Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 58908 | Torrent de Cal Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-pujolet | <p>GAUSACHS, Ramon (2008). Les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II. Ed. Rafael Dalmau</p> | <p>El torrent del Pujolet és un curs d'aigua intermitent situat al nord-oest del municipi de gairebé 1,5 quilòmetres de recorregut que neix bàsicament al capdamunt de la carena del Cellers, i obagues de la Pòpia, a uns 400 metres per sobre del nivell de mar. Fora d'alguns rasots naturals per on baixen les aigües d'escorrentia en dies de pluja, es nodreix bàsicament de dues torrenteres afluents situades al vessant hidrogràfic esquerre i es converteix en un afluent important del torrent de les Pasteres, al qual s'uneix per l'extrem sud-est de la carena del Cellers, on les ruïnes de La Caseta a l'antic Raval del Pujolet dominen aquesta vall. El territori per on discorre està inclòs dins l'àrea de protecció del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac, que coincideix amb la Xarxa de Natura 2000. El vessant hidrogràfic dret, per sobre de la cinglera, forma part de la Carena del Cellers, on s'hi localitza un antic establiment, conegut amb el nom de Raval del Pujolet, compost per cinc cases, totes elles en ruïnes, que fins fa un segle aproximadament es dedicaven, com a masoveries del Cellers, a la producció de vi i aiguardent. En el seu recorregut es localitzen alguns gorgs o salts importants, cingles i roquissars, sovint emboscats impossibles de travessar, mentre que en altres indrets el llit del torrent es converteix en una codina totalment plana, sense vegetació que permet transitari a peu i en bicicleta de muntanya sense cap mena de problema. La coberta del sòl està composta per trams de boscos densos, de pi, alzina i roure per les zones més ombrívoles de les capçaleres que també podem trobar més avall, als marges del torrent, quan aquest travessa fondalades entre turons o en el fons dels barrancs. Aquesta vegetació alterna amb boscos clars (no de ribera) que no difereixen en gaire mesura de les pròpies de la comunitat de l'alzinar. Hi són presents també el cirerer d'arboç, el mirter, el llentiscle o mata i el pi a més de les lianes típiques com l'arítjol. Allí on les lleres del torrent són més accessibles predomina el matollar bàsicament de brolla calcícola, mates de fulla estreta com el romaní, i d'altres més rígides com l'argelaga on hi creix algun arbret dispers com el pi blanc i quan aquest s'espesseix és el clarament el romaní l'espècie dominant. L'estrat arbustiu, herbaci i muscinal hi és també present i és important per l'equilibri vegetal i alhora animal. Destaca una flor pròpia d'ambients calcaris i que en aquest indret hi és molt present; es tracta del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies. Actualment, l'activitat agrícola ha desaparegut en els seus dos vessants, a excepció de dues planes cultivades al Raval del Pujolet, on encara el propietari del Cellers fa anar la terra. Es tracta de dues planes d'oliverar bàsicament de rebrot, d'antigues oliveres centenàries que no varen suportar les glaçades de l'any 1956. Pel que fa a la resta del torrent i els seus marges, s'han convertit en un ecosistema complexa i ric que funciona com a hàbitat de refugi i reproducció per a molts animals.</p> | 08179-118 | Carena del Cellers | 41.6528800,1.8999200 | 408400 | 4611822 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58908-foto-08179-118-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tota la capçada s'ha detectat una gran presència del Linum suffruticossum, una planta herbàcia de la família de les linàcies que rep el nom comú de maleïda, flor de la Mare de Déu, flor de Senyora, flor sense virtut, herba santjoanera i herba sense virtut. Segons la llegenda, aquesta flor rep el nom de maleïda perquè orgullosa de sí mateixa afirmava que el seu blanc era més pur que el de la Mare de Déu. Segons una versió, un bon dia es va presentar davant Déu i li va demanar que volia ser pura i virtuosa com la Mare de Déu. Davant de la seva arrogància, el Creador es va enfadar i li va concedir el blanc de la puresa però no la virtuositat i és per això que malgrat ser una flor de gran bellesa, no fa gens d'olor. La segona versió explica que davant de la seva arrogància, va ser la mateixa Mare de Déu qui la va maleir. Cert és que al contrari del Linum usitatissimum, del qual se n'extreu oli i farina i se'n fan teixits, la maleïda s'ha de conformar amb lluir la seva blancor efímera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 45093 | Esquerda R. 9 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-r-9-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)</p> | 08050-152 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1290400,1.7868700 | 399734 | 4664816 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45053 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).</p> | 08050-112 | A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45928 | PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat | <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> | La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets | <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> | 08054-163 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | 41.4900800,1.9224000 | 410046 | 4593723 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 44855 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-0 | <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.</p> | Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament. | <p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.</p> | 08049-208 | Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat | <p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.</p> | 42.0204200,1.8498400 | 404776 | 4652683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 44856 | Pantà de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sant-pau | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.</p> | <p>Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.</p> | 08049-209 | Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres | <p>El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el 'CORINE biotopes manual', un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per 'Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion' i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per 'Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)'. És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).</p> | 42.0276200,1.8408800 | 404045 | 4653493 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74256 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat | <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> | <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> | 08025-118 | Est del terme | <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 49609 | Riera de Merlès (espai dins la Xarxa Natura 2000) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles-espai-dins-la-xarxa-natura-2000 | <p>Fitxes de les Zones Especials de Conservació. ZEPA Riera de Merlès (novembre 2014): http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110009.pdf</p> | <p>Riera de Merlès és el nom genèric d'una espai natural protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Abasta una zona entorn del tram final de la riera de Merlès, des de l'alçada de Prats de Lluçanès fins a Gaià, incloent territori de deu municipis. L'espai té una extensió total de 3.013 ha, de les quals 646,57 són dins el terme municipal de Gaià. L'àrea inclosa dins el terme de Gaià és al nord-est del municipi. Concretament, el límit occidental és la carretera de Prats de Lluçanès (BV-4401) i el límit sud es troba al sector de cal Pons i Viranes. Inclou, per tant, les conques dels torrents del Soler i de cal Cornet, que conflueixen tot formant el riu Cornet. A la zona central d'aquest espai hi ha la gran masia del Soler de Lloberes. Aquest territori es caracteritza morfològicament per les valls que formen els dos torrents esmentats, que segueixen una direcció nord-sud i estan flanquejades per serrats de relleu suau, amb alternança de boscos i conreus. Al nord hi trobem un dels serrats emblemàtics de Gaià: el Puig Gaiart. En aquesta zona s'hi troben espais i hàbitats d'interès comunitari (a nivell europeu) que inclouen zones de ribera, jonqueres, prats i zones boscoses diverses, així com espècies d'interès protegides que hi tenen presència segura. Entre aquestes hi ha l'escanyapolls (Lucanus cervus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), el ratpenat de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) i la llúdria comuna (Lutra lutra). També es té en compte que hi ha altres espècies protegides de presència probable.</p> | 08090-317 | Sector est del terme de Gaià | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals que té l'objectiu de protegir una mostra significativa d'espècies i hàbitats naturals, fent-ho compatible amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. El 5 de setembre de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Es van declarar 86 zones especials de conservació (ZEC), sotmeses a un instrument de gestió redactat d'acord amb la normativa sectorial referent a Natura 2000. Entre aquests espais hi ha el de la riera de Merlès, amb codi ES5110009.</p> | 41.9293800,1.9545600 | 413323 | 4642464 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49609-foto-08090-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49609-foto-08090-317-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 41480 | Balma de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978). 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'Est i que té un recorregut aproximat d'uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-66 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1081600,2.0109800 | 418230 | 4662258 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41480-foto-08024-66-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 46111 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | <p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.</p> | 08057-137 | Al nord del municipi. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.1879900,1.9342300 | 411995 | 4671199 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46111-foto-08057-137-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16/09/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 59116 | Espai Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-xarxa-natura-2000 | <p>Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Polítiques Ambientals (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l'instrument de gestió aprovat en l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre. Sant Llorenç del Munt i l'obac. ES5110010. http://www.rellinars.cat http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_a_catalunya/mapes_1_50000/fitxes_zec/bcn/ZEC_ES5110010.pdf http://www.observatoriforestal.cat/xarxa-natura-2000/ https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=401587&action=fitxa</p> | <p>Les gairebé 1416,79 hectàrees del terme municipal de Rellinars (codi 081799 / ES5110010 Sant Llorenç del Munt i l'Obac) que es troben dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac, estan incloses també en l'espai europeu que es coneix amb el nom de Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa és la iniciativa europea més important de conservació de la natura. La Unió Europea ha establert un mac legal que garanteix o ha de garantir la protecció del patrimoni natural mitjançant la integració a Natura 2000 d'una mostra significativa de les espècies i dels hàbitats que millor el representen. El Consell de les Comunitats Europees va aprovar l'any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda també com Directiva hàbitats. Aquesta ampliava la 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a les aus silvestres. Ambdues són el punt de partida de la Unió Europea per a la conservació dels hàbitats, les espècies i, del seu patrimoni natural. A més a més seran el punt de partida per a la creació del marc legal de la Xarxa Natura 2000, amb l'objectiu de crear un espai protegit d'abast europeu. En la legislació de l'Estat espanyol, la transposició de la Directiva Hàbitats es va materialitzar de primer, en el Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquest és modifica a posteriori pel Reial decret 1193/1998 establint que són les Comunitats Autònomes les competents en el desplegament de la Xarxa Natura 2000 a tot l'estat. En el cas de Catalunya, la Llei 12/2006, que modifica la Llei 12/1985, d'espais naturals, determina que tots els espais de la Xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s'inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració. A 31 de desembre de 2015, Catalunya contempla 115 espais declarats com a Zones Especials de Conservació (ZEC) i 73 com a Zones de Protecció per a les Aus (ZEPA). El desplegament de la Xarxa Natura ha passat per varies fases des de l'any 1997 on la Generalitat de Catalunya, va elaborar una llista on s'incloïen els espais del PEIN que complien amb els criteris de la normativa europea per ser declarats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o com a Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquestes llistes, modificades diverses vegades, s'han d'aprovar en els corresponents Acords de Govern de la Generalitat de Catalunya i presentar posteriorment a la Comissió Europea que en té la darrera paraula. El municipi de Rellinars inclòs dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i per tant a la Xarxa Natura 2000, és un espai de relleu original, amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. És alhora un ecosistema mediterrani amb una notable diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. Rellinars és per tant un exemple de territori que aposta per fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activat humana, vetllant perquè els hàbitats es mantinguin en bon estat de conservació i evitar-ne el seu deteriorament.</p> | 08179-418 | Rellinars | 41.6435000,1.9424000 | 411924 | 4610736 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59116-foto-08179-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 55649 | L'Areny del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-del-moli | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | <p>Zona d'especial interès natural situada en un meandre del riu Llobregat que ha quedat resguardat (malgrat que es troba a tocar de l'antic molí fariner i del posterior conjunt industrial del Molí) degut a què es tracta d'un indret especialment inundable. Per això ha pogut conservar les característiques naturals d'espai de ribera. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1971. Des de fa uns anys l'Ajuntament hi ha portat a terme algunes actuacions per recuperar-lo com a espai de lleure accessible als olesans. S'hi ha instal·lat una zona de picnic a l'esplanada central, on s'hi ha aixecat fins i tot un escenari per fer-hi actuacions. Hi ha diversos camins que recorren l'indret que, per la banda nord, queda limitat pel pas del canal de l'antiga fàbrica del Molí. També hi ha una casa refugi per als pescadors. L'Areny del Molí està inclòs en la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, que abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu.</p> | 08147-145 | Al riu Llobregat, prop del polígon industrial del Molí | 41.5401800,1.8848500 | 406983 | 4599325 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 55646 | Espai d'Interès Natural Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-riu-llobregat | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | Important presència de polígons i infraestructures viàries. | <p>L'Espai d'Interès Natural riu Llobregat està inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat i abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu. Dins del terme municipal d'Olesa de Montserrat inclou uns superfície de 35,53 ha. En aquesta zona la conca del riu Llobregat s'obre a la plana i es fa ampla, després d'haver travessat l'estret congost del Cairat, prop de la Puda i als peus de la muntanya de Montserrat. En terme d'Olesa el Llobregat discorre entre els altiplans d'Olesa i d'Esparreguera fins la Roca de la Mona (topònim derivat d'una antiga masia que es deia la Llimona Jussana), quan entra en terme d'Esparreguera. Es tracta d'un terreny terrassat ocupat per vegetació de ribera, algunes zones d'horta i alguns polígons industrials, com els de la Flora, el conjunt industrial del Molí o el polígon de can Singla. La vegetació pròpia dels marges del riu Llobregat en els seus trams baix i mitjà és l'albareda, que en gran part ha estat destruïda. Al marge olesà no en queda cap exemple en estat pur, mentre que a la riba d'Esparreguera en queda algun bosquet situat en punts inaccessibles. Una zona d'especial interès és l'Areny del Molí (al lloc on hi havia l'antic molí d'Olesa) que darrerament ha rebut una atenció especial per part de l'Ajuntament. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1972. Ara s'intenta recuperar-lo com a espai natural amb bosc de ribera. A més de l'àlber formen part de la comunitat vegetal de la zona de ribera del Llobregat el freixe, la vinca, l'heura, el pollancre, el tamariu, el salze o les acàcies. Cal tenir en compte també l'interès d'aquesta zona com a espai de protecció per a les aus.</p> | 08147-142 | Riu Llobregat | <p>L'espai d'Interès Natural del riu Llobregat és un corredor que allarga el PEIN de Montserrat cap al sud-est, fins a Abrera i Martorell. Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou en total 572.72 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa incrementaria l'àrea protegida, però això no afectaria la zona del riu Llobregat.</p> | 41.5335700,1.8934000 | 407687 | 4598582 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 41479 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles | <p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-65 | Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar | 42.1345900,2.0466500 | 421212 | 4665160 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 101472 | Corral del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-castell | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> | XIX - XX | Estructura ensorrada | <p>Es tracta de les restes d’un corral situat sobre un petit replà al costat del camí que mena al castell des de cal Ticó. L’espai es troba cobert de vegetació i delimitat per un mur de pedra seca parcialment ensorrat, que configura un recinte tancat assimilable a una petita era o corral. A l’extrem de ponent s’identifiquen les restes d’una estructura adossada, possiblement corresponent a una barraca o aixopluc. Presenta una planta aparentment rectangular i orientació a migdia. Actualment es troba gairebé colgada per l’enderroc i la vegetació, i únicament són visibles dues petites obertures amb llinda de llosa plana de pedra. A l’entorn immediat es localitzen nombrosos fragments de teula àrab, corresponents a l’antiga coberta de l’estructura.</p> | 08021-168 | Sobre el camí del Castell de Queralt des de cal Ticó. | <p>El nom del lloc podria explicar la funció de l’espai i les característiques de l’estructura, assimilable a una petita era tancada o, més probablement, a un corral destinat al bestiar oví. No és possible precisar la cronologia de construcció. Es tracta d’un element d’arquitectura popular vinculat a les activitats agropecuàries tradicionals.</p> <p><span lang='CA'><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia basada principalment en la producció de blat, civada, llegums, vi, una petita quantitat d’oli i la cria de bestiar. Les barraques que anaven relacionades amb la producció agrícola servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5076935,1.4591539 | 371410 | 4596264 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101472-168-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2026-07-13 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 90717 | Turó d’Aquença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca | <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> | 08153-71 | Aquença | 41.5600500,2.3609200 | 446710 | 4601128 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 90715 | Serralada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> | 08153-69 | Céllecs | 41.5544800,2.3388900 | 444868 | 4600524 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 90712 | Cova del turó Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo | <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-66 | Turó Rodó | <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 90107 | Zona d’escalada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-30 | Serralada de Céllecs | 41.5549200,2.3401100 | 444970 | 4600572 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 75979 | PEIN Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-roques-blanques | <p>http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/espais_naturals/RESOLUCI__MAH_3441_2004.jsp.</p> | XX | <p>Es tracta d'un petit espai natural que constitueix una prolongació vers a ponent del massís de Montserrat, format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, i constituïda bàsicament per materials paleozoics. Tot i la proximitat de Montserrat, la presència d'un substrat silici, sense carbonats, i una situació estructural ben distinta, determinen algunes peculiaritats del paisatge d'aquest territori. El paisatge de Roques Blanques és format per un mosaic complex d'unitats de vegetació, algunes d'elles d'especial interès per llurs valors naturals. Els penya-segats de la vall són un exponent de la riquesa florística de l'espai, on cal destacar les comunitats de falgueres i crespinells (Cheilanthetum fragantis-marantae), molt rares a Catalunya, pròpies de les contrades mediterrànies marítimes. Les comunitats rupícoles esguarden algunes espècies, especialment termòfiles, de caràcter excepcional per a la flora catalana. La singularitat florística d'aquest espai també es manifesta als vessants assolellats de la Fembra Morta on juguen un paper important les brolles silicícoles d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum catalaunicae), caracteritzades per l'abundància d'una lleguminosa molt rara a la flora catalana, Adenocarpus telonensis. Així mateix cal ressaltar la notable diversitat de la flora liquenològica i micològica. En alguns fondals i obagues més inaccessibles resten fragments d'alzinars ben constituïts, així com boscos de ribera amb retalls de gatelledes, testimonis del paisatge primitiu d'aquest territori que ha estat intensament transformat per l'acció antròpica. La fauna d'aquest espai destaca per la notable riquesa de biòtops, que permet la coexistència de poblaments faunístics molt rics i diversos. Predomina l'element mediterrani enriquit per importants integressions centreuropees o d'altres de més meridionals. Els lepidòpters presenten un especial interès tant per la diversitat com per la singularitat d'algunes espècies.</p> | 08162-120 | Ajuntament dels Hostalets de Pierola. Pl. Cal Figueres,1. | <p>Aquest espai natural va ser inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel govern de la Generalitat l'any 1992. El PEIN no comporta cap restricció o limitació addicional en relació als usos, les activitats i els aprofitaments que es desenvolupen en els espais que són objecte del Pla.</p> | 41.5712400,1.7580100 | 396453 | 4602918 | 1992 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75979-foto-08162-120-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||
| 90714 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> | 08153-68 | Òrrius | <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> | 41.5546400,2.3406900 | 445018 | 4600540 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 40668 | Espai natural de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> | 08017-34 | Sector de garbí del terme municipal | 41.7880100,2.1920700 | 432867 | 4626555 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 101192 | Riu Gaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-gaia | <p>El riu Gaià té un curs de 85 km i drena una conca de 424 km² que comprèn vint municipis de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès. Neix a Santa Coloma de Queralt i desemboca a la platja de Tamarit, amb un recorregut que històricament va marcar la frontera entre els comtats cristians i l’al-Àndalus. Al llarg del seu curs es conserven restes de diverses fortificacions dels segles XI i XII. A Bellprat marca el límit municipal des de la recollida del torrent del Claret fins al torrent de Montuny, en una extensió de 900 m.</p> | 08021-153 | Ressegueix part del límit oriental del terme municipal de Bellprat. | <p>El curs del riu Gaià va constituir una frontera natural entre els comtats cristians i l’al-Àndalus, i encara avui es conserven restes de fortificacions dels segles XI-XII que en testimonien la funció defensiva. La força de l’aigua del riu va ser aprofitada per moure molins fariners des de l’edat mitjana fins al segle XIX, especialment a Santa Coloma de Queralt, on es desenvolupà un nucli comercial vinculat als mercats comarcals.</p> | 41.5186114,1.3974845 | 366285 | 4597570 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101192-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101192-153-2-img20260224163825.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | L’itinerari conegut com el Camí de les Terres del riu Gaià permet recórrer a peu el riu des del seu naixement fins a la desembocadura, enllaçant amb altres senders com el Camí dels Molins i els camins de Sant Miquel de Montclar. Al llarg del trajecte es conserven elements emblemàtics del patrimoni local, com cases molineres, rescloses, aqüeductes, pous de gel i diversos molins. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 48318 | Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.</p> | 08075-408 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.</p> | 41.6025300,2.4523500 | 454364 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 52851 | Pla i Coll de la Crosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-i-coll-de-la-crosa | <p>AADD. Aproximació a la toponímia del Moianès, Rafael Dalmau Editors, Barcelona 2009. CODINA, Joan. Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil del 1993). COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1995. COSTA, Enric. Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià, 2003. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, Barcelona, 1978. POU, Aureli - VINYETA, Ramon. L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín, Barcelona. 1974. PUIFERRAT, Carles. Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit), 2014. TRESSERRA, Josep. Ressenya histórica del monestir i claustre de l'Estany, Impremta Anglada, Vic, 1920</p> | <p>Petit altiplà que forma una terrassa natural a l'extrem nord-oest del poble, per la vora del qual hi discorren els antics camins de Prats de Lluçanès (o Sant Feliu de terrassola) i d'Oló.</p> | 08079-52 | Camí de l'Estany a Santa Maria d'Oló | <p>Trobem una referència documental de l'any 1562: D'un document conservat a l'APSME, manual notarial de 1550-1556. Mossèn Bartomeu Gomar, cambrer de l'Estany, com a procurador de Carles de Cardona, encarregà a Joan Beulaguet,teuler, habitant de la Seu d'Urgell, de fer 36.000 rajols, 10.000 teules i 3.000 quarteres de calç, totes les quals es comprometia a fer en forns situats prop del monestir, per a la font dita de les Pedroses, que és al cap del prat del dit monestir. La contracta especifica els pagaments en jornals de feina, vitualles i 20 lliures barceloneses. 16 d'agost de 1562. [Pladevall, 1978, pàg. 163] En una descripció del terme de l'Estany de l'any 1890 s'indica que 'Antes de llegar al Estany, á quince minutos por la sierra que está enfrente de la carretera, se encuentra hacia la derecha la fuente llamada La Pedrosa, cuyo nombre deriva del agua que fluye por entre las gruesas rocas en forma de cascada, situada a unos ocho metros de altura de la misma sierra. La fuente de Cal Jan, situada en la misma dirección y á veinte metros de altura. (')'Tabé, 1890, pàg. 8]</p> | 41.8727300,2.1104300 | 426181 | 4636028 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52851-foto-08079-52-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | El topònim de la Crosa té un contingut descriptiu segons Joan Coromines: 'La Crosa: es recull el significat de ‘clotada' o ‘buit de dins' (balmat, concavat). 'En català aquest mot, que resta tan viu en francès creux/creuse, i oc. Cròs/-sa, (...) només s'ha mantingut com a nom propi; però amb tanta abundor del mot i els seus derivats, en la toponímia, que ja permetrien suposar que hi havia estat molt viu en temps arcaics, com ho comproven documents antics i certes supervivències dialectals.' (...) S'esmenten referències de Vallicrosa dels segles X i XI. [pàg. 469, v. III] A la comarca de La Selva, entre Brunyola i Estanyol: 'lo cràter del volcà anomenat La Crosa o Closa de Sant Dalmai (Botet, GGC, p. 662, més detalls p. 110, i p. 98): com que s'hi havia congriat un petit estany, avui eixugat per un desguàs, donà nom al poblet l'Estanyol.' [Coromines, 1995, pàg. 469, v. III] D'altra banda, el topònim adjacent del serrat de Puigmartre que, segons Joan Coromines designa a 'Sant Pere Màrtir', possiblement es troba relacionat amb l'emplaçament de l'antiga capella de Sant Pere al costat del coll de la Crosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 1785 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40480 | Torrent de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-susanna | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.</p> | 08013-170 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3332100,1.8140600 | 400764 | 4576426 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 75620 | Espai d'Interès Natural del Turó de Torrellebreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-del-turo-de-torrellebreta-0 | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>El turó de Torrellebreta forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) dels turons de la Plana Ausetana. Es tracta d'una formació geològica singular constituïda per margues blaves del terciari, representativa del relleu de la Plana de Vic. Dins el terme de Malla té una extensió de 8,04 hectàrees. És l'hàbitat de nombroses espècies de flora i fauna, especialment del roure martinenc i de lepidòpters i quiròpters.</p> | 08111-73 | Torrellebreta | 41.8547600,2.2476700 | 437552 | 4633924 | 08111 | Malla | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75620-foto-08111-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 74392 | Cova del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit | <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> | 08025-262 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40492 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-0 | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.</p> | 08013-182 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3335600,1.8154000 | 400876 | 4576463 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 75340 | Turons de la Plana Ausetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-la-plana-ausetana | <p>Pàgina de l'Ajuntament de Tona http://www.tona.cat/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/</p> | XX | <p>Els turons de la Plana Ausetana és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) ubicat al sud-oest de la plana de Vic i que pertany als termes municipals de Tona, Gurb, Taradell, Malla i Seva. Es tracta d'una àrea dominada per diversos turons, denominats 'turons testimoni', que formen petites illes al mig de la plana i són testimoni relictual de la història geològica i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials d'aquesta zona són majoritàriament de l'època terciària. Les 'margues de Vic' són els materials més abundants. Per sobre d'aquestes margues hi ha gresos o lutites (aquests darrers són dipòsits continentals de l'època quaternària). La zona presenta un relleu tabular, excavat pels rius de la zona, a les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests turons fan que aquests siguin fàcilment erosionables, donant lloc als típics 'badlands'. Cada turó, per ell mateix, és un element geològic d'interès. Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. També són importants pels fòssils. S'ha de destacar com a elements d'especial interès unes masses arrodonides denominades 'boles'. Són antigues colònies d'esponges fòssils, amb exemplars únics a Catalunya. Als turons més forestats es troba la comunitat de roureda de roure martinenc. Aquesta roureda constitueix illes de vegetació en una plana ocupada majoritàriament per camps de conreu i masies. Els turons actuen com a refugi de moltes espècies d'animals. A l'hora els turons serveixen de corredors biològics que connecten zones naturals més extenses: el Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. Cal destacar la presència d'un elevat nombre de carnívors (guineus, senglars, genetes, toixons...). També hi ha una gran varietat de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes...). En alguna roureda s'han detectat diversos exemplars del ratpenat noctàmbul petit, citat a molt poques zones del nostre país. Entre els ocells cal remarcar la presència del duc nidificant en una cinglera. També els amfibis (granotes, gripaus, salamandres...) hi són ben representats. Quan als invertebrats, cal destacar alguns heteròpters interessants: un nombre molt elevat de papallones de gran interès i alguns mol·luscs terrestres poc citats a altres zones del país. L'àrea que correspon al terme municipal de Gurb és d'aproximadament cinc quilòmetres quadrats i inclou el turó de la Creu de Gurb, l'altiplà on es troba la Noguera, i el serrat del Portell que els uneix al nord.</p> | 08100-234 | Parròquies de Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Andreu de Gurb | 41.9488400,2.1987300 | 433587 | 4644406 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75340-foto-08100-234-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-20 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.