Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 28951 | Murs de Cal Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-cal-centelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Restes molt parcials del que havia estat l'antic casal. | Cal Centelles es troba avui reduït als seus murs perimetrals i a alguns dels edificis dedicats a tasques productives. Es tracta de l'única casa situada al sud del camí principal que passa pel nucli de les Coromines, i es troba encarada a l'església de Nostra Senyora de les Coromines i el cementiri. Els murs perimetrals que en resten són fets amb blocs petits i mitjans desbastats, disposats amb la tècnica de pedra seca. El seu traçat forma un polígon que, si bé té la forma bàsica d'un rectangle orientat est-oest, té múltiples xamfrans per adaptar-se al traçat dels camins. | 08002-19 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | Cal Centelles havia estat una de les cases més riques de la contrada. L'any 1681 s'emparentaren amb la baixa noblesa de la zona mitjançant el matrimoni de l'hereu de Cal Centelles amb la filla del baró d'Altet i senyor de Lluçà. Al cadastre de l'any 1716, era la casa amb més valor de tot el terme, 200 lliures (seguida de lluny per la segona, Cal Ribera, amb 80 lliures, que també era propietat dels Centelles). No obstant, a finals del segle XVIII els Centelles acumulaven molts deutes, i a finals del segle XIX van haver de vendre la major part de les propietats, deixaren la casa i l'hereu s'embarcà cap a Colòmbia (PARCERISAS, 2000: 108, 117, 119, 135 i 181). | 41.7190100,1.5782100 | 381733 | 4619556 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28951-foto-08002-19-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 28937 | Cal Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boladeres | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV | Reformada al segle XVII i XX. | Mas fortificat (o casa forta) situat sobre un promontori rocós, amb una clara intencionalitat d'agrupar els volums i guanyar espai no per dispersió en superfície sinó per increment de la verticalitat. El caire defensiu es veu emfatitzat per lloc on s'ubica, sobre un aflorament rocós davant d'un meandre de la Riera de Maçana. L'accés es realitza mitjançant una rampa esgraonada que dóna a una porta (a la llinda de la qual hi ha gravat el monograma IHS), passada la qual s'accedeix a un pati distribuïdor. El cos principal es troba a la part oest, i consta de planta baixa, primer pis i golfes sota coberta de doble vessant. Els volums adossats a la seva cara de llevant, en planta baixa, corresponen a afegits del segle XX. La façana nord del cos principal presenta un notable atalussat que ocupa tota la planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; a la llinda de la situada més cap a l'oest s'hi pot llegir la inscripció '16[IHS]82 / March Sostras'. L'aparell de l'edifici principal és fet de blocs calcaris desbastats de mida mitjana i gran, lligats amb morter de calç i originàriament arremolinats. Les cantonades i les obertures estan fetes amb pedra ben tallada. Separats de l'edifici, pocs metres al nord, hi ha dos coberts en avançat estat de degradació. | 08002-5 | A la plana de Cal Boladeres, a l'extrem sud del terme | El seu origen es remunta, almenys, al segle XV. Surt esmentada al cadastre d'Aguilar de 1716 (PARCERISAS, 2000: 119). | 41.6991900,1.6105000 | 384383 | 4617311 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28937-foto-08002-5-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28948 | Monòlit de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar | S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. | Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, | 08002-16 | A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar | 41.7301700,1.6528100 | 387958 | 4620695 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87697 | Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08001-116 | Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 41.5163871,1.9014573 | 408335 | 4596666 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 87696 | Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional | XVI - XIX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08001-115 | Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | 41.5163981,1.9014720 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 87695 | Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI - XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> | 08001-114 | Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.5164019,1.9014675 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 29078 | Font de l'Obaga de Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-cal-vendrell | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua. | 08002-146 | A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel. | 41.7354800,1.6320000 | 386236 | 4621312 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 29011 | Festa Major de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-coromines | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A les Coromines, la Festa Major és el segon cap de setmana d'agost, en honor a la Mare de Déu de les Candeleres. | 08002-79 | Plaça de les Coromines | La festa major de les Coromines, se celebrava el dia 2 de febrer, dia de la Candelera i havia tingut una gran tradició. Anys més tard es va canviar al segon diumenge de maig, i finalment al segon diumenge d'agost, que es quan es celebra actualment. | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 28940 | Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pala | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIV | Reformat al segle XX | Esplèndida mostra d'arquitectura rural fruit de la seva importància als segles XVII-XVIII. Casa de planta allargassada amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i un ràfec fet amb dues línies de teules i rajols. En el seu extrem est hi ha una galeria coberta al primer pis, que s'adossa a una torre. Aquesta torre té planta quadrangular i és un pis d'alçada més alta que la resta de construccions de l'edifici. Coberta a quatre aigües, a sobre hi ha un parallamps. L'accés principal a l'edifici és per la banda sud, a tocar de la carretera, on hi ha la porta principal feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra ben treballades, sobre una de les quals hi ha pintat el numero 62. A l'esquerra d'aquesta porta, el mur del cos oest, està construït de forma atalussada. Pel que fa a la resta d'obertures de l'edifici, estan definides per pedres ben treballades i sembla que conserven restes d'haver estat pintades amb 'blauet'. L'edifici està fet amb pedres sense treballar col·locades unes al costat de les altres definint filades més o menys regulars. Les pedres treballades es troben delimitant les obertures o les cantonades de cada un dels cossos que componen l'edifici. És evident que la construcció ha estat reformada i ampliada progressivament al llarg dels segles, i sembla clar que durant el segle XX o inicis del XXI s'hi ha fet una reforma important, rejuntant moltes de les pedres de l'edifici. Tanmateix sembla que a la torre escara es conserven restes visibles del morter original. Al voltant de la casa principal hi ha diversos coberts i annexos. En un d'ells situat a l'extrem oest, hi ha un rellotge de sol pintat a la façana, en força mal estat de conservació. | 08002-8 | Al nord del nucli de Castellar. | Apareix al fogatge de 1365 com Mas Ça Baça. Na Dolça, muller d'en Pere Ça Baça, propietaris. El 1647 mor Magí Palà, Batlle de Castellar i en el seu testament hi ha una gran quantitat de deixes i llegats. Els Palà en aquest moment són molt rics i influents tal com denoten les seves amistats i com s'observa al capbreu de 1669 que a banda del mas de la Bassa tenen el mas de Tornamira, el de Beneteres (actualment Tinet), el mas de la Calçada (actualment Masia) i el de Semís. (PARCERISAS 2000: 108). Can Palà també apareix al capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, el propietari és Magí Palà. També surt en el cens de 1857, on Anna Mª Palà és la pubilla, néta d'en Magí. La família Palà ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat. (PARCERISAS 2013: 80, 139). Els Palà que al segle XVI són rics, al XVII es mantenen i en arribar al segle XIX entren en crisi. Anna Mª va ser la darrera hereva amb el cognom Palà, es coneix el patrimoni de la pubilla, gràcies a l'inventari aixecat pel seu oncle Ramon Domènec de l'Azina de Calonge. (PARCERISAS 2000: 156) El camí Ral passava just per davant de l'edifici, entre aquest i Can Teixidor, seguint el traçat de l'actual N-141g. | 41.7297000,1.6555500 | 388185 | 4620639 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28940-foto-08002-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol.Antigament conegut com Mas Bassa o Baça, | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 29075 | Font de Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ribera | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació. | 08002-143 | Entre Cal Ribera i Cal Pepa | 41.7117600,1.5936100 | 383001 | 4618730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 29047 | Sepultura del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet | http://hdl.handle.net/10687/97453 | Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps | En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. | 08002-115 | A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet | Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 | 41.7094900,1.6154000 | 384809 | 4618448 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 28987 | Dolmen de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda | <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No s'ha pogut contrastar | <p>Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> | 08002-55 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7444600,1.5940000 | 383092 | 4622360 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. | 79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28952 | Camí de les Coromines a Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-coromines-a-cal-ribera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Camí veïnal que uneix el nucli de les Coromines amb Cal Ribera. El ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), si bé en alguns punts afloren vetes de roca. En un d'aquests afloraments és visible una rodera, que evidencia el seu ús tradicional amb carros de tracció animal. El camí té un traçat ondulant que s'adapta a la forma de les finques i dels accidents del relleu. Les nombroses bifurcacions palesen un ús predominantment d'accés als camps de conreu. | 08002-20 | Des del veïnat de les Coromines (a l'oest del terme) cap a l'est. | La vinculació del nucli de les Coromines amb l'explotació agropecuària del seu entorn és un fet lògic, contrastat a bastament al llarg de la història. Com a exemple concret, podem esmentar les propietats que la família Centelles de les Coromines posseïen en aquesta zona (PARCERISAS, 2000: 117). | 41.7171300,1.5842800 | 382234 | 4619339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28952-foto-08002-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 28935 | Cisterna de la Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No contrastable. | <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> | 08002-3 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> | 41.7088400,1.5661200 | 380708 | 4618443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 29038 | Mas de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-codol-rodon | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII-XVIII | Alguns edificis força deteriorats | El mas de Còdol Rodon és una edificació composta per diversos volums, tots ells de pedra i aixecats al costat d'una capella amb advocació a Santa Magdalena. En línies generals el conjunt està fet amb pedres sense escairar col·locades unes al costat de les altres lligades amb morter. En alguns punts es conserven restes de l'arrebossat que cobria les parets així com petites espitlleres que podrien suggerir que en algun moment va tenir funcions de caràcter defensiu. Tot i que el conjunt sembla tenir un origen en època medieval, les restes visibles actualment s'han d'associar a l'època moderna tal com s'observa en les llindes de les finestres, bona part de les quals conserven la data. El complex està compost per diversos volums que ha anat creixent en sentit est i sud fins a configurar la fisonomia actual. Arribant al mas per l'est, trobem l'era i un primer volum adossat a la capella amb planta baixa, primer pis i golfes. Aquest és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teules ceràmiques i ràfec d'aquest mateix material. A la façana té una porta d'entrada rectangular, a la que s'hi accedeix per una escala de pedra de 5 graons. La porta té brancals, marxapeu i llinda de pedra. En un dels brancals s'observen marques de picapedrer, un triangle invertit, i al llindar de la porta hi ha esculpida una espècie de roseta lobulada on es pot llegir any 1800 Josep Montconill (el nom i la data dividits en dues meitats al centre de les quals hi ha una creu). Les finestres són rectangulars n'hi ha una a la planta baixa, al costat de la porta amb llinda i brancals de pedra, i un altre de petita a les golfes amb ampit de pedra. Al primer pis hi ha una finestra a la llinda de la qual es pot llegir 1747 i una creu al centre. Per últim al balcó la llinda té una inscripció emmarcada en un requadre amb els extrems estirats on diu J.M 1916. Adossat a aquest primer volum i per la banda sud, hi ha un cobert de pedra, de planta rectangular, utilitzat per emmagatzemar elements agrícoles. Aquest primer volum està enganxat a un altre, per la seva banda oest i ambdós conformen el nucli principal del conjunt. El segon volum té planta quadrangular amb coberta a dues aigües amb un ràfec doble de teules. La façana nord té una porta d'accés feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles, així com una petita finestra a la seva dreta. Al primer pis hi ha dues finestres rectangulars, la que hi ha per sobre la porta té una inscripció on es llegeix en una primera línia 1799 (dividit en dos i amb una creu al centre) i per sota, Josep Montconill i finalment en una tercera línia on posa Còdol Rodon. Aquesta façana apareix completament arrebossada i en ella hi ha diferents rètols conservats. D'una banda, el numero 19 pintat en una rajola de ceràmica i col·locat just al centre de la clau de l'arc de mig punt. Per sobre i collat a la paret hi ha una placa de ferro triangular amb una inscripció il·legible. L'últim element situat a la dreta de la porta està fet amb dos peces ceràmiques unides pel centre amb la següent llegenda pintada: Pueblo de Aguilar de Segarra, partido de Manresa província de Barcelona. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un banc corregut al costat de la porta, i una espècie de dipòsit de pedra a llevant. També davant de la porta hi ha restes d'un paviment de pedra fet amb lloses planes. Finalment i adossat a ponent hi ha un petit edifici rectangular, que tapa parcialment l'arcada de la porta, per tant posterior a 1799 i al que s'accedeix per unes escales de pedra que s'adossen a la capella, construïdes posteriorment. | 08002-106 | Nucli de les Coromines, a l'oest del terme, a la serra del Còdol-rodon. | El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital. La documentació de l'església de Santa Maria de Càtulo Rotundo el 1292 al lloc també acreditaria aquesta ocupació a finals de l'època alt medieval. Així mateix les edificacions del mas actual s'han de situar entre els segles XVII i sobretot el segle XVIII tal com es desprèn de les llindes de portes i finestres. Aquest conjunt de transformacions foren fetes per la família Montconill, propietaris des de 1605 i el nom del quals apareix també en diverses d'aquestes inscripcions. Al segle XVII eren unes de les famílies benestants de Castellar, com indica la presència del senyor de Castellar com a padrí en el bateig d'una nena, Caterina, el 1629.( PARCERISAS 2000: 108) En el cadastre de 1716 apareix com a propietari del mas en Tomas Montconill i al cens de 1857 ho és Josep Montconill i Semís. | 41.7298300,1.6084200 | 384265 | 4620716 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29038-foto-08002-106-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També conegut com Mas de MontconillFitxa 17 del Catàleg de Masies·Cont. Descripció: Aquest mateix volum, però en la seva façana sud està fet amb pedra vista amb blocs ben treballats a les cantonades i finestres, totes elles rectangulars i amb inscripcions a les llindes. Es poden llegir a les del pis superior els anys 1615 i 1746. A aquesta façana hi ha annexat un cobert a la part baixa i el que podria ser una latrina a l'alçada del primer pis, feta de maons. Al seu extrem oest, també hi ha adossada una construcció rectangular, que al pis superior té una galeria amb arcs de mig punt.Al voltant d'aquest conjunt principal s'aixequen diversos cossos auxiliars dedicats a l'activitat agrícola. Entre aquests destaca una gran pallissa, feta de pedra al nord de l'era i a l'est del primer volum, que té un gran arc de mig punt a la façana sud, sobre el qual hi ha les restes d'un antic rellotge de sol. A llevant d'aquest paller hi ha una petita construcció rectangular de dues plantes, amb porta d'accés a la façana sud. | 119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 29077 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. | Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. | 08002-145 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 87727 | Projecte de Memòria oral “Abrera, l’Abans” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projecte-de-memoria-oral-abrera-labans | <p><span><span><span>L’any 2017 es va portar a terme el projecte “Abrera Abans”, una iniciativa de l’Ajuntament d’Abrera per recollir la veu dels ciutadans i ciutadanes que van conèixer el poble abans de les onades immigratòries dels anys 50 i 60 del segle XX, mitjançant entrevistes personals. L’objectiu d’aquest treball de memòria oral (l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals) és preservar la memòria per poder reconstruir la història recent del municipi, concretament és recull la vida quotidiana a l’Abrera de mitjan el segle XX, quan la població era de pocs carrers, de masies i de tradicions que van anar desapareixent. També es pretén utilitzar aquest material per fer-ne usos didàctics i de difusió en el futur. El projecte és obert per incorporar nous testimonis en el futur, que reculli altres mirades de la població que va arribar a Abrera com a emigrant, per exemple. Tot i que es va editar un vídeo preliminar dels resultats del projecte endreçat per temàtiques: què es menjava, com eren els transports, l’escola, els comerços, la vida al camp, l’oci, les tradicions, la religió, el tractament de la mort, etc. on apareixien tots els entrevistats; l’enregistrament original en forma d’audios i vídeos, així com les transcripcions literals, es troba dipositat a l’arxiu municipal. Els veïns i veïnes que van participar en el projecte aportant el seu testimoni són: Montserrat Fosalba Domènech, Florentina Altimira Sellarès, Maria Assumpció Paloma Barba, Àngel Costa Visa, Nati Tort Pons, Miquela Delmar Messegué, Anna Capellades Martínez, Miquel Vives Tort, Maria Escobet Closas, Maria Teresa Presas Costa, Teresa Morral Camps, Maria Àngels Graells Planas ,Josep Estruch Sol, Jordi Gavañach Ginesta, Maria Teresa Pérez Lorén, Esther Linares Vidal ,Enric Teixidó Albesa, Àngel Soler Portet, Montserrat Camps Pereta, Paulina Bonastre Roig i Antonio Sucarrats Gorina. Les entrevistes es van enregistrar el mes de juny de 2017, i l’entrevistador va ser Gerard Bidegain i Figuerola, historiador i tècnic de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></p> | 08001-117 | 41.5163950,1.9014590 | 408335 | 4596667 | 2017 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87727-grup-c.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29026 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-1 | Barraca de pedra de planta circular, alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La coberta està formada exteriorment per lloses planes disposades radialment. La porta, única obertura, està orientada a migdia i té adossat al seu flanc oest un muret, probablement per arrecerar-se dels vents. | 08002-94 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7214900,1.6610300 | 388626 | 4619720 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29026-foto-08002-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12320 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 28934 | Torre de Puigfarner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner | <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> | XI | No contrastable. | <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> | 08002-2 | Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. | <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> | 41.7089100,1.5657300 | 380676 | 4618451 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 29024 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/les-caramelles-daguilar-de-segarra/video/5757396/ | Al municipi la celebració de la Pasqua es fa amb la cantada i ballada de Caramelles. Aquesta tradició no s'ha perdut mai al poble, ha passat de generació en generació i actualment durant els actes es visiten les més de 40 masies disperses que formen el terme municipal. Les caramelles a Aguilar són a més a més un punt de trobada entre els veïns del poble, pocs més de 200 habitants. La cantada de caramelles la fan pujats a un tractor amb remolc, tot engalanat amb boix i flors, que porta als caramellaires per les masies del municipi. Els caramellaires van vestits amb la roba tradicional, els homes amb barretina, camisa blanca, espardenyes i faixa, i les dones vestides amb davantal faldilla de flors, gandalla al cap, mitenes i enagos. Un cop arriben a cada mas, els dos abanderats saluden al propietari i comencen els balls i les cançons. Al passat, les cançons eren de caràcter religiós o sardanes però ara estan adaptades pels mateixos caramellaires, i parlen d'ells mateixos, de l'actualitat, de les cases que han de visitar, etc. Un cop acabats els balls i les cançons, els propietaris del mas donen diners i menjar als caramellaires. La cantada té lloc entre dissabte i diumenge de Pasqua i la festa acaba el diumenge al vespre al local social del poble, on s'ofereixen tots els balls en un acte que aplega més d'un centenar de persones. | 08002-92 | Tot el municipi | Les Caramelles d'Aguilar de Segarra es conserven des de fa dècades. Anys enrere, només eren els homes els qui recorrien les masies per cantar i ballar, i precisament Aguilar va ser un dels primers pobles de Catalunya on el mossèn va acceptar que les dones també poguessin cantar caramelles. Llavors, els caramellaires recorrien les masies a peu, ara però ho fan amb un tractor que porta la música i el so del seu tambor arreu del poble. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, en origen cantades per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o caramellaires són grups d'infants o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua. S'acompanyen d'instruments diversos; en el passat, recollien ous o diners que la gent els donava amb els quals feien un àpat col·lectiu, El costum presenta nombroses variants segons les zones. Fragment de les caramelles de Mn. Gaspar Verdaguer, inicis del segle XX: (PARCERISAS 2000: 205) 'Som jovent de molta gresca, som la flor de Castellar, Sortiu doncs, preneu la fresca, que us volem felicitar. Ninetes d'amor ferides, escolteu nostres cantades i sortiu a les entrades amb cistelles proveïdes' | 41.7393200,1.6383500 | 386771 | 4621730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 29027 | Barraca de pedra seca de la Solana del Revell 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-solana-del-revell-2 | Només se'n conserva la base, mentre que la part superior de l'alçat i la coberta estan ensorrats. | Barraca de pedra de planta rectangular (2 x 4 m), amb l'obertura orientada al sud-est, de la qual se'n conserven 50 cm d'alçada. La resta del parament (amb la tècnica de pedra seca, amb blocs ben treballats als angles) i la coberta estan ensorrats. | 08002-95 | A l'extrem sud-est del terme | 41.7218600,1.6594900 | 388499 | 4619764 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29027-foto-08002-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 12319 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 29025 | Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Actualment s'utilitza com a graner | Edifici de planta rectangular sense absis i amb coberta a doble vessant. Està fet amb pedres col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars. Les de majors dimensions estan a la part baixa, mentre que a la part superior la pedra és molt més petita, quasi pedruscall. El conjunt està lligat amb morter i en alguns punts s'observen restes del que podria haver estat un arrebossat exterior. Les quatre cantonades de l'edificació estan definides per pedres ben treballades així com la porta d'entrada. Aquesta és rectangular, amb brancals de pedra i una gran llinda rectangular amb una inscripció on es llegeix 1757 amb una creu al centre. Per sobre la llinda hi ha un òcul, fet amb un bloc de pedra quadrangular amb una obertura rodona al centre. Per sobre d'aquesta obertura, clavat a la paret hi ha un element de ferro que podria estar relacionat amb les tasques agrícoles. L'edifici també té una petita finestra rectangular a la façana oest, just per sota la coberta, i unes escales de pedra a la banda posterior. En origen la Capella tenia advocació a Santa Anna. | 08002-93 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Surt documentada el 1604 amb el casament de Mateu Figueras i Jerònima Torres, pubilla del mas de les Torres. Possiblement al segle XVI doncs la capella ja existís. El 1693 el Bisbe Antoni Pasqual fa unes recomanacions a Joan Oller, el propietari, per tal de mantenir aquesta capella rural. (PARCERISAS 2000: 41) | 41.7582300,1.6231400 | 385540 | 4623849 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29025-foto-08002-93-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | També conegut com Santa Anna del Mas de l'Oller. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 29061 | Història de la màgia de Cal Llema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-de-la-magia-de-cal-llema | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | La seva publicació en garanteix la conservació. | Història d'uns fets succeïts l'any 1948 a la casa de Cal Llema, recordats a la contrada i recollits a PARCERISAS, 2000: 273-274. El mes de desembre de 1947, havia mort l'àvia de la casa. L'intens fred i els efectes d'una nevada van fer que el mossèn de Castellar, tot i que li van demanar que acudís a la casa, s'hi negués. Van acudir, llavors, al mossèn d'Aguilar, que hi va acudir i va oficiar els funerals. Arribada la primavera de 1948, van començar a aparèixer animals morts a la casa, tots ells amb un tall al coll. Inicialment semblava obra d'unes rates, posteriorment els va semblar que era obra d'una mostela esmunyedissa. Amb tot, les morts seguien, i l'amo de la casa feia guàrdia amb l'escopeta per capturar-ne l'autor. Mentre mirava fixament un gran gall, pensant que la bèstia culpable de tot plegat no podria amb ell, el gall va batre les ales i va caure agonitzant, també amb un tall al coll. Davant del neguit que sentien, van anar a cercar al capellà, li van explicar el que succeïa i els va acompanyar de tornada a beneir els corrals. A partir d'aquell moment, els corrals van quedar tranquils, però va ser a dins de la casa que van començar a passar fets inexplicables: coses que apareixien canviades de lloc o diferents de com les havien deixades, coses que queien inexplicablement, objectes que sortien disparats dels calaixos... Un dia, les noies que ajudaven a fer tasques a la casa anaven de camí amb una mula. Un home que llegia un llibre els va demanar si la mula estava bé, i tot i que li van respondre que sí, els va dir que potser demà seria morta. Van explicar a la casa el que els havia passat, i tot i que van buscar l'home del llibre arreu, ningú no el va poder trobar. Van demanar ajuda de nou al capellà, que va beneir la casa i els va recomanar que aquelles noies no hi tornessin. Ho van fer així, i l'enrenou es va acabar. | 08002-129 | 41.7078800,1.6455600 | 387316 | 4618230 | 1948 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 87683 | Les campanes de Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> | 08001-111 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> | 41.5178537,1.9020153 | 408384 | 4596828 | 1959 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 29012 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder | XIV | Molt modificat i degradat, | Masia de tres volums edificats i divisos annexos, molt modificada que va ser utilitzada fins fa molt poc per a guardar-hi bestiar, actualment sembla que està en desús. L'edifici que sembla més antic, és el situat al centre del conjunt, amb planta baixa i primer pis. Està fet amb pedres de mides diverses, lleugerament escairades definint filades més o menys regulars, tot lligat amb morter, tot i que s'observa un rejuntament modern. La porta d'entrada és rectangular, definida per brancals de pedra i llinda de fusta. A sobre hi ha un petit nínxol triangular fet de lloses de pedra plana. A l'oest de la porta s'observa una finestreta quadrangular. En el primer pis, les dues finestres, molt properes una a l'altra, estan definides per carreus, i tenen ampits de pedra clarament més antics que els dels edificis annexos, que semblen peces seriades. La coberta és un terrat aixecat a posteriori del que és visible la barana de ferro subjectada per pilars de maons. Adossat al volum principal per la banda oest, hi ha un cos de planta quadrangular format per planta baixa i primer pis. És fet amb pedres lleugerament treballades, i sembla una ampliació de l'edifici principal. En aquest, a la façana sud s'observen diferents obertures, entre elles la porta principal i dues finestres rectangulars i relativament petites de la planta baixa. En un dels brancals de la finestra hi ha una inscripció, que tant podria ser un 3 girat, com la marca del picapedrer. A la primera planta, per sobre la porta, hi ha una finestra amb arc de mig punt tapiada parcialment a la part inferior, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Tant els muntants com l'arc de mig punt estan fets amb maons, evidenciant que són obertures reformades posteriorment. De fet, es conserva la llinda original d'ambdues finestres una mica més amunt. Els ampits d'aquestes obertures estan fets de pedra motllurada. La coberta és a dues aigües amb teules de ceràmica. Adossat a aquest volum per la cara nord, hi ha un cos secundari de dues plantes amb planta baixa preexistent de pedra i la planta afegida feta de maons. Al nord de l'edifici principal hi ha una piscina. Per últim, encara es detecta una tercera ampliació, ja en època molt més recent, a l'est del cos central, un porxo amb terrassa a la part superior. Al sud de l'edifici principal hi ha un volum independent de planta baixa i primer pis, també recrescut amb maons ja en època moderna. Aquest edifici és un annex vinculat a les tasques agrícoles, en concret per arrecerar el bestiar. A tocar d'aquest edifici hi ha una bassa. En síntesi, ll'edifici creix longitudinalment (com Ca l'Oller), perquè aprofita la situació cara sud pròpia de la Vall d'Amunt. | 08002-80 | Carretera BV-3008, en un accés al km 18.50 en direcció Fonollosa | Hi ha referencies històriques des del segle XIV, dit Mas Scuder. L'amo del mas Scuder és en Vicenç Escuder i a més d'aqueta heretat té la Riera que havia quedat rònec. A finals del segle XVII encara son els Escuder els amos del mas (PARCERISAS 2000: 67; 70) Apareix també al Capbreu de 1649, al cens de 1857 propietat de Francisco Escuder i Giralt. | 41.7597700,1.6261000 | 385789 | 4624016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29012-foto-08002-80-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 3 del Catàleg de Masies | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29028 | La Masia de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Edifici de planta rectangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades que s'hi ha anat afegint al llarg del temps. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa i primer pis. De la planta baixa cal destacar el gran portal adintellat, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1880. La resta d'obertures d'aquesta planta baixa i el primer pis formen part, per la seva grandària i fesomia, de les reformes que s'hi van dur a terme a la dècada de 1970. Tot i això, allò que més altera l'aparença de la façana és l'edifici annexat perpendicularment a ella. La coberta del cos principal és a dues aigües, L'aparell és de blocs desbastats lligats amb morter, avui a la vista però probablement arrebossats en el seu moment. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, l'altre element d'interès del conjunt. | 08002-96 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de la Calçada, documentat al segle XIV. Al cadastre de 1716 ja constava com a Masia de Castellar, que hauria estat notablement reconstruïda a mitjan segle XIX. | 41.7286900,1.6368400 | 386627 | 4620551 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29028-foto-08002-96-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 29013 | Ca l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Excepte l'edifici original que està deshabitat. S'hi han fet reformes recentment. | Gran casa de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos amb teula ceràmica i definida per tres volums, els quals han anat creixent progressivament vers a l'est. El volum més antic, està deshabitat i ha patit diverses modificacions. Compost per planta baixa, primer pis i golfes està feta amb pedres més o menys treballades, col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars rejuntades amb morter. Les cantonades i les obertures estan definides per pedres ben treballades. Les portes i finestres són rectangulars, però destaca una finestra petita a l'alçada del primer pis de la façana oest, feta en arc de mig punt en un bloc de pedra. Sobre aquesta façana oest, s'adossa un gran dipòsit d'aigua. A aquest volum primigeni, també s'hi va afegir una ampliació recentment (abans del 1956), un nou edifici destinat a habitatge a la façana de migdia. Adossat al volum principal, pel seu cantó oest, hi hauria la torre de planta rectangular, que defineix el segon volum. La tècnica constructiva és similar, és a dir una construcció de pedra vista, amb pedres escairades a les cantonades i a les obertures. Les finestres també són rectangulars, definides per llindes i muntants de pedra ben treballada amb algun ampit de pedra motllurada. A la façana nord d'aquest segon cos s'intueix que les finestres han estat reformades. Per últim destaca el tercer volum on la façana de migdia és el més destacable. Està lleugerament atalussada, amb una galeria formada per tres arcs de mig punt i una golfa que segueix la mateixa arcuació. Aquesta façana també està feta de pedra vista amb pedres rejuntades, amb les obertures definides per pedres ben treballades. A l'oest d'aquesta façana, hi ha un balcó a l'alçada de la galeria i una finestra petita a l'alçada de les golfes. A la planta baixa, també hi ha dues portes fetes amb arcs rebaixats de pedra i un parell de finestres. A la façana nord hi ha una porta d'accés i quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes, la mateixa distribució que segueix la façana de llevant. Aquí la porta té un arc rebaixat de pedra i per sota hi ha la llinda amb perfil circular a la part superior. Adossat a aquesta façana hi ha un petit cobert. La coberta d'aquest tercer volum és a dues aigües, i en destaca el remat del carener en la façana est, definint una espècie de boca oberta feta amb peces ceràmiques corbes amb forma dentada i el que podria representar una llengua a centre. Per últim, al nord de l'edificació principal i al costat de la capella de Santa Anna, hi ha dos coberts antics ampliats mitjançant porxos de nova construcció. La capella de Santa Anna, es troba en un edifici actualment utilitzat com a graner a l'est de les edificacions principals. | 08002-81 | Carretera BV-3008, en un accés passat el Km 19 en direcció Fonollosa | Els seus orígens es remunten al segle XIII però les parts més antigues conservades (torre i nucli antic) ja són del segle XVI. Els dominis de Ca l'Oller sembla que foren importants durant l'edat mitjana. El 1399 trobem el mas de Puigjordans en una sentència arbitral. Aquest mas és de Francina Berardes del mas de Berardes, una pubilla, vídua d'en Vicenç Junyent. Tanmateix sembla que al segle XV aquest mas ja és derruït, tal com apareix al capbreu de 1649. És possible que el mas Súria, que també apareix com derruït al capbreu 1649 estigués dins els dominis i propietats de Ca l'Oller. En aquest mateix capbreu i com a propietari de Ca l'Oller apareix Mateu Oller. Al cens de 1857 hi consta Josep Oller i Satorra. Dels Oller hi ha per tant referències constants des del 1496. És l'antic mas Berardes, més tard es van dir Junyent i a parir del segle XVI es diran Oller. La propietat de Ca l'Oller era força productiva i entre els segles XVIII-XIX va viure una època de prosperitat que és reflectí a l'arquitectura del mas. El conflicte hereditari de finals del segle XX, entre la Rita Vall de Ca l'Oller i el seu nebot Ramon Oller com a protagonistes quedà gravat a la memòria de la gent. De fet, fruit de tot això Rita Vall va fer grans donacions a l'església que van permetre fer el tancat del cementiri Vell d'Aguilar i la capella de Santa Rita a dins de la qual està enterrada. (PARCERISAS 2000:213) Finalment Ramon Oller i Centelles, fill del Ramon Oller, va vendre la masia a uns alemanys als anys '50 finalitzant així la nissaga familiar. | 41.7599600,1.6236800 | 385588 | 4624041 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29013-foto-08002-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Fitxa 81 del Catàleg de Masies | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29009 | Camí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-fosses | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Des de la carreta BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta hi ha un trencall que dóna accés al Camí de les Fosses. Des d'aquest punt té un recorregut d'uns 3 km i 17 m de desnivell i uneix Cal Giralt amb el Puig Pedrós, per la zona nord-oest del terme. Es troba en força bon estat amb el ferm de terra compactada. Al llarg del trajecte, el camí voreja la Serra de la Riera i el Puig Pedrós, situat a la banda sud del camí. Des d'aquí ja comença a baixar travessant els camps de Les Valls i l'Obaga de la Riera, passa a prop de Cal Carner, deixant a l'est la Solana dels Caus per ja enfilar la última part del camí. Aquest últim tram, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. De fet el camí acaba en la propietat de Cal Giralt, passant a tocar del camp de la Pedra dreta, on es troba el Menhir del Giralt i el Sepulcre d'Aguilar. En aquest punt connecta novament amb la BV-3008, quasi al seu inici. El camí a banda dels usos com a via de comunicació per diversos masos i camps de cultiu, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. | 08002-77 | BV-3008 direcció Aguilar, al Km 20.5 direcció Calaf, a mà dreta | 41.7413000,1.6140400 | 384753 | 4621982 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29009-foto-08002-77-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | L'ultim tram del camí, al nord dels trossos de Bacardit, també s'anomena Camí de Can Giralt a Vila-Seca. | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87685 | Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari | XX | <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> | 08001-112 | Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari | 41.5193000,1.9127800 | 409284 | 4596977 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29029 | Colomer de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomer-de-la-masia | XIV-XV | Construcció destinada a la creació de petits cubicles artificials per a la instal·lació i cria de coloms. L'estructura, de 8 m de llargada i orientada a nord-oest, consta d'un doble mur: el davanter, d'1 m d'alçada i 0,40 de gruix, sembla haver actuat com a impediment de l'accés per part de depredadors; el segon, de 3 m d'alçada i 0,70 de gruix, és el colomer pròpiament dit. Aquest segon mur, construït en pedra seca com l'altre, combina en canvi filades contínues de blocs desbastats amb filades en les quals entre bloc i bloc hi ha un espai. És en aquests buits deixats on els coloms hi farien niu. | 08002-97 | A la riba esquerra de la ribera de Maçana, a llevant del Castell de Castellar | 41.7288200,1.6381600 | 386737 | 4620564 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29029-foto-08002-97-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 28993 | Ca l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Problemes de conservació especialment visibles a les cobertes. Una grua indica que s'hi ha estat fent tasques de restauració, tot i que semblen aturades. | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa i primer pis i coberta de dues vessants. L'obra original està feta de maçoneria arrebossada, amb carreus ben tallats a les obertures i les cantonades, mentre que alguna de les ampliacions utilitzen maons com a material principal. A certa distància de la casa, cap al nord-oest, hi ha una pallissa i un corral. Hi ha inscrita la data de 1767, que correspondria a una reforma important. | 08002-61 | En un vessant entre el Camí de Cal Magí i la Riera de la Grevalosa | Al segle XVI s'anomena el Mas de la Vall Jussana (baixa). S'hi establiren els Abadal, dels quals prengué el nom. Apareix esmentada al cadastre de 1716 i al cens de 1853. | 41.7187300,1.6444200 | 387240 | 4619436 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28993-foto-08002-61-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 28995 | Cal Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caselles | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVI | Recentment reformat | Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de dues vessants. L'aparell és de pedra vista rejuntada, tot i que es poden veure restes de l'arrebossat que devia cobrir tota la façana llevat dels carreus ben tallats de les obertures i les cantonades. Alguns dels cossos annexes (coberts) i la pallissa situada uns metres al sud del conjunt, han estat reformats recentment. | 08002-63 | A la franja de llevant del terme, entre el puig de Caselles i la Riera de Grevalosa | Al segle XVI era conegut com a Mas de la Vall Sobirana. L'establiment de la família dels Caselles va fer que n'acabés prenent el nom. Apareix citat al cadastre de 1716. | 41.7117300,1.6427300 | 387087 | 4618661 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'accés està restringit, de manera que no es va poder apreciar de prop alguns dels seus elements. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 29005 | Menhir de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt | <p>DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988.</p> | Erosionat pel pas del temps | <p>Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir.</p> | 08002-73 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | <p>Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18)</p> | 41.7424162,1.6142734 | 384774 | 4622106 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-27 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir. També coneguda com la pedra dreta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 28990 | Les Coromines II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-ii | DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | Parcialment cobert per la fullaraca. | Jaciment arqueològic d'època tardoantiga o altomedieval situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven una sèrie de sepultures (aproximadament 12) de formes arrodonides i pisciformes. En alguns casos es palesa l'associació de tombes adultes i infantils. Actualment, la majoria no són visibles per l'acumulació de matèria vegetal. | 08002-58 | Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera | 41.7197600,1.5883600 | 382578 | 4619625 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-3.jpg | Legal | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28984 | Molí del Ribalta de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-ribalta-de-baix | XVIII | L'estructura es veu ferma, però la vegetació hi comença a penetrar | Petit edifici en planta baixa amb coberta interior de volta de canó i exterior a dues aigües. A la façana, orientada a sud, tan sols hi ha dues obertures: una porta amb arc escarser i, per sobre d'ell, una petita obertura just al vèrtex format per la coberta. Entre ambdós elements hi ha un carreu amb una inscripció, emmarcada per una sanefa, que diu 'RAMON RIBA / LTA A FET PER / LO MOLÍ AL ISI / DRO GARRIGA ME / STRE 1783'. L'aparell de tot l'edifici és de carreus de mides diverses, ben treballats, i disposats en pedra seca. Allà on les juntes dels blocs no casen, hi ha petites pedres reblint-les. Cal destacar que l'edifici resulta modest en proporció a la gran bassa feta amb carreus de pedra que té just al nord, l'aigua de la qual proporcionava la força motriu per fer anar el molí. | 08002-52 | A prop del límit municipal amb Sant Pere Sallavinera, al costat de la carretera N-141b | A la mateixa zona es té constància de l'existència d'un molí des del segle XIV. | 41.7439500,1.5890900 | 382683 | 4622310 | 1783 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28984-foto-08002-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Isidro Garriga | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 28991 | Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada | ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC. | Caldria consolidar els murs que tanquen les estances. | Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural. | 08002-59 | A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa | 41.7082300,1.5928900 | 382934 | 4618339 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-3.jpg | Inexistent | Medieval|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 85|84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28989 | Les Coromines I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-i | DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi. | 08002-57 | Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera | 41.7193400,1.5890500 | 382635 | 4619577 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-3.jpg | Legal | Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). | 84|80 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87686 | Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli | <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> | <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> | 08001-113 | Can Morral del molí | <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> | 41.5140219,1.9346608 | 411102 | 4596369 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 29006 | Sepultura d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar | DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). | Completament desapareguda, | Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents | 08002-74 | Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. | Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. | 41.7406000,1.6134000 | 384699 | 4621905 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 29030 | Barraca de pedra seca de Cal Semís. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-cal-semis | La coberta està força malmesa, així com part de l'alçat. | Barraca de pedra de planta circular (2,8 m de diàmetre extern), alçada amb la tècnica de pedra seca i coberta amb falsa cúpula d'atansament de filades. La porta, única obertura, està orientada a migdia. | 08002-98 | Entre la Solana de Cal Semís i el Pla Gran | 41.7281500,1.6278200 | 385876 | 4620503 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29030-foto-08002-98-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 13156 de la Viquipedra. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 28988 | Cup de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal. | 08002-56 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7496700,1.6523900 | 387957 | 4622860 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.