Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98104 | Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc | <p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p> | XVIII - XIX | Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya. | <p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p> | 08068-405 | Sant Ponç de Corbera | <p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4018535,1.9122246 | 409073 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 98080 | Font, safareig i pou de Sant Ponç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-i-pou-de-sant-ponc | XIX | La falta de manteniment fa que tot l'element presenti un cert deteriorament, que es fa especialment visible en les esquerdes del morter i en la dificultat d'accessibilitat. Actualment, la font no raja. | <p>Conjunt de bassa safareig, font, pou i conduccions d'aigua corresponents. Tot el conjunt està fet de maçoneria de pedra calcària irregular. La part més interessant és la relativa al frontal de la font, que presenta una superfície de morter on es conserva la inscripció '1809' que fa referència a la data de l'última construcció.</p> | 08068-398 | Camí de Sant Ponç. | <p>Del conjunt se sap la data de construcció, de com a mínim, el safareig, l'any 1809. Tot i que s'anomena 'de Sant Ponç', no se sap amb exactitud a quina casa correspondria. És interessant considerar l'existència d'un poblament dispers pels voltants, amb la probabilitat que aquest conjunt donés servei a les cases al voltant de Sant Ponç o potser corresponia a un mas del qual no se'n sap res actualment.</p> | 41.4000410,1.9119340 | 409046 | 4583738 | 1809 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39805.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 98083 | Boscos de Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Boscos que constitueixen un espai natural d'interès significatiu, marcat pels fondos de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com pel Serral Llarg fins a Sant Ponç. Aquest espai és una mostra excepcional de la biodiversitat local i està format principalment per pinedes de pi blanc, que constitueixen la columna vertebral de l'ecosistema.<span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 12).</span></span></span></span></span></span></p> <p>El microclima particular que es genera, permet la coexistència d'arbres típics de zones més humides, com els roures (<em>Quercus humilis</em>), coneguts per la seva durabilitat, la servera (<em>Sorbus domestica</em>), que produeix fruits útils, en altres temps, per a la reserva hivernal, i les alzines (<em>Quercus ilex</em>), pròpies de l'entorn mediterrani.</p> <p>A més dels arbres, aquest espai inclou màquies de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), una de les poques palmeres natives d'Europa, i arboç (<em>Arbutus unedo</em>), amb fruits vermells comestibles. Aquestes màquies són hàbitats clau per diverses espècies, entre elles el barbitist del margalló (Odontura aspericauda), un ortòpter vulnerable que depèn del margalló per sobreviure. La seva presència indica un ecosistema saludable, ja que els ortòpters són molt sensibles als canvis ambientals.</p> <p>També és remarcable l'abundant presència de llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>), actualment explotat de manera incontrolada amb la finalitat de la seva venda com a part dels rams preparats a les floristeries.</p> | 08068-400 | Fondos de Can Dispanya, de Boca de Llop, i Serral Llarg fins a Sant Ponç de Corbera. | <p>Els boscos es troben en un espai humanitzat històricament, en el qual es va dur a terme l'explotació abundant de la capa vegetal durant segles, i de manera especial a partir de la construcció de la carretera de Carles III i el pont del Lledoner.</p> <p>Forns de calç, ceràmica, forn de vidre, i espai de trànsit de bestiar (carrerada), cultius de vinya (<em>Vitis vinifera</em>), així com el consum propi de llenya del mateix poblament de les diverses masies de la zona, van contribuir a l'explotació d'uns antics boscos, els quals devien ser majoritàriament rouredes (<em>Quercus robur</em>) i alzinars (<em>Quercus ilex</em>), que van ser aprofitats i talats de manera intensiva durant molts anys.</p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat d'aquests boscos en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3933470,1.8949010 | 407613 | 4583013 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98083-40002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest espai verd també té un gran valor històric, ja que comprén l'antic nucli de població de Sant Ponç, la masia de Can Dispanya i altres punts patrimonials, com construccions disperses, fonts, pous, barraques, safareigs, coves, avencs,una carrerada, forns de calç i un forn de producció de ceràmica.La preservació d'aquests boscos i els seus habitants és crucial per mantenir l'equilibri ecològic i el patrimoni cultural del territori. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 98019 | Maset al costat de la bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-al-costat-de-la-bassa-de-sant-ponc | XVIII - XIX | Enrunat | <p>Ruïnes d'un maset situat en una zona boscosa, prop de la bassa de Sant Ponç, en una àrea amb abundància de poblament dispers, actualment poc conegut. La construcció és de planta rectangular i, en l'actualitat, està parcialment coberta per vegetació densa, amb arbres i arbustos que envolten completament l'estructura, indicant un estat avançat de degradació.</p> <p>Les parets estan fetes de pedra sorrenca de la zona, utilitzant la tècnica de maçoneria, amb pedres majoritàriament irregulars, complementades amb alguns maons massissos.</p> <p>La construcció està molt erosionada i malmesa, per efecte de la manca de conservació i el pas del temps.</p> <p>La vegetació creix al seu voltant i sobre les mateixes parets. L'estructura està molt deteriorada i ha perdut la coberta. Les parets interiors del maset presenten restes d'un antic arrebossat emblanquinat, suggerint que tenia una funció d'habitatge i d'ús agrícola, com era comú en aquestes construccions rurals. Tanmateix, el seu estat actual no permet accedir a l'interior de forma segura ni poder endevinar i aclarir les diverses estructures que encara queden dempeus.</p> | 08068-387 | Sant Ponç de Corbera. | <p>Aquesta construcció, que s'ha anomenat maset, per les seves petites dimensions, està ubicat en una zona rural amb característiques ideals per a activitats agrícoles i ramaderes. La presència de pastures riques, trànsit tradicional de ramaderia, cultiu de vinya i proximitat a punts d'aigua com l'avui coneguda com a bassa de Sant Ponç indica una àrea amb un ecosistema equilibrat propi per al desenvolupament tradicional d'aquestes activitats.</p> <p>Les restes conegudes en aquest territori, ens acosten a una història d'ús agrícola intensiu, encara que no es coneguin notícies específiques sobre aquest petit mas.</p> <p>Per entendre millor el seu context històric i geogràfic, seria útil explorar documentació antiga que podria proporcionar informació sobre la construcció i el seu ús. Les restes materials trobades a la zona poden oferir informació sobre la seva ocupació i ús en el passat. Aquest enfocament multidisciplinari podria aportar una visió més completa de la importància i l'ús d'aquest mas en la seva ubicació actual.</p> | 41.3928190,1.9161640 | 409390 | 4582932 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | En conjunt, el maset representa una part interessant del patrimoni rural de la zona, tot i el seu greu estat de semiabandonament, trobant-se en procés avançat de deteriorament.El maset també s'anomena com a Maset 1 i va ser descobert de nou per Fermín Fernández. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 98028 | Pou de les cases de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases-de-sant-ponc | XIX - XX | <p>Pou d'aigua circular de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>La construcció, d'aspecte sòlid i robust, està feta amb pedres calcàries irregulars, unides amb morter.</p> <p>La part superior del pou és plana i també està coberta amb morter allisat. Al centre de la part frontal hi ha una porta metàl·lica tancada que proporciona accés al pou. Aquesta porta està emmarcada per una arcada d'aproximació de filades, feta amb les mateixes pedres que la resta de la construcció.</p> | 08068-389 | Sant Ponç de Corbera | <p>El pou havia de donar servei a les cases de Sant Ponç.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics.</p> <p>Juntament amb l'església de Sant Ponç, el pou i les cases són un conjunt edificat que resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable, el qual posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 41.4020562,1.9122168 | 409074 | 4583962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 98010 | Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.</p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.</p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-386 | Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera | <p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.</p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.</p> | 41.3726329,1.9561471 | 412706 | 4580649 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38605.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 97878 | Barraca de Can Mascaró 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-2 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | XVI - XX | Té un petit enderroc. | <p><span><span><span>Construcció aèria adossada al marge, de planta circular. Es caracteritza pel paravent frontal que surt del costat esquerre de la porta, en forma de L, quasi tancat per un petit mur al costat dret de la porta. Té un reforç al lateral dret i un petit enderroc, a la part posterior dreta de la cabana. Dins hi ha un cocó.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 113x54x70 cm.</li> <li>Llinda 25x100x31 cm.</li> <li>Alçada a coberta 165 cm.</li> <li>Alçada total 227 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 10,45 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.</li> <li>diàmetre 170cm.</li> <li>Cocó 22x42x90 cm.</li> </ul> | 08068-380 | Barraca situada al bosc de Can Mascaró, per sobre del camí. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4035100,1.9700940 | 413913 | 4584064 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97878-3802.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97940 | Barraca del Bosc de Can Bassons amb Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-bassons-amb-vallirana | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Està en perfecte estat. | <p><span><span><span>Tipus de construcció aèria adossada al marge 'AM' amb porta de llinda plana. Planta de ferradura. Se situa al bosc de Can Bassons, al límit amb Vallirana, està adossada al marges per ambdós costats, pel dret hi ha una escala de 6 esglaons per accedir a la feixa superior. </span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 125x68x70 cm.;</li> <li>Llinda 12x85x37 cm.;</li> <li>Perímetre exterior planta de ferradura (façana 3,30 m. lateral 8,50 m.) total 11,80 metres.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.;</li> <li>diàmetre 170 cm.</li> <li>Cocó 47x37x52 cm</li> </ul> | 08068-381 | En zona boscosa. A l'esquerra de la Riera de Cervelló. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3913900,1.9440839 | 411722 | 4582744 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97940-3812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97940-3813.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97856 | Casa de Sant Ponç - Cases de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-ponc-cases-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de <span>Llobregat: </span>Parròquia de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</p> | XVII - XVIII - XIX - XX | Manca manteniment i sembla patir algun problema estructural. | <p>El conjunt arquitectònic conegut com a Casa de Sant Ponç està ubicat al sud i sud-oest de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç, en bona part adossat al temple romànic.</p> <p>Aquest conjunt inclou diverses edificacions que originàriament formaven part de les dependències del priorat, les quals posteriorment es van transformar en cases amb ús residencial i de control agrari. Les diverses construccions es disposen en planta en forma de 'L', i la coberta es desenvolupa en un i dos vessants de teules àrabs. La nau principal correspon a la part d'habitatge, i es compon a simple vista per dos cossos.</p> <p>El primer cos, considerat pels estudiosos com la part més antiga de tota la casa, continua en paral·lel amb l'ala meridional del temple. En aquesta banda, es troba una porta de carreus de sauló vermell i arc de mig punt, la qual connectava amb un dels creuers de l'església. El segon cos es disposa en perpendicular a l'església, a ponent, i és de gran volum en alçada, tot presentant una gran solidesa. Aquest edifici obre una solana al pis superior, mitjançant una galeria massissa de llinda plana. Els murs vistos des de l'exterior són molt sòlids i presenten una disposició regular de carreus tallats en pedra calcària. Les diverses edificacions, principals i auxiliars, creixen de manera orgànica al voltant d'un pati central, creant un perímetre rectangular edificat, el qual està tancat per una porta porxada.</p> <p>Les façanes i murs que donen a l'exterior són de maçoneria i de pedra, força regular i relativament ben escairada, als edificis principals, i de maçoneria més simple als secundaris, especialment als de la part est. Estan revestits majoritàriament amb calç i pintura blanca. La major part de les edificacions, es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, exceptuant l'edificació lateral de ponent, de la qual ja s'ha parlat, que destaca pel seu volum i la seva alçada, arribant fins a tres pisos.</p> <p>Els buits de façana són, majoritàriament, finestres de traça vertical. Al gran edifici de ponent, hi ha dues finestres destacables pel seu ampit de brèndoles massisses. Aquestes se situen una a l'exterior i una altra està oberta a la façana que tanca per l'oest el pati interior. Destaquen dos balcons oberts al pati interior, amb baranes de brèndoles de forja de ferro decorades amb motius vegetals senzills. Aquests balcons estan ubicats a la façana sud de l'edifici nord i a la façana est de l'edifici de ponent.</p> <p>Existeixen dos rellotges de sol: un al pati interior, circular, dibuixat a sobre d'un semicercle, amb orientació sud, i un altre, molt malmès, de traça rectangular vertical, a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent que dona a l'exterior. Tots dos conserven el gnòmon i estan orientats a sud. A l'exterior, per la banda nord, hi ha un pou que donaria servei a les persones que hi vivien en aquest espai.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics. Juntament amb l'església de Sant Ponç, tot el conjunt resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable que posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 08068-379 | Sant Ponç de Corbera | <p>La Casa de Sant Ponç presenta una llacuna significativa en la història del priorat, especialment pel que fa a l’etapa medieval, ja que no existeixen registres específics sobre l’edifici prioral durant aquest període. La primera referència coneguda prové de Jordi Fort (1992), que esmenta els contractes d’arrendament del segle XVII. Tanmateix, les investigacions d’Ariadna Gómez (Gómez, inèdit) permeten complementar i enriquir aquesta informació.</p> <p>Se sap amb certesa que l’any 1583 es van abolir les fonts baptismals de l’església de Sant Ponç, que es va convertir en sufragània de Corbera. A partir d’aquest moment, el priorat va perdre la comunitat de monjos, i l’edifici prioral va quedar deshabitat temporalment. No es pot determinar amb exactitud el temps que va romandre buit, però es coneix que fou un període curt. Això es dedueix del procés judicial per l’herència de les possessions de Simó Ascà, mort l’any 1593 sense descendència, que havia residit a la Casa Prioral fins a la seva mort. Per tant, entre el 1583 i el 1593, la casa va ser arrendada a un pagès del priorat.</p> <p>Els següents arrendaments coneguts són: Miquel Gili (1627), Miquel Cases (1633) i Francesc Cases (1638) (Fort, 1992, 55-59). Tots eren pagesos del Priorat de Sant Ponç. Els darrers arrendaments van ser per la família Cases, originària de la masia de Can Cases, més tard anomenada Can Cases de la Muntanya o Can Cases de Dalt, per diferenciar-se d’una altra branca familiar establerta a la Casa del Priorat.</p> <p>La denominació de la casa va canviar amb el temps, segons es reflecteix en els llibres sacramentals de la Parròquia de Santa Maria de Corbera. En els registres de batejos de la família Cases des del 1590 fins al 1910, s’observen dues denominacions per la Casa de Sant Ponç: entre el 1638 i el 1872 es coneixia com Can Cases de l’Església, i des del 1901 fins al 1910, com Casa de Sant Ponç.</p> <p>Els Cases van viure a la Casa de Sant Ponç amb arrendament des del 1633 fins al 1667 i amb establiment emfitèutic a partir del 1667. És important destacar la continuïtat de l’activitat del priorat després de la pèrdua de la comunitat de monjos el 1583. El priorat va continuar administrat per monestirs més grans, que seguien cobrant rendes. Els priors, encara que absents, havien de visitar Sant Ponç o enviar un representant per a fer el cobrament.</p> <p>Malgrat que la casa passés a ser de la família pagesa, el contracte estipulava que Francesc Cases havia de disposar d’una cambra i botiga per a l’ús del prior, l’arrendador o qualsevol persona autoritzada pel prior. Així, la casa mantenia un vincle amb el seu passat eclesiàstic, incloent-hi dues sales independents per als afers del priorat. Amb l’establiment de la família, probablement es van realitzar reformes a l’edifici per adaptar-lo a la nova condició de masia i complir els requeriments del prior. L’estat de l’edifici prioral no devia ser bo, ja que una de les obligacions de Francesc Cases era realitzar obres de manteniment.</p> <p>La Casa de Sant Ponç es va transformar en masia en els segles posteriors, funcionant com a allotjament puntual per al personal eclesiàstic fins a les desamortitzacions del segle XIX. La relació de la casa amb l’església va continuar, ja que els veïns de Sant Ponç, inclosa la família Cases, es cuidaven del temple. Un episodi il·lustratiu d'aquesta relació és la disputa entre el rector de Corbera i els veïns de Sant Ponç l’any 1731, quan el vicari de Corbera va trobar les portes del temple tancades durant una visita. Després de colpejar la porta, les claus van aparèixer, custodiades per la família Cases.</p> | 41.4018133,1.9122112 | 409072 | 4583934 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37905.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.En origen, l'església de Sant Ponç de Corbera formava part d'un priorat benedictí, construït durant el segle XI. Aquest priorat estava regit per una petita comunitat de clergues i un prior, que s'encarregava d'administrar el territori. El priorat va estar actiu fins a finals del segle XVI, moment en què la comunitat religiosa va marxar i va delegar les funcions administratives a altres monestirs.El priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.Des dels 1638 fins al 1872, la casa s'anomenava Can Cases de l'església. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97594 | Barraca de Sant Ponç 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-1 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XX | Presenta un enderroc important i ha perdut moltes pedres de la paret externa. | <p><span><span><span>Barraca situada a la zona del Monestir de Sant Ponç de Cervelló. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular, adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ha perdut part de la paret exterior i la porta actual, que es troba més enrere, sembla aprofitar l'original. Manca la llinda exterior. Té un cocó o fornícula a 50 cm de terra. </span></span></span></p> <p>La barraca te les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110 x 66 x 110 cm.</li> <li>alçada a coberta 270 cm.</li> <li>alçada total 316 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 270 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> <li>fornícula 58 x 40 x 74 cm.</li> </ul> | 08068-373 | En zona boscosa. Entre l'església de Sant Ponç de Corbera i el Carrer de Vallirana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026070,1.9086040 | 408772 | 4584027 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37304.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97941 | Barraca de Can Casildo 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-9 | XIX - XX | <p>Barraca de construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA' i planta circular. Disposa d'una falsa cúpula i porta de llinda plana. Es troba en un bon estat de conservació.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 130x80x90 cm.;</li> <li>Llinda 22x90x39 cm.;</li> <li>Alçada a coberta 290 cm.;</li> <li>Alçada total 320 cm.;</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 13,5 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 226 cm.,</li> <li>diàmetre 255 cm.;</li> <li>Cocó aprofitant la roca 81x55x55 cm.,</li> <li>fornícula damunt la porta 29x36x41 cm.</li> </ul> | 08068-382 | En zona boscosa, a l'esquerra de Can Casildo. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4030300,1.9218630 | 409881 | 4584060 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3823.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 97595 | Barraca de l'Ordal 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-6 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XX | Presenta un enderroc al sostre. | <p><span><span><span>Barraca situada a l'Ordal, adossada al marge pel costat esquerre, té una alçada de 162 cm aproximadament. Construcció aèria adossada al marge, de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x66x110 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 162 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> </ul> | 08068-374 | Ubicada en zona boscosa. A la dreta de La Cocona. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3956700,1.8792670 | 406310 | 4583288 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37403.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97593 | Barraca de Sant Ponç 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-2 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XX | Presenta enderroc important del sostre i de la paret posterior. | <p><span><span><span>Barraca situada al bosc de Sant Ponç. Construcció aèria aïllada 'AA', de planta circular i amb porta de llinda plana. Té un cocó i una fornícula situats al centre de la paret posterior, just davant de la porta.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x55x95 cm.</li> <li>llinda 21x75x43 cm;</li> <li>alçada a coberta 240 cm,</li> <li>alçada actual (fins enderroc) 240 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 11,80 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre 230 cm,</li> <li>cocó 30x40x60 cm,</li> <li>fornícula 44x40x60 cm</li> </ul> | 08068-372 | En zona boscosa, al costat esquerre d'un camí transitable. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4043860,1.9145124 | 409268 | 4584218 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97567 | Barraca de Can Planes 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-4 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està be, tot i no haver rebut restauracions. El marge exterior presenta un estat de conservació deficient. | <p>Barraca de tipus terrera margera 'TM' amb planta irregular, porta de llinda plana i falsa cúpula. Té un cocó situat al fons, una mica a l'esquerra. </p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 105x56x70 cm</li> <li>llinda 13x75x23 cm</li> <li>alçada a coberta 147 cm,</li> <li>alçada total 167 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 162 cm,</li> <li>base interior 88 cm x 100 cm.</li> <li>Perímetre exterior aproximat 7,50 metres.</li> </ul> | 08068-369 | En zona boscosa, entre la Riera de les Planes i Can Casildo. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4035800,1.9176290 | 409528 | 4584125 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97567-36902.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97568 | Barraca de Can Planes 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-2 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XX | Es troba en perfecte estat sense haver rebut restauracions. | <p>Construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA', de planta circular i porta de llinda plana que presenta una falsa cúpula. S'hi ha conservat un cocó i una fornícula.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 138x67x85 cm,</li> <li>llinda 16x100x40 cm,</li> <li>alçada a coberta 2,24 m,</li> <li>alçada total 2,64 m,</li> <li>perímetre exterior de planta circular 11,50 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 2,05 m,</li> <li>diàmetre 2,00 m,</li> <li>cocó 53x46x60 cm,</li> <li>fornícula 52x36x50 cm</li> </ul> | 08068-370 | En zona boscosa, sobre camí transitable | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4071000,1.9261000 | 410241 | 4584507 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37003.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97566 | Barraca de Can Planes 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-5 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XX | Presenta enderrocs parcials al sostre i parets. | <p>Barraca de pedra seca, de construcció <span><span><span>aèria aïllada ('AA'), porta de llinda plana i planta circular que presenta un estat de conservació deficient amb enderrocs al sostre i parets.</span></span></span></p> <p>El material de construcció de les parets és majoritàriament pedres irregulars de mides grans (15cm) i mitjanes (10cm), tot i que, també s'han utilitzat pedres de dimensions més petites per tapar els diferents forats buits.</p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>diàmetre: 4,42 m i un</li> <li>parets d'amplada aproximada de 0,85 m (s'ha conservat fins a 2,70 m d'altura).</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre; 2,90 m.</li> </ul> | 08068-368 | En zona boscosa per sota de la Riera de Rafamans. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4063650,1.9207080 | 409789 | 4584432 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36803.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97942 | Barraca de Can Casildo 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-8 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | En perfecte estat. | <p>Barraca en construcció aèria aïllada 'AA' de planta circular i porta amb llinda plana. Disposa d'una falsa cúpula. Es troba en perfecte estat.</p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 132x75x90 cm.;</li> <li>Llinda 23x82x38 cm.</li> <li>Alçada a coberta 276 cm.,</li> <li>Alçada total 346 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 14.0 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li> Alçada aprox. 306 cm.,</li> <li>diàmetre aprox. 265 cm </li> </ul> | 08068-383 | En zona boscosa. A l'esquerra de la font d'en Casildo. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4026250,1.9226320 | 409944 | 4584014 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97942-3833.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97569 | Barraca de Can Planes 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-1 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI - XX | Ensorrada parcialment. No s'aprecia el nivell original de paviment a causa la terra despresa. | <p><span><span><span>Barraca circular adossada a una roca per la part posterior. Té una finestra a la dreta de la façana, la porta dona a una rotonda feta per un mur de pedra seca. Damunt de la porta per la part posterior hi ha una cavitat formada per dues pedres, a manera de cocó. La llinda és una pedra llarga de superfície irregular que queda obliqua respecte de la façana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Perímetre exterior planta circular 12 m</li> <li>porta 95x65x110 cm,</li> <li>llinda 8x90x60 cm,</li> <li>alçada a coberta 185 cm,</li> <li>alçada total 265 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 210 cm,</li> <li>diàmetre 240 cm,</li> <li>fornícula damunt la porta 18x37x30 cm</li> </ul> | 08068-371 | En zona boscosa, per sota de camí transitable. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4060740,1.9223740 | 409927 | 4584397 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37104.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97564 | Barraca del Camí de Sant Ponç 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-3 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Presenta petits enderrocs a la paret posterior que no travessen a l’interior. El sostre té una perforació superior. | <p><span><span><span>Barraca adossada al marge ('AM') pel costat esquerre tocant a la porta. </span></span></span><span><span><span>Pel darrera hi ha un terreny amb pendent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del sostre ha caigut el final de la cúpula, deixant un forat que permet entrar el llum. De manera lateral encara hi ha un altre forat tocant el que queda de sostre. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 230 cm,</li> <li>diàmetre 200 cm;</li> <li>Cocó 31x42x62 cm,</li> <li>Fornícula 50x47x73 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 102x82x120 cm;</li> <li>Llinda 18x88x116cm;</li> <li>Alçada a coberta 270 cm,</li> <li>Alçada total 330 cm;</li> <li>Perímetre exterior planta circular 14,3 m.</li> </ul> | 08068-367 | En mig de zona boscosa, entre la Riera de les Planes i l'Església de Sant Ponç de Corbera. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4031942,1.9135647 | 409187 | 4584086 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36704.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 97141 | Caseta del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-mas-nou-del-lledoner | XIX-XX | Ha perdut la teulada i els murs estan en mal estat. | <p>Caseta aïllada amb finalitat agrària, ubicada a tocar d'un camí al mig d'antics camps de conreus del Mas Nou del Lledoner.</p> <p>És de planta quadrada i el seu interior no està compartimentat. S'endevina l'existència d'una zona de foc en una de les cantonades. Ha perdut la coberta.</p> <p>Les parets, llises, són de pedra i conserven en part l'arrebossat.</p> <p>La porta, que ha perdut la llinda, està recercada amb maons, i en ella s'endevina un antic arc escarser. Hi ha una escletxa important en dos dels murs.</p> <p>Al seu costat creix una figuera de dimensions importants.</p> | 08068-346 | Mas Nou del Lledoner, N-340, 348 | <p>Sembla vinculada al mas Nou del Lledoner, i molt probablement estigués destinada a donar servei als cultius del voltant.</p> | 41.3908262,1.9079078 | 408698 | 4582720 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 96493 | Camí Ramader a Can Casildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-can-casildo | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). 'Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues'. Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.</p> | XVIII-XIX | Els límits del camí han caigut en diversos trams i l'obertura de nous camins transversals de muntanya n'han trencat el traçat. | <p>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </p> <p>Té una amplada aproximada d'uns 5,9 metres. </p> <p>Es troba a prop dels terrenys de la masia de Can Casildo i també en els encontorns de Can Rafel. Aquestes dues masies també tenien ramats, especialment de cabres.</p> <p>No està documentat sencerament el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.<br /> Resulta pràcticament intransitable en aquesta zona. Al costat del tram més ben conservat hi ha una barraca en perfecte estat.</p> | 08068-228 | Can Casildo | <p>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</p> <p>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</p> <p>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</p> <p>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</p> | 41.4019690,1.9281800 | 410407 | 4583935 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22804.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96494 | Camí de Sant Ponç a les Cases d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-les-cases-den-roig | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XV - XVIII - XX | En part del seu traçat ha perdut els murs de la vora, i el ferm a voltes està deteriorat per efecte de l'aigua. | <p>Camí en pendent, d'uns 2 metres i mig d'amplada, que baixa cap a la vall de la riera de Rafamans.</p> <p>Es troba vorejat per sengles murs a esquerra i dreta, fets en pedra seca irregular i sense desbastar. El ferm és de pedra sense pavimentar. En part ha perdut els murs que el delimitaven. Transcorre entre arbredes i feixes de conreu fins a arribar a la font d'Elies, i després continua cap al terme de Corbera de Llobregat, passant per l'antiga masia de Can Roig.</p> | 08068-229 | Sant Ponç de Corbera | <p>Aquest camí, de traçat i factura antiga, uneix les possessions del Monestir de Sant Ponç de Corbera i l'antiga masia de Can Roig, que constitueix l'origen de l'actual nucli de població de Corbera de Baix, ja que va ser a les seves terres que van començar a fer-se les primeres edificacions, seguint el curs de la riera de Rafamans, des de principis del segle XIX.</p> <p>A aquestes primeres edificacions se les coneixia com les Cases d'en Roig. D'inici va pertànyer a la família Campmany, que a mitjan segle XVII enllaçà amb els Roig, cognom que es va mantenir fins ben avançat el segle XIX. El camí passa a la vora de la font d'Elies, que té un abeurador pels animals. No es descarta la idea del seu ús com a camí ramader. </p> | 41.4024820,1.9110310 | 408975 | 4584010 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22906.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | La denominació ve donada per un antic plànol de principis de segle XX. Al mapa cartogràfic, però, s'anomena com a Camí de Can Dispanya. | 119 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96155 | Oliveres de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-sant-ponc | <p><span><span><span>MADOZ, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVIII - XIX | Es troben en estat d’abandó i, per tant, en perill de desaparèixer. | <p>El conjunt d'oliveres de Sant Ponç de Corbera està format per diversos exemplars arboris de l'espècie <em>Olea europaea.</em></p> <p>Aquestes oliveres formen part d'una antiga zona agrícola terrassada, situada entre Can Dispanya i el monestir de Sant Ponç, tot i que avui en dia es troben abandonades.</p> <p>El cultiu de l'olivera ha estat tradicional a Cervelló, com es pot veure a l'interior del mas de Ca n'Esteve, on es conserva un molí d'oli, testimoni de la importància d'aquest cultiu i la seva posterior transformació en oli.</p> <p>Paisatgísticament, les oliveres estan incloses dins d'una zona més ampla que comprèn l'espai natural marcat pels fons de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com el Serral Llarg fins a Sant Ponç. Als boscos del voltant creixen pinedes de pi blanc, acompanyades d'una vegetació molt variada (Margall, 2018: 29).</p> | 08068-128 | Al costat del camí entre Can Dispanya i Sant Ponç de Corbera. | <p><span><span><span>L'olivera i el seu conreu són un dels coneixements i oficis que, juntament amb els que es relacionen amb la vinya han determinat el desenvolupament social, econòmic i paisatgístic de Cervelló fins a arribar la indústria que va impulsar l'economia del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'unes oliveres centenàries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX Cervelló produïa blat, vi, oli, llegums i molt especialment, llenya (Madoz: VI, 337). Avui dia, el cultiu d'oliveres és testimonial a Cervelló i es concentra en alguns pocs indrets del terme, com és aquest cas.</span></span></span></p> | 41.4020758,1.9118671 | 409044 | 4583965 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12805.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A prop hi ha un element natural de primer ordre, el lledoner de Sant Ponç.Aquest conjunt d'oliveres centenàries, no són úniques al municipi.A la zona d'en Jepic, sota la Penya Roja, hi ha elements únics a la comarca d'exemplars d'aquesta mateixa espècie arbòria, reflex persistent d'aquest cultiu tradicional. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 96551 | Camí ramader a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-sant-ponc | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | El ferm està deteriorat per efecte de les aigües corrents i els murs laterals en part ensorrats. | <p><span><span>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </span></span></p> <p><span><span>Té una amplada aproximada d'uns 3,5 metres. </span></span></p> <p><span><span>Es troba en una zona propera a l’antic monestir de Sant Ponç, i a la masia de Can Casildo, en una zona apta per les pastures. </span></span></p> <p><span><span>No està completament documentat el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.</span></span></p> | 08068-239 | A prop de Sant Ponç de Corbera. | <p><span><span><span>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</span></span></span></p> | 41.4037000,1.9191240 | 409653 | 4584137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103718.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aproximadament a un quilòmetre hi trobem el topònim 'el pou dels crestats', la qual cosa indicaria una tradició d'ocupació ramadera en aquest territori. | 119 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 95678 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans-0 | <p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</span></span></span></p> | Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local. | <p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.</p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.</p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.</p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.</p> | 08068-62 | Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340 | <p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br /> <br /> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br /> <br /> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).</p> | 41.4014800,1.9871400 | 415335 | 4583822 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06206.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 97061 | Maset de Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX | No presenta coberta i els murs estan en bona part ensorrats. | <p>Conjunt arquitectònic corresponent a un antic mas. Les edificacions ocupen una àrea aproximada de 1.200 m².<br /> <br /> Està construït majoritàriament amb pedra i morter, tot i que també s'endevinen construccions de maó. Probablement es trobava tancat per un barri.</p> <p>Destaca un dels cossos destinat a albergar cups per a procedir a la trepitjada del raïm. Aquest cos, originàriament edificat amb coberta a dos vessants, presenta una finestra de traça vertical, emmarcada per maons vistos que donaria accés a les portadores que abocarien el raïm dins dels cups que es troben al seu interior.</p> <p>Destaca una de les façanes, arrebossada, en la qual es conserva un grup d'espitlleres.</p> | 08068-334 | Serral Llarg. | <p>La construcció actual sembla del segle XVIII-XIX, si es té en compte la morfologia constructiva i el tipus de cups que alberga al seu interior. Resulta interessant subratllar el fet de presentar elements defensius, com són les espitlleres.</p> | 41.3924894,1.8862367 | 406888 | 4582927 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33405.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Actualment es troba emboscat, i el perímetre de les seves construccions, en part desdibuixat, per la qual cosa es fa difícil la descripció del conjunt. | 119 | 1754 | 1.4 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96940 | Barraca de l'antic camí de can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lantic-cami-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un enderroc important tant al lateral dret com al sostre, i un petit enderroc al lateral esquerra. | <p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular amb la coberta esfondrada i presenta un cocó a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>:</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 44 x 45 x 60 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130 x 66 x 95 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 99 x 51 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,6 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-318 | Mas Truyol, a l'antic camí de Can Tres. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3791260,1.9530122 | 412452 | 4581374 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31803.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 38324 | Tanques i elements de jardí de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanques-i-elements-de-jardi-de-can-gari | XX | <p>Tanca que envolta la finca de Can Garí, a la banda del Camí del Cros, realitzada amb maó massís, rajola vidriada a trencadís i reixes de ferro forjat. Destaca el treball dels diversos elements significatius de la tanca: les portes d'accés i la fita i glorieta del final del camí. També són destacables els diversos elements que trobem dins del jardí: la pèrgola de maó vist, treballat en gelosia situada al costat de la tanca, darrera la casa; i la gàbia i oceller situada al mig dels jardins.</p> | 08009-331 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5350400,2.4154700 | 451240.04 | 4598319.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Jardins i parcs | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís bonet i Garí | 105|98 | 47 | 1.3 | 1774 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100622 | Església de Sant Jaume de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-de-queralt | <p><span><span><span><span><span><span>Generalitat de Catalunya. (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre: Sistema Prelitoral Central (ES5110015). Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Gomis, Cels. (1913). <span><span><span><em><span><span>Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Albert Martín, Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). <span><span><span><em><span><span>El Penedès i l’Anoia</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Vol. XIX). A. V. V., dins </span></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span><span>Catalunya romànica</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XII i posterior | Intervenció de restauració i consolidació l'any 1995. | <p>Construcció romànica d’una sola nau, de planta rectangular orientada d’est a oest. Els murs laterals conserven decoració d’arcuacions cegues i bandes llombardes, característiques del primer romànic. L’edifici disposa de tres finestres d’esqueixada simple: dues obertes al mur de migdia i una al mur de tramuntana, aquesta darrera actualment cegada per un mur interior.</p> <p>L’edifici original hauria estat ampliat en una etapa posterior, tal com indica la presència d’un arc apuntat visible actualment a l’exterior del temple. En una fase més avançada, l'església hauria patit un esfondrament parcial, que hauria comportat la pèrdua de l’absis original, possiblement de planta semicircular. A partir d’aquí, l’estructura es va adaptar a la configuració actual, amb un absis pla, al qual s’hi adossa una petita sagristia de planta quadrangular, situada a la part posterior i accessible només des de l’interior.</p> <p>La coberta exterior és a doble vessant, amb teula ceràmica, i es correspon interiorment amb una volta de mig punt de pedra, reforçada amb dos arcs torals. L’edifici compta amb un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, destinat a allotjar una campana de petites dimensions, situat sobre el mur oest.</p> <p>L’accés actual es fa per una porta amb arc de mig punt adovellat, situada al sector occidental del mur nord. A l’interior del temple es conserven alguns elements destacables. Al costat de la porta, per la part interior de la nau, hi ha un arc rebaixat cegat, que podria correspondre a una antiga porta avui inhabilitada, segons l'estudi publicat a la Catalunya Romànica, a causa del regruix del mur per un talús exterior. Al mateix mur sud s’identifica una arcada gòtica tapiada, resultat d’una reforma datable entre els segles XIV i XV. L'element més destacat és l'imposta ornamentada amb relleu geomètric, formada per motius radials en forma de rosetes o estrelles, repetits de manera seriada. Aquesta peça, situada a mitja alçada del mur, podria correspondre a l’arrencament d’un antic arc, avui desaparegut o modificat. </p> | 08021-2 | L’ermita se situa en el planell on finalitza la pista d’accés, just sota l’espadat on s’alcen les ruïnes del castell. | <p><span><span><span>L’església, identificada com a <em>Cheralto</em> entre els anys 1020–1050, apareix documentada com a parròquia del bisbat de Vic. L’any 1088 fou cedida a la canònica de Santa Maria de Solsona pels senyors del castell de Queralt. Aquest domini es confirmà successivament mitjançant diverses butlles papals (1097, 1145, 1188). L’església esdevingué motiu de litigis entre Solsona i Vic, resolts parcialment amb una concòrdia el 1156. Per aquesta concòrdia el bisbe de Vic rebia les esglésies del sector més pròxim a Lleida, mentre que reconeixia que de les més orientals, entre les quals s’esmenta la de Queralt, el prepòsit de Solsona en seria posseïdor amb les seves sufragànies, reservant-se el bisbe poder manar sacerdots del seu bisbat i ordenar-los pels seus bisbes, encara que fossin presentats pel prepòsit solsoní. Es produïren nous conflictes fins al segle XIV, sobretot vinculats a gravàmens i pagaments. No es coneix quina fou la resolució del conflicte. Només se sap que l’any 1313 el prepòsit de Solsona, Berenguer, presentà al bisbe de Vic, Berenguer de Guàrdia, un sacerdot per a ocupar la vacant de l’església de Queralt, per tal que confirmés l’elecció feta pel prepòsit, el qual reconeix els drets i pactes fets anteriorment entre els prepòsits i els bisbes. </span></span></span>A causa de la seva ubicació poc accessible, la parròquia fou traslladada entre 1331 i 1425 a Sant Salvador de Bellprat. L’església de Sant Cristòfol (denominació que mantingué fins a època moderna, quan adoptà l’actual advocació de sant Jaume) passà aleshores a dependre com a sufragània de Sant Salvador de Bellprat.<span><span><span> No obstant això, sovint s’anomena Sant Cristòfol a les restes d’edifici amb campanar d’espadanya que es troben entre el castell i l’església de Sant Jaume.</span></span></span></p> <p>L’ermita de Sant Jaume del Castell de Queralt va ser objecte d’una actuació de restauració el maig de 1995, promoguda per l’Associació d’Amics del Castell de Queralt i el seu entorn. El projecte, redactat per l’arquitecte Carles Solsona i Piña, es va dur a terme amb el coneixement del Bisbat de Vic i tingué com a finalitat la consolidació estructural i la millora general de l’edifici.</p> <p>En aquest mateix entorn, cada segon diumenge de maig se celebra l’Aplec del Roser, una festivitat tradicional que inclou un esmorzar popular obert a tots els assistents.</p> | 41.5124959,1.4584994 | 371365 | 4596799 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-29.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | Inexistent|Àrea especial de conservació|EPA | 2026-09-10 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484|1785|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 95613 | Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. </span><span lang='IT'>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span lang='IT'><span>nº reg. 9087</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span><span>Mem. Núm.: 10254.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona. | <p>Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels <em>Ursus </em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.</p> <p>El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.</p> <p>Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.</p> <p>Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.</p> <p>L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.</p> <p>Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.</p> | 08068-17 | Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat. | <p>La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.</p> <p>Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'</p> <p>Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.</p> | 41.3933570,1.9111110 | 408969 | 4582997 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01701.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | Inexistent|Àrea especial de conservació | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments. | 77 | 1754 | 1.4 | 2484|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 100654 | Cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico-3 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> <p> </p> | XIX - XX | <p>L’edifici, de planta quadrangular, s’estructura en planta baixa, pis i sotateulada, amb coberta de teula a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L’aparell del parament és de pedra del país desbastada sense revestiment. La façana principal és la més singular del conjunt. Disposa d’una porta de doble fulla de fusta, emmarcada amb maó a plec de llibre a mode de brancals i resolta amb un arc rebaixat. Sobre la porta hi figura una pedra quadrangular amb la inscripció repicada “AÑO 1887”. Les obertures de la façana es conserven originals i es disposen de manera simètrica. A la planta pis hi ha tres finestres rectangulars amb petit ampit de maó esgraonat i arc de descàrrega de maó resolt amb tres filades. El nivell de sotateulada presenta una finestra principal situada sota l’eix del carener; també de forma rectangular, incorpora un arc de descàrrega apuntat i es troba flanquejada per dos ulls de ventilació oberts, de forma ametllada, també executats en maó. Per motius estructurals, s’han disposat tirants metàl·lics encastats al mur entre el pis i les golfes. La façana es completa amb un espantabruixes o cua de gall, situat a l’extrem del carener. La façana de ponent, sense obertures, presenta tirants disposats en un eix vertical central als nivells del pis i les golfes. La façana de tramuntana s’encasta en un graó natural de roca del vessant de la muntanya, fet que permet l’accés a l’era a peu pla des del nivell del sotateulada. En aquest punt s’hi obren una porta i dos portals agrícoles de construcció contemporània. Adossat al costat de llevant hi ha un cobert agrícola auxiliar, també bastit amb pedra, parcialment transformat, en el qual algunes obertures han estat consolidades amb llindes de formigó. Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, la masia de Cal Ticó té una superfície aproximada de 210 m².</p> | 08021-34 | L’accés a la masia es realitza des d’un trencall que surt de la carretera B-220 i que inicialment és comú amb el camí que condueix a Ca l’Alemany. Uns metres més endavant, una bifurcació a la dreta porta directament a Cal Ticó. | <p>La inscripció “AÑO 1887” repicada sobre la llinda de la porta principal constitueix la principal dada cronològica conservada a l’edifici i permet situar la construcció, o almenys una fase constructiva significativa, en aquesta data. Aquesta cronologia coincideix amb la referència recollida al <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>, redactat per G3 Desenvolupament Territorial SL, que pren l’any 1887 com a data de construcció de la masia. Per altra banda, no es disposa de cap referència a Cal Ticó en l’estudi del capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat realitzat per Jaume Martell Gassó, fet que reforça la consideració d’una implantació tardana, situada al darrer quart del segle XIX.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, consta que l’any 1887 Francisco Masip, cabaler del mas Soler, s’establí com a rabasser en un casalot de ca l’Alemany i que arran de l’aplicació de la legislació rabassaire, la família accedí a la propietat de la casa i les terres conreades. Actualment Cal Ticó es troba habitat.</p> | 41.5031508,1.4522188 | 370822 | 4595770 | 1887 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-34-2-img20251015132449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-img20251015132409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-34-5-img20251015132430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-34-1-pic1760527417462.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-34-3-img20251015132548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100654-34-4-img20251015132354.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent|EPA | 2026-07-13 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 89934 | El Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sindicat | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula àrab amb planta baixa, pis i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa obre una gran porta metàl·lica d’accés al magatzem, sobre la qual i pintat de negre es llegeix cambra agrària. Per sobre i a la planta pis hi ha tres obertures rectangulars definides amb maons. A les golfes i centrada a la façana trobem una obertura trigeminada definida amb arcs apuntats, essent el central, lleugerament més alt i ample que els dos lateral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’edifici està coronat per un frontó i/o capcer sinuós de formes ondulants amb una imbricació de peces ceràmiques que sobresurten lleugerament de la línia de façana.</span></span></span></span></p> | 08122-38 | Carrer Florenci Gustems, 30 | <p><span><span><span>L’1 de juny de 1914, sota el nom de Sindicat Agrícola Cooperatiu-Unió d’Agricultors de Mediona, 80 pagesos decideixen comprar un solar per construir un edifici. El juny del 1936 el sindicat tenia 120 socis i un edifici amb un dipòsit de gèneres a la planta baixa, un cafè al primer pis, i a la part posterior, un saló de ball. Els pagesos hi compraven el sofre, el sulfat, la patata de sembra i l’adob, entre altres. Era un centre de trobada dels rabassaires de Mediona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1943 l’edifici del Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires de Sant Joan de Mediona és confiscat i acull el sindicat vertical únic: la <em>Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 13 de maig de 1996 per decisió dels sindicats agrícoles i la Federació de Cooperatives agràries es signa l’escriptura de cessió de l’edifici del Sindicat Agrícola Cooperatiu a l’Ajuntament de Mediona.</span></span></span></p> | 41.4785200,1.6120200 | 384116 | 4592809 | 1920 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89934-img0382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89934-img20211028133949.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent|BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 96901 | Barraca L'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-lolivera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Part de la coberta està esfondrada. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula, que </span></span></span>presenta un enderroc parcial. També queden restes de voladís a la part dreta.</p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 30x50x88 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 47 x 70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 23 x 80 x 25 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 202 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 248 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,10 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-302 | Bosc de Can Tres | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3799790,1.9522440 | 412389 | 4581469 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30210.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent|BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | També se l'anomena Barraca del bosc de Can Tres 3. | 119 | 45 | 1.1 | 2484|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 100926 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes-0 | <p>DDAA (2012) Catàleg de béns a protegir. Pla d'ordenació urbanística municipal de la Nou de Berguedà. Ajuntament de la Nou de Berguedà.</p> <p>MANGOT, Rossend (2001). Arrels i trets del Berguedà. La Nou i Malanyeu. Centre d'Estudis d'Avià.</p> <p>SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (2023). '1860-1960: cent anys de construcció d’esglésies al Berguedà', L'Erol, núm. 158, p. 8-22</p> <p>SOLÀ, Fortià (1936). El Santuari de Lourdes de la Nou. Publicacions santuari de Lourdes de la Nou.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'un ampli santuari, de planta rectangular i d'una sola nau central. La teulada és de dues aigues i el carener orientat nord-sud. El parament és a pedra vista, amb carreus escaironats a les cantonades. Atenent l'altura de la nau central, compta amb una sèrie de contraforts de forma corbada que ajuden a suportar el pes.</p> <p>Disposa de capelles laterals disposades als costats de la nau. Hi ha diferents columnes al llarg de l'església, les quals tenen una decoració feta amb guixeries. Sobre el cancell de l'església hi ha el cor, el qual té accés a l'hostatgeria.</p> <p>A la façana hi ha un porxo senzill a dues aigues que serveix d'aixopluc i en destaca la presència d'una rossassa. En destaca, al lateral, l'alçament d'un campanar alt i esvelt, amb obertures (finestres de mig punt i ulls de bou) als quatre punts cardinals i amb la presència d'una campana.</p> <p>A la part posterior del santuari hi ha una cúpula, corresponent a la sagristia. Aquesta té una estructura poligonal.</p> | 08142-19 | Plaça del Santuari, sense número, 8698 de la Nou de Berguedà. | <p>El 1878 mossèn Antoni Comellas Marginet alçava una petita capella per encabir una imatge de Sant Isidre, que fins aleshores estava on hi ha l'actual cova santa, a prop del riu i amenaçada en desaparèixer en cas de riuada. La capella de petites dimensions s'alçava darrer on hi ha l'actual santuari, a tocar del cingle. En aquesta capella dedicada a Sant Isidre, s'hi va col·locar una imatge de la verge de Lourdes, que el mateix mossèn havia comprat a França.</p> <p>Tanta fou la devoció que va despertar, que es va plantejar la construcció d'una capella amb més capacitat per la veneració de la Mare de Déu de Lourdes. Aquest encàrrec va ser formalitzat al Valentí Canudas, mestre de cases de Casserres.</p> <p>L'alcalde d'aleshores, Ramon Perarnau, propietari del mas Batlló, va cedir gratuïtament tot el terreny que havia d'ocupar el santuari dedicat a la verge de Lourdes. El setembre de 1878 s'iniciaven les obres de terraplenar el terreny. El 2 de maig de 1879 el paleta Ramon Casals va picar les pedres de les cantonades. Finalment, l'acte de la col·locació de la primera pedra fou el 2 de maig de 1880. Durant l'estiu de 1883 es fan els preparatius de la coberta i el 1885 es dedica a les voltes.</p> <p>La seva inauguració s'havia previst per l'estiu de 1885, però l'epidèmia que es va donar aleshores va obligar-ne l'ajornament. Finalment, el 16 de juliol de 1886 es beneïa solemnement el santuari.</p> <p>No obstant això, i a causa dels pocs recursos econòmics que tenia aleshores mossèn Comellas, va quedar pendent la decoració de la façana. El projecte inicial la projectava amb decoració de pedra i amb una imatge de la verge al centre. A banda i banda, dues torres per les campanes i el rellotge. Aquest projecte quedà al calaix i no s'arribà a materialitzar. De fet, el campanar actual es va construir l'any 1960.</p> <p>A l'interior de l'església es van bastir, a més de l'altar major, diferents altars laterals, molts dels quals pagats per fidels que en mode d'ex-vot pagaven la construcció d'un altar lateral.</p> | 42.1629844,1.8846421 | 407864 | 4668474 | 1885 | 08142 | La Nou de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08142/100926-191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08142/100926-192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08142/100926-193.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent|BCIL|EPA|BPU | 2026-09-23 00:00:00 | Pol Navarro. INSITU SL | Valentí Canudas | Es tracta del primer santuari de tot l'Estat Espanyol dedicat a la verge de Lourdes. | 102|116|99 | 45 | 1.1 | 2484|1761|1763|1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||
| 38289 | Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-rajoler-can-cabot-de-pins | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Agrupació irregular de construccions de diverses èpoques. Les trobem situades damunt d'un turonet al marge dret de la Riera de Riudemeia, en uan esplanada que contenen uns murs de paredat que acompanyen el camí d'accés. L'edifici més antic, englobable dins la categoria I de Bonet i Garí, presenta la tipologia clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. L'edifici principal es va construïr imitant l'estil popular d'emmarcar obertures amb pedra vista, però tant les proporcions com els detalls de ràfec i porxo posterior són típicament de finals del segle XIX</p> | 08009-296 | Veïnat de Pins | 41.5759200,2.3796800 | 448287.07 | 4602878.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En l'era de l'edifici principal hi trobem la Font de Can Tomàs, al costat d'una pedra de molí, que marca l'entrada. També és destacable la zona de camps i jardí que envolta les edificacions. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93754 | Casa del carrer de Bonaire, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organit</em></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que ha estat molt reformada modernament, la qual cosa ha desconfigurat la façana, sobretot en planta baixa. A la primera i segona plantes, sembla que ha mantingut la configuració entre plens i buits, amb un eix de balcons amb barana de ferro i sota llosana de rajols i un eix de finestres, amb l'ampit sobresortint.</p> | 08006-232 | carrer de Bonaire, núm. 10 | 41.5799100,2.5491200 | 462415 | 4603234 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-02dsc1483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-03p1570650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93754-04p1570651.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38290 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-0 | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | El cos principal ha estat recentment restaurat, no així els cossos que dónen al camí del Cros, que es troben semiabandonats | <p>Masia de planta baixa i pis, pertanyent al grup I, amb un cos afegit amb teulada a una sola vessant. Així com l'edifici principal s'ha anat restaurant en el temps, i ara presenta un aspecte de principis del segle XX, amb acabat arrebossat de façanes i obertures, el cos adjacent encara manté les finestres de pedra originals. Cal destacar la petita construcció situada al costat del camí, de planta baixa, així com la porta i la tanca d'obra, que presenten elements decoratius que volen imitar la façana del davant, la magnífica tanca de Can Garí, amb elements de ceràmica vidriada, obra vista i ferro forjat</p> | 08009-297 | Veïnat del Cros. Camí del Cros, després de l'accés de Can Vives | 41.5340500,2.4138900 | 451107.04 | 4598210.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38290-foto-08009-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38290-foto-08009-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38290-foto-08009-297-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | A dins de la finca hi trobem la font i el safareig del mateix nom. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38291 | Can Blanch (Can Saladriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-can-saladriga | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | En general, s'hi nota un bon manteniment | <p>Es tracta d'una masia, de planta baixa, pis i golfes, constituïda per diversos cossos, dels quals el principal es podria catalogar com a tipus II, on destaquem els elements decoratius dels segle XIX, presents en la façana principal: els esgrafiats, el rellotge de sol, i el ferro forjat en les reixes. De la construcció anterior en queden les llindes, ampits i brancals de pedra vista, amb motllures. En una de les façanes també es pot observar la petita torreta mirador, amb merlets i pedra vista, en un estil historiscista</p> | 08009-298 | Veïnat de Pins | 41.5756700,2.3855800 | 448778.07 | 4602847.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La finca és de grans dimensions, i s'hi poden observar diverses construccions de diferents èpoques, potser la més interessant és la capella, situada una mica enllà darrera la casa principal. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93755 | Casa del carrer de Bonaire, núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-bonaire-num-18 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Ocupa un bon tram de la façana del carrer perquè a la part de migdia hi ha un pati i la façana manté la unitat visual a partir d'una mateixa ornamentació, marcada per l'arrebossat amb imitació de carreus buixardats, en planta baixa. Destaquen la finestra reixada de la planta baixa i els balcons del primer pis, amb barana de ferro i sota llosana de rajols. Les llindes són rectes i de pedra treballada, igual que els brancals.</p> | 08006-233 | Carrer de Bonaire, núm. 18 | 41.5796800,2.5491700 | 462419 | 4603208 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93755-02dsc1488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93755-03p1570653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93755-04p1570657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93755-05p1570655.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93322 | Hipogeu de la família Mundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p> | XX | <p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p> | 08006-123 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781486,2.5464772 | 462193 | 4603040 | 1901 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 38292 | Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Donat el seu estat, és pràcticament impossible recuperar res, ja que no queda cap edifici ni coberta dempeus. Només resten els murs més importants i alguns elements de pedra que voltaven finestres i portes. Cal destacar que alguns d'aquests elements han estat manllevats, ja que no queda cap peça de l'antic portal adovellat. | <p>Conjunt important d'edificacions situat a la carena litoral. Es tractava d'una gran masia, amb l'edifici principal fomat per tres cossos perpendiculars a lfaçana, de planta baixa i pis, i teulada a dues vessants perpendicular a les façanes principals. Els murs són de paredat de pedra, amb grans carreus a les cantonades. En la paret portant central, es conserva encara una porta amb la llinda motllurada de peces de granit, que la podríem situar entre el segles XVI-XVII. Els cossos adossats, segurament cellers i quadres, conserven alguna part amb el sostre de planta baixa de volta ceràmica a la catalana. En un d'ells es conserva un arc parabòlic d'obra ceràmica.</p> | 08009-299 | Veïnat de Pins. Camí d'Òrrius i Parpers a Cardedeu | <p>Per la seva situació estratègica, dominava les dues vessants de la carena litoral.</p> | 41.5877100,2.3742400 | 447843.08 | 4604190.55 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38292-foto-08009-299-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Éls camps del voltant encara es conreen, i al safareig hi raja aigua. Sembla que l'únic que s'ha abandonat és la masia. Cal destacar els grans blocs de pedra que acompanyen el camí a la casa, i les troballes de peces de ceràmica blava catalana entre les runes. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38293 | Can Fuyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuyo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en bon estat de conservació ja que es va restaurar en canviar de propietaris. | <p>Conjunt de construccions entre les que destaca l'edifici principal; una masia de tres cossos perpendiculars a façana i un cos posterior paral·lel, destinat a celler. L'edifici és de planta baixa i pis i té teulada a dues vessants Es conserven les finestres i cantonades amb pedra motllurada, i el portal adovellat. També es pot veure el rellotge de sol amb esgrafiats decoratius, tot i que són molt posteriors, fruit de l'última reforma efectuada.</p> | 08009-300 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | 41.5621600,2.3670300 | 447221.06 | 4601358.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38293-foto-08009-300-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Són destacables també els diversos cossos auxiliars, situats a prop de la casa, vora el camí d'accés i que, tot i ser posteriors, són una bona mostra del tipus constructiu de finals de segle XIX; amb parets de pedra de paredar i els angles i remats d'obertures acabats amb obra de maó vist. També coneguda per Can Folló, Can Foió. A dins de la finca hi trobem la font de les Tres Mines. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93307 | Can Torrent de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina | <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres amb la façana principal al carrer de La Torre i façana posterior al carrer de Sant Ramon, on l'estil arquitectònic que es manifesta es coneix com de 'l'estarperlo'. En destaquen les obertures de mig punt, tant interiors com exteriors, amb predomini del vidre. Així com els elements ornamentals de les teules, rajoles i la forja, les mènsules i els esgrafiats.</p> <p>El conjunt mostra la influència del noucentisme tant amb tots aquests detalls ornamentals com amb la tendència de crear espais lluminosos i oberts.</p> | 08006-111 | Carrer de Sant Ramon, núm. 15 | 41.5817600,2.5474100 | 462273 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-02dsc3343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-03dsc3344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-04dsc3345.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38294 | Ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltafulla | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i haver sofert moltes reformes, sobretot interiors, ha mantingut la seva volumetria original i elements característics. | <p>Masia formada pel conjunt de dues edificacions, de les quals destaca la més antiga, amb la façana principal orientada a sud. L'edifici antic és una masia amb teulada a dues vessants, i l'amplada de tres cossos perpendiculars a façana. Observem el portal rodó amb onze dovelles i finestres de granit motllurat. La finestra esquerra té una espitllera sobre l'ampit i al seu dessota la porta de la quadra. A la finestra dels baixos hi ha gravat la data il·legible i l'anagrama JHS. El conjunt és del segle XVII. El segon edifici és d'una data posterior, i es construí com una ampliació del primer, comunicant-se per l'interior. Com a moltes de les masies, existeixen diversos punts d'aigua, com ara fonts, pous i safarejos associats a la propietat.</p> | 08009-301 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | <p>Cal destacar que durant molt de temps va ser utilitzada com a casa de colònies.</p> | 41.5530700,2.3634400 | 446914.05 | 4600351.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38294-foto-08009-301-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En aquest moment es troba reformant-se per distribuir tres vivendes independents en el seu interior, amb accessos i serveis separats per a cadascuna. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38295 | Can Raimí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raimi | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i que ha sofert algunes modificacions importants, sobretot a l'interior, conserva encara la volumetria i aspectes originals. | <p>Petita masia amb els tres cossos perpendiculars a façana i celler posterior de planta i pis. Teulada assimètrica a dues vessants, fruit segurament d'una substitució o reconstrucció tardana. En la façana principal es poden veure el portal adovellat, i un finestral amb la llinda, brancals i ampit de granit motllurat a l'estil gòtic. La resta de fienstres i obertures estan envoltades de peces de pedra, però amb un tractament de la pedra mínim. També es conserva un rellotge de sol</p> | 08009-302 | Veïnat de Clarà. Urbanització Can Raimí | <p>Antigament Can Raimi disposava dels terrenys que actualment ocupa la urbanització que porta el seu nom.</p> | 41.5591500,2.3776300 | 448102.06 | 4601017.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En la façana s'hi han afegit elements de forja que distorsionen bastant l'aspecte rústic de la masia, com ara un gan cartell just a sobre del portal de la casa, amb la inscripció del nom, i dos fanals a banda i banda. Antigament es coneixia com a Can Reymir. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93756 | Casa del carrer de la Font; núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-num-22 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, amb trencaaigües piramidal. El portal és emmarcat amb pedra treballada, formant un arc escarser. A la clau de la llinda hi ha, gravat, la data de 1784. En el primer pis, destaca un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro. L'obertura està emmarcada amb brancals i llinda, recta, de pedra. Al costat,hi ha una petita finestra amb ampit motllurat, pintat del mateix color rogenc de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, on es recullen les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> | 08006-234 | Carrer de la Font; núm. 22 | 41.5827700,2.5494700 | 462445 | 4603551 | 1784 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93756-01dsc1134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93756-02dsc1137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93756-03dsc1135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93756-04p1570547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93756-05p1570546.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la llinda del balcó hi ha una politja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93308 | Tina del tenyidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat al port d'Arenys. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. Destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles que corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> | 08006-112 | Carretera del port, s/n | <p>Destinat a usos menestrals: és on es tenyien les xarxes dels pescadors.</p> | 41.5799613,2.5615901 | 463454 | 4603234 | 1960 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-02p1540753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-03p1540617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-04p1540627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-05p1540630.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93305 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres situada a la principal via de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Pare Fita. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana no segueix els cànons classicistes de simetria. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada, a doble batent, i una finestra reixada al costat. Per sobre de qualsevol altre element, destaca la tribuna central de fusta, de la primera planta, coberta per una teulada de ceràmica vidrada. A la planta superior, s'hi obren dues finestres de llinda recta, amb esgrafiats florals.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb recreixements a l'entorn de les obertures. Remata la façana un capcer de línies sinuoses barroquitzants que recorden el coronament d'esglésies i masies. Està decorat amb esgrafiats de motius florals.</p> <p> </p> | 08006-109 | Riera del Pare Fita, núm. 84 | 41.5846100,2.5471200 | 462251 | 4603757 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-01dsc0475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-02dsc0473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-03p1560856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-04p1560857.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38296 | Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-cal-llentisclar-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | La teulada està parcialment ensorrada, i en general, està en un estat ruinós. La majoria de construccions auxiliars originals o posteriors es troben abandonades i parcialment abandonades. | <p>Conjunt de diverses edificacions adossades entre les quals destaca el casal principal, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, aquestes edificacions conserven encara la distribució interior original, així com l'escala de pedra gòtica, amb el seu espiell de pedra treballada. En algun moment que es podria situar al segle XIX, es va enderrocar part del cos lateral dret per a construir-hi un nou edifici amb entrada independent. La teulada d'aquest cos s'ha ensorrat recentment. Malgrat el seu estat ruinós, el conjunt conserva força elements originals, com ara el pou, trull d'oli, safareig i font, i l'era pavimentada, on just a l'entrada, hi destaca un lledoner impressionant.</p> | 08009-303 | Ctra. BV-5106, d'accés a Òrrius | 41.5612400,2.3800800 | 448308.06 | 4601248.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38296-foto-08009-303-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es podria tractar d'una masia construïda com a ampliació d'una masia anterior, que la podríem identificar parcialment en el cos posterior, de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis, amb les cantonades i les vores de les obertures en granit escairat, que tenia la seva pròpia façana d'on es va traslladar el rellotge de sol a la façana a ponent. Pel seu estil rústic, es podria situar pels volts del segle XIV. A dins de la finca hi trobem la font del Gavatx. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/