Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37914 | Pollancre del Corral d'en Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-corral-den-forn | XIX-XX | Proper a l'arbre hi ha abocaments de runa i deixalles que caldria enretirar. | Pollancre de notables dimensions situat davant de la masia del Corral d'en Forn, concretament entre el marge del camí i els camps de davant la casa. A 1,5m del sòl, el tronc es ramifica en tres grans branques principals que formen l'estructura bàsica de l'arbre. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre. | 08007-229 | El Corral d'en Forn - Vessant SO del Turó de Ca l'Amar. | 41.6095000,2.5082300 | 459025 | 4606538 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37914-foto-08007-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Algunes de les branques estan mortes. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37761 | Can Roman | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roman | XIX | Casa de cos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Llinda en forma d'arc escarser, amb la data de 1883 gravada. Una finestra a la planta baixa i dues en el primer pis, amb els ampits, brancals i llindes de pedra granítica escairada. | 08007-76 | Carrer Barbeta, 13 | 41.6074700,2.5386400 | 461557 | 4606298 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del costat també és una casa de cos que conserva l'aspecte originari. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37783 | Can Deri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XIX | Mas de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El cos central, que és el més antic, consta de planta baixa i dos pisos. Els cossos laterals, afegits més modernament, tenen planta baixa i un pis. A la part superior del cos principal de la façana hi ha un rellotge de sol i un plafó amb la data de la darrera modificació del mas: 1838. Al costat dret hi ha una pèrgola d'obra pintada de blanc. | 08007-98 | Al sud del terme municipal. | Ha agafat el nom del seu primer masover, Desideri Sala. Des de llavors han passat cinc generacions de masovers de la mateixa família. Alguns, no tots, han estat batejats amb el nom de Desideri, però tots han estat coneguts amb el sobrenom de Deri. | 41.5876000,2.5320800 | 460999 | 4604095 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73792 | Hostal del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-violi | ESPINAL T i GARCIA, Bernardo: Dirección General de cartas para escribir a todas las ciudades y villas, Madrid, 1775, 2 vols | XVIII-XIX | Es nota l'abandó dels edificis des de fa dècades. Les façanes estan en un estat de conservació millorable, i l'entorn més immediat, la vegetació està guanyant presència. | Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, formant un conjunt rectangular. Dit conjunt neix d'un edifici primitiu, el situat més al nord-oest, que es de mitjans del segle XVIII. Aquest presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( sud-oest, nord-est) amb teula àrab i uralita. La façana d'ingrés que dona a la carretera, s'orienta al nord-est, i presenta una entrada rectangular amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda, hi trobem la data de 17... La resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana sud-oest, presenta a la planta de pis una galeria amb obertures. Annex a la façana sud-est, hi trobem dos edificis, segurament construïts els dos a la mateixa època. Pràcticament a la mateixa alçada que l'edifici principal, presenten la mateixa disposició de plantes que aquest, així com la coberta amb la mateixa orientació. El situat més al sud-est presenta una entrada rectangular, on a la llinda hi trobem la data de 1845. La resta d'elements distribuïts per la façana són finestres sense cap ornamentació a destacar. Les façanes posteriors, presenten alguns cossos més elevats, així com un seguit de construccions adossades a les parts inferiors d'aquest. Adossat a la façana nord-oest de l'edifici principal, hi ha unes petites construccions adherides. Es troba a peu de la N-II, i pas de comunicacions entre Lleida i Barcelona des de fa segles. | 08008-38 | Antiga Nacional II. Km 536 | Apareix com una de les parades de postal 'Hostal de Violí', en la Dirección general de cartas en forma de Diccionario, para escribir a todas las ciudades, villas, de l'any 1775. Això vol dir que era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven els carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment hi consten diferents propietaris, degut a la partició interior de les edificacions. | 41.6199100,1.4412000 | 370137 | 4608750 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37785 | Fondo de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-can-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XVII-XIX | Molta brutícia de la gent i erosió. | Els fondos són un element molt singular; són vials de poca amplada (3 o 4 metres), excavats en el terrer, en aquest cas en el sauló, per facilitar el pas de persones, animals i mercaderies. Durant molts segles s'han utilitzat com a vies de comunicació. Actualment també actuen com a corredors biològics. El fondo de Can Rossell té un recorregut força rectilini des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Es passa per sota de tres ponts de la carretera C-61, d'Arenys a Sant Celoni. | 08007-100 | Nord del terme municipal. | Aquest camí ha tingut la categoria de Camí Ral. El fondo és el paral·lel antròpic del Rial. Dins el terme d'Arenys hi ha els fondos de Can Rossell, el de la Casanova de Pibernat, el del Remei, el de l'Hostal del Sol, el de Ca l'Arquer i el dels Pedrers. El de Can Rossell és el més espectacular. L'any 1692, el marquès d'Aitona, feudal d'aquelles contrades, després d'una visita a Sant Martí d'Arenys, s'encaminà cap a Sant Celoni pel Fondo de Can Rossell. Per ell, també s'hi transportaven troncs vers les drassanes d'Arenys de Mar, fet que provocava un ràpid deteriorament del camí, segons uns testimonis escrits de l'any 1766. | 41.6143600,2.5386800 | 461565 | 4607063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37787 | Pont segon del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-segon-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre, esbiaixada. Aquest segon pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 5 m. d'alçada. | 08007-102 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6230700,2.5292900 | 460788 | 4608034 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37789 | Coves de sauló del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-saulo-del-fondo-rossell | XVIII-XIX | Sauló degradat per l'erosió. | Grup de tres coves de sauló ubicades en el marge del Fondo Rossell, just abans del primer pont, separades entre elles per molt poca distància (5/6 m). Són petites estructures allargades o de planta circular excavades en el sauló. La primera fa 1'2 x 2 x 2 m; la segona és un passadís en angle que fa 0'80 x 1 x 3 m; i la tercera és un corredor recte d'1'5 x 3 x 2 m. Les entrades estan mig cobertes pel despreniment del sauló. | 08007-104 | Fondo Rossell | 41.6210200,2.5310500 | 460933 | 4607806 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37794 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 48. | XX | Font embellida arquitectònicament amb una estructura de planta rectangular. Sembla una capelleta o oratori amb una façana oberta amb un arc apuntat i una falsa coberta de teules de dues línies que la coronen. L'interior està fet amb pedra unida amb morter en forma de volta de quadrant d'esfera.Té una aixeta d'aram regulable. L'aigua neix en una mina, i s'usa en el santuari, però se n'extreuen quantitats per a viatgers i visitants perquè diuen que té propietats medicinals. | 08007-109 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans | 41.6163800,2.5171100 | 459769 | 4607297 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es creu que té propietats medicinals i curatives. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37796 | Restaurant del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, força allargat. Consta d'una única planta. La major part de la coberta és d'uralita, a dues aigües. Només en un dels extrems de l'edifici, la coberta és de teules a dues vessants. Destaca la façana Est, amb un capcer esglaonat i dos blocs octogonals que en sobresurten. També destaca el pòrtic transversal amb arcades. | 08007-111 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6161700,2.5172900 | 459784 | 4607274 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37815 | Can Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nualart | XVII-XVIII | Habitatge de planta trapezoïdal composta per un annex de la masia de Can Forn i una part de la pròpia masia amb un petit apèndix aprofitant un espai de cantonada. Consta de planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La coberta que correspon al cos dret de la masia segueix la tipologia de la masia. En aquest cos, a la planta pis, la finestra té la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica treballada; l'ampit, a més, està motllurat. L'extrem dret té una terrassa a l'alçada de la planta pis amb barana de ferro. Destaca, a sota aquesta terrassa, una finestra amb la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica ben treballada. També destaca una parra pel costat que puja per la terrassa i una escala cega a la façana posterior que, en l'actualitat, va a parar a una finestra. | 08007-130 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5948000,2.5208700 | 460069 | 4604900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37834 | Can Tusell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tusell | XIX | Conjunt format per la torre residencial i un edifici destinat a les cavallerisses i a la masoveria, amb l'entorn enjardinat i bosc molt ben atès. La casa és de planta rectangular amb la sobreposició de diversos cossos amb les cobertes a diferents nivells i acabades en ràfec. Destaca un torreó de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües. Les altres cobertes són a dues aigües. Les teules de les cobertes són vidrades de color blau. Destaquen els elements decoratius de ferro forjat, com els fanals o les reixes de les finestres i un sant Jordi fet en relleu. També destaca una terrassa amb balustrada de ceràmica vidrada en blau, a la façana de migdia, a la planta pis i una xemeneia feta amb trencadís de ceràmica blava i barret cònic. L'edifici de cavallerisses és de planta rectangular i està format per dues seccions o cossos: la masoveria i l'estabulació. Coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel; consta de planta baixa i pis. A la façana de migdia hi ha dues portes i tres finestres a la planta baixa i tres balconades amb balustrada i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben escairada simulant els antics muntants i llindes. A la façana de ponent hi ha una porta gran d'entrada de carruatge amb arc rodó i tres finestrals a la planta pis. A la cantonada entre la masoveria i les cavallerisses, que són més amples i formen un petit racó, hi ha un abeurador. L'altre cos de l'edifici, a la façana s'hi pot llegir 'Granja', amb un plafó de rajola valenciana (4 x 6) dedicat a sant Jordi. A les cantonades de l'edifici hi ha fanals de ferro forjat. | 08007-149 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Casa feta pel Sr. Tusell en el lloc on hi havia una pedrera d'on sortia la pedra per fer la carretera de Sant Vicenç de Montalt. Va voler construir la casa en el lloc de la pedrera. Es va arruïnar i comprà la finca el Sr. Casanellas. Després de morir, la vídua es va casar amb el banquer Sr. Mas Sardà, que comprà la part a tots els hereus del Sr. Casanellas. | 41.5953400,2.5090900 | 459087 | 4604965 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37836 | Veïnat de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-cecilia | XVII-XX | Veïnat format al voltant de l'ermita de Santa Cecília i que consta de la masia de Can Gabandé, Can Rata, l'antiga rectoria, el paller, i una altra casa. Can Gabandé està adossada a l'ermita fent un angle de 90 graus. Al costat hi ha Can Rata, que juntament amb l'antiga rectoria i el paller, deixant a la part posterior de Can Rata, un petit pati. | 08007-151 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5964000,2.5146500 | 459551 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73768 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-0 | XIX-XX | El marge és conserva be, però l'abundant vegetació i arbrat possiblement farà que la seva degradació avanci. | Paret de pedra seca de grans dimensions, formada per carreus irregulars de dimensions diverses. Presenta algunes cavitats, utilitzades segurament per a guardar-hi les eines de treball. Conserva encara unes escales adherides al mur, que servien per canviar de feixa o camp. | 08008-14 | Camí de l'Obaga | Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. Per alçar el marge s'utilitzaven les pedres de l'indret i les que sortien de despedregar el camp. Les més grans eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Tot seguit es seguia amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, de vegades les feixes són tan petites que només hi cap una olivera o un ametller. | 41.6035000,1.4625900 | 371886 | 4606896 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'abandó del camp i dels bosc, ha donat també al marge una imatge d'abandonament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73772 | Masia Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-gallina | XVIII | L'estat de conservació és millorable. | Masia de grans dimensions, que ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. És de planta rectangular i presenta planta baixa, i dues plantes de pis. Construïda amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Coberta a dos vessants (est-oest). La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud, i presenta com a tret principal, els canvis que ha sofert aquesta façana, on s'observen grans obertures tapiades, i la darrera planta restaurada amb maons. L'entrada amb arc adovellat escarser i brancals de pedra. A les dovelles centrals, hi trobem la inscripció ' 1788, PERE JOAN GOVERN MEF CIT'. Unes petites escales de pedra donen accés a l'entrada. La façana est, també presenta les mateixes característiques, ja que s'observen modificacions posteriors. S'observa a l'esquerra d'aquesta façana, la marca d'un edifici que estava adossat aquesta façana, però que es va prescindir d'aquest. A la resta de la façana, destaquen a la planta de pis, diverses finestres amb brancals i llinda de pedra, així com per tenir un ampit poc pronunciat. Al davant d'aquesta façana s'observen les bases d'estructures d'altres edificacions complementaries, avui desaparegudes. La façana nord, només presenta una finestra a la part superior de la façana. La totalitat de la façana resta ocupada per herbes enfiladisses. La façana oest, presenta una edificació adossada orientada al sud, i un altra orientada al nord. A destacar en aquesta façana, una finestra amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la data de 1789 i un símbol religiós. Davant de la façana hi trobem un pou de construcció més moderna. Al sud-oest del conjunt, hi trobem un roure de grans dimensions. Al nord-est hi trobem un pou o cisterna. | 08008-18 | Carretera d'Argençola a Clariana km 2 | Aquest indret era conegut com a Planagallina. El nom de la masia deriva d'aquí. La masia Gallina era una de les cases fortes del municipi, tot i que no en tenim constància documental, les característiques de l'edifici, i les seves dimensions, així ens ho podrien indicar. Les dates de les llindes ens mostren que al segle XVIII ja estava construïda, però no es descarta que fos bastida anteriorment. | 41.5979200,1.4679800 | 372324 | 4606269 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73772-foto-08008-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les grans dimensions de l'edifici, i les modificacions que ha tingut, fan pensar en una possible ampliació de l'edifici cap al sud. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73774 | Torre de Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-magre | Amb el pas del temps, els murs cauran degut a l'estat de conservació en que es troben. | Estructura de planta rectangular, d'una gran alçada. Esta alçada per carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Els murs es troben en un estat de conservació deficients, sobretot en les parts més altes. El mur est, es troba pràcticament a terra, donant-nos una visió de l'interior d'aquest edifici. Es poden observar a primera vista, que hi havia dues plantes. Es troba envoltada de vegetació del bosc, que envaeix també l'espai interior de l'edifici. Davant del mur nord, hi ha un barranc força pronunciat. | 08008-20 | Camí de Clariana a Contrast | 41.5881600,1.4729700 | 372721 | 4605178 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38247 | Masoveria de Can Gaillard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-gaillard | XX | Es troba en estat de semiabandó, començant-se a deteriorar els elements més febles, com ara les teulades, i les peces de fusta de la façana. També s'hi poden observar grans desperfectes causats per humitats, degudes al mal estat de les canals i canonades de teulades i terrats. La major part de les obertures de planta baixa accessibles des del carrer han estat tapiades. Cal avisar sobre el seu estat cada cop més precari, i l'existència d'esquerdes considerables en alguna de les façanes. | <p>Es tracta d'una construcció de planta més o menys regular, de planta baixa i pis, amb una petita torreta mirador central. Teulada particular, combinant parts de teulada inclinada amb parts de terrat a la catalana. Els careners superiors, així com elements decoratius de les façanes, són fets amb peces de ceràmica vidriada de colors verd i blau. Hi ha bon treball d'obra ceràmica vista, en arcs i remats. En general, té molts punts de similitud amb Can Gaillard.</p> | 08009-254 | Nucli urbà. Av. Espanya, 1 | <p>Inicialment formava part de la finca de Can Gaillard.</p> | 41.5533700,2.4048500 | 450368.06 | 4600360.53 | 1917 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En no haver estat mai reformada ni resturada, conserva els elements d'origen, essent un bon exemple de l'arquitectura senyorial del principis de segle XX. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73778 | Molí de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-contrast | XVI | L'edifici gran, el situat a peu del camí de Clariana a Contrast, s'està restaurant, fent visibles alguns elements exteriors. El situat al sud del conjunt arquitectònic, l'estat de conservació és millorable. | Edifici actual que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Aquest edifici s'està rehabilitant per altres usos. En el seu interior, poc queda del molí original. On podem destacar elements importants és en el seu exterior. Al nord-oest del conjunt arquitectònic, paral·lel al camí, hi trobem la bassa i el cacau ( aquest darrer formant part del mur de l'edifici). Actualment s'estan restaurant aquests espais, que havien quedat colgats pel pas del temps. Aquest molí desguassava en un altre molí situat uns metres al sud. Segurament aquest formava part del primer. Aquest segon molí, conserva la seva forma original. Destaca l'interior, on s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, i els elements del molí encara in situ. Des de l'exterior es veu la sortida d'aigua del molí, amb un petit arc adovellat de mig punt. L'aigua sortint, anava a parar a la riera de Clariana uns metres més avall. Esmentar que l'edifici que s'està restaurant, presenta un entorn ordenat, en canvi l'orientat més al sud, presenta un entorn més desordenat i ple de vegetació. | 08008-24 | Contrast | En documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606. Anteriorment es coneixia com el Molí de Cal Mestres, essent el seu darrer moliner, Josep Mestres i Llobet. Segurament es deixà d'utilitzar a inicis del segle XX, moment en que va començar la seva degradació per l'abandó. El seu actual propietari, esta duent a terme la tasca de recuperació d'aquest molí. | 41.5820700,1.4376700 | 369766 | 4604554 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El propietari té la intenció de restaurar el molí de sota. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38233 | Tram del C. Santa Sofia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-santa-sofia | XX | <p>Cases de cos, prototipus de les cases tradicionals. De planta baixa i pis, amb el ritme regular de les façanes i tractament similar del remats superiors.</p> | 08009-240 | Nucli urbà. C. Santa Sofia, 3-13 | 41.5543300,2.3988800 | 449871.06 | 4600470.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73780 | Torre de Mas d'en Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-den-torre | S'han restaurat algunes obertures de la planta baixa, i s'ha apuntalat l'arc adovellat de mig punt de l'entrada. | Queden les restes del que havia estat una torre medieval. De planta rectangular, conserva part dels quatre murs, tot i que la majoria d'aquests estan caiguts. L'entrada s'orienta al sud-oest i presenta un arc adovellat de mig punt. | 08008-26 | Pla de Cameta | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5890600,1.4609600 | 371722 | 4605295 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73782 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-2 | XVII | L'edificació principal, així com els altres elements descrits, l'estat de conservació és bo. Altres construccions complementàries el seu estat de conservació és millorable. | Masia situada a uns metres al sud de la carretera BV-2212 aproximadament al km.3,5. Consta de l'edificació principal que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions complementàries. L'edifici principal de planta quadrada, consta de planta baixa i planta de pis, te la coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Totes les façanes estan arrebossades, tot i que la façana est ha perdut part d'aquest arrebossat. No hi ha elements destacables a les façanes de l'edifici principal. Els elements a destacar d'aquest conjunt, són un forn de grans dimensions adossat als baixos de la façana est. Un altre element a destacar, és una edificació adossada al mur nord de l'edifici principal, on al seu interior s'observa un cup de vi de grans dimensions, amb les parets de rajola ceràmica. Cal esmentar, el desnivell que hi ha entre la part sud i nord del conjunt, essent la part nord, la més elevada. | 08008-28 | Clariana | No és coneix amb detall la història de Cal Pujol. Tot i això cal remarcar l'antiguitat d'aquesta masia, ja que en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606 on es citen diverses propietats d'aquests mas. Es cita també en un testament de l'any 1642. | 41.5847200,1.5033200 | 375244 | 4604751 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'ha perdut l'accés natural al conjunt. S'ha de deixar el vehicle en un voral de la carretera pròxim a la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73893 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-5 | XVIII | Les façanes han estat restaurades recentment. | Edifici situat en el nucli d'Argençola, consta de planta baixa i dues plantes de pis. La darrera planta es va afegir en una reforma recent on es va ampliar l'habitatge. Alçada amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. A l'alçada del pis afegit, els carreus de pedra són mes regulars i de dimensions més grans. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab, essent el carener sud més allargat. L'entrada a l'edifici és troba situada al carrer de Santa Teresa Jornet, a la façana sud, en una senzilla portalada amb arc adovellat escarser. Les finestres d'aquesta façana han estat totes restaurades, però amb atributs moderns. Sobre l'entrada hi trobem una placa de pedra amb la inscripció ' TU MAS MESTRE 1789'. A la façana est, nomes destacar-hi un antiga finestra amb brancals i llinda de pedra, on actualment hi ha una imatge d'una verge. L'interior de l'habitatge és conserva amb molts trets originals. El paviment i part del mobiliari són prova d'això. Cal destacar un espai avui reconvertit en magatzem, però que era una dipòsit d'aigua de grans dimensions amb volta de canó de rajol. | 08008-139 | Carrer Santa Teresa Jornet s/n | Entorn aquesta casa la cultura popular, parla que el gran dipòsit d'aigua que es troba en el seu interior, havia estat el dipòsit d'aigua del Castell d'Argençola, situat uns metres a sobre d'aquesta casa. | 41.5980700,1.4434700 | 370282 | 4606322 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73893-foto-08008-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73893-foto-08008-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73893-foto-08008-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73786 | Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biosca-de-la-nou | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XVI-XIX | Bon estat de conservació de tot el conjunt. | Gran conjunt arquitectònic format per l'habitatge principal, la casa dels masovers i diversos edificis complementaris de l'explotació familiar. Tot aquest conjunt s'ha anat formant en els darrers segles, segons les necessitats productives i econòmiques de l'explotació. Entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX, es van anar construint la majoria d'aquestes edificacions entorn l'edifici principal, així com un baluard, i que han donat la imatge actual d'un conjunt tancat. Durant aquest període, es construïren, pallisses, corrals i cups de vi. L'edifici amb funcions d'habitatge, es situa al nord-est del conjunt, i tot hi haver patit diverses modificacions al llarg dels segles, encara conserva detalls de l'esplendor i antiguitat d'aquesta edificació. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes encara estan arrebossades, tot i que en algunes parts es comença a observar la pedra. Té la coberta a quatre aigües. La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud-est, i dona al patí format per altres edificacions i el baluard d'entrada al recinte. Cal destacar l'entrada a l'edifici, amb un arc adovellat de mig punt. A la dovella central, hi trobem l'escut de Sant Joan Baptista i la data de l'any 1562. A la planta de pis, cal destacar-hi un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Finalment en aquesta façana, a la part superior, tres obertures, amb arc rebaixat. Es va afegir un cos l'edifici principal, en aquesta façana. Aquesta ampliació és possible que fos del segle XVIII, ja que hi trobem una llinda amb la data de 1761 amb un creu. Destaquen en aquest cos, grans finestrals amb ampit pronunciat. A la façana posterior, cal destacar-hi tres finestres amb ampit a la planta de pis. A la façana sud-oest, a pedra vista i restaurada, hi trobem les finestres amb brancals i llinda de pedra, i una amb maó. Com a element curiós, hi veiem una seguit de bases o suport en forma V a la part superior de la façana, que formaven part d'un element més complex per la recollida de les aigües pluvials. Els edificis situats més al sud-est comprenien pràcticament els cups i espais complementaris de l'activitat de la vinya. Cal destacar-hi les inicials J.V.Y.C. 1870 en una llinda de pedra d'una portalada exterior. Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. En aquest edificis hi trobem les dates de 1915 i les inicials de J.V ( Joan Vilaseca). En una d'aquestes construccions, hi trobem un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb numeració aràbiga. Finalment, a la porta principal del pati de la masia, hi ha un medalló repujat amb un anagrama marià i el nom de Gabriel Vilaseca i la data de 1850; aquest any també consta en la portalada de la cleda i el corral. | 08008-32 | Clariana | El mas de la Nou, segurament ja existent als segles XIII i XIV, apareix esmentat en un capbreu de l'any 1690, protocol·litzat pel notari de Cervera, Joan Montaner i Buigas, i fou declarat com un mas rònec i deshabitat i envoltat de les seves gleves. Es retreuen antecedents d'altres capbrevacions anteriors dels anys 1520 i 1634, on el mas abans era conegut amb el nom de mas de la Censada i sembla que fou propietat de la família Mestre. El primitiu mas passaria a ser propietat de la família Biosca al segle XV i al final del segle XVI el deixarien per haver-se construït una nova casa pairal, un tros més enllà cap a ponent. Al segle XVIII els amos del mas de la Nou són la família de Sebastià i de Francesc Riba i el casament de Maria Angels Riba i Biosca, vers l'any 1715, amb Francesc Vilaseca, de la masia de Cal Vilaseca dels Torrents de Santa Margarida de Montbui, marca un canvi de nissaga, que en endavant serà la línia dels hereus Vilaseca la continuadora de la pairalia. Curiosament es consolidarà el topònim de Cal Biosca de la Nou i això es fa constar documentalment en les escriptures successives, en els nomenclàtors del segle passat i fins i tot en la cartografia actual. | 41.5788400,1.5057300 | 375434 | 4604095 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut entrar a l'interior, però un estudi realitzat anteriorment, cita tots els elements destacats. A l'interior de la masia, i del temps de Domingo Vilaseca i Carreras, es conserven un moble canterano amb l'any 1789 i la bocana de pedra d'una cisterna amb l'any 1796. Altres signes són l'any 1806 en un graó de les escales que pugen al segon pis; l'any 1880 en una premsa de vi i l'any 1890 en un corró de batre. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73899 | Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-clariana | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Ha estat restaurada. | Es troba situada al nucli de Clariana, i es caracteritza per una sola nau amb voltes de creueria i amb capelles laterals, Presenta un campanar quadrangular afegit posteriorment. A l'est de la nau hi ha l'accés al cor, i el propi cor. Trobem en el interior diferents elements, ja siguin imatges, una creu processional o diferents piques. Una d'elles podria ser romànica. L'accés es troba orientat al sud, amb una entrada porticada que dona accés a la portalada amb arc de mig punt adovellat. | 08008-145 | Clariana | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Clariana. Des de molt aviat es comprova que exercia la funció d parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme. La primera menció a l'església data de l'any 1002, data en que el papa Silvestre II confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els quals consta el castell de Clariana amb l'església de Santa Maria. Així es pot afirmar que aquesta església fou donada juntament amb el castell, i el monestir ja la posseïa l'any 886, data en la qual el rei Lotari en el seu precepte confirmà al monestir de Sant Cugat els seus béns, entre els quals hi figurava el castell de Clariana amb les seves esglésies, els delmes i primícies. A més se sap que el castell amb les esglésies fou donat per Unifred, fill de Sala de Conflent, per a remei de l'ànima del seu pare difunt. Per tant la donació es degué fer abans de l'any 979, ja que en aquesta data Unifred ja deuria ser mort. L'any 1032, en el testament sagramental de Maier de Clariana, que era el feudatari del monestir en el castell de Clariana, deixà a l'església de Santa Maria el seu alou de vila de Sala. Malgrat que es disposa de molta documentació del monestir no es coneix cap noticia sobre l'exercici del domini sobre l'església de Santa Maria de Clariana per part del monestir. Les funcions parroquials consten a partir d'una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Cleriana. En el testament d'un altre senyor del castell, anomenat Berenguer de Clariana, aquest féu una deixa per a l'obra de Santa Maria. | 41.5910700,1.4981900 | 374829 | 4605464 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Adossat al mur oest, hi trobem la rectoria. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73788 | Pou de Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-felip | XIX-XX | Ha perdut la cúpula, i al fons del pou hi ha la runa, L'abandó que pateix des de fa dècades està afectant el seu estat de conservació. | El pou esta situat a uns 10 metres al sud de Cal Felip. Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. La boca s'orienta al nord. El seu estat de conservació és deficient, i fruit d'això ha perdut la cúpula. Tant l'entorn més immediat, com part del seu interior hi ha crescut males herbes i esbarzers. | 08008-34 | Camí del Coll de la Creu | 41.5917600,1.5149000 | 376223 | 4605516 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Formava part de la masia de Cal Felip, avui en dia en ruïnes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37919 | Els Tres Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-turons | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | La zona coneguda amb el nom dels Tres Turons està situada al nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor, i comprèn el turó Villanegra (531 m), el turó del Mig (555 m) i el Turó del Montalt (596 m). És un espai forestal de gran riquesa ecològica i paisatgística, on podem trobar gran diversitat d'hàbitats. A les zones més elevades trobem boscos dominats per l'alzina (i en menor mesura de roure martinenc), a les obagues hi ha castanyedes mentre que a les zones més exposades hi apareixen pinedes de pi pinyer i alguna taca de suredes, i finalment, a les torrenteres i barrancs humits hi sovintegen les avellanoses. Cal destacar que aquesta zona està a la capçalera de la riera de Sobirans i que, per tant, en regula la qualitat i quantitat de les aigües circulants i del freàtic. | 08007-234 | Nord-est del municipi, dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 41.6071100,2.4994100 | 458288 | 4606277 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37919-foto-08007-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La majoria d'aquest espai es troba dins del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37981 | Pi Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros | XIX-XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a la confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys. Malgrat no tractar-se d'un arbre monumental -ja que és un exemplar relativament jove-, té la importància de donar nom a un veïnat. Fa 1'55 metres de perímetre. | 08007-296 | Confluència dels carrers Panagall i Lluís Companys | 41.6156500,2.5399100 | 461668 | 4607206 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37981-foto-08007-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37980 | Pineda de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-jalpi | XIX-XX | Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell. | 08007-295 | Al NO de can Jalpí | Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública. | 41.5985400,2.5382100 | 461516 | 4605307 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73793 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0 | XVI-XVII | L'edifici principal s'ha restaurat. | Gran edifici situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab. La façana on hi ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés. Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt, on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic. A la planta de pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El ràfec en aquesta façana és de dues filades. La façana sud, té diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de façanes no hi cap element destacable. | 08008-39 | Cal Queralt s/n. Porquerisses | 41.6248800,1.4588600 | 371618 | 4609275 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc