Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73900 | Cementiri d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dargencola | XIX | El cementiri es troba situat al nord del nucli d'Argençola, al costat de la carretera que porta a la N-II. Es tracta d'un recinte rectangular tancat per murs. L'accés es situa al sud, on hi ha l'entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi ha la data de 1886. A sobre les dovelles hi trobem una inscripció a cada lateral. A l'esquerra EL LIMPIO DE CORAZON VERA A DIOS i a la dreta AQUÍ RESIDE LA PAZ HUMANA. A l'interior hi ha una zona enjardinada amb xiprers i al fons hi trobem els nínxols i la capella de planta rectangular i arc adovellat de mig punt,. | 08008-146 | Argençola | L'any 1886 entrava en funcionament el nou cementiri d'Argençola. | 41.6014600,1.4450100 | 370417 | 4606696 | 1886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38090 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall | XX | Pilar de pedra amb motius al·legòrics. Es llegeix la inscripció següent: Argentona/al poeta/Maragall/1961. | 08009-75 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5547000,2.4007100 | 450024 | 4600510 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73878 | Pont de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-contrast | XX | Pont que travessa la riera de Clariana a prop del nucli de Contrast. És un pont d'un sol ull amb d'arc de mig punt, alçat amb carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Te unes baranes de fustes que es recolzen sobre una base metàl·lica. | 08008-124 | Camí de Contrast a la Pobla de Carivenys | 41.5791100,1.4338100 | 369439 | 4604231 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73904 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dargencola | XIX-XX | La documentació es troba en un bon estat de conservació. Presenta signes evidents d'humitat. Tota la documentació està encapsada menys un paquet de llibres de comptabilitat de mitjans del segle XX ( 50-60). Un terç de la documentació no té prestatgeria i està dipositada sobre el terra. | La documentació es troba en una sala sense ventilació ni llum natural al pis inferior de l'edifici de l'ajuntament. No disposa de control de temperatura i humitat. Aquest espai es de recent construcció, tot i això s'evidencia una notable olor a humitat. La documentació sobrepassa la capacitat de 14,4 metres lineals de prestatgeria metàl·lica fixa. En total hi ha 26,2 metres lineals de documentació. | 08008-150 | Carrer Major s/n - 08717 Argençola | L'Arxiu Municipal conté tota la informació que ha generat el consistori des de l'any 1834, data en la que localitzem la documentació més antiga, corresponent a expedients de comptabilitat d'Argençola, així com dels nuclis d'Albarells i Rocamora. La principal organització i classificació de l'arxiu es va realitzar a l'any 1994 a través de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia. L'arxiu municipal també acull, l'arxiu del Jutjat de Pau, documentació de la Falange Española de l'any 1970-74, declaracions de collites de blat i vi, registre ramat (1944-62), proveïments i racionaments (1940-60), protecció a orfes de la guerra ( 1945). També documentació dels referèndums dels anys 1931, 1978, 1979, 1986. De l'escola en dues etapes 1888-1901 i 1951-1972. L'edifici actual de l'ajuntament és de l'any 2007. Anteriorment la documentació es trobava a l'antic ajuntament situat al carrer Major. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es pot consultar en horari d'oficines. 09:00 a 14:00h | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73906 | Creu Processional de Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbarells | XVII | Ha estat restaurada. | <p>Creu processional de plata, amb ànima de fusta. De perfil flordelisat i amb el perímetre resseguit per frondes. Els braços presenten una decoració de tornapuntes i elements vegetals avolutats, sobre fons punxonat. Magolla de base hexagonal, imitant l'arquitectura gòtica, amb fornícules on s'hi allotgen sis sants. Aquests estan sota dosserets apuntats, amb traceria calada, acabats amb un floró. Separen els sants, contraforts amb pinacles. A la part superior, sobre els dosserets, hi ha gablets calats amb un querubí. Espècie de sòcol i entaulament a manera de barana. A l'anvers, crist clavat a la creu amb tres claus. Porta perizònium, corona d'espines i nimbe; a la creuera el monograma de crist. Als braços, sobre quadrifolis, les figures d'Adam ressuscitat, a sota, la Verge Maria, a l'esquerra, Sant Joan, a la dreta i el pare etern, al capdamunt. Als extrems dels braços un querubí en relleu. Al revers la verge amb el nen. La verge està dempeus sobre una peanya i porta corona i nimbe. A la creuera el monograma de Maria. Als braços, sobre quadrifolis, el tetramorf: l'àguila, a la part inferior, el lleó a l'esquerra i l'àngel a la dreta. Manca el bou, a la part superior, i en el seu lloc hi ha una placa amb una inscripció. També es conserva la canya de la creu, de secció hexagonal, amb un nus i una rosca a l'extrem.</p> | 08008-152 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>'Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-3.jpg | Legal i física | Barroc|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Descripció feta per Anna Homs. Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Nº d'inventari: 1023 | 96|116|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38143 | Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada | - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. | Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor. | 08009-150 | Veïnats de Traià i la Pujada | 41.5383700,2.4110800 | 450876 | 4598691 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73899 | Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-clariana | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Ha estat restaurada. | Es troba situada al nucli de Clariana, i es caracteritza per una sola nau amb voltes de creueria i amb capelles laterals, Presenta un campanar quadrangular afegit posteriorment. A l'est de la nau hi ha l'accés al cor, i el propi cor. Trobem en el interior diferents elements, ja siguin imatges, una creu processional o diferents piques. Una d'elles podria ser romànica. L'accés es troba orientat al sud, amb una entrada porticada que dona accés a la portalada amb arc de mig punt adovellat. | 08008-145 | Clariana | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Clariana. Des de molt aviat es comprova que exercia la funció d parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme. La primera menció a l'església data de l'any 1002, data en que el papa Silvestre II confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els quals consta el castell de Clariana amb l'església de Santa Maria. Així es pot afirmar que aquesta església fou donada juntament amb el castell, i el monestir ja la posseïa l'any 886, data en la qual el rei Lotari en el seu precepte confirmà al monestir de Sant Cugat els seus béns, entre els quals hi figurava el castell de Clariana amb les seves esglésies, els delmes i primícies. A més se sap que el castell amb les esglésies fou donat per Unifred, fill de Sala de Conflent, per a remei de l'ànima del seu pare difunt. Per tant la donació es degué fer abans de l'any 979, ja que en aquesta data Unifred ja deuria ser mort. L'any 1032, en el testament sagramental de Maier de Clariana, que era el feudatari del monestir en el castell de Clariana, deixà a l'església de Santa Maria el seu alou de vila de Sala. Malgrat que es disposa de molta documentació del monestir no es coneix cap noticia sobre l'exercici del domini sobre l'església de Santa Maria de Clariana per part del monestir. Les funcions parroquials consten a partir d'una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Cleriana. En el testament d'un altre senyor del castell, anomenat Berenguer de Clariana, aquest féu una deixa per a l'obra de Santa Maria. | 41.5910700,1.4981900 | 374829 | 4605464 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Adossat al mur oest, hi trobem la rectoria. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73912 | Can Fiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fiol | XVII- XIX | Ha estat restaurada en els darrers anys. S'ha adaptat el seu interior per al seu ús residencial. | Petita edificació pròxima a la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Un camí que neix d'aquesta ens hi porta. De planta quadra, presenta planta baixa, i planta de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés, s'orienta l'est i presenta una entrada senzilla amb una gran llinda de fusta. En aquesta entrada hi trobem en el mur, restes d'estucat amb la data de 1910. A la planta de pis hi ha dues finestres amb llinda de fusta. A la façana sud, hi trobem un altra entrada que dona accés a la planta de pis. Al costat d'aquesta una petita finestra amb llinda de fusta. Cal destacar a la façana nord, el forn amb la seva forma semicircular a l'exterior. A l'interior hi trobem la boca del forn ben conservada. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i el poble de Clariana al nord. | 08008-158 | Clariana | Aquesta petita edificació ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu Parroquial de Clariana a l'any 1606 com a Mas Fillol. Segurament ha evolucionat com a Can Fiol, ja que no s'ha detectat cap altra propietat amb aquest nom en la zona de Clariana. A inicis del segle XX, s'hi va intervenir com demostra la data que hi ha en l'estucat de l'entrada principal. Finalment, en les darreries del segle XX es va fer la restauració de la casa i que la va deixar tal i com s'observa actualment. | 41.5868100,1.4957700 | 374619 | 4604994 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73912-foto-08008-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73914 | Bassa de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-goda | XIX-XX | Tot i no patir problemes en l'estructura, es nota el desgast pel pas del temps. | Petita bassa rectangular a tocar de la riera de la Goda, de la qual agafa l'aigua. Feta amb carreus irregulars de pedra i lligada amb morter. Per la part est té una entrada d'aigua que arriba per un canal excavat al terreny. | 08008-160 | La Goda | Aquesta construcció estava lligada en l'aprofitament de l'aigua en el moment de màxima explotació de les terres de la Goda a finals del segle XIX. | 41.5626100,1.4575300 | 371383 | 4602364 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73914-foto-08008-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment la bassa és plena d'aigua, cosa que indica que encara funciona el seu sistema d'aprovisionament d'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38082 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser | Fornícula que entra a la paret d'una casa amb la Mare de Déu del Roser, sobre un basament de fusta semicircular. Té una coberta de teules a una vessant sustentada per viguetes i entramat, també de fusta. La imatge de la Mare de Déu és de pedra. El fons de la fornícula és blau, i per sota del basament hi ha les rajoles amb el nom del carrer. | 08009-67 | Nucli urbà. C. Dels Rosers | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73916 | Femer de Cal Perutxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-perutxo | XIX-XX | La part superior externa està coberta per vegetació i males herbes. | Situada al nord del nucli de Carbasí. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament al davant orientada a l'est. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08008-162 | Carbasí | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquella zona, podem trobar algun femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia o la casa, i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. | 41.6106900,1.4304900 | 369226 | 4607743 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73916-foto-08008-162-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38083 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX | Capelleta votiva de la Mare de Déu dels Dolors. Tapada amb una portella de vidre. Coberta a dues aigües i decorada amb rajoles de valència. | 08009-68 | Nucli urbà. Pl. de l' Església | 41.5541900,2.4007300 | 450025 | 4600454 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38072 | Tramvia Mataró-Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tramvia-mataro-argentona | ARMENGOL, F; HARO, M.A i URQUIOLA, C (1992) El tramvia Mataró- Argentona (Síntesi històrica 1928-1965). L'Aixernador Edicions. Col·lecció El Montalt, 11. Argentona. | XX | Cotxe núm. 2 que feia el trajecte Mataró-Argentona. Es va restaurar i s'instal·la l'any 1991, en commemoració d'aquest tramvia. | 08009-57 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch ( a prop de la Plaça Nova) | Armengol, F. et alii (1992) han recopilat la història d'aquest mitjà de transport que uní durant molts anys les dues poblacions. L'any 1917 ja s'havia inaugurat un de molt semblant entre Montgat i Tiana. Precisament, Antoni Gaillard i Cluchier, industrial químic resident a Montgat i estiuejant a Argentona, fou el seu promotor. Aquest, juntament amb l'enginyer Josep Jener, redactaren el primer projecte (1 de juliol de 1917). Per Reial Ordre de 23 d'agost de 1919 s'aprobava el projecte amb algunes esmenes que recolliria el nou projecte de Gaudencio Zopetti. La concesió de la línia fou per Antoni Gaillard per 65 anys. El 3 d'agost de 1926 es constitueix l'empresa 'Tranvía de Mataró a Argentona,S.A' (TRANMASA) amb els socis fundadors Gaillard, Fortí, Carreras, J.M de Nadal, Albvert Marchal, Manuel Soler i Joan Estrada. | 41.5541100,2.4033300 | 450242 | 4600443 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38072-foto-08009-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38072-foto-08009-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38073 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme | CALVO VERGÉS, Oriol (2002) 'Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de Moragas i Clavell'. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13. | XX | Restaurada l'any 2000 | Creu de fusta tallada,suportada per un fust d'uns tres metres d'alçada, en el que s'integren nou escultures fetes de pedra, que representen diversos sants relacionats amb Argentona. A la base, unes pedres de petit tamany, formen un petit turó que representa el Mont Calvari. Té una coberta de fusta a quatre aigües, amb teules vidrades, aguantada amb uns pilars de fusta creuats. Les escultures dels sants les va realitzar Jaume Clavell i Nogueras. Representen Sant Julià, Sant Domènech, Sant Vicenç, Sant Cugat, Sant Jame, Sant Martí, Sant Sebastià i Sant Pere. A dalt, en fusta, el Crist clavat a la creu per una cara i la Verge de la Magrana per l'altra. | 08009-58 | Nucli urbà. C. Gran | Inaugurada el 17 de febrer de l'any 1952 com a cloenda dels actes de la Santa Missió. El 20 de gener de 2002 es va tornar a inaugurar després de patir una profunda restauració, donat el mal estat que tenia. La restauració l'encapçalava Miquel Arnau. Les escultures de pedra se'n va encarregar Elisabeth Pous. El cost total fou de 6.000 euros, pagats íntegrament per l'Ajuntament. | 41.5574400,2.4007500 | 450029 | 4600815 | 1952 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38073-foto-08009-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73920 | Cups de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XIX | Queden dempeus les estructures quadrades dels cups. A l'entorn d'aquesta hi ha diferents construccions totes enrunades. | Situat al nord del km 3 de la carretera BV-2212 de Clariana a Sant Martí de Tous. Es troba en una zona boscosa envoltada per camps de blat. Per arribar-hi és passa per davant del pou de Ca l'Aribau. S'identifiquen diferents estructures rectangulars, de les quals només resten dempeus les situades més al sud. En aquesta edificació es pot observar encara dues cavitats quadrades folrades amb la rajola tant característica dels cups. Aquestes cavitats tenen una sortida quadrada amb un petit forat d'on es recollia el vi en una altra estança. En aquesta encara es pot observar l'entrada amb llinda de pedra, actualment tapiada. Al mur est a la part superior hi havia una entrada per accedir-hi, la qual es reconeix pels murs al seu costat. Al mur nord, a la planta baixa, hi havia un altra entrada, totalment tapiada. Adossat al mur oest, hi trobem una construcció que recorda un mina. | 08008-166 | Clariana | Aquesta edificació es troba en uns terrenys que antigament eren propietat del Mas de Ca l'Aribau. Aquestes terres foren venudes a Cal Biosca de la Nou a mitjans del segle XIX. En aquella època la zona de Clariana, era una gran productora de vi, i Cal Biosca de la Nou era una de masies que més producció tenia. En aquest context d'expansió del vi, aquesta masia adquirí més terres, entre elles les de Ca l'Aribau on es troben aquests cups, o el Pou de Ca l'Aribau. Segurament a inicis del segle XX deixà de funcionar, ja que després de la fil·loxera la producció de vi en aquesta zona, va anar minvant progressivament. | 41.5840300,1.5089500 | 375712 | 4604667 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73920-foto-08008-166-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38074 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-0 | Capella feta d'obra, de planta quadrangular, amb coberta de teules a doble vessant, coronada per una creu de ferro. Basament de pedra granítica amb dos esglaons que apropen a la fornícula, tancada per un vidre i un reixat de ferro. | 08009-59 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch / Ctra. Vilassar | 41.5521300,2.4041800 | 450311 | 4600223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38074-foto-08009-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 73926 | La Rectoria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-clariana | XIX | Ha estat restaurada en la seva totalitat. | Adossada al mur oest de l'església de Santa Maria. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Alçada amb murs de pedra vista hi trobem l'accés principal a la façana sud, amb una petita d'entrada amb brancals i llinda de pedra. Presenta diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta repartides per la resta de façanes. Cal destacar-hi a l'interior un forn situat a la planta baixa. Ha estat completament restaurada i adaptada al seu nou ús actual com allotjament rural. Hi trobem un jardí i una piscina a la part nord. | 08008-172 | Clariana | Es va construir amb posterioritat a l'església de Santa Maria de Clariana. A mitjans del segle XX fou abandonant, i el seu estat de conservació era cada vegada més dolent, a l'igual que el de l'església. A finals dels anys 70 del segle XX, l'actual propietari compra l'edifici de la rectoria al Bisbat de Vic i restaura la casa. Es converteix en una segona residència fins a inicis del segle XXI, quan es converteix en un casa de turisme rural. | 41.5910500,1.4980100 | 374814 | 4605462 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Originalment l'accés es trobava a l'est, al porxo on trobem l'entrada l'església de Santa Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73928 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-24 | Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. Fitxes fetes per Natàlia Salazar. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | Pel terme municipal d'Argençola, hi passava l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Segueix el mateix tram que la carretera N-II. Entrava al municipi per Santa Maria del Camí, passava per Porquerisses, i deixava el terme per entrar al terme veí de Montmaneu. En el municipi d'Argençola hi havia l'Hostal del Violí que era un indret de parada en el transcurs del recorregut. Aquest tram direcció a Lleida era d'un pendent considerable. | 08008-174 | Argençola | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. Actualment l'antiga N-II s'utilitza per accedir al terme municipal d'Argençola. | 41.6181100,1.4460900 | 370540 | 4608543 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38070 | Font de Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llado | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XX | Font emprotada a la paret de la finca de Can Calopa. Està emmarcada per pedra de granit simulant dovelles. La paret del fons està decorada amb rajola de València, de color groc i verd, formant triangles. Es llegeix una inscripció amb el nom de la font, feta també de rajoles. L'aixeta és de llautó i aboca l'aigua damunt una pica de pedra. | 08009-55 | Nucli urbà. C. Josep Soler / Lladó / Riudemeia | No fa massa anys que va estar reformada, donant-li l'aspecte actual. Abans havia estat un abeurador per animals. | 41.5534600,2.4002900 | 449988 | 4600373 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38070-foto-08009-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37994 | Paret de les mentides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides | Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. | 08009-85 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5548600,2.4008300 | 450034 | 4600528 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37996 | Placa a Mn. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer | XX | Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. | 08009-87 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539600,2.4031400 | 450226 | 4600427 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38071 | Font del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli | Font de la xarxa d'aigües d'Argentona feta a partir d'un bloc granític, amb aixeta manual d'aram. Per sota de l'aixeta hi ha una rajola on es llegeix 'Font del Molí, 1986'. Desaigua fet amb contorn de pedra granítica. | 08009-56 | Nucli urbà. Pl. del Molí | 41.5544000,2.4058700 | 450454 | 4600474 | 1986 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38071-foto-08009-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38063 | Llegenda de la Creu del Bey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey | <p>CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688.</p> <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908).</p> <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93.</p> <p>COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183.</p> <p>GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament.</p> <p>GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143.</p> <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94.</p> <p>TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182.</p> | <p>Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol.</p> | 08009-48 | <p>(Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni. -Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu. La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca. En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla? Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta. Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir. -¿Qué hi cerques aquí home del infern? Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa: - A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar. - Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí. - Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey. La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá. Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38067 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Construcció d'obra amb una aixeta de llautó. L'aigua cau en una pica. La paret està decorada amb rajola de colors groc i verd formant triangles. A la part superior hi ha la imatge de Sant Sebastià feta amb rajola de València, així com la inscripció del seu nom, feta de la mateixa manera. Es tracta d'un arranjament recent | 08009-52 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5576300,2.4008200 | 450035 | 4600836 | 08009 | Argentona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38067-foto-08009-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38054 | Can Balançó (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco-ii | AA.VV (1995) Can Balençó. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 57-88. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. OLESTI, Oriol (19??) El territori del maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana. Mataró. | II-Ia.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de Can Balençó. Per aquest motiu es va efectuar una excavació l'any 1991 que va permetre identificar un establiment ibèric d'època republicana, datat entre els segles II i I a. C. Estava format per un conjunt habitatges construïts a la part baixa del Turó de Cerdanyola. L'establiment presentava dues fases de construcció diferenciades, però de difícil identificació pel seu estat de conservació i les posterior modificacions dels camps de conreu. La tècnica constructiva de les dues fases és idèntica: murs de pedres calcàries i fragments de tegulae lligats amb argila, formant la fonemanteció i aixecats amb parets de tovots o tàpia. Pel que fa a la funcionalitat dels diferents àmbits, s'han identificat habitacions amb llars de foc, identificació amb una unitat habitacional. Però també s'han identificat zones productives i d'emmagatzematge. | 08009-39 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5488200,2.4192600 | 451566 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es tracta d'un jaciment molt important pel seu marc cronològic.A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38068 | Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mare-de-deu-de-montserrat | Típica font de fundició amb brollador manual i desaigua. | 08009-53 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38264 | Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. | <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> | 08009-271 | Nucli urbà. Ptge. Jover | 41.5488500,2.3975000 | 449751.05 | 4599862.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38259 | Llar d'avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis | XX | Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. | <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> | 08009-266 | Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot | 41.5476800,2.3954400 | 449579.05 | 4599734.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Gallifa Grezner, arquitecte | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3866,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml