Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 48370 | Bassa de Can Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-cardus | XX | <p>Com a element hidrològic d'interès, Esparreguera compta amb aquesta bassa de 903, 10 m2 i amb un perímetre màxim de 1,5 Ha. L'espai està compost per la pròpia bassa d'aigua, una cubeta amb restes de vegetació humida i pollancres, i una elevació formada pels materials de rebuig de l'extracció d'àrids que és l'origen de la bassa. Finalment hi ha un camí que fa una circumval·lació a tot l'espai.</p> <p>Aquesta bassa acull una riquesa de flora i fauna tan importants que la zona resta a l'ampar de la Llei d'espais naturals de Catalunya. Aquesta àrea presenta una qualificació de 'zona per a equipaments', qualificació compatible per a ésser convertit en un paratge natural periurbà. Els problemes més importants de la bassa són l'abocament de runes a les vores del camí, la instal·lació de paranys il·legals per a la captura d'ocells silvestres i la introducció d'espècies no autòctones que afecten tant a la qualitat de l'aigua com a la resta d'espècies.</p> <p>Aquesta bassa i el seu entorn, d'altra banda, ofereix la possibilitat d'augmentar la qualitat ambiental de Mas d'en Gall, permet dur a terme activitats escolars a l'aire lliure i és, a més a més, una contribució al manteniment de la biodiversitat en el terme municipal.S'hi han inventariat les següents espècies: dins del grup de vertebrats, aus com el pardal comú (Passer domesticus), el falciot comú (Apus apus), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), l'oreneta comuna (Hirundo rustica), l' avió comú (Delichon urbica), l'abellerol (Merops apiaster), la cigonya comuna (Ciconia ciconia), la puput (Upupa epops), la cuereta blanca (Motacilla alba), la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), el pit-roig (Erithaculus rubecula), la mallerenga carbonera (Parus major), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), l'Aligot (Buteo buteo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), l'estornell negre (Sturnus unicolor), l'Enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el rossinyol bastard (Cettia cetti), el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), la cadernera (Carduelis carduelis), el verdum (Carduelis chloris), la titella (Anthus pratensis), el bernat pescaire (Ardea pratensis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el blauet (Alcedo attis), la cotxa caurroja (Phoenicurus ochruros), el mastegatatxes (Ficadula hypoleuca), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rascló (Rallus aquaticus). Dins dels mamífers tenim: el conill (Oryctolagus cuniculus), el rat-penat (Pipistrellus spp.), la guineu (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa) i el teixó (Meles meles).</p> <p>Pel que fa als rèptils: el llargandaix ocel·lat (Lacerta lapida), la tortuga de Florida (Chrysemys scripta), la colobra d'aigua (Natrix maura), i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus).</p> <p>En el grup dels amfibis: la granota verda (Rana perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau llevadora (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Dins dels peixos: la gambúsia (Gambusia affinis), la carpa (Ciprinus carpio), el carpí (Grassius auratus). Dins dels invertebrats, insectes com: cinc espècies d'odonats, una espècie de notonectes, una espècie de girínids, el grill excavador (Gryllotalpa gryllotalpa), la cuca de llum i l'Escorpí d'aigua (Nepa cinerea).</p> <p>Dins del lepidòpters: la papallona de la col (Pieris napi), la vanesa dels cards (Vanessa cardui), la vanesa atalanta (Vanessa atalanta), el macaó (Papilio machaon), l'esfinx (Sphinx spp.), la zigaena spp.</p> <p>Per últim coma crustacis i artròpodes: la dàfnia (Daphnia spp.) està extingida des de 1996, la panerola (Armadilium vulgare /Porcellio sacaber), el cranc de riu americà i el milpeus.</p> | 08076-18 | Carretera de Mas d'en Gall | <p>La Bassa de Can Cardús és el resultat d'una extracció d'àrids duta a terme sense llicència municipal l'any 1992, sobre dues propietats privades. Es conserva plena des de llavors i al seu voltant hi trobem conreus, la carretera de Mas d'en Gall i les instal·lacions esportives en desús d'aquesta zona.</p> | 41.5381600,1.8346600 | 402794 | 4599156 | 1992 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48370-foto-08076-18-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2026-05-12 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Està inlosa al PEIN Riu Llobregat (RLL 121).Malgrat ser una zona humida de petites dimensions, té un valor ecològic remarcable com a refugi d’amfibis i macroinvertebrats aquàtics, així com a punt d’abastiment de fauna en un entorn agrícola i forestal. La seva existència depèn de la recàrrega de l’aqüífer i del manteniment de la qualitat de les aigües.En l’àmbit dels ecosistemes hídrics, cal remarcar la Bassa de Can Cardús, inclosa a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 75539 | Capçaleres del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capcaleres-del-foix | <p>El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.</p> | <p>Espai natural de 98,76 ha Banda de les serralades de La Llacuna,. Puigfred que donen a la banda del Penedès, orientada a les poblacions de Pontons, Font-rubi i Torrelles de Foix. Presència de zones obaques i altiplans de vegetació maritima (alzinar) amb carrascar (especie continental) i com alzinars barrejats amb roures, pinasa, pi roig, pi blanc, pi pinyer, buixedes i garrics. Pel que fa a la fauna, porc senglar, esquirol, guineus, fagines, ginetes, cabirols, aguiles, falcó, etc.</p> | 08104-158 | Sector sud del municipi | 41.4639000,1.5587300 | 379639 | 4591259 | 08104 | La Llacuna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75539-foto-08104-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 75538 | Sistema Prelitoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-prelitoral-central | <p>El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat força ampliat. Té els seus orígens en la determinació legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.</p> | <p>Espai natural de 19.705 ha, 2075 ha es troben dins del municipi de La Llacuna. Zona de transició que fa d'enllaç entre el sistema mediterràni central i la depresió central oriental, realitat que justifica en bona mesura la varietat existent. Formen part la Serralada de la Llacuna, Ancosa, Puigfred, Fontfregona. Altrernància de zones obaques i altiplans de vegetació maritima (alzinar) amb carrascar (especie continental) i com alzinars barrejats amb roures, pinasa, pi roig, pi blanc, pi pinyer, buixedes i garrics. Pel que fa a la fauna, porc senglar, esquirol, guineus, fagines, ginetes, cabirols, aguiles, falcó, etc.</p> | 08104-157 | Sector sud del municipi | 41.4396700,1.5674600 | 380324 | 4588557 | 08104 | La Llacuna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75538-foto-08104-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75538-foto-08104-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 46245 | PEIN Valls del Sió-Llobregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-valls-del-sio-llobregos | <p>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/espais_sistema/lleida/lvr</p> | <p>Zona d'interès natural inclosa en el PEIN Valls del Sió-Llobregós, que agrupa espais de les comarques de la Noguera, l'Urgell, la Segarra i l'Anoia (amb Castellfollit de Riubregós com a únic municipi integrat). Dins el terme de Castellfollit de Riubregós ocupa una franja de 463,11Has (un 17,66% del terme) situada entre el curs del Llobregós i la Serra de Cascats. Aquesta zona està formada geològicament per materials guixencs que afloren en el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts. Marcats per aquest substrat, l'ús del sòl compagina terrenys de cultiu dispersos amb zones boscoses i de matollar on també hi ha espais de vegetació gipsícola, com les timonedes gipsícoles continentals de gatunyes (Ononis tridentata) i trincoles (Gypsophyla hispanica), així com el romaní blanc (Helianthemum esquamatum). A les solanes, on desapareixen els guixos, hi ha freqüents matollars calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars i, a les obagues, es formen rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea). Pel que fa a la fauna, és una bona zona de dispersió de joves d'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També hi ha ocells esteparis com el sisó (Tetrax tetrax), així com el gaig blau (Coracias garrulus).</p> | 08060-90 | Franja central del terme | 41.7725900,1.4338900 | 369836 | 4625713 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46245-foto-08060-90-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 44272 | Parc d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-dolerdola | <p>AAVV. (1997). 'Pla Especial de l'espai Natural d'Olèrdola. (Modificació del pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola)'. Diputació de Barcelona.</p> | El dia 13 d'agost de 2003 es va declarar un incendi forestal que cremà el Fondo de la Seguera i arribà al Conjunt Monumental, dins del municipi d'Olèrdola. El mateix estiu a l'àrea del Parc pertanyent a Canyelles també es va declarar un focus que afectà el límit sud del Parc. | <p>L'Espai Natural d'Olèrdola està situat en la zona de contacte de les estribacions meridionals del massís del Garraf amb la Depressió del Penedès, a cavall dels municipis de Canyelles i Olèrdola. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica. El paisatge del Parc d'Olèrdola es caracteritza per la presència de la pineda de pi blanc, desenvolupada sobre antics conreus de vinya, en alguns sectors molt castigats per incendis de data recent. On el suport edàfic no és suficient, la pineda és substituïda per una màquia de càrritx i margalló. El caràcter singular d'Olèrdola és degut a la presència de nombrosos testimoniatges arquitectònics i arqueològics que palesen l'intens procés d'humanització conegut per aquest territori des de la prehistòria fins a la baixa edat mitjana. El nucli principal d'aquest patrimoni historicoartístic el constitueix el conjunt de restes d'Olèrdola, que dóna el seu nom a aquest espai natural. Els límits del Parc al municipi de Canyelles són: des del municipi d'Olèrdola el límit de l'espai natural ve marcat per la riera de Vilafranca, on continua la llera en direcció sud fins arribar a la carretera de Canyelles a Sitges, on es pren la direcció oest pel camí del Pinar durant 180 metres. En trobar el segon revolt es deixa el camí i es continua en direcció sud fins la cota 125 i després en direcció oest fins la 178, on es canvia el sentit anant altre cop en direcció sud, excloent en la seva totalitat els sòls urbanitzables classificats pel PGOUM de Canyelles, fins el camí que mena de Canyelles a Cal Domingo, seguint-lo fins el punt 218,19. En aquest punt es tomba a la dreta vorejant el Pi de Capellà i continuant en direcció nord-est fins arribar al camí que de la Cogullada a Cal Domingo. Es segueix tot aquest camí circumdant la masia Cal Domingo, edifici i terrenys termeners que resten fora del Pla Especial, i continuant pel límit de la zona boscosa i els conreus fins trobar el camí que surt de Cal Muntaner a l'oest. En aquest punt es gira en direcció oest i després sud-est fins un dels vials de la urbanització Les Palmeres, vorejant-la i excloent-la totalment de l'àmbit, fins trobar la partió amb el terme de Vilanova i la Geltrú. Es prossegueix per aquest límit fins arribar al punt on concorren els límits de Canyelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i La Gornal. A partir d'aquí es ressegueix la partió dels termes de Canyelles i Castellet i la Gornal i, posteriorment el límit entre Canyelles i Olèrdola fins trobar el Puig de l'Àliga. Tot seguint el límit carener, es troba al punt 402 el camí carener que surt a la dreta, la traça del qual se segueix durant 230 m, excloent les parcel·les edificades i tornant després a la partió de termes fins a les primeres parcel·les edificades de la urbanització Dalt-Mar, la qual es ressegueix deixant-la a l'esquerra fins arribar altre vegada al límit del terme entre Canyelles i Olèrdola.</p> | 08043-2 | Sector Nord de Canyelles | <p>L'any 1970 la Diputació de Barcelona inicià el desenvolupament de les determinacions del Pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona, aprovat l'any 1963, a través de la redacció, tramitació i execució de plans especials dels àmbits geogràfics definits com espais protegits. Com a complement d'aquesta política de tractament de grans espais geogràfics, s'ha desenvolupat una política paral·lela d'ordenació d'àmbits geogràfics de dimensions més reduïdes que presenten valors significatius molt característics. Aquest ha estat el cas del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu, i de l'Espai Natural d'Olèrdola. L'actuació de la Diputació de Barcelona a Olèrdola es remunta a l'any 1926, quan el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments restaura l'església que presideix el conjunt monumental. L'any 1931 l'església i les ruïnes Monument Historicoartístic es declaren separadament d'Interès Nacional. L'any 1953 es palesa la necessitat de procedir a una nova actuació en aquest edifici, que és escomesa per aquell mateix servei. Conscient de l'important interès arqueològic i històric del conjunt d'Olèrdola, la Diputació de Barcelona adquireix la finca on és situat, el mes de juny de 1963. L'any 1971 són inaugurades les obres de la nova carretera d'accés i l'edifici del museu, adossat a la cara interna de la muralla, que va estatjar els materials localitzats a les investigacions dutes a terme en el recinte arqueològic i que a l'actualitat és el Centre d'Interpretació. La primera regulació urbanística d'Olèrdola és l'anotació preventiva en el registre de béns inventariables, promoguda per la Diputació l'any 1980 i aprovada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aquest mateix any. Posteriorment, els ajuntaments de Canyelles i Olèrdola, en redactar i tramitar els seus plans municipals respectius, respecten la condició imposada per aquella anotació preventiva. El tractament protector atorgat per aquestes figures d'ordenació restà definitivament consolidat pel Pla Especial promogut per la Diputació de Barcelona, aprovat definitivament el 25 de febrer de 1992 pel Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya. La sol·licitud formulada pel Ple Municipal de l'Ajuntament de Canyelles, en el sentit de sol·licitar l'ampliació de l'àmbit del Pla Especial en el seu terme municipal, aprovada unànimement pel Consell Coordinador d'Olèrdola en la seva sessió de data 18 de febrer de 1997 assenyala l'inici del procés de modificació d'aquell Pla Especial.</p> | 41.2994200,1.7124600 | 392206 | 4572796 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44272-202009171453270.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | DADES GENERALS: - Figura jurídica i data: Pla Especial d'Ordenació del Parc Comarcal d'Olèrdola de data, 11 de novembre de 1992. - Ampliació de l'àmbit del Parc (Modificació del Pla) desembre 1997. - Administració promotora i gestora: Diputació de Barcelona: Àrea d'Espais Naturals Servei de Parcs Naturals La majoria de propietat és privada, però l'ús públic. ÀMBIT GEOGRÀFIC I ADMINISTRATIU: - Superfície del Parc Comarcal: 608'23 ha - Municipis: Sant Miquel d'Olèrdola i Canyelles El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||
| 47200 | La Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sauva-negra | <p>-A.A.D.D. (2009) Informe de l'Associació per la Defensa del territori 'Ara o Mai' Centelles, Inèdit.</p> | <p>Espai d'interès natural de 110 Ha de les quals 40 pertanyen al municipi de Centelles. Aquest espai presenta un baix grau d'adequació del disseny com a espai natural segons la publicació 'Protegits, de fet o de dret: primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya' publicat per la Institució Catalana d'Història Natural. Per això es considera necessari garantir la conservació de la zona perifèrica de l'espai protegint mitjançant figures de protecció del sòl o fomentar actuacions de custòdia del territori amb els propietaris de la zona.</p> | 08067-218 | Sauva Negra | 41.7837100,2.1918800 | 432847 | 4626078 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47200-foto-08067-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Qualsevol afectació de la zona, la més meridional de Catalunya. No es descarta la presència del Turó i de Gat salvatge, ambdues sense confirmar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 37920 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor | Malgrat estar el bon estat de conservació, cal vigilar la freqüentació, especialment motoritzada (motos, quads, 4x4, ...) tan freqüents els caps de setmana. | <p>Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu que es disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral Catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Part de les serres del Montnegre i el Corredor estan incloses dins del Parc del Montnegre i el Corredor. El Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), derivat de la Llei del Sòl, va ser aprovat el 20 de juliol de 1989. El Parc es consolida amb l'aplicació de la Llei 12/1985 d'Espais Naturals i es contempla dins el PEIN Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees i inclou part dels municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme; Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08007-235 | Parc del Montnegre i el Corredor | 41.6107200,2.5001200 | 458350 | 4606677 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37920-foto-08007-235-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els límits del Parc dins del municipi són els següents, baixa pel torrent que va a parar a la riera que baixa del Pla de Carcassers i fa de límit entre els termes de Sant Iscle i Arenys de Munt; segueix la riera fins a la carretera Arenys de Munt-Sant Pol. A partir d'aquí, la carretera fa de límit en direcció O uns 150 m fins arribar a la primera corba, on el límit s'enfila fins a la carena que limita la conca de la riera abans esmentada, i segueix al N i NO per aquesta carena, fins arribar al Pla de l'Arquer, on després de creuar la línia d'alta tensió es segueix el camí que, més o menys per la carena, porta a la urbanització Collsacreu; allà, el límit gira a l'E per tal de voltar els carrers i les parcel·les de la urbanització, i rodejant-les puja fins al Pla de les Bruixes per on passa el límit de terme amb Vallgorguina. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 75340 | Turons de la Plana Ausetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-la-plana-ausetana | <p>Pàgina de l'Ajuntament de Tona http://www.tona.cat/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/</p> | XX | <p>Els turons de la Plana Ausetana és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) ubicat al sud-oest de la plana de Vic i que pertany als termes municipals de Tona, Gurb, Taradell, Malla i Seva. Es tracta d'una àrea dominada per diversos turons, denominats 'turons testimoni', que formen petites illes al mig de la plana i són testimoni relictual de la història geològica i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials d'aquesta zona són majoritàriament de l'època terciària. Les 'margues de Vic' són els materials més abundants. Per sobre d'aquestes margues hi ha gresos o lutites (aquests darrers són dipòsits continentals de l'època quaternària). La zona presenta un relleu tabular, excavat pels rius de la zona, a les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests turons fan que aquests siguin fàcilment erosionables, donant lloc als típics 'badlands'. Cada turó, per ell mateix, és un element geològic d'interès. Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. També són importants pels fòssils. S'ha de destacar com a elements d'especial interès unes masses arrodonides denominades 'boles'. Són antigues colònies d'esponges fòssils, amb exemplars únics a Catalunya. Als turons més forestats es troba la comunitat de roureda de roure martinenc. Aquesta roureda constitueix illes de vegetació en una plana ocupada majoritàriament per camps de conreu i masies. Els turons actuen com a refugi de moltes espècies d'animals. A l'hora els turons serveixen de corredors biològics que connecten zones naturals més extenses: el Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. Cal destacar la presència d'un elevat nombre de carnívors (guineus, senglars, genetes, toixons...). També hi ha una gran varietat de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes...). En alguna roureda s'han detectat diversos exemplars del ratpenat noctàmbul petit, citat a molt poques zones del nostre país. Entre els ocells cal remarcar la presència del duc nidificant en una cinglera. També els amfibis (granotes, gripaus, salamandres...) hi són ben representats. Quan als invertebrats, cal destacar alguns heteròpters interessants: un nombre molt elevat de papallones de gran interès i alguns mol·luscs terrestres poc citats a altres zones del país. L'àrea que correspon al terme municipal de Gurb és d'aproximadament cinc quilòmetres quadrats i inclou el turó de la Creu de Gurb, l'altiplà on es troba la Noguera, i el serrat del Portell que els uneix al nord.</p> | 08100-234 | Parròquies de Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Andreu de Gurb | 41.9488400,2.1987300 | 433587 | 4644406 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75340-foto-08100-234-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 41479 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles | <p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-65 | Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar | 42.1345900,2.0466500 | 421212 | 4665160 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 48298 | Roques de l'Hostal de la Maria Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.</p> | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.</p> | 08075-388 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.</p> | 41.5947800,2.4738500 | 456150 | 4604920 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45093 | Esquerda R. 9 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-r-9-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)</p> | 08050-152 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1290400,1.7868700 | 399734 | 4664816 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45054 | Espai Natural Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-queralt | <p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.</p> | 08050-113 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1062800,1.7823100 | 399321 | 4662294 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45060 | Pla de Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-campllong | <p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.</p> | 08050-119 | A la zona de Castellar del Riu | <p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.</p> | 42.1112400,1.7801200 | 399148 | 4662847 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 44688 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0 | <p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.</p> | <p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.</p> | 08049-41 | Al nord del terme municipal | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0343000,1.8455300 | 404440 | 4654229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 74256 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat | <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> | <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> | 08025-118 | Est del terme | <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41480 | Balma de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978). 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'Est i que té un recorregut aproximat d'uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-66 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1081600,2.0109800 | 418230 | 4662258 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41480-foto-08024-66-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 75620 | Espai d'Interès Natural del Turó de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-del-turo-de-torrellebreta-0 | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>El turó de Torrellebreta forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels turons de la Plana Ausetana. Es tracta d'una formació geològica singular constituïda per margues blaves del terciari, representativa del relleu de la Plana de Vic. Dins el terme de Malla té una extensió de 8,04 hectàrees. És l'hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna, especialment del roure martinenc i de lepidòpters i quiròpters.</p> | 08111-73 | Torrellebreta | 41.8547600,2.2476700 | 437552 | 4633924 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 48301 | Conjunt de Roques del Solell del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-roques-del-solell-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.53/214.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques que forma part del mateix dic de granodiorita en el que es troben les Roques de Mataró. La granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas. La zona va ser explotada com a pedrera.</p> | 08075-391 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70. A mitjans del segle XX, tota la zona era explotada per petits grups de picapedrers.</p> | 41.6220400,2.4793300 | 456625 | 4607944 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48301-foto-08075-391-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 101472 | Corral del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-castell | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> | XIX - XX | Estructura ensorrada | <p>Es tracta de les restes d’un corral situat sobre un petit replà al costat del camí que mena al castell des de cal Ticó. L’espai es troba cobert de vegetació i delimitat per un mur de pedra seca parcialment ensorrat, que configura un recinte tancat assimilable a una petita era o corral. A l’extrem de ponent s’identifiquen les restes d’una estructura adossada, possiblement corresponent a una barraca o aixopluc. Presenta una planta aparentment rectangular i orientació a migdia. Actualment es troba gairebé colgada per l’enderroc i la vegetació, i únicament són visibles dues petites obertures amb llinda de llosa plana de pedra. A l’entorn immediat es localitzen nombrosos fragments de teula àrab, corresponents a l’antiga coberta de l’estructura.</p> | 08021-168 | Sobre el camí del Castell de Queralt des de cal Ticó. | <p>El nom del lloc podria explicar la funció de l’espai i les característiques de l’estructura, assimilable a una petita era tancada o, més probablement, a un corral destinat al bestiar oví. No és possible precisar la cronologia de construcció. Es tracta d’un element d’arquitectura popular vinculat a les activitats agropecuàries tradicionals.</p> <p><span lang='CA'><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia basada principalment en la producció de blat, civada, llegums, vi, una petita quantitat d’oli i la cria de bestiar. Les barraques que anaven relacionades amb la producció agrícola servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5076935,1.4591539 | 371410 | 4596264 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2026-07-13 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 46114 | Mirador de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-clusa | XXI | <p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.</p> | 08057-140 | A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà. | 42.1854000,1.9330100 | 411891 | 4670912 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 40668 | Espai natural de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> | 08017-34 | Sector de garbí del terme municipal | 41.7880100,2.1920700 | 432867 | 4626555 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 49611 | Serrat del Puig Gaiart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-puig-gaiart | <p>TORRES, Jordi (2016). 'Camins històrics', Gaià, t'estimo. Reviu Gaià, Grup de Recerca, Gaià, p. 40.</p> | <p>És un dels tres turons o serrats emblemàtics de Gaià, juntament amb el Serrat de l'Àliga i el de Santa Àgata. Està emplaçat al sector nord-est del terme de Gaià, i és inclòs dins de l'espai natural protegit denominat Riera de Merlès, que forma part de la Xarxa Natura 2000. Concretament, el Serrat del Puig Gaiart es troba entre la carretera de Prats de Lluçanès i el torrent de Rocafesa, ja en terme de Merlès. És una formació de contorns suaus, que s'allarga en direcció nord-sud. A la part meridional hi neix el torrent del Soler. El serrat és ocupat per bosc majoritàriament de pi, i té dos cims de major altitud, un al nord, de 720 m, i un altre al sud, de 707 m.</p> | 08090-319 | Sector nord-est del terme de Gaià | 41.9539000,1.9557300 | 413453 | 4645185 | 08090 | Gaià | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49611-foto-08090-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49611-foto-08090-319-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml