és habitual, el goig consta d'un emmarcament a mode d'orla, el títol, una imatge de la Verge -que ensenya la Llei de Déu a una nena-, el text, una oració en llatí i, sota l'emmarcament, el nom de l'impressor, el lloc i l'any. El text consta de deu estrofes de sis versos heptasíl·labs i octosíl·labs, i una tornada que es repeteix al principi i final del goig i després de cada estrofa.</p> 08062-10 Indeterminat <p>Els goigs són, originàriament, composicions poètiques, de vegades il·lustrades amb dibuixos, i dedicades a la Trinitat, Jesucrist, la Verge o els Sants i, fins i tot, hi ha goigs que demanen favors urgents. Així doncs, el poble començà ben aviat a proclamar la gratitud cap a determinats Sants que havien guarit, satisfet unes necessitats o allunyat algun mal, com podria ser una pedregada o una tempesta. Segons comenta Fortuny, a Catalunya els trobem ja al segle XIV. I, posteriorment, se n'han escrit de profans, humorístics o dedicats a personalitats literàries o polítiques. Els goigs impresos en paper apareixen ja al segle XVI, i se'n conserven des del segle XVII. La gran majoria presenten unes característiques formals molt semblant, és a dir, un format d'orla, un títol, la imatge d'advocació i el text.</p> 41.8338900,1.8370100 403433 4631987 1930 08062 Castellnou de Bages Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46422-foto-08062-10-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Simbòlic 2020-01-24 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Goig imprès a la Impremta Josep Roca (c. de Sant Miquel, 15. Manresa). Actualment no es té constància de la ubicació d'aquest goig que apareix a l'obra: VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. 98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46458 Safranassos https://patrimonicultural.diba.cat/element/safranassos AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. El sostre s'ha ensorrat i part de les parets es troben en molt mal estat. A més, les llindes i les dovelles han estat espoliades. Els cossos annexats han desaparegut parcialment, segons una fotografia antiga de Vila Rovira, i actualment es troben en molt mal estat. Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, pis i golfes. La coberta, actualment desapareguda, era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici, de dues crugies, presenta cossos annexats a ponent i a llevant. A la planta baixa del frontis hi ha el portal, totalment espoliat, i una finestra, amb l'emmarcament de rajols ceràmics. Al pis, les dues finestres han estat també espoliades, mentre que les golfes només conserven les traces d'una finestra. La façana de llevant conserva algunes finestres de llinda plana i pedra carejada als brancals, però es troben en molt mal estat. Els cossos annexats a ponent constitueixen uns sis edificis, probablement tinars, un a tocar de l'altre en forma d'ela. Aquests cossos es troben en mal estat i estan plens de bardissa. Els cossos de llevant eren, probablement, corts, a més d'un forn d'obra completament ruïnós, que només conserva l'entrada inferior d'arc de mig punt adovellada. El conjunt és fet de pedra i argamassa, mentre que el cos original presenta restes d'arrebossat i carreus als eixos entre façanes. 08062-46 A l'O de la riera de Bellver i al SE del torrent de Viladelleva Hi havia viscut una família que subsistia dels pocs fruits de la terra. La mestressa era marxanta ambulant, i anava acompanyada d'un fill seu, discapacitat mental, que era el qui duia els paquets. Voltava per Santpedor, Callús i Súria tot venent mocadors i roba. La casa quedà molt malmesa després del terrible incendi del 28 de juliol de 1983. 41.8282700,1.8056100 400817 4631399 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46458-foto-08062-46-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46482 Ca l'Aiguader https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XIX El sostre ha caigut i part de les parets també Masia, segons sembla, de planta baixa, pis i golfes, molt adaptada al desnivell del terreny. Pertany al tipus II-2 de la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a tramuntana. A la façana de llevant hi ha una finestra a mode d'espitllera a la zona inferior dreta. La casa és feta de pedra escassament treballada i argamassa; presenta carreus als eixos entre façanes. A l'interior es poden observar les restes d'unes tines, ja molt malmeses. 08062-70 Entre El Flequer i El Pujol El dia 26 de desembre de 1860, Miquel Cots Enric i Josep Vilaseca firmaren per duplicat l'escriptura privada per a la construcció de Ca l'Aiguader que, segons Vila Rovira, diu així: 'Miquel Cots Enric, amo del mas de La Roca de Castellnou de Bages, concedeix permís a Josep Vilaseca, pagès del mateix terme, i als seus per edificar una casa dins de la vinya que en emfiteusi té plantada en terres del mateix mas com també de valer-se i cultivar per l'hort una porció de terra d'un quartà català; de llavor en el lloc que Cots li assenyalarà, tot pel temps pactes i preus següents: 1. Aquest permís es concedeix pel termini de vuitanta anys, que començarà en el 1r de gener de 1861 i finarà en igual dia de 1941. 2. El que se ha dit en el antecedent capítol, si la vinya en que serà edificada la casa es perd, en qualsevol temps antes del relatat any 1941, després de perduda acabarà el present permís. 3. Tot seguit acabat el permís, deberà Josep Vilaseca o els seus destruir la casa i emportar-se'n el que li plagui d'ella, a menos de que l'amo del Manso Roca la volgués per ell pagándola el preu a que estimin dos pèrits escollits un per part o d'un tercer en cas de discòrdia. 4. No podrà Vilaseca ni els seus successors fer pasturar els pàmpols ni les herbes de la vinya ni demés terres del predit Manso si que solament tindrà facultat a l'estaca i dins de la casa -criar tocinos, burros o mules. 5. Tampoc tindrà facultat Vilaseca ni els seus de tallar ni recollir llenya encara que sigui perduda en las terras del Manso Roca i si faltés aquest pacte pagarà la primera vegada el bando acostumat en el país, la segona vegada pagarà al amo de La Roca la quantitat de tres-cents rals de vellon i la tercera vegada quedarà cancel·lada i conclós el permís i es procedirà a lo que va escrit en el capítol tercer. 6. Tots els pagos i contribucions baix qualsevol nom que tinga que s'inpongan a la casa i l'hort mencionat deberà pagar-los enterament Vilaseca i els seus indemnitzant a Cots en cas necessari el tan que aquest imponga en respecte a dita casa, doncs que el tan que per dit permís deberà cobrar deu entendres tot liquit sense merma alguna. 7. Quedan en la seva força i vigor tots els pactes mencionats en la escriptura del establiment de la vinya que si edificarà la casa. 8. No podrà Vilaseca ni seus descendents permitir que altre família habiti en la casa cas de voler l'amo, tampoc podran llogar-la a persona alguna. 9. No podrà Vilaseca ni els seus dividir ni vendre la casa que conté aquest permís sinó inclús la vinya en que se edificarà la casa i en cas de voler-la vendra tindrà l'amo de La Roca el dret de preferència i fatiga pel temps de trenta dies. 10. Podrà Miquel Cots i els seus collir gratis de dit hort els fruits que produeixi pel seu consum i el de la seva família els dias que perteneixi a Castellnou. 11. El preu d'aquesta concessió serà de vuitanta ral de velló cada any pagats per anticipació començant a verificar la primera paga el dia primer de gener de 1861. A tals pactes el preu i el temps -consent Josep Vilaseca obligan las dos parts tots els seus bens al cumpliment dels mateixos; i parque així consti o firman per duplicat a Manresa al 26 de desembre de 1860. = Miquel Cots Enric = De voluntat de Josep Vilaseca que no sap escriure = Pere Garcet.' Aquests són els tractes de la fundació de Ca l'Aiguader, que només tingué gent habitant la casa una centúria. Avui només en resta parts de parets. 41.8162700,1.8400700 403661 4630027 1861 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46482-foto-08062-70-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes La masia queda al mig d'uns camps. Abans hi havia un camí, però ha estat reconvertit en camp de conreu. 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46472 Trinxera del Serrat dels Ossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-serrat-dels-ossos XX Trinxera situada a l'extrem de la carena del Serrat dels Ossos. Es tracta d'un conjunt de blocs de pedra quadrangulars de grans dimensions que permetien la protecció dels tiradors durant la Guerra Civil. 08062-60 El Serrat dels Ossos 41.7984300,1.8118600 401290 4628079 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46472-foto-08062-60-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46478 El Flequer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-flequer AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XII-XX Masia molt reformada Mas molt reformat que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus I. Presenta planta baixa, primer i segon pis. La coberta és a dues aigües, amb dues filades mixtes al ràfec (la filada de rajols, pintada), i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a garbí. L'edifici, de tres crugies, presenta un cos annexat a xaloc i un altre a mestral. El portal és adovellat amb pedra carejada. A la seva esquerra trobem una finestra amb l'emmarcament totalment nou, així com al balcó i finestra del primer pis i a les finestres del segon. La façana de xaloc presenta l'emmarcament de les obertures també remodelat i enllaça, al primer pis, amb el terrat transitable del cos annexat. El cos de mestral és força recent i ha estat, a més, completament reformat. La casa original és feta de pedra lleugerament carejada i argamassa, tot i que les pedres han estat retocades i rejuntades amb ciment. 08062-66 Al SE de La Roca, entre el riu d'Or i el torrent de Comadalena Segons Vila Rovira, és una de les masies més antigues de Castellnou. Per exemple, a la porta del frontis hi podem llegir la inscripció 1520. Cap a 1850 pertanyia a l'Antoni Flequer. Entre els anys 1944 i 1946 la propietària fou la filla de l'Antoni, la Maria Flequer Soler, que vengué la casa a Jaume Santpere Santpere de Manresa. El nou propietari era agricultor i ramader i dedicà un gran capital a ampliar el mas i reformar-lo. El dia 26 de gener de 1957, Ramon Pujols, un obrer que treballava a les obres de la casa, trobà una olla amagada en una paret de conreu. Aquesta contenia quatre-centes monedes d'or i de plata. Quan arribà l'amo li entregaren les monedes i aquest les entregà a la policia. Els obrers, però, es mostraren molestos per no haver rebut cap recompensa. Finalment, l'amo donà tres monedes a cada obrer. Podria ser que les monedes, dels segles XVIII i XIX, haguessin estat enterrades durant la guerra carlista del segle XIX. No obstant, Vila Rovira s'inclina per la hipòtesi següent: podria ser que les monedes haguessin estat amagades per Víctor Selles de Comadalena. Aquest home solitari feia la campanya de segar de Catalunya cap a la Cerdanya i el Rosselló, i cobrava amb monedes d'or i de plata. Víctor Selles era bastant garrepa i sembla que ja havia comentat que tenia un tresor ben amagat. El lloc on es trobà havia estat conreat per aquest home anys enrere. A uns quatre o cinc-cents metres del mas hi ha les restes d'una paret que podria ser la casa primitiva del Flequer, però no l'hem localitzat amb seguretat. 41.8169900,1.8443800 404020 4630103 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46478-foto-08062-66-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46506 Barraca de la zona de Cal Calciner I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-zona-de-cal-calciner-i PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX La part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Barraca de vinya de dimensions reduïdes i de planta irregular, que combina la planta quadrangular i la circular. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres irregulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra, que s'estenen al llarg de tota la façana posterior (de manera que no se'n veu el mur), i que té una funció impermeabilitzadora. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda. Tot i que l'interior es manté en bon estat, la part superior de la llinda s'ha esfondrat, pel que ha quedat una obertura sobre la porta i els murs comencen a cedir. Propera a la barraca hi trobem una bassa de reduïdes dimensions, amb parets de pedra, que servia com a petit dipòsit d'aigua per al conreu i el bestiar. 08062-112 Nord-oest de Castellnou de Bages El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8652800,1.8101600 401252 4635503 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46506-foto-08062-112-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46514 Parets de vinya de Vilaseca I https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-vilaseca-i AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX Algun tram de paret està en mal estat, possiblement a causa dels incendis del 1994 Parets de vinya de tipus esgraonat construïdes al vessant d'un serrat propietat de Vilaseca amb pedra seca. Actualment, aquestes feixes han estat abandonades i ocupades pel sotabosc i per pins. Les parets s'han construït aprofitant el desnivell del terreny, de manera que sobre cada paret trobem estrets bancals de terra anivellada que havien estat destinats al conreu de vinya. Aquestes parets de junta discontínua estan formades de pedres sense treballar que se sostenen per pedres de mida inferior enfalcades. 08062-93 Al NO del nucli antic de Castellnou Els marges, espones, ribes o parets són un element característic del paisatge català. La seva missió és 'esglaonar els terrenys en pendent per facilitar el seu cultiu i aprofitar de forma convenient l'aigua de les pluges' AA.VV. Les cabanes i els marges... (2000:129). A l'hora de distingir els marges es té en compte la disposició de les pedres, que poden ser arenoses o calerenques: perfil vertical, atalussat o esgraonat. Els marges apareixen en la conversió de terres ermes i boscos en terrenys de cultiu. També hi ha, però, els marges que limiten finques vorejades per camins, tanques i tàpies dels horts. Els constructors d'aquestes parets eren els marjaires o els mateixos pagesos. L'època d'expansió dels marges coincideix amb el procés de la desamortització eclesiàstica de mitjan segle XVIII, moment en què molts boscos passen a ser terres de cultiu, així com les propietats senyorials. Actualment s'ha perdut el costum de reparar-los, o sigui que molts d'ells es troben en mal estat. Al Bages, aquestes parets tenen la funció de sostenir les feixes de conreu, en aquest cas de vinya. La millor manera per netejar els camps de pedres és utilitzant-ne en la construcció de parets, i més en una comarca com aquesta on la pedra és tan abundant. A partir de la crisi de la fil·loxera, però, els camps foren abandonats i arbres i matolls envaïren les feixes. 41.8442200,1.8354200 403317 4633136 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46514-foto-08062-93-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46500 Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/lourdes VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. XIX La Verge ha desaparegut, el sostre s'ha ensorrat i part de les parets també. A més, les parets que queden estan esquerdades Petita capella en avançat estat d'ensorrament que es troba a la zona d'Argençola, situada al cim d'un petit coll anomenat el serrat de Lourdes entre el torrent de Viladelleva i la rasa del Guerxo, prop dels masos de Viladelleva i Colldeforn. Avui dia la coberta i el frontis han desaparegut. Capella d'una sola nau de cinc metres de llargada per tres d'amplada amb murs fets de pedra combinada i argamassa. Per les restes es pot deduir que la coberta feta de teula era de doble vessant. El frontis era situat a garbí i presenta les restes d'un portal amb un emmarcament de rajols ceràmics. A l'interior queda la fornícula de forma semicircular i amb un petit arc de mig punt, on estava la imatge de la Verge, i les restes d'uns graons de pedra per accedir a la fornícula. Tant els murs interiors com exteriors estan mancats de decoració. 08062-88 Serrat de Lourdes Segons explica Vila Rovira, la capella fou construïda entre la dècada de 1870 i 1880, gràcies a la iniciativa dels pagesos del mas de Viladelleva, de Cal Ferrer, Cal Torrente i d'altres veïns de Castellnou. Quan feien la plantació de ceps per les terres d'aquests masos van fer la promesa que si arribaven a plantar fins dalt la carena anirien al santuari de Lourdes (França) i portarien una imatge de la Verge, i al cim de la carena construirien una petita capella per col·locar-hi la imatge a l'interior. Així ho van fer ja que la plantació de ceps va arribar fins el cim de la carena. Van anar en peregrinatge fins a Lourdes; un tal Jaume Peramiquel en va ser el portador fins a Castellnou i allí, al cim de la carena, es va construir la capella, la qual va ser molt visitada i venerada per tots els veïns de Castellnou. Entre els anys 1936 i 1939 la capella va ser saquejada i parcialment destruïda i avui dia només en resten els murs laterals i la capçalera. 41.8335700,1.7986600 400248 4631996 1870 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46500-foto-08062-88-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46502 Barraca de vinya prop de Vilatorrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-vilatorrada AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX El sostre comença a deteriorar-se Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba en un descampat entre pins. Les fines lloses dels murs es troben enfalcades per lloses i pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de falsa volta cònica feta a partir de filades de lloses planes que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un voladís que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra lleugerament allunyada del voladís. 08062-90 Prop de Vilatorrada El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8049400,1.8092400 401083 4628805 08062 Castellnou de Bages Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46502-foto-08062-90-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46451 El Pinet i la Pineta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinet-i-la-pineta XX Capgrossos fets de paper i cola que es treuen durant les festes del barri de Les Pinedes. El Pinet, que mostra un ampli somriure, només té dues dents. Presenta les galtes pigades i els ulls esbatanats. Du una barretina al cap i, com la Pineta, la indumentària del cos se la posa el portador o la portadora, que sol ser un infant. La Pineta té les galtes rosades i pigades i du una llarga cabellera rossa, feta d'escuma. 08062-39 Local Social de Les Pinedes. Les Pinedes. Castellnou de Bages - 08251 El Pinet fou creat arran d'un concurs de dibuix per a nens i nenes del barri de Les Pinedes, el guanyador del qual fou l'Isaac Cabezón. Tots els participants contribuïren a la creació del capgròs sota la supervisió de la Núria del Puig. Ara bé, la Pineta no se sap qui la va fer; així doncs, expliquen la llegenda de què, un bon dia, el Pinet féu una passejada i tornà amb xicota. 41.8122500,1.8190600 401910 4629605 1989 08062 Castellnou de Bages Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46451-foto-08062-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 52 2.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46463 Sínia de Cal Batista https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-batista AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. La vegetació ha ocupat part de l'edifici Sínia ubicada a l'interior d'una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d'Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus. Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha un cos adossat a l'edificació, posteriorment, semblant a un corral. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 08062-51 Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. 41.8289500,1.8347600 403239 4631441 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46463-foto-08062-51-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46468 Tines de Vilatorrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vilatorrada BALLBÈ, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XIX Els sostres s'han ensorrat i part de les parets també. A més a més, hi ha moltes deixalles, de manera que no es pot ni accedir a l'interior de moltes tines. Conjunt de ben bé deu tines ubicades a l'interior d'edificacions adossades. Aquests edificis són construccions senzilles fetes de pedra i argamassa, i algun mur encara conserva part de l'arrebossat. Part de les parets i de les portes han caigut. Les boques de les tines es troben a nivell de terra i estaven impermeabilitzades amb rajoles envernissades, però gran part d'aquestes rajoles han estat espoliades. 08062-56 Vilatorrada. Castellnou de Bages - 08251 A partir del segle XVII, la tina fou el recipient bàsic per a l'elaboració del vi al Bages. A l'època medieval la verema era xafada en un recipient de fusta anomenat follador, i el most s'abocava en un cup de fusta. Les tines, construïdes amb pedra i morter de calç, s'impermeabilitzaven amb cairons o rajoles envernissades de color rogenc. La primera filada de cairons estava, normalment, més enfonsada que les altres per permetre la col·locació del brescat, unes fustes travesseres. La verema, doncs, era abocada sobre el brescat, de manera que, al xafar el raïm, el most es filtrava entre les fustes. Després, el most fermentava i es convertia en vi. Tal com explica Ballbè 'a la part inferior de la tines es col·locava una pedra quadrada amb un forat al mig: era la boixa, que servia per retirar el vi. Normalment es feia un encaix a terra per tal que les portadores es poguessin col·locar sota la boixa' BALLBÈ (1993:6). Finalment, el vi trascolat de les tines era guardat en bótes. Aquestes tines s'ubicaven en terrenys amb desnivell o, dins les cases, entre un pis i un altre per permetre l'abocar la verema per dalt i la recollida del vi per sota. Ara bé, el Bages és l'única comarca de Catalunya on trobem tines en un indret molt concret, al bell mig de les vinyes. Són tines agrupades al mig del camp i allunyades dels masos. Com esmenta Ballbè, possiblement varis parcers s'ajuntessin per construir-les i, després, cadascú en fes servir una. Aquestes tines només s'han localitzat als municipis de Mura, Rocafort i Talamanca. 41.8072000,1.8074700 400939 4629058 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46468-foto-08062-56-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46483 Sínia de Castellnou https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-castellnou AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA. www.mhcat.net/oferta_museal/exposici_permanent/el_naixement_d_una_naci VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. El cobert està en força mal estat i, a més, hi ha molta vegetació a la zona de l'eix de l'animal Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d'Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites). Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d'uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l'arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l'eix de ferro on es lligava l'animal. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 08062-71 Al camí que va del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. 41.8330600,1.8370500 403435 4631895 08062 Castellnou de Bages Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46483-foto-08062-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes La sínia es troba a l'extrem d'un camp, de manera que no hi ha cap camí per poder arribar-hi 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46489 Cementiri de Castellnou de Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellnou-de-bages GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2000). Para qué y para quién las ruinas. Actuación en la termas de Sant Boi de Llobregat y construcción del nuevo cementerio de Castellnou de Bages. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental Q12. Diputació de Barcelona, Barcelona. GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antoni. (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Diputació de Barcelona. Barcelona. XX El nou cementiri de Castellnou de Bages es troba a l'antiga casa rectoral que va ser destruïda el 1936, arran de l'incendi provocat per la reacció popular en contra de l'alçament militar que va dur a la Guerra Civil. Està concebut com a espai funerari, però també com a espai públic de visita. S'accedeix al cementiri per sota l'arc que forma l'antic pas que hi havia des de la casa rectoral a l'església, fins arribar a la porta de reixa situada entre el cos més antic de la rectoria i un dels murs nous que delimiten el recinte. El primer espai que trobem és l'anomenada plaça de Llevant, delimitada cap a l'est per un mur baix que s'estén en dos trams separats per una gàrgola de marbre blanc. Al nord es troba l'antic cup de Can Batista, que és el lloc on es van dipositar totes les restes de les exhumacions fetes arran de la construcció del nou cementiri i on també es troben les restes del maqui Ramon Vila Capdevila 'Caracremada'. Al sector oest hi ha un banc d'acer inoxidable que porta el nom de 'Banco catalano', dissenyat per Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Sota el sector de llevant hi ha setze enterraments en fossa i l'ossera comuna. A través d'un arc apuntat es té accés a un espai descobert on trobem dos conjunts de nínxols, un de sis en dos pisos de tres que es troben sota les restes de la volta que va ser el vestíbul de la casa rectoral. El segon conjunt, de dotze nínxols, està disposat en tres pisos de quatre i està situat al costat del primer conjunt. La paret nord d'aquest espai descobert hi ha un tram d'opus spicatum datat del segle X, que es va trobar en una de les excavacions fetes, i es diu que podria haver estat part del mur d'un antic castell. Els nínxols són prefabricats i amb tancaments de vidre, a través del qual es pot veure la làpida. A la paret nord d'aquest espai es troba una obertura amb tancament de vidre des del qual es pot veure l'interior del museu local. Sota la volta contigua a la façana de ponent de l'antiga rectoria es troba un espai, amb accés directe des de l'exterior, habilitat com l'avanç esmentat museu local. A migdia s'obre un petit espai on es troben dos conjunts de nínxols més, al costat est un conjunt de tres pisos de sis nínxols, i al sud, en un mur de nova construcció, hi ha un conjunt de dos pisos de sis nínxols. Davant aquest últim conjunt es troba l'antiga entrada principal de la casa rectoral i passant sota la volta, que era el vestíbul, s'accedeix per unes escales al segon pis on es trobava l'habitatge del rector. El segon pis està destinat al passeig o reflexió, té dos espais descoberts, un cap a ponent i l'altre cap a llevant, on es van col·locar dos elements que li donen al conjunt una gran singularitat. El primer és la instal·lació per part del pintor i arquitecte Domingo García-Pozuelo d''El balcó de Montserrat', que el conformen dues grans plaques de marbre blanc de Macael disposades en angle, que estan situades a l'antic balcó del despatx del rector, des d'on es veu la muntanya de Montserrat. Des de l'exterior es veu una llinda on hi ha la inscripció: 17 + 21 RT. FELIX PUIG REFAGUT'. També en aquest primer espai hi ha un columbari d'urnes cineràries, ubicat en el forat d'un armari de paret de l'antic despatx del rector. Al segon espai es troba la instal·lació de l'arquitecte Antoni González, que ja apareix anunciada a l'escala d'accés al segon pis on, en una barana, hi ha una frase molt significativa i alhora el títol de la instal·lació: 'La porta entre dos móns'. Es tracta d'un monòlit negre que, com l'àngel de l'escultor Josep Llimona al cementiri de Comillas (Cantàbria), en què s'inspira, presideix la ruïna des d'una terrassa inaccessible. 08062-77 Pl. de l'Església, s/n. Castellnou de Bages - 08251 Entre 1976 i 1984 la Diputació de Barcelona va restaurar part de l'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages i al 1993 l'Ajuntament de Castellnou va demanar a la Diputació una nova actuació a l'edifici i a l'entorn, amb la remodelació de l'antic cementiri. Va fer gestions davant el Bisbat de Vic per la cessió dels terrenys per portar-ho a terme. Al 1996 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va intervenir a l'església i es van començar els estudis i projectes per tal d'arranjar l'entorn i construir el nou cementiri municipal. Després de diferents estudis es va proposar instal·lar el nou cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral abandonada des de l'incendi de 1936 i amenaçada d'enderroc. L'Ajuntament va acceptar la proposta i a partir d'aquí es va començar un estudi de documents i un altre d'arqueològic que tingué lloc entre 1998 i 2001 per tal de conèixer a fons la casa rectoral. La recerca arqueològica es va realitzar a partir de diverses campanyes d'excavació entre 1997 i 2000, i es va fer l'estudi de restes òssies i un estudi paleoantropològic de les restes de Ramon Vila 'Caracremada' que van ser traslladades a un altre sector del nou cementiri (cup de Can Batista). 'A les ruïnes de la casa rectoral, la recerca va consistir en l'estudi estratigràfic dels paraments, que va proporcionar la cronologia relativa de les nombroses etapes constructives del conjunt, complementant amb una sèrie de sondeigs en punts estratègics per tal d'aplegar informació sobre la data absoluta d'aquestes fases. El resultat de tot plegat va permetre proposar una evolució històrica de l'edifici molt esclaridora, que va palesar el veritable valor de la construcció, que remuntava al segle X, quan probablement era castell, el castell nou que dóna nom al poble. Tant a l'entorn de l'església com al recinte de la casa rectoral i els espais intermedis, també es van excavar nombroses tombes, bàsicament dels segles XVI al XIX, de les quals es va realitzar un complet estudi antropomètric i patològic. Pel que fa a la recerca documental, malgrat que a priori no hi havia perspectives de trobar gaires notícies, ja que l'arxiu parroquial havia estat cremat el 1936, finalment es va aplegar un grapat de dades.' GONZÁLEZ, A. (2006:6). 'El projecte es va plantejar amb el doble objectiu de donar resposta al programa funerari i contribuir a la revitalització del poble. L'objectiu general de l'actuació era col·laborar a aconseguir regenerar i refermar el paper del nucli antic [..]. Pel que fa al nou cementiri, es pretenia convertir el recinte en un lloc atractiu per a veïns i forasters, cosa que va induir a aprofitar tants els valors propis de la ruïna com els del paisatge i els que poguessin aportar algunes obres d'art contemporani. [..] Amb la decisió de situar el cementiri a les ruïnes de l'antiga casa rectoral s'impedia que es perdés de la memòria col·lectiva un edifici significatiu i, alhora, se n'usufructuaven els valors formals i sobretot sentimentals en benefici del nou equipament. Aquesta actuació, les ruïnes assumien nous valors que, juntament amb els genuïns, aportaven una nova significació col·lectiva. La intervenció estava destinada a aconseguir un recinte heterogeni, concebut no només com a espai funerari, sinó també com a espai públic de visita o passeig. El fet de decidir ubicar-hi algunes obres d'art i potenciar les visites al paisatge té a veure amb aquesta darrera funció. [..] Respecte al tractament general de la ruïna, es va considerar que no eren adients ni la inhibició ni la recreació, i es va optar per una conservació crítica i per la reintegració de les llacunes amb pedra. Aquesta decisió propiciaria després el criteri general d'obra, en què només s'utilitzà la pedra -quan va ser possible, extreta de la mateixa ruïna, que actuava així com a pedrera de si mateixa-, de diversos tipus, mides i col·locació per expressar el caràcter de cada llenç: llacunes reintegrades, murs restaurats o murs de nova planta. [..] 41.8340000,1.8375800 403481 4631999 2000 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46489-foto-08062-77-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Antoni González, Domingo García-Pozuelo, Lluís Clotet, Òscar Tusquets (Continuació descripció) Al ser, el de Castellnou, un cementiri no confessional, la figura expressa un missatge més abstracte, encara que pot expressar un missatge molt més espiritual. 'Aquesta instal·lació està inspirada en el monòlit negre ideat per Arthur C. Clark, guionista del film 2001: A Space Odyssey, dirigit per Stanley Kubrick, un símbol modern del misteri, del desconegut: una porta tancada o oberta, segons la mirada de cadascú, entre el món dels vius i el món dels morts' GONZÁLEZ, A. (2006:3). Segons Antoni González també hi pot haver una lectura simbòlica de l'espai 'La lectura de l'entramat simbòlic que conformen, per exemple, els tres xiprers que delimiten un triangle; els murs que tracten de senyalar, més que separar; contraposar, més que oposar, el món dels presents i el dels absents. O el curs de l'aigua de la pluja, l'aigua que ve de fora i, desllisar-se sobre l'espai de dins i acariciar superficialment l'ossera comuna que representa tots els absents, torna a la terra de fora a través d'una gàrgola blanca i un mur també blanc, per la qual es davalla suaument, com les llàgrimes d'enyorança davallen per les galtes. O la pujada voluntària, desinteressada al segon pis, que és com un ascens gratuït a un segon nivell de consciència, es podria dir religió o espiritualitat laica o inclús agnòstica (ja que l'espiritualitat no és patrimoni exclusiu dels creients). Una pujada a través de l'escala, superat el resplendor que ens espera i rep al seu peu en forma de mur blanc. Una pujada als espais oberts, als paisatges, als cels (creences, esperances, somnis i pors) de cadascú. Unes emocions i sentiments que també volem despertar i significar mitjançant aquell àngel que ens va inspirar Domènec i Muntaner i Josep Llimona. Un àngel que no podia ser qualsevol àngel. No podia ser un ésser alat, havia de ser un signe més que ecumènic, agnòstic, però capaç d'expressar missatges espirituals encara que no siguin transcendents. I què millor que aquell monòlit negre, de proporcions 1:4:9, símbol genuí del misteri, del desconegut; porta simbòlica (oberta o tancada) entre aquests dos móns contraposats però no oposats; brillant metàfora de l'ascensió, global o personal, a un segon nivell de percepció; símbol de la sinergia entre el missatge pretèrit, però vigent dels absents i el treball i l'esperança, la fe de futur, dels presents; símbol de l'amor i de la pau com a úniques sortides futures a una història basada en l'odi i la violència, que el propi monòlit, al·legòricament va propiciar al passat.' GONZÁLEZ, A. (2000:152).(Continuació història)Mentre va anar prenent forma el cementiri nou, el vell va perdurar, i el primer trasllat de restes no es va iniciar fins el 10 de març de 2000. Al juny es van enderrocar els darrers nínxols vells. A la tardor de 1998 s'havien començat les obres pròpiament dites a l'antiga rectoria: la consolidació de les ruïnes, l'adequació de les diverses dependències per al nou ús, la restauració de la torre del cup de Can Batista, etc. El 7 de juliol de 2000, enllestits els treballs i el condicionament i museïtzació d'un espai dins el recinte del cementiri habilitat per aportar informació sobre el poble, així com l'arranjament del seu entorn, les obres a l'antiga rectoria es van donar per acabades, dia que també es va fer la inauguració pública.' GONZÁLEZ, A. (2006:7). 85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46493 L'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-1 AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Mas que, segons la classificació de les masies d'estructura clàssica de Danés i Torras, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües amb les vessants asimètriques i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. Les parets són de pedra i argamassa, amb restes d'arrebossat. L'edifici, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta un portal reformat de llinda de fusta, una finestra al pis també de llinda de fusta i una entrada, a la qual s'accedeix per unes escales. A les golfes trobem dues finestres de llinda plana de pedra, carreus als brancals i ampit, una de les quals du la inscripció 17+29. Part del mur d'aquesta façana ha estat reformat i és d'obra nova. De l'eix entre migdia i llevant neix una arcada que s'ajunta a un cobert, fet de pedra i argamassa. La façana de llevant disposa, a més d'una jardinera amb murets de pedra, d'un balcó amb l'emmarcament de rajols ceràmics al pis i d'una finestra. A continuació trobem un cos annexat, d'un sol vessant, amb una finestra a la part superior. A l'eix entre llevant i tramuntana hi ha annexat un cos de forma arrodonida, amb una obertura a ponent, que podria tractar-se d'una cisterna o un cup. La façana de tramuntana consta d'un portal amb llinda de fusta, d'una finestra senzilla i d'un finestró amb llinda plana de pedra i un carreu a cada brancal. A ponent trobem un gran pati annexat a la façana on hi ha la piscina de la casa de colònies i una edificació recent. Aquesta façana disposa de tres finestres, una amb llinda de pedra. 08062-81 Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 Segons Vila Rovira, és una de les cases antigues de Castellnou. Servia de posada per als transeünts que feien via cap a França. Els darrers que hi visqueren foren Simón Trenc Tresserras, que morí als 95 anys, i la seva esposa Antònia Xandri Tomàs, que visqué 103 anys. La congregació salesiana de la Casa de Colònies Don Bosco els ha dedicat una plaça amb la col·locació d'una placa que els rememora. Actualment la casa disposa de piscina i forma part de la Casa de Colònies Don Bosco. 41.8345000,1.8366800 403407 4632055 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46493-foto-08062-81-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46496 Barraca de vinya del Pla del Jaumà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-del-jauma AA.VV. (2000). Les cabanes i els marges. 1r curset d'estiu sobre arquitectura popular. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. Cervera. PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca... Centre d'Estudis del Bages. Manresa. XVIII-XX La paret de la zona dreta, si mirem a la porta, es comença a ensorrar Barraca construïda amb la tècnica de la pedra seca, de planta única circular. Aquesta es troba al bosc del pla, prop del camí. Les lloses dels murs es troben enfalcades per pedres petites, que serveixen de suport. Com és propi al Bages, la majoria de les pedres es troben sense treballar. La coberta és de volta cònica feta a partir de filades de lloses planes i pedres petites que es van tancant cap a l'interior. Tal com explica Soler Bonet, 'les pedres es col·loquen formant pendent cap a l'exterior per expulsar l'aigua' SOLER i BONET (1994:31). A més a més, s'observa un lleuger voladís a la part posterior que permet millorar el desaiguat. La volta de pedres està coberta per terra i pedres petites que en garanteixen la impermeabilitat. L'entrada a la barraca presenta una obertura rectangular, amb una llinda de pedra gruixuda que connecta amb la volta. 08062-84 Pla del Jaumà El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i de l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí un gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi. 41.8323100,1.8332300 403117 4631816 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46496-foto-08062-84-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46494 Font de la Casa de Colònies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-de-colonies XX Font d'un sol sortidor situada al final d'una gran jardinera de pedra. L'aigua brolla sobre una pica quadrangular de pedra, que està assentada sobre un mur de pedra i argamassa. El brollador està situat al centre d'una pedra de mola que, al seu torn, s'assenta sobre una falca. Darrere la pedra hi ha un mur de pedra i argamassa amb una llinda de pedra a la part superior. Aquesta llinda porta clavada una inscripció metàl·lica: COLÒNIES XXV ANIVERSARI 1993. Sobre la llinda hi ha un emblema metàl·lic. 08062-82 Nucli antic. Castellnou de Bages - 08251 41.8345000,1.8368900 403424 4632055 08062 Castellnou de Bages Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46494-foto-08062-82-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 51 2.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46497 Trinxera del Pla del Jaumà https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-pla-del-jauma XX Hi ha molta brossa i la col·locació de les pedres que feien de trinxera pot haver estat modificada Trinxera situada al capdavall d'un bosc del Pla del Jaumà. Una elevació voluntària del terreny va permetre ancorar-hi unes pedres, de manera que la terra tapava el cos dels soldats i les pedres també, a més de servir per apuntalar les armes a l'hora de disparar. 08062-85 Pla del Jaumà Aquesta trinxera es féu servir durant la Guerra Civil. 41.8321700,1.8329000 403089 4631801 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46497-foto-08062-85-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46454 Cabra amb albergínies https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabra-amb-alberginies Segons ens ha comentat la gent, actualment ja no es realitza aquesta recepta i només la recorden algunes dones grans. Es posa en una olla de terra amb oli: una fulla de llorer, una cabeça d'alls, una mica de canyella i la cabra a trossets. Cal sacsejar-ho tot fins que la cabra es torni ben rossa. Llavors s'hi tira un bon raig de vi i es continua sacsejant. Hi tirem una o dues cebetes i un parell de tomàquets. Tot seguit es cobreix d'aigua i es deixa bullir, mentre es tapa l'olla amb un plat fondo, que també ha de contenir aigua. Quan ja gairebé estigui llest, hi podem tirar les albergínies que, si se'n disposa, poden ser albergínies seques. 08062-42 Castellnou de Bages - 08251 Recepta que es preparava com a acte de celebració durant el veremar. Així doncs, quan es collien els raïms es mataven cabres i se les menjaven estofades. 41.8338900,1.8370100 403433 4631987 08062 Castellnou de Bages Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46454-foto-08062-42-1.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 60 4.2 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46456 Sínia de Cal Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tona AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. Part de les pedres de la base estan deteriorades, així com l'eix horitzontal per fermar l'animal Sínia ubicada a l'oest de Cal Tona. Es conserva la base cilíndrica on, a través d'una barra de fusta horitzontal connectada a un eix, es fermava l'animal perquè donés voltes. Aquesta base és feta de pedres petites enllosades i argamassa. La resta de la sínia és una edificació moderna, feta de totxos i arrebossada, que es troba situada sota la base descrita. L'aigua s'extreu d'un pou situat sota la sínia. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 08062-44 Cal Tona La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. 41.8090300,1.8339300 403140 4629231 08062 Castellnou de Bages Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46456-foto-08062-44-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46464 Sínia de Cal Tatxeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-tatxeta AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. La vegetació ocupa tot el cos de la sínia, de manera que és pràcticament impossible distingir-ne les formes. Els elements restants estan bastant deteriorats Sínia molt coberta de vegetació, però que conserva la pedra i el fermall on es lligava l'animal a l'extrem del pal horitzontal. Sota d'aquesta part de la sínia hi ha la zona dels engranatges i el pou d'on s'extreia l'aigua. Aquest ha estat reconstruït i, actualment, és fet de rajols i ciment. La sínia és una: 'màquina d'elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou' http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 08062-52 Cal Tatxeta. Castellnou de Bages - 08251 La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l'hora d'extreure aigua. S'introdueix a la península ibèrica en època andalusina. Arribarà als comtats catalans durant el segle XI. 41.8293500,1.8347800 403241 4631486 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46464-foto-08062-52-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46486 Pallissa del Jaumà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-jauma AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. Gran diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona: http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm El sostre i gran part de les parets s'han ensorrat Pallissa feta amb carreus de pedra i argamassa. La porta d'entrada es troba a un lateral i presenta una llinda de pedra. Era l'espai destinat a guardar-hi la palla i, en alguns casos, l'herba seca per al bestiar. 08062-74 El Jaumà. Castellnou de Bages - 08251 41.8333500,1.8314400 402970 4631934 08062 Castellnou de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46486-foto-08062-74-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes 94 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
46455 Pou de Cal Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-tona AA.VV. (2004). L'arquitectura de l'aigua. Pagès Editors. Lleida. Comença a estar en ruïnes i presenta una vegetació abundant a sobre Pou en forma d'absidiola per la seva part posterior. Està fet amb pedra seca poc treballada i presenta l'obertura per extreure l'aigua a la part superior dreta de la cara principal. 08062-43 Cal Tona. Castellnou de Bages - 08251 Els pous permeten captar l'aigua de corrents subterranis. Un cop s'havia excavat el pou, es consolidava amb una paret, normalment circular, de pedra; així s'evitava que caigués terra al pou. 41.8087400,1.8344300 403181 4629198 08062 Castellnou de Bages Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46455-foto-08062-43-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes Es troba al mig d'un camp, de manera que no hi ha cap camí que hi condueixi 94 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2022-12-02 06:12
Estadístiques 2022
Patrimoni cultural

Mitjana 2022: 109,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc