Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29036 | Camí de la Solella de Cal Benet a Santa Magdalena de Còdol-rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-solella-de-cal-benet-a-santa-magdalena-de-codol-rodon | Camí situat al bell mig del terme municipal, de traçat sud-est/nord-oest, que uneix Cal Benet amb el mas de Còdol-rodon. El punt exacte de partida és la cruïlla amb el Camí d'Aguilar de Segarra, just allà on descriu una corba uns pocs metres al nord-est de Cal Benet. Des d'aquest indret, situat a 529 m snm, el camí guanya de seguida cota enfilant-se pels vessants boscosos denominats Solella de Can Benet i Solana de Cal Tinet. També perfila, però camps de conreu com els del Pla de Cal Ton Mates, on recorre un tram pràcticament pla per després reprendre la pujada fins la cota màxima 700 m on es troba el punt de destinació, Can Còdol-rodon. En tot el seu traçat, el ferm és de terra compactada. | 08002-104 | Vessants entre la Serra de Còdol-rodon i el Torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7247400,1.6209100 | 385295 | 4620134 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29036-foto-08002-104-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29035 | Barraca pou de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-pou-de-cal-benet | Construcció en pedra seca de planta circular. Tot i que exteriorment recorda el format d'una barraca de pedra seca, se'n diferencia per diversos elements. En promer lloc, l'obertura (orientada a migdia) no és una porta, ja que consta d'un ampit. Així mateix, està mancada de coberta (tot i que potser originàriament n'havia tingut), de manera que és visible una travessa de fusta de la qual penja la corriola per fer baixar la galleda. Finalment, a l'interior hi ha el pou de cos cilíndric que baixa fins la capa freàtica. A la part superior, en un dels costats interns, hi ha una petita pica encastada al mur per desar-hi la galleda. | 08002-103 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | 41.7174900,1.6185200 | 385083 | 4619332 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29035-foto-08002-103-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29034 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet | XVIII | Gran casal d'època moderna i contemporània, amb la façana orientada a sud, que des de l'edifici original ha anat creixent vers l'oest mitjançant l'afegit de nous cossos. L'edifici resultant té una planta rectangular i, a més, compta amb diverses edificacions auxiliars segregades. La façana principal de l'edifici originari té un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues obertures (sempre centrades i alineades entre elles) per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt dovellat, en el que destaca la clau, amb l'alt relleu d'un cap masculí barbat amb el que sembla un escut a sobre. A l'esquerra del portal hi ha una finestra que sembla fruit d'una reforma recent. Al primer pis hi ha dos balcons, sobre els quals hi ha les dues petites finestres quadrades de les golfes. La coberta és a dos aiguavessos, a est i oest. El primer cos que s'adossà a l'oest de l'anterior és un volum de planta baixa i primer pis. A la planta baixa hi destaca un gran portal amb arc de mig punt dovellat, i al primer pis hi ha una obertura a la qual s'hi arriba mitjançant una escala adossada exteriorment, un balcó i una galeria tancada amb una estructura de fusta i vidre. En aquest cas, els dos aiguavessos desguassen vers nord i sud. Finalment, el tercer i darrer cos consecutiu és un cobert en el qual destaquen un portal amb arc de mig punt molt alt i ample (apte per a l'entrada de carruatges), sobre el qual hi ha una pedra amb la data de 1758 gravada. La coberta, novament de dos aiguavessos, decanta vers est i oest, i forma un ràfec notable sobre el portal. Pocs metres al sud de l'edifici principal hi ha la pallissa, per sobre de la llinda de la qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / 1942'. L'altre element d'interès del conjunt, encara un xic més al sud, és un forn semisoterrani, a la boca d'entrada del qual hi ha la inscripció 'JOSEP / ESQUIUS / ANY 1933'. | 08002-102 | Entre el camí d'Aguilar de Segarra i el torrent de l'Obaga de l'Estrada | L'antecedent d'aquest edifici seria l'antic mas de Viladefels, documentat l'any 1414. Al cadastre de 1716 ja constava com a Cal Benet. | 41.7185000,1.6199400 | 385203 | 4619443 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29034-foto-08002-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 28943 | Rellotge de sol de Can Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala | XX | Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. | Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. | 08002-11 | Al nord del nucli de Castellar | 41.7297000,1.6552500 | 388160 | 4620640 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28933 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada | TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf | XVIII | Restaurada l'any 1950. | Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. | 08002-1 | Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. | El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. | 41.7109400,1.5553000 | 379812 | 4618691 | 1799 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. | 94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 29001 | Sant Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-valenti | <p>PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIII-XIV | Reformada el 1979 | <p>Petit temple de planta rectangular sense absis i construït sobre una penya rocosa. L'edifici és d'estil gòtic i fou aixecat entre finals del segle XIII inicis del XIV, però encara manté clares reminiscències romàniques. En línies generals correspon a una construcció feta amb pedres perfectament escairades i disposades unes al costat de les altres definint filades regulars, tot lligat amb un morter de calç i arena. En totes les parets de l'edifici, s'observen els forats on es va encaixar la bastida durant la seva construcció i/o reforma. La façana de llevant, correspon a un mur de perfil circular d'una alçada lleugerament superior que els murs de la nau. En aquesta paret, hi ha una petita finestra amb esplandit rematada amb arc de mig punt i una creu de ferro forjat al capdamunt. A la façana de ponent, de perfil quadrangular i també de més alçada que la nau, hi ha el campanar d'espadanya on penja la campana amb una inscripció que diu - San Valentín, Castellar de Segarra i una última frase que s'ha pogut determinar -. Aquí trobem l'actual porta d'entrada de l'edifici, delimitada per pedres perfectament escairades i amb una llinda rectangular on es pot llegir 1630, data que correspon a una de les reformes del temple. També hi ha un banc de pedra. Cal destacar però la façana sud, on es trobava la porta original d'accés, actualment tapiada. Estava definida per un arc de mig de punt, perfectament delimitat per dovelles. Per sobre aquesta porta, hi ha una espècie de mènsula que representa el cap d'una figura humana, però no sembla estar in situ. Pel que fa a la coberta de l'estructura és a dues aigües i està completament reformada. Tot i això encara es conserva el ràfec fet amb lloses de pedra plana, que sobresurten uns 0.10 m de la línia de paret. La nau està coberta amb volta de canó. Un detall singular és que en tres de les quatre façanes, hi ha uns curiosos treballs de forja, unes anelles força grosses que representen diferents figures humanes, tant masculines com femenines. A l'argolla, algunes porten una inscripció en llatí a la part davantera on es pot llegir - A peste fame et bello et morte libera hos domine - Per la part de darrere, es llegeix el nom de l'autor, Paolo Flor i la data MXCLXXVIII. Aquesta data es correspon amb l'última reforma del temple. L'interior està totalment reformat, amb totes les seves parets pintades. A l'altar segurament amb imatges de Sant Valentí, i el sostre simulant el cel.</p> | 08002-69 | Bifurcació del camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar, a través de Cal Vermell. | <p>Construïda segurament a finals del segle XIII segons es desprèn d'un testament del 1285 on s'hi fa una deixa. L'any 1630 es remodelà l'edifici, tal com indica la llinda de l'actual porta d'entrada. L'any 1978 fou restaurada pel seu propietari, l'amo de Cal Tinet i consagrada novament pel Bisbe de Vic, Ramon Masnou i Buixeda. Per la seva proximitat al Camí Ral, antigament es coneixia com a Sant Valentí de la calçada. Les argolles de forja a les seves façanes podrien commemorar una antiga fira que s'hi feia el dia de Sant Valentí, i servirien per lligar els animals. La fira sembla que es deixà fer pel mal estat de la capella. (PARCERISAS 2000: 48)</p> | 41.7213200,1.6308100 | 386112 | 4619741 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29001-foto-08002-69-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-03-28 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Treballs de forja del mateix artista a Santa Maria del Grauet. També coneguda com Sant Valentí de Cal Tinet o Sant Valentí de la Calçada. S'hi fa missa el dia del Sant. Té un petit cartell informatiu. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 28973 | Camí de la Plana de Cal Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-plana-de-cal-cases | Camí que segueix un traçat nord-sud travessant la zona central del terme municipal. Inicia el seu recorregut al camí dels Plans, al seu pas per la barriada de Sant Miquel. Des d'allà descendeix serpentejant entre camps de conreu, als quals proporciona accés. I és precisament entre camps de conreu on, després de poc menys d'1 km de traçat, aquest camí mor. El seu traçat és descendent de nord a sud, ja que comença a 530 m snm i acaba a la cota 500. | 08002-41 | Zona central del municipi | 41.7449400,1.6271500 | 385850 | 4622368 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28973-foto-08002-41-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29057 | Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació. | Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. | 08002-125 | 41.7410300,1.6135500 | 384712 | 4621952 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 29056 | Himne d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar | XIX | <p>L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.</p> | 08002-124 | Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar | 41.7279400,1.6493100 | 387663 | 4620452 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Mossèn Gaspar Verdaguer | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29043 | Bosc de l'Obaga de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lobaga-de-lestrada | Ortega y Espinós, Jose. Historia de las Escuadras de Cataluña: su orígen, sus proezas, sus vicisitudes, intercalada con la vida y hechos de los mas célebres ladrones y bandoleros. Barcelona, 1876 | Aguilar de Segarra té una superfície forestal de 2.763 ha aproximadament, que representen un 64.2% de la superfície total del municipi. El Bosc de l'obaga de l'Estrada s'estén al sud del municipi al llarg d'uns 3 km en direcció nord-est sud-oest i té una amplada aproximada d'uns 400 m. Per la banda nord està vorejat pel Torrent de l'Obaga de l'Estrada i al sud per la Carena de l'Estrada. En ambdós extrems hi ha un camí rural que permet resseguir el perímetre de l'arbreda. La vegetació natural del bosc és els pins i roures amb presència d'alzines en alguns indrets, que defineixen un bosc espès de pinassa i roure amb sotabosc de boixedes. És una de les àrees boscoses de més extensió del municipi, i a banda del seu valor paisatgístic, també té el seu valor ecològic, ja que representa un ecosistema complex, hàbitat d'animals, modulador de fluxos hidrològics i conservador del sòl. | 08002-111 | Entre la carena i el torrent de l'obaga de l'Estrada | Aquest bosc s'anomenava antigament el Ginebral, pertanyia a Can Ribera i pagava un cens especial a l'església de Puigfarner. Al segle XIX va ser un lloc de refugi i amagatall de les partides carlines. Als anys 40 del segle XX hi feien estada els maquis. | 41.7088900,1.6024500 | 383731 | 4618399 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Es vorejat pel GR-7 (etapa 11) per la seva banda sud i nord est. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 29033 | Alzina mil·lenària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-millenaria | XIX-XX | <p>Alzina de grans dimensions, amb un tronc de 0,7 m de diàmetre, capçada de gairebé 15 m de diàmetre i uns 10 m d'alçada. Aquest espècimen és possiblement el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. En ésser talats la resta d'arbres per roturar el terreny, aquest es beneficià de la manca de limitacions d'espai i de competència pels recursos.</p> | 08002-101 | Al Pla de l'Alzina, al qual dóna nom | 41.7346900,1.6302100 | 386086 | 4621226 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29033-foto-08002-101-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37239 | Cal Savoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-savoia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | L'ala dreta de l'edifici requereix intervenció de manteniment i conservació. | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Sota el carener hi ha pintada la data de 1799 enmig d'un quadri lòbul, també pintat, de color vermell. Davant la façana hi ha un petit pati delimitat per murs de mitja i baixa alçada. | 08003-99 | Carrer Montserrat, 12 | Integrada al barri del Rost, cal Savoia és com moltes de les edificacions de l'entorn, fruit de les recurrents parcel·lacions de la finca mare de Can Gurri. El 1863, Lluís Creuells comprà la part posterior de Can Gurri per obrir-hi dos nous carrers, el de Sant Lluís i Santa Rosa. S'inicià així la configuració del barri del Rost, on es van anar definint nous carrers com el de Sant Josep, Bonavista, del Rost i Montserrat, on s'emplaça la casa. | 41.4942100,2.2963100 | 441263 | 4593860 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37239-foto-08003-99-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37241 | Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Edificació als quatre vents de planta rectangular que consta de tres plantes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, acabada amb ràfec. Construcció feta de pedra amb morter de cal i amb un cos adossat de dues plantes del mateix material. Composició de la façana a partir de diversos eixos de verticalitat, amb totes les obertures adintellades i amb balcons amb baranes de ferro a la primera planta. Dins de la finca hi ha una zona enjardinada amb algunes plantes tropicals i arbres de diferents tipus que envolten l'edificació principal. També trobem varis cossos d'una planta i un camp de tennis. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola amb plantacions de vinya. | 08003-101 | Riera Coma Clara, s/n | 41.5060900,2.2946600 | 441136 | 4595180 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37241-foto-08003-101-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37242 | Ca l'Arps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larps | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt d'edificacions situades a ponent de la Riera Coma Clara. Composat per un volum de planta rectangular, amb planta baixa i dues plantes pis, i coberta de teula àrab a dues aigües, que obre la façana al nord, on hi trobem un pati que actualment s'utilitza d'aparcament i enllaça, a través d'un passeig i unes escales, la Riera Coma Clara amb el Nucli Garrofers. S'hi afegeixen dos cossos, de planta trapezoïdal a llevant i de planta rectangular a sud, ambdós de planta baixa i pis, i de coberta plana, que obren la façana a la resta de la finca. I un últim cos, annex al de planta rectangular situat al sud i únicament de planta baixa. Al sud-est hi trobem, en un primer nivell el jardí, i en un nivell inferior una petita explotació agrícola d'horta, on en destaca el mur de tanca perimetral. | 08003-102 | Av. Sant Josep de Calassanç, 63 | 41.4993800,2.2944100 | 441109 | 4594436 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37242-foto-08003-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37242-foto-08003-102-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37237 | Can Calots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calots | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | Alguns dels ràfecs estan assegurats amb teles per evitar la caiguda de teules a la via pública. | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment es troba delimitada pel carrer Montserrat a llevant i un estret passatge a ponent, per la part nord, hi ha un solar que fa cantonada amb el carrer Montserrat. Abans hi havia una edificació annexa que fou enderrocada. Davant la façana de migdia hi ha un pati. Una paret tanca aquest espai del carrer Montserrat i l'androna que hi ha a ponent. A la part posterior d'aquesta façana es conserva un pou d'aigua amb l'estructura de planta quadrada i coberta de volta de maó pla. La porta és de fusta. | 08003-97 | Carrer Montserrat, 2-4, al barri del Rost. | 41.4945400,2.2961700 | 441251 | 4593897 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37237-foto-08003-97-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37238 | Casa cantonada Gurri - Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cantonada-gurri-bonavista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | L'any 2005 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge. | Casa de planta rectangular amb tres cossos que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Entre la façana i el carrer hi ha un petit espai delimitat per un mur de paredat i una barana alta. | 08003-98 | Carrer d'en Gurri, 7-9 - Carrer Bonavista, 2 | 41.4939100,2.2961100 | 441246 | 4593827 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37238-foto-08003-98-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37234 | Can Bernadas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernadas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVIII | Conjunt d'edificacions de planta irregular que consta de planta baixa i dos pisos a l'entorn d'una masia de caràcter eminentment agrícola que pertany al grup II, per bé que presenta diverses modificacions. Està coberta per una teulada a dues vessants de carener transversal a la façana principal, de la qual en destaquen el portal rodó i la finestra coronella. L'annex de la façana sud,a afegit amb posterioritat, oculta part de la façana i distorsiona el conjunt. La masia compta amb tot els elements necessaris per a les tasques agrícoles: era, estables, bassa, mina i celler. | 08003-94 | Camí del Greny, 5 | Probablement s'erigeix en terres del mas Garriga de la Coma. Va ser el 1715 que l'adquirí Pau Bernadas. El 1940 passà a mans de Josep Puig i el 2003 de Josep Oliu. | 41.5017000,2.2895200 | 440703 | 4594697 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37234-foto-08003-94-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37235 | Can Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RIBAS, Salvador (1997). 'El Rost, records i reflexions'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg. 47. VILAR, Berta (1997). 'El barri del Rost'; dins Revista Alella, núm. 236, pàg.. 43 i 46. | XVIII | El cos principal de la masia es troba en bon estat, fruit d'unes obres de rehabilitació. La resta d'annexos i la part posterior requereixen millores de manteniment i conservació. L'any 2007 es va produir l'esfondrament parcial del sostre del celler, construïda amb volta ceràmica. | Edifici de planta quadrangular que consta de plantes a diferents alçades pel desnivell del sòl i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té portal adovellat. L'entrada al recinte es produeix pel carrer Gurri a través d'un barri amb porta de ferro amb l'any 1886 a la part superior. Un mur envolta el recinte que a la part nord disposa d'una extensa zona enjardinada. La masia es dreça segurament en terres del que havia estat el mas Janer, documentat des del segle XIII. Conserva un característic i imponent celler semi soterrat a la banda nord. La qualitat constructiva de les voltes de rajola gairebé planes li atorga un marcat caràcter i el converteix en un dels més emblemàtics del municipi. La finca s'estenia pràcticament entre Can Calderó i cal Marquès. | 08003-95 | Carrer Gurri 8-16 i 20 - Rambla d'Àngel Guimerà, 16B | De les seves parcel·lacions en sorgiria el que a partir dels anys 20 del segle XX es coneixeria com a barri del Rost (de rost: terreny amb un pendent considerable), fins aleshores anomenat barri d'en Gurri. | 41.4933400,2.2961300 | 441247 | 4593764 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37235-foto-08003-95-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37243 | Can Cintu; Can Nit i dia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cintu-can-nit-i-dia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | L'any 1991 es realitzà una remodelació per a ús de restaurant, dirigida pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig. | La masia de Can Cintu és un edifici format per un cos central de dues crugies paral·leles a la façana principal, escala i accés central, i un cos afegit posterior a cada banda. L'edifici presenta dues façanes ben diferents, la façana donant al carrer és d'un gran valor artístic, cos central amb composició simètrica de forats i dues lògies amb arcs i balustrada als extrems. En canvi, la façana donant al jardí té tres petites finestres i dues portes. El sostre de la planta baixa està format per un forjat de biguetes de fusta, revoltó manual i reblert de morter. El sostre de la segona planta, voltes falses sota coberta de teula àrab. Cal destacar l'interès de l'escala amb un lucernari zenital hexagonal, el sòcol i paviment de la sala en la planta baixa que dóna al jardí, i les dues glorietes superiors amb successió d'arcs i barana de balustres. En quant al jardí destaca la font com a element arquitectònic, la tanca del jardí i les següents espècies vegetals: til·lers, acer, pinus pinea, xiprer i aesculus hippocastallum. | 08003-103 | Av. Sant Josep de Calassanç, 29 a 35 | 41.4966200,2.2954900 | 441196 | 4594129 | 08003 | Alella | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37243-foto-08003-103-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37236 | Can Pujadas; Can Pujadetes; Casa d'en Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujadas-can-pujadetes-casa-den-comes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | Es tracta d'una antiga masia de tipus basilical del segle XVI -amb reformes posteriors -, de planta baixa i pis i golfes o graner a la part central més elevada, i coberta a dues aigües. Destaca per les obertures emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, acompanyades per un rellotge de sol amb la data 1697. La planta baixa, en canvi, ha estat molt transformada, amb l'aparició de noves obertures que en malmeten la imatge. | 08003-96 | Carrer Comas, 4-6-8, al centre urbà. | Al segle XVI formava part de la gleva de les Quatre Torres i podria ser la que s'usava com a carnisseria, establiment municipal que l'Ajuntament tenia arrendat. Al segle XVIII es coneixia com a Casa d'en Comes. Més endavant passà a mans de la família Pujades. Se li donà el nom de Can Pujadetes per no confondre-la amb la casa principal de la família, el mas Pujades de Vall, avui Can Bragulat. | 41.4936000,2.2936800 | 441043 | 4593794 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37236-foto-08003-96-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1999 es realitza una rehabilitació i reforma interior de l'habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37232 | Casa dels Mestres; Casa de les escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-mestres-casa-de-les-escoles | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edifici d'habitatge de planta baixa i pis, situat entre mitgeres amb pati - jardí al davant i pati al darrera. La coberta és amb teulada a dues vessants. L'estructura: tres crugies perpendiculars a la façana principal, la central molt més estreta correspon a l'entrada i l'escala, les laterals comprenen cadascuna un habitatge per planta, resultant un total de quatre habitatges. La façana: la façana principal, orientació sud, amb els eixos verticals de composició, que corresponen a l'estructura; les proporcions característiques de les cases de cos han estat modificades per la influència del moviment racionalista. És un edifici adossat a les escoles, al pati davanter. | 08003-92 | Av. Ferran Fabra, 3 | Es va construir conjuntament amb les Escoles Fabra, segons projecte de l'arquitecte Josep Goday i Casals, i inaugurat el gener de 1935. | 41.4927800,2.2960900 | 441243 | 4593702 | 1934 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37232-foto-08003-92-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday i Casals | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37244 | Torre de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV | <p>Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.</p> | 08003-104 | Onofre Talavera, 4 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 37233 | Edifici Rambla d'Àngel Guimerà, 30; Xarel·lo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-rambla-dangel-guimera-30-xarello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Casa de cos de planta rectangular, de 6.5 m de crugia i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Aquest àmbit és interessant com a tipologia de façana i té les característiques següents: Façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporció vertical, balcons de ferro i acabat pintat sobre arrebossat. | 08003-93 | Rambla d'Àngel Guimerà, 30 | 41.4939100,2.2955600 | 441200 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37233-foto-08003-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37233-foto-08003-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la planta baixa les obertures es van transformar per a l'ús de comerç, en dos portals de 1,80 i 2,00 metres respectivament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37227 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'ornamentació del coronament està fragmentada. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell. | 08003-87 | Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell. | 41.4990100,2.2908200 | 440809 | 4594397 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37229 | Capella de Maria Auxiliadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-maria-auxiliadora | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Capella dedicada a Maria Auxiliadora, en forma de templet amb volta o petita cúpula sostinguda sobre quatre columnes elevades del nivell del sòl per sengles pilars de maons de secció quadrada i 90 cm de costat. Del centre, s'aixeca una columna estriada en funcions de pedestal sostenint un bloc cúbic damunt el qual hi ha una urna de vidre amb marcs metàl·lics, on hi ha la imatge de la verge. A l'arquitrau de la cúpula, s'hi pot llegir en lletres capitals 'AVE MARIA'. Els capitells de les columnetes estan decorats amb motius vegetals geometritzats. | 08003-89 | Plaça de Maria Auxiliadora | Fou inaugurada l'any 1956 | 41.4935100,2.2972700 | 441342 | 4593782 | 1956 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37229-foto-08003-89-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37215 | Can Xeco Monnar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xeco-monnar | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV-XIX | La coberta s'ha ensorrat. | Antiga masia de planta baixa i pis i teulada a dues aigües que ha sofert moltes transformacions amb l'aparició de construccions annexes. D'entre aquestes cal destacar el cos que s'obre cap a ponent, caracteritzat per una galeria d'arcades neoclàssiques de mig punt, i el cos allargat perpendicular a la façana principal. El conjunt, embegut dins l'entorn dels jardins de l'Escola Pia, s'adapta a la topografia, amb un lleuger pendent que baixa cap a ponent, de manera que les façanes nord i est estan gairebé soterrades. La façana principal, organitzada a partir d'eixos verticals de composició, presenta un portal adovellat de mig punt, un balcó corregut a la planta pis i un rellotge de sol. Cal destacar, també, la tanca de maçoneria i el barri que dóna pas a l'era que s'obre davant l'edificació. | 08003-74 | Camí del Greny, 1 | Es tracta de l'antic Mas Fornells, conegut així el segle XIV, i més tard la casa Lloveras; ell 1515 pertanyia a Boronat Lloveras. El 1751 fou adquirida per Pere Monnar, qui donà nom a la casa. A mitjans de segle XIX la comprà Jaume Tous, el nét del qual la vengué a Antoni Rosell, qui la llegà a l'Escola Pia. | 41.5002200,2.2905600 | 440788 | 4594532 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37213 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV-XIX | Masia de tres cossos de planta baixa, pis i golfes amb un pis més al cos central. Es tracta d'una construcció recent ubicada sobre una edificació antiga del segle XIV-XV. La coberta de teula, amb un interessant ràfec, és de dues aigües; si bé el cos central més alt té una teulada a quatre vessants poc inclinades. La façana principal, oberta a migdia, s'estructura en tres eixos de composició verticals, i està formada per un conjunt d'elements gòtics de diferent procedència, potser de l'edificació original. En posició central hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un matacà a la part superior, elements flanquejats per altres finestres amb arcs conopials. En destaca un rellotge de sol amb peces ceràmiques del 1927. La resta de façanes, amb petites obertures desordenades, no tenen un interès rellevant. Hi ha un balcó de fusta a la façana posterior sense cap valor. Cal esmentar el jardí que l'envolta, amb diferents exemplars d'acàcies, plàtans i pins, i l'era del davant de la casa, pavimentada amb tova ceràmica. Un passeig lateral de til·lers ens condueix a la part posterior de la finca on trobem una interessant edificació annexa quadrada de planta baixa i pis, amb els safareigs i un pou. | 08003-72 | Riera Fosca, 8 - Carrer Dom Bosco | 41.4930500,2.2942300 | 441088 | 4593733 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-3.jpg | Legal | Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37231 | Can Pau Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-arenes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Edificació principal de tres plantes i golfes de pedra amb morter de cal. Tota la finca està delimitada per murs de pedra i està elevada respecte al traçat dels vials que l'envolten. Dins de la finca hi ha un terreny amb plantació de vinya que en aquests moments està llogat. També trobem alguns annexes d'una planta relacionats amb la plantació de vinya. Al seu entorn immediat es troba un paisatge agrícola on predomina la vinya. | 08003-91 | Riera Coma Clara, 23 | Està edificada sobre les traces d'una antiga masia amb dues plantes i golfes destinada a l'explotació agrícola. La reforma realitzada el 1871 sobre la masia preexistent constitueix el cos principal d'edificació actual. | 41.5084800,2.3004600 | 441622 | 4595442 | 1651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37231-foto-08003-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37212 | Can Vilana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Habitatge de planta baixa, pis i golfes situat al costat de la pineda dels jardins de les Quatre Torres. Envoltat d'una gran tanca de maçoneria i acompanyat de diferents construccions auxiliars. L'edificació principal destaca per la seva característica façana, orientada a migdia, amb un interessant coronament de línies ondulades i elements decoratius vegetals que amaga la visió de la coberta (que és a dues aigües, de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal). A la façana posterior es repeteix una solució semblant però més senzilla. La façana principal s'organitza segons tres eixos de composició verticals on s'agrupen les diferents obertures: balconeres protegides amb barana de balustres a la planta pis i a la planta baixa. Una cornisa separa la planta pis de les golfes, amb una obertura a la part central de la façana formada per una agrupació de quatre petites obertures que imiten finestres estretes i allargades amb una mena d'arcs que s'assemblen als arcs conopials o flamígers. Sobre aquestes hi ha un òcul decorat amb elements vegetals, centrat al coronament abans descrit. | 08003-71 | Antoni Borrell, sn | 41.4961100,2.2930300 | 440991 | 4594074 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37212-foto-08003-71-1.jpg | Legal | Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37245 | Torre de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-magarola | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV-XVIII | <p>Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part oest de l'edificació principal de Can Magarola. Està alineada al pla de la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba en terrat pla. Està coronada per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada</p> | 08003-105 | Av. Sant Mateu, 2 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 37210 | Cal Vegetalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vegetali | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa. | 08003-69 | Camí de Martorelles, 5 | Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior. | 41.5016700,2.2877600 | 440556 | 4594694 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37211 | Cal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Al 2001 es realitza una reforma de l'habitatge | Masia de tres crugies de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, molt transformada amb l'aparició de dos cossos adossats posteriorment als laterals. La coberta, a dues aigües, és de teula i té un bonic ràfec. Cal destacar la façana principal, orientada a migdia, i composada per dues crugies paral·leles. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un rellotge de sol amb peces ceràmiques a la part superior. La resta d'obertures - rectangulars de llinda plana- estan emmarcades amb carreus de pedra, així com les arestes del volum principal. Tots aquests elements han estat renovats darrerament. El cos porticat de la dreta no té gaire interès històric, com passa amb la resta de les façanes i amb els interiors, ja que no respecten els elements primitius. A l'exterior hi ha un safareig. | 08003-70 | Passeig Marià Estrada, 1 | Formava part de les terres del mas Oliver, declarat rònec. El 1468 passà a la família Pareras, que el mantingué durant segles. En el segle XVIII es construí la casa nova, que degué aprofitar elements anteriors. El 1818 el propietari n'era en Pere Pareras, conegut com el Vell. Finalment, passà a la família Hombravella. | 41.4998100,2.2941600 | 441088 | 4594484 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37175 | Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-enriqueta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge d'estil neoclàssic amb una alçada de planta baixa i golfes, i una planta inferior a la part de davant de l'edifici que correspon a l'habitatge dels masovers. Està situat al costat de llevant de la riera i s'hi accedeix a través d'un camí en pendent des d'aquesta. La coberta és complexa: amb una claraboia central, terrat pla al davant i al darrera, i dues petites teulades a dues vessants als costats. És una construcció de planta rectangular totalment simètrica, amb tres crugies paral·leles a la façana principal. De l'interior, de disseny acurat, en destaca l'espai central octogonal coronat per la claraboia, nucli articulador de la distribució interior. La façana principal, orientada a sud-oest, és simètrica i està composada segons tres eixos verticals. En posició central hi ha el portal d'entrada, flanquejat per finestres d'arc rebaixat. A sobre, a les golfes, i separades per una cornisa, hi ha petites finestres també d'arc rebaixat. La façana posterior és similar però amb menor alçada. Una nova cornisa i una barana massissa contínua -amb petites ondulacions decoratives als eixos centrals de les façanes principals corona l'edifici. Les façanes laterals són més pobres i amb les obertures desordenades. Un volum de serveis, de planta baixa i coberta amb cúpula, s'adossa a cadascuna d'aquestes. Per accedir a l'habitatge trobem una escalinata amb balustrada que ens condueix a la terrassa de planta el·líptica que hi ha davant la casa, i que en reforça la simetria. De l'entorn, a més d'aquests elements, cal destacar el petit estany centrat respecte l'eix de simetria i els murs de maçoneria que delimiten l'espai. | 08003-34 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | És un edifici que es va construir el segle XIX com a habitatge annex de la finca de Can Rovira i que posteriorment se segregà, tot i que existeixen lligams familiars entre els propietaris d'ambdues finques. | 41.4986900,2.2964700 | 441280 | 4594358 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37176 | Torre del Governador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-governador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat. | Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista. | 08003-35 | Camí de Martorelles, 2 | Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. | 41.5008400,2.2888100 | 440643 | 4594602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guinart (arquitecte) | (Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37174 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues vessants, situat en una zona de cases de cos al peu de la riera d'Alella. Té una estructura de nau, amb un espai únic a dues plantes amb encavallades i bigues de fusta. En destaca per sobre de tot la façana a la riera, de composició neoclàssica amb un frontó triangular al coronament amb elements decoratius prismàtics a cadascun dels seus vèrtexs. A la planta pis hi trobem dues balconeres d'arc de mig punt de proporcions verticals, emmarcades amb motllures rectangulars, amb un balcó corregut amb barana de ferro que agafa tota l'amplada de la façana. La planta baixa ha estat molt transformada, amb un aplacat de pedra recentment afegit i unes obertures que no responen a la tipologia de l'edifici, ja que la portalada inicialment era d'arc de mig punt. | 08003-33 | Rambla d'Àngel Guimerà, 18 | Edifici construït a finals del segle XIX que era utilitzat com a cafè a la planta baixa i com a sala de ball, teatre i, posteriorment, cinema a la planta pis. | 41.4934100,2.2955200 | 441196 | 4593772 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37185 | Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca. | 08003-44 | Riera Coma Clara, 1 | 41.5007100,2.2944500 | 441113 | 4594583 | 1893 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37171 | Can Cuiros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuiros | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Edifici aïllat d'habitatge de planta baixa i dues plantes pis, aquestes construïdes l'any 1912 sobre una antiga edificació de només planta baixa datada l'any 1792. La coberta és de teula, a dues aigües, amb un interessant ràfec noucentista. De la construcció original cal destacar el celler cobert amb volta de rajola. La façana principal, orientada a migdia, conserva un portal d'arc rebaixat que data del 1792, un petit esgrafiat a la part superior i un rellotge de sol. La planta pis està formada per balconeres, sobre les que apareixen petites obertures a la planta segona. Aquestes, al costat est, es converteixen en finestres d'arc de mig punt que continuen cap a les façanes est i nord, que tenen una planta menys degut al pendent del terreny. Cal destacar el cos tancat d'accés amb escala i arc ogival situat al vèrtex est sobre el camí de Tiana, similar a una petita capella, i que ens porta al pati davanter a través d'un túnel cobert amb volta. També a remarcar el jardí - mirador posterior sobre amb importants murs de pedra que obren pas al camí que baixa cap a Can Rull; així com el jardí que s'estén a l'extrem oest de la finca. El conjunt resulta interessant per la seva posició elevada, que domina una panoràmica de la vila. | 08003-30 | Camí de Tiana, 4 | Possiblement el 1673 s'anomenava Can Cairó, propietat de Basili Segur Cairó. Posteriorment, el 1746, habitada per la família Segur passà a anomenar-se Can Segur. Les casetes de sota eren conegudes com a les 'Casetes d'en Segur', més tard, 'Casetes d'en Pau Abad'. | 41.4927800,2.2921400 | 440913 | 4593704 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37171-foto-08003-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37172 | Can Cumellas; Can Sopas; Casa Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumellas-can-sopas-casa-biosca | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions constituït pel passeig arbrat, al sud; l'edificació principal, en posició central; i finalment la pineda situada al límit nord de la finca. S'accedeix des de la riera per un camí entre bardisses que voreja una interessant zona d'horta i fruiters paral·lela a la riera. El camí gira cap al nord per convertir-se en un passeig de til·lers que acaba al pati davant l'habitatge. L'edificació principal té el seu origen en una antiga masia del segle XIV que ha sofert moltes transformacions donant-li un caràcter definitivament neoclàssic. Consta d'un cos central de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dues vessants, flanquejat per porxades laterals de planta i pis amb terrat. Del pla de la coberta principal en sobresurten dues torres que corresponen a l'escala i a un dipòsit d'aigües respectivament. La façana principal, orientada a sud-est, està composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, d'entre les quals cal destacar les de la planta noble, de majors dimensions i amb balcons. La façana, decorada amb grans esgrafiats i amb un rellotge de sol, és gairebé simètrica, només trencada per les portalades d'arc rebaixat de la planta baixa i per les torres de la coberta. Es remata als quatre vents per un coronament esglaonat amb una part central arrodonida, i una cornisa que només apareix a les façanes principal i posterior. Els laterals queden definits pels porxos de la galeria de la planta pis, amb barana calada d'obra i capitells emmotllats. Finalment, a la part posterior de la casa arrenca un passeig de plàtans que ens condueix a la pineda que s'estén cap al nord. | 08003-31 | Riera Coma Clara, 5 | El segle XIV era conegut com a mas Canyamas. A mitjans de segle XV fou adquirit per Francesc Arbúcies, que el va unir al seu mas les Monges. Posteriorment s'anomenà Torre del Senyor Bosch, propietat de Bonaventura Bosch. El 1900 l'adquirí el marquès d'Alella. Després passà a la família Biosca i finalment a la família Cumellas. | 41.5031600,2.2940100 | 441079 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37172-foto-08003-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37173 | Cal Doctor; Can Pujades de Munt, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-can-pujades-de-munt | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi. | 08003-32 | Riera Coma Fosca, s/n | Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia. | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37187 | Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVIII | S'han realitzat obres de reforma. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, que té dos cossos laterals adossats. El tret més característic del conjunt és la torre emmerletada amb terrat pla que apareix al cos de la dreta, alineada al pla de la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, està composada segons eixos verticals, si bé hi ha lleugers desajustaments en l'alineació de les obertures. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt de la planta baixa i les balconeres emmarcades amb carreus de pedra a la planta pis, amb un lleuger balcó en posició central i un balconet massís d'obra a la torre lateral. A la planta golfes hi trobem tres petites obertures i un rellotge de sol decorat. Cal fer esment dels murs i tanques de maçoneria que assenten el conjunt sobre un terreny amb pendent cap a ponent, i del pati o era del davant, obert com un balcó sobre la riera Coma Clara. Inclou elements tradicionals de les activitats agrícoles com són les basses i una base de premsa d'oli situada al bell mig del pati. Dels interiors, transformats per la seva adaptació com a museu del vi, cal destacar-ne dels voltes i arcades del celler del soterrani. | 08003-46 | Av. Sant Mateu, 2 | Les primeres notícies d'aquesta masia daten de 1359, amb el nom de mas Oller. Després fou adquirida per Ramon de Carner i més tard per Arnal Saiol, que li donà el nom de mas Saiol de Munt. L'any 1625 els Saiol la permuten amb la d'en Pere de Magarola, bisbe de Vic, a Montornès. Des d'aleshores la casa es conegué com a Mas Magarola i fou una de les més importants d'Alella. Durant un parèntesi de temps, però, es conegué com Casa Bárcena perquè José Sánchez de la Bárcena, militar d'alt càrrec i marquès de la Bárcena, s'havia casat amb la pubilla Magarola. | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37166 | La torreta de Can Gaza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-de-can-gaza | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Edificació aïllada de planta rectangular de petites dimensions i només planta baixa situada prop les bodegues Gispert. Es tracta d'una construcció d'inspiració modernista on destaca la façana principal orientada a llevant, sobre un jardí que baixa cap a la riera d'Alella. Una escala centrada a l'eix del pati ens porta a una plataforma elevada, protegida amb una barana d'obra calada, sobre la què s'aixeca l'edifici. La façana principal, de composició simètrica, presenta un ric repertori d'elements decoratius. Hi trobem un portal central d'arc rebaixat, flanquejat per dos finestrals rectangulars. Les tres obertures estan protegides per trencaaigües i emmarcades respecte la resta del parament, que és ceràmic pintat. Les cantonades estan remarcades amb un estuc dibuixant franges horitzontals. La façana es remata amb una cornisa amb fris ricament decorat, una barana acroteri amb esgrafiats i hídries composada tot seguint els eixos de la façana, i un coronament central en forma de frontó circular, també amb esgrafiats i rematat per elements decoratius vegetals. | 08003-25 | Av. Sant Josep de Calassanç, 51-53 | 41.4973000,2.2949900 | 441155 | 4594204 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37166-foto-08003-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37166-foto-08003-25-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37167 | Companyia d'Alella; Can Punito ; Nau de Can Bragulat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/companyia-dalella-can-punito-nau-de-can-bragulat | AA.VV (2001). Recordant Alella en el temps. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Antiga nau que formava part del conjunt de Can Bragulat reconvertida com a sala d'exposició i venda de vi. De planta rectangular i coberta de teula a dues aigües amb important pendent, la construcció es troba a la cantonada del carrer de la riera Coma Fosca i el carrer Comas, a l'extrem sud-oest de la masia abans esmentada. Les façanes són de composició senzilla, sobretot la d'accés, situada al tester orientat al sud-oest. Aquesta, austera i de composició simètrica, té un portal central de llinda flanquejat per dues petites obertures d'arc rebaixat. Sobre l'accés apareix una finestra alta amb llinda triangulada que segueix el pendent de la coberta. L'altra façana, alineada al carrer Comas, es caracteritza pel ritme d'obertures, de majors dimensions i amb arc escarser, que segueixen l'estructura de l'edifici. També a remarcar l'interior, amb encavallades de fusta de gran llum, la coberta amb bigues i llates també de fusta, i una il·luminació i condicionament general interiors molt adequats al recinte. | 08003-26 | Riera Fosca, 30 - Carrer Comas | La finca original correspon a l'antic casal dels Pujades de Vall, família important d'Alella que, l'any 1465, tenia sepultura dins l'església parroquial. Joan Pujades comprà la casa a Miquel Sayol. L'any 1893 la posseïa la vídua Rosa Calderó de Pujades. L'any 1902, en Josep Brutau va agrupar diferents telers de fusta per aixecar una empresa a l'actual celler de la Companyia. Era la Fàbrica de Teixits de Cotó i Articles de Folreria Josep Brutau. Coneguda popularment com a Can Punito. Després passà a la família Bragulat que, per complicacions econòmiques, hagueren de destinar aquesta part de la casa com a magatzem de vins. | 41.4931600,2.2932700 | 441008 | 4593746 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37167-foto-08003-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37169 | Can Cossialls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cossialls | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació alineada al vial de la zona de la riera, formada per tres volums entre mitgeres. Són de planta baixa i pis, tret del volum sud que, pel desnivell del carrer, guanya un pis més. Tots ells estan coberts amb terrat pla. Les façanes estan decorades amb elements de tradició neoclàssica, amb pilastres i una cornisa superior dentellada amb un coronament esglaonat. Cal destacar el cos central, de composició simètrica i amb tres eixos verticals d'obertures separats horitzontalment per una imposta i verticalment per les pilastres abans esmentades. Les obertures dels cossos laterals tenen balcons. La finestra central, també amb balcó, té un trencaaigües decorat a la part superior. Totes les obertures, tret de les del cos de la dreta, tenen persianes de llibret. | 08003-28 | Rambla Àngel Guimerà, 34-42 | 41.4941300,2.2956700 | 441209 | 4593852 | 1851 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la porta principal hi ha una placa que diu: 'Ano MDCCCLI' (1851). | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4208,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.