Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100157 | Casa dels fills de Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-fills-de-cal-victor-riu | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX al costat de Cal Víctor Riu.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, tres pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcat amb pedra, excepte a la planta baixa on hi ha tres portals d'arc de mig punt adovellat. El portal central es troba tapiat. Al pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja i ceràmica de cartabó blaves i blanques a la base. Els finestrals del segon i tercer pis surten a un balcó de les mateixes característiques, però individuals. Les golfes s'obren amb dos petits pòrtics d'arc rebaixat al centre i una finestra rectangular a cada costat.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del murs és de pedra vista a la planta baixa i a la resta decorat amb esgrafiats on s'hi representen divinitats clàssiques entre garlandes.</p> | 08161-298 | C. Sant Bonifaci, 16. | <p>El pierenc Víctor Riu i Ribera, nascut a Ca l'Adroguer, es va dedicar a la producció de carburs i gasos metàl·lics i l'any 1928 va comprar la finca de Cal Freixedes. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. També va comprar aquesta finca, la del costat, per fer-hi un edifici on visquessin els seus sis fills. L'artista Ferran Serra també en va decorar amb esgrafiats.</p> | 41.5198300,1.7469500 | 395448 | 4597224 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100157-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' (esgrafiats de la façana). | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 100158 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-10 | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIX-XX | <p>L'antic ajuntament és una casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX i reformada a la dècada de 1930. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures emmarcades amb una motllura, d'arc carpanell a la planta baixa i d'arc pla als pisos. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja, els del segon pis en balcons individuals. </p> <p>El coronament està definit per un capcer quadrangular descentrat que arrenca d'unes volutes motllurades i que incorpora un rellotge a la part central. Al darrera hi ha un petit campanar amb estructura de forja.</p> | 08161-299 | C. de la Plaça, 25. | <p>La Casa de la Vila de Piera estava situada a l'actual plaça del Peix. El mal estat de l'edifici va propiciar que l'any 1926 l'aleshores alcalde Ramon Sanahuja comprés l'edifici de Cal Bitxo, situat a l'altre costat del carrer, per habilitar-hi l'ajuntament. La casa havia estat propietat dels Tarafa, fabricants d'aiguardent que van encomanar el projecte a Antoni Sahís Roig a finals del segle XIX. L'Ajuntament s'hi va instal·lar el dia 22 d'agost de 1926 i hi va fer obres al coronament, tot incorporant un rellotge i les campanes. L'any 1998 la seu municipal es va traslladar a Cal Guerin.</p> | 41.5182800,1.7437200 | 395176 | 4597055 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100159 | Escultura del Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-peix | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Escultura situada en un costat de la plaça del Peix.</p> <p>Es tracta d'una escultura de pedra on a la part central s'hi representa un peix de cap per avall. Es tracta d'una figura força treballada, tant en l'expressió de la cara, on la boca feia de brollador, com en les escates que recobreixen el cos. Està envoltat per una petxina acabada amb volutes a banda i banda del peix.</p> | 08161-300 | Plaça del Peix. | <p>El lloc on actualment hi ha la plaça del Peix ha viscut moltes transformacions al llarg dels segles. Segons la tradició, hi havia hagut el primer hospital de la vila, on al segle XVI s'hi va establir l'orde dels trinitaris en un convent. En els testimonis fotogràfics de principi del segle XX s'observa com aquest edifici no estava porticat amb arcs com la resta de la plaça, sinó amb un pilar del centre. També en destaca un finestral tardo gòtic amb guardapols. Després de la desamortització de Mendizábal, s'hi va habilitar la Casa de la Vila, que hi va ser fins a principi del segle XX. Aleshores es va traslladar a Cal Bitxo pel mal estat que tenia. Als anys trenta fou enderrocat i s'hi habilità una plaça projectada per Josep Ros Ros on s'hi feia el mercat. A la part frontal hi havia una gran font amb l'escultura del peix al centre custodiada entre pilars, obra de Ferran Serra 'Ferdinandus', qui la va regalar a la Vila. L'any 2008 es va inaugurar una nova plaça del Peix, després d'un procés de renovació en què es va obrir l'espai, es va treure la font tot mantenint l'escultura del peix i s'hi va fer un escenari.</p> | 41.5181300,1.7439500 | 395195 | 4597039 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 100160 | Horts de la Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-parellada | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p>Els horts de la Parellada estan situats sobre el torrent de la Guinovarda, al sud est del nucli de Piera. Es tracta d'un zona amb bancals i una petita plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. Esdevé una zona de mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.</p> | 08161-301 | Sota el Pla del Cementiri. | <p>Tenim notícies que l'any 1503 el sabater Joan Martí ja regava els horts de la Parellada amb l'aigua de la font de l'Abeurador del Raval Jussà.</p> | 41.5141700,1.7372800 | 394632 | 4596607 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100161 | Pins de l'Hort Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-lhort-nou | XX | <p>Els pins de l'Hort Nou estan situats al pati de l'Institut Escola Piera.</p> <p>Es tracta d'un grup de tres pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma circular. Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa amb escorça rogenca, que s'inclinen sobre la formant una arcada.</p> | 08161-302 | C. Mossèn Jaume Guixà, 26. | <p>Son els arbres de la casa de l'Hort Nou, que fou enderrocada per construir l'escola.</p> | 41.5196100,1.7497000 | 395677 | 4597196 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100162 | Plàtans de la Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-del-prat | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX | <p>Plàtans situats al davant de la Font del Prat.</p> <p>Es tracta de diversos exemplars de plàtans (<em>Platanus x hybrida</em>) alineats. Tenen una alçada considerable i una capçada molt desenvolupada que permet un ambient d'ombra agradable a l'estiu.</p> | 08161-303 | Font del Prat. | <p>Els arbres es van plantar el 10 de gener de 1864. </p> | 41.5229800,1.7429000 | 395115 | 4597578 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100163 | Rellotge de sol del carrer Mossèn Jaume Guixà, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-mossen-jaume-guixa-15 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal d'una casa del nucli.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>S'orienta a xaloc i és de forma quadrangular, amb un dibuix a sota del marc. És esgrafiat de color blanc amb el marc terrós, i s'hi representa un sol d'on surt en gnòmon. A sota hi diu 'HORA BONA US PODRE DAR SI ES MATI I EL CEL ES CLAR'. Damunt del sol hi ha l'any '1961'.</span></span></span></span></p> | 08161-304 | C. Mossèn Jaume Guixà, 15. | 41.5195400,1.7485500 | 395581 | 4597190 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100164 | Llegenda de Maria Lleoparda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-maria-lleoparda | <p><span><span><span>AMADES, J. (1982). <em>Costumari Català: el curs de l’any.</em> Barcelona: Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Explica la llegenda que un dia de primavera un pelegrí va trucar a la porta de Maria Lleopart demanant una almoina. Ella vivia a Santa Creu de Creixà i era vídua i molt pobra, i li va respondre al pelegrí que no el podia ajudar perquè no tenia res. En aquell moment la comarca patia una greu sequera que provocava molta fam i misèria. Davant la insistència del pelegrí, la Maria es va posar a plorar, al que el pelegrí va reaccionar dient que tot s'arreglaria si portava el Crist Crucificat que hi havia amagat a l'hospital de la vila en processó. En acabat li digué que anés a veure la seva pastera perquè hi trobaria menjar. La dona hi va anar i amb gran sorpresa hi trobà pa acabat de fer, que va voler repartir amb el pelegrí, però ja havia marxat. Tot seguit la dona pietosa va anar a Piera a comunicar el que li havia passat al rector i al batlle, qui ho feren saber al bisbe. Davant d'això es va fer una gran rogativa amb el Sant Crist, tal i com ho havia indicat el pelegrí, i hi va assistir gent de tota la contrada. Diuen que la processó no es va poder acabar perquè es a posar a ploure a bots i barrals. Des d'aquell dia 28 d'abril de 1688 es celebren les festes del Sant Crist de Piera.</p> | 08161-305 | Piera | 41.5158600,1.7411900 | 394961 | 4596790 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100164-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100165 | Llegenda del rei Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-jaume-i | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Explica la llegenda que el rei Jaume I en tornar de la reconquesta de Mallorca l'any 1230 va voler anar al Castell de Fontanet que tenia a Piera. Hi volia anar per complir un vot que havia fet de pujar de genolls la pujada del castell per venerar al Sant Crist. </p> | 08161-306 | Castell de Piera. | 41.5158300,1.7415400 | 394990 | 4596786 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100166 | A Piera fam, caguera i gent mentidera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-fam-caguera-i-gent-mentidera | <p><span><span><span>CAROL, R. “Ed.” (1978). <em>Frases fetes dels Països Catalans.</em></span></span></span></p> | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'Piera fam, caguera i gent mentidera'. Hi ha alguna variant com 'A Piera, fam, caguera i gent embustera' o 'A Piera fam i caguera, gent embustera i burros per la carretera'. </p> | 08161-307 | Piera | <p>Aquest tipus de dites es deien entre les poblacions veïnes.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100167 | Aplec de la Pineda de Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-pineda-de-can-ferrer-del-coll | XX-XXI | <p>L'Aplec és una diada popular que es celebra cada any a principi de juny a la pineda monumental de Can Ferrer del Coll. Comença al migdia amb una ballada de sardanes, seguida d'una arrossada popular. A la tarda es fan jocs tradicionals per a totes les edats. Des de fa dos anys s'hi ha incorporat el concurs de beure a porró. </p> | 08161-308 | Pineda de Can Ferrer del Coll (Bedorc). | <p>L'aplec es va començar a celebrar l'any 1991 sota la organització dels veïns de Bedorc.</p> | 41.4999900,1.7144100 | 392700 | 4595061 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100168 | Llegenda del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-freixe | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | XIX | <p>El lloc del Freixe era un lloc molt freqüentat per trobar-se al peu del camí principal d'Igualada a Calaf. Segons la memòria popular, es van produir diverses desaparicions de viatgers que van portar a la investigació de les forces de l'ordre públic. Les pistes van portar a l'amo del Freixe, motiu pel qual la casa fou escorcollada amb la macabra troballa dels cadàvers dels vianants enterrats al celler. Per aquests fets, l'amo de l'hostal fou empresonat i executat a Vilafranca del Penedès.</p> | 08161-309 | Masia el Freixe. | <p>Es creu que aquesta llegenda es basa en fets reals i que podria ser Tomàs Ferrer i Margarit l'acusat, ja que la seva muller Teresa Saumell tenia un deute amb Josep Farré, masover de Can Selva per diversos deutes entre els que hi havia la multa i despeses d'una causa de la Reial Audiència contra ell.</p> | 41.4807500,1.7404700 | 394844 | 4592893 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 100169 | Llegenda de la Tomasa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomasa-de-les-planes | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Explica la llegenda que en un conflicte passat es va amagar totes les joies de Piera dins la finca de les Planes. Concretament, es van col·locar dins una campana de l'església dita 'Tomasa', que es va enterrar en una serralada del mas dita la serra de la Tomasa, tant pot ser per la campana o perquè ja s'ho deia. </p> | 08161-310 | Serra de la Tomasa. | 41.4807700,1.7485800 | 395521 | 4592885 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100170 | El Pigat i l'hostal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pigat-i-lhostal-de-masquefa | XIX | <p>Explica la llegenda que a les muntanyes de Ca n'Aguilera s'hi amagaven lladres de diligències, que tenien com a cap un home pèl roig conegut com el Pigat. A causa dels saqueigs freqüents, el governador de Barcelona va oferir deu monedes d'or pel seu cap. En aquella època el Pigat festejava amb la minyona de l'hostal de Masquefa, fet que aprofità l'amo per delatar-lo i quedar-se la recompensa. Després de ser interrogat, en Pigat va confessar els amagatalls dels seus companys i tot seguit el governador va manar calar foc a la muntanya. Pocs dies més tard, el Pigat fou penjat a Barcelona.</p> | 08161-311 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5590400,1.7349700 | 394512 | 4601591 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||||
| 100171 | Rellotge de sol de cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-francesc | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la masia de cal Francesc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular, gravada sobre el morter. A la part superior hi ha fixat el gnòmon i a sota els números romans. A baix hi consta l'any '1929'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08161-312 | Cal Francesc. | 41.4621800,1.7592000 | 396378 | 4590808 | 1929 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100172 | Rellotge de sol de can Patomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-patomas | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de can Patomàs.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular amb la part de dalt esgraonada. És pintat de color bru sobre un fons cru i té un sol a la part superior que a la part de la boca hi té fixat el gnòmon. A sota té els números i a cada cantonada un motiu: un raïm, unes espigues de blat, una bóta i un trill. A la part inferior hi consten els anys '1748 ' i '1986'. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-313 | Can Patomàs. | 41.4648500,1.7588500 | 396353 | 4591105 | 1986 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100173 | Rellotge de sol de can Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jana | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de can Jana. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó esgrafiat on hi consta el nom de la casa i l'any '1760',</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular amb el perfil sinuós. És esgrafiat de color terrós sobre un fons cru i una sanefa que l'envolta. A la part superior hi ha el gnòmon i a la part central la numeració aràbiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-314 | Can Jana. | <p>Va ser afegit durant la reforma de la casa a finals del segle XIX.</p> | 41.5196700,1.7439700 | 395199 | 4597209 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100173-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100175 | Rellotge de sol de la masia Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-masia-jorba | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de la Masia Jorba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a garbí i és de forma rectangular. És esgrafiat de color cru sobre un fons terrós. A la part superior en sobresurt un sol, a la boca del qual hi ha fixat el gnòmon. A cada costat s'hi disposen els signes del zodíac en filera, i a sota una dona amb els braços oberts amb els anys '1895' i '1945' als costats i a sota la inscripció 'MASIA JORBA'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08161-315 | Masia Jorba. | 41.5341600,1.7645200 | 396937 | 4598794 | 1945 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100175-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100176 | Rellotge de sol de can Bonastre de Mas Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonastre-de-mas-pujo | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de la masia de can Bonastre de Mas Pujó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular a la part superior i semicircular a la inferior. És pintat de color terrós, amb un sol al centre d'on surt en gnòmon. A sota hi ha pintada la numeració aràbiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-316 | Can Bonastre de Mas Pujó. | 41.5120500,1.7802400 | 398213 | 4596320 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100176-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100177 | Rellotge de sol de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-blanca | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la façana principal de la masia de Casa Blanca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular, emmarcat amb ceràmica. A la part superior hi ha un cercle on hi ha fixat el gnòmon i els números de sota són romans. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-317 | La Casa Blanca. | 41.4732700,1.7647400 | 396858 | 4592033 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100177-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100178 | Goigs en honor al Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-al-sant-crist | <p><span><span><span>BISBAL, M.A.; MIRET, M.T.; MONCUNILL, C. (2001). <em>Els goigs a la comarca de l’Anoia. </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Els goigs en honor al Sant Crist de Piera es canten el dia 28 d'abril, després de la renovació del Vot del Poble. Se'n conserven diverses versions. </p> <p>Una d'elles comença així: 'Amb el cor en vassallatge, / i contrit i pecador,/ Adorm, Crist Redemtor,/ el dolor de la vostra Imatge./ Canta, vila, la complanta/ del teu Rei que mor en creu, / emparant vila i conreu/ com un arbre que Déu planta./ Aquest és el teu llinatge, / sempre Rei i vencedor (...)'</p> | 08161-318 | Església de Santa Maria. | 41.5160100,1.7412400 | 394965 | 4596806 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100179 | Rellotge de sol de la Torre Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-solana | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana lateral de la Torre Solana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular. És esgrafiat de color terrós sobre un fons cru, amb un sol dibuixat a la part superior que té el gnòmon fixat a la boca. A un costat del sol hi ha dibuixat un raïm i a l'altre unes espigues de blat. La numeració és romana i a sota hi ha el lema: 'HORES DE SOL HORES DE VIDA / FEU LES FECUNDES/ COM LA TERRA HUMIDA'.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08161-319 | Torre Solana. | 41.5218500,1.7459100 | 395364 | 4597449 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100179-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100180 | Rellotge de sol de Mas Valencià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-valencia | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al costat del portal principal del Mas Valencià. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a xaloc i és de forma rectangular. Està fet amb una capa de morter de calç de color terrós i té gravat un marc on hi ha la numeració aràbiga. A la part superior hi ha fixat el gnòmon. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-320 | Mas Valencià. | 41.4998200,1.7626900 | 396729 | 4594983 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100181 | Rellotge de sol de ca la Pentinadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-pentinadora | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de ca la Pentinadora.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a xaloc i és de forma rectangular, amb una banda que sobresurt a la part superior i inferior. És esgrafiat de color cru sobre un fons bru i a la part central hi té dibuixat un gran rellotge. A dalt hi ha fixat el gnòmon, que té forma de sageta i al cercle que envolta el sol hi ha la numeració aràbiga. A sota hi ha el lema 'VERITAS EST VIA MEA'. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-321 | Ca la Pentinadora. | <p>En el rellotge original la sageta travessava un cor.</p> | 41.5164800,1.7422500 | 395050 | 4596857 | 1943 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 100182 | Rellotge de sol de can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rovira-0 | <p><span><span><span>Societat Catalana de Gnomònica (2004). <em>Els rellotges de sol de Catalunya.</em> El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la façana principal de can Rovira.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a llevant i és de forma circular i es troba emmarcat amb una motllura. És esgrafiat de color bru sobre un fons cru i està decorat amb sanefes. A la part de dalt hi ha el gnòmon fixat i al centre hi ha l'any !1955'. La numeració és aràbiga. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-322 | Can Rovira. | 41.5255900,1.7541600 | 396059 | 4597854 | 1955 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100183 | Fons documental de Ca n'Aguilera a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ca-naguilera-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental relacionat amb Ca n'Aguilera de Piera. En concret, es tracta d'un llibre mestre amb una relació de documents del patrimoni Aguilera aplegats en 10 lligalls. Els documents són datats entre 1750 i 1850. </p> | 08161-323 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats.<br /> Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.5543200,1.7446700 | 395313 | 4601056 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El codi del fons és ANC1-1068. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100184 | 'A Piera venen oli...' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-venen-oli | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (1982). <em>Retalls del folklore penedesenc. </em>Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></span></span></p> | XX | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'A Piera venen oli, a Vallbona venen sal, a Capellades el vinagre i a la Pobla l'enciam'. </p> | 08161-324 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 100188 | Llegenda de l'obaga del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lobaga-del-llop | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons la tradició oral, una família humil anava cada matí a collir avellanes i mentre ho feien deixaven el nadó embolcallat a la barraca del tros. Es diu que un vespre quan el van anar a buscar només van trobar els seus ossos escampats. Ho van atribuir a l'atac del llop. L'indret és conegut com l'obaga del Llop.</p> | 08161-328 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5643500,1.7239000 | 393598 | 4602195 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100189 | La Cardapeçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cardapecols | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Antigament, per fer creure la canalla se'ls explicaven relats que els espantessin. Sovint era en forma de personatges sàdics i monstruosos. En el cas de Piera, a les nenes que no es deixaven pentinar se'ls deia que vindria la Cardapeçols, una ogressa de mal geni que portava cards i aurons i pentinava de forma poc delicada, fins a arribar a arrencar el cabell i deixar-les calves.</p> | 08161-329 | Piera. | <p>És un espanta criatures que s'utilitzava a Piera, El Bruc i Esparreguera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 100190 | Escut de Casa Sastre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-i | XIX | <p>Escut d'armes situat sobre la clau del portal dels carruatges de la Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa un sol amb cara humana, al segon un corb, al tercer tres arbres i el quart està dividit amb un àliga i cinc flors de lis.</p> | 08161-330 | Casa Sastre. | 41.5187900,1.7455500 | 395329 | 4597110 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100190-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100191 | Escut de Casa Sastre II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-ii | XX | <p><span><span><span>Escut d'armes situat entre dos finestrals del pis de Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa un castell, al segon un lleó rampant, al tercer escacat i al quart amb creus, cors, rosetes i flors de lis.</span></span></span></p> | 08161-331 | Casa Sastre. | 41.5187400,1.7453900 | 395316 | 4597105 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100191-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 100192 | Escut de Casa Sastre III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-casa-sastre-iii | XVIII | <p><span><span><span>Escut d'armes situat a la clau del portal secundari de la Casa Sastre. És un escut quarterat de pedra, amb ornamentació exterior amb fulles d'acant i per timbre té un casc. Al primer quarter s'hi representa una mà que sosté un roure, al segon un lleó rampant sostenint un pi i una torre al costat, al tercer un pont i al quart dos gossos. A banda i banda de l'escut hi ha gravat els anys '1702' i '1738'.</span></span></span></p> | 08161-332 | Casa Sastre. | 41.5187000,1.7452600 | 395305 | 4597100 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100192-20.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100193 | Cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casals-3 | XX | <p>Cal Casals és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. La tercera crugia és oberta amb el pas d'un carreró. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, com les finestres del pis, que tenen la part superior envoltada de ceràmica vidriada verda. Els finestrals tenen una barana de balustrada, que es repeteix a banda i banda del capcer quadrangular que sobresurt al coronament. En aquest hi ha una nova finestra de les mateixes característiques i l'any '1923' pintat. El tractament exterior del mur es arrebossat i pintat. </p> <p>A la part posterior té una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Davant la casa hi ha un pati amb una tanca amb pilars d'obra vista decorats amb ceràmica decorativa i pinyes vidriadaes a sobre.</p> | 08161-333 | C. Doctor Carles, 3. | 41.5189400,1.7455400 | 395329 | 4597127 | 1923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100193-4.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100194 | L'activitat terrissera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lactivitat-terrissera-de-piera | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no queden terrissers. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila i el Forn del Pep. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on es col·locaven i s'assecaven les peces, previ a enfornar i coure. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 08161-334 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 100195 | Vestigis de ca l'Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-ca-laltet | XII-XVI | <p>Els vestigis de la casa de ca l'Altet formen part de la plaça del monument a la Sardana, al carrer Nostra Senyora de la Salut. </p> <p>Es tracta de dos arcs de pedra oberts en un mur de pedra lligada amb morter que formaven part de l'estructura de la planta baixa de la casa. També s'hi conserva el primer tram de l'escala, feta amb graons de pedra ben escairada.</p> | 08161-335 | C. Nostra Senyora de la Salut, 4 | <p>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia, com Ca l'Altet.</p> | 41.5170600,1.7412800 | 394970 | 4596923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-4.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100196 | Rellotge de sol del carrer Bonifaci, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-bonifaci-47 | XX | <p><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a la façana lateral d'una casa del carrer Bonifaci.</span></span></p> <p><span><span>És de forma quadrangular amb les cantonades arrodonides. Es troba esgrafiat de color carbassa sobre un fons cru. El gnòmon està fixat a l'alçada del nas d'un sol pintat, sota el qual hi ha la numeració aràbiga. Al centre hi diu 'B.P.J 1951'. </span></span></p> | 08161-336 | C. Bonifaci, 47. | 41.5203700,1.7475200 | 395496 | 4597283 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 100197 | Casa del carrer Doctor Carles, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-1 | XIV-XX | <p>Casa construïda al segle XVIII sobre una estructura medieval. Al segle XIX s'hi va afegir una galeria a les golfes. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics d'arc escarser de pedra, que han estat reformats amb portes de factura moderna. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una galeria horitzontal de nou pòrtics d'arc escarser arrebossat amb barana ceràmica. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-337 | C. Doctor Carles, 1. | 41.5188400,1.7454700 | 395323 | 4597116 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100197-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100198 | Casa del carrer Doctor Carles, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-18 | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb un pedra a la planta baixa i una motllura la resta. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja i rajola decorativa a la base. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes motllurades. El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-338 | C. Doctor Carles, 18. | 41.5189900,1.7460900 | 395375 | 4597131 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100198-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100199 | Casa del carrer Doctor Carles, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-28 | XIX | <p>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX.</p> <p>És una casa entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics amb portals d'arc de mig punt amb llinda plana emmarcats amb pedra. En un d'ells s'hi llegeix amb lletres pintades 'COLEGIO BUEN PASTOR'. Al pisos els finestrals són d'arc pla arrebossat, els del primer pis amb sortida a un balcó corregut amb baranes de forja i base sostinguda per mènsules amb motius vegetals, com els balcons individuals del segon pis. A nivell del forjat del primer pis hi ha una cornisa motllurada d'on arrenquen quatre pilastres a a banda i banda de les finestres, que enllacen amb la cornisa del forjat superior amb capitells d'ordre corinti. </p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa amb voladís sostinguda per petites mènsules. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-339 | C. Doctor Carles, 28. | 41.5191200,1.7464000 | 395401 | 4597145 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100199-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 100200 | Casa del carrer Jaume Fons, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jaume-fons-5 | XIV-XX | <p>Casa construïda al segle XX sobre una estructura d'origen medieval.</p> <p>És un edifici que originalment era entre mitgeres, de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis és força auster, amb un sol eix d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons. El ràfec està acabat amb una cornisa sostinguda per petites mènsules. L'acabat exterior del mur és arrebossat i pintat, amb una motllura de diferent color als extrems, a la cornisa i emmarcant les finestres.</p> <p>En enderrocar la casa del costat, es va posar al descobert un arc apuntat que avui resta visible. És un vestigi que indica que aquesta casa del nucli del Mercadal, com moltes altres, està construïda sobre una estructura d'origen medieval.</p> | 08161-340 | C. Jaume Fons, 5. | <p><span lang='CA'><span><span>El nucli del Mercadal es va construir al segle XII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap de Carrer o del Mur Fort i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà</span></span></span></p> | 41.5184800,1.7442800 | 395223 | 4597077 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||||||
| 100202 | Rondalla del sastre d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-sastre-desparreguera | <p><span><span><span>AMADES, J. (1999). <em>Folklore de Catalunya. Rondallística. </em>Barcelona: Editorial Selecta.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons una rondalla, el sastre d'Esparreguera dit 'Sastre Bernat' va decidir anar a la festa del Sant Crist de Piera a fer befa de la imatge. Pel camí es va trobar un amic que li va dir on anava i va respondre que a tallar-li les ungles al Sant Crist. Quan li anava a ensenyar les grosses tisores, es va quedar immobilitzat. Aconsellat per la gent que hi havia, va demanar perdó al Sant Crist, que li tornà la mobilitat però no de forma completa perquè no oblidés el que havia fet.</p> | 08161-342 | Piera. | <p>La va recollir Joan Amades l'any 1931 a Emili Pasqual de Piera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 100203 | Veïnat de Can Creixell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-creixell | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | Pateix cert estat de deteriorament. | <p>Can Creixell és un veïnat de cases construïdes formant un carrer. </p> <p>Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, majoritàriament de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les cases que el conformen han estat força reformades els darrers anys, com també se n'han enderrocat i construït de noves. La majoria s'estructuren en dues crugies i els frontis es composen segons dos eixos d'obertures, entre les que es conserva algun portal d'arc de mig punt ceràmic o d'arc escarser o pla arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, en algunes cases amb el finestral del pis amb sortida a un balcó. A l'altre costat del carrer hi ha una construcció molt senzilla a la part superior de la qual hi diu 'ESCOLA MUNICIPAL'. Segons Josep Maria Gavín, també havia funcionat de capella. A nivell d'acabats exteriors, els ràfecs de les cases presenten imbricacions ceràmiques, cornises o baranes i els murs es troben revestits amb morter. </p> | 08161-343 | Al sud-est de la vila de Piera. | <p>Segons fotografies antigues del lloc (ESCUDERO, 1981:39), hi havia una casa denominada Can Creixell construïda de forma perpendicular al carrer. S'obria amb un portal d'arc de mig punt adovellat. És probable que aquesta casa desapareguda fos la primera del veïnat.</p> | 41.4962100,1.7744700 | 397707 | 4594568 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100203-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 100204 | Camí ral de Peguera a Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-peguera-a-feners | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>MALLORQUÍ, Elvis (2021), Els camins històrics, Diputació de Girona, Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V. (2019), Camins amb història (mapa i estudi del Berguedà), el Berguedà, Berga</span></span></span></span></p> | Trams que es troben en mal estat i caldrien arranjaments en el ferm i els laterals del camí. | <p>Camí ral de Peguera a Feners és una pista forestal que creua part del terme municipal de Fígols amb un ferm irregular. No hi ha guardarails ni trencaigües, i el ferm és de pedres i terra. Amb una longitud aproximada de 7 quilòmetres, el camí ral de Peguera a Feners és una de les rutes tradicionals més significatives de l’alta muntanya berguedana. Aquest sender històric travessa part del terme municipal de Fígols i connectava, durant segles, el petit nucli miner i pastoril de Peguera amb les valls mitjanes i el nucli de Feners, a través d’un traçat que oscil·la entre els 1.700 i els 1.200 metres d’altitud. Més enllà de la seva funcionalitat com a via de comunicació, el camí representa un testimoni viu de la relació entre les persones i el territori: un corredor natural que va articular la vida quotidiana, econòmica i social de generacions senceres. Durant l’època d’activitat de Peguera, aquest camí era essencial. Servia com a única via de sortida directa cap al sud, i era utilitzat per pastors, ramaders, miners, traginers, dones que transportaven queviures i infants que baixaven a escola. A través del coll de Fumanya i les carenes que separen les dues conques, el camí permetia el pas a peu o amb bèsties de càrrega en un recorregut que, malgrat ser exigent, era considerat segur i ben establert. L’estreta relació entre Peguera i Feners es materialitzava en aquesta via de terra, que travessava un paisatge d’alt valor natural i humà. La vegetació que acompanya aquest camí és rica i diversa, fruit del contrast d’altituds i orientacions. Als trams superiors, prop de Peguera, dominen els prats subalpins i els boscos de pi negre, amb presència de neret, ginebrons i floracions estiuenques. Més avall, el camí s’endinsa en pinedes de pi roig, amb un sotabosc variat de boix, estepes i, en zones més humides, freixes i avellaners. Els usos tradicionals han deixat empremta en forma de marges de pedra seca, trams empedrats, feixes abandonades i antigues barraques, que avui testimonien l’aprofitament intensiu i equilibrat del medi per part de les comunitats locals. Amb la desaparició progressiva del nucli de Peguera a mitjan segle XX i la millora de les infraestructures modernes, el camí ral va quedar en desús. Tanmateix, encara avui es conserva gairebé íntegre, i pot ser recorregut com a ruta de senderisme patrimonial, oferint una experiència immersiva en el paisatge i la memòria de la muntanya berguedana. Redescobrir aquest camí és, també, reconnectar amb un model de vida lligat a l’esforç, la proximitat i l’equilibri amb la natura.</p> | 08080-81 | Peguera | <p>El camí ral de Peguera a Feners era una via de comunicació, d’uns set quilòmetres de llargada, unia el nucli aïllat de Peguera amb Feners, establint una connexió vital entre dues comunitats marcades per l’activitat minera i les formes de vida tradicionals. Peguera va esdevenir a finals del segle XIX un petit nucli miner vinculat a l’explotació de carbó de pedra. Malgrat la seva ubicació remota, el poble mantenia una activitat notable gràcies a la mineria i a la ramaderia, però depenia de manera crucial de les comunicacions amb els nuclis de fondalada. El camí ral que baixava cap a Feners era la principal via de sortida i d’entrada: per allí hi circulaven miners, comerciants, famílies i traginers. També era la ruta habitual per al transport de queviures, eines, documents oficials i fins i tot carbó, quan no hi havia accés rodat. Feners, més avall i proper a Sant Corneli, es trobava integrat dins la xarxa minera de les Mines de Cercs, i exercia un paper clau com a punt de pas cap a la vall del Llobregat. La relació entre Feners i Peguera no era només geogràfica: era una connexió social profunda, alimentada pel parentiu, l’ajuda mútua i les necessitats compartides. Els miners pujaven i baixaven per aquest camí a peu o amb matxos carregats, sovint en condicions extremes, especialment durant els mesos d’hivern, quan la neu feia gairebé impracticable el pas.</p> | 42.1693835,1.7469764 | 396503 | 4669342 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100204-img7521.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 100205 | Camí de Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rasos-de-peguera | <p><span><span><span lang='CA'><span><span><span>MALLORQUÍ, Elvis (2021), Els camins històrics, Diputació de Girona, Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>A.A.V.V. (2019), Camins amb història (mapa i estudi del Berguedà), el Berguedà, Berga</span></span></span></span></p> | Calen arranjaments al ferm en determinats trams del camí, sobretot en els ascensos. | <p>El Camí de Rasos de Peguera travessa una part significativa del terme municipal de Fígols, un petit nucli de muntanya situat a 1.154 metres d’altitud, al vessant nord del Berguedà. Aquest tram forma part d’un itinerari històric que connectava diferents nuclis i espais d’explotació forestal i ramadera amb les terres altes de Peguera i els Rasos, i que avui es manté en gran part senyalitzat com a PR‑C 73.1. L’itinerari s’inicia al mateix poble de Fígols, on el camí surt de la plaça de l’església i avança per una pista asfaltada durant uns 700 metres. Aquesta via inicial serveix per deixar enrere el nucli i connectar amb una pista de terra que pren direcció nord-est, cap a les zones boscoses i antigament ramaderes. En aquest punt, el camí es creua amb el conegut 'camí vell de Peguera', que recupera un traçat ancestral per on transitava habitualment el bestiar, els llenyataires i els miners. A mesura que el camí guanya alçada, transcorre per l’obaga de Fígols, un sector amb pendents notables i vegetació densa on es conserven diversos trams de corriol ben definit. Aquest espai té un especial interès històric pel seu passat miner: al llarg del recorregut es poden observar restes de construccions associades a l’explotació de carbó de pedra, com la boca de la mina del Curro i altres galeries secundàries, testimonis d’un període d’intensa activitat extractiva durant els segles XIX i XX. El camí continua l’ascens fins a arribar al coll de Sant Ramon, des d’on s’obren vistes a les valls interiors i les serres veïnes. A partir d’aquest punt, el recorregut transcorre per una zona més oberta coneguda com la coma de Veça, amb clarianes herbades i petites basses naturals. Aquest espai actua com a cruïlla de camins, ja que permet bifurcar-se cap a Peguera o bé retornar cap a Fígols seguint una variant circular. Si es continua en direcció als Rasos, el camí ascendeix fins al collet Mercadal, un punt elevat des d’on comença un tram de descens suau que porta al pla de la Creu de Fumanya. Aquest és un espai clau de la ruta, ja que connecta amb altres camins tradicionals i permet observar el contrast entre la muntanya pastoral i l’antic paisatge industrial miner. Des del pla de la Creu, el recorregut inicia el retorn cap a Fígols per la variant del PR‑C 73.1. Aquest tram alternatiu creua la carretera asfaltada que puja a Peguera en dues ocasions, i continua per pistes forestals i antics corriols que travessen zones de pi roig i matollars. El camí baixa progressivament fins a confluir de nou amb el vial asfaltat que condueix al nucli de Fígols, on finalitza la ruta. Aquest tram del Camí de Rasos de Peguera dins del terme de Fígols destaca pel seu interès paisatgístic i patrimonial. A més de ser un exemple representatiu del relleu i l’entorn natural del Prepirineu, permet resseguir elements de gran valor històric, com les infraestructures mineres, les feixes abandonades i els vestigis de la vida rural de muntanya. L’itinerari conserva una bona llegibilitat, amb senyalització parcial (marques blanques i grogues) i punts d’aigua disponibles al poble.</p> | 08080-82 | Peguera | <p>El camí de Rasos de Peguera, en el seu tram pel terme municipal de Fígols, forma part d’una antiga xarxa de camins de bast que articulaven la vida econòmica, social i ramadera del Berguedà des de l’edat mitjana fins al segle XX. Aquest itinerari era essencial per connectar el petit nucli de Fígols, assentat a la carena, amb els espais de pastura, explotació forestal i activitat minera situats als altiplans de Peguera i Rasos, així com amb Berga, la capital comarcal. El traçat històric del camí, conegut popularment com el camí vell de Peguera, tenia una funció principal: permetre el pas del bestiar transhumant durant els mesos d’estiu cap a les pastures de muntanya. Masos i famílies ramaderes de Fígols i entorns el feien servir regularment per conduir ramats de vaques, ovelles i cabres cap als prats situats entre el pla de Campllong, la Creu de Fumanya i la serra d’Ensija. A més de l’activitat ramadera, aquest camí va adquirir una importància creixent durant els segles XVIII i XIX amb l’expansió de l’explotació forestal i, sobretot, amb el desenvolupament de la mineria del carbó. A la zona de Fígols, i particularment al llarg del camí, s’hi establiren diverses galeries, pous i instal·lacions mineres, com la coneguda mina del Curro, que aprofitaven l’orografia per facilitar el transport de materials mitjançant animals de càrrega o vagons empesos a mà. El camí s’utilitzava tant per a l’extracció de carbó com per a la mobilitat quotidiana dels treballadors entre les colònies mineres i les zones d’explotació. Durant la primera meitat del segle XX, el camí continuà tenint un paper rellevant, especialment abans de la construcció de les pistes forestals i l’asfaltatge de la carretera actual. Era emprat per llenyataires, carboners, traginers i escolars que es desplaçaven entre Peguera, Fígols i les zones baixes del Berguedà. L’activitat va anar disminuint a mesura que es van millorar els accessos per carretera i que la indústria minera es va anar concentrant en explotacions mecanitzades com les de Cercs. Malgrat la seva pèrdua de funcionalitat pràctica, el camí es mantingué viu gràcies a l’ús excursionista i a l’interès de col·lectius locals per preservar els antics traçats. Actualment, el camí històric és parcialment senyalitzat com a PR‑C 73.1, en el tram que uneix Fígols amb Peguera, i travessa paisatges que conserven vestigis visibles del seu passat: murs de pedra seca, colls tradicionals, ruïnes de barraques i clarianes de pastura.</p> | 42.1634559,1.7561150 | 397247 | 4668674 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100205-img7526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100205-img7527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100205-img7528.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 100206 | Centre d'interpretació dels Dinosaures de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-dels-dinosaures-de-fumanya | s.XX | <p>El Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya és un espai museístic i divulgatiu situat al terme municipal de Fígols, al Berguedà, que permet descobrir un dels jaciments de petjades de dinosaures més importants d’Europa. Inaugurat per donar a conèixer el patrimoni paleontològic de la zona, el centre ofereix una experiència immersiva i educativa per a visitants de totes les edats. Ubicat molt a prop de l’antic nucli miner de Fumanya, el centre s’estructura al voltant de les espectaculars parets de roca on es conserven més de 3.500 petjades fòssils de dinosaures del període Cretaci superior, fa uns 66 milions d’anys, poc abans de l’extinció d’aquests animals. A més de les petjades, a Fumanya també s’hi han trobat restes òssies, ous fòssils i altres indicis que demostren la presència de dinosaures sauròpodes en aquest territori, en aquell temps una plana costanera amb llacs i zones pantanoses. El centre combina exposicions permanents i interactives, models a escala real, audiovisuals i recursos multimèdia que permeten entendre com era l’ecosistema cretacià i com vivien els dinosaures que van deixar rastre a Fumanya. També s’hi expliquen els mètodes de recerca paleontològica i la història del descobriment del jaciment, que es produí a finals del segle XX arran dels treballs miners de carbó a cel obert. A través de passarel·les i miradors, els visitants poden observar directament les petjades fòssils in situ i gaudir d’un entorn natural impressionant, amb vistes als relleus prepirinencs i a l’àrea minera abandonada, que forma part també del relat geològic i industrial del territori. El Centre de Fumanya forma part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya i és una destinació recomanada per a famílies, escoles i aficionats a la natura i la paleontologia. A més, contribueix activament a la conservació, investigació i divulgació del patrimoni fòssil del Berguedà, un dels més singulars del país.</p> | 08080-83 | Fumanya | <p>La història del Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya s’inicia amb una troballa sorprenent i accidental, estretament vinculada a l’activitat minera del Berguedà durant el segle XX. A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, els treballs d’explotació de carbó a cel obert a la zona de Fumanya (als termes municipals de Fígols i Vallcebre) van posar al descobert unes espectaculars parets de roca calcària amb milers de petjades fòssils incrustades. Els geòlegs i paleontòlegs que visitaren el lloc aviat reconegueren la importància científica del jaciment: es tractava d’un dels conjunts més extensos de petjades de dinosaures sauròpodes d’Europa, corresponents al Cretaci superior, amb una antiguitat de més de 66 milions d’anys. A més de les petjades, a Fumanya s’hi van descobrir també ous fòssils, restes òssies i altres indicis biològics que oferien informació valuosa sobre els darrers dinosaures que van habitar l’actual territori català abans de la seva extinció. Malgrat la seva rellevància, durant anys el jaciment quedà exposat i sense protecció. No fou fins a la dècada del 1990 que es començaren a impulsar iniciatives per preservar i estudiar científicament el conjunt. El creixent interès social i acadèmic va derivar, finalment, en el projecte de creació d’un espai de divulgació i valorització. Així nasqué el Centre d’Interpretació dels Dinosaures de Fumanya, un equipament destinat a explicar la importància del jaciment, la seva contextualització geològica i biològica, i la feina dels científics que hi treballen. El centre es construí integrat en el paisatge, a tocar de les parets fòssils, i es convertí en un espai pioner a Catalunya en la divulgació del patrimoni paleontològic. Des de la seva obertura, el centre ha rebut milers de visitants, especialment escolars, famílies i aficionats a la paleontologia. També ha contribuït a projectar la comarca del Berguedà com a referent en la recerca sobre el Cretaci final i ha permès sensibilitzar sobre la necessitat de conservar el patrimoni natural i científic. El Centre de Fumanya forma avui part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya i continua creixent com a punt de trobada entre ciència, educació i territori.</p> | 42.1796270,1.7961237 | 400578 | 4670422 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100206-img7508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100206-img7509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100206-img7510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100206-img7512.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-16 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 100207 | Cementiri de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-peguera | s.XII | El cementiri es troba en estat degradat, sobretot les parets del seu entorn. Cal una reforma integral de l'element i millorar el seu accés. | <p>El cementiri de Peguera es troba envoltat per un mur perimetral de mig metre d’altura. Consta d’una porta d’entrada coronada amb una creu. Al costat hi ha una placa amb data de 2006 en record als difunts enterrats al cementiri. No consta de nínxols, sinó que els enterrats tenen sepultura al terra mateix. A l’entorn del cementiri hi ha una petita construcció de fusta que tindria la funció de cobert per a bestiar. També hi consta fil elèctric per evitar l’entrada del bestiar que pastura habitualment per la zona.</p> | 08080-84 | Peguera | <p>El cementiri es troba en una petita esplanada, lleugerament enlairada i orientada cap al sud, protegit per un tancat de pedra seca. És un recinte modest, adaptat a l’escala d’una població que, fins i tot en els seus anys de màxim poblament, no superava la cinquantena d’habitants. No hi ha capella funerària, però sí restes de creus metàl·liques, bases de nínxols i l’empremta de sepultures excavades directament a terra. Tot plegat reflecteix la senzillesa i l’austeritat pròpies d’una comunitat que vivia en condicions dures i sovint aïllades, especialment a l’hivern. Amb l’abandó progressiu del poble a partir dels anys 1960, el cementiri va caure en desús. Tot i això, va ser respectat com a espai sagrat, i avui dia conserva el seu traçat original i un fort valor simbòlic. És un lloc de memòria, sovint visitat per antics descendents dels habitants de Peguera, caminants i persones interessades en la història de la mineria i la ruralitat de muntanya.</p> | 42.1591924,1.7720389 | 398556 | 4668181 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100207-img7546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100207-img7541.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-10-21 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 100208 | Cementiri de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-fumanya | s.XX | <p>Cementiri que es troba a la carretera de Fígols a Fumanya, on es pren un trencall que es dirigeix al recinte. El cementiri està perimetrat per un mur de 2 m d’alçada amb una forma esglaonada als seus laterals. L’accés és a través d’una porta de ferro amb una cadena i coronada amb un portal de pedra. El seu interior es combinen les sepultures al terra i en forma de nínxol. Al centre hi ha un petit mausoleu amb una porta de reixa de ferro per al seu accés. A la zona enjardinada hi ha una sèrie d’arbres.</p> | 08080-85 | Fumanya | <p>Construït al segle XX, aquest cementiri va néixer en resposta a les necessitats d’un entorn singular: el nucli de Fumanya, habitat temporalment per treballadors de les mines de carbó i vinculat estretament a l’activitat extractiva que va marcar profundament el municipi de Fígols. A diferència dels cementiris tradicionals vinculats a esglésies parroquials, el de Fumanya fou concebut com un cementiri civil i funcional, destinat principalment als minaires i a les seves famílies que residien a les colònies i barris obrers formats al voltant de les explotacions de carbó a cel obert. Aquest cementiri reflecteix, precisament, la duresa d’aquella vida: hi ha sepultures senzilles, moltes d’elles sense nom, i una atmosfera austera i despullada, com ho era la realitat quotidiana dels qui hi reposen. No s’hi celebra culte religiós regular, i no consta cap edifici annex com capella o ossari. Amb la degradació progressiva de l’activitat minera a partir dels anys 80, el nucli de Fumanya va ser deshabitat, i el cementiri va quedar en desús.</p> | 42.1755426,1.8033413 | 401168 | 4669960 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100208-img7654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100208-img7655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100208-img7656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100208-img7657.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 100209 | Cementiri de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-figols | s.XX | <p>El cementiri es troba a les afores del nucli de Fígols al costat de la carretera hi ha el trencall que es dirigeix al recinte. El cementiri té un mur perimetral d’un 1,50m d’alçada en forma de quadrat. A cada extrem hi ha un element ornamental que sobresurt en forma de pivot amb una bola de pedra a la part superior que la corona. A l’interior del cementiri hi ha la disposició de nínxols amb les sepultures corresponents i un arbre que es troba al bellmig de l’espai enjardinat existent. A l’entrada del cementiri hi ha un accés amb una porta reixada de ferro i coronada amb una data de 1932.</p> | 08080-86 | Fígols | <p>La seva construcció s’ha de situar entre finals del segle XVIII i inicis del XIX, arran de les normatives que prohibien enterrar dins els temples. No obstant això, el seu paper esdevingué especialment rellevant durant el segle XX, quan Fígols experimentà un creixement vinculat a l’explotació intensiva de lignit i a la construcció de la central tèrmica de Fígols (1929–1931), una de les primeres de Catalunya. Aquest desenvolupament va portar nombrosos treballadors i famílies a la zona, molts dels quals trobaren repòs en aquest cementiri. A l'entrada del cementiri a la llinda de la porta d'accés hi ha una data de 1932. Possiblement una data per recordar el trasllat del cementiri vell del costat de l'església de Santa Cecília de Fígols al nou cementiri. Actualment, el cementiri conserva sepultures antigues de famílies vinculades al passat miner i industrial del municipi. Tot i la seva modesta dimensió, és considerat un espai patrimonial dins del Mapa Funerari de Catalunya, encara que la seva fitxa històrica està pendent de ser completament documentada. Les làpides i creus de ferro forjat, algunes amb inscripcions erosionades pel temps, testimonien la persistència d’un teixit social profundament marcat per l’esforç col·lectiu i la memòria.</p> <p> </p> | 42.1797530,1.8316334 | 403510 | 4670395 | 1932 | 08080 | Fígols | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100209-img7623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100209-img7624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100209-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100209-img7626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100209-img7628.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml