Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73665 | Tradició dels porrons del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-porrons-del-rebato | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.</p> | XIX-XX | La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment. | <p>El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.</p> | 08001-13 | Carrer del Rebato - 08630 Abrera. | <p><span><span><span>Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. <span lang='CA'>L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.</span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com<strong> </strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.</span></span></span></p> | 41.5214200,1.8945800 | 407768 | 4597232 | 08001 | Abrera | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 40110 | Caixaruda o escaxarrotat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixaruda-o-escaxarrotat | <p>Nom local de la zona de Puiggraciós que es dona a una primitiva i universal menja, un brou que recull els elements de l'hort disponibles en el moment, trossejats i barrejats en una olla. Per donar gust s'afegeix sagí ranci que s'enfarina en forma de petites boletes. És un plat de cuina de subsistència.</p> | 08005-241 | Serrat de l'Ocata | 41.7000200,2.2441900 | 437112 | 4616747 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions orals facilitades per Pep Salsetes, cuiner i historiador gastronòmic. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 94060 | Esqueles mortuòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueles-mortuories | XX-XXI | <p>La població d'Arenys de Mar conserva un costum relacionat amb els òbits que si bé comparteix amb d'altres municipis de la comarca com Arenys de Munt, Calella, Pineda o Mataró, no és generalitzat i en els altres pobles ha desaparegut ja fa temps. Es tracta de penjar en espais públics esqueles mortuòries, notificant del decés d'algun del veïns.</p> <p>Aquest servei, actualment l'ofereix l'empresa de serveis funeraris amb un acord amb l'Ajuntament que destina unes cartelleres de la via pública per a aquest ús. A l'esquela s'hi posen les dades del difunt i dels seus familiars, el lloc i l'hora de la cerimònia i la vetlla. En aquest cas, i a diferència d'altres municipis, també s'hi pot posar, si es vol, el sobrenom del difunt. Aquell apel·latiu pel qual era popularment conegut.</p> | 08006-396 | Arenys de Mar | 41.5770661,2.5464731 | 462192 | 4602920 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94060-02dsc0539.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 94069 | La Renglereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta | XVIII-XXI | <p>La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.</p> <p>És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. </p> <p> </p> | 08006-404 | Arenys de Mar | <p>L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.”<strong> </strong></p> | 41.5805010,2.5495738 | 462452 | 4603299 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-01fotoajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-02536-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-03539-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-04540-57.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta. | 98|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 94071 | La nit de naps i cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p> | <p>Costum arrelat a algunes poblacions del Maresme, però de manera especial a Arenys de Mar que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p> | 08006-406 | Arenys de Mar | <p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p> | 41.5793133,2.5512797 | 462594 | 4603166 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 94138 | El cordonasso de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cordonasso-de-sant-francesc | XVIII-XX | Costum desaparegut | <p>En el blog d'en Serrallonga s'explica que pels volts del 4 d’octubre, que és Sant Francesc d’Assís, es produeixen els cordonassos de Sant Francesc. Aquest sant, per redimir la humanitat i fer-li pagar les malifetes que carrega sobre les seves espatlles, es treu el cordó (el cíngol) i el fa baixar poc a poquet cap dins del mar, on els pescadors -pecadors- estant fent la seva dura tasca. I vinga!! a remenar el cordó dins l’aigua fins que l’aigua perd la placidesa i el mar s’embraveix i es produeixen les temudes tempestes del “cordonasso”.</p> <p>I a Arenys, al convent dels frares hi havia -hi ha encara- la Mare de Déu del Bon Viatge, on, les dones, mares, i germanes dels pescadors que es troben en el destret d’haver d’aguantar el cordonasso, anaven corrents davant la imatge a pregar perquè els seus familiars tornessin sans i estalvis.</p> | 08006-419 | Arenys de Mar | 41.5837031,2.5490910 | 462414 | 4603655 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94138-01dsc0112.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 94139 | La bandereta del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bandereta-del-campanar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>La bandereta del campanar és un costum molt antic, quan al cim del Turó de la Pietat (on actualment hi ha el Cementiri de Sinera) hi havia un pal on onejava una bandera blanca que indicava la direcció del vent als pescadors. Amb la separació dels dos Arenys, els prohoms d'Arenys de Mar decideixen col·locar una Bandereta al terradet del campanar.</p> <p>Joan Amades (1987) ens diu: 'La gent de mar d'Arenys feien una bandera que el dia d'avui [dijous sant] portava el pavorde a la processó. Anava immediatament darrera del capellà. En dipositar la Sagrada Forma dins el monument, també hi posaven la bandera, que restava a la vora del Santíssim. A la processó de demà [divendres sant] el pavorde ocupava el mateix lloc i portava així mateix la bandera desplegada, la qual restava guardada a l'església fins el dia de la santa Creu de maig, que la posaven al cim del campanar' (vol. II, pp. 781 i 782). Quan arriba a la festa de la santa Creu, el 3 de maig, en torna a parlar (vol. III; pp. 555) i afegeix que 'les fadrines arenyenques pujaven al campanar amb el pavorde i donaven tres voltes al terradet del cim, cregudes que així trobarien casador abans de l'any'.</p> <p>A l'enllaç citat, s'explica la festa de l'any 2022 i es diu que és obra de l'artista arenyenc Jordi Coll: 'La Bandereta, que es renova el primer diumenge de maig de cada any, hi ha pintat l'escut d'Arenys de Mar (un aranyoner damunt del mar), dos xiprers i una creu (en commemoració de la separació civil de Santa Maria d'Arenys respecte de Sant Martí d'Arenys). A una banda de l'aranyoner hi ha una A, i a l'altra una R (que representen l'escut de la vila). Els dos xiprers amb la creu al mig representen l'escut de sant Elm (patró de pescadors, mariners i navegants)'.</p> <p>La festa de la bandereta de l'any 2022 ha comtat amb l'estrena de l'himne musicat per en Jordi Marsol a la bandereta del campanar, poema de Frederic Soler Pitarra. L'himne ha estat interpretat pels els cors Tiamat i Boixets de l'escola de música d'Arenys i la soprano Magdalena Campasol acompanyats a l'orgue per en Jordi Marsol i al violí per l'Oriol de Antonio, tots ells dirigits per la Gemma Ruiz. Un cop acabat l'acte protocol·lari del cant i la beneïda s'ha hissat la bandereta al campanar tal com mana la tradició'. </p> | 08006-420 | Arenys de Mar | 41.5805557,2.5496777 | 462462 | 4603306 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94139-bandereta3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Existeix una fotografia de l'any 1920 a l'arxiu Tomás Carreras y Artau. Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya Recuperación y descripción de material gráfico. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 94145 | Costums relacionats amb Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-sant-joan | XIX-XXI | <p>La revetlla de Sant Joan és una de les jornades amb més tradicions repartides per tota Catalunya. La seva rellevància és desigual segons el territori o municipi del què parlem. Tot i que a Arenys de Mar no es fa una festa especialment 'sonada' en relació a d'altres municipis, sí que els arenyencs i les arenyenques tenen molt arrelada aquesta festivitat, que es troba molt vinculada amb l'arribada de la Flama del Canigó, ara ja molt estesa, però a Arenys ja des dels anys 60 del segle passat, en plena dictadura i en secret. Per tant, amb un alt valor simbòlic de resistència, catalanitat i lluita per a les llibertats.</p> <p>Un tríptic de festes populars editat per l'Ajuntament exhorta a la ciutadania a celebrar 'la nit més curta, la del Solstici. La més màgica i la més embruixada de totes. La que guareix mals lletjos que s'encomanen. La de buscar les herbes remeieres. La de saltar fogueres. La que afavoreix els amors i cura els desamors. Música, foc purificador i soroll: vet aquí el discurs de Sant Joan'. S'anuncia la revetlla amb una fira de productes artesans, amb una orquestra, coca i cava i una banyada a la sortida del sol.</p> <p>Actualment, obre la festa l'arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest, se celebra la Fira del Solstici i al vespre la revetlla a la platja, amb música, foguera i bany.</p> | 08006-422 | Arenys de Mar | <p>La majoria de les tres iniciatives van sortir a redós del Centre Excursionista d’Arenys de Mar, encara que la Flama, la Revetlla i la Fira han acabat separant-se i la revetlla l’organitza l’Ajuntament directament. Igual que l’única foguera que es fa. </p> <p>Amb el cobriment de la Riera, les fogueres es van deixar de fer en el seu lloc habitual i psssaren a la primera platja.</p> | 41.5780613,2.5533611 | 462767 | 4603027 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 94146 | Costums diversos recollits per Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos-recollits-per-joan-amades | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | No són actius. | <p>A part de les festes, tradicions i costumari citats en aquest treball amb una fitxa individualitzada per la seva rellevància i ressò social, també hi ha una sèrie d'anotacions en el Costumari català de Joan Amades (1987) que fan referència a Arenys de Mar i que s'ha cregut oportú aplegar-les per tal que siguin considerades o, si més no, conegudes, independentment de la seva vigència o veracitat contrastada.</p> <p>Amades (1987, vol. III, pp. 247) parla del Ball de cançons que es feia per Carnestoltes a Arenys de Mar 'els cantaires es reunien per carrers i, en voler acabar el ball, feien cap a la plaça, on totes les colles es fonien en una i intensificaven els cants com a final de festa. Aquests balls solien moltes vegades començar uns dies abans de les Carnestoltes, a voltes per Cap d'Any, i s'anaven repetint cada dia de festa o cada dia al vespre en havent sopat; prenien més importància i increment els dies de Carnestoltes'.</p> <p>A la pàgina 470 parla d'un altre costum del dijous gras a Arenys de Mar. Diu que a 'les cases acomodades solien fer un convit al qual convidaven molta gent. Era obligat menjar una gran coca molt gruixuda, dins de la qual hi havia amagades una o dues faves seques. El qui trobava la fava restava obligat a repetir el convit pel seu compte el dijous vinent i a convidar-hi, a part d'altres, tots aquells que havien assistit al primer berenar. A voltes el qui feia el segon convit també posava una fava dins de la coca, la qual obligava així mateix al qui la trobava a organitzar un altre àpat. Així hi havia hagut anys que els convits duraven tots els dijous de Quaresma'.</p> <p>Amades (1987, vol IV, pp. 1042) diu que per la verema, a Arenys de Mar hi ha el costum de posar raïms naturals a les mans de la imatge de Sant Zenon, com imatge protectora.</p> <p>Per la vigília de Nadal, el dia 24 de desembre, Amades (1987, vol. I, pp. 33) explica que la quitxalla d'Arenys i també Canet, anaven per la platja 'fent volar restes de cordes velles, enceses, i sonant corns i fent volar brunzidors, per tal de fer saber als Reis que el Jesuset havia nat, i que no es descuidessin d'anar-lo a adorar i de portar-los, a ells, les joguines i els dolços que els haguessin sobrat'. Afegeix que la mainada de la costa creu que els Reis venen per mar. </p> <p>Més endavant (vol. I; pp. 58) descriu el costum de la 'fadrinalla' la vigília de Nadal (24 de desembre) de lliurar-se a fer bromes 'pròpies del dia dels Innocents', com 'emportar-se una barca de la platja i posar-la a la bassa del molí de la mina, situat als afores de la població, on l'endemà l'havien d'anar a cercar llurs propietaris. També era corrent lligar cordes a les anelles de les portes foranes de les cases. Lligaven una mateixa corda a dues anelles de dues cases veïnes, les quals, en anar a obrir, es trobaven que no podien, perquè les portes restaven travades. Calia demanar l'ajut d'algun passant o d'un altre veí perquè deslligués la corda. Era costum penjar forcs d'alls a les portes mentre la gent era a missa del gall'.</p> <p>També per Nadal explica que els Caputxins del noviciat d'Arenys organitzaven una mena de processó a la qual hi anava un gran nombre de congregants, seguits de la comunitat. 'Tots duien ciris encesos. La presideix el pare vicari, que porta una imatge de l'infant Jesús. La comitiva s'encamina a la cel·la del pare guardià, al peu de la qual un dels frares fa un quiquiriquic, i a continuació el pare guardià obre la porta de bat a bat i surt per afegir-se a la comitiva, la qual presideix. La processó surt a donar una volta per l'illa de cases on hi ha el convent i s'encamina cap a l'església. Al carrer, gran gentada espera el pas de la processó. La gent canta cançonetes de Nadal, que són corejades pels frares i pels confrares. Els frares acompanyen el cant amb castanyoles, panderos i flabiols; tots entren al temple enmig de gran joia i alegria i seguidament comencen la funció pròpia del dia' (vol. I; pp. 125 i 126)</p> <p>Pel darrer dia de l'any, el 31 de desembre, conegut per ser el dia en què es passeja l'Home dels Nassos, Amades (1987, vol I; pp. 258) explica que a Arenys de Mar i altres poblacions costaneres de llevant 'hom deia a la mainada que per a poder veure l'Home dels Nassos calia estar net de pecat, i hom feia fer a la quitxalla una confessió pintoresca. Havien d'anar vora el mar i dir, cridant, les malifetes que havien fet i sobretot les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill o una veta, i quan els havien dit tots, havien de tirar el cordill a mar. Si l'aigua se l'emportava, el mar els perdonava i absolia i es feia seus pecats i mentides, però si l'escopia, era senyal que els pecats eren tan greus que no tenien perdó i el mar se'n desentenia. A les nenes i a la mainada molt petita, que hom tenia por que s'acostessin massa a l'aigua, els feia tirar la veta al foc, i no restaven perdonats fins que s'havia ben cremat. Però com que la confessió i la mecànica dels nusos se solien allargar més del compte, quan restaven purs de pecat ja era passada l'hora de poder veure el personatge i, després de tants esforços, encara no el podien contemplar'.</p> | 08006-423 | Arenys de Mar | 41.5793775,2.5515264 | 462615 | 4603174 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 37845 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | Vigent | A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. | 08007-160 | Hostal del Sol | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 38061 | Solució Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera | COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169. | Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer. | 08009-46 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||
| 38062 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-0 | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | A Argentona, com en altres pobles (Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s¡'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava en les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. | 08009-47 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38062-foto-08009-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també te la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Te propietats: estomacal, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 39475 | El tocar dels rossinyols davant la Processó de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tocar-dels-rossinyols-davant-la-processo-de-corpus | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Costum que tenia Avinyó on un grup de nois que anava davant la processó de Corpus tocava uns rossinyols fets de canya. El rossinyol era un canó de canya gros tapat pels dos caps i ple d'aigua, amb dos forats petits a la part superior on a cada forat s'hi col·locava un canonet de canya, un dels canonets portava llengüeta i sonava com un xiulet, imitant el rossinyol. El rossinyol anava adornat amb un ram de flors. Com que l'instrument anava ple d'aigua, algunes cases tenien durant la processó portadores plenes d'aigua al portal per tal que els nois poguessin proveir-ne l'instrument. El costum s'acabà el 1913 quan el capellà del poble, Mn. Josep Palou, prohibí que els rossinyols toquessin. | 08012-516 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | No se sap quan es començà a fer, però s'acabà el 1913 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 39479 | Les processons de Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-processons-de-sant-sadurni | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Dos cops a l'any es sortia en processó cap a la capella de Sant Sadurní situat a la serra del Morisco. A la capella oïen missa i acabada la festa religiosa, al reclús de la capella, es feia un bon esmorzar tornant després al poble. La gent d'Avinyó tenia gran devoció a aquest sant i es recorria a ell en temps de secada i epidèmies anant a fer la pregària en processó per demanar al sant la gràcia que es necessitava, retornant després al poble. | 08012-520 | El Morisco | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39480 | Les truites de Pasqua Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-truites-de-pasqua-florida | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Els habitants d'Avinyó, quan mataven el porc guardaven la culana o el budell més gros ple de carn magra pel dia de Pasqua. Amb talls d'aquest embotit i talls de cansalada es feia una truita grossa i gruixuda, que es menjava per esmorzar. Hi havia qui tot sol es menjava una truita de dotze ous. | 08012-521 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39481 | La Bonaventura de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bonaventura-de-sant-joan | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es fa | Aquesta costum consistia en llevar-se d'hora el dia de Sant Joan de manera que en despuntar el dia ja s'estigués a la font o a un punt fora del poble on es volgués anar, generalment punts a prop d'aigües, ja que es considerava curatiu rentar-se els mals però havia de ser abans de sortir el sol. Era el dia apropiat per curar-se les berrugues fregant-les amb les estries que es fan a les soques dels pollancres, tot sempre abans de sortir el sol. Un cop cadascú havia fet les seves cures, esmorzaven, collien cireres i tornaven amb colles cap al poble tot cantant. A les 8 del matí tothom tornava a ser a casa seva. | 08012-522 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39482 | Els focs de vigílies de sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-focs-de-vigilies-de-sants | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Hi ha moltes d'aquestes vigílies on ja no hi ha focs, les altres si. | Era costum de fer focs les vigílies dels sants següents: vigília de Sant Isidre, vigília de Sant Antoni de Pàdua, vigília de Sant Joan, vigília de Sant Pere i vigília de Sant Jaume. La canalla, en sortir de l'escola, anava per les cases a recollir trastos vells i fustes per fer un gran foc a les places del poble. | 08012-523 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39753 | Els enterraments a principis de segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-enterraments-a-principis-de-segle-xx | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no s'utilitza | Quan algú es moria, els dos veïns de més a prop (o sigui, el de més a la dreta i el de l'esquerra) quedaven obligats a menar el dol. D'una casa l'home menava el dol dels homes i de l'altra casa la dona menava el de les dones. Com que en aquell temps els morts es portaven a pes de braços, tenien l'obligació de dur-lo els homes de les segones i terceres cases de cada banda de la casa mortuòria, eren doncs, quatre homes que es rellevaven a trossos per dur-lo. A l'enterrament només hi anaven els parents i alguns amics de molta intimitat i sortien darrera del mort en fila índia: primer el menador de dol dels homes seguit pel parent més proper i dels demés anat baixant pel grau de parentesc; venien després les dones seguint el mateix ordre. Així tornaven del cementiri formats amb el mateix ordre fins a la casa del mort on el menador del dol deia un parenostre i quedava dissolt el dol. Quan venien del cementiri a la casa, els treien un rentamans i es rentaven. Quan el mort era un nen el portaven els nens i quan era una nena, les noies. | 08012-525 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39755 | Les camilleres (caramelles) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-camilleres-caramelles | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva igual | Per quaresma es formaven colles de nois joves fins i tot casats que assajaven una o dues cançons per sortir a cantar-les al toc d'Al·leluia del dissabte sant i del diumenge de Pasqua. AL dissabte aquestes colles anaven a les cases de pagès i cantaven a cadascuna d'elles que els feien cantar. El diumenge de pasqua passaven per tot el poble. Antigament els camillaires només cantaven els Goigs de la Mare de Déu, i aquest costum durà fins al 1899 en que la colla de joves ja va cantar altres cançons. Fins aquest any només hi havia un membre de la colla que portava algun flabiol, tot i que a partir d'aleshores ja hi haurà altres instruments. | 08012-527 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39756 | Galejar a les camilleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galejar-a-les-camilleres | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no s'utilitza | En tot el segle XIX era costum que les colles que anaven a cantar portessin armes de foc de pistó i galejaven. Els nois, un cop acabada la jornada, es dedicaven a acabar la pólvora i simulaven batalles entre ells. La tradició es va acabar quan el 1912, un noi, tat galejant-se se li rebentà l'escopeta i li destrossà la mà. | 08012-528 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39757 | Els esquellots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esquellots | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es conserva | Quan un vidu o una vídua es tornaven a casar, sobretot si ho feia amb una soltera o solter, era costum que els joves del poble, canalla i algun gran, ja fos amb llaunes o amb esquellots, o cornetes i eines que fessin soroll, recorrien els carrers i després anaven a casa del nuvi a la nit de noces. Allí estaven fent soroll fins que el nuvi sortia i els donava vi per beure abastament a tothom, si era així, els esquellots paraven, però si el nuvi no sortia, els esquellots podien durar dies i dies, més ben dit, nits i nits fins que l'home no els donava vi. | 08012-529 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39758 | La benedicció del càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-benediccio-del-cantir | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | El dimecres sant es portava a beneir a l'església un càntir ple d'aigua, normalment el més maco i engalanat amb flors. Igualment es portava un plat amb sal perquè el sacerdot al beneir l'aigua en prengués un grapat per fer-ne el 'Sal-pas'. | 08012-530 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39759 | El salpas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | Costum religiós, de caràcter cristià, consistent en la benedicció de les cases. El mossèn, acompanyat de dos escolans, passa per les cases del poble i, seguint el ritual tradicional, beneeix les cases esquitxant amb aigua i sal el costat dret dels portals. Aquest costum cristià, que es fa durant la pasqua, ha deixat de practicar-se en la majoria de les parròquies del país i, on encara es fa, es contempla més com un ritual festiu. | 08012-531 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39760 | Costum de setmana santa 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-1 | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | A la setmana santa, fins a principis del segle XX, des de que posaven a Jesús al monument fins a la resurrecció de dissabte sant hi havia la creença que no es podia escombrar ni netejar perquè sinó hi havies cuques tot l'any a la casa. El dissabte quan tocaven l'Al·leluia amb una branqueta i aigua beneita anaven seguint tots els racons de la casa dient 'cuca surt del forat que Jesús ha ressuscitat' i així marxaven totes les cuques de la casa. | 08012-532 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 39761 | Costum de setmana santa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-de-setmana-santa-2 | - HERMS, Atilà (1965-1971). 'Velles tradicions nostres' a Avinyó. Avinyó. | Ja no es practica | Fins a principis de segle XX, quan ja es perdé el costum, el dissabte sant, després del toc de l'Al·leluia, tothom es posava a fer soroll amb el què tenia a les mans i molts sortien amb les escopetes a les finestres i balcons a galejar. Aquest terrabastall solia durar una hora. | 08012-533 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Atil·là Herms | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 40403 | Costums religiosos desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-religiosos-desapareguts | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1.EL RITUS DEL SALPÀS. Com a tot arreu, a cases i masies es feia per Setmana Santa la cerimònia del 'Salpàs' o benedicció de les cases, ritus aquest que durava el temps de fer la benedicció de tot el terme. Es parava taula amb unes tovalles ben blanques la sal i el llorer, i el capellà aplicava la sal a la porta de la casa mitjançant una canya. A la masia de Can Montergull i altres, encara es visible la creu on s'aplicava la sal a l'entrada de la casa. 2. ELS TOCS DE CAMPANES A les Gunyoles d'Avinyonet, en els enterraments, les campanes els deien: -Jau mort, mort jau... 3. RESAR EL ROSARI. 3.1. A principis del segle XX, totes les famílies resaven cada dia el rosari i s'agenollaven en recitar la Salve. 3.2. Cada cap de mes es feia una processó, tot resant el rosari, a les Tres Creus. També el dijous i divendres Sant. Sembla ser que la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Les Gunyoles era l'encarregada d'organitzar aquest ritus. Cada any s'anaven rellevant les cases encarregades, així com també les processons de cada cap de mes, resant hi el rosari fins a les 'Tres Creus' (PUIG I BOSCH, 1912). 4. L'ANGELUS. Quan treballaven al camp o a la vinya, en sentir l'Àngelus s'agenollaven tot resant l'Avemaria. 5. REPARTIMENT DE GARLANDES. Per Sant Isidre, A Les Gunyoles, els administradors recorrien el poble, casa per casa, amb una panera de garlandes beneïdes, a talls i una banya. Obsequiaven amb un tros de garlanda cada família i, amb la banya, feien una creu a la porta principal. 6. SUBHASTA DE GARLANDA. A Les Gunyoles, per la festa del Roser, organitzada cada any per una família diferent, aquesta família que tenia al seu càrrec l'organització, regalava una garlanda als administradors perquè tenien cura de passar una capta per l'església. Després, aquesta crespella, juntament amb d'altres, era subhastada a la plaça de l'església, a benefici del Sant. La crespella, o garlanda grossa, també servia per la diada del Roser (PUIG I BOSCH, 1912). 7. SUBHASTA DEL PEU DEL PORC. A Les Gunyoles, per Sant Antoni, quan les famílies ja havien matat el porc i havien fet el present al senyor rector, aquest subhastava a la plaça un peu de porc per al manteniment de la Confraria de Sant Antoni. 8. PA DE MORTS. A Les Gunyoles, i amb motiu dels funerals d'un familiar, les cases riques donaven el 'pa de morts'; el repartien entre els pobres, mentre aquests resaven un parenostre pel difunt a la plaça. 9. OFERTORIS A L'ESGLÉSIA. A Les Gunyoles, als ofertoris, el poble donava preferència als amos i mestresses. 10. LA RIQUESA SOTA TÀLEM. A Les Gunyoles, les processons passaven pel davant de les cases més riques, i els seus propietaris eren els qui portaven el tàlem. 11. REPARTIMENT DE GARLANDES I BANYA. També a Les Gunyoles i pels Sants Innocents, els administradors de Sant Isidre passaven per les cases repartint trossos de garlandes o coques a 'talls i una banya' i fent, de passada, una creu a la porta de les cases. 12. FER UNA CREU A TERRA. Abans d'escampar la llavor en un camp, en començar la sembra, els pagesos de les Gunyoles feien una creu a terra amb un arreu, tot resant perquè Déu multipliqués aquella sembra (any 1885). 13. COSTUMS DE FERTILITAT. Quan se celebraven unes noces, els pabordesos de Sant Isidre esperaven als nuvis a la plaça amb una faixa, un ram i la morratxa, recitant versets per a fer saltar dinerets (PUIG I BOSCH, 1912). Altre versions recollides: lligaven una cinta que travessava la plaça, i el nuvi havia de saltar-la i donar una almoina als escolans. Altres dades: els pabordesos amb la faixa els hi barraven el pas als nuvis a la plaça. A la núvia (l'altra versió diu que a la parella) la ruixaven amb aigua d'olor, recitant a la vegada uns versets per fer-los saltar uns dinerets. També es ruixava amb l'almorratxa per la festa de Sant Pere d'Avinyó els administradors de la confraria: les dones ruixaven i els homes recollien l'almoina amb la safata del sant.</p> | 08013-93 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40403-foto-08013-93-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 14. CICLE FESTIU: 14.1. El dilluns de Pasqua es celebrava i es celebra encara l'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Llinda a Sant Sebastià dels Gorgs. A Les Gunyoles a Cal Forner es feien garlandes per Pasqua i es regalava una grossa amb fruita i ous a les Caramelles, i altra que es rifava pel ball de Pasqua. 14.2. El 6 d'agost, Sant Salvador, patró de les Gunyoles. 14.3. Santa Teresa era l'advocada contra la llagosta a Sant Pere d'Avinyó. És també la patrona 'moderna' de Cantallops. 15. CARNAVAL I QUARESMA. 15.1. DILLUNS DE CARNESTOLTES. El jovent anava a ballar a un altre poble, tot el dia, i els d'aquest venien a Les Gunyoles. 15.2. DIMARTS DE CARNAVAL. Els joves passaven per les cases disfressats acompanyats de dos ninots que ballaven, el Vellot i la Vellota, les gralles feien música i els nois captaven per la festa. Després cremaven aquestes dues figures. 15.3. DIMECRES DE CENDRA. El poble assistia al 'All i oli' menjant peix, i a última hora enterraven el Carnestoltes. 16. L'1 DE MAIG es feia la benedicció del terme, organitzant-s'hi una processó que arribava a la Creu d'en Llanes (PUIG I BOSCH, 1912). 17. Està documentat al segle XVI a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, el costum de deixar en el testament una ofrena de misses, costum aquest que era anomenat de Sant Amador (ESCOFET, 1981). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 41044 | Costums relacionats amb els fenòmens meteorològics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-relacionats-amb-els-fenomens-meteorologics | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. CREMA DE LLORER PER TALLAR LA TEMPESTA I LES PEDREGADES. Era corrent que a les cases es cremessin bé a la llar, bé a qualsevol foc encès dins la casa, fulles de llorer que s'havien beneït el dia de Rams (informacions orals presses a Can Montregull i a mas Bertran, juny 2002). 2. TREURE A LA FINESTRA LES TOVALLES. Es treien a la finestra les tovalles que cobrien la taula pel salpàs (AMADES, 2001, IV: 674) i també perquè allunyés els llamps i les pedregades (AMADES, 2001, II, 734; IV, 674) es treien a la finestra (informació oral pressa a mas Bertràn, juny 2002). 3. TREURE FORA LA CASA UNA PAELLA I UNS TRES PEUS. Quan pedregava es treia fora de la casa una paella de cul per amunt i uns tres peus de petges enlaire (AMADES, 2001, IV: 674). 4. TALLAR NÚVOLS. A l'Arboçar 'tallaven' els núvols amb ganivets, amb la mà esquerra, i a la mà dreta portaven un Sant Crist (1948) (SADURNÍ, 2001: II, 137) 5. ESCODRINYAR EL VENT DE MIGDIA. A l'Arboçar, escodrinyaven el vent del migdia del Dissabte de Glòria, que era el que portaria les tempestes d'estiu (SADURNÍ, 2001: II). 6. POSAR UN RAMET DE LLORER BENEIT A LA VINYA. Per Santa Creu, a la sortida d'ofici, es portava el ramet de llorer beneït a la vinya i es deixava sobre un cep, a fi que Déu els preservés del mal temps (SADURNÍ, 2001: II). 7. POSAR-SE LES CATIUSQUES. Quan llampegava les mares posaven als seus fills les catiusques (Informació oral Can Montragull, juny 2002). 8. BOIRA I BRUIXES. Deien que els dies de boira gebrada i els de pluja i sol eren els preferits de les bruixes, la qual cosa va donar peu a la dita 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 128)</p> | 08013-246 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 41045 | Costumari propi de la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-propi-de-la-nit-de-sant-joan | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. ROQUES QUE S'AJUNTEN En el costumari i credenciari de la nit de Sant Joan es troben diversos costums i diferents creences que semblen reconèixer cultes de caràcter orogràfic o lític. Així és el cas d'un costum documentat per Joan Amades al terme d'Avinyonet, i que és la següent: es té la creença de que 'dues roques que es troben d'alt d'un puig proper a Avinyonet del Penedès (Les Cabòries), es van ajuntant a poc a poc. Quan es cloguin vindrà la fi del món. Des de fa temps que cada nit de Sant Joan van avançant; abans hi podia passar un home a cavall; més tard només hi passava a peu, per gras que fos, i ara ha d'estar molt magre per a poder-hi passar. La gent de la rodalia té el cas per un indici que la fi del món s'acosta' (AMADES, 2001, IV: 160). 2. SALTAR EL FOC. La nit de Sant Joan a les Cabòries creien que els qui saltaven el foc no moririen durant l'any. Els fadrins, per demostrar la seva virilitat, havien de saltar, com a mínim, set focs. A les Gunyoles, l'any 1935, encara hi havia qui per la vigília de Sant Joan anava per la muntanya, amb una canya verda, 'buscant la sort'. (SADURNÍ, 2001: II, 162). 3. PER CONÈIXER EL NOM DEL FUTUR MARIT. Les noies que anaven a esporgar la vinya la nit de Sant Joan preparaven un plat amb aigua i oli en el qual ficaven cargolats tants papers com pretendents coneixien. En cadascun d'aquests paperets escrivien el nom de cada noi que es pretenia. Després se n'agafava un i el que sortia era el noi que seria el futur marit. En tant que s'agafava el paper es recitava la següent oració: 'Sant Joan Baptista apòstol i evangelista, per la propietat que Deu us ha donat feu-me sortir el meu enamorat' (Informació oral Concepció Massana, juny 2001). 4. UNTAR AMB OLI L'ULL DE LES FIGUES. Un altre costum en el qual es troba protagonista un element del medi vegetal a la nit de Sant Joan, és el d'untar amb oli l'ull de les figues de manera que per Sant Pere ja eren madures (AMADES, 2001, IV: 96) (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002). 5. SANACIONS DE TRENCADURA (veure fitxa dedicada a medicina popular). La nit de Sant Joan es passava per les branques d'un roure als nens herniats, i ho feien un Joan i un Pere (informació oral veïns d'Avinyonet, juny 2002). Era molt estès tal costum. En el cas dels nens es tractava de despullar la criatura trencada, a les dotze de la nit de Sant Joan, i dues persones, que acostumaven a ser els padrins, se la passaven l'una a l'altra pel mig d'un tronc de roure o alzina que havien obert abans verticalment. La primera deia: Sant Joan et passa i l'altre contestava: Sant Pere et traspassa, o la següent formuleta: '-Té Pere - Té Joan -Que es curi aquest infant' En altres pobles deien: Teniu, Joan, us la torno curada. L'operació es repetia tres voltes i els assistents resaven tres parenostres. La roba la deixaven a la soca de l'arbre, i si aquest continuava vivint, era senyal que l'infantó estava guarit. A les Gunyoles, l'any 1942, es va dur a terme una cerimònia d'aquestes a la que hi assistiren una quarantena de persones, a prop de la font del Cuscó, i hi hagué galetes i vi bo per a tots (SADURNÍ, 2001: II, 195) Altres indrets que semblaven propicis per aquestes cures, eren Avinyó, la Font del Molinet, la Font de la Canya, el torrent del Batlle i la Font del Cuscó . Cap els anys 1940-1950 es va passar un altre nen trencat en el bosc del Batlle a tocar el torrent del mateix nom. La gent anava amb espelmes. També se sap que sota el roure del Sebio Ferret Castellví s'havia fet aquesta cerimònia (INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002).</p> | 08013-247 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41045-foto-08013-247-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació descripció) 6. La vigília de Sant Joan, els veïns de Les Gunyoles, sortien per la muntanya, amb una canya verda, a trobar la bona ventura. 7. EL TRESOR DEL PUIG DE LA MOLA. Un altre costum devia ser el de, a trenc d'alba de la nit de Sant Joan, anar a buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat (Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003). | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 41046 | Costums diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-diversos | <p>AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopèdia Catalana. Salvat Editores. Vol. IV, 96; 160, 674. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INFORMACIÓ OBTINGUDA DE LA GENT DE LES GUNYOLES, MITJANÇANT REUNIÓ CONJUNTA A LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS DE LES GUNYOLES EL NOVEMBRE DE 2002 Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 PUIG I BOSCH (s.d.) Les Gunyoles. Resum d'un treball. ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>1. Pel dia de difunts es captava pa, tot dient un parenostre pels difunts de la casa. 2. ELS OUS DE LES GALLINES. Les mestresses sempre procuraven que el nombre d'ous que havien de covar les gallines fos imparell; altrament, molts ous en sortirien 'nials' (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 140) 3.CANVI DE ROBA EN DIVENDRES. A les Gunyoles, les mares obligaven els seus fills a canviar-se la samarreta gruixuda d'hivern per la prima d'estiu, sempre en divendres (1965) (SADURNÍ, 2001: II, 144). 4.PLANTAR UN LLORER. A Sant Sebastià dels Gorgs, plantar un llorer presagiava la mort de tota la família. 5. APROFITAR LA BOGA DE LES BASSES. Abans, hi havia gent que s'ocupava de manera esporàdica d'apedaçar els culs de les cadires. Eren habitualment gitanos passavolants que aprofitaven la boga que creixia al fons de certes basses. Així està documentat en el cas de les Basses de Les Planes de Les Roques. 6. LES PASTORES QUE VENIEN OLI DE GINEBRÓ I TREMENTINA. Era costum entre les mestresses d'Avinyonet comprar a les dones dels pastors que feien la transhumància, oli de ginebró i trementina. La trementina s'obtenia de la resina del pi roig. Aquestes venien amb els seus marits des de les terres altes i la gent gran les recorda portant unes faldilles molt llargues. L'oli de ginebró era un remei molt destacat per eliminar els cucs de l'intestí de la canalla (Informació oral Ca la Modesta, març 2003). També era empleat pel bestiar. Els pegats de trementina eren molt utilitzats contra el dolor, els cops i les torçades. Era bo també per a picades d'alguns animals, úlceres i grans infectats. 7. RITUS DE CONSTRUCCIÓ I APOTROPÀICS. En el transcurs de la feina de camp, s'ha pogut constatar la presència d'indicis de costums d'aquest tipus, com poden ser la existència de símbols protectors com: el remat de les teulades fet mitjançant dues tiges enfrontades, les creus marcades a les portes de les cases, o al sostre (s'ha conservat un interessant cas a la cara interior de la pedra central de la coberta d'una barraca), o les teules pintades amb el motiu de 'dent de llop', pintat o en reserva. Tot aquest simbolisme contribuiria sense dubte a reclamar una protecció sobrenatural per a l'edifici, aconseguida tant mitjançant el simbolisme de les creences institucionalitzades, com els signes protectors de pràctiques o creences esotèriques de les que s'ha perdut la memòria, però moltes vegades no la presència. 8. COSTUM PARTICULAR A SANTA SUSANNA. No coneixem si això es feia en altres llocs, però la tradició oral parla de la utilització d'una dependència al caseriu de Santa Susanna, que era coneguda precisament com a la 'sala dels nuvis', per passar una petita i econòmica lluna de mel pels recents casats a la masia. Així la parella els nuvis romandrien tancats i barrats en aquest espai durant un temps. Els aliments se'ls facilitaven per una petita obertura a la paret. 9. COSTUMS SUPERSTICIOSOS: 9.1. No rentar durant els nou dies que segueixen la mort d'un individu de la família. 9.2. Si el saler es gira, impensadament, indica dissort. 9.3. No entrar el ram de llorer beneït a casa al retornar de l'església per Sant Pere Màrtir 9.4. No dinar tretze comensals a taula.</p> | 08013-248 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41046-foto-08013-248-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 78941 | Ballades al cim de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | Es tracta d'una costum desapareguda. | <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> | 08014-239 | Tagamanent | <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 33935 | Les carbasses de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carbasses-de-begues | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 136. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, quan un noi de Begues rebia carbassa d'alguna fadrina a qui s'havia declarat, els seus companys del poble li feien una passera de palla de casa de la noia fins a casa seva, perquè s'hi quedés una temporada tancat, avergonyit. | 08020-68 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 33936 | Els pastors de Begues i la Missa del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastors-de-begues-i-la-missa-del-gall | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 53. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, la nit de la Missa del Gall, els pastors portaven fins a les portes de l'església un ramat d'ovelles, ben proveït d'esquelles. La seva dringadissa, durant la funció religiosa, donava un bell encant a la nit nadalenca. | 08020-69 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 33937 | Les casades que esperaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casades-que-esperaven | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 131. Edita: l'autor. | Aquest costum ja no està en ús. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues hi havia la creença segons la qual les dones casades que estaven encintes no podien ballar, ja que, si ho feien, cada volta que donarien ballant seria un volt de cordó umbilical al coll de la criatura. | 08020-70 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 41061 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 | BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. | Vigent | A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). | 08023-4 | Can Maspons | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 41064 | Protecció contra malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-malalties | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan. | 08023-7 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 41065 | Creences al voltant de les nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creences-al-voltant-de-les-nogueres | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit. | 08023-8 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 74225 | Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diumenge-de-rams | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Costum molt poc conegut entre els veïns. | Diuen que els qui durant la Quaresma no han anat a confessar, [el Diumenge de Rams] han de portar el ram cap per avall, i que per més que procurin portar-lo ben dret, sempre se'ls decanta i trabuca, sense poder-ho evitar. | 08025-95 | Església de Santa Maria | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades.La creença no es conserva actualment al Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 74226 | Foguera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foguera-de-sant-joan | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Costum poc conegut enre els veïns. | El padrí o altra persona de respecte, amb una canya i un drap o bocí de paper, feia com una bandera que es posava al cim de la pira com a coronament. El més vell del poble, en calar foc a la foguera i després de passar el rosari en honor del sant, cridava: 'Beneït sia Sant Joan', i tots els presents, en especial la mainada, repetien el crit ben fort. | 08025-96 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollit pel folklorista Joan Amades, que fa constar que el costum és compartit al Bruc i a Collbató.El costum no es conserva actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74227 | Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns recorden la creença. | Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes. | 08025-97 | Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74228 | Remei contra els cucs a la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa | GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cotum poc conegut entre els veïns. | Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. | 08025-98 | Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia, el costum es recorda molt vagament. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74229 | Oració contra el mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre | BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. | 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' | 08025-99 | L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74230 | Menjar cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Creença poc recordada entre la població del Bruc. | La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. | 08025-100 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74231 | Oració en veure sortir el sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-veure-sortir-el-sol | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada entre els veïns. | Beneït i alabat / sigui el sol del dia. Beneït i alabat / sigui el Senyor que us l'envia. | 08025-101 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2455,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/