Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39716 | Font de La Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verge-maria | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font es situa a sota d'una paret feta de carreus regulars de pedra lligats amb ciment d'uns 50 cm d'alçada. L'aigua surt per un broc metàl·lic. El desguàs fa un petit rec fins a una bassa propera. | 08012-477 | Santa Eugènia de Relat | 41.8916700,1.9784600 | 415255 | 4638253 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39717 | Font del Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-francisquet | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font està força amagada. Al broc que en surt s'hi ha col·locat un tub per portar l'aigua fins a un dipòsit. | 08012-478 | Santa Eugènia de Relat | 41.8753700,1.9761800 | 415044 | 4636446 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39717-foto-08012-478-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39718 | Font del Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-costa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està ubicada darrera d'una barraca de vinya. Es tracta d'un bloc de ciment del que hi surt un broc metàl·lic que treu l'aigua per un tub fins a un dipòsit d'aigua per regar els camps d'horta que hi ha a la vora. | 08012-479 | Santa Eugènia de Relat | 41.8748800,1.9757700 | 415009 | 4636392 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39718-foto-08012-479-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39712 | Barraca del Vilarasau 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vilarasau-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. El sostre seria de volta cònica tot i que actualment ha cedit en la seva totalitat. El mur ha anat desapareixent en la seva vessant més occidental. Observem, doncs, el mur de llevant amb pràcticament tota la seva totalitat, la resta està molt malmesa. | 08012-473 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8806800,1.9458600 | 412535 | 4637066 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39712-foto-08012-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39712-foto-08012-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39712-foto-08012-473-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39713 | Barraca del Vilarasau 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vilarasau-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVII-XVIII | Està en ruïnes | Barraca de planta circular, situada uns 150 m al sud-oest d'El Ferràs, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. A la seva vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha desaparegut en la seva totalitat tot i que suposem que es tractaria d'un sostre de volta cònica. Està enmig del bosc la qual cosa posa en perill la seva estructura ja que està envoltada de vegetació tan a l'interior com a l'exterior. | 08012-474 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8741400,1.9431000 | 412297 | 4636342 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39713-foto-08012-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39713-foto-08012-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39713-foto-08012-474-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73769 | Creu de Terme la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta | XIX | Es parla que un llamp va impactar amb la creu, i la va partir. A l'estar situada quasi al límit del cingle, despreniments posteriors van provocar que parts de la creu caiguessin a la carretera, perdent-se per sempre. | Poc queda de la creu de terme coneguda com la ' creueta'. Sols queden alguns elements de la base. Es troba a peu de la carretera d'Argençola a Clariana, en un petit cingle elevat. | 08008-15 | Carretera d'Argençola a Clariana | Es desconeix quan va ser construïda i quan va es va destruir. | 41.6000600,1.4657500 | 372143 | 4606510 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73769-foto-08008-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A l'entrada de la Masia Serrats, pròxima a l'indret original de la creu, hi ha altres parts de la creu. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39719 | Font d'El Borró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borro | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font originària de bassal, ha estat recentment arreglada (al 1992) i avui en dia es tracta d'un broc de plàstic que surt d'un bloc de formigó. | 08012-480 | Santa Eugènia de Relat | 41.9059000,2.0094300 | 417842 | 4639803 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39719-foto-08012-480-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39708 | Barraca del Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puca | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrada, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec, i amb una superfície aproximada de 8 m2. Al mur de migjorn presenta una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb lloses superposades sobre d'un tramat de bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que actua com a aïllant tèrmic. El propietari, en el moment de fer la fitxa, tapa la part frontal de la barraca amb un plàstic. | 08012-469 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8617200,1.9812200 | 415444 | 4634925 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39708-foto-08012-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39708-foto-08012-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39708-foto-08012-469-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39709 | Barraca del cementiri d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cementiri-dhorta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, situada en un lateral del camp que hi ha darrere del cementiri d'Horta. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions molt reduïdes. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran. Tot el conjunt està tapat per terra aixafada, encara que avui dia ja en queda molt poca. | 08012-470 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8209800,1.9720300 | 414627 | 4630411 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38299 | Font i elements del jardí de Can Cusani | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX-XX | Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. | <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> | 08009-306 | Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina | 41.5365900,2.4115600 | 450915.04 | 4598493.52 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39710 | Barraca de Les Acàcies 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-acacies-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre és de volta cònica a partir de la superposició de lloses coronades per una altra de majors proporcions. Actualment s'hi ha col·locat uns graons de ciment per facilitar-hi l'accés. | 08012-471 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8948300,1.9886400 | 416103 | 4638594 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39710-foto-08012-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39710-foto-08012-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39710-foto-08012-471-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37917 | Alocar del rial de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-rial-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Afectat per nombroses estassades i pel creixement de l'alzinar i la canya. | Alocar molt fragmentat situat a la part baixa del rial de ca l'Amar. Al tram baix d'aquest rial, el marge dret té un mur de ciment (separa la finca de can Boter), i el marge esquerre està format per un alzinar on apareixen peus d'aloc i en alguns trams força canyes. Alguns peus d'aloc tenen unes dimensions molt notables, tot i que a l'estar successivament tallats, aquest fet només és observable si ens fixem amb la soca d'aquests arbustos, que en alguns casos és molt grossa. La part aèria però, en general està formada per branques de no massa alçada ni gruix que provenen de rebrot. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres, rambles i rials eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08007-232 | Rial de ca l'Amar | 41.6004700,2.5433700 | 461947 | 4605519 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37917-foto-08007-232-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38303 | Can Manyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyana | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | La teulada és nova, i actualment té les façanes arrebossades amb morter de ciment Portland. | <p>Es tracta d'una masia senzilla, de tres cossos i planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada a sud. Es troba reformada com a vivenda, però conserva la volumetria i part de les obertures originals, amb les petites finestres de brancals i ampits adovellats amb peces de granit.</p> | 08009-310 | Veïnat de Clarà. Final del Camí de Can Manyana | 41.5490300,2.3702300 | 447477.05 | 4599898.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És probable que es tracti d'un edifici d'entre els segles XVI-XVII, com molts del veïnat, però en tractar-se d'una construcció més humil, té pocs elements característics que ajudin a la seva datació. A dins de la finca hi trobem la font del Roure. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39720 | Font del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-grau | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Està espatllada | Aquesta font surt d'un dipòsit fet amb totxanes, tot i que actualment l'hi manca el broc i de la font no en raja aigua, aquesta surt per sota del petit dipòsit per terra. | 08012-481 | Santa Eugènia de Relat | 41.8976800,2.0087800 | 417778 | 4638891 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39720-foto-08012-481-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39701 | Barraca de La Pedrera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de tramuntana hi ha una obertura en forma de porta. El sostre, tal i com podem observar a la paret posterior de la barraca, seria de doble vessant, i construït amb lloses sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta. Actualment el sostre ha cedit en la seva totalitat i les parets de la barraca estan igualment molt malmeses. | 08012-462 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8812600,1.9635300 | 414002 | 4637112 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39701-foto-08012-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39701-foto-08012-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39701-foto-08012-462-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39702 | Barraca de La Pedrera 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-3 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre ha cedit en la seva totalitat i resten només les parets perimetrals, tot i que en un estat realment deplorable. | 08012-463 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8811700,1.9644500 | 414078 | 4637101 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39702-foto-08012-463-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38429 | La gruta de la presó d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes | VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. | 08010-80 | El Castell | 41.7993600,1.9503300 | 412796 | 4628032 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39703 | Barraca de La Pedrera 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-4 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. Es tracta de dues estances clarament diferenciades per un mur mitjer, i creiem que el sostre seria de doble vessant i fet amb bigues de fusta, tot i que no en resta cap indici. Aquesta barraca té la particularitat que un dels murs, el frontal, està separat de la resta d'estructura; això és: hi ha una estructura en forma de E, que seria on es podria guardar al bestiar, i, separada, una paret que protegeix aquesta. Esquemàticament quedaria així: EI. Aquestes obertures es troben a ponent. | 08012-464 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8802000,1.9660200 | 414207 | 4636992 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39703-foto-08012-464-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39703-foto-08012-464-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39703-foto-08012-464-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Creiem que aquesta estructura seria usada només per a encabir-hi bestiar de tir, ja que a uns 30 m més al sud hi ha una altra barraca, igualment en estat ruïnós. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39697 | Barraca del Claudi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-claudi | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Hi ha una esquerda al mur frontal força pronunciada. | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de llevant hi ha una obertura en forma de porta. Aquest mur pateix una greu esquerda al llarg de tota la paret que posa en risc l'estructura de la barraca. El sostre està fet amb grans lloses superposades sobre d'un tramat de bigues de fusta, tot i que recentment el propietari hi col·locà plaques d'uralita al sostre per protegir millor l'estructura. | 08012-458 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8610200,1.9620600 | 413853 | 4634866 | 08012 | Avinyó | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39697-foto-08012-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39697-foto-08012-458-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39698 | Els Andreus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-andreus | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Molt reformada | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 440 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1761' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Els sostres de la planta baixa són amb volta. Hi ha un contrafort a la façana posterior i s'observa una ampliació en la part frontal que és un porxo d'obra nova, sostingut amb una estructura metàl·lica. La coberta ha sofert una intervenció recent. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-459 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure, tot i que l'edifici actual ha estat molt reformat recentment. | 41.9034200,2.0057100 | 417530 | 4639531 | 1761 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39698-foto-08012-459-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38430 | El carrer del Clavari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari | PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | Publicat | En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. | 08010-81 | Carrer Pla del Clavari | 41.7986300,1.9555100 | 413225 | 4627946 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39704 | Barraca de La Pedrera 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-5 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Deduïm que al mur de migjorn hi hauria una obertura en forma de porta. Realment aquesta barraca està molt malmesa i és difícil d'apreciar-ne la seva totalitat amb claredat. | 08012-465 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8800300,1.9656200 | 414174 | 4636973 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39704-foto-08012-465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39704-foto-08012-465-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Estaria relacionada amb la barraca de La Pedrera 4, ja que estan molt a prop l'una de l'altre i tenen estructures molt diferents. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38313 | Torre residencial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-residencial | XX | <p>Torre residencial, de construcció inspirada en un estil modern, adoptat entre els anys 50 i 70 del segle XX. Planta elevada sobre pilars, façana de maó vist, coberta plana. Utilització de materials vistos; formigó, acer i ceràmica. Decoració minimalista, combinant pocs materials relacionats amb els utilitzats en la construcció de l'edifici.</p> | 08009-320 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 57-59 | 41.5496700,2.3971600 | 449724.05 | 4599953.53 | 1966 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Juan A. Cendoya Martínez | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73821 | Masia Bellestall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-bellestall | XVIII-XIX | L'edifici principal ha perdut gran part de la coberta. Les estructures interiors la majoria han caigut, i les que no, poc els hi queda per enderrocar-se. Els murs exteriors es troben en un estat de conservació pèssim. Les edificacions annexes totes estan en ruïnes, sobretot les situades al nord del conjunt. | Envoltada de camps de conreu, a sobre de la riera de Clariana, hi ha la Masia de Bellestall, formada per l'habitatge, i bastantes edificacions annexes a dia d'avui la majoria ensorrades. L'edifici principal , de planta quadrada, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. La coberta quasi caiguda, és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés principal es situa a la façana est, tot i que no es conserva l'entrada. La part central d'aquesta façana s'ha perdut. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant la sud, on hi trobem una petita finestra amb brancals i llinda de pedra. En aquesta mateixa façana, el costat est, s'hi va afegir un contrafort en tota aquesta part. Esmentar que façana principal i la nord, hi ha arrebossat, i la sud i oest són a pedra vista. A l'interior s'hi observa una arc apuntat poc pronunciat. També s'observen les parets pintades de color blau. Davant de les façanes nord i oest hi trobem les estructures de diferents edificacions, pràcticament ensorrades. Les situades davant la façana sud, tot i que es conserven, l'estat de conservació és deficient. La vegetació envolta totes les edificacions d'aquest conjunt arquitectònic. | 08008-67 | Plans de Ferran | 41.5817200,1.4455700 | 370424 | 4604503 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73821-foto-08008-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38315 | Casa situada al C. Sant Ramon, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-sant-ramon-1 | XX | <p>Edifici unifamiliar en testera, de planta baixa llliure, sobre pilars, i dues plantes pis. L'accés es fa a nivell de carrer directament al primer pis. És un bon exemple de l'arquitectura residencial dels anys 70 del segle XX. Façanes d'obra vista, amb elements decoratius del mateix material, elements estructurals vistos.</p> | 08009-322 | Nucli urbà. C. Sant Ramon, 1 | 41.5510300,2.3972700 | 449734.05 | 4600104.53 | 1972 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | José Luís San Martín San Martín | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39695 | Pou de La Verdegueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-verdegueria | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Faria falta una neteja | Pou de planta circular, construït amb carreus regulars de festa, coberts de gran quantitat de morter. El sostre és de forma semicircular. A la vessant de tramuntana presenta una petita obertura per on poder accedir al sistema de politges per extreure'n l'aigua. | 08012-456 | Avinyó | En el fogatge de 1553 apareix dins del terme d'Avinyó tres edificis relacionats amb els Verdaguer: el d'en Jaume Verdaguer, el d'en Benet Verdaguer i, finalment, una masoveria d'en Micquet, de propietat dels Verdaguer. No sabem amb certesa qui habitava en aquest edifici, però si que estava relacionat amb la familia Verdaguer, tal i com es fa pal·lès amb el nom que ha quedat de la casa. Aquest edifici manté a la part de la planta baixa estructures de l'edifici del segle XVI, tot i que la majoria d'estrcutures han estat reformades actualment. | 41.8633000,1.9751200 | 414940 | 4635106 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39695-foto-08012-456-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39695-foto-08012-456-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39695-foto-08012-456-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39692 | La Verdegueria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-verdegueria | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | La part més antiga necessitaria una neteja dels elements més destacats | La masia té planta baixa més dos pisos amb una superfície aproximada de 624 m2. Originàriament era de planta baixa, amb el sostre amb volta, i un pis construïts amb murs de pedra. Presenta ampliacions recents: la segona planta és totalment feta d'obra nova amb reforços de formigó. La coberta s'ha refet amb les teules originals i és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. La porta és adovellada i les obertures són, a la part antiga, emmarcades amb pedra carejada i, a la part nova, amb obra. Les reformes no han mantingut l'estètica de la construcció original datada del segle XVI. Al voltant té coberts, corts i una pallissa. Se situa a la sortida del nucli d'Avinyó. En destaquem la llinda feta d'un sol bloc de pedra, situada a l'entrada de tramuntana de la masia. A la llinda es pot observar la data '1577', i, per tant, una de les llindes més antiga que hem trobat al terme. Es situa a l'entrada original de la masia, a la vessant de tramuntana de l'edifici. | 08012-453 | Avinyó | En el fogatge de 1553 apareix dins del terme d'Avinyó tres edificis relacionats amb els Verdaguer: el d'en Jaume Verdaguer, el d'en Benet Verdaguer i, finalment, una masoveria d'en Micquet, de propietat dels Verdaguer. No sabem amb certesa qui habitava en aquest edifici, però si que estava relacionat amb la familia Verdaguer, tal i com es fa pal·lès amb el nom que ha quedat de la casa. Aquest edifici manté a la part de la planta baixa estructures de l'edifici del segle XVI, tot i que la majoria d'estrcutures han estat reformades actualment. | 41.8636900,1.9748900 | 414921 | 4635150 | 1577 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39692-foto-08012-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39692-foto-08012-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39692-foto-08012-453-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39722 | Font del Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-casas | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada sota d'una petita balma. Es tracta d'un dipòsit quadrat fet amb ciment, i del qual, a la meitat de la paret frontal del dipòsit, en surt un broc metàl·lic. El dipòsit està envoltat de vegetació. | 08012-483 | Avinyó | 41.8812700,1.9585800 | 413591 | 4637118 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39722-foto-08012-483-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39684 | La Casanova de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-torroella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Conjunt de tres edificacions. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 600 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. El volum original era de dos cossos i es feu una ampliació visible clarament a la banda esquerra amb dues arcades a la planta baixa. Té una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-445 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9017100,2.0098900 | 417875 | 4639337 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39686 | Coll-Lligó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-lligo | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI-XVII | Està en ruïnes | Masia de planta baixa, primera planta i golfes, amb una superfície aproximada de 160 m2, de la qual es conserva tot el mur perimetral gairebé en dues terceres parts de l'original. Igualment, dins de la casa hi observem diversos murs i elements arquitectònics relacionats amb la casa, com un possible pou i un forn. | 08012-447 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Aquestes masies són les que trobem avui dia en un estat de ruïna. | 41.9144200,2.0102500 | 417921 | 4640748 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39686-foto-08012-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39686-foto-08012-447-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Hi ha molta vegetació tan a l'exterior com a l'interior que posen en perill l'estructura. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39683 | Barraca del Malpas 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-malpas-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XX | Està en ruïnes | Barraca de planta rectangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra i lligats en sec. Al mur de llevant podem apreciar una obertura en forma de porta. En un dels carreus laterals, a la banda dreta de la porta, podem observar la inscripció '1945'. El sostre seria fet amb lloses recolzades sobre d'un tramat de bigues de fusta, tot i que avui dia ja ha cedit completament. | 08012-444 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8504500,1.9549100 | 413245 | 4633700 | 1945 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39683-foto-08012-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39683-foto-08012-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39683-foto-08012-444-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39688 | El Borró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-borro | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Conjunt de dues edificacions. El volum principal és una masia de planta i pis amb una superfície aproximada de 310 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció 'AVE 17... MARIA' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Es conserva el volum original, presenta reforços estructurals a la façana lateral i posterior, té una cisterna de recol·lecció d'aigües pluvials a la façana posterior i un viver a la principal. Al costat té una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-449 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8969300,2.0057600 | 417526 | 4638810 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39688-foto-08012-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39688-foto-08012-449-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37935 | Can Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles | AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. | XIX-XX | Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. | 08007-250 | Rambla Francesc Macià, 57 | L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39681 | Barraca de La Portella 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-portella-2-0 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Està en ruïnes | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 15 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars i lligats en sec. La barraca està dividida en dues estances clarament diferenciades per un mur mitjer. Seria de doble vessant, amb el sostre fet amb lloses de pedra recolzades sobre un tramat de bigues de fusta, tot i que avui dia ha cedit pràcticament en la seva totalitat. Sabem que el sostre seria així ja que a dins de la barraca hem trobat vàries bigues de fusta, a part de les bigues que encara es conserven en el seu lloc. Al mur de migjorn hi ha dues obertures en forma de porta, la de la dreta seria la de la barraca i la de l'esquerra seria la que donaria al cobert. | 08012-442 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8818000,1.9467200 | 412608 | 4637189 | 08012 | Avinyó | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39681-foto-08012-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39681-foto-08012-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39681-foto-08012-442-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39736 | Pou d'El Ferran 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-ferran-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XIX | Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma circular. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tapada per una porta de fusta. Posteriorment s'afegí a l'estructura, un espai rectangular fet de totxos, adossat a la vessant de tramuntana del pou. | 08012-497 | Avinyó | 41.8535100,1.9754000 | 414950 | 4634019 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39735 | Font dels Quinze Diners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quinze-diners | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font ubicada en una zona molt boscosa, i està composta per una paret feta de carreus de pedra lligats amb ciment, tan a la part posterior com als laterals. De la paret posterior en surt un broc metàl·lic ple de vegetació pel voltant. L'aigua cau a un petit dipòsit fet amb pedra que hi ha a sota. | 08012-496 | Horta d'Avinyó | 41.8399100,1.9713400 | 414595 | 4632513 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39735-foto-08012-496-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39732 | Font d'El Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tomas | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XX | La font està situada en un piló de pedra d'uns 1,2 m d'alçada. Té un broc metàl·lic a la meitat i un forat per dipositar-hi un got a la part de dalt. Al peu del piló hi ha dues basses petites en forma semicircular que recullen l'aigua. Es troba en un indret envoltat de taules i bancs de pedra per anar-hi a passar una estona. | 08012-493 | Avinyó | 41.8497800,1.9729800 | 414744 | 4633608 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39732-foto-08012-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39732-foto-08012-493-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39730 | Font del Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-segimon | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Hi ha molta vegetació als voltants | Font composta d'un dipòsit quadrangular de pedra, del qual en surt a la meitat de la paret frontal un broc metàl·lic que permet treure'n l'aigua a un petit dipòsit fet igualment de pedra que hi ha a sota. Hi ha un excés de vegetació al voltant. | 08012-491 | Avinyó | 41.8542200,1.9765300 | 415045 | 4634097 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39730-foto-08012-491-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39726 | Font del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-valles | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada al fons d'un espai fet amb carreus de pedra lligats en sec i amb una llosa grossa de pedra que protegeix la font a mode de teulada. Aquesta font té un dipòsit d'on surt un broc fet de plàstic per poder treure l'aigua, que cau en un petit dipòsit fet de pedra, just a sota del broc. | 08012-487 | Avinyó | 41.8625900,1.9570700 | 413441 | 4635046 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39726-foto-08012-487-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39556 | La Roca de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-de-la-serra | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 363 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior era de pedra vista, però actualment s'ha arrebossat amb ciment modern. S'hi observen ampliacions i modificacions de diferents èpoques, fetes en obra nova. Hi ha un element en pedra vista per al reforç de mur de la façana principal, també un porxo nou en pedra vista. Té era, una pallissa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-317 | Morisco | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8528100,1.9282500 | 411035 | 4633989 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39556-foto-08012-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38426 | La Petra i la Maria Salvaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra | TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. | XX | Publicat | La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. | 08010-77 | Campanar de l'antiga església de Santa Maria. | 41.7996600,1.9508300 | 412838 | 4628065 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3866,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/