Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74240 | Cova del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. | 08025-144 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. | 41.6071000,1.7775900 | 398142 | 4606876 | - 2000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74241 | Jaciment de la Vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. | 08025-145 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. | 41.5886400,1.7878200 | 398965 | 4604815 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74242 | Cista de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-146 | Muntanya de Montserrat. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. | 41.5874800,1.7991200 | 399905 | 4604673 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 74244 | Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-148 | Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra. | Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament. | 41.5749400,1.7906200 | 399177 | 4603290 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 74277 | Megàlit de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -5500-4000 | Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. | 08025-139 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 74358 | Jaciment de la Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-fembra-morta | SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. | XX | Restes d'una batalla de la Guerra Civil espanyola. S'hi conserven parts de trinxeres i defenses de l'exèrcit republicà, municions de gran calibre i, probablement, entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans. | 08025-228 | Cim de la Fembra Morta, al sud-oest del terme municipal | Segons les versions recollides, l'exèrcit republicà va enviar un destacament d'uns 70 soldats, entre ells alguns procedents de Madrid, a la Fembra Morta per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona. El 22 de gener de 1939 s'hi va lliurar una batalla que va durar diverses hores, durant la qual la zona va ser bombardejada. Es diu que, uns dies després, els pagesos de la zona hi van trobar entre 8 i 10 cadàvers de soldats republicans, alguns d'ells amb un tret a la nuca, i els van enterrar allí mateix. | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74358-foto-08025-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No consta que la zona hagi estat excavada.La fotografia d'època va ser presa a la Fembra Morta l'endemà de la batalla; hi apareixen soldats italians que hi van prendre part. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74360 | Cal Joan Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-maria | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat. | 08025-230 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6098200,1.7679300 | 397341 | 4607189 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 74361 | Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-can-guixa-i-prop-de-vilaclara | -650+1492 | Jaciment situat en un turonet a prop i a migdia del mas de Can Guixà i de la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Per accedir-hi cal agafar una pista que es troba a uns 200 metres de la sortida del Túnel del Bruc, en direcció a Barcelona, a mà dreta i a poca distància del lloc anomenat 'Raval del Bruc' i de la font del mateix nom. Es troba en un context de pins i al cim rocós d'un turonet. En aquest indret es van recollir, superficialment, un nucli de sílex de forma prismàtica anomenat 'pota de cabra' i uns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a gerres mitjanes de perfil globular i llavis de secció de coll de cigne, de pastes bicolors i de bona qualitat de cuita oxidant. Durant la visita efectuada pels membres realitzadors de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1985, no s'aprecià cap indici de construcció. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs varen poder constatar l'existència d'alguns fragments d'oxidada ibèrica, i també es van localitzar alguns fragments de ceràmica gris medieval, possiblement corresponents al moment de fundació de l'església. | 08025-231 | Can Guixà. | 41.5898600,1.7495000 | 395773 | 4604996 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Rota i Boada | 90 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 74362 | Castell Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-ferran | <p>LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI | <p>Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.</p> | 08025-232 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | <p>També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.</p> | 41.6112700,1.7631000 | 396941 | 4607356 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||
| 74363 | Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre | CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors. | XVIII-XIX | Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi. | 08025-233 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836). | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74364 | Jaciment de Moixerigues - El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. | III-V | En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana. | 08025-234 | Prop del Buc. Sud-est del terme. | En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana. | 41.5867600,1.7891600 | 399074 | 4604604 | 284-476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74365 | Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XV-XVI | Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni. | 08025-235 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall. | 41.6035200,1.8122000 | 401020 | 4606438 | 1590 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 74366 | Jaciment del Serral de Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes | http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). | VIII-XII | Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. | 08025-236 | Can Cametes. Nord-est del terme. | Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. | 41.6366900,1.7849200 | 398799 | 4610153 | 715-1150 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 74368 | Jaciment de la Cova de Mas Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-238 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5994200,1.7805800 | 398379 | 4606020 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 74369 | Jaciment de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma | Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. | 08025-239 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053700,1.7777100 | 398149 | 4606684 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 74389 | Cistes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cistes-del-castell | Informació oral: Gemma Estrada | XIV | Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant. | 08025-259 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | 41.5858500,1.7871300 | 398903 | 4604506 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41815 | Ca l'Arnau-Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu | MARTIN, A.. 'El conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, el Maresme) : un assentament romono-republicà'. A: Tribuna d'Arqueologia 1998-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 2002. MARTÍN, A. (2004): 'Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau i Can Mateu (Cabrera de Mar) 1997-1998', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 376-408. MARTÍN, A.. 'Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)'. II Coloquio Internacional de Arqueología de Gijón. Termas romanas en el occidente del imperio. p.157-162. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ROVIRA, J.M; MARTÍN, A.. 'Ca l'Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània'. A: Històries de Cabrera. Cabrera de Mar, 1998. p.54-60. | II-I aC | Jaciment que de fet correspon a dos jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una extensió de poc més de 1.000 m2. L'establiment d'època republicana (les termes), tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro, que es recobrien amb morter. La troballa de tubs de plom de diversos gruixos, que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions. L'aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar. El centre productor d'àmfores es composa d'un forn i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment és de 175-150 aC a 25 dC. El forn està situat dins d'un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular, delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del praefurnium. Els treballs d'excavació d'aquest sector han permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC, moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment. Pel que fa a l'assentament d'època republicana (sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que presenta el conjunt termal. | 08029-73 | Clos de Ca l'Arnau-Can Mateu | El complexe de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau. Les troballes prèvies realitzades i la seva possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art. | 41.5263500,2.3922400 | 449295 | 4597368 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment gran part del jaciment resta descobert i a l'espera de ser excavat de manera sistemàtica.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):L'espai s'organitza a partir d'àmbits o habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.Només es va documentar una llar, de planta quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques centre-mediterrànies, que desguassava a la riera. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41821 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras | <p>MIRÓ,J., PUJOL, J. I GARCIA, J. (1988): 'El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)', Laietania, núm. 4, Mataró. ZAMORA, D. (2006-07): 'L'Oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània ibèrica', Laietania, núm. 17, Mataró.</p> | II-I aC | Diferents estructures no conservades o colgades | <p>Indret de troballa de diferents estructures arqueològiques relacionables amb el poblat ibèric de Burriac, malgrat ser aquesta una zona fora muralles. Un dels elements més destacats és la localització i excavació l'any 1983, del dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac. Aquesta intervenció va venir motiva pels treballs furtius que s'hi havia anat succeint. L'excavació estratigràfica va permetre documentar una interessant seriació cronològica que abarcava des de l'any 100 aC fins el 40 aC.</p> | 08029-79 | Zona de Can Borràs | 41.5338500,2.3867000 | 448839 | 4598204 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'excavació de la cisterna no va comportar l'excavació completa de l'estructura, de la que se n'excavà un quadre de 5x5 metres, calculant un volum de 50 metres cúbics de terra extreta. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41823 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-0 | PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per les construccions posteriors | La construcció d'una sèrie d'habitatges va comportar el descobriment d'aquest jaciment, l'any 1993. Es documentaren set sitges, amortitzades a final del segle III a.C. o inici del II a.C. També es va poder excavar una edificació de parets de pedres lligades amb morter i arrebossades interiorment amb calç, amb una sèrie de forats oberts al sòl, que s'interpretaren com bases per a sostenir àmfores interpretant aquest espai com un magatzem. La seva construcció es datà en la segona meitat del segle II a.C. Es tractava d'una construcció de tècnica romana, amb l'arrebossat esmentat i amb coberta de tègules. En el marge de llevant, límit de l'excavació i de l'obra, s'apreciava que les restes continuaven en aquella direcció. Per tant cal considerar àrea arqueològica un bon tros més de terreny, per excavar en el futur, en el camp sobre els pisos. | 08029-81 | Entre els masos de Can Rodon i Mas Català | 41.5270400,2.3939300 | 449437 | 4597443 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de: PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||
| 41827 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta | DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino. 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. PREVOSTI, M.. Cronologia i problament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.202. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | I-II | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Ens trobem davant d'un jaciment conegut essencialment per la ceràmica recollida de manera superficial. Actualment la zona es troba molt urbanitzada, excepte uns camps que resten erms entre les cases i la carretera. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa en aquest indret de molts fragments de material ceràmic no descrit, restes de paviment d'opus testaceum i restes molt desfetes de parets. Posteriorment G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà (1984) dugueren a terme un estudi d'un fragment de placa de marbre blanc amb una inscripció, el qual procedia de La Creueta i possiblement pertanyent a una estela que constava de motius decoratius vegetals, i que dataren cap a finals del segle I o més segurament en el segle II. | 08029-86 | Terreny erm darrera la cambra agrària | 41.5231400,2.4016800 | 450080 | 4597006 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41828 | Entorn església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-esglesia-de-sant-feliu | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. | X-XV | Afectat severament per la urbanització de l'indret | És molt difícil qualificar l'entitat del jaciment, ja que la urbanització d'aquest indret no permet aventurar-ne gaires dades. Bàsicament la justificació del jaciment és la mateixa entitat i antiguitat de l'església de Sant Feliu, i de les restes d'època medieval que podem suposar que hi havia al voltant del temple. De fet el jaciment fou documentat en base a les informacions de M. Ribas segons el qual l'actual església de Sant Feliu s'aixeca sobre vestigis arqueològics. | 08029-87 | Voltants de l'església de Sant Feliu | 41.5279100,2.3921500 | 449289 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 41831 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-0 | BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. Programa de la Festa Major de Cabrera de Mar.. DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25. RIBAS. M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96. | IIaC-XIdC | Restes colgades | Conjunt de restes que es poden associar a un únic establiment d'època republicana, troballes que cal relacionar les unes amb les altres, això és, els jaciments del Carrer Agustí Vendrell, 2, Can Benet, Ca l'Espanyó, Cal Mateu, Ca l'Arnau i Can Masriera, llocs situats a banda i banda de la Riera. Jaciment documentat per X. Barral (1978) arrel de la troballa d'un fragment de paviment d'opus signinum incrustat de tessel·les blanques formant un semicercle. La resta d'aquest paviment estava cobert per construccions modernes. Aquest paviment aparegué aproximadament a 1 metre de fondària, juntament amb parets que delimitaven l'habitació per tres bandes i amb materials romans. Les parets corrien en direcció nord-oest / sud-est i nord-est / sud-oest. D'aquest lloc fins la Riera de Cabrera hi havia un empedrat, potser pertanyent al conjunt. Per a la localització exacta del lloc on es trobà el mosaic, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, fou necessari parlar amb Mn. Raimon Canalies, rector de la Parròquia de Cabrera de Mar, qui fou el descobridor i efectuà el salvament del mosaic. El mosaic es localitzà a la cantonada del carrer Girona, 12, en una torrentera pavimentada, just on hi ha un pal de telèfons. El fragment de signinum recuperat es conserva enterrat al jardí del darrera de l'Església Parroquial de Cabrera de Mar. Una altra paret es va trobar l'any 1999 en fer-se una rasa del gas, prop dels horts de Ca l'Avelino. L'any 2004 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva a la urbanització La Guardiola amb motiu de la construcció de quatre vivendes unifamiliars. Concretament, a la parcel·la numero 5 de la Riera de Cabrera. Als treballs del 2004 es documentaren vàries estructures muràries i estrats arqueològics, alhora que van permetre fer la delimitació del jaciment. En total, es van localitzar 8 murs i una pedra quadrangular, que podria correspondre a un basament. Els murs estaven bastits amb la tècnica de la pedra lligada amb fang; des de grans blocs granítics fins a pedres mitjanes i petites per regularitzar els paraments. Els panys conservats variaven entre 1 i 3 metres, amb amplada d'uns 50 centímetres i alçades entre 30 i 60 centímetres. Es va poder constatar la superposició de murs, situats al mateix nivell o adossats i, com a mínim, amb restes de dos nivells de circulació i/o pavimentació, en diferents àmbits. La primera fase constructiva sembla haver estat amortitzada a mitjans del segle II aC. La segona fase d'edificacions es situaria entre el darrer quart del segle II aC i el canvi de segle; sent amortitzada a finals del segle I aC. Al desembre de 2005 es va produir el rebliment definitiu de les estructures excavades, tot respectant la divisió dels cinc sectors que es van fer a l'excavació. Els panys de mur van ser protegits amb geotèxtil i coberts amb terra. El maig de 2006 es van fer excavacions arqueològiques al carrer Barcelona, motivades per la instal·lació de nous serveis de clavegueram, de recollida d'aigües pluvials i de conduccions de gas on s'ha evidenciat, que el traçat dels jaciments antics no es corresponen amb la urbanització moderna del sol i, per tant, que el jaciment de Ca l'Arnau té continuïtat al nord pel sector de La Guardiola; així com s'estén al sud per Can Benet. Les troballes consisteixen en habitacions i magatzems pertanyents a dos moments cronològics: entre el segle II aC. I el segle I aC. Les estructures es van protegir amb una tela especial i cobertes amb sauló i al damunt s'instal·laren els serveis sense destruir cap resta. | 08029-90 | Per sobre de Ca l'Arnau | 41.5274200,2.3907800 | 449174 | 4597488 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | (Continuació descripció): Els jaciments coneguts amb els noms de carrer Barcelona i Carrer Girona, en realitat són expedients d'intervenció arqueològica que corresponen al jaciment de La Guardiola.Durant el mes de gener de 2007 es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva en l'immoble situat en el número 6 del carrer Girona del municipi de Cabrera de Mar. La intervenció vingué motivada pel projecte de reforma en l'habitatge unifamiliar existent.Les tasques realitzades consistiren en el control dels rebaixos (30 cm.) necessaris per a la col·locació d'una planxa de formigó prevista per al nou habitatge.En el transcurs dels rebaixos es detectaren quatre estructures negatives tipus sitja, algunes parcialment destruïdes per la construcció dels fonaments de l'anterior habitatge. A part de les estructures negatives també es localitzà un fragment de mur pertanyent a algun hàbitat relacionat amb les sitges, i un estrat situat en tota la banda est de la finca, d'un color més fosc amb carbons i abundant material arqueològic.Les restes arqueològiques documentades permeten establir dos moments d'ocupació de l'espai en el temps; en primer lloc, existí un hàbitat corresponent al segle I aC, que s'identifica en dues de les sitges i l'abundant material recollit en la part est de la parcel·la, relacionat amb el mur.En segon lloc, les altres dues sitges estan apareixen amortitzades amb materials d'època altmedieval, entre els que es reconeixen ceràmiques comunes altmedievals de cuina oxidades i reduïdes (segles VIII - IX) i ceràmiques comunes altmedievals espatulades oxidades (segles IX - XI).Amb data de gener de 2007 a la parcel·la situada al carrer Girona núm. 4, dins el terme municipal de Cabrera de Mar, es va dur a terme una intervenció arqueològica dins aquest immoble, consistent en la comprovació de la existència o inexistència de possibles restes arqueològiques dins la parcel·la esmentada.La intervenció va consistir en realitzar un control arqueològic en 9 sondejos efectuats per tal de col·locar les fonamentacions de 9 pilars. Amb el control arqueològic dels sondejos efectuats al núm. 4 de carrer Girona es pogueren localitzar estructures corresponents a un hàbitat d'època iberoromana, un retall, el mateix que es va documentar a l'immoble adjunt del núm. 6 del mateix carrer. | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41832 | Can Joan Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-llado | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.196. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana.. 4, p.324. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | III-I aC | Parcialment destruït | Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores. Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes. Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades. Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures. El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final. | 08029-91 | Parcel·la entre la Riera d'Agell i Can Joan Lladó | 41.5246200,2.4084500 | 450646 | 4597166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 41834 | Can Masriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masriera | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | III-I aC | Colgat | Interessants restes que han permès relacionar algunes de les estructures arquitectòniques amb la façana d'un possible temple. El jaciment localitzat gràcies a una excavació preventiva realitzada l'estiu de 2003, format per diverses estructures murals que s'orientaven en direcció nord-sud, les quals es corresponien a les façanes principals orientades a les rieres, i semblaven pertànyer a edificis que funcionarien segons un eix oest-est. La planta conservada no permetia establir de quants edificis es tractava, però podrien ser entre dos i quatre. El més representatiu era l'edifici central, que tenia adossada a la seva façana una escala d'accés formada per tres graons construïts amb carreus de granit (originàriament n'hi hauria d'haver quatre o cinc). Segons l'equip d'excavació, l'aspecte general de la planta recordava l'estructura porxada de la façana d'un temple clàssic, en aquest cas provist de dues o quatre columnes al davant. Aquestes estructures interpretades com a façana de temple, tenien continuïtat en direcció nord, estenent-se fora de l'àrea d'excavació. Respecte a la resta d'estructures situades més al sud, la seva interpretació era difícil però estaven relacionades estructuralment i cronològica amb la possible façana del temple. La cronologia de conjunt s'establí entre la segona meitat del segle II aC i els inicis del segle I aC., tot i que per sota d'aquestes estructures es va trobar un abocador de deixalles ceràmiques del segle III aC. | 08029-93 | Carrer de la Riera i Pas de la Rectoria | 41.5276800,2.3917600 | 449256 | 4597516 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2628,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.