Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37521 | Mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antic | XVIII-XIX | Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior. | 08003-382 | Passeig Antoni Borrell, 25 | 41.4988600,2.2906700 | 440796 | 4594380 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37522 | Monument a Lluís Desplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-despla | XX | Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O | 08003-383 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | 41.4937300,2.2945500 | 441115 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 37523 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa sobre aixecada i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al centre de la plaça, a l'est. Només té una mitgera a la façana nord per un afegit de l'església d'època contemporània. La façana principal es composa a partir de quatre eixos de verticalitat amb les obertures amb llinda i emmarcades amb un recreixement del parament. Destaca una línea horitzontal a l'alçada de la llinda de la porta principal, damunt la qual hi trobem un plafó ceràmic policromat en forma d'orla, fet l'any 2000, que representa el patró de la parròquia amb la roda de molí lligada al coll damunt les aigües de la riera i al fons la façana de l'església parroquial. S'hi llegeix en lletres capitals: 'Gloriós patró d'Alella protegiu-nos Sant Feliu / any 2000'.</p> | 08003-384 | Plaça de l'Ajuntament, 13 | 41.4935600,2.2946100 | 441120 | 4593789 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37523-foto-08003-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37523-foto-08003-384-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància. | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||
| 37524 | Llegenda sobre Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-sant-feliu | ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109. | XX | Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'. | 08003-385 | Alella | 41.4936800,2.2948700 | 441142 | 4593803 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 37529 | Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa. | 08003-391 | Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2 | 41.5012900,2.2965700 | 441291 | 4594646 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37530 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella.</p> | XVII-XVIII | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. A la façana principal hi ha la porta d'accés, amb llinda i situada al costat esquerre de la façana. A la planta pis hi ha dues finestres d'arc carpanell emmarcades amb pedra. Al costat dret hi ha una paret amb una porta de ferro que dóna accés a un espai exterior lateral.</p> | 08003-392 | Plaça de l'Església, 8 | 41.4934400,2.2942600 | 441091 | 4593776 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37530-foto-08003-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37530-foto-08003-392-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del conjunt de l'església declarat BCIN, en el catàleg de patrimoni. Però que hem preferit individualitzar per la seva rellevància. | 94 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37544 | Vall de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-rials | La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-406 | A l'Est del terme municipals | 41.4953200,2.3048200 | 441974 | 4593978 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent. | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 37551 | Barraca del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-besso | XX | Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra. | 08003-413 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4915800,2.2826400 | 440119 | 4593578 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37552 | Pou i dipòsit del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-diposit-del-turo-del-besso | XX | Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-414 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4917600,2.2826400 | 440119 | 4593598 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una prunera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37556 | Bassa de la Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-villa-enriqueta | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols. | 08003-418 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | 41.4982600,2.2962300 | 441260 | 4594310 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs. | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 37567 | Pedró de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-antoni | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat. | El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS / VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA / VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA / QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS / 1798 - 1894. | 08004-8 | Sector central del terme municipal | 42.1217400,2.1020800 | 425778 | 4663683 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 37624 | Campana cristòfora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> | XVII | Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> | 08004-65 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1655 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 37644 | Font del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty | La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. | La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. | 08004-85 | Sector sud-est del terme municipal | 42.1037500,2.1180900 | 427081 | 4661672 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 37648 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola | La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font. | La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment. | 08004-89 | Sector central del terme municipal | 42.1226000,2.1044000 | 425971 | 4663777 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 37649 | Font del Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. | La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. | 08004-90 | Sector central del terme municipal | 42.1229700,2.1017700 | 425754 | 4663820 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 37652 | Font del Vedellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. | La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. | 08004-93 | Sector oest del terme municipal | 42.1237100,2.0896200 | 424750 | 4663913 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 37653 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase | La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654. | La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font. | 08004-94 | Sector central del terme municipal | 42.1182400,2.1060500 | 426102 | 4663291 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37654 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra | La font es troba neta de bardisses. | La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. | 08004-95 | Sector oest del terme municipal | 42.1314000,2.0767300 | 423694 | 4664778 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||||
| 39870 | Albereda de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. | Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. | 08005-1 | Antic abocador de la Mina | 41.6707800,2.2589700 | 438314 | 4613490 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39871 | Roure de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. | Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. | 08005-2 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39872 | Alzina de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre | Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m | 08005-3 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39873 | Pins de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-plandolit | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Són abundants els paràsits perforadors. En un dels pins s'observa una ferida produïda per un llamp que presenta evidents signes de descomposició de la fusta. | Conjunt format per 2 pins pinyers (Pinus pinea) de característiques similars: 20-25 m d'alçada, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 85-90 cm, 88 cm de diàmetre, 75,4 cm de perímetre de capçada i una edat aproximada de 110 anys | 08005-4 | Can Plandolit | 41.6490300,2.2519200 | 437706 | 4611080 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39873-foto-08005-4-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39874 | Alzinar de Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-ganduxe | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | En els darrers anys gran part de les capçades s'han assecat per l'acció d'un paràsit barrinador | Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d'edat. | 08005-5 | Can Ganduxé | 41.6541500,2.2551400 | 437979 | 4611646 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39874-foto-08005-5-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39875 | Lledoners de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Alguns exemplars presenten l'interior completament perforat. Aquests peus més vells han rebrotat en molts casos de soca-rel | Conjunt format per 17 lledoners (celtis australis)de característiques similars: alçada de 10 a 15 m, volta de Canó de 3,9 m, classe diametral de120-125 cm, diàmetre de 123 cm i un perímetre de capçada de 40,8 m. | 08005-6 | Can Plantada | 41.6521100,2.2491400 | 437478 | 4611424 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39875-foto-08005-6-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39876 | Alzina de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. | Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. | 08005-7 | Can Draper | 41.6622900,2.2639100 | 438717 | 4612543 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39877 | Pi de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada | Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys. | 08005-8 | Can Draper | 41.6621400,2.2633000 | 438666 | 4612527 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 39878 | Albereda de Can Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut | Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m. | 08005-9 | Camí de Can Draper a Can Reixac | 41.6551000,2.2632600 | 438656 | 4611746 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39879 | Castanyers Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-pla-del-verder | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'aprecien malalties a l'escorça ni al fullatge dels individus. | Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m. | 08005-10 | Pla del Verder | 41.6844300,2.2423600 | 436945 | 4615017 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39879-foto-08005-10-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39880 | Pi del Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pla-del-verder | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són a la part baixa. La capçada, tot i ser esclarissada, presenta un aspecte saludable | Pi (Pinus pinea) d'una alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 90 cm, perímetre de capçada de 47,4 m, i una edat aproximada de 115 anys. | 08005-11 | Pla del Verder | 41.6831100,2.2431000 | 437005 | 4614870 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39880-foto-08005-11-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39881 | Pi de la Costa de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-costa-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són la part baix. Presenta diverses branques trencades a la capçada per una tallada de bosc dels arbres propers. En general, la capçada està ben poblada | Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, volta de Canó de 3 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 94 cm, perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 115 anys. | 08005-12 | Can Draper | 41.6549600,2.2631200 | 438645 | 4611730 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39881-foto-08005-12-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39882 | Xiprer de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-plantada | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'observen anomalies facin perillar la seva salut. | Xiprer (Cupressus Sempervivens) amb un alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,9 m, classe diametral de 90-95 cm, un diàmetre de 91 cm, i un perímetre de capçada de 50,3 m. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada. | 08005-13 | Can Plantada | 41.6519000,2.2496100 | 437517 | 4611400 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39882-foto-08005-13-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39883 | Cedres del Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-del-parc | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Les branques presenten una disposició excessivament inclinades cap al sòl. A més, compta amb algunes zones poc denses en quant a fullam. La climatologia que han de suportar no és l'adient pel seu creixement | Conjunt format per 3 cedres (Cedrus atlantica) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó de 2 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65 cm, perímetre de capçada de 29,5 m i una edat aproximada de 60 anys | 08005-14 | Parc | 41.6706800,2.2609600 | 438480 | 4613477 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||||||
| 39885 | Olivera Antic Camí de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-antic-cami-de-caldes | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Té una tanca de maó i ferro clavada a la seva base | Olivera (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm i un perímetre de capçada de 22 m. | 08005-16 | Al jardí d'una casa privada a l'Antic Camí de Caldes | 41.6678300,2.2626400 | 438617 | 4613159 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39885-foto-08005-16-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39886 | Bosc d' Alzines Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-d-alzines-sureres | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La major part dels peus es troben en un estat de salut pobre, fet que pot ser provocat per un sotabosc bastant dens, format principalment per brucs, i una elevada concentració de pins. | Comunitat d'alzines sureres (Quercus Suber) que ocupa 1 hectàrea de terreny amb característiques similars: Alçada de 5 a 20 m, volta de Canó de 0,3 m, classe diametral de 5-25 cm, diàmetre de 9,8 cm, perímetre de capçada de 9,4 m i una edat aproximada de 40 anys | 08005-17 | Turó situat entre el Refugi de Laila i l' Institut d'Educació Secundària. | 41.6749700,2.2533100 | 437847 | 4613959 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39886-foto-08005-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39887 | Plataners Plaça Ajuntament i Passeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-placa-ajuntament-i-passeig | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | No s'identifica cap paràsit que pugui afectar en un futur el seu creixement. | Conjunt de 129 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: de 5 a 10 m d'alçada, volta de canó de 1,1 m, classe diametral de 30-40 cm, perímetre de capçada de 20,4 m i una edat aproximada de 100 anys | 08005-18 | Plaça de l'Ajuntament i Passeig | 41.6692300,2.2615300 | 438526 | 4613316 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39888 | Oliveres Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-coromines | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La seva avançada edat i el fet de ser rebrots de les gelades del anys 50 n'ha desfigurat la seva configuració original. La capçada presenta una densitat elevada i algunes de les branques tenen assecaments. | Conjunt format per 7 oliveres (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 1,4 m, classe diametral de 30-40 cm, diàmetre de 45 cm i perímetre de capçada de 18,8 m | 08005-19 | Can Coromines | 41.6724100,2.2572900 | 438176 | 4613672 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39888-foto-08005-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39889 | Figuera Can Saniqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-can-saniqueda | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | L'actual arbre és un seguit de rebrots del tronc central. L'estat de salut dels rebrots no presenta problemes ja que no tenen molts anys. L'interior de l'arbre vell està podrit. | Figuera d'una alçada de 5 a 10 m, Volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 110-115 cm, diàmetre de 110 cm i un perímetre de capçada de 15,7. Es tracta d'un peu d'extraordinària bellesa i antiguitat i un estat de conservació gairebé excel·lent. El seu curt però robust tronc es bifurca ràpidament en dues unitats de considerable amplada. A més, sobre aquesta alçada han sorgit altres branques joves que es retorcen sobre el tronc principal conferint una estampa impressionant | 08005-20 | Can Saniqueda | 41.6587100,2.2465400 | 437268 | 4612158 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39889-foto-08005-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 39890 | Pollancres Pla del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-pla-del-verder | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Avançada edat i molts dels arbres han caigut o han estat barrinats per insectes o fins i tot per picots. | Conjunt de pollancres (Populus nigra) format per 23 peus de característiques similars: alçada de 25 a 30 m, volta de Canó de 2,1 m, 65-70 cm de classe diametral, diàmetre de 67 cmi un perímetre de capçada de 62,8 m. | 08005-21 | Pla del Verder | 41.6830800,2.2471100 | 437339 | 4614864 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39890-foto-08005-21-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2635,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc