Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73792 | Hostal del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-violi | ESPINAL T i GARCIA, Bernardo: Dirección General de cartas para escribir a todas las ciudades y villas, Madrid, 1775, 2 vols | XVIII-XIX | Es nota l'abandó dels edificis des de fa dècades. Les façanes estan en un estat de conservació millorable, i l'entorn més immediat, la vegetació està guanyant presència. | Conjunt arquitectònic format per diversos edificis, formant un conjunt rectangular. Dit conjunt neix d'un edifici primitiu, el situat més al nord-oest, que es de mitjans del segle XVIII. Aquest presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( sud-oest, nord-est) amb teula àrab i uralita. La façana d'ingrés que dona a la carretera, s'orienta al nord-est, i presenta una entrada rectangular amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda, hi trobem la data de 17... La resta de la façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana sud-oest, presenta a la planta de pis una galeria amb obertures. Annex a la façana sud-est, hi trobem dos edificis, segurament construïts els dos a la mateixa època. Pràcticament a la mateixa alçada que l'edifici principal, presenten la mateixa disposició de plantes que aquest, així com la coberta amb la mateixa orientació. El situat més al sud-est presenta una entrada rectangular, on a la llinda hi trobem la data de 1845. La resta d'elements distribuïts per la façana són finestres sense cap ornamentació a destacar. Les façanes posteriors, presenten alguns cossos més elevats, així com un seguit de construccions adossades a les parts inferiors d'aquest. Adossat a la façana nord-oest de l'edifici principal, hi ha unes petites construccions adherides. Es troba a peu de la N-II, i pas de comunicacions entre Lleida i Barcelona des de fa segles. | 08008-38 | Antiga Nacional II. Km 536 | Apareix com una de les parades de postal 'Hostal de Violí', en la Dirección general de cartas en forma de Diccionario, para escribir a todas las ciudades, villas, de l'any 1775. Això vol dir que era un dels llocs per on passava el correu i que va existir una parada de postes regentada per un mestre de postes que controlava el correu. Fou també on es canviaven els carruatges del camí ral de Barcelona a Lleida. Actualment hi consten diferents propietaris, degut a la partició interior de les edificacions. | 41.6199100,1.4412000 | 370137 | 4608750 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73792-foto-08008-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 28936 | Cups a la vora del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. | Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. | 08002-4 | A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme | 41.7038000,1.5781400 | 381699 | 4617867 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg | Legal | Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 84 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37294 | Cova o mina de l'avinguda del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-o-mina-de-lavinguda-del-millenari | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Mig tapada i tallada pel camí | Cova de sauló o mina d'aigua. Pot ser una mina inacabada o seca. És allargada amb el sostre en volta de sauló. A l'interior està ple de deixalles. La seva obertura és de 170 cm d'alçada i 80 cm d'amplada. | 08003-154 | Av. Mil·lenari, davant número 58 - Nucli Can Comulada | 41.4967600,2.2792700 | 439843 | 4594155 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37294-foto-08003-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37294-foto-08003-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37295 | Cova del camí Dalt d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cami-dalt-dalella | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | No conserva la coberta. | Cova excavada en el sauló de planta rectangular ( 2 x 2 m) però amb la façana i l'entrada fetes d'obra. La façana és de paredat antic: pedres petites i irregulars. La boca d'entrada fa 1'16 x 0'54 x 1'7 m. Amb la coberta de volta d'entibada i rajols. El banc està mig arrebossat i mig fet d'obra amb l'arrebossat perdut. Està orientada a migdia. | 08003-155 | Prop del turó del Bessó; a l'oest del nucli de Nova Alella | 41.4934300,2.2828900 | 440142 | 4593783 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37295-foto-08003-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37295-foto-08003-155-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37320 | Basses de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Conjunt de quatre basses de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Dues d'aquestes basses són construccions recents i sense interès arquitectònic, de planta circular i recobertes de ciment. La bassa més gran és de planta quadrada (13'6 x 13'8 m). Contigua a aquesta n'hi ha una de planta poligonal (13'3 x 7'8 x 5,3 x 13,6 m) que abasteix d'aigua a la més gran. Entre les dues hi ha una canalització que funciona de sobreeixidor. Les parets són de paredat i arrebossades; el mur sud és el més ample, té un gruix d'un metre i acaba en una doble filera de maons plans a plec de llibre de 29 cm i una franja al mig de 42 cm. amb maó pla. A la part interna del mur est, gairebé a la cantonada amb el mur sud, hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. Tots ells estan recoberts de concrecions calcàries. En el sector nord i oest s'aixeca una paret que funciona de contenció pel marge superior. | 08003-180 | Can Cues - Al sud del Nucli de Font de Cera | 41.5077400,2.2956800 | 441222 | 4595363 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37284 | Coves del Torrent del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-torrent-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Una de les coves està mig ensorrada | Conjunt de dues coves excavades en el sauló de secció circular, amb un diàmetre d'1'5 metres; sostre en forma de volta. La primera es troba sencera. La segona, situada a 50 m de distància, està mig enfonsada per esllavissaments del terreny. | 08003-144 | Torrent del Sarau, a peu de camí, dins la zona verda situada dins l'Espai d'Interès Natural. | 41.5040700,2.2785700 | 439791 | 4594967 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37284-foto-08003-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37284-foto-08003-144-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37287 | Cova dels Caçadors; Cova de Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-cacadors-cova-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Mig enfonsada. | Cova excavada en el sauló i mig ensorrada i deteriorada per les arrels dels pins; és de planta rectangular ( 3 x 1 m. aprox.). Només conserva 0'9 x 0'8 m d'obertura. | 08003-147 | Entre el Nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc i Bosc de Can Poch | El Sr. Artés la va fotografiar els anys 80 i la va batejar com a Cova de Can Cortés. | 41.5075600,2.2846200 | 440299 | 4595351 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37287-foto-08003-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37287-foto-08003-147-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37280 | Caseta del pou de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-pou-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Caseta de pou de planta quadrada (5'3 x 5'2 m). Coberta de maons plans composta, de vuit tremujals formats per la intersecció de dos careners en creu, acabada en ràfecs. Murs fets de maons i arrebossats. Porta d'entrada metàl·lica, de llinda plana (1'23 x 0'95 m.). Al damunt de la porta hi ha una obertura en forma d'ull de bou. N'hi ha una altra d'igual a la façana lateral est. | 08003-140 | Carretera BP-5002, PK 5.000, al nucli de Font de Cera. | La captació pertany a la finca matriu de la urbanització, que feu cessió al municipi de l'espai lliure que l'envolta. | 41.5115700,2.2961100 | 441262 | 4595788 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37280-foto-08003-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37280-foto-08003-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 28939 | Font de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar | XX | Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig. Al centre de la roda s'hi ha posat l'aixeta. El receptable on es recull l'aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d'obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana. | 08002-7 | A la Plaça de Castellar | La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l'arribada d'aigua al municipi l'any 1983, | 41.7287400,1.6540200 | 388056 | 4620535 | 1983 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28939-foto-08002-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37451 | Accés carrer del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acces-carrer-del-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. | 08003-311 | Carrer Rosselló | 41.5036800,2.2772000 | 439676 | 4594925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37456 | Camí de la Vinya del Taietí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-vinya-del-taieti | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Corriol que uneix el Camí de la font dels Eucaliptus a la Cornisa amb el Camí de la Cornisa i la Vinya del Taietí, de sud a nord. El corriol va pujant entre els marges d'antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entra d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 609 metres. | 08003-316 | Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà | 41.5081900,2.2753800 | 439529 | 4595427 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439573; y= 4595514; z=285Les UTM del punt final són: x = 439672; y= 4595745; z=368 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37437 | Camí del Mig de llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-llevant | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres. | 08003-297 | Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7 | 41.4904700,2.3020200 | 441736 | 4593441 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37262 | Barraca d'en Vespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-vespa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Se li ha afegit un cos annex a ponent, a base d'elements plàstics i sintètics que en deterioren la imatge. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,37 x 2,60 m) amb la coberta de rajols plans amb ràfec, a dues aigües i el carener denticulat i perpendicular a la façana de migdia. Les parets són de maons arrebossades. Conserva restes de pintura vermellosa. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. Al darrera hi ha una obertura posteriorment tapiada. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. Sistema de recollida de l'aigua pluvial a través de la coberta, un sistema de conduccions que porten l'aigua, per la part posterior de la barraca, a un dipòsit soterrat. Les canalitzacions originals eren de terrissa, però s'han substituït per unes de PVC, ja que les originals es van trencar. | 08003-122 | Al costat del Torrent Sistres, prop del Nucli de l'Eixample | 41.4847300,2.2911100 | 440820 | 4592811 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37419 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. | Destruït en part i la resta desconegut | A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). | 08003-279 | Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. | Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. | 41.4767600,2.3014000 | 441672 | 4591920 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37422 | Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244. | I-V dC | No es coneix | Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda. | 08003-282 | Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra | Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació. | 41.4869500,2.2952900 | 441171 | 4593055 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37976 | Alocar de la riera de Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-caldetes | Alocar degradat per la presència de la canya, abocaments, estassades, etc. | <p>Alocar molt fragmentat situat als marges de la riera de Caldetes o de Torrentbò; el marge esquerre és arenyenc mentre que el dret pertany a Sant Vicenç de Montalt. Malgrat no fer cap franja contínua, apareixen trams amb força alocs i de dimensions notables. L'aloc antigament havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra, així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.</p> | 08007-291 | Riera de Caldetes | 41.5859400,2.5213200 | 460101 | 4603916 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37976-foto-08007-291-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37332 | Basses de Can Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-vilaclara | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Les basses són buides i tenen vegetació al seu interior. | Dues basses de recollida d'aigua contigües sense ús. La més petita és de planta rectangular (11 x 3 m). La bassa gran és de planta quadrada (18 x 18 m) i té una profunditat de quatre metres. Els murs laterals estan fets de paredat i arrebossats; tenen una amplada de 88 cm amb l'acabament de maons de 6 x 14 cm. A la part interna de la paret est hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres granítiques unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. | 08003-192 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 18. | 41.4995200,2.2969500 | 441321 | 4594449 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37332-foto-08003-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37332-foto-08003-192-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37334 | Bassa d'Antònia Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dantonia-ribas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | En desús des de fa força temps. Hi ha vegetació a l'interior i està una mica descalçada externament. | Bassa de recollida d'aigua del pou que hi ha a pocs metres. Planta quadrada (5'80 x 5'50 m). L'aigua d'aquest pou és la de la mina de Can Serra. Servia per regar les feixes on hi havia tarongers; també hi havia oliveres. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars i morter. | 08003-194 | Les Costes - Rials | Segons informació oral del sr. Rafael Bernades l'aigua es pouava amb galledes i circulava per una canal fins arribar a la bassa. | 41.5014500,2.3062500 | 442099 | 4594657 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37334-foto-08003-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37334-foto-08003-194-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per sobre de la bassa s'han trobat canalitzacions per recollir les aigües pluvials. Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37288 | Cova del Camí de la Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cami-de-la-carena | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | mig ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 1'5 x 1'8 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. | 08003-148 | Camí de la Carena - al nord del Nucli Font de Cera | 41.5124700,2.2972400 | 441357 | 4595887 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37335 | Bassa d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua en funcionament, de planta quadrada (9'70 x 10'5 m). L'amplada dels murs perimetrals és de 59 cm. Està feta de paredat antic arrebossat; paret nord més alta en forma de suport del marge. L'aigua raja d'un galet de ferro i va a parar a una pica quadrada feta de maons en vertical. La vegetació del voltant immediat està formada per quatre cirerers bords i dos pollancres. Agafa l'aigua de la mina de la finca. | 08003-195 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4934200,2.3088400 | 442308 | 4593764 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37255 | Barraca del camí Dalt d'Alella; Barraca de la Font d'en Mia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dalt-dalella-barraca-de-la-font-den-mia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Coberta vegetal feta de canyes mal posades | Barraca de vinya o de pagès, de planta quadrada (2'5 x 2'5 m) amb la coberta vegetal i les parets mig excavades en el sauló i mig construïdes de paredat mixt, amb pedres petites irregulars i maons. No té porta i hi ha una figuera al davant. | 08003-115 | Coll de Vendrans, entre els nuclis de Nova Alella i Can Comulada. | 41.4959400,2.2846600 | 440292 | 4594060 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37255-foto-08003-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37258 | Barraca de l'Hort de la Patricia; Barraca de Can calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-patricia-barraca-de-can-caldero | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt de tipus tartana. Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets són de maó pla arrebossades. La porta és metàl·lica amb la llinda recta a la façana de migdia. Damunt la porta hi ha un esgrafiat romboïdal amb els angles en forma de flor de llis que informa de l'any de construcció. La llegenda diu: 'ANY / 1932/ MBDC'. | 08003-118 | Al nucli de l'Eixample. | 41.4869600,2.2953000 | 441172 | 4593056 | 1932 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37258-foto-08003-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37336 | Basses de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Una està aprofitada com a garatge de cotxes. | Dues basses de planta rectangular una (15 x 10 m) i de planta quadrada l'altra (8 x 8 m.). Els murs estan fets de paredat antic, amb pedres irregulars de petites dimensions unides amb argamassa. Tenen una potencia considerable en alçada. | 08003-196 | Can Boquet, Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 8. | 41.4971100,2.2981300 | 441417 | 4594181 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37336-foto-08003-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37336-foto-08003-196-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només una de les dues està en funcionament. L'altra està escapçada per la meitat i aprofitada com a garatge. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37423 | Hort d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. | I-V dC | No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. | En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. | 08003-283 | marge est del Torrent de Rials | Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4908200,2.3054300 | 442021 | 4593478 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37452 | Camí de la Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-312 | Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll | 41.5039700,2.2760800 | 439583 | 4594958 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73830 | Manso de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-de-ferran | XX | L'estat de conservació és bo | El Manso Ferran o Torre Ferran forma una gran conjunt arquitectònic a la zona dels Plans de Ferran. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. A l'est del conjunt hi trobem un mur amb una entrada amb reixa metàl·lica, que tanca el recinte. L'edifici principal de planta rectangular, és de grans dimensions i presenta un cos adossat a cada lateral, que li dona forma al conjunt de planta basilical. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Te les façanes arrebossades i pintades de blanc. Presenta un lleuger voladís. L'entrada a l'edifici es situa a la façana est, és d'arc escarser amb brancals de pedra. Les obertures d'aquesta façana estan ben ordenades, destacant un balcó central a la primera planta de pis, i finestres a cada planta. Entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Els cossos adossats a cada lateral són idèntics, i destaquen per les seves grans obertures en arc de mig punt. | 08008-76 | Plans de Ferran | El Manso Ferran està vinculat històricament a Cal Ferran. Als anys 20 del segle XX les necessitats d'espai de la família provocaren la construcció d'aquesta, molt més gran que Cal Ferran. El senyor Humedes que exercia la medicina, durant la Guerra Civil acollí en aquesta masia a molts ferits, passant a ser el Manso Ferran un hospital de campanya. Després de la Guerra Civil, es va restaurar ja que havia patit alguns desperfectes. A dia d'avui, hi viu el responsable de la finca. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 1920/30 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37455 | Camí de la Font dels Eucaliptus a la Vinya del Taietí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-dels-eucaliptus-a-la-vinya-del-taieti | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí poc freqüentat | Camí que enllaça el Camí de la Font dels Eucaliptus a la cornisa amb el Camí de la Vinya del Taietí. Es tracta d'un petit corriol que passa per la Font dels Eucaliptus i s'adreça en direcció nord / nord est resseguint antigues terrasses de vinya que s'han transformat en lloc de pas, en un entorn de bosc mediterrani mixt de pi blanc i alzinar i sotabosc d'arboç, estepes, garric, fanals i alguns xiprers d'inclusió antròpica. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 366 metres. | 08003-315 | Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà | 41.5080600,2.2741600 | 439427 | 4595413 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37455-foto-08003-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37455-foto-08003-315-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439483; y= 4595535; z=297Les UTM del punt final són: x = 439620; y= 4595655; z=321 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37411 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | XIII | A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres. | La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament. | 08003-271 | Carrer Onofre Talavera, núm. 4. | Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat. | 41.4924800,2.2923100 | 440927 | 4593671 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37412 | Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245. | IIaC-IIIdC | desconegut | Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats. | 08003-272 | Nord del municipi | Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987). | 41.5094200,2.2954300 | 441203 | 4595550 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73832 | Font del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-requesens | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. De la pica surt una petita canalització que duu l'aigua a una bassa rectangular uns metres més enllà. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. L'entorn es caracteritza per bosc i vegetació. | 08008-78 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5584300,1.4408500 | 369984 | 4601925 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37380 | Garrofer del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars. | 08003-240 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4872900,2.2902600 | 440751 | 4593096 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37366 | Parets de vinya de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc. | Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres. | 08003-226 | Les Costes - Rials. | 41.5031600,2.3031200 | 441839 | 4594849 | 1950-60 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37381 | Garrofer de l'Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-leixample | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. | 08003-241 | Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda | 41.4884800,2.2931800 | 440996 | 4593226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73833 | Font de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. Està envoltada d'heures que cobreixen pràcticament la font. | 08008-79 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5588100,1.4409700 | 369995 | 4601967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37385 | Garrofer de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants. | 08003-245 | Límit est del polígon industrial de Rials. | Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà. | 41.4901200,2.3047200 | 441961 | 4593401 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37328 | Bassa dels Escolapis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-escolapis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Els murs, en la part interna, estan escatats i presenten algunes esquerdes. Hi ha vegetació intrusiva. | Conjunt de basses de recollida d'aigües, en el seu temps per a ús agrícola. Estan situades a diferents nivells i són de planta quadrada. La situada més amunt fa uns 12 metres de costat i té un parament reforçat que sembla més moderns que la situada en un nivell inferior. Aquesta fa 10'15 x 9'65 metres. Està feta amb murs, de 0'53 m. d'amplada, de paredat i arrebossats extern i intern; acabats en una doble filera de maons col·locats a plec de llibre. Té una profunditat de 3 metres. Actualment només la de la part superior està en funcionament. | 08003-188 | Dins la finca de Can Barnadas, al costat del carrer Camí del Greny | 41.5018400,2.2906800 | 440800 | 4594711 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37328-foto-08003-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37328-foto-08003-188-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39876 | Alzina de la Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. | Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. | 08005-7 | Can Draper | 41.6622900,2.2639100 | 438717 | 4612543 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39871 | Roure de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. | Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. | 08005-2 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37633 | Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens | http://www.alpens.org | XX | Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. | 08004-74 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37323 | Bassa 1de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-1de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | Es troba en desús des de fa bastant de temps. La vegetació ha crescut en el sòl i en els murs, l'estructura de la pèrgola està rovellada i les conduccions inutilitzades. | Bassa de recollida d'aigua, de planta rectangular de 3 x 2 x 1 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm; excepte per un dels costats curts, que s'utilitzava com a lleixa per rentar-hi la roba i, per aquest motiu, està inclinada. Conserva les restes d'una antiga pèrgola, amb l'estructura de ferro, que es sustenta pel marge del terreny i dos pilars fets de maons i arrebossats. | 08003-183 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5049800,2.2997900 | 441563 | 4595054 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37323-foto-08003-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37323-foto-08003-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37323-foto-08003-183-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la primera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37417 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. | II aC-VdC | No es coneix | Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. | 08003-277 | Al nord-oest del centre urbà | Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. | 41.4970400,2.2994500 | 441527 | 4594172 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37314 | Dipòsits del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-del-cementiri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Part de la volta ensorrada, interior amb deixalles i exterior cobert de terra i vegetació. | Estructura per a la recollida d'aigua pluvial i el seu posterior aprofitament per ús agrícola. Es tracta d'una estructura composta per tres elements interrelacionats: dos dipòsits i un retall a la roca. El primer dipòsit està excavat en el sauló i sense coberta. És de planta el·líptica amb uns eixos màxims de 3'4 x 2 metres, i un metre de profunditat. El mur és de maons arrebossats i impermeabilitzats a l'interior que està ple de vegetació. Aquest dipòsit, recollia l'aigua pluvial. El segon dipòsit és de planta rectangular (8 x 3,4 m); amb parets d'obra de maó pla i estava cobert amb una volta de maó. Aquest segon probablement s'abastia de l'aigua del primer dipòsit a través d'una possible canalització retallada en la roca i de la qual se n'observa un tram de quatre metres de longitud i una amplada aproximada de 70 cm. | 08003-174 | Davant del cementiri; a ponent del nucli de Nova Alella - Cal Baró. | Els dipòsits foren fets construir en aquest indret, conegut amb el nom de l'hort d'en Gurri, pel seu propietari, el marquès de la Manresana, a principis del segle XX, per abastir d'aigua de boca les fonts del centre urbà i el barri del Rost. | 41.4893400,2.2907600 | 440795 | 4593324 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37314-foto-08003-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37314-foto-08003-174-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 95123 | Garrofers de la capçalera del rial de les Canalies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofers-de-la-capcalera-del-rial-de-les-canalies | <p><span><span><span><span><span><span>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003) </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pla d'ordenació urbanística municipal d'Arenys de Mar (2013)</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Gran zona forestal de la capçalera del rial de les Canalies, el darrer tram natural d'aquest important rial. Dècades enrere aquest espai eren camps de garrofers. Sobretot al vessant esquerre d'aquesta vall resten encara grans exemplars de garrofer, els de major dimensió que s'han identificat al terme municipal. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-479 | Rial de Canalies | 41.5881704,2.5566725 | 463049 | 4604148 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73827 | Font de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mensa | XX | L'entorn és envaït per la vegetació. | La font està situada a uns 50 metres a l'est de Cal Mensa. Es troba en una zona arbrada i amb una espessa vegetació dins d'uns camps d conreu. La font es caracteritza per unes parets laterals de pedra seca i una llosa horitzontal entre aquestes dues. A l'interior forma una petita bassa d'aigua estancada. | 08008-73 | Constrast | Les fonts orals esmenten que sempre han conegut l'existència d'aquesta font. | 41.5834600,1.4252300 | 368732 | 4604727 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Fa uns anys, en extreure uns oms que hi havia en el seu entorn, van malmetre part de l'estructura de la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml