Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85147 | Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova | 08074-100 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona) | L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2020-12-07 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85162 | Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles | XXI | La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm). | 08074-115 | pl. de la Vila 1 | El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 85164 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent | 08074-117 | Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 77|78|79|80|81|83|85|122 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 85165 | Relleu escut de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-escut-de-cubelles | XX | Relleu projectat amb motllures que representa l'escut de Cubelles. Té unes dimensions de 75 x 75 cm. Està ubicat a les escales d'accés al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament de Cubelles. | 08074-118 | pl. de la Vila 1 | L'escut estava ubicat a l'antic edifici de Caixa Penedès, situat al carrer Major, 1 de Cubelles, dins la oficina bancària. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Pedro Llorente Brieva | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85170 | Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-mitologia-classica-frederic-trave | PANYELLA, V. (2001) La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé: catàleg de la col·lecció bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles | XV-XX | La biblioteca fons Frederic Travé mitologia s'emplaça a la Biblioteca de Catalunya, procedent de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de més de 3.500 volums de temàtica monogràfica sobre mitologia clàssica. La cronologia dels llibres abasta als segles XV-XX. A Can Travé la biblioteca estava allotjada en una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí, i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. | 08074-123 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé, president de la IBM a Catalunya, i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, recollí al llarg de la seva vida una àmplia col·lecció d'obres relacionades amb la mitologia que, juntament amb un conjunt d'escultures i obres d'art de tema mitològic, instal·là a Can Travé. Va construir aquesta col·lecció des de la il·lusió, l'interès i l'entusiasme intel·lectual vers aquesta temàtica. El discurs que Travé realitzà en la reunió de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona el 1973 remarca la voluntat de vincular la seva visió del col·leccionisme amb l'interès vers el coneixement de les arts i de la creativitat des d'un àmbit tan complex i ric com ha estat i és la mitologia clàssica. Ens trobem doncs davant d'una col·lecció única. Després de la seva mort, l'any 1997 la Biblioteca de Catalunya va adquirir-ne a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé, el fons gràfic i bibliogràfic, que va quedar repartit entre la Unitat Bibliogràfica (monografies), la Unitat Gràfica (llibres d'art i catàlegs de llibreters) i l'Hemeroteca (revistes). El catàleg de la col·lecció bibliogràfica fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el 2001, aprofitant la celebració a Barcelona del 22è Congrés de l'Associació Internacional de Bibliofília. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 85171 | Biblioteca de ciències naturals de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-ciencies-naturals-de-frederic-trave | XIX-XX | Important biblioteca monogràfica sobre ciències naturals i, especialment, d'ornitologia i jardineria que Frederic Travé reuní al llarg de la seva vida a Can Travé. Es tracta d'un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l''Ornithologiae' de Ulisses Aldrovandi o l''Historia Naturalis de Avibus' de Johannes Jonstonus, tots dos del segle XVII, fins a guies d'ornitologia de llocs del món tan dispars com Sibèria, Malàsia o Guatemala | 08074-124 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. En l'actualitat la biblioteca i part del seu epistolari estan dipositades a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 1993 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d'història natural de Travé, principalment de malacologia, que s'exposa a l'edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 85173 | Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido | XIX-XX | Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. | 08074-126 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85177 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-3 | XX | Entre mitjan desembre i mitjan gener de cada canviant d'any, es fan una sèrie de representacions de l'obra Els Pastorets, a càrrec del Grup Teatre Casal de Cultura de Cubelles i la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança de Cubelles. | 08074-130 | Sala Sociocultural (Carrer Nou) | El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d'Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l'escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L'obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L'Aliança, fins al 2000. Després d'anys d'absència, fins 2018, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l'obra. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85177-foto-08074-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 85180 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-0 | XX | L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles (ABPC) organitza el Ball de Gegants durant la setmana cultural (aproximadament a finals del mes d'abril) i durant la festa major (14 i 15 d'agost), amb acompanyament de gralles i timbals, en un conjunt d'unes 15-20 persones. Els protagonistes són els gegants Abdó i Assumpta i el gegantó Charlie. Abdó mesura 3,45m d'alçada per 58kg, Assumpta 3,35m per 68kg i Charlie 2,65m per 30kg. El vestuari de l'acompanyament es composa de camisa verda dels geganters de l'ABPC, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negre-i-verdes de l'ABPC | 08074-133 | Cubelles | Els gegants Abdó i Assumpta van ser creats el 1958 i el gegantó Charlie es va fer per les festes de l'any 1987. L'any 1996 l'Ajuntament en va cedir la gestió a l'Agrupació de balls populars de Cubelles. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 85181 | Puntaires de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-de-cubelles | XXI | En el marc de la Setmana Cultural (darreries d'abril) es celebren les Trobades de Puntaires que concentren puntaires d'arreu de Catalunya, sobretot del Garraf, Alt i Baix Penedès. El duen a terme les associacions Labors de Cubelles i Puntaires Cubellenques. Les puntes al coixí o boixets són un art tèxtil, que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí | 08074-134 | Cubelles | L'Associació de Puntaires Cubellenques es va crear l'any 2010 i té de mitja, uns /es 10 socis/es. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una industria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 85182 | Recepta del Xató de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-xato-de-cubelles | XX | Piqueu en un morter els grans d'all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint els pinyons, les ametlles i avellanes, treballeu-lo fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda, poseu sal, oli i salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. Deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa. Ingredients per a la salsa: 2 alls; 15 gr. de pinyons; 40 ametlles; 15 avellanes torrades; 8 nyores escaldades; 1 molla de pa; vinagre al gust; oli a voluntat; sal Ingredients per al plat: 2 escaroles; 300 gr. de bacallà dessalat i esqueixat; 150 gr. de tonyina dessalada i esqueixada; 12 filets de seitó dessalats; olives arbequines negres | 08074-135 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85186 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-43 | VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p. | XX | Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila. | 08074-139 | Centre de la vila i façana marítima | Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 85187 | Sardanes de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-cubelles | XX | En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert. | 08074-140 | pl. de la Sardana i c. Nou | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85188 | Goigs en honor dels sant màrtirs Abdon i Senen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-dels-sant-martirs-abdon-i-senen | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En el cas d'Abdon i Senen, es tracta de dos sants dels que es coneix poca informació. Procedents probablement de Pèrsia, propagaven la fe cristiana durant el segle III i s'encarregaven de donar sepultura a aquells qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna. Foren martiritzats i degollats per aquesta causa i enterrats el 30 de juliol, essent aquesta la data de la seva veneració i de la celebració de la Festa Major petita de Cubelles. Se'ls ha considerat patrons dels llauradors i pagesos. En els Goigs en honor dels sants màrtirs Abdon i Senen, es fa esment de les seves vicissituds al llarg dels seus viatges des de Pèrsia a Roma i de part dels seus martiris, en el primer dels quals foren respectats i no atacats per lleons i ossos. 800 anys més tard, els seus cossos serien portats a Arlés (tot i que hi ha diferents indrets on s'afirma tenir-ne les relíquies) i, des d'allà, en van arribar restes a Cubelles. La tornada dels Goigs és: Arrepentits dels pecats / Vos venerám humilment : / Martirs Abdon y Senen / Siau nostres advocats | 08074-141 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85189 | Goigs en llaor de les Santes Relíquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-les-santes-reliquies | XIX-XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En els Goigs en llaor de les Santes Relíquies (compost per G.D.P.), es fa una oda a totes aquelles restes de sants que es troben a l'església de Santa Maria de Cubelles, dedicant una estrofa o verset a cadascun d'ells i afirmant 'No se sap ab certitud / Quant á eixa església vingueren / Tals ossos (...)/. El Goig es troba ornamentat amb motius florals al perímetre i a l'encapçalament. S'hi troben esmentats Santa Cristina, Sant Urbà, Sant Teodor, Sant Sebastià, Sant Justí, Sants Victor i Vital, Sant Abdó i Senen, entre d'altres. Finalitza el Goig la petició: Obrau sempre meravelles / Ossos sants, de Déu amats: / Socorreu als de Cubellas / Cuant vos imploren confiats / Al peu del Goig s'hi esmenta que fou realitzat a la impremta de la vídua Torras, junt amb c. Creu 11, Sant Gervasi. | 08074-142 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85190 | Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-isidre-llaurador | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador venen de la tradicional devoció a aquest sant com a patró d'aquelles activitats que tenen relació amb les collites i la fertilitat de la terra en general. S'esmenta que es venera i es canta a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. El Goig presenta una representació centrada en terç de caixa del sant llaurant; sota d'aquesta representació hi ha l'escut de la vila de Cubelles. Al terç inferior, en caixa completa, hi ha la partitura del cant d'aquest goig. Tot el conjunt està emmarcat per motius foliacis en colors negre i vermell. Comença: PUIX mai no haver defraudada / del bon pagès la suor, / (la tornada) feu-nos fèrtil la sembrada / Sant Isidre Llaurador. / L'acabament, per la seva banda, diu: Puix que sempre haver vessada / la virtut en abundor / concediu-nos bona anyada / Sant Isidre Llaurador | 08074-143 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1961 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Antoni Massanell i Esclasans | Text poètic d'Antoni Massanell i Esclasans; Música de Mossèn Josep Maideu i Auguet; Xilografia de Ricard Vives i Sabaté. Amb llicència eclesiàstica, any 1961. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 85191 | Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-gloriosa-mort-assumpcio-i-glorificacio-de-la-humil-verge-maria | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Els Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria van ser editats per primer cop l'any 1861 i reprodueixen, en forma, lletra i disseny, els cànons d'aquest tipus d'expressió devocional i musical popular. Escrits en català i d'autor anònim, mantenen l''Oremus' en llatí, i la imatge central amb la imatge de la Verge Maria. L'estrofa de començament i final diu: Brillant illuminació / Sou del Cel Verge Maria: / Sia nostra amparo, y guia, / Vostra gloriosa Assumpció. | 08074-144 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85191-foto-08074-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 85192 | Goigs en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-apostol-sant-jaume | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El Goig en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume era destinat a la veneració d'aquest sant a l'església homònima de la Quadra de Rocacrespa en una data relativament recent. Tot i que és una obra anònima i tampoc sabem quan es va realitzar, presenta elements iconogràfics típics de la vila de Cubelles, com les torres de la Central, vaixells d'esbarjo, barques de pesca, etc. junt amb d'altres elements clàssics en la tradició de Sant Jaume, com el bastó de peregrí, la petxina i la creu de Sant Jaume. El text, en tres columnes de la caixa completa, té la tornada següent: Venerat en nostre temple / sigueu-nos bon protector. Per sobre hi ha una representació de Sant Jaume flaquejat pels elements típics del peregrí. A la cantonada dreta i a la part baixa, hi ha un seguit de representació típiques i modernes de la vila de Cubelles. La composició musical es troba, a caixa completa, al quart inferior. L''Oremus' està escrit en català. | 08074-145 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85195 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XV-XVII | Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. | 08074-148 | Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès) | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 85196 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé. | 08074-149 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s/n, Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 77|78|79|80|81|82|85|94|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 85197 | Fons documental de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. A la part de la Biblioteca es conserva documentació manuscrita que avarca un marc cronològic comprès entre el segle XIV i el XX (11 elements), bibliografia diversa del municipi (50 elements), material gràfic (13 elements), així com un gran nombre de publicacions periòdiques o articles sobre Cubelles. | 08074-150 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Av. Narcís Monturiol, 2, 08800 Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||||
| 85122 | Casa natal de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. | XIX | Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla. | 08074-75 | c. Joan Pedro i Roig 10 | Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical | 41.2082500,1.6718200 | 388649 | 4562726 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85061 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76. | XIX | La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment | Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018. | 08074-14 | c. Raval 7 | Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties. | 41.2082900,1.6714000 | 388614 | 4562731 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 85102 | Casa natal de Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel | PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XIX | La façana presenta despreniments | Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel | 08074-55 | pl. de la Vila 3, 4 | Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983 | 41.2082900,1.6722500 | 388685 | 4562729 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 85052 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-1 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.; VIDAL, J. (2008) 'La construcció del Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 99-100. PINEDA, A. (2008) 'Records de la meva infantesa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2008) 'Els Amics del Castell i el Pont del Campanar', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-6. VIDAL, J. (2013) 'Els altars i les confraries de l'església de Santa Maria al llarg de la història', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 85-104. | XVIII | L'edifici de planta rectangular participa en gran mesura de l'estil del Barroc, amb tres naus que es troben dividides en trams reflectits exteriorment per contraforts. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. La façana és de composició senzilla. Presenta una portada amb porta allindada, brancals de pedra i acabament en frontó trencat amb volutes. A la part central del parament de façana, hi ha una finestra circular. L'acabament és amb timpà triangular, a on enmig es situa un rellotge. Hi ha restes d'arrebossat i pintat amb imitació d'encoixinat pla, s'aconsegueix l'efecte pictòric de l'esgrafiat. El campanar, de pedra picada, es situa a la part esquerra, de planta quadrada i tres cossos octogonals, el superior més petit i amb corredor protegit per barana de balustres. Els pisos estan separats per una cornisa motllurada. La cantonera està feta de pedra natural. Presenta obertures de mig punt on hi ha les campanes. Interiorment, el temple es caracteritza per una concepció de l'espai unitari que adopta la tipologia de nau única amb capelles laterals. L'edifici té 30 metres de llargada per 20 d'amplada. A l'interior destaca la pica baptismal de marbre datada al segle XVIII, ubicada a la primera capella de l'epístola, la qual està decorada amb un fresc obra del pintor barceloní Josep Oriol Balmes Bosch, artista figuratiu que pintà el mural sobre el tema del bateig l'any 1962. A la següent capella de l'epístola destaca també el mural de la Mare de Déu de Montserrat (1961) obra de Joan Montcada i Planes, artista vinculat a Cubelles perquè hi va estiuejar al municipi vàries dècades del segle XX. El Sant Crist de l'altar major és obra de Josep Maria Camps i Arnau, uns dels escultors col·laboradors d'Antoni Gaudí; i la imatge de l'Assumpta i dels dos àngels de l'escultor Cándido Mateo Moral, del grup artístic de postguerra Betepocs. | 08074-5 | pg. Narcís Bardají, 1 | L'origen de la parròquia de Santa Maria és desconegut. Mossèn Joan Avinyó afirmava que probablement ja existia en el segle XI, quan un document es parla del kastrum de Cubeles. La parròquia és esmentada en el breu del Papa Anastasi IV l'any 1154 i en el testament de Ramon de Guàrdia, el 1205.Ll'església de Santa Maria ja estava construïda el segle XIII, data en què es té constància del rector més antic de la parròquia, Arnau de Buch. El temple era de petites dimensions i disposava d'un cor. L'altar major tenia un retaule realitzat a finals del segle XVI. A finals del segle XVII el temple s'havia quedat petit, ja que el nombre de parroquians anava augmentant. Aquest fet va determinar que es sol·licités al rei Carles II el 2 de juliol de 1698, la construcció d'una nova església. La construcció de l‘actual edifici que substituïa el d'origen medieval es va iniciar l'any 1700, les obres es van quedar aturades, quan només s'havia arribat a l'alçada de les cornises, per falta de recursos i la guerra de Successió. Es reiniciaren el 1719 i entre 1724 i 1732 es construïren les voltes del presbiteri i de les capelles de Sant Crist, Sant Pere i Sant Isidre, a més de la primera arcada fins a la trona. Mossèn Miquel Cortí, rector de Cubelles entre 1716 i 1754, fou el principal impulsor de la represa i finalització de les obres, que es finançaren gràcies a la construcció d'una premsa de lliura a favor de l'església. EI nou edifici va ser beneit el 28 d'octubre de 1725, però la construcció del temple no es va finalitzar fins al setembre de l'any 1737. Del 1732 fins al 1736 es van completar les voltes i es va fer la barana de l'escala i la balustrada del cor, així com les portes de l'església. El campanar es va aixecar l'any 1765, segons es desprèn de la inscripció que figura al cos superior. L'any 1792 el rector de la parròquia demana permís al Bisbat de Barcelona per construir un pont des de la casa de Ia rectoria fins a la torre o campanar. Aquest pont es va enderrocar l'any 1968. El 1794 es va acabar la construcció de I'altar de la Mare de Déu del Roser, obra del mestre escultor Miquel Galceran de Vilafranca, i el 1797 es fa un contracte amb Anton Nadal per daurar l'esmentat altar. En aquella època, l'Església catòlica va emprendre la lluita de la Contrareforma, utilitzant com a recursos propagandístics un art teatral que concebia els edificis religiosos com un espai on s'escenificava el tema central del pensament barroc: el contrast entre l'horror i la misèria de la condició humana i l'esplendor diví. L'element més destacat d'aquest espai interior barroc és I'altar, el qual esdevé una mena d'arquitectura d'or amb figures policromes. El segle XIX es van efectuar diverses millores al temple gràcies a la generositat de Joan Pedro i Roig. L'obertura dels finestrals laterals i de la roseta de la façana, així com l'enllosat, foren les principals. El campanar que combina la forma quadrangular amb l'octogonal va ser profusament utilitzat a Catalunya durant el segle XVll i següents. El de Cubelles es va realitzar a la primera meitat del segle XVlll i és una rèplica, de dimensions més reduïdes, del de la parroquial de Sant Antoni Abad a Vilanova I la Geltrú, projectat per Fra Josep de la Concepció l'any 1670, el qual va esdevenir un exemple per altres de construcció posterior. El temple va ser cremat el 1936 en el context bèl·lic de la Guerra Civil i es va esfondrar la volta i els altars quedaren destruïts. Durant la Guerra Civil l'església oferia un aspecte ruïnós i solament va ser utilitzada com a magatzem del sindicat agrícola. L'any 1943 es va reprendre el culte perquè es van reparar les cobertes. Des d'aquesta data no s'han deixat de fer obres en diferents ocasions fins a la dècada de 2010. | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85052-foto-08074-5-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85176 | Setmana Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-santa-0 | XX | Cada Setmana Santa, la Confraria del Via Crucis i el Cor l'Espiga de Cubelles organitzen una sèrie d'actes particulars a Cubelles. El Divendres Sant es fa una processó pel casc històric de la vila que s'inicia a la plaça de Santa Maria i una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Per altra banda, dissabte es fa una nova cantada a la façana marítima i novament, Diumenge Sant es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on intervenen el Cor de l'Espiga i el Cor de les Espiguetes. Des de fa pocs anys a més, durant la Setmana Santa es celebra la Fira Medieval de Cubelles, al casc històric de la població | 08074-129 | Façana marítima i centre de la població | 41.2083900,1.6730300 | 388751 | 4562740 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||
| 85157 | Carrer de la Pau, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-pau-11 | XX | L'habitatge del carrer de la Pau 11 es troba ubicat al casc antic de Cubelles. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis, amb una coberta a una vessant amb teula àrab. La façana compta a la planta baixa amb un accés en arc escarser que només es troba emmarcat per blocs escairats a la meitat inferior. A la dreta d'aquest hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. A la primera planta i per sobre de l'accés, hi ha una obertura quadrangular amb balcó d'escassa volada, amb petit sostre de teula àrab i coberta per una persiana de llibret. A la dreta i per sobre de la finestra de la primera planta, hi ha una finestra de les mateixes característiques i mides que les del pis inferior, amb petit replà i coberta per persiana de llibret | 08074-110 | c. de la Pau, 11 | 41.2084000,1.6718500 | 388652 | 4562742 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85157-foto-08074-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 85136 | Rellotge de sol de Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-capdet | XIX | Restaurat en els últims anys | El rellotge de sol de Molí de Cal Capdet està ubicat està ubicat en la mitgera de les dues construccions annexes, de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color negre delimitat per un traç gruixut negre. A la part superior, apareix la data de 1857 emmarcada en un motiu geomètric. A sota lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més curts assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries | 08074-89 | pl. de la Vila 5 | 41.2084300,1.6723600 | 388695 | 4562745 | 1857 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85136-foto-08074-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 849. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 85092 | Cal Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-capdet | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb façana a tres carrers. En la mitgera hi ha un rellotge de sol. La número 5 consta de planta baixa i tres pisos, un pis més que la resta del conjunt, de més amplada. La coberta és de teula àrab a un vessant amb pendent al carrer d'Abdón Almirall, el capcer pla està delimitat per una cornisa entre el tercer pis i la part més elevada. Un eix vertical defineix les obertures, des de la porta principal, dos balcons pel primer i segon pis, i una finestra al tercer nivell. Dues finestres més, que semblen obertes tardanament, acompanyen aquest eix original, al primer i segon nivell. La casa número 6 consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de terrat, façana composta segons tres eixos, un definit per un portal d'arc escarser, balcó al primer pis i finestra al segon, un altre eix pràcticament igual a la banda més propera a la cantonada, amb una porta més petita. A la banda esquerra i tocant aquest eix, dues finestres al primer i segon pis. Una petita finestra a nivell dels baixos trenca la simetria | 08074-45 | pl. de la Vila 5, 6 | Casa documentada l'any 1920 | 41.2084400,1.6723100 | 388690 | 4562746 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85092-foto-08074-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85099 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-3 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XVIII-XX | Carrer de traçat medieval que va del carrer Nou al de la Pau. La denominació li ve donada per ser el carrer longitudinal situat entre el carrer Major i el del Raval. Edificada com un conjunt d'habitatges unifamiliars entre mitgeres, alguns representatius del segle XVIII al XX amb murs de pedra, arcs dovellats o emmarcament de pedra. Destaquen els números del 22 al 28 | 08074-52 | c. del Mig | En el període 1936-1939 el carrer fou denominat carrer del 19 de Juliol i poteriorment recuperà el seu nom. Del 1929 fins als anys seixanta, en aquest carrer hi hagué una gran activitat de comerç de vi a càrrec de Josep Aviñó i Romagosa. | 41.2085000,1.6724700 | 388704 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85099-foto-08074-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85111 | Local del Círcol Cubellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-del-circol-cubellenc | VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2013) 'El Círcol Cubellenc, a través de La Vanguardia', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 27-40. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | XIX | El Local del Círcol Cubellenc es troba ubicat al bell mig del casc antic de Cubelles, al carrer Armengol entre els carrers d'Àngel Guimerà i de Colom. Es tracta d'un edifici enfrontat a l'església de Santa Maria, amb d'altres habitatges, a la seva part posterior. Té una morfologia allargassada que fa cantonada amb el carrer Colom, amb planta baixa comercial, un primer pis i un terrat. També compta, per la banda sud, amb el local de l'actual Cafè Armengol i la terrassa d'aquest, que fan cantonada amb el carrer d'Àngel Guimerà. Està format per una planta baixa comercial, un primer pis i una terrassa plana. Les façanes actuals són fruit de diverses i successives modificacions. Actualment compta amb obertures comercials modernes i d'entrada a habitatge a la planta baixa, i finestres i un balcó a la primera planta, emmarcats per maons a vista, mentre la resta del conjunt està pintat de blanc. Cal ressaltar la línia de separació entre aquest primer pis i la línia de base del terrat, decorat mitjançant ceràmica en colors alternants (en negre i blanc). | 08074-64 | c. d'Antoni Armengol | El 23 de febrer de 1890, Antoni Rovirosa va presentar a l'ajuntament els estatuts de la nova entitat, que va ser aprovada pel Govern Civil. El dia 25 de març de 1890 els membres fundadors van procedir a celebrar l'acta de constitució de l'entitat. Aquesta va establir, des del primer moment, la seva activitat al Cafè Armengol (s'hi accedia llavors pel carrer Colom) i un pati i una sala veïna que era emprada com el teatre (el local actualment ocupat pel bar, que toca amb el carrer d'Àngel Guimerà). Fou un indret on s'hi dugueren a terme, fins ben entrat el franquisme, tot tipus d'activitats culturals i d'entreteniment sobretot representades per funcions teatrals, balls i cinema, així com el bressol d'altres entitats socio-econòmiques cubellenques com el Cor de l'Espiga, la Societat L'Aliança i la Cooperativa La Salvadora. Durant la postguerra més recent, el Círcol Cubellenc i el Cafè Armengol van romandre tancats. El cafè va poder obrir de nou el setembre de 1939, mentre que el teatre no va tornar a tenir certa activitat fins l'any 1955. De fet, el Círcol Cubellenc ja no tornaria a tenir activitat. No obstant, a partir de 1962 aquest àmbit va deixar de tenir la fisonomia inicial per convertir-se en la cafeteria (lloc on es troba encara avui), ja totalment deslligada de cap altra entitat. | 41.2085100,1.6734700 | 388788 | 4562752 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85111-foto-08074-64-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85150 | El geni i la força bruta - Monument de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geni-i-la-forca-bruta-monument-de-l11-de-setembre | XXI | El geni i la força bruta (Monument de l'11 de setembre) es troba ubicada a la plaça de Santa Maria, al bell mig del casc històric de Cubelles. El monument es troba assentat sobre un pedestal compost per tres cubs quadrangulars de volums diferents. Al damunt hi trobem l'escultura, realitzada en acer corten, que té unes dimensions de 350cm d'alçada per una amplada de 150cm. Es tracta d'un conjunt abstracte on una figura sembla sostenir una altra que alça un braç, tot plegat combinant formes arrodonides amb angulositats. L'autor comentà «amb aquesta escultura vull representar la força bruta, tosca, intentant oprimir la subtil expressió del ser; amb l'ús de dos materials tan antagònics, plasmo la impossibilitat de la força de matar el geni, la rauxa, el seny, ... com durant l'11 de setembre del 1714, on la força no va poder acabar amb el geni i l'esperit català». | 08074-103 | pl. de Santa Maria | Realitzada per Anselm Cabús Torra al Centre d'Art 'la Rectoria' de Sant Pere de Vilamajor, amb la col·laboració de l'ajuntament de Cubelles, la Generalitat de Catalunya i AUCAT. Fou inaugurada pel Sr. Damià Calvet el 21 d'abril de 2002, Director General d'Arquitectura i Urbanisme. | 41.2085200,1.6727400 | 388727 | 4562754 | 2002 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85150-foto-08074-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Anselm Cabús i Torra | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||
| 85175 | Onze de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/onze-de-setembre | XX | Organitzat per l'Ajuntament de Cubelles, cada 11 de setembre (diada de Catalunya), es fa un acte oficial al monument a l'Onze de setembre (a la plaça de Santa Maria), que ve acompanyat del cant dels Segadors, alhora que s'hissa la senyera al campanar de l'església de Santa Maria. Finalitza l'acte amb una ballada de sardanes popular | 08074-128 | pl. de Santa Maria | 41.2085600,1.6727000 | 388723 | 4562759 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||||||
| 85091 | Cal Piular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piular | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Cal tenir en compte que un dels immobles que formava part de l'edifici que formava part de Ca Piular va ser enderrocat | Sota la denominació de 'Cal Piular' hi havia documentat un conjunt de dues cases (casa Muntaner i casa Pujol). Actualment l'immoble del carrer de l'església 1-3 no existeix. L'immoble que queda és el més petit dels dos. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos segons tres eixos verticals. Les portes dels baixos són als costats, actualment una d'elles -la més ampla- pertany a un comerç i l'altra a l'accés als pisos residencials. Els eixos verticals defineixen una composició de façana simètrica amb dos balcons al primer pis, separats per una finestra més petita i finestres grans superiors, igualment separades per una finestra més petita. El coronament de la casa presenta cambra d'aire sota la solera i barana acroteri al capcer. | 08074-44 | pl. de Santa Maria 2, c. de l'Església 1-3 | 41.2085700,1.6725800 | 388713 | 4562760 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85091-foto-08074-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85060 | Societat Cultural i Recreativa l'Aliança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-i-recreativa-lalianca | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XX | Primera fase d'obres de manteniment i restauració els anys 2010 i 2011 | La Societat Cultural i Recreativa l'Aliança es troba ubicada al centre de la població de Cubelles, a la plaça de la Font. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, una planta principal i un terrat parcialment edificat. La façana és plana amb una articulació vertical del volums de les obertures. La planta baixa compta amb tres portes rectangulars, sent la centrada la més gran i les laterals homogènies entre elles. Aquesta distribució es repeteix a la planta principal, amb tres portes d'idèntiques proporcions que donen a un balcó corregut amb subjecció de forja a mode de cartel·la i cobert amb barana de ferro. El revestiment general és d'estuc amb especejament de carreuat de color groc terrós i els buits estan emmarcats. Una placa aproximadament sobre la obertura de l'esquerra de la planta baixa hi emmarca el text 'Societat Recreativa l'Aliança 1914', sota el segell turístic de l'Esperit del Romanticisme. | 08074-13 | pl. de la Font 10 i 11 | L'edifici i la pròpia entitat de la Societat Cultural Recreativa l'Aliança van ser inaugurats el 30 de juliol de 1914. El principal promotor de l'Aliança fou Pere Escardó Pedro, llavors alcalde de la localitat i nebot d'un indiano que va fer possible l'arribada de l'electricitat a Cubelles, que va adquirir el solar a la plaça de la Font i va fer construir l'edifici, deixant-lo en herència a la Societat Cultural i Recreativa l'Aliança. Aquesta entitat va ser originalment dedicada a l'entreteniment, sobretot teatre, caramelles i cinema. Després de la Guerra Civil i davant el tancament de l'altre associació cultural de Cubelles, el Círcol Cubellenc, va monopolitzar tota la vida cultural de la vila. | 41.2085700,1.6739800 | 388831 | 4562758 | 1914 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85060-foto-08074-13-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85128 | Cooperativa la Salvadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-salvadora | XX | L'edifici de la Cooperativa la Salvadora es troba ubicat al casc històric de Cubelles, a tocar de la part posterior l'església de Santa Maria. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una única planta baixa de considerable alçada, fet que ha permès que l'interior s'organitzi en dues alçades. La façana s'articula principalment a partir de dues obertures de mides homogènies, l'accés i un finestral, en arc deprimit convex. Estan cobertes per vidre i una forja senzilla de formes romboidals. La façana també presenta sòcol arrebossat, dues pilastres als extrems que donen més verticalitat al conjunt i un balcó corregut cec, que oculta la terrassa de l'edifici. Actualment, a l'edifici hi ha les dependències de l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 08074-81 | c. Colom, 7 | Fundada l'any 1913, tenia l'objectiu de la compravenda, fabricació i transformació d'articles de consum així com l'auxili social i el préstec entre associats. Fou impulsada pel Círcol Cubellenc i significà la primera cooperativa d'aquest tipus a Cubelles. S'establí en aquest edifici entre els anys 1917 i el 1939, moment de la seva dissolució. Posteriorment s'hi instal·là una fàbrica tèxtil i l'any 1983 fou expropiada per l'ajuntament, convertint-se des de llavors en la Casa de Cultura de la vila, que aixopluga l'Arxiu Municipal, la Biblioteca Municipal i Ràdio Cubelles | 41.2086700,1.6731600 | 388762 | 4562770 | 1917 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85128-foto-08074-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85155 | Carrer Colom 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-colom-12 | XX | L'habitatge del Carrer Colom 12 es troba ubicat al casc històric de Cubelles. Es tracta d'un edifici amb façanes a tres vents que menen al carrer Colom, al carrer d'Àngel Guimerà i a la plaça de la Font. Consisteix en una planta baixa comercial (negocis orientats a la plaça de la Font), dos plantes d'habitatges i una coberta plana envoltada per una barana d'obra. Està pintat amb color groc terròs que es veu combinat pels ràfecs de separació de les alçades, pintats de color vermell terròs, el mateix que envolta les obertures. La façana que té un major interès és aquella que s'orienta a la plaça de la Font. A la planta baixa, a part d'una obertura moderna quadrangular (per accedir a un negoci), hi ha una altra portada amb arc escarser i una finestra amb reixa. La primera planta té tres obertures simètriques unides per un balcó corregut i, a un extrem, una finestra. Totes elles compten amb un tancament amb persiana de llibret. Les obertures de la segona planta, tres, tenen una mida menor i compten amb un balcó sense volada. | 08074-108 | c. Colom 12 | 41.2086700,1.6736800 | 388806 | 4562770 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85155-foto-08074-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 85101 | Plaça de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-font | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | La plaça de la Font s'emplaça al casc històric de Cubelles. Es tracta d'una petita plaça de forma triangular vorejada per dos carrers (c. d'Àngel Guimerà i c. Colom) i que es devia constituir pel seu ús com a cruïlla de ramals secundaris del Camí Ral. Està limitada per edificis entre mitgeres que, en general, tenen planta baixa (sovint comercial) i primer pis, tot i que hi ha també exemples de dues i tres alçades, que normalment es configuren com habitatges unifamiliars. En destaquen alguns edificis com el de la Societat l'Aliança, la façana lateral del carrer Colom 12 i la font abeurador. | 08074-54 | pl. de la Font | Amb un origen possiblement medieval o postmedieval, va ser constituïda com una cruïlla de ramals del Camí Ral, la plaça de la Font rebé el seu nom després de la construcció entre aquesta i l'inici del carrer d'Àngel Guimerà, d'una font amb abeurador l'any 1880. Apareix citada d'aquesta manera el 1897 i també el 1920 (com plaça de la Fuente). El 1931 passa a denominar-se plaça de Francesc Macià, nom que li serà canviat per plaça de José Antonio després de la Guerra Civil. Finalment, recupera el seu nom original l'any 1980. | 41.2086900,1.6737800 | 388814 | 4562772 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85101-foto-08074-54-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms del carrer al llarg de la història: plaça Francesc Macià, plaça José Antonio | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85108 | Fons Antoni Pineda i Gavaldà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-antoni-pineda-i-gavalda | RAMOS, J. (2013) El patrimoni de la Guerra Civil a Cubelles (1936-1939). Cubelles: Ajuntament de Cubelles. VIDAL, J. (2006) El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. | XX-XXI | Conjunt d'imatges produïdes i/o reunides pel Sr. Antoni Pineda i Gavaldà al llarg de la seva vida. A partir dels anys 60 del segle XX, el Sr. Pineda va reunir i fer còpies de les fotografies que guardaven les famílies cubellenques a casa seva. Molts d'aquests originals ja no existeixen o es troben en mal estat de conservació. Van ser reunides amb la voluntat de reproduir-les, col·leccionar-les i fer un bon arxiu de fotografies històriques abans que es perdessin. Actualment consten dins el seu fons 24200 negatius (dels quals 6100 estan digitalitzats), unes 2000 fotografies en paper corresponent a col·leccions; i unes 1300 fotografies en format digital (original digital i digitalitzacions elaborades pel Sr. Pineda). Pendent d'inventari i recompte hi ha 31 àlbums amb les agrupacions 'Cubelles blanc i negre, 1900-1970' i 'color 1970-2000', amb contingut estimat de 4000 fotografies. | 08074-61 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | En aquells primers moments el revelat era dificultós, de tal manera que rere cada imatge hi ha unes bones hores de treball de revelat, ampliació, digitalització i retoc en el cas que fos necessari, per deixar la imatge a una mida útil per exposicions, i en condicions de ser visualitzada. De l'agrupació de les imatges, ja des dels anys 80, el Sr. Pineda sol, en col·laboració amb l'Ajuntament de Cubelles i després amb els Amics del Castell, han elaborat nombroses exposicions temàtiques, han usat les imatges per il·lustrar els llibres d'història del municipi, etc. La donació està regulada pel conveni signat entre l'Ajuntament de Cubelles i el Sr. Antoni Pineda i Gavaldà l'any 2017, i consta actualment amb 6 addendes. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85108-foto-08074-61-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 55 | 3.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85117 | Arxiu municipal de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cubelles | XXI | L'arxiu municipal de Cubelles reuneix documentació produïda i/o rebuda per l'Ajuntament de Cubelles en el desenvolupament de les funcions que li són pròpies, així com de diverses entitats, empreses i particulars que han desitjat dipositar els seus fons a l'arxiu per la seva vinculació amb la Vila de Cubelles. Actualment, l'arxiu municipal reuneix un total de 1060,25 m/l i conté un total d'1 fons municipal, que conté 4 subfons, i 46 fons no municipals. La superfície total de l'arxiu municipal és de 145,91 m2. Els fons que s'apleguen a l'arxiu municipal són els següents: Fons de l'administració local (101 Ajuntament de Cubelles, 102 Subfons Ràdio Cubelles, 103 Subfons antiga oficina de recaptació,104 Subfons Arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, 105 Subfons Arxiu fotogràfic Policia local). Fons judicials (201 Jutjat de Pau). Fons d'entitats, associacions i fundacions (301 Falange i de las Jons, 302 Centre catequístic parroquial,303 Comissió veïnal per millores a l'abastiment d'aigua, 304 Comissió d'evacuació de la defensa passiva,305 Moviment Rialles a Cubelles,306 Grup de teatre Casal de Cultura, 307 Fundació Estapé,308 Grup d'Estudis Cubellencs Amics del castell,309 Associació de dones La Fita de Cubelles,310 Associació de veïns de Mas Trader,311 Associació de veïns de Santa Maria. Fons registrals (401 Registre civil). Fons personals (501 Charlie Rivel, 502 Manuel Puig Ribot, 503 Joan Vidal Urpí, 504 Francesc Pujades, 505 Isidre Rossell, 506 Xavier Oller, 507 Emili Maria Serra, 508 Joan Rodriguez Serra, 509 Paulina Schumann, 510 Eduard Granell Torrents, 511 Dolors Thomas, 512 Àngel Gonzalez Candalija, 513 Rosa Fonoll Ventura, 514 Josep Fillat Roig, 515 Rosa Maria Sanchez, 516 Joan Amorós, 517 Juliol Manegat, 518 Federico Esteve Escudé, 519 Antoni Cerdà, 520 Antoni Pineda i Gavaldà, 521 Maria Trives, 522 Adrià Cona, 523 Neus Capdet, 524 Josepa Vidal Rovirosa, 525 Kikus Costa, 526 Aeroglobo - José Antonio Moreno. Fons parroquials (601 Parròquia de Santa Maria de Cubelles). Fons d'empreses (701 Col·lecció Tèrmica del Foix). Fons patrimonials (801 Travé - Maristany). Col·leccions factícies (901 tríptics i cartells, 902 Premis i trofeus, 903 Quadres, 904 Llibres digitals, 905 Col·lecció de llibres locals. Els fons digitalitzats, total o parcialment són els següents: del fons de l'Ajuntament i subfons (Llibres d'actes del ple (1648/2011), cadastre de 1739, obres majors (1933/1978), llibres de Decrets (1991-2011), llibres de resolucions (2001-2007), arxiu fotogràfic de l'Ajuntament, subfons Ràdio Cubelles: cassets, revox i mini-discs, col·lecció de llibres locals, col·lecció de fulls de Cubelles, primera i segona època (fins el número 50). Altres fons: (fons Antoni Pineda - només negatius -, fons Travé Maristany: fotografies, diapositives, plaques de vidre i VHS, fons Isidre Rossell - VHS -, fons Josepa Vidal - fotografies i documents -, fons Charlie Rivel - només fotografies -, fons Joan Vidal, - només VHS i super8 -, fons Paulina Schumann, -només VHS-, fons Kikus Costa - fotografies, gravacions-, fons Emili Maria Serra - només fotografies -. Segons l'estadística dels arxius, a finals de 2017 l'arxiu comptava amb el següent contingut: documents especials: fotografies: 15.492 positius; 4.005 negatius (actualment 28.322); 5 plaques de vidre, 78.925 fotografies digitals, 15 pel·lícules, 69 vídeos, 72.674 registres sonors, 1.023 cartells, 52 plànols i 25 dibuixos tècnics. Respecte als documents sonors digitalitzats, composen un total de 40.974 minuts, i els audiovisuals 5.631 minuts. | 08074-70 | Edifici dels Serveis tècnics. Carrer Joan XXIII, 30 | Fins l'any 2013, l'arxiu municipal va estar dividit en dos emplaçaments: l'arxiu històric, que estava localitzat al Casal de Cultura des de l'any 1995; i l'arxiu administratiu, que estava ubicat a les dependències l'antic escorxador municipal (Carrer Nou, 30). L'any 1996-1997 es va realitzar una primera classificació i inventari de l'arxiu històric, i l'any 2007-2008 es va realitzar un inventari de part de la documentació dipositada a l'Escorxador municipal. Amb la construcció del dipòsit i el trasllat a les actuals dependències l'any 2013, es va organitzar l'arxiu per sèries documentals i es va procedir a renumerar i canviar les capses d'arxiu, ja que les condicions a ambdós llocs les havien malmès. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 2013 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85117-foto-08074-70-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85120 | Fons Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-charlie-rivel | XX | El fons del pallasso Charlie Rivel permet estudiar la vida de l'artista, la seva família i el context històric en el que va viure i amb el que es va relacionar. Les sèries han arribat de manera molt íntegre i en bon estat de conservació, i el fons contempla aspectes tant de la vida professional com de l'home que hi havia darrere d'ella. Destaquen especialment la sèrie de programes d'actuacions i la de retalls de premsa. Aplega la documentació fotogràfica de diversos autors. Les corresponents a actuacions tenen indicació de l'autor i, en ocasions, la datació. Respecte les fotografies familiars, s'ordenen en àlbums i es tracta de fotografies més petites. La major part de la documentació està en diversos idiomes estrangers d'àmbit europeu, en especial pel que fa als retalls de premsa. Tenim documentació en els idiomes següents: català, castellà, eusquera, alemany, francès, txec, anglès, suec, portuguès, llatí, danès, noruec, finès, neerlandès, hongarès, italià, romanès i xinès. El fons consta de 3 capses DIN-A3 (1,2 metres lineals) de papers; 24 capses mida foli prolongat (2,64 metres lineals), amb un total de 1973 fotografies, positius, paper, cartró ploma; 6 capses de trasllat (3,6 metres lineals) amb teixit, plàstic, ferro, ceràmica, metall, vidre, paper, fusta, cordes musicals i 4 vestits; 40 quadres numerats amb paper, fusta, vidre, ceràmica, ocupant 1 metre lineal; 53 cartells i dibuixos de gran format, paper, ubicats a la planera amb 2 prestatges. En total 8,44 metres lineals i dos prestatges de la planera. A l'Exposició permanent del pallasso Charlie Rivel s'hi exposa els següents materials procedents del fons: 14 elements de vestuari; 69 objectes; 2 àlbums de premsa; 24 quadres, fotos, cartells emmarcats. | 08074-73 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Es tracta d'una donació del fons per part de la Sra. Margarita Camas, vídua de Charlie Rivel, a l'Ajuntament de Cubelles, realitzada el 24 de juliol de 1990. | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 1920-83 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85120-foto-08074-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||
| 85130 | Fons Travé Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-trave-maristany | XVII-XXI | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. La documentació conté informació, entre d'altres, de la família Gibert, promotors de la realització de la Plaça de Catalunya de Barcelona; els terrenys on va ubicar-se el Liceu i el cafè del Liceu (terrenys originaris, desamortització, etc.); documentació sobre el cafè del liceu (lloguer, administració comptable...); documentació personal, laboral i política de l'advocat, regidor de Barcelona i senador Frederic Travé escardo (1857-1938); documentació personal de Frederic Travé Alfonso i la seva muller Maria Antonia Maristany, filla dels comtes de Lavern); documentació de la família Escardó, de Cubelles. A l'Arxiu Municipal, on està dipositat, hi ocupa 16 metres lineals de documentació dels segles XVII a XXI, en paper, negatius, plaques de vidre, VHS i bobines de super-8. També hi ha una col·lecció de postals d'arreu del món rebudes per la família Travé i donades per amics seus. Són 3382 postals circulades i unes 4000 postals no circulades | 08074-83 | Arxiu Municipal de Cubelles (c. Joan XXIII, 30) | Conjunt de documentació adquirida conjuntament amb l'adquisició de la Casa Travé de Cubelles, el desembre de 2015. L'arxiu va traslladar-se a les dependències de l'Arxiu Municipal l'any 2016 i, des d'aleshores, està en procés de tractament i inventari. L'any 2017 es va digitalitzar el seu fons fotogràfic i els negatius, amb el resultat de 4.340 arxius | 41.2087200,1.6707000 | 388556 | 4562779 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85130-foto-08074-83-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Jané Orpí | 98|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | ||||||||||
| 85156 | C. Colom 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-colom-13 | XX | L'habitatge del carrer Colom 13 s'emplaça al casc històric de Cubelles, entre la plaça de la Font i la plaça de Jaume Balmes. Es tracta d'un edifici entre mitgeres consistent en una planta baixa, un pis i una teulada plana amb balustrada i una edificació de teulada a doble vessant. La façana principal s'articula a partir dels volums arrodonits dels arcs de mig punt. La planta baixa té un sòcol arrebossat pintat de verd; un portal de mig punt i un finestral de la mateixa tipologia amb barana baixa de forja. El pis s'articula a partir de dues obertures de amb arc de mig punt que menen a una balustrada correguda. La façana es corona amb una nova balustrada. | 08074-109 | c. Colom 13 | 41.2087700,1.6735900 | 388798 | 4562781 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85156-foto-08074-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||||||
| 85049 | Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trave | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. COMAS, M. (1988) 'Una llarga paret', p. 7-9. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX-XX | Can Travé s'emplaça a l'est del nucli històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al passatge Ramon Vinader. Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria de les obertures és de llibret pintada de color verd. A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX. El jardí de factura clàssico-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra, obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes de la família Travé. | 08074-2 | c. Sant Antoni, 16-24 | A finals del segle XVII la família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta façana en la principal de la casa. Però les reformes no van poder ser completes perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals. Després de la mort del seu germà Enric, en Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936, però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del contracte fins l'any 1939. En Federico Travé Escardó era un conegut senador conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment, Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia estat seu de l'escola municipal. El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa. Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques... Per poder anar mantenint la propietat, a finals dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de Catalunya i el Gabinet d'Història Natural. Després del traspàs de Maria Antònia Maristany, vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85049-foto-08074-2-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Bonaventura Pollés Vivó | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 | |||||||
| 85104 | Biblioteques de Can Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteques-de-can-trave | XVII-XXI | La família Travé i especialment Frederic Travé va anar acumulant un gran nombre de llibres al llarg de la seva vida. D'aquests destaquen els que s'agrupen en la biblioteca de temàtica mitològica (actualment conservada a la Biblioteca de Catalunya) o la biblioteca de ciències naturals (actualment conservada al Museu de Ciències Naturals de Granollers). Però a banda d'aquests important fons que per un motiu o un altra han sortit de Cubelles, Can Travé encara manté cinc biblioteques repartides per diferents estances de la cas: la 'biblioteca gran', de literatura, revistes d'història i sobre El Liceu, d'uns 3500 exemplars; la biblioteca d'història i viatges, situada a la 'casa del nebot'; la biblioteca monogràfica de Jules Verne, en diverses edicions, formats i idiomes; la biblioteca de llibres infantils i estudi de l'època de la República; i la 'biblioteca petita'. El que s'ha anomenat la 'biblioteca petita de Can Travé' és l'única de per ara està inventariada. S'emplaça en una estança de l'interior de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de temàtica heterogènia, de més de 1500 volums, que conté des de monografies sobre arquitectura i interiorisme a llibres que parlen d'història natural i astronomia, passant per llibres d'història de Barcelona i de Cubelles, de gossos, etc. Hi destaquen tres exemplars que daten entorn l'any 1600, si bé en trobem alguns principis de segle XXI. | 08074-57 | c. Sant Antoni, 16-24 | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. La biblioteca petita de Can Travé va ser inventariada entre l'any 2016 i 2017 per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles per una cubellenca estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona, amb el finançament de la Diputació de Barcelona. | 41.2087900,1.6749100 | 388909 | 4562782 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Fins el moment l'única biblioteca que resta a Can Travé i que ha estat inventariada és l'anomenada biblioteca petita | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:12 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2485,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml