Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38264 | Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. | <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> | 08009-271 | Nucli urbà. Ptge. Jover | 41.5488500,2.3975000 | 449751.05 | 4599862.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38116 | Pi de can Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-riudameia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al marge del camí d'accés a can Riudameia. Dimensions: Perímetre: 3,15 m, DBH: 1,00 m.</p> | 08009-123 | Veïnat de Pins. Finca de Can Riudameia | 41.5689200,2.3638500 | 446961.06 | 4602111.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El propietari de la finca de Can Riudameia, Sr. Xavier Homar, on es troba aquest pi, ha fet constar que no està d'acord en què aquest pi estigui catalogat com a arbre monumental. Tot i això, a l'estar inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunyamarcat, hem considerat pertinent incloure'l en aquest inventari. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38024 | Can Notxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-notxa | MESTRE, J.M. (1978) 'Un forn de ceràmica romana a Argentona'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núms. 5-6, pàg. 171. Museu Municipal de Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | Ia.C-IId.C | Excavat. | Restes d'una possible vil·la romana i d'un forn descobertes per la construcció de la carretera 1415, amb anterioritat a l'any 1933, i la posterior ampliació l'any 1978. Abans de la construcció de la C-60 s'esmenta que encara es podien veure restes del forn al marge de la carretera, per aquest motiu es van fer excavacions els anys 1993 i 1994. Donat el resultat de les excavacions, podem parlar d'un establiment romà que testimonia l'activitat industrial a partir de les restes trobades: sitges, dipòsits, forn, abocador. | 08009-9 | Veïnat de Sant Jaume | Les primeres notícies són de l'any 1933. L'any 1978 en eixamplar la carretera 1415 queda al descobert part d'un forn. | 41.5497900,2.4126900 | 451019 | 4599958 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38024-foto-08009-9-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38106 | Jardins del Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> | 08009-113 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5478900,2.4069500 | 450539.05 | 4599750.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38028 | Ca l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada-0 | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ALMAGRO BASCH, M (1962) 'La invasión céltica en España' Dins Historia de España dirigida per Menéndez Pidal. ALMAGRO GORBEA, M (1977) 'El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del N.E de la Península Ibérica'. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de Valencia. Valencia. BOSCH GIMPERA, Pere (1913) 'Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. La ceràmica de hàllsttat a Catalunya'. Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. Barcelona, pàgs. 816-819. BOSCH GIMPERA, Pere (1922) 'Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica de la Península Ibérica'. Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander BOSCH GIMPERA, Pere (1932) ' Etnología de la Península Ibérica'. Alpha. Barcelona. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. JUNYENT, Emili (1978) 'L'aportació continental del Bronze Final'. Història de Catalunya Vol. I. Coordinada per maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. MALUQUER DE MOTES, J (1945) 'Las culturas hallstàtticas en Cataluña'. Revista Ampurias Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. PEREZ i CONILL, Jordi (1985) 'Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona'. Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. PERICOT, Lluís (1967) 'Épocas primitiva y romana'. Dins Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró. | Descobert a molta fondària. | Jaciment del Bronze Final, corresponent molt possiblement a un Camp d'Urnes trobat a 17 metres de profunditat al fer-se un pou entre els anys 1908 i 1909 per part de la Companyia d'Aigües d'Argentona, en l'indret anomenat Ca l'Estrada. Van aparèixer dues urnes de ceràmica feta a mà i brunyides externament que corresponent al Bronze Final (1100-1000 a.C.). La 677 és de forma troncocònica invertida, amb una tendència arrodonida per fora. Les seves mesures són 150 mm d'altura, 168 mm de diàmetre de la boca i 155 mm de diàmetre de la base. L'interior del llavi presenta un tall bisellat. Paret lleugerament obliqua oberta cap a l'exterior amb la base plana. Sense agafadors. Decoració de 3 solcs acanalats a prop de la vora de forma horitzontal per damunt de 3 bandes de semicercles. La 676 és de forma bitroncocònica amb la base plana. Les seves mesures són 200mm d'altura, 140 mm de diàmetre de la boca i 80 mm de diàmetres de la base. Espatlla decorada per dos grups de solcs acanalats en els extrems perimetrals entre els quals n'hi ha d'altres que formen semicercles i diagonals. | 08009-13 | Veïnat de Sant Jaume | Descobert a principis de s. XX en la realització d'un pou per part de la Companyia d'aigües d'Argentona. | 41.5555100,2.4090700 | 450721 | 4600595 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38028-foto-08009-13-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Dues de les urnes es conserven al Museu de Mataró amb els números 676 i 677. Hi ha la noticia d'una tercera urna amb apadora que es troba en situació desconeguda ( si més no per la majoria). | 80|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38299 | Font i elements del jardí de Can Cusani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX-XX | Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. | <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> | 08009-306 | Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina | 41.5365900,2.4115600 | 450915.04 | 4598493.52 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38097 | Font de la Plaça de Vendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-vendre | Típica font de ferro fos. Al costat hi ha unes rajoles amb el nom de la font. Treu aigua de la xarxa municipal per abastir les necessitats pràctiques de les parades del mercat. | 08009-82 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5546700,2.4005700 | 450012 | 4600507 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38097-foto-08009-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38032 | Jaciment Ibèric de Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-can-bartrina | VI-I a.C. | Camps de conreu. | Camps de conreu al nord de la casa de Can Bartrina en els que s'hi ha trobat superficialment fragments de ceràmica ibèrica i un fragment d'àmfora itàlica. | 08009-17 | Veïnat del Cros | En una prospecció realitzada el setembre de l'any 1987 es van trobar materials superficials. | 41.5349700,2.4113700 | 450898 | 4598314 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38032-foto-08009-17-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En alguna bibliografia es confon el jaciment de la vil·la romana de Madà, que apareix amb el nom de Can Bartrina, amb aquest. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38098 | Dona Vegetal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-vegetal | XX | Escultura feta de bronze de 4 metres d'alçada. És una figura femenina molt esquematitzada. | 08009-83 | Nucli urbà. C. Gran /Ctra.1415 | Xavier Cuenca turat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 1958. | 41.5608600,2.3990000 | 449886 | 4601195 | 1999 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38034 | Vil·la del Veïnat de Madà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-de-mada | BONAMUSA, J (1972) 'Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme'. Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. | IIaC-Vd.C | Urbanitzat | Es dona la noticia de troballes vàries des dels anys 60. Primer M. Ribas cita unes troballes d'àmfores, materials constructius i dolia a Can Bartrina, perquè aquests terrenys l'hi pertanyien. Més tard Bonamussa (1972) ens explica que en unes excavacions es van descobrir estructures constructives. Unes darreres excavacions de l'any 1979 per part de J. Mestre posaren al descobert tres dipòsits, un hipocaust i un forn. | 08009-19 | Veïnat del Cros | 41.5395600,2.4093800 | 450735 | 4598825 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38034-foto-08009-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Tot i que la zona de la urbanització deu haver destruït totes aquestes restes, no és descartable que tinguin continuïtat en els camps del davant. Això s'hauria de tenir en compte si es preveu qualsevol altre construcció i no repetir els errors del passat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38099 | Monument a la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-santa-missio | XX | Mare de Deu de pedra commemorativa de la santa Missió de l'any 1961 | 08009-84 | Nucli urbà. Pl. Jaume Fontanet | 41.5540000,2.4010100 | 450048 | 4600432 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38099-foto-08009-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38038 | Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-pujolar-i-el-rocar-den-serra | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. | Jaciment d'adscripció incerta. M. Ribas assenyala restes romanes indeterminades i Prevosti o Sanmartí no aporten dades noves. | 08009-23 | Veïnat de Clarà | 41.5575300,2.3955000 | 449591 | 4600828 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38040 | Can Cabanyes (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-Vd.C | Existeixen noticies des de Serra Ràfols fins marià Ribas de l'aparició de ceràmica romana en superfície en una gran àrea d'extensió que aniria des del sud de Can cabanyes fins a Can Castells, al nord. M. Ribas, també cita l'existència d'enterraments i marta Prevosti fa l'estudi de les ceràmiques dibuixades per m. Ribas, sobretot de les sigillades. S'han realitzat prospeccions modernes sense resultats positius, però això no vol dir que no hi hagi jaciment. | 08009-25 | Veïnat de la Pujada | 41.5674900,2.4105300 | 450852 | 4601925 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37965 | Cova del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-llop | Mig colgada | Cova excavada en el sauló mig ensorrada. Només es conserva part de la cavitat principal i no es veu si hi havia passadís d'accés. El sostre s'ha enfonsat a causa de les arrels. A l'esquerra hi ha una espècie de menjadora. | 08007-280 | Turó del Llop | 41.6083300,2.5553600 | 462951 | 4606387 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37965-foto-08007-280-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | Als voltants hi ha un parell de clots fets en el sauló, també mig colgats, que podrien haver estat altres coves de sauló. Els hem llistat com elements no fitxats. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38044 | Can Cabot (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Origen i fets històrics de Mataró. Mataró. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. | Les notícies de M. Ribas sobre aquest jaciment són poc concretes: habitacions, muralla, sitja i ceràmica sense precisar a quin moment cronològic pertanyen, encara que també menciona alguna troballa romana solta. M. Prevosti recull el jaciment com a romà. Altra bibliografia el recull com d'època ibèrica, però el cert és que no s'ha fer recerca. | 08009-29 | Veïnat de Clarà | 41.5610200,2.3800300 | 448304 | 4601224 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39541 | Barraca d' Els Pujols 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-els-pujols-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular i una superfície aproximada de 4 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de tramuntana presenta una obertura en forma de porta. El sostre era de volta cònica però actualment s'ha després gairebé en la seva totalitat. | 08012-302 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8646900,1.9534600 | 413144 | 4635283 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39541-foto-08012-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39541-foto-08012-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39541-foto-08012-302-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38090 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall | XX | Pilar de pedra amb motius al·legòrics. Es llegeix la inscripció següent: Argentona/al poeta/Maragall/1961. | 08009-75 | Nucli urbà. Pl. de Vendre | 41.5547000,2.4007100 | 450024 | 4600510 | 1961 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38090-foto-08009-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Jaume Clavell | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38251 | Can Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot | XX | <p>Casa aïllada situada a la línia de carrer, de planta baixa i pis. Decoració sòbria en la façana, caracteritzada pel balcó central i per la línia de balustres que remata la façana.</p> | 08009-258 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 26 | 41.5509900,2.3978200 | 449780.05 | 4600100.53 | 1910 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Coneguda per aquest nom perquè hi va fer estances periòdiques el pintor Massot Zanefa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38052 | Forn de Can Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-portell | AA.VV (1995) Forn de Can Portell. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 43-55. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C-Id.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment del Forn de Can Portell, on s'havia descobert forta presència d'àmfora romana (Pascual 1), així com una estructura associada a les restes ceràmiques. L'excavació realitzada l'any 1991 va permetre identificar el jaciment com un abocador de ceràmica d'un centre productor proper, que produïa àmfores i ceràmica comuna. La principal producció d'aquest forn serien les formes Pascual 1 i Dressel 2-4 i a nivell d'hipotesi Dressel 1 i Laietana 1. El marc cronològic inicial s'emmarcaria a finals del s. I a.C. I s'abandonaria entorn el 15-20 d.C. | 08009-37 | Veïnat del Cros | 41.5487900,2.4142200 | 451146 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38052-foto-08009-37-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En les prospeccions es van trobar altres estructures que podrien tractar-se de cambres de combustió en una zona no afectada per l'autopista i per tant, no documentada. Cal tenir-ho present per a futures intervencions. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats.</p> | 08009-78 | <p>És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38054 | Can Balançó (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balanco-ii | AA.VV (1995) Can Balençó. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 57-88. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. OLESTI, Oriol (19??) El territori del maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana. Mataró. | II-Ia.C. | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de Can Balençó. Per aquest motiu es va efectuar una excavació l'any 1991 que va permetre identificar un establiment ibèric d'època republicana, datat entre els segles II i I a. C. Estava format per un conjunt habitatges construïts a la part baixa del Turó de Cerdanyola. L'establiment presentava dues fases de construcció diferenciades, però de difícil identificació pel seu estat de conservació i les posterior modificacions dels camps de conreu. La tècnica constructiva de les dues fases és idèntica: murs de pedres calcàries i fragments de tegulae lligats amb argila, formant la fonemanteció i aixecats amb parets de tovots o tàpia. Pel que fa a la funcionalitat dels diferents àmbits, s'han identificat habitacions amb llars de foc, identificació amb una unitat habitacional. Però també s'han identificat zones productives i d'emmagatzematge. | 08009-39 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5488200,2.4192600 | 451566 | 4599847 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38054-foto-08009-39-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es tracta d'un jaciment molt important pel seu marc cronològic.A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.</p> | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | <p>Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents.</p> | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | <p>Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37992 | Barraca del Turó del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-mig | XIX-XX | Coberta destruïda, sense porta i parets patint pressions. | Barraca de pagès, pastor o vinya de planta rectangular ( 5'15 x 4'2 m.) en paredat mixt (pedres petites i irregulars amb maons) sense arrebossar unides amb fang. No conserva la coberta, però per les restes que hi ha al voltant seria de teules àrabs. La paret posterior es conserva en una alçada de tres metres. Obertura d'entrada (1'3 d'amplada) de llinda recta, no conserva la porta. Muntats de pedra granítica treballada, escairats. A l'interior hi ha una paret mitgera conservada d'1 metre d'alçada. Al costat esquerre de la barraca hi ha parets de pedra seca que deixen al descobert una cavitat de petites dimensions. | 08007-307 | Turó del Mig | Està situada prop d'un camí molt concorregut en èpoques pretèrites, conegut amb el nom de Camí Ral o Camí del Montalt. Es diu que hi passaren les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. | 41.6028500,2.5058400 | 458821 | 4605801 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37992-foto-08007-307-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar.</p> | <p>El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria.</p> | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 39543 | Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | En el moment de fer la fitxa s'estava restaurant l'interior de l'immoble. | Masia datada el segle XVIII de planta baixa més un pis amb una superfície aproximada de 320 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. La coberta és l'original i en general no presenta reformes importants en l'estructura principal. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta és emmarcada amb rajoles ceràmiques i les obertures són emmarcades amb pedra carejada al primer pis i amb rajoles ceràmiques a la resta. S'hi observen algunes intervencions d'obertures en la façana lateral en obra nova, i a l'interior hi ha una tina oberta. Té volums adossats utilitzats com a coberts i una pallissa. Se situa en un entorn rural. | 08012-304 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8130800,2.0286700 | 419321 | 4629479 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39543-foto-08012-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39542 | El Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cellers | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Masia que consta de planta baixa i un pis amb una superfície aproximada de 200 m2. La coberta era de dues vessants que feien el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista en general, però també hi ha alguns murs de tàpia. La porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. No s'observen ampliacions ni modificacions recents. A l'exterior en front de la façana principal hi ha una tina de pedra deteriorada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-303 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.8130300,2.0315600 | 419561 | 4629471 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39542-foto-08012-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39539 | Barraca de La Portella 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-13 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca peculiar que presenta una planta quadrada, amb una superfície aproximada d'un m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. La construcció de la barraca ens recorda l'estil utilitzat en les barraques del Pla de la Garriga. Mostra una obertura en forma de porta al mur de llevant. El sostre, situat a mig metre respecte el nivell de terra, està construït mitjançant la superposició de lloses de pedra. | 08012-300 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8827600,1.9544000 | 413247 | 4637288 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39539-foto-08012-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39539-foto-08012-300-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | <p>RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona.</p> | <p>La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça.</p> | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4208,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/