Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73749 | Alzinar de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-sant-hilari | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Petita representació d'alzinar amb roures situada damunt la terrassa fluvial del Llobregat. Localitzada al final del carrer Tarragona, a la part posterior dels habitatges del carrer Polinyà, presenta diversos exemplars d'alzines (Quercus ilex) i roures (Quercus cerrioides) de dimensions variades i una mostra del sotabosc de l'alzinar. Amb una superfície de 0,5 ha, presenta l'interès de marcar el límit natural del bosc amb l'àmbit d'influència del riu Llobregat. | 08001-97 | Carrer Tarragona - 08630 Abrera. | 41.5223400,1.9101400 | 409068 | 4597318 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 29032 | Santa Margarida de Cal Vendrell, Santa Margarida de Comallonga, Santa Maria de Mallancosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cal-vendrell-santa-margarida-de-comallonga-santa-maria-de-mallancosa | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Església de planta rectangular (5 x 10 m), sense absis diferenciat, orientada a llevant. L'aparell, de blocs desbastats (més grans i més polits als angles i a la porta) units amb morter, deixa al descobert al lateral nord unes filades irregulars que poden correspondre bé a un edifici anterior recrescut, bé als fonaments exposats rere algun rebaixament del terreny. A la façana oest hi ha la porta, adintellada, a la llinda de la qual hi ha la data de 1646. Al llarg d'aquesta façana hi ha una banqueta adossada, a més d'uns graons per donar accés a la porta. Per sobre de la porta, gairebé arran del vèrtex format per la coberta a dues aigües, hi ha un petit òcul circular per a l'entrada de llum. Just a sobre, on hom esperaria la unió de les línies inclinades dels dos aiguavessos, està rematat de forma plana, el que fa pensar que hi podia haver hagut un petit campanar d'espadanya. | 08002-100 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'església de Santa Margarida de Comallonga no apareix documentada com a tal fins el segle XVII, condicionat pel fet que va ser l'any 1677 quan la família Comallonga s'instal·là al mas i li donà nom. Prèviament a aquesta data, el mas era conegut amb el nom de Mallancosa, de manera que es pot inferir que la Santa Maria de Mallancosa documentada des de l'edat mitjana és la mateixa església. El primer esment és de l'any 1078, quan forma part d'una donació a Sant Benet de Bages. Abans de 1154 ja actuava com a parròquia, el que concorda amb el fet que tingui una sagrera definida. | 41.7334500,1.6292000 | 386000 | 4621090 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29032-foto-08002-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28950 | Mare Déu de les Coromines, la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-deu-de-les-coromines-la-candelera | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XI | Reformada al XVIII | Església de nau única i planta rectangular (7 x 12 m) orientada amb la capçalera a llevant. La portalada d'entrada no es troba en una posició axial, sinó a la façana sud, molt a prop dels peus de la nau, La portalada està formada per una volta catalana que emmarca (revelant una evident transformació de la nau original) una porta adovellada amb arc de mig punt, ara enfonsada en una segona línia. Tan sols s'hi observen dues petites obertures quadrangulars, l'una a la capçalera i l'altra al mur lateral nord, totes dues amb petits vitralls de recent creació i protegides per sengles làmines de ferro forjat. L'aparell exterior és de pedra vista, amb blocs petits desbastats lligats amb morter. Sobre la portalada s'alça un petit campanar d'espadanya doble, desproveït de campanes. A l'interior hi ha un arc als peus de la nau, que sosté el cor i que aixopluga sota seu el baptisteri. La nau disposa de dues capelles al lateral nord i tres al de migdia. A l'angle nord-est, junt al presbiteri, hi ha una sagristia que a la llinda de la seva porta d'accés té gravada la data de 1758. Al passadís central, una tomba té gravada la inscripció 'Sepultura del Sant. Ell l'ha feta fer. Josep Centelles, 1762' (PARCERISAS, 2000: 49). Malgrat el seu origen romànic tardà, l'església ha experimentat diverses reformes que n'han alterat notablement la fesomia. A jutjar per les inscripcions descrites, el segle XVIII sembla haver estat un moment actiu en aquest sentit. Actualment, per accedir a l'església cal travessar la tanca del cementiri, que es troba bàsicament a l'oest del temple. S'hi conserven esteles funeràries. A més del nom que l'acredita com a antiga parròquia i llavor del nucli de les Coromines, l'església també es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 08002-18 | Veïnat de les Coromines, a l'oest del terme. | L'església va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28950-foto-08002-18-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 94|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28962 | El Sant Crist, capella del Cementiri de Castellar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-capella-del-cementiri-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XX | El cementiri de Castellar és un petit fossar, delimitat per murs de pedra lligats amb morter. S'hi accedeix a través d'una porta, flanquejada per dos obeliscs d'obra amb coronament piramidal. La porta està feta de ferro forjat i a la part central i en tota la seva alçada hi ha representada una creu on es pot llegir la data 1908. Un cop a l'interior del recinte, un passadís central delimitat per uns petits arbustos dóna accés a les zones d'inhumació. A la dreta hi ha una zona porxada, feta d'obra, definida per arcs apuntats rebaixats, que aixopluga diverses fileres de nínxols. Al fons del recinte, i flanquejada per dos xiprers hi ha l'entrada a una petita capella. Té planta rectangular, sense absis i al cap de munt és visible una estructura de ferro, que en origen tindria una petita campana que avui no es conserva. A l'interior de la capella hi ha una pica baptismal i una de beneitera que procedien de l'església de Sant Miquel de Castellar. | 08002-30 | A l'oest del nucli de Castellar | El 1908 es va traslladar el cementiri de Castellar des de dalt del turó del Castell al costat de l'església de Sant Miquel a baix al pla, a la banda esquerra de la carretera de Calaf, havent passat el poble. (PARCERISAS 2000: 49) | 41.7317600,1.6502200 | 387745 | 4620875 | 1908 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28962-foto-08002-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Seveis Culturals | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28985 | Can Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serragallarda | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Gran casal originàriament de planta rectangular que, degut a l'afegit de diversos cossos al llarg de la seva història ha acabat conformant un conjunt en forma d'U, amb una era al mig. L'edifici originari és la part de la U que es projecta cap al sud al lateral oest. Consta de planta baixa i 2 pisos. A la façana sud, just arran de terra, hi ha una obertura que ens alerta de l'existència d'un cup al soterrani. A la planta baixa hi ha dues petites finestres quadrades, i al primer pis n'hi ha dues més (més grans, a la vertical de les anteriors) amb ampit, i una de més petita i desplaçada a l'esquerra d'aquelles. En aquesta més petita, hi ha inscrit a la llinda '1791'. A la llinda de la central hi ha un cartutx ovalat amb la inscripció 'MIQEL / POU ANY / 1870'. Al pis superior, tres grans finestrals (especialment el central, amb barana) semblen correspondre amb una reforma posterior, possiblement relacionada amb la data que apareix en una inscripció coronant la façana en una peça envoltada per triangles de ceràmica vidrada blava: '1943 BEM'. La façana de llevant d'aquest mateix edifici també té elements d'interès, com la porta d'entrada, amb arc escarser i la data de 1880 inscrita a la clau, i obertures al primer pis amb ampit seguint la imatge de la façana de migdia. Sota coberta, altres petites obertures quadrangulars. Aquest edifici està fet amb maçoneria arrebossada, deixant tan sols al descobert els carreus ben tallats de les cantonades i les obertures. A la resta de cossos annexes s'hi reflecteixen altres dates (corresponents al seu moment de construcció o de reforma): 1934, 1964... En destacarem, però, una pallissa separada dels 3 cossos principals, i que tanca l'era pel sud. Es tracta d'una edificació amb planta baixa i altell i coberta a dues aigües, que sota el vèrtex de la façana de migdia té la inscripció 'PERA POU / APAGAR LA / PRESENT OB / RA LAN 1907'. A nivell constructiu, en aquests edificis s'hi constata l'ús de maons i, puntualment, formigó. | 08002-53 | Al límit de ponent del terme, a prop del curs de la línia de ferrocarril | L'existència d'aquesta casa està testimoniada documentalment des del segle XIII. | 41.7477400,1.5925000 | 382974 | 4622726 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28985-foto-08002-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37489 | Camí de la Camàndula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-camandula | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. | 08003-350 | Les Costes- Vall de Rials | 41.5009900,2.3066500 | 442132 | 4594606 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39909 | Pi pinyer de Can Suari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-suari | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | La part baixa del tronc ha quedat oprimida per una tanca de filat que, a la llarga, pot produir problemes a l'arbre. | Pi pinyer (Pinus pinea) de 13 m d'alçada, 2,8 m de volta de Canó, 80-85 cm de classe diametral, 82 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 100 anys. Presenta una forta poda al costat de les cases que li confereix un aspecte de capçada força desequilibrat. | 08005-40 | Can Suari | 41.6674700,2.2623000 | 438588 | 4613120 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39909-foto-08005-40-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 29070 | Font de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. | Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. | 08002-138 | A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. | 41.7591300,1.6196100 | 385248 | 4623954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37612 | Teuleria del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-graell | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades. | La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa. | 08004-53 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre. | 42.1116400,2.0901900 | 424783 | 4662572 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 28964 | Camí de la Riera Maçana al Castell de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riera-macana-al-castell-de-castellar | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | XX | Des de la carreta N-141g direcció Calaf, al km 3 a mà dreta s'accedeix al Camí d'Aguilar de Segarra, uns metres més endavant, a l'altura del Molinot Nou, es bifurca a l'esquerra, el Camí de les Cases Noves- Riera Maçana- El Molinot Nou. Transcorreguts aproximadament uns 1,30 km en aquest camí, una pronunciada corba a l'esquerra, marca l'inici de Camí de la riera Maçana al Castell de Castellar. Aquest és el camí que dóna accés al Castell amb vehicle. En força bon estat de manteniment, el ferm és de terra compactada amb grava (tot-u), des d'aquest punt té un recorregut d'uns 1,84 km i 14 m desnivell. Al llarg del trajecte, el camí transcorre per una zona boscosa, es creua la riera Maçana, la Vinya del Jeroni i l'Obaga de la Masia, quedant sempre a la dreta la serra del Castell. El camí a banda dels usos com a via de comunicació i accés al Castell, és interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. El seu interès paisatgístic està en la riquesa de la comarca del Bages, on es troben 35 espais d'interès naturals, entre els quals destaca la Serra de Castelltallat, que limita al seu extrem sud-oest amb el terme municipal d'Aguilar de Segarra i el Torrent Bo. A banda d'això també són d'interès els espais agrícoles i forestals, i la riquesa geològica, ja que el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És possible fer-hi rutes i excursions a peu, bicicleta a cavall i amb cotxe. En arribar al Castell i a peu de camí hi ha una font d'aigua potable. | 08002-32 | Al sud est del terme, voreja la Serra del Castell per l'oest. | 41.7216600,1.6323900 | 386244 | 4619777 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28964-foto-08002-32-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Permet accedir al Castell de Castellar amb vehicleExisteixen indicacions | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39874 | Alzinar de Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-ganduxe | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | En els darrers anys gran part de les capçades s'han assecat per l'acció d'un paràsit barrinador | Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d'edat. | 08005-5 | Can Ganduxé | 41.6541500,2.2551400 | 437979 | 4611646 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39874-foto-08005-5-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38254 | Can Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini | XX | S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. | <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> | 08009-261 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 | 41.5504100,2.3973000 | 449736.05 | 4600036.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37684 | Pont del molí del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer | Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. | El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. | 08004-125 | Sector sud-est del terme municipal | El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. | 42.1126900,2.1260000 | 427745 | 4662658 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 28970 | Font d'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daguilar | XX | Construcció feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s'aixeca un mur de 1.70 m d'alçada coronat per lloses de pedra planes. En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix 'Aguilar de Segarra portada d'aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983' La font està formada per una pila de pedra aguantada per un pilar circular. L'aixeta està col·locada directament a la paret, sota la placa. | 08002-38 | C/ Raval s/n | Construïda amb motiu de la portada d'aigües al municipi el 1983, | 41.7393200,1.6317100 | 386219 | 4621738 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28970-foto-08002-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Rere la font, hi ha una petita senyalització, amb un perforador per marcar l'etapa. Circuit Permanent d'Orientació d'Aguilar. | 119|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38097 | Font de la Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre | Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. | 08009-82 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5546700,2.4005700 | 450012 | 4600507 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37617 | Capella del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrat-cor | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria. | 08004-58 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38431 | La llegenda del vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. | 08010-82 | Artés | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39876 | Alzina de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. | Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. | 08005-7 | Can Draper | 41.6622900,2.2639100 | 438717 | 4612543 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 95123 | Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies | <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-479 | Rial de Canalies | 41.5881704,2.5566725 | 463049 | 4604148 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 39633 | Pou de La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-guardiola | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Pou d'aigua construït de forma cònica, amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Té uns 2 m d'altura en el seu punt més elevat, i fa 1,20 m de diàmetre. L'estructura presenta una obertura a la vessant de llevant, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua. El forat d'accés té una llinda amb l'any 1770. Recentment s'hi ha col·locat una reixa de ferro per tal de protegir-ne l'accés. | 08012-394 | Morisco | La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas. | 41.8357300,1.9442600 | 412341 | 4632076 | 1770 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les fotografies mostren l'estat anterior i posterior a la restauració. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37199 | Can Rogiet; Ca l'italià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rogiet-ca-litalia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació aïllada de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. La coberta és plana, amb un terrat només trencat per l'aparició de la torre rectangular que conté l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és molt similar a la façana oposada. Ambdues són de composició simètrica, ordenades segons tres eixos verticals. A la planta pis hi ha balcons, amb balconeres caracteritzades per trencaaigües de formes arrodonides; mentre que a la segona planta hi trobem petites finestres geminades amb arc de mig punt. Les façanes laterals són més pobres, tot i tenir el mateix tipus d'obertures. El volum es remata amb una petita cornisa i una barana massissa que tanca el terrat. | 08003-58 | Carrer Calderó, 1 | 41.4913300,2.2940000 | 441067 | 4593542 | 1870 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28941 | Cal Ferrer, Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-cal-ferrer-gros | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Reformada al segle XVIII | Primer edifici que es veu en entrar a la sagrera de Sant Esteve. Gran casal fet totalment amb pedra, bona part d'ella sense treballar. Les pedres estan disposades unes al costat de les altres lligades amb morter definint filades més o menys regulars. Les pedres ben treballades i escairades estan col·locades a les cantonades de cada un dels cossos o bé en les obertures, a manera de brancals o llindes. L'edifici primitiu, seria de planta rectangular, amb coberta a dos aiguavessos i a ell s'han anat afegint altres cossos i annexos de caràcter auxiliar. Entre ells destaca una galeria al costat dret de la façana principal, aprofitant el teulat d'un edifici auxiliar. La porta d'entrada principal està feta amb arc de mig punt amb dovelles de pedra ben treballada. Entre les altres obertures, destaquen dues llindes de finestra, una amb la data 1730, utilitzant un quadrat barrat en lloc del zero, i un altre en la que sembla llegir-se 1758. Ambdues dates evidencien per tant que la construcció va patir una reforma important durant el segle XVIII. A banda d'aquests elements és clar que l'edifici amb el pas dels anys va anar creixent i modificant la seva planta original i accessos. En el mur de façana est és encara visible un arc possiblement d'una antiga porta, actualment tapiada i on s'ha obert una porta rectangular de menors dimensions. L'edifici també conserva un rellotge de sol, en un estat de conservació força bo, en la seva façana sud. El conjunt es troba totalment tancat tant pels murs dels mateixos edificis annexes com per una porta metàl·lica, al costat de la qual hi ha un rètol fet amb ceràmica on es pot llegir: Cal Ferrer Gros. | 08002-9 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | Apareix a capbreu de Francesc d'Amat i de Planella 1703-1708 i en el cens de Castellar de 1716, on Francisco Ferrer consta com a propietari. La família Ferrer ha estat vinculada a l'edifici com a mínim des del segle XVI fins a l'actualitat, el primer Ferrer documentat és Valentí Ferrer, casat amb una dona de Cal Palà i pares de Gaspar Ferrer hereu al capbreu de 1579 (PARCERISAS 2013: 79, 139) | 41.7315600,1.6567800 | 388290 | 4620844 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28941-foto-08002-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un rellotge de sol a a façana sud,Conegut antigament com La Pobla. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39702 | Barraca de La Pedrera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit en la seva totalitat i resten només les parets perimetrals, tot i que en un estat realment deplorable. | 08012-463 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8811700,1.9644500 | 414078 | 4637101 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73730 | Memorial d'afusellats de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-dafusellats-de-la-guerra-civil | FOSALBA, Montserrat (2001): La Guerra Civil a Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 49-51. | XX | Làpida instal·lada l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 del mes de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri i la llista de noms que hi figuren són els següents: F. Figueras Aragall, J. Jané Casajoana, J. Bayona Vidal, J. Heredia Martínez, J. Picas Vila, M. Lahosa Queral, J. Font Cugat, T. Matas Campaña, L. Xifré Morros, M. Hinojosa Izquierdo, J. Martí Pons, R. Badia Blasi. | 08001-78 | Passeig de l'església, cementiri vell - 08630 Abrera. | La causa de l'assassinat d'aquestes persones d'Olesa de Montserrat sembla que es degué al seu passat republicà i algunes d'elles per haver ostentat càrrecs en la política local. Aquest episodi quedà reflectit en el tràgic testimoni d'un soldat que va intervenir en l'execució, de nom Manuel Pedro Chao. Montserrat Fosalba transcriu el seu testimoni al seu llibre sobre la Guerra Civil a Abrera (FOSALBA, 2001: 49-50). Les persones que foren assassinades estan registrades, algunes d'elles, en dates molt diferents. S'han trobat registrats alguns noms com són: Tomás Matas Campaña de 53 anys, natural d'Olesa de Montserrat, de professió pagès i inscrit el dia 27 de febrer; Fèlix Figueras Aragay de 44 anys, nascut també a Olesa, xofer i inscrit el 19 d'octubre de 1939. Aquest havia estat alcalde del poble en època de guerra; Josep Font Cugat de 26 anys, oficinista i inscrit el 31 de juliol de 1940; Jaume Picas Vila de 36 anys, natural de Manresa, de professió jornaler i registrat el 10 de març de 1942 i Ramon Badia Blasi de 36 anys, nat a Abrera, obrer i que no fou registrat fins a l'any 1951. Un fet que no acaba de concordar és que, segons el testimoni d'aquest soldat, ell i els seus companys van ser els qui enterraren els cadàvers, però un altre testimoni d'Abrera afirma que l'enterrament d'aquestes persones el portaren a terme ells i tres persones més del poble. | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1995 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73730-foto-08001-78-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73830 | Manso de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-de-ferran | XX | L'estat de conservació és bo | El Manso Ferran o Torre Ferran forma una gran conjunt arquitectònic a la zona dels Plans de Ferran. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. A l'est del conjunt hi trobem un mur amb una entrada amb reixa metàl·lica, que tanca el recinte. L'edifici principal de planta rectangular, és de grans dimensions i presenta un cos adossat a cada lateral, que li dona forma al conjunt de planta basilical. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Te les façanes arrebossades i pintades de blanc. Presenta un lleuger voladís. L'entrada a l'edifici es situa a la façana est, és d'arc escarser amb brancals de pedra. Les obertures d'aquesta façana estan ben ordenades, destacant un balcó central a la primera planta de pis, i finestres a cada planta. Entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Els cossos adossats a cada lateral són idèntics, i destaquen per les seves grans obertures en arc de mig punt. | 08008-76 | Plans de Ferran | El Manso Ferran està vinculat històricament a Cal Ferran. Als anys 20 del segle XX les necessitats d'espai de la família provocaren la construcció d'aquesta, molt més gran que Cal Ferran. El senyor Humedes que exercia la medicina, durant la Guerra Civil acollí en aquesta masia a molts ferits, passant a ser el Manso Ferran un hospital de campanya. Després de la Guerra Civil, es va restaurar ja que havia patit alguns desperfectes. A dia d'avui, hi viu el responsable de la finca. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 1920/30 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73745 | Alzines de Can Morral del riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-can-morral-del-riu | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dues alzines (Quercus ilex) de la família de les Fagàcies situades a la zona d'horts de la Masia de Can Morral del Riu. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: una de 15 m d'alçada i 2, 03 m de perímetre; l'altra de 12 m d'alçada i 2,07 de perímetre. | 08001-93 | Can Morral del Riu - 08630 Abrera. | 41.5250900,1.9088100 | 408961 | 4597624 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73745-foto-08001-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39608 | Barraca de La Vall 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre s'ha desprès en la seva totalitat tot i que encara podem apreciar les bigues de fusta que ens fan pensar, doncs, que seria un sostre fet de lloses suportades sobre aquestes bigues de fusta. Part dels murs també han cedit. | 08012-369 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8799800,2.0017300 | 417170 | 4636932 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39608-foto-08012-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 87696 | Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional | XVI - XIX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08001-115 | Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | 41.5163981,1.9014720 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 28942 | Rellotge de sol de Cal Ferrer Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-ferrer-gros | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana sud de l'edificació de Cal Ferrer Gros. De planta quadrangular i coronament en forma triangular, té definit el seu perímetre per petits blocs de pedra treballada i motllurada. L'interior està pintat de blanc, en ell es conserva sencer el gnòmon de vareta i es pot llegir el següent missatge 'Yo sensa sol i tu sensa fé no som ré'. La línia horària és de 8 a 4 i assenyala la mitja hora, números romans. | 08002-10 | Castellar, nucli de Sant Esteve. | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28942-foto-08002-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39616 | Ca La Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pastora | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 110 m2. La coberta era de dues vessants desiguals que desguassaven a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures tenen llinda de fusta. S'hi observen diferents intervencions d'obra nova, a la part posterior trobem un garatge que no segueix la tipologia constructiva de la casa. Actualment es troba en reformes. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-377 | Horta d'Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8312400,1.9756300 | 414940 | 4631546 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39616-foto-08012-377-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39665 | Cal Moratones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moratones | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XX | Masia datada del segle XVII de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 500 m2. L'any 1980 se li va fer una reforma integral, amb l'acabat exterior arrebossat amb ciment i la pintura actual. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior i també ha estat intervinguda recentment. Les obertures són arrebossades. Es conserven certs elements antics com arcs, les parets de pedra interiors i les tines. Al voltant té diferents corts i corrals. Se situa en un entorn rural molt a prop de la carretera d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra B-431. | 08012-426 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. L'edifici actual no conserva res de l'antiga estructura. | 41.8702300,1.9725600 | 414737 | 4635878 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39665-foto-08012-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39665-foto-08012-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39665-foto-08012-426-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37788 | Pont tercer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-tercer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest tercer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 9 m. d'alçada. | 08007-103 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6255300,2.5273200 | 460625 | 4608308 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37274 | Barraca de l'Hort de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Porta en mal estat i alguna paret deteriorada | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'7 x 3'2 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada per fora. Les parets estan fetes de paredat antic i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de llevant, amb la llinda recta, és de fusta i està tancada. La lectura de paraments permet considerar que originàriament tingués la coberta a una vessant i posteriorment se li afegís la volta. Té una petita obertura a la façana nord. Banc adossat a la façana principal, fet de paredat amb la lleixa de maons. Disposaria d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que conduïen l'aigua a un dipòsit interior a través de la coberta. Al darrera, a la part del marge, hi ha un ametller. | 08003-134 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella | 41.4944400,2.3059100 | 442064 | 4593879 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37226 | Carrer de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rosa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-85 | Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10. | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4934100,2.2966200 | 441288 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37222 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Es tracta d'un carreró d'uns 4 m d'amplada i de poca longitud que inicialment no tenia sortida. En urbanitzar-se el sector situat a ponent, entre el torrent i les Quatre Torres, s'obriren unes escales que connecten el carrer Sant Antoni amb el carrer dels Avellaners, situat a una cota superior. Es caracteritza fonamentalment per l'edificació original que conserva al costat nord. És una successió de cinc cases de cos amb una cornisa comuna que les uneix, amb una alçada de planta baixa i pis. Tenen uns 4 m de crugia de promig, tret de la casa de la cantonada que arriba als 9,50 m. Conformen un conjunt molt homogeni caracteritzat per la planor de les façanes, dos eixos verticals de composició -tret del cos de la cantonada, que en té tres -, obertures petites i de proporcions verticals, balcons de ferro a les plantes pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment és de llambordins, amb una franja de peces més grans al costat sud per conduir les aigües de pluja. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Creixement del nucli urbà del s. XIX, a l'esquerra del Torrent Vallbona, al nord del casc antic d'Alella. | 08003-81 | Carrer Sant Antoni, dels núms. 2 al 8 | Carrer obert el segle XIX des del Torrent Vallbona. En urbanitzar-se el carrer Avellaners i el sector comprès entre el torrent i les Quatre Torres, se li donà una sortida pel costat de ponent mitjançant unes escales que salven el desnivell existent entre ambdós carrers. | 41.4955500,2.2939400 | 441066 | 4594011 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39986 | Can Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coix | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | en runes | Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2. | 08005-117 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6996200,2.2423800 | 436961 | 4616704 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39986-foto-08005-117-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37150 | Can Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonvehi | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XIX | Conjunt de grans dimensions situat a la zona del camí de Martorelles format per tres parts esglaonades a diferents nivells: una zona baixa al sud-est on trobem l'edificació principal amb un pati i jardins a ambdós costats i amb d'altres cossos annexos (un habitatge adossat, un pòrtic i una capella); un espai central amb una bassa; i finalment un llac a la part superior, envoltat d'un bosc de pins. L'edificació principal correspon a una antiga masia de tipus basilical amb una construcció historicista superposada a la façana principal, que es prolonga en el tractament de les façanes laterals, sobretot al costat de llevant. La coberta és de teula a dues aigües amb un cos central sobre aixecat, i amb un terrat a la part nord-est. L'edifici està constituït per tres crugies perpendiculars a la façana principal, la part nord de les quals resta soterrada. És per això que, tot i que el volum principal té planta baixa i dos pisos, la façana posterior mostra una alçada menys. El més representatiu del conjunt és, sens dubte, la façana historicista de l'any 1898 superposada que intenta reproduir la imatge d'un castell medieval. És de composició simètrica, amb fonamentalment tres eixos de composició verticals, ornamentada amb merlets, torrasses, flanquejada per dues torres circulars, cornises decorades, i formes neogòtiques medievals que es reprodueixen sobretot en les finestres, trencaaigües i balcons de pedra de les plantes pis. És però a la façana posterior on podem reconèixer parcialment la masia original, si bé ha estat ampliada i modificada amb l'aparició d'un balcó afegit a la planta pis. Conserva esgrafiats a la part superior que semblen originals. Cal destacar el pòrtic d'estil neoclàssic (d'arcs carpanells i barana de balustres) i la capella (coberta amb terrat pla i barana de balustres trencada per l'aparició d'un petit campanar d'espadanya). Són construccions situades a banda i banda de l'edificació principal, adossades a les façanes laterals. Posteriorment s'afegí un cos destinat a habitatge a l'oest, a continuació del porxo esmentat, que no té cap interès. S'hi accedeix des del nord en rampa entre murs de maçoneria fins arribar al pati davant la casa. Aquí trobem el pòrtic lateral i un mirador orientat al sud-est a un nivell inferior, que ens remarca un eix que articula tot el jardí, i continua cap a l'edificació principal i al jardí del darrera - al nivell de la planta pis pel desnivell del terreny -, amb diferents espècies de fruiters, arbusts i un gran cedre, i finalment una gran bassa quadrada amb una font decorativa que s'havia utilitzat anteriorment com a piscina. En aquest punt trobem un mur que ens porta al nivell superior, amb elements decoratius d'estil neoclàssic, com l'escala amb una petita construcció coberta amb cúpula amb rajola vidriada i les balustrades que coronen els murs de contenció. En aquesta segona plataforma hi trobem una plantació d'oliveres que puja lleugerament fins arribar al darrer nivell, on hi ha el llac, envoltat de pinedes a banda i banda i amb una mena de templet a quatre aigües. A la part sud-oest de la finca, i separada per murs de pedra, arribem baixant per dos camins a la zona de conreus del conjunt. La seva proximitat amb l'edificació de Can Vegetalí configura una imatge molt característica de la zona del camí de Martorelles. | 08003-9 | Camí de Martorelles, 7 | Situat en un emplaçament similar al del mas Company de Munt, propietat de Pere Company l'any 1477 i d'Antoni Company de Munt el 1588. A mitjan segle XVII fou adquirida per Francesc de Bonvehí, doctor en dret. L'any 1777 passà a Antoni Joncà, anomenant-se Can Joncà (1833). Posteriorment es vengué a Pau Riera i després a les famílies Oller, Pagès i Barbarà. | 41.5020800,2.2878400 | 440563 | 4594740 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37150-foto-08003-9-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|116|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37609 | Pallissa del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XX | Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important. | La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons. | 08004-50 | Sector sud del terme municipal | Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà. | 42.1129700,2.0861300 | 424449 | 4662723 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39870 | Albereda de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. | Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. | 08005-1 | Antic abocador de la Mina | 41.6707800,2.2589700 | 438314 | 4613490 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73854 | Ca l'Ignasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lignasi | XVIII | L'edifici principal s'ha restaurat. Les altres edificacions s'estan restaurant. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d' Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Cal Jerònim. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. Ca l'ignasi el formen l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes que ens mostren la importància que tenia tot aquest conjunt, ja que hi ha un gran nombre de construccions annexes, entre elles un femer de grans dimensions. L'edifici en funcions d'habitatge, es troba situat a l'oest del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, exceptuant la nord que està a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. No hi ha elements destacables en les façanes. L'entrada es realitza per la façana sud. A l'interior hi ha una volta de canó Al nord-est del conjunt trobem una edificació que s'està restaurant, de gran alçada, on destaquen unes obertures amb arc de mig punt a la façana sud. Sota d'aquest trobem dues edificacions, una d'elles havia estat el celler. Al sud de tot el conjunt, trobem l'edificació més interessant: un femer que es caracteritza per una volta de canó. A la part superior hi ha una obertura, per on es llençaven els fems. També hi trobem un pou ja fora del recinte. | 08008-100 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Cal Jerònim. Actualment s'està restaurant la majoria d'edificacions, tot i que l'habitatge ja està finalitzat. | 41.5924200,1.4430900 | 370239 | 4605695 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73707 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-5 | 'Can Torres', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Masia de planta rectangular composta per diferents cossos. L'estructura principal consta de planta baixa i dos pisos i té coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de maçoneria i tàpia. Al pis superior, mirant cap a ponent, hi ha una galeria d'arcades de mig punt. | 08001-55 | Carrer de Can Torres - 08630 Abrera. | L'any 1626 és esmentada al capbreu de Josep Despalau de Relat. Surt també mencionada l'any 1751 al capbreu del Marquès de Vilafranca. Salvador Torras, d'Abrera, confessava la 'domum vocata la Casa den Torras', també dita la Masoveria. | 41.5062900,1.9245100 | 410245 | 4595521 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73707-foto-08001-55-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37311 | Dipòsit del bosc de Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Part de la volta ha caigut i està cobert de vegetació. | Dipòsit de planta rectangular (1'6 x 1 x 1 m), amb la coberta de volta. La part externa que es troba en la cota alta està pavimentada, com si fos per recollir l'aigua de la pluja. Es troba per sota una línia elèctrica i voltat d'ametllers i oliveres. S'hi accedeix des del Camí del Greny, i passat el Camí de Can Cortés, trobem un dipòsit d'aigua, deixem el camí i baixem en direcció ponent. Trobem una barraca i seguim per un corriol fins trobar una línia elèctrica de mitjana tensió | 08003-171 | Bosc de Can Cortés o Can Poch - Entre el Nucli Vallbona i el Nucli Alella Parc | 41.5077600,2.2863300 | 440442 | 4595372 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37311-foto-08003-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37311-foto-08003-171-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | . | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml