Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37915 | Alocar del rial de Betlem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-betlem | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de Betlem. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria, però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-230 | Torrent d'en Puig | 41.6014400,2.5394500 | 461621 | 4605629 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37915-foto-08007-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Jordi Montlló | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73768 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-0 | XIX-XX | El marge és conserva be, però l'abundant vegetació i arbrat possiblement farà que la seva degradació avanci. | Paret de pedra seca de grans dimensions, formada per carreus irregulars de dimensions diverses. Presenta algunes cavitats, utilitzades segurament per a guardar-hi les eines de treball. Conserva encara unes escales adherides al mur, que servien per canviar de feixa o camp. | 08008-14 | Camí de l'Obaga | Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. Per alçar el marge s'utilitzaven les pedres de l'indret i les que sortien de despedregar el camp. Les més grans eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Tot seguit es seguia amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, de vegades les feixes són tan petites que només hi cap una olivera o un ametller. | 41.6035000,1.4625900 | 371886 | 4606896 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'abandó del camp i dels bosc, ha donat també al marge una imatge d'abandonament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37788 | Pont tercer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-tercer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest tercer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 9 m. d'alçada. | 08007-103 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6255300,2.5273200 | 460625 | 4608308 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37789 | Coves de sauló del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-saulo-del-fondo-rossell | XVIII-XIX | Sauló degradat per l'erosió. | Grup de tres coves de sauló ubicades en el marge del Fondo Rossell, just abans del primer pont, separades entre elles per molt poca distància (5/6 m). Són petites estructures allargades o de planta circular excavades en el sauló. La primera fa 1'2 x 2 x 2 m; la segona és un passadís en angle que fa 0'80 x 1 x 3 m; i la tercera és un corredor recte d'1'5 x 3 x 2 m. Les entrades estan mig cobertes pel despreniment del sauló. | 08007-104 | Fondo Rossell | 41.6210200,2.5310500 | 460933 | 4607806 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37789-foto-08007-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37784 | Caseta de Can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-sagrera | XIX-XX | Petit edifici exempt de planta octogonal amb la coberta de pavelló feta a base de rajoles quadrades, de color vermell i ocre, posades romboidalment. Té una única porta, de fusta, d'accés a l'interior. En tres dels costats hi ha una espècie de gelosia d'obra per airejar l'interior. En desconeixem la seva funcioalitat tot i pregutar a diverses persones. | 08007-99 | Can Sagrera, 11(Urbanització La Sagrera) | Antigament estava enmig dels horts de Can Sagrera, però ningú m'ha sabut dir si era un pou d'aigua o una caseta per les eines o qualsevol altra cosa. | 41.5921800,2.5416100 | 461796 | 4604600 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37785 | Fondo de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-can-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XVII-XIX | Molta brutícia de la gent i erosió. | Els fondos són un element molt singular; són vials de poca amplada (3 o 4 metres), excavats en el terrer, en aquest cas en el sauló, per facilitar el pas de persones, animals i mercaderies. Durant molts segles s'han utilitzat com a vies de comunicació. Actualment també actuen com a corredors biològics. El fondo de Can Rossell té un recorregut força rectilini des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Es passa per sota de tres ponts de la carretera C-61, d'Arenys a Sant Celoni. | 08007-100 | Nord del terme municipal. | Aquest camí ha tingut la categoria de Camí Ral. El fondo és el paral·lel antròpic del Rial. Dins el terme d'Arenys hi ha els fondos de Can Rossell, el de la Casanova de Pibernat, el del Remei, el de l'Hostal del Sol, el de Ca l'Arquer i el dels Pedrers. El de Can Rossell és el més espectacular. L'any 1692, el marquès d'Aitona, feudal d'aquelles contrades, després d'una visita a Sant Martí d'Arenys, s'encaminà cap a Sant Celoni pel Fondo de Can Rossell. Per ell, també s'hi transportaven troncs vers les drassanes d'Arenys de Mar, fet que provocava un ràpid deteriorament del camí, segons uns testimonis escrits de l'any 1766. | 41.6143600,2.5386800 | 461565 | 4607063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37918 | Avellanosa del torrent del Fangar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellanosa-del-torrent-del-fangar | Caldria recuperar aquesta comunitat eliminant la bardissa, plantacions i espècies al·lòctones com la barretera (Petasites fragans). | Avellanosa (Polysticho-Coryletum) força fragmentada i degradada que apareix al llarg del torrent del Fangar. Aquest torrent és tributari de la riera de Vallalta i recull les aigües del Turó del Fangar (319 m), del turó d'en Noè (298 m) i els Termes Llargs (277 m). Hi circula un cabal d'aigua petit en èpoques de pluja però resta sec a l'estiu, tot i que hi ha certa humitat freàtica, fet que permet la presència d'aquesta avellanosa. Tot i estar força degradada amb plantacions de plàtans i pollancres, tallades arreu, bardissa, etc., apareixen petits fragments d'avellaners (Corylus avellana) amb un seguit de plantes pròpies de les avellanoses i boscos de ribera com el polistic (Polystichum setiferum), la viola de bosc (Viola sylvestris), la gatassa (Ranunculus ficaria), la mèlica (Melica uniflora) o el corniol (Aquilegia vulgaris ). | 08007-233 | Torrent del Fangar | 41.6214600,2.5555500 | 462974 | 4607844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37918-foto-08007-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Les avellanoses són boscos que suposen penetracions de flora centreuropea al país de l'alzinar.Malgrat ser l'única avellanosa fitxada en el Pla General d'Ordenació d'Arenys, 7/05/2003, tot i tenir cert interès, aquesta avellanosa està força degradada i, al nostre parer, tenen més interès les avellanoses que apareixen a la part alta de la conca de la riera de Sobirans. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37793 | Era de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-jalpi | XVII-XVIII | Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm. | 08007-108 | Al costat de l'arbre de Guernica | 41.5976900,2.5404700 | 461704 | 4605212 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37760 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter | CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. | XX | Edifici aïllat, als quatre vents. Consta d'un doble cos posat en 'L'. Cobertes de teules a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos, coronament de tot el perímetre amb balustrada. Entrada amb porxo columnat, sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis amb llindes i emmarcades lateralment amb pilars. Les obertures del segon pis amb arcs de mig punt i, també emmarcades amb pilars. | 08007-75 | Carretera d'Arenys a Sant Celoni, a 100 m del Km. 3 | Antiga villa Mercedes, obra d'Enric Catà. | 41.6013400,2.5433800 | 461949 | 4605616 | 1933 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | La font està al costat de la casa amb un safareig que es construí amb l'antiga masia i es reformà juntament amb la casa. Per aquest motiu porta el nom de Fuente Mercedes, pel nom de la mestressa. S'abasteix d'aigua d'una mina situada al capdamunt del barri de Sant Carles. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37761 | Can Roman | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roman | XIX | Casa de cos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Llinda en forma d'arc escarser, amb la data de 1883 gravada. Una finestra a la planta baixa i dues en el primer pis, amb els ampits, brancals i llindes de pedra granítica escairada. | 08007-76 | Carrer Barbeta, 13 | 41.6074700,2.5386400 | 461557 | 4606298 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37761-foto-08007-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del costat també és una casa de cos que conserva l'aspecte originari. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37762 | Ca la Mercè Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-borrell | XX | Casa a tres vents de plata quadrada, consta de plata baixa, pis i terrat d'estil català. Cos més elevat per accedir al terrat. El coronament va fent lobulacions en positiu i en negatiu; en els espais hi ha baranes de ferro. Porta principal de llinda recta amb una finestra a banda i banda, de forma simètrica i amb reixa de ferro forjat. En el pis hi ha tres obertures més, la central, damunt de la porta, amb balcó. Totes amb la llinda recta. Totes les obertures tenen una decoració geomètrica pintada en la seva part superior. Pati envoltant la casa en tres dels costats. Tanca d'obra amb barana de ferro entre pilars. | 08007-77 | Carrer Barbeta, 7 | 41.6073900,2.5385400 | 461549 | 4606290 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la porta hi ha una placa de llautó amb el fons blau i els números blancs que posa 1917. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37794 | Font de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lourdes | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 48. | XX | Font embellida arquitectònicament amb una estructura de planta rectangular. Sembla una capelleta o oratori amb una façana oberta amb un arc apuntat i una falsa coberta de teules de dues línies que la coronen. L'interior està fet amb pedra unida amb morter en forma de volta de quadrant d'esfera.Té una aixeta d'aram regulable. L'aigua neix en una mina, i s'usa en el santuari, però se n'extreuen quantitats per a viatgers i visitants perquè diuen que té propietats medicinals. | 08007-109 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans | 41.6163800,2.5171100 | 459769 | 4607297 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37794-foto-08007-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es creu que té propietats medicinals i curatives. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37921 | Carex grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletii | BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de conservació de la flora vascular al Parc Natural del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. SAEZ, LL. i SORIANO, I. (2000). Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya. II. Tàxons no endèmics en situació de risc. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 68: 35-50. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral. VV. AA. 2000. Lista Roja de la Flora Vascular Española (valoración según categorias UICN). Conservación Vegetal, 6 (extra). | Es troba en un talús d'una pista forestal que està esllavissat. Si es repara l'esllavissada amb maquinària es podria eliminar aquesta població. | Ciperàcia molt rara als Països Catalans que es troba fent petites poblacions de molt pocs individus a la Serralada Litoral i a un punt de la Garrotxa. Al Parc del Montnegre i el Corredor només es coneixia una única població a una riera tributària de la riera de Canyamars, i fruit del treball de camp n'hem localitzat una segona població dins del Parc, concretament a la conca de la riera de Sobirans d'Arenys de Munt, al marge d'una pista forestal (esllavissada) que va del Corral d'en Forn cap al Montalt, prop d'un torrentet. | 08007-236 | Pista forestal que va del Corral d'en Forn cap al Montalt | 41.6084400,2.5051800 | 458770 | 4606421 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37921-foto-08007-236-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al Maresme no havia estat retrobat fins fa pocs anys (1998) d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic Sennen el 10 d'abril de l'any 1917.És un tàxon inclòs a la Lista Roja de la Flora Vascular Española i al Catàleg de plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçades de Catalunya, Tàxons no endèmics en situació de risc, en ambdós casos dins de la categoria VU: Alc, B1+2bc, D2 que correspon a: VU = vulnerable, B1+2bc = Distribució petita i disminució o fluctuació de les poblacions (fragmentació severa amb no més de 10 localitats i declinació contínua segons àrea, extensió i/o qualitat de l'hàbitat i per ocupació de l'hàbitat). D2 = Població molt petita o restringida amb àrea d'ocupació inferior a 100 km2 o menys de 5 localitats.El Carex grioletii també està inclòs al Catàleg de Flora Amenaçada del Parc de la Serralada Litoral i al Pla de Conservació de la Flora del Parc Natural del Montnege-Corredor, en aquest darrer cas, com a espècie de presència probable al Parc però no segura, per tant, aquesta cita confirma la seva presència dins del Parc del Montnegre-Corredor. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37686 | Can Jalpí (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jalpi-jaciment | BOSCH DE DÒRIA, Marc i VIDAL SÁNCHEZ, Àlex (2004). Prospecció, control d'obra i excavació arqueològica al jaciment de Can Jalpí. Arenys de Munt (El Maresme). Memòria de la intervenció arqueològica. Inèdita. CABALLÉ, Antoni. (1995). Can Jalpí., dins Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. FORN i SALVÀ, Francesc (1993). Can Jalpí: una nova vil·la romana a Arenys de Munt, a Arennios núm. 23, setembre de 1993, pp. 4-8. OLESTI i VILA, Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III - I a.C.). Estudi d'arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per l'arqueologia del Maresme (termes d'Arenys de Mar i Arenys de Munt). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513-514. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'estudis Catalans. Barcelona. | IaC-IVdC | Part del jaciment està sota la urbanització. | La troballa de material arqueològic en superfície va fer pensar en una possible vila romana. Gràcies a aquestes troballes la zona es va catalogar com a jaciment arqueològic que intervencions posteriors (2002-2004) determinaren l'existència d'un establiment rural d'època romana, tot i que no s'ha fet cap excavació en extensió. Les conclusions dels darrers treballs han permès confirmar l'existència d'un establiment rural d'època romana en aquesta zona i han permès delimitar una àrea agrícola a la riba oest de la riera d'arenys que cal relacionar amb d'altres jaciments propers. Entre totes les restes arqueològiques es van identificar sis fases històriques des de la segona meitat del segle I aC. fins l'actualitat. Del segle I a.C. destaquen quatre estructures de combustió i una sèrie de murs fets en pedra seca i lligats amb fang, d'entre 40 o 50 cm d'amplada. A la fase del segle I d.C.s'han documentat els nivells d'abandonament i amortització de les estructures de la fase anterior. Bàsicament, farciment de dues sitges. En els segles II - IV d.C. es documenta una possible reocupació del territori. En destaca un llarg mur de 23 metres que serviria per delimitar els camps i protegir-los de la riera. | 08007-1 | Entre Can Jalpí i Can Sagrera | Actuacions d'aficionats i clandestins permeteren posar sobre avís de l'existència d'un possible jaciment arqueològic. Entorn l'any 1993 el 'Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt' va realitzar prospeccions arqueològiques sense permís. Segons la CCAA, els tècnics del Servei d'Arqueologia hi van fer una inspecció el 26 d'abril de 1995, i es va documentar gran concentració de materials arqueològics en uns horts entre la masoveria de Can Jalpí i un petit torrent que desemboca a la Riera d'Arenys. Els materials són, bàsicament, fragments de teules, dolia, tovots i àmfores (Pascual 1), algunes amb deformacions de cuita i/o recremades. A l'altre costat de l'esmentat torrent hi ha una petita elevació on s'hi troben materials de la mateixa tipologia. Francesc Forn informà a Toni Caballé, territorial del Servei d'Arqueologia, de la recollida de Terra Sigil·lata Sudgal·lica, Campaniana A i Sigil·lates clares. Aquesta zona fou objecte de l'execució de dos projectes urbanístics entre els anys 2002 i 2004 que han transformat completament el seu aspecte. Com a jaciment catalogat que és, fou necessària la realització d'una sèrie d'intervencions de caràcter preventiu amb l'objectiu de documentar les restes. En total s'hi ha realitzat quatre intervencions entre l'estiu de 2002 i el gener de 2004, sota la direcció de Marc Bosch i Àlex Vidal, de l'empresa Actium, patrimoni cultural, S.L. La darrera fase es va portar a terme parcialment durant la primavera del mateix any, a càrrec de l'empresa Arke S.C.P. | 41.5966100,2.5405900 | 461713 | 4605092 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37686-foto-08007-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material trobat en superfície a les dependències del 'Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt' en un local cedit per l'Ajuntament.El DOGC és del 16.11.1988 | 80|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37755 | Can Boira Minaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boira-minaire | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa i pis. Coronament amb balustrada amb panell central amb l'any 1917. Planta baixa amb porta principal i finestra lateral. Primer pis amb dues obertures emmarcades per pilastres i llindes ornamentats amb motius florals, que donen a la balconada. | 08007-70 | Rambla de Sant Martí, 50 | 41.6094400,2.5406700 | 461728 | 4606516 | 1917 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37755-foto-08007-70-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut actualment com a Can Pujol. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37756 | Arxiu parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti | <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1992). Guia-inventari de l'arxiu parroquial d'Arenys de Munt. Col·lecció Francesc Eiximenis. Edita Parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt.</p> | XV-XIX | Hi ha documents que estan tan malmesos que es desfan. | <p>Està dividit en vuit seccions bàsiques: 1. Llibres sacramentals 2.Notarials 3.Obra i administració 4.Confraries 5.Fundacions de sufragis 6.Govern 7.Divers 8.Fotografies, fonoteca, biblioteca i videoteca. Pel que fa als llibres sacramentals, trobem llibres de baptismes des de 1530, Òbits des de 1567, Albats des de 1758, Matrimonis des de 1566, Confirmacions des de 1673 i compliment Pasqual des de 1940. La secció de notarials esta formada per 23 llibres de testaments des de 1490 i 4 lliures de contractes des de 1686. La secció d'Obra i administració és la més delmada: un llibre de Clavaria de 1531, cinc llibres d'Obra i un llibre de pòlisses dels residents. La secció de Confraries conté informació de la confraria del Roser, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Joan i Nostra Senyora del Carme, de Sant Sebastià, del Terç Ordre de Sant Francesc i la confraria del Santíssim Sagrament. La secció de les Fundacions de sufragis conté informació de censals i fundacions de misses i aniversaris dels segles XVII a XIX. La secció de Govern conté informació de les visites pastorals dels segles XVII a XIX, Consuetes i sinodals.</p> | 08007-71 | Rectoria, Plaça de l'Església, s/n. | <p>Es va salvar de la destrucció durant la guerra civil gràcies a que molts vilatans el van amagar a diversos indrets. El primer inventari global de l'arxiu el va fer mossèn Gelpí, l'any 1977.</p> | 41.6088400,2.5399900 | 461671 | 4606450 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37756-foto-08007-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquests moments s'està procedint a la seva digitalització per part dels senyors Antoni Marpons (jutge de pau) i Miquel Huges. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37713 | Torre de defensa de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-bellsolell | VIADER i CROUS, Montse (1986). Torre de defensa de Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Presenta esquerdes. | Gran torre de planta rectangular coronada per merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. A la planta baixa hi ha una capella, on es conserva un retaule renaixentista. La porta de la capella és del segle XVII, ben motllurada. Es troba unida a la casa mitjançant una petita i estreta porta situada en un dels angles. | 08007-28 | Can Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella en temps de la guerra de 1871 es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37713-foto-08007-28-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Si és una torre de defensa hauria de tenir la mateixa protecció que les altres dues torres de defensa: Torre de Ca l'Amar (fitxa 064) i Torre de Can Maiol (fitxa 063), que estan declarats Bens Culturals d'Interès Nacional (BCIN); però no figura en el llistat corresponent. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37945 | Font de l'Aigua Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laigua-roja | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 11. | No rajava | Font de vessant arranjada l'any 1995, quan li van fer una petita paret frontal d'on surt un galet de ferro que fa anar l'aigua a una pica que havia servit d'abeurador pel bestiar, ja que tenia un sobreeixidor al límit superior i sempre quedava plena d'aigua. L'aigua sobrant queia per la paret de la pica i seguia el seu curs pel sòl. Actualment, la pica té un desguàs. A la paret hi ha el nom de la font en dues rajoles: lletres blaves sobre fons blanc i revora blava. A les rajoles, també posa entre parèntesi 'ferruginosa'. | 08007-260 | Camí de la Creu de Rupit | Era una font de pas on el bestiar hi podia beure, gràcies a la pica que feia d'abeurador. El nom d'aquesta font prové de la seva ferruginositat. Restaurada l'any 1995, i arranjament de la conducció per un minaire l'any 2005. | 41.6136600,2.4994300 | 458294 | 4607004 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37945-foto-08007-260-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37717 | Can Catà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. | 08007-32 | Sobre Can Jalpí | El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. | 41.5963100,2.5313400 | 460942 | 4605063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Possiblement estigui damunt un jaciment romà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37721 | Llinda de la casa del carrer Vell, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 | VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. | 08007-36 | Carrer Vell, núm. 20 | 41.6081500,2.5404400 | 461708 | 4606373 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37795 | Ca l'Amar de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamar-de-sobirans | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 42. | XX | Està abandonat i amb les obertures tapiades. | Casa aïllada de planta rectangular, consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Les façanes, a l'alçada de la planta baixa, estan revestides de paredat. Les obertures estan emmarcades per maons a plec de llibre. Té afegits per darrera posteriors a la construcció de l'edifici i un afegit frontal coetani. | 08007-110 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | Els Amar eren els propietaris de la finca on posteriorment la família Font de Badalona va construir el santuari de Lourdes. | 41.6159700,2.5180600 | 459848 | 4607251 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37795-foto-08007-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37795-foto-08007-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Figura en el llistat del pre-catàleg de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37723 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. | 08007-38 | Rambla Riera i Penya, 72 - 74 | Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. | 41.6077600,2.5411900 | 461770 | 4606329 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | També es coneix amb el nom de Can Marpons. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37725 | Ca l'Arquer de Goscons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larquer-de-goscons | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. CHECA, Martí. I SERRA, Jordi (1994). Aproximació a la funció d'uns hipogeus rurals i urbans a Catalunya. A Actes de les III Jornades d'Arqueologia de Catalunya. Col·lecció Cultura Tècnica i Societat. Enginyers Industrials de Catalunya, Sabadell, 1994; pp. 503 - 525. RIBAS, Marià i BALAGUER, Lluís (1963). Los hipogeos anhistóricos de Cataluña. A Chthonia, núm. 1, juliol de 1963. Ed. Herder. Barcelona, pp. 61 i 62. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ca l'Arquer (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | Abandonada. Reformada l'any 1947. | Masia de planta quadrada, amb la coberta de teules a quatre vessants; consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat. Finestra central del pis és coronella d'estil gòtic importada i finestrals gòtics d'arc conopial originaris de l'antiga masia. Conserva un important hipogeu del segle XIII. Consta d'una galeria acabada en una sala rodona, amb una columna de roca natural al mig, un banc corregut excavat a la roca i set fornícules excavades a la paret. Entre dues d'aquestes fornícules i ha una creu càtara gravada. Sembla que n'hi ha un altre mig destruït. Té rellotge de sol a la façana. | 08007-40 | Inici de La Vallalta | Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs. Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons. La primitiva masia fou restaurada i reformada en casa d'estiueig. Després es va llogar a una comunitat anomenada 'Arco Iris' per centre de cursos de meditació. Després s'hi van fer colònies. Actualment resta abandona sense habitar. | 41.6231300,2.5413500 | 461792 | 4608036 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37725-foto-08007-40-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut entrar-hi ni veure l'hipogeu. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37797 | Annex del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici de planta rectangular format per la suma de dos elements de plata quadrada i un afegit que els uneix i n'amplia l'espai. Els dos cossos de planta quadrada tenen la coberta de teules a quatre aigües; un d'ells té la coberta piramidal amb teules planes i l'altre és de quatre aigües amb teules àrabs. L'afegit té la coberta d'uralita suportada per pilars. No hi ha gairebé paret, tot són obertures. Davant l'entrada hi ha un estanyol fet d'obra, de planta circular. | 08007-112 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6163200,2.5168000 | 459743 | 4607291 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37797-foto-08007-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37796 | Restaurant del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, força allargat. Consta d'una única planta. La major part de la coberta és d'uralita, a dues aigües. Només en un dels extrems de l'edifici, la coberta és de teules a dues vessants. Destaca la façana Est, amb un capcer esglaonat i dos blocs octogonals que en sobresurten. També destaca el pòrtic transversal amb arcades. | 08007-111 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6161700,2.5172900 | 459784 | 4607274 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37754 | Can Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regas | XX | Casa entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. Coberta plana tipus terrat català. Planta baixa amb porta principal centrada i flanquejada per dues finestres amb reixat de ferro forjat. En el primer i segon pis, balconades corregudes amb tres obertures. Coronament amb balustrades amb panell central amb l'any de construcció: 1901. | 08007-69 | Rambla Francesc Macià, 75 | 41.6117100,2.5391700 | 461604 | 4606769 | 1901 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37754-foto-08007-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37754-foto-08007-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37754-foto-08007-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut actualment com a Can Roca. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/