Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79145 | Església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc | <p>AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 MARTÍ BONET, Josep M. Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona (Vallès Oriental) Vol: 1/1 Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya (El Vallès i el Maresme) VERGÉS y MOREU, P., Gualba, Ed. P. Ortega, 1911</p> | S. XI-XX | <p>Edifici religiós d'estil romànic, concentrat sobretot a l'absis i la façana. Consta de nau principal de planta rectangular i dues naus laterals a partir de l'absis que són construccions posteriors, segle XVI. L'absis a la part exterior està coronat per arquacions d'arcs cecs, amb un ritme de quatre entre les bandes llombardes. En una de les finestres hi ha una marca de pedra. La façana, d'estil romànic, està construïda amb carreus petits té una portalada de pedra de mig punt amb arquivolta decorada amb mitges boles. Té tres finestrals dobles, petits i amb mainell. El finestral del mig té la columna nova. A l'interior de l'església trobem l'absis amb coberta de volta. Els arcs són de mig punt, menys un que és una mica apuntat. A la capella del presbiteri hi ha tres finestres petites, tot d'estil romànic. Actualment la nau principal té quatre trams: els dos primers amb volta apuntada i els de l'entrada amb volta de llunetes que són d'època més recent. Les naus laterals amb volta nervada són del segle XVI. El campanar és de base quadrada i el cos superior és octogonal coronat amb mitja esfera, de rajola. Té quatre obertures d'arc apuntat d'estil gòtic per a les campanes. També hi ha un rellotge. Al seu interior hi ha quatre làpides sepulcrals en el paviment: tres del segle XVIII i una del XIX que correspon a Mn. Baborés que va morir en mans dels liberals durant el Trienni Liberal.</p> | 08097-1 | Passeig del Montseny, en front de la Plaça de Joan Ragué | <p>El nom d'aquesta església ja es troba en una escriptura de l'any 984 amb el nom d'Aqua Alba, més tard, en uns documents dels anys 1024 i 1039 surt amb el nom d'Aqualba. Fou consagrada el dia 23 d'abril de l'any 1099, pel bisbe de Barcelona i abat de sant Cugat del Vallès amb el nom de Sancti Vicentii de Aqualba. L'església va tenir el seu màxim esplendor durant el segle XIV per haver estat elegit bisbe de Barcelona Galceran de Gualba fill del poble. Amb les visites pastorals que feia el Sr. Bisbe periòdicament a les parròquies es pot constatar l'estat de l'edifici. Així sabem que l'any 1383 es va fer un portal a l'església, que el 1508 es diu que hi havia quatre campanes, dues de grans i dues de petites, a l'interior un carilló d'11 campanes i una caldereta per a l'aigua beneïda. Al llarg dels anys l'església parroquial de Gualba ha sofert varies transformacions i reformes. L'any 1616 es va construir la sagristia, adossada a l'església. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) l'església va ser cremada juntament amb el seu arxiu. El juliol del 1936, l'església i la rectoria foren saquejades, cremats a la plaça els seus altars i imatges religioses i l'edifici fou destinat a magatzem de carbó. El retaule del martiri de sant Vicenç i la predel·la es van salvar a igual que altres objectes i imatges. L'any 1944 s'amplia el temple amb una nova capella del Sant Crist i un nou baptisteri. El 1945 es fa una nova pica baptismal i el 16 de setembre es col·loquen les dues noves campanes, Vicenta i Maria, pagades per la família Ragué-Mir la primera i per la família Plans-Andreu la segona, . El 1954 es fan més reformes amb la nova capella de la Dolorosa. El1957 es reforma la rectoria. El 1964 es fa la construcció de la nova Sagristia i s'enderroca la vella, també s'enderroca el cor i l'escala d'accés, la façana de l'entrada i es fa l'arranjament de l'actual pati d'entrada, la construcció del nou Baptisteri, el treu la trona i es tapia l'accés a ella, la construcció del nou altar major i d'altres obres d'altars. L'any 1992 es fan obres de reforma en la primera capella entrant a l'esquerra i es fa el nou emplaçament del retaule gòtic de sant Vicenç i de la predel·la. El 1994 es fa el nou emplaçament de la nova sagristia. El rellotge va ser instal·lat l'any 1908 que va tenir un cost de 350 duros i va ser pagat per privats.</p> | 41.7318200,2.5024800 | 458624 | 4620121 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79145-foto-08097-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79145-foto-08097-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79145-foto-08097-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 85|92|93|94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 79146 | Ermita de Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-cristofor | AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Barcelona 2000 MARTÍ BONET, Josep M. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona (Vallès Oriental), Vol. 1/1 p. 93 Gran Geografia Comarcal de Catalunya (El Vallès i el Maresme) p. 340 | XVI-XX | L'ermita de sant Cristòfor és un edifici de planta rectangular i d'una sola nau i amb absis semicircular decorat amb arcuacions i lesenes llombardes a l'exterior i amb dues fornícules a l'interior. El presbiteri és de volta de tres trams, els arcs de la qual es recolzen en mènsules que sobresurten la paret. La façana coronada per un campanar petit en forma d'espadanya a igual que tota la fàbrica és de pedra i molt senzilla. El portal d'entrada fet amb pedra, porta motllures treballades i un escut al centre de la llinda amb la data de la construcció 1587. Les pedres del portal a igual que les de les cantonades, la finestra lateral i l'ull de bou de la façana, són pedres de marbre de Gualba. Al segle XV va ser transformada la seva planta amb la construcció de capelles laterals. En el paviment de l'interior de l'ermita hi ha quatre làpides sepulcrals. Entre elles destaca la de Mn. Baborés amb una inscripció que diu: 'Joseph Baborés rector, que batalleu amb fervor contra els enemics de fort, vos exhorta encara mort. Morí fora de casa assassinat per los milicianos constitucional lo dia 18 de setembre, any 1822'. | 08097-2 | Al costat del cementiri | Apareix citada en un document de 1328, però és a partir del segle XVI quan hi ha constants referències a la capella rural o ermita de sant Cristòfol. En la visita del 6 d'abril de 1511 es retira el culte en l'esmentada ermita. L'any 1574 es diu que l'església necessita ser reparada. L'any 1986 l'ermita estava en un estat ruïnós i si van començar obres de reconstrucció per a poder celebrar els 400 anys de la seva construcció. El 1897 es construeix el cementiri al costat. Aquest fet fa que es perdi em poc temps l'aplec que es feia a la seva esplanada el dia del patró el 10 de juliol. | 41.7308000,2.5067700 | 458980 | 4620005 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79146-foto-08097-2-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79147 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-1 | AAVV, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XIII-XX | Restaurat | És una masia de tipus agrícola i forestal, però amb una característica especial, és un clos tancat o casa forta per a defensar-se. Així ho demostren les espitlleres que té la casa. Es composa de dues edificacions separades pel barri. L'antiga construcció de Can Figueres, queda orientada a migdia, de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular, a la qual s'hi entra a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de tretze dovelles, la que serveix de clau hi ha en relleu l'escut de la casa, representat per una peça rectangular amb la part superior semicircular i dues figues a sota. Al pis finestra d'arc pla de pedra amb guardapols. Pel lateral s'entra al barri que dona a la gran pagesia que es construeix més endavant orientada de cara a llevant, amb una construcció d'obra de gran presència per la seva llarga façana amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular, amb planta baixa pis i golfes. L'entrada es fa per una porta d'arc de mig punt adovellat format per setze dovelles, amb la que fa de clau més llarga i sobresortint de la resta. Les finestres son de pedra d'arc pla. Hi ha llindes amb inscripcions dels anys 1484 amb la representació d'un xai al mig, potser d'una construcció anterior a la casa vella, que després va aprofitar-se com a llinda d'una entrada, i dues amb la data de 1779, una coronada amb una creu. | 08097-3 | Camí de Campins | La primera cita documental data del 1260. Més endavant apareix en els Fogatges de 1497 i 1493: en Figueres. La terra de can Figueres ha estat sempre de franc domini, en una acta del Monestir de Sant Cugat del 1521 es reconeix a en Figueres com a senyor útil i propietari del mas, lliure de tota càrrega reial i feudal. També la trobem documentada en el Nomenclàtor de 1860. | 41.7337000,2.4993000 | 458361 | 4620331 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79147-foto-08097-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-06-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Des del passat dissabte 28 de novembre de 2015 s'ha convertit en el Punt d'Informació Turístic de Gualba i del Parc Natural del Montseny. Hi ha un centre d'interpretació amb un audiovisual i espais per a exposicions puntuals. A la casa petita de la Masia es pot visitar una exposició permanent de minerals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||
| 79148 | Can Monteys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monteys | XIX-XX | En desús i algunes parts enrunades | Edifici de 4 cossos formant una planta quadrada. Tant a la façana i com als dos costats hi ha dos cossos rectangulars amb teulada de dues vessants, voladís suportat per vigues i tres plantes d'alçada. A les façanes hi ha petites finestres al pis superior amb ampit i finestres rectangulars més grans al pis inferior. El cos del centre és rectangular, en direcció nord-sud,ocupat per un terrat. Té un gran jardí exterior, conformant la idea de ciutat-jardí. Destaca l'ús de la ceràmica vidriada en verd i groc com a decoració dels ràfecs externs. | 08097-4 | Passeig Monteys | Can Monteys era lloc de trobada de personalitats destacades de la cultura i l'art de Catalunya. Podríem destacar com a més coneguts: Josep Mª de Segarra i Eugeni d'Ors com escriptors, Llimona com escultor, Lamote de Grignon com compositor, etc. | 41.7299200,2.5023500 | 458612 | 4619910 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79148-foto-08097-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79148-foto-08097-4-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79149 | Can Ragué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rague | XIX-XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, la meitat que dona a façana amb un terrat i la part posterior amb teulada de dues vessants a est i oest. Té un voladís decorada amb mènsules. La façana de línies rectes presenta una disposició simètrica amb una porta central i dues fienestres d'ampit i amb motllures als dos costats. La segona planta presenta 3 petites balconades de llosa i ferro forjat i mensules de decoració. A la darrera planta limitant el terrat hi ha una balconada de pedra amb decoració d'arcs entrelligats, rematada als angles amb dos pinacles i al centre per una petita testera amb forma de frontó semicircular i decorat per un escut caironat de Catalunya. | 08097-5 | Passeig Montseny, 25 | 41.7311300,2.5033800 | 458698 | 4620044 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79149-foto-08097-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79149-foto-08097-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79149-foto-08097-5-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 99|102|105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79150 | Casa del carrer Bisbe Ponç, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-bisbe-ponc-12 | XX | Edifici rectangular, d'uns 11 metres de llarg per 9 d'amplada, amb coberta de teula de dos vessantsamb façana perpendicular a la carena i donant a nord al carrer. La façana presenta finestres rectangulars decorades amb rajoles arlequinades i tancades amb baranes de ferro forjat (en alguns casos són balconades de llosa). Al costat sud est hi ha una torre de coberta de 4 aigües i un passatge cobert amb balaustrada. Al pis superior hi ha tres finestres seguides d'arc de mig punt amb ampit de rajola. | 08097-6 | Carrer Bisbe Ponç, 12 | 41.7322800,2.5023400 | 458613 | 4620172 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79150-foto-08097-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79150-foto-08097-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79150-foto-08097-6-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79151 | Cases del carrer Bisbe Ponç, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-bisbe-ponc-19-21 | XX | Dos habitatges estrets d'uns 5 metres de façana però d'uns 15 de fondària. La carena es paral·lela al carrer i presenta una coberta de dos vessants. La façana és molt senzilla, un dels habitatges té una porta d'arc rebaixat i tots dos presenten petits balcons de llosa amb barana de ferro forjat. Presenten la tipologia molt representativa d'habitatge de cos. | 08097-7 | Carrer Bisbe Ponç, 21 | 41.7329900,2.5023600 | 458615 | 4620251 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | El número 21, la farmàcia des de 1981, és coneguda com ca l'Endal. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 79152 | Santa Maria de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-gualba | XX | <p>La figura polícroma d'uns 70 cm d'alçada representa a la Mare de Déu sedent i al nen Jesús a la falda. Tots dos amb corona daurada. A la seva mà dreta porta un ram de flor edelweis. El nen Jesús té la mà dreta aixecada beneint.</p> | 08097-8 | Passeig del Montseny, en front de la Plaça de Joan Ragué | <p>Al segle XII ja existia la imatge ubicada a l'altar. Aquest altar tenia constituït un benefici per la família del Bisbe Ponç de Gualba. La imatge va ser cremada l'any 1936</p> | 41.7318200,2.5024800 | 458624 | 4620121 | 08097 | Gualba | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Es tracta d'una còpia de la imatge que es va cremar als primers dies de la Guerra Civil | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||
| 79153 | Tresor de l'església de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-lesglesia-de-gualba | <p>AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000</p> | XV-XX | <p>Les peces que es conserven a l'església són: -Una creu parroquial de 77x41 cm del segle XVI. Manquen els evangelistes dels extrems dels braços. En un costat hi ha representat Crist i en l'altre la verge. -Un reliquiari que conté les relíquies de Sant Vicenç i Santa Victòria. Té una mida de 65 cm. Està coronat per un cap d'àngel entre les figures dels dos sants. -Dos canelobres de plata d'uns 56 cm d'alçada. -Dos calzes del segle XIX. Són de plata i un d'ells hi ha la següent inscripció: 'Al R.P. Goberna, las señoras del Consejo de Cofrarías de San Vicente de Paúl de Valencia, año 1890). -Una custòdia amb peu barroc. -Una predel·la gòtica de 1580, d'estil renaixentista, que representa a Santa Apolònia, Santa Magdalena, el Salvador, Santa Llúcia i Santa Bàrbara amb una inscripció amb la data de l'obra També hi ha 3 quadres del s. XVIII, tot i que ara es troben a la casa rectoral, Sant Antoni de Pàdua, Sant Francesc de paula i la mort de Sant Franbcesc Xavier.</p> | 08097-9 | Passeig del Montseny, en front de la Plaça de Joan Ragué | <p>El sagrari citat al segle XV i el de fusta d'estil barroc fotografiat abans de la Guerra Civil no s'han conservat. Del reliquiari es fa menció al 1508 en una visita pastoral. Tot i que el reliquiari sembla ser de principis del XVIII. Les teles segons Mn. Manuel Trens, que va ser director del Museu Dicesà de Barcelona, podrien atribuir-se a Viladomat.</p> | 41.7318200,2.5024800 | 458624 | 4620121 | 08097 | Gualba | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79153-foto-08097-9-1.jpg | Física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2020-01-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | . | 93|94|96|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79154 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-9 | XVI | És tracta del carrera principal que atravessa Gualba de Baix de est a oest. Antigament era el camí ral que anava cap a Sant Celoni en la via que unia França amb Barcelona. D'aquí que un dels edificis més emblemàtics sigui l'Hostal. | 08097-10 | Paral·lel a la carretera C-35 | Apareix citat en un document de compravenda datat el 15 de febrer de 1572. Amb les noves vies de comunicació i sobretot amb l'arribada del tren el camí va anar quedant abandonat. Es va urbanitzar als anys 90 del segle passat. A l'època romana diverses vies unien Roma amb les principals ciutats dels confins de l'imperi. L'antiga via Heraclea, procedent dels Pirineus, es dirigia a Cartago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis). Posteriorment aquest camí es va reformar i va rebre el nom de via Augusta en el tram corresponent a la Península Ibèrica. Les notícies sobre el traçat de la via Augusta són escasses i difícils de verificar. Procedent de Girona arribava al Vallès per la Batllòria i Gualba de Baix fins a Sant Celoni. Durant l'edat mitjana la via Augusta es transformà en el camí ral o reial, que serví fins al segle XIX, quan es van construir les noves carreteres. | 41.7097700,2.5283700 | 460764 | 4617661 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79154-foto-08097-10-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79155 | La Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barceloneta | GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XIX-XX | Barri ubicat al costat de la carretera BV-5115 que engloba diverses masies com can Barneda o cal Monjo. Es tracta d'un disseminat amb un petit nucli. | 08097-11 | A la meitat sud del municipi, Atravessat per la carretera BV-5115 | El barri es va anar configurant al voltant del petit nucli de Can Feixas, va anar creixent per nouvinguts estiuejants de barcelona durant finals del XIX. També era comegut com Gualba del Mig. | 41.7224400,2.5152100 | 459677 | 4619073 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79155-foto-08097-11-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Tambés es conegut com Gualba del Mig | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79156 | Font de Can Blanxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-blanxo | Al costat de la riera, en un racó rodejada d'arbres. En un pendent suportat per blocs de pedra, la font feta de maons amb boc de ferro que vessa a una pila de pedra foradada. Sobre el boc hi ha una fornícula buida amb un petit sostre en forma triangular. Rep el nom per la casa propera. | 08097-12 | Prop de Can Blanxó | 41.7313300,2.5042000 | 458767 | 4620066 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79156-foto-08097-12-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 79157 | Parc natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-2 | http://parcs.diba.cat/web/montseny http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Montseny | El Parc comprén part dels termes municipals d'Aiguafreda, Arbúcies, Breda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Riells del Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau. El punt més elevat del parc és el Turó de l'Home, de 1.706,7 metres. Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys fins avui en dia. Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt ( alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m ( fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims ( matollars i prats culminals). La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del sud o del nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que habiten el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades. En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó. El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus paisatges. Precisament, el nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu. Trobem: Boscos mediterranis Boscos centreeuropeus Prats i landes Rius i rierols Tarteres, esqueis i penya-segats Conreus i erms | 08097-13 | Nord del Municipi | L'aprovació del Pla Especial va ser 1977 pel sector barceloní i 1978 pel sector gironí. El Nou Pla Especial va ser aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. L'any 1978 la UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera) i al 1987 va ser declarat Parc Natural. L'any 2004 va obtenir la Q de Qualitat: 2004. La Q és una certificació de qualitat en la gestió de l'ús públic, atorgada per l'Instituto para la Calidad Turística Española i promoguda per la Secretaría General de Turismo. L'any 2011 va obtenir l'acreditació de la Carta Europea de Turisme Sostenible. La Carta Europea de Turisme Sostenible és una eina de gestió que ajuda a les àrees protegides a millorar contínuament en el desenvolupament de l'activitat turística, tenint en compte les necessitats del medi ambient, la població local i les empreses turístiques locals. És impulsat per EUROPARC. | 41.7606500,2.4835200 | 457066 | 4623331 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79157-foto-08097-13-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | L'adreça administrativa és:Masia MarionaCtra. 5119, Km. 2,5Mosqueroles08479 Fogars de Montclús | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79158 | Can Masferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masferrer | AAVV, HISTÒRIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. VERGÉS y MOREU, P., Gualba, Ed. Pedro Ortega, 1911 | XV | Gran casal obert de cara a ponent, amb Roberta a dues aigües i carener perpendicular. S'hi entra per una porta d'arc de mig punt adovellat, format per onze dovelles desiguals. La finestra del primer pis és de la sala és d'arc pla amb guardapols motllurat, rematat amb carotes arrodonides; al centre de la llinda diversos cercles concèntrics rebaixats, forma l'aura d'una nova carota de les mateixes característiques. La part interna, que és la de la sala amb notables elements arquitectònics, disposa d'uns senzills però acollidors i ben conservats festejadors. Des de la mateixa sala, es pot accedir a l'habitatge masover, que tanmateix té l'entrada a la cara nord de la masia. Al seu interior hi ha un columna de pedra per sostenir el sostre i una escala de pedra. | 08097-14 | Barri de la Barceloneta | Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. La façana és de 1694 i va ser restaurada al segle XIX. Al fogatge de 1497 apareix com a batlle de Gualba el propietari de la finca. A l'obra de Pere Vergés es cita com la casa més antiga del municipi. | 41.7218100,2.5221300 | 460252 | 4619000 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79158-foto-08097-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79158-foto-08097-14-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79159 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-1 | AAVV, HISTÒRIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XV | Antiga casa de muntanya, situada ran la cara de llevant del camí de Riells, després de Can Prat. Es tracta d'una masia de tipus II de construcció i factura adusta, a l'estructura s'hi aprecien les diverses etapes de creixement , el que fa que sigui irregular en el seu concepte. Orientada a migdia, s'hi entra a través d'un curt graonat per una porta d'arc pla, amb una llinda gravada amb el lema: 'Febrer Al2 1684 Joseph Fontanet'. La casa té algun altre element arquitectònic senzill com una petita finestra a la cara de llevant amb mènsules treballades en punt rodó. Està construïda amb murs de paredat comú amb carreus carejats, rejuntats amb morter, amb grans pedres cantoneres, ben tallades i coberta a dobIe vessant amb ràfec (només al costat esquerre) de rajola, teula girada, rajola i teula girada. Sota el carener destaca una junta vertical que podria reflexar la caiguda i reconstrucció del costat dret de la façana . S'accedeix a l'edifici a través d'una rampa amb muret de pedra, culminat per un banc-esglaó, que condueix a la portalada que consta de llinda, brancals I marxapeu de granit, amb les arestes bisellades . A sobre hi ha una finestra emmarcada de la mateixa manera, amb lleixa emmotllurada, igual a la resta de finestres de la façana, distribuïdes irregularment, i destacant-ne una del costat dret, tapiada. Al costat esquerra s'adossen dos petits coberts, mentre que a l'esquerra en tenim un altre, aprofitant el desnivell del terreny, a la cantonada esquerra de l'edifici principal trobem un contrafort. Al costat esquerre s'adossa una altra construcció que serveix de magatzem. Tanmateix, hi ha una premsa d'oli conservada en bon estat. | 08097-15 | Camí de Riells | Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. En aquest darrer el propietari és Bernat Berenguer. La llinda amb la data 12 de febrer de 1684 segurament marca un moment de remodelació de l'edifici. | 41.7579900,2.4989100 | 458344 | 4623028 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79159-foto-08097-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79159-foto-08097-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79159-foto-08097-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny | 94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79160 | Can Viader Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viader-vell | AAVV, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XVI-XVIII | Edificació d'interessant valor per veure l'evolució de la masia d'aquestes contrades, a partir de la casa torre, situada en el costat nord de l'obra, de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular. Després s'anirà allargant progressivament pel seu costat de migdia, amb la coberta vessant cap a aquest costat de migdia, amb un sol pendent a partir de la torre. Porta d'entrada d'arc de mig punt de pedra adovellada, amb onze dovelles, lligades des de la base formant els brancals amb blocs del mateix material que li dona una sensació de solidesa; just sota la clau de la dovella dos blocs deixen veure el forat de l'espitllera sobre l'ampit motllurat d'un bell finestral gòtic d'arc conopial lobulat, amb mènsules motllurades amb petits elements florals esculpits; a la llinda quatre incisions rodones amb motius florals, les dues laterals amb forma d'aspa de tres braços. Aquesta finestra és la que obra la sala a l'exterior, amb els festejadors interns ben conservats; als laterals d'aquesta també dues finestres conopials, la de la torre amb els lòbuls força desgastats, i l'altre amb dues petites carotes amb la representació de dos sers alats, i els ampits són de motllura simple. | 08097-16 | al límit NE del terme | Apareix citada al fogatge de 1553 però podria ser força anterior, les seves finestres gòtiques són del segle XV o XVI. | 41.7506100,2.5128400 | 459497 | 4622202 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79160-foto-08097-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79160-foto-08097-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79161 | Finestres can Viader vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-can-viader-vell | XVI-XVIII | Conjunt de tres finestres gòticques d'arc cornopial lobulat. La més gran, ubicada sobre la porta principal, amb ampit motllurat amb petits elements florals esculpits, i quatre motius florals en unes inicisions circulars a la part posterior de la finestra, encara conserva els festejadorsa la part interior. La finestra ubicada a la torre té els lòbuls gastats i la de la part inferior prensenta dues petites carotes als lòbuls centrals. Els àmpits són de motllura simple. | 08097-17 | Can Viader Vell | 41.7506100,2.5128400 | 459497 | 4622202 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79161-foto-08097-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79162 | Els carros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-carros | AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 | XIX-XX | Ja no és una festa que es celebri | Quan arriba la nit de cap d'any per part del jovent del poble és costum anar a buscar carros a les cases de pagès i portar-los a la plaça del poble; en una ocasió ho feren més gros arribant fins a Sant Celoni, parant davant de Can Mai Tanquis a fer foc, tanmateix quan varen sortir ja no hi era, uns de Palau els havien fet la mateixa jugada. Després d'assabentar-se qui havia estat els va caldre anar al poble veí per recuperar-lo. Actualment es porten a remolc de cotxes i altres estris i es deixen a la plaça. Actualment s'ha anat perdent per la falta de carros de les masies. | 08097-18 | 41.7316400,2.5018800 | 458574 | 4620101 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 79163 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-7 | Festa vinculada al vot de poble realitzat a Sant Roc i per tant es celebra al voltant del 16 d'agost. Durant la Festa Major es realitzen activitats diverses pensades per a tots els públics: les sardanes, els concerts, les activitats lúdiques i esportives, el teatre, el castell de focs,etc. | 08097-19 | Al centre del poble | Vinculat al vot de poble i per tant amb relació a alguna epidèmia que va sofrir la població a finals de l'època moderna. | 41.7319400,2.5019100 | 458577 | 4620134 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 79164 | Can Moran/La Torre dels Banys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moranla-torre-dels-banys | XX | Edifici de planta rectangular orientat al Passeig del Montseny amb teulada de quatre vessants, amb teula de tremujal a cada aresta. La volada se sustenta en vigues de fusta.Es troba al mig d'un jardí, conformant la idea de ciutat-jardí. La façana simètrica està formada per una porta central i 2 finestres rectangulars de fusta a cada costat. A la planta superior tota la façana està recorreguda per una balconada de barrots i amb dues portesde fusta ubicades sobre les finestres del pis inferior. Totes les obertures estan decorades amb una motllura ressaltada formant trencaaigües.. Al centre de la segona planta hi ha un plafó ceràmic, de tons blaus, amb el motiu de Sant Miquel. | 08097-20 | Passeig del Montseny, 54 | Edifici construit l'any 1927 com a residència d'estiueig per una família de barcelona que tenia uns banys a la Barceloneta | 41.7302200,2.5042800 | 458773 | 4619942 | 1927 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79164-foto-08097-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79164-foto-08097-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79164-foto-08097-20-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 102|105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79165 | Pont de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-gualba | XIX | Obra popular de maó, ciment i pedra de 5x20x5m aprox. destinat a salvar el riu al pas del tren. Format per dues arcades de volta de canó, de planta oblíqua a la direcció del riu, el qual passa per un dels dos arcs, que es sustenten sobre un mur de pedra fins a mitja alçada. A la part superior del pont hi ha un muret de maó que protegeix el pas del tren. | 08097-21 | Crtra. De Sant Celoni | L'any 2003 va ser restaurat degut al mal estat que presentaven molts dels maons. | 41.7127300,2.5299400 | 460896 | 4617989 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79165-foto-08097-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79166 | Farga de l'Aram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farga-de-laram | AAVV, Història de Gualba, la vall de les aigües blanques, Ed: Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000 | XIX | En estat ruïnós | Actualment només es conserven dempeus 2 xemeneies. L'edifici dedicat a obrador és de planta rectangular, amb coberta en volta de rajols, encaballades i bigues de ferro, hi ha una sèrie de claraboies que permeten l'entrada de llum a la part superior. Conserva restes de l'antic forn al seu interior, de forma rectangular amb dues obertures a la part inferior. Del mecanisme de la farga només queda l'estructura metàl·lica de la sínia amb l'eix de transmissió. La sèquia que conduia l'aigua a la farga té 5 pams d'amplada i 3 de fondària. Permet un cabal de 200 l/s que donava una energia equivalent a uns 56 cavalls de força. | 08097-22 | Riera de Gualba | Fou fundada al 1843 per J. Quadres, pagès i fargaire de Palautordera i a F. Anglada, comerciant de Barcelona. En les Contribucions Industrials i de Comerç de 1858-63 s'esmenta a J. Quadres com a propietari d'un martinet de batre coure. Al 1861 el mateix Quadres és propietari de dos jocs de cilindres per a planxes de coure, un martinet de batre coure i un forn amb màniga a l'anglesa. L'obrador va tancar al 1924. Quan va plegar la farga d'aram de Gualba, es va traslladar per uns anys a Gualba de Baix, la denominada Fabriqueta d'Aram i ubicada davant de l'antiga Estació de Tren de Gualba, al barri de Gualba de Baix, just a tocar a la Batllòria. | 41.7464700,2.4897700 | 457577 | 4621753 | 1843 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79166-foto-08097-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79166-foto-08097-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||
| 79167 | Can Sibina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sibina | GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XIV-XVIII | Conjunt d'edificis amb un cos principal de planta rectangular de teulada a dues vessants, no simètriques, i carena perpendicular a la façana que es troba orientada SE-NO. La façana no és simètrica tot i que al centre hi ha una porta de carreus formant un arc de mig punt. El parament és de pedra i les finestres de petit tamany i ampits de pedra. | 08097-23 | Finca de Can Sibina | Aapareix citada en el Capbreu de 1519, com a Can Savina i propietat d'en Salvi Savina i al Nomenclàtor de 1860. | 41.7377900,2.5118900 | 459410 | 4620779 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79167-foto-08097-23-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | A alguns serveis cartogràfics apareix com a Can Sivina o Civina. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79168 | Mas Cambó/Can Cambó vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cambocan-cambo-vell | XX | Edifici de planta rectangular orientat SE-NO amb un pati interior. El cos principal és un edifici rectangular amb coberta a 4 aigües i carena paral·lela a la façana. El ràfec està suportat per vigues de fusta. La façana a SE presenta una estructura simètrica en els seus tres pisos. A la planta baixa hi ha la porta principal d'arc de mig punt i carreus de pedra i un trencaaïgues que resegueix l'arc. A cada costat hi ha una finestra amb carreus i ampit de pedra i trencaaigües decorat. A la planta superior hi ha tres finestres, les dues laterals són del mateix tipus que les de la planta baixa però sense trencaaigües, però la del centre és de major tamany. A la planta superior hi ha tres conjunts de finestres d'arc de mig punt, en dos és tracta de finestres triples però al centre són 4 finestres geminades, els pilars són de pedra així com l'ampit. Al costat est de la façana hi ha un terrat amb barana balaustrada. La façana que dona al terrat també presenta finestres de mig punt. Al costat est hi ha una torre de cuadrada, a façana presenta una petita finestra d'arc deprimit convex amb carreus de pedra. A la planta superior hi ha una finestra triple d'arc. | 08097-24 | Finca de Can Cambó, al costat de la carretera de Sant Celoni | L'antiga masia es reconstruí totalment als anys 40. En refer-se la casa es va construir una capella a l'alçada del primer pis de la torre a la cara de llevant sobre el portal. S'hi entra des del terrat, espai aquest que es va preveure com a lloc per seguir l'acte religiós, quan l'espai interior estigués ple. Actualment la masia i les terres estan dedicades a l'esbarjo on s'hi ha instal·lat un camp de golf i una hípica. | 41.7157100,2.5219200 | 460231 | 4618323 | 1940 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79168-foto-08097-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79168-foto-08097-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79169 | Pont de Cal Illa/Pont de Ca n'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-illapont-de-ca-nilla | GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XIX-XX | Pont d'un sol ull que atravessa la Riera de Gualba. Està fet de pedra i no té barana, una part de l'intradós està refet amb maó. La plataforma és de terra. | 08097-25 | Al nord de Cal Illa en direcció al Parc del RACC | E. Garcia-Pey recull la notícia oral de que va ser construida pels amos de Cal Gaveller. | 41.7395100,2.4950300 | 458009 | 4620978 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79169-foto-08097-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79170 | Pont del Molí d'en Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-den-figueras | XVII-XVIII | Pont de pedra d'un sol ull, amb carreus fent de dovelles i barana de pedra amb passamà que ajuda a travessar la riera de Gualba, davant del molí, en el camí que va de Cal Xato a trobar el camí de Sant Cristòfor. | 08097-26 | Camí de Sant Cristofor | Es tracta d'una obra del segle XVII | 41.7330600,2.5035000 | 458710 | 4620258 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79170-foto-08097-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79170-foto-08097-26-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 119|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79171 | Pont de Can Dragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-drago | XIX-XX | Petit pont d'un sol ull amb barana de fusta amb trams de blocs de maó o pedres arrebossades. L'ull de maó està sustentat per dues vigues de ferro. Està sobre un petit ramal de la riera principal. | 08097-27 | Camí de Can Dragó i les Carnisseries | 41.7294100,2.5093000 | 459190 | 4619850 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79171-foto-08097-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79172 | Riera de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-gualba | http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031313.xml | Riera que divideix el terme en sentit Nord-oest/Sud-est, salva els grans desnivells dels cims del Montseny fins arribar a la riera de la Tordera. És l'eix que vertebra el municipi de Gualba, l'antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom. Neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d'en Cinto o el de Can Renau. El torrent del Terme, que marca la seva separació municipal amb Sant Celoni, el torrent de Can Dansa i la riera d'en Berenguer aboquen directament les seves aigües a la Tordera. Presenta alguns salts molt espectaculars com el del Gorg Negre (on s'ubiquen moltes llegendes) o el Salt de Gualba. Al seu entorn hi ha instal·lades indústries elèctriques centenàries. | 08097-28 | Al centre del terme municipal | 41.7264600,2.5120400 | 459416 | 4619521 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79172-foto-08097-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79172-foto-08097-28-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 79173 | Gorg Negre de Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-de-gualba | http://ferranalexandri.blogspot.com.es/2012/10/les-aigues-del-montseny-1-el-gorg-negre.html | El gorg Negre està ubicat al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un paratge d'interès natural i paisatgístic. | 08097-29 | Al nord del terme a la Riera de Gualba | 41.7536100,2.4832200 | 457037 | 4622549 | 08097 | Gualba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79173-foto-08097-29-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 79174 | Ca l'Albanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbanell | XVIII-XX | Es tracta de tres cossos units pels costats formant una L. En el costat NE hi ha uns altres cossos d'edificis vinculats a activitats agropequàries. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants a NE i SO. La teulada és de teula àrab. Presenta 2 plantes i l'entrada dona a SE. La porta prinicipal està refeta però encara es pot apreciar l'arc escarsser antic. Al seu costat oriental hi ha una finestra rectangular amb ampit i llinda de pedra. A la segona planta també hi ha 2 petites finestres rectangulars amb ampit i adovellades. Les parets són de pedra sense arrebossar. | 08097-30 | C/ Bisbe Ponç, 11 | 41.7325700,2.5021400 | 458596 | 4620204 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79174-foto-08097-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79175 | Can Viadro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viadro | XIX-XX | Edifici de planta rectangular amb diferents cossos adossats. La coberta de teula de dos vessants dona a sud i nord, la façana és paral·lela a la carena al costat septentrional. Les finestres i portes estan amotllurades i a la part central s'eleva una torre, per sobre dels dos pisos de la resta de l'edifici, amb coberta a quatre aigües, i finestres d'arc de mig punt. La façana presenta unes línies rectes i simètriques amb una porta principal a sobre la qual hi ha una balconada de llosa amb petites mènsules i tres portes d'accés. Hi ha un plafó ceràmic amb motius agrícoles. Presenta una clara influència noucentista. | 08097-31 | C/ Til·ler, 9. Pla de Can Figueres. | Apareix al nomenclàtor de 1860. | 41.7372700,2.4977800 | 458237 | 4620728 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79175-foto-08097-31-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79176 | Can Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pahissa | GARCIA-PEY, Enric, GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ajuntament de Gualba, 1996. http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=76&&menu_alcalde=0 | XIX-XX | Conjunt d'edificis que engloba fins i tot una petita ermita dedicada a Sant Francesc. L'edifici principal té una planta rectangular i coberta a 4 aigües. La façana a sud-oest presenta línies neoclàssiques amb un timpà al centre i les finestres i portes amb motllures, pintades de color diferent a la resta de la façana. A la primera planta hi ha una terrasa amb barana de pedra sobre una porxada de pilars que cobreix l'entrada principal. La majoria de les obertures són d'arc rebaixat excepte les finestres de la planta superior d'arc de mig punt. La teulada presenta uns faldons amb finestres i una lluerna a la part superior amb barana de ferro forjat. | 08097-32 | Ctra. BV-5115, pq. 1,2 | Can Pau és el nom més antic que es recorda de l'antiga pagesia, situada ran la carretera, a la seva cara nord.Després reedificada s'anomenarà Can Pahissa i més endavant Can Benavent. L'antiga casa de can pau fou enderrocada i s'hi construí una gran casa residencial. L'any 1915 la casa de can Pau consta com a propietat de Pere Pahissa Nogués. Durant la Guerra Civil es traslladaren les oficines de la fàbrica de guerra núm. 13 a la torre de can Pahissa. | 41.7198200,2.5214400 | 460193 | 4618780 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79176-foto-08097-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79176-foto-08097-32-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Actuament té el nom de Villa Equus i és una escola d'hípica. | 99|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79177 | Can Sanmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanmarti-0 | XIX-XX | Edifici de 2 cossos adossats, tots dos de planta rectangular però amb una planta més l'ubicat a ponent. El cos oriental té dues plantes i una teulada a 4 aigües, voladís amb bigues de fusta. Al costat sud presenta un petit cos adosat, amb forma de torre, amb teulada pròpia a 4 aigües. Els angles de la teulada estan decorats amb un pinacle amb una bola al cim. A la façana principal hi ha la porta rectangular i amb motllures formant un pilastre i a la segona planta una balconada suportada en carteles i amb barana de ferro forjat. Les finestres són d'arc rebaixat amb una motllura a voltant, igual que les dues portes que donene a la balconada. Les dues plantes estan separades per una motllura. La torre té motllures als seus costats formant carreus rectangulars. A la tercera planta hi ha una finestra més petita d'arc rebaixat i motllura al voltant. Com a continuació inferior dels pinacles de la teulada hi ha uns petits torricons adosats. La valla exterior és de pedra amb cim de maó en llibre. A la cantonada que dona als dos carrers hi ha una petita construcció de pedra amb teulada de teula àrab. | 08097-33 | Passeig del Montseny, 60 | 41.7297400,2.5052600 | 458854 | 4619889 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79177-foto-08097-33-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79178 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-2 | F. Pascual Olivé: 'Can Roig' a: Butlletí Informatiu de l'Associació de Residents i Estiuejants de sant Vicenç de Gualba, nº4, 1978. | s. XIII | Presenta signes d'abandó | Edifici de planta trapezoidal i dues plantes ubicat en la vessant d'un pujol que dona al carrer. La teulada és de dues vessants, nord i sud,i de teula àrab. La façana presenta tres portes de les quals dues han estat tapiades. Totes tres estan adovellades. Les cantonades també presenta carreus. La façana principal està encimentada. Les finestres que apareixen en les diferents façanes són petites però de diferents dimensions i formes, algunes amb ampit i altres adovellades. | 08097-34 | Al costat del carrer Martí Joan de Gualba | Casa construïda l'any 1265. A l'any 1309 apareix una permuta de terres on es cita Mas Roig, apareix citat també com alou cedit per l'abadia de Sant Cugat a Josep Roig al s. XIV, ja que les terres havien quedat abandonades després de la peste que va arrassar el poble de Gualba. La masia s'ha fet en dues etapes, la primera data del 1365. En el Fogatge de 1515. També apareix als fogatges de 1497 i 1553 ja en propietat de la família Roig. | 41.7310000,2.5010100 | 458501 | 4620030 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79178-foto-08097-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79178-foto-08097-34-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79179 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-4 | AAVV, HISTÒRIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | s. XV-XVI | Edifici orientat NE-SO amb teulada, de teula àrab, amb ràfec de teula girada i dona a dues vessants a SE i NO. L'edifici té dues plantes amb petites finestres rectangulars amb ampit a la planta superior. Es tracta d'una masia tipus II de planta rectangular, asimètrica a causa de l'afegit d'un cos al costat dret. S'arriba a l'entrada per unes escales de pedra de 7 esglaons amb forma de quart de cercle. La portalada és d 'arc rebaixat amb dovelles i carreus als brancals de granit i marxapeu del mateix material. Sobre la portalada hi ha una petita flnestr·a amb marc de pedra, en la qual destaquen els carreus que sostenen la llinda, en forma de mènsula. Les obertures situades al costat dret són molt petites, però presenten també marcs de pedra, mentre que les del costat esquerra són completament modif icades. Cal destacar les restes d'un rellotge de sol sobre la finestra central, totalment desgastat. Té altres cossos afegits formant un conjunt d'edificis vinculats a l'agricultura i la ramaderia. | 08097-35 | Camí de Riells | Als fogatges de 1497 i 1515 apareix citada. En el primer cas pertanyent a en Prat i en el segon a Joan Prat. Al 1797 apareix citada com el Mas Prat d'antic Prat Canyelles. Al Nomenclàtor de 1860 apareix com Prat de Canyelles. A l'amillarament de 1915 apareix com a Can Prat.. Durant l'incendi de 1994 va estar a punt de cremar-se | 41.7544200,2.4963000 | 458125 | 4622633 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79179-foto-08097-35-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79180 | Can Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pascual | XV | Edifici de planta rectangular amb altres cossos adossats. Orientat est-oest amb teulada de doble vessant, de teula àrab, amb caiguda d'aigües a nord i sud. L'edifici té una amplada a façana de 15 metres i de llargària uns 8 metres, però tot el conjunt fa uns 18. La porta principal és d'arc amb carreus, igual que la petita finestra rectangular que hi ha a sobre. A la primera planta hi ha una petita finestra al costat occidental i a la segona planta dues finestres més. | 08097-36 | Barri de la Barceloneta | Antigament s'anomenava Mas Armengol. Surt amb aquest nom als fogatges de 1497 i 1515. | 41.7239200,2.5177300 | 459887 | 4619236 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79180-foto-08097-36-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79181 | Can Muntada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muntada | XVIII-XX | L'interior, façana i coberta es troba en mal estat. | Edifici principal rodejat d'altres cossos auxiliars. La planta central és rectangular d'uns 16 metres de llarg i 6 d'ample. Orientat nord sud i amb teulada de dues vessants a est i oest. La façana es troba emblanquinada però el seu mal estat permet veure l'aparell constructiu d'argamassa amb pedres de mitjà i petit tamany. Els cantons de les parets són de pedra. Hi ha una finestra al costat sud amb dintell de pedra i ampit de llosa vorejada per blocs de pedra. La porta principal al costat nord és de fusta amb arc de migpunt amb blocs de pedra. En un dels costats hi ha una escala de pedra per entrar a una porta elevada del terra. | 08097-37 | Camí de can Picolí. A la Barceloneta | Apareix citada al Nomenclàtor de 1860. | 41.7248000,2.5209400 | 460155 | 4619333 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79181-foto-08097-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79182 | Can Plans Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plans-vell | XV | Hi ha una manca de manteniment en les façanes. | Antiga masia formada per diversos cossos d'edificis adjuntats formant una L. La part principal és un rectangle d'uns 30 metres de llargària per 15 d'amplada. Tota aquesta part dona façana al sud-est i la teulada de dues vessants dona aigües a façana i façana posterior. Totes les teulades són de teula àrab. Tots els edificis tenen dues plantes però tenen diferents alçades. La façana té diferents portes. A l'edifici més al nord té una porta d'arc rebaixat amb esglaó i al segon pis presenta dues finestres rectangulars de carreus i ampit de pedra. A l'edifici que tanca perpendicularment té una façana, orientada a sud-oest, amb una triple arcada que tanca un terrat o un assecador. Hi ha una barana feta de maó formant una sanefa. La teulada d'una vessant dona a la façana posterior. A l'edifici més meridional hi ha una porta d'arc rebaixat de maó i a sobre una finestra amb carreus i ampit de maó pla. Al centre hi ha la porta principal amb una llinda de pedra i una inscripció: 'Pere Plans Mestre 1670'. Les finestres del segon pis estan vorejades per carreus de pedra. Totes les parets són de pedra irregular i estan emblanquinades. A la porta principal té una llinda de pedra picada d'arc pla on s'indica: 'Pere Planas Mestre 1670' | 08097-38 | Camí antic de Riells | Apareix als fogatges de 1497 i 1553. La data de 1640 ha de fer referència a una reforma de la masia. | 41.7446600,2.5008400 | 458496 | 4621547 | 08097 | Gualba | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79182-foto-08097-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79183 | Can Buscaraons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-buscaraons | XX | Edifici rectangular orientat sud-est/nord-est amb teulada a dues aigües a nord-est/sud-oest i ràfec sustentat en vigues de fusta. La façana principal té una porta de fusta, sota una petita porxada, amb un esglaó i un trencaigües motllurat. Al seus costats hi ha dues finestres amb la mateixa decoració i ampit de rajola. El segon pis separat per una motllura hi ha un finestral central amb tres obertures separades per dus petites pilastres. La finestra central és més gran. Als dos costats hi ha dues fienstres més. Totes tenen trencaigües motllurats i ampits de rajola. Al costat nord hi ha un cos adossat que té un terrat amb barana de pedra. Sota hi ha una decoració amb forma de garlanda. Tot el cos està rodejat per un finestral amb ampit de rajola. La finca està rodejada per una tanca de pedra amb cim de maó. La porta d'accés és de maó i ferro forjat. | 08097-39 | Carretera del Pinatar | Construïda per Gervasi Buscaraons. | 41.7296100,2.5016800 | 458556 | 4619876 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79183-foto-08097-39-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79184 | El Patronat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-patronat | XX | Edifici de planta quadrada amb teulada partida a 4 aigües i amb diferents nivells. La façana principal té una porxada amb arcssuportats per petites columnes i sobre una plataforma a la que s'arriba per unes escales amb barana que dona a la porta principal. La barana és de pedra. Tota la porxada té motllures reseguint els arcs separant-la del pis superior, on hi ha un terrat amb una barana de ferro forjat, i A la façana posterior hi ha una altra porxada amb arcs. La finca està vallada per una tanca de maó encimentat amb cim de maó vist i barana de ferro forjat. La forma del conjunt és el de ciutat-jardí. | 08097-40 | Passeig del Montseny, 56 | Casa també anomenada Can Prats, perquè l'home que la feu se'n deia de cognom, construïda a cavall del tombant de segle, al Passeig del Montseny. Es recorda la mestressa d'aquesta casa, la Teresa Prats Petit. Després hi estigueren molt de temps les monges de la 'Congregació de les Serves del Sagrat Cor de Jesús' i més tard el Patronat. Va ser utilitzada com a casa de colònies. | 41.7301600,2.5044700 | 458788 | 4619936 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79184-foto-08097-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | A l'IPA de la Generalitat de Catalunya apareix com a Residència Jesús Obrer | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79185 | Villa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maria-2 | XIX-XX | <p>Edifici de planta quadrada amb un pati interior central. Al costat sud est hi ha una torre de tres plantes i teulada a quatre aigües. La façana principal presenta 3 plantes, la darrera s'ajusta al frontó triangular sota la teulada a dues aiguës. En aquest pis superior hi ha tres finestres geminades conformant un arc. El frontó està rematat per un pinacle. Al pis mitjà hi ha tres oberures, dues finestres d'arc rebaixat a cada costat i un petit balcó de llosa al centre. Al pis inferior, simètric a l'anterior, hi ha tres obertures en aquest cas d'arc deprimit convex. La tanca exterior presenta una porta d'entrada de pedra amb arc rebaixat rematat pel nom de la casa: Villa Maria. A cada costat hi ha un pinacle rematat per decoracions ceràmiques.</p> | 08097-41 | Barri de la Barceloneta | 41.7227110,2.5174355 | 459862 | 4619102 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79185-foto-08097-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79185-foto-08097-41-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-04-14 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Abans coneguda com Can Pelegrí/Cal Senyor Ramon | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79186 | Villa Montserrat/Can Vergés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-montserratcan-verges | XIX-XX | Edifici de planta rectangular orientada nord-sud amb teulada a dues vessants a est i oest. La façana principal, de dues plantes, té una porta i dues finestres rectangulars a cada costat. A la planta superior hi ha dues finestres amb ampit de llosa. L'element més destacat és un plafó de ceràmica al centre. | 08097-42 | Barri de la Barceloneta | 41.7218400,2.5208400 | 460145 | 4619004 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||||||
| 79187 | Can Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosa-0 | <p>GARCIA-PEY, Enric, GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ajuntament de Gualba, 1996. Varis, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000.</p> | XV-XX | <p>Edifici de carreus de planta quadrada, d'uns 20 metres de costat, orientat a llevant i tres plantes. La teulada, de teula àrab, és a 4 aigües i té un pati interior central. Un ràfec resegueix tota la façana. L'entrada principal es fa per una porxada de pilars a sobre de la qual hi ha un terrat amb barana de pedra. A les façanes laterals hi ha una entrada d'arc rebaixat i un balcó de llosa i barana de ferro forjat. Totes les façanes tenen finestres rectangulars amb trencaaigües motllurat. Les finestres del pis superior són més petites.</p> | 08097-43 | Camí de Can Masferrer | <p>Abans es deia Mas Adroer i abans mas Barceló i tenia agregat el Mas Jacob i el Mas Colomer. A primers de segle era una casa de pagès petita anomenada Can Molar. En fer obres i engrandir-se la casa de Can Molar, aquest nom quedà a la masoveria que feren a la vora i la casa principal es conegué per Can Roses. Nom de casa aquest provinent dels nous propietaris, que la van comprar als anys 20, els quals, tanmateix, sembla que es deien Rosa de cognom. Apareix citada als fogatges de 1497, 1515 i 1553.</p> | 41.7217000,2.5192300 | 460011 | 4618989 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79187-foto-08097-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79187-foto-08097-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-20 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79188 | Estació de la Renfe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-la-renfe | 1860 | Edifici de planta rectangular cobert per un terrat reseguit per un carener paral·lel i un ràfec suportat per vigues decorades. Es tracta d'una construcció feta en maó, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat al sud, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de quatre portals. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, una faixa motllurada horitzontal separa els dos pisos. Les façanes laterals tenen 3 finestres, 2 al primer pis i 1 al segon. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies. | 08097-44 | Barri de l'Estació | El tren arriba a Gualba a l'any 1860. | 41.7181200,2.5387800 | 461635 | 4618583 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79188-foto-08097-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79188-foto-08097-44-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||||
| 79189 | El Gorg Negre i l'Argemir de Penyacans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre-i-largemir-de-penyacans-0 | Llegenda que relata la història d'Argemir de Penyacans i el seu bany al gorg on gaire bé es va ofegar. En la lluita amb la corrent va perdre l'anell de promès. Després en lluita contra els sarraïns a Mallorca recuperà l'anell en una font. Quan les fonts de la illa deixaren de brollar va negociar l'alliberament dels seus companys a canvi d'acabar amb la sequera. Tornà al Gorg Negre i netejà la fullaraca del xuclador i així tronà a brollar aigua a Mallorca. | 08097-45 | Gorg Negre | 41.7536100,2.4832200 | 457037 | 4622549 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||||
| 79190 | Pisos Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-dalmau | XX | Edifici entremitjeres de planta rectangular orientada a NE i amb tres plantes d'alçada. No dona directament al carrer i està tancat per una barana de ferro forjat i maó pintat i decorat amb rajoles. A la tercera planta hi ha una terrassa tancada per una barana de pedra ornamentada i al centre amb un escut on està inscrit l'any de construcció, '1906'. La teulada, de teula àrab, és de dues vessants a façana principal i posterior. La façana principal presenta a la segona planta una balconada de llosa amb barana de ferro forjat a la qeu s'accedeix per 4 portes envoltades per un esgrafiat senzill de diferent color i tancades per pesianes de llibret. A la primera planta hi ha dues finestres als dos laterals i 3 portes centrals, la del mig més gran, a les que s'accedeix per 3 esglaons de pedra de forma semicircular i tancades per persianes de llibret. Tota la façana està enguixada, pintada de blanc i decorada imitant carreus rebaixats. | 08097-46 | Passeig del Montseny, 50 | 41.7305000,2.5040700 | 458755 | 4619973 | 1906 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79190-foto-08097-46-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | P. Barbado. OPC | A l'IPA de la Generalitat de Catalunya apareix com a Can Dalmau | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||
| 79191 | Can Maynou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maynou | XIX | Edifici de tres pisos i planta rectangular de 16 metres de llargària i 14 d'amplada i orientat al sud, donant a la carretera. Teulada, de teula àrab, a dues aigües a façana principal i posterior amb ràfec reseguint tot l'edifici. Al centre hi ha un cos elevat i un terrat al que s'accedeix per unes escales. A la façana principal una porta a la que s'accedeix per uns esglaons de pedra, al costat occidental té dues finestres i al meridional 1, totes amb trencaaigües poc resaltat. Al pis superior hi ha una balconada amb dues portes d'accés, la llosa està suportada per mènsules decorades. A cada costat hi ha una finestra amb trencaaigües molt suau i ampit de rajola. Al darrer pis hi ha una doble balconada de llosa i dues finestres a cada costat seguint el mateix esquema que el pis inferior. Els tres pisos estan separats per una motllura decorativa. Adossats hi ha altres petits edificis. Una tanca de maó amb pilars intercalats amb una barana de ferro forjat delimiten el pati exterior. | 08097-47 | Situada ran la cara nord de la carretera B-5115, sobre la riera, a la Barceloneta | Cognom de la família que varen venir de Can Penjarella de la muntanya de dalt. Primer anaren a viure a Can Penjarella i més tard construïren aquesta casa vora la carretera. Aapreix al Nomenclàtor de 1860. | 41.7246200,2.5150200 | 459662 | 4619315 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||||
| 79192 | Central 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-2 | Proposta d'Inventari del Patrimoni construït de l'espai natural del Montseny, Aj. De Gualba. Ed. Diputació de Barcelona juliol 2004 P. Vergés: Gualba, 1911. J. López: 'Guia excursionista', Montseny 2, pàg. 70. Mapa del Terme Municipal de Gualba, per Angel Ferrin, 1924. http://www.diba.cat/documents/429042/2e1f028e-7deb-4081-a930-2e2a6e99874f | XX | Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de regulació de l'aigua que passa per la central. El primer edifici és de planta rectangular amb murs de paredat carejat i pedres cantoneres amb carreus treballats, fins arribar al nivell de cobertes, a doble vessant, on trobem una filada de totxo a punta de diamant, que marca el canvi de tipus de fàbrica passant a ser de carreus treballats de granit, acabada en una filada de carreus seguint el pendent de la coberta amb un ressalt horitzontal al carener i als extrems. Pel que fa a les obertures, presenta una porta d'accés d'arc carpanell fet de cinc filades de totxo col·locats a pla; a sobre destaca un gran finestral d'arc apuntat amb dos monjos enfondits. A la façana sobre el riu presenta un ràfec amb dentellons que suporta una imposta de carreus de granit. A sota. dos grans finestrals amb una llinda de quatre filades de totxo, dividits en tres finestres amb marc enfondit i monjos d'obra vista que les separen, amb reixat de protecció . Les tres finestres tenen una llinda comuna de dues filades de totxo a punta de diamant. Sota les finestres, la façana pren un perfil atalussat que enllaça amb els murs de contenció de la bassa . Sobre les cobertes hi ha una petita torre per a la sortida dels cables i la connexió a la xarxa. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües l ràfec amb dues filades de totxo vist i una teula girada. Presenta finestres apaisades amb dos monjos de pedra enfondits . L'habitatge presenta planta rectangular, formant un angle obtús amb l'altre edifici, els murs són de paredat de pedra carejada amb cantoneres poc treballades. A la meitat del tester sobresurt el perfil de les xemeneies . L'edifici és cobreix a doble vessant, amb ràfec de petita volada amb una filada de punta de diamant i una altra de totxo . Les obertures de façana no presenten emmarcaments, només arcs de descàrrega de totxo, dos d'elles amb arc carpanell. L'edifici principal fou construït en pedra i rajol (arcades i obertures), seguint les pautes de l'estil arquitectònic modernista. | 08097-48 | A la Riera de Gualba, a prop del Gorg Negre. | A l'any 1924 es funda a Gualba la Sociedad de Energía Eléctrica del Montseny per part de Joan Sauqué i Jo i Josep Balma i Ragué. Tots dos van ser alcaldes de Gualba, el primer entre el 02-04-1922 fins 30-09-1923 i una segona vegada entre 26-02-1930 -08-04-1930 i el segon entre el 06-04-1924 i el 26-02-1930 i un segon mandat entre el 5-12-1937 i 02-02-193. En aquells anys va arribar l'electricitat al poble. Exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya. Testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca. | 41.7550900,2.4806400 | 456823 | 4622715 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79192-foto-08097-48-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També es coneguda com Central de Dalt.S'hi accedeix per la pista forestal que porta a Cal Ferrer.Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | ||||||||
| 79193 | Central 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-3 | Mapa del Montseny , del C. E. C. , 1924. Mapa del Terme Municipal de Gualba, per Angel Ferrin, 1924 http://www.diba.cat/documents/429042/2e1f028e-7deb-4081-a930-2e2a6e99874f | XX | La Central ha estat renovada fa poc i s'han automatitzat tots els mecanismes. Es tracta d'un edifici construit en pedra, de dos cossos adossat formant una L, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Conjunt d'habitatge i central juxtaposats formant un angle recte. La central és de planta rectangular, amb murs de carreus treballats de granit rejuntats amb morter de calç. i coberta a dues aigües. Orientada al sud-oest. La façana presenta tres finestres dividides en dos, resultant-ne sis de llargues i estretes que ocupen dos terços de l'alçada de la nau . A la part baixa dels finestrals es deixen uns espais per a situar-hi reixes de ventilació, separats de les finestres pròpiarent dites per una franja de pedra. Dos carreus horitzontals, a mode d'arquitraus, divideixen en alçada les finestres. Sobre el carener destaca una torratxa de planta rectangular, per on sortia el corrent, volada respecte del pla de façana, cobert a dues aigües. El voladís s'aconsegueix amb un esglaonarrent invertit dels carreus, enmarcats per grans mènsules. A la part superior de la torratxa observem obertures, separades per costelles de pedra, amb àmpit reenfonsat acabat amb carreus sortits. La porta d'accés a la central, rectangular, se situa a la façana lateral, a sobre destaca un conjunt de finestres com les de la torratxa. L'habitatge és de planta quadrada I presenta el mateix aparell que la central, cobrint-se a dues aigües. A la part posterior presenta un porxo i un garatge, on destaca un pilar quadrat de carreus treballats, acabat en llosa-capitell que suporta bigues formades per perfils metàl·lics. De la resta de l'edifici destaca la portalada d'accés d'arc rebaixat i llinda suportada per carreus en forma de mènsules, la tribuna a la dreta de la portada, suportada per carreus esglaonats en volildiu, i una finestra d'arc de mig punt partida per un conducte de xemeneia a la façana nord-est. | 08097-49 | A la Vessant dreta de la riera de Gualba fins al Salt de Gualba, a prop de l'antiga Farga d'Aram. | Construida a inicis de segle per aprofitat la força hidràulica dels salts de Gualba i generar electricitat. Fou renovada i restaurada fa uns 10 anys. Exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya. Testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca | 41.7473300,2.4881300 | 457441 | 4621850 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | També coneguda com Central de Baix. Està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 | |||||||||||
| 79194 | El Roquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roquer | XVIII-XX | Edifici principal de planta rectangular, uns 20 metres de llarg per 6 d'ample, orientat nord-sud, amb cossos adjuntats. Presenta una teulada de dues vessants a est i oest. La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i carreus de pedra, als seus costats hi ha dues finestres rectangulars amb llinda i reixes de ferro forjat i una porta amb llinda. A la planta primera hi ha 4 petites finestres amb llinda i ampit i vorejades per carreus de pedra. També hi ha una gran finestra de nova construcció. A la planta superior hi ha una petita finestra. El petit edifici adossat a la façana al costat est té una teulada d'una sola vessant que continua la de l'edifici principal. Té una porta de grans dimensions d'arc de mig punt amb carreus de pedra. | 08097-50 | Al camí de Can Viader Vell | Apareix al Nomenclàtor de 1860. | 41.7453400,2.5092700 | 459197 | 4621619 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79194-foto-08097-50-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/