Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37178 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon (2008). L'escorxador; dins 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 219 - 222. CRUELLS CASTELLET, Josep (2006). Intervenció arqueològica a l'antic escorxador municipal (passeig de Marià Estrada, 8). Memòria científica. Inèdita. | XIX | Al 2009 es realitza una reforma i ampliació de l'edifici, amb una rehabilitació important per transformar l'edifici en oficines de la Policia Local.Al 2006 es realitzà una excavació arqueològica preventiva en motiu de localitzar una mina d'aigua durant els treballs previs de remodelacióde l'edifici com a comissaria. | Edifici aïllat construït a finals de segle XIX com a escorxador situat a la zona urbana més al nord, al costat del torrent Vallbona. Està format per tres cossos de planta baixa, amb el cos central de major alçada per a millorar la ventilació i il·luminació de l'interior. La coberta és de teula a dues aigües, més aixecada al tram central. Es tracta d'una construcció que combina el maó i la pedra, ús molt freqüent en les edificacions industrials d'aquesta època. Així, trobem un sòcol de pedra sobre el que s'aixequen els paraments arrebossats emmarcats amb maó, ceràmica que retrobem al voltant de les obertures. El cos central es caracteritza pel ritme de petites obertures estretes d'alçada diferent, arc rebaixat que envolta les seves quatre façanes. De l'interior només cal esmentar l'estructura senzilla de fusta de la coberta. | 08003-37 | Pg. Marià Estrada, 2 | Edifici construït a finals de segle XIX com a escorxador. Durant uns anys s'utilitzà com a magatzem municipal i com a gossera. En l'actualitat és la seu de la Policia Local. | 41.5000800,2.2927200 | 440968 | 4594515 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37179 | Fàbrica de pintures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-pintures | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Nau aïllada als quatre vents, de planta rectangular molt allargada, paral·lela al torrent Vallbona, i amb coberta de teula a dues aigües. Cal remarcar-ne principalment les encavallades i bigues de fusta de l'interior, i la façana principal. Aquesta, orientada al sud-est, destaca pel seu coronament modernista, en forma de frontó esglaonat, perfilat amb maons a sardinell i decorat amb rajola vidrada. La finestra superior és l'única original que es conserva. La resta, originalment formades per arcs escarsers, han estat modificades. | 08003-38 | Torrent de Vallbona, 53-67 | 41.4971000,2.2934100 | 441023 | 4594183 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37179-foto-08003-38-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37180 | La Gaietana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gaietana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIV-XIX | L'any 2005 es realitza un arranjament de les façanes i coberta de l'immoble, i la reconstrucció de l'espadanya. | Antiga construcció del segle XIV que ha estat motiu de diverses intervencions fins arribar a l'actual composició neoclàssica de finals de segle XIX. Consta d'un volum central de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants, i dues galeries laterals de planta baixa i pis amb terrat. Sobre el pla de la coberta sobresurt la torre que conté el volum de l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és completament simètrica, i està ordenada segons cinc eixos de composició verticals. Cal destacar els balcons de la planta pis amb les balconeres protegides per una mena de trencaaigües i el coronament amb un frontó central semicircular i una espadanya recentment rehabilitats. Les galeries de la façana principal i nord-est estan formades per columnes dòriques i arcs de mig punt. Un pati anglès abraça la resta de façanes. De l'interior cal destacar el celler i la premsa de vi de la planta baixa. De l'entorn cal remarcar el barri -amb dos lleons que flanquegen l'entrada -, el camí d'accés, l'esplanada de davant i el mur de contenció de la façana nord-est. | 08003-39 | Av. de Teià, 6 - Av. de la Gaietana, 39 - Carrer Balandres, 13 | De l'antic mas se'n tenen notícies des del segle XIV. Antigament era propietat de la família Jovany, qui donava nom al mas. Posteriorment passà a la família Coll, rebent el nom de Mas Coll de Baix o Coll i Jovany. El nom de Gaietana li ve de la seva propietària Gaietana Cordellas que a principis del segle XVIII es va casar amb Christopher Herr, coronel d'un Terç alemany de l'exèrcit del Duc de Baviera. L'any 1700 la comprà Miquel Coll Gaietana Cordelias, esposada amb Cristofer Herr, coronel alemany. Ja vídua, es casà amb el Compte de Parkempach. El 1863 n'era propietari Joan Rialp. | 41.4844500,2.3006500 | 441616 | 4592774 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37180-foto-08003-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37181 | Can Gaza; Casa de pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaza-casa-de-pages | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII-XIX | Obres de rehabilitació com a equipament cultural (casal de la gent gran i altre equipament). | Antiga masia transformada de planta baixa i dues plantes pis, separades per cornises, i coberta a dues aigües, amb un cos adossat a la dreta de planta baixa amb terrat pla. Al costat d'aquest s'ha afegit un volum nou de vidre que conté l'ascensor d'accés a la planta pis. Cal destacar la façana principal oberta a migdia, de composició simètrica, de caire neoclàssic resultat d'una transformació realitzada el segle XIX. L'element més significatiu és la galeria de la planta pis, amb cinc arcades el·líptiques, pilars de secció quadrada i barana lleugera de ferro. Sobre les arcades, a la segona planta trobem cinc petites finestres també el·líptiques. La façana es remata amb una cornisa i un acroteri massís decorat amb hídries típicament neoclàssiques. La resta de façanes no tenen elements a destacar, tret del portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus i la balustrada del terrat del cos lateral adossat. L'interior ha estat profundament transformat per adaptar-se als usos d'equipament actuals. Dels espais exteriors s'han de remarcar els murs i tanques de pedra, el camí d'accés i el jardí de davant la casa. | 08003-40 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 17-25 | Durant el segle XIX es van fer obres de rehabilitació, introduint elements de caire neoclàssic. | 41.4963600,2.2951200 | 441165 | 4594100 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37181-foto-08003-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37182 | Can Jonc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jonc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XIV- XIX | Conjunt d'edificacions, orientades a migdia, situades a la confluència de la riera Coma Clara amb la carretera BP-5002, entre una zona plana de conreus al sud i la vessant que puja cap a la urbanització Alella Parc. A la part superior de la finca trobem noves edificacions destinades al restaurant que porta el mateix nom de la casa però que no tenen interès arquitectònic. L'edificació principal està constituïda per diversos volums de diferents èpoques adossats entre sí. El cos central, juntament amb el què té a la seva esquerra, són construccions similars -de planta rectangular, una alçada de planta baixa i pis, i coberta de teula a dues aigües- que tenen origen en edificacions antigues de tipus agrari. Les façanes estan ordenades segons eixos verticals de composició; hi destaquen les finestres emmarcades amb carreus de pedra, el portal adovellat d'arc de mig punt i un rellotge de sol -sobre la portalada hi trobem una finestra gòtica conopial amb arcs lobulats. També és interessant el ràfec del cos central, amb un major vol respecte els altres. En canvi, a la dreta s'aixeca un volum de construcció posterior i tipologia completament diferent. Adossat a un cos de transició més baix -de terrat pla amb una pèrgola suportada per columnes i capitells que el lliga amb les edificacions primitives per un costat i també per la part de darrera, trobem un volum d'estil neoclàssic que data del 1829, de planta quadrada i una alçada de planta baixa, pis i golfes. En destaca la façana principal -simètrica i ordenada segons tres eixos verticals de composició, amb balconeres a la planta pis, un balcó central i petites finestres a les golfes -, el ràfec de la coberta -a dues aigües -, i la torre mirador que corona l'edifici. Es tracta d'un cos de planta quadrada, de dues alçades, i coberta piramidal a quatre vessants, que té a la part superior un lleuger balcó metàl·lic corregut que gira als quatre vents. De la resta de la finca cal remarcar el passeig arbrat que surt de la carretera i gira 90º per pujar en rampa fins al jardí davant la casa, que conté alguns exemplars vegetals interessants i uns importants murs de contenció. A la part nord del recinte trobem un altre interessant camí arbrat d'accés a la finca que va a buscar el camí de Can Cues. | 08003-41 | Riera Coma Clara, 9 | El 1308 existia el Mas Calm, després anomenat Mas Font. També al segle XIV en fou propietari en Bonanat Jonc. Ja al 1680 passà a mans de Hans T. Möller, cònsol de Noruega. Actualment, part de la resta de construccions de la part més elevada de la gran finca són destinades a restaurant. | 41.5041300,2.2950800 | 441169 | 4594963 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37182-foto-08003-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37183 | Ca la Librada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-librada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII-XVIII | Rehabilitació de l'habitatge de la planta primera l'any 2000 | Antiga masia de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situada en ple nucli històric d'Alella. Cal destacar la façana principal, orientada a sud i amb la inscripció amb la data 1776, ordenada simètricament segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, de grans dimensions i molt transformades, sobretot les de planta baixa fruit de la seva adequació com a locals comercials. A la planta pis trobem tres balconeres emmarcades amb carreus de pedra - que tornem a trobar a les cantonades de l'edifici- amb tres balconets amb una simple barana de ferro forjat. La resta de façanes presenten una distribució més irregulars de les obertures. Al costat dret es conserva un pou. | 08003-42 | Torrent Vallbona, 1 - Empedrat del Marxant, 2 | L'edifici ja existia el 1625. L'any 1650 era conegut com a Can Casals de la Plaça. Ja l'any 1702 n'era propietari en Carles Vila, anomenant-se llavors Can Vila. El 1833 pertanyia a n'Isidre Maristany i posteriorment passà a la família Casals. | 41.4940500,2.2950300 | 441156 | 4593844 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37183-foto-08003-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37184 | Can Lleonart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleonart | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI-XVIII | Als anys 90 es va realitzar la remodelació interior de l'edifici i la restauració de la façana. | Antiga masia situada a la confluència de la riera Coma Clara i la riera Coma Fosca, a la part més meridional del nucli antic d'Alella. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i una alçada de planta baixa, pis i golfes, molt transformada en el temps i que ara s'ha reconvertit en un centre cultural municipal. Té una coberta de teula àrab a dues aigües que no és visible a la façana principal, orientada a migdia, ja que aquesta fou posteriorment modificada creant una nova façana barroca, sobreposada damunt l'estructura d'una antiga casa de pagès, molt característica en el paisatge urbà d'Alella, ja que és la primera imatge del nucli antic que es té venint des del costat de mar. Aquesta s'ordena segons quatre eixos de composició verticals, amb certes irregularitats en la disposició de les obertures de la planta baixa: la simetria es trenca per la posició de la porxada d'entrada a l'esquerra. Destaca sobretot pels seus esgrafiats i pel coronament ondulat que remata la façana, amb un gran rellotge de sol en posició central. En planta baixa trobem un porxo amb arcs carpanells que ens porta a l'accés: un portal adovellat de mig punt. A la planta pis tenim quatre balconeres d'arc rebaixat, amb els corresponents balcons individuals amb barana de ferro. A la planta golfes les finestres, amb arc de mig punt, són més petites. La façana posterior, que té una torre d'obra vista adossada a un costat, ha estat desdibuixada amb l'obertura de noves finestres - algunes d'elles, a les golfes, de grans dimensions- que trenquen la imatge tradicional de l'edifici. Els seus interiors també han estat profundament transformats per l'adaptació dels espais als nous usos de caire cultural. A la resta de la parcel·la hi trobem d'altres edificacions que no tenen interès. A destacar el pati davanter, la tanca del carrer de perfil ondulat i la porta d'accés, que manté la imatge històrica del conjunt, així com la placa commemorativa de pedra que recorda la rierada que el primer quart del segle XVIII s'endugué la tanca sobre la que està situada. | 08003-43 | Pl. Germans Lleonart, s/n - Riera Fosca, 2-6 - Rambla d'Àngel Guimerà, 1 | La casa s'havia conegut amb el nom de mas Riera de la Creu, perquè al seu davant hi havia hagut una creu de terme, que era anomenada lacreu dels pobres perquè és on se'ls donava almoina. Al segle XVII n'era propietària la família Riera. Els Lleonard eren dos germans combatents a la resistència de Barcelona durant el setge borbònic de 1714. Salvador n'era el cap dels serveis d'informació i Francesc va desaparèixer a les muralles de Barcelona | 41.4927700,2.2948900 | 441143 | 4593702 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37184-foto-08003-43-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37185 | Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de grans dimensions, terrassat, format per diverses parts diferenciades. Hi trobem una zona inferior plana, a llevant i propera a la riera, amb l'accés, l'edificació principal, els jardins i una àrea d'horta a la part sud; una zona esglaonada central amb diferents feixes de fruiters i l'antiga masoveria de Can Roca; i finalment, a la part superior i separat per un camí flanquejat per xiprers que travessa la finca de nord a sud, hi trobem el bosc de pins. Cal destacar el tancament perimetral que combina maçoneria i ceràmica, amb el barri d'accés flanquejat per dos grans plataners a la zona de la riera, i la glorieta naturista a l'extrem nord-oest de la finca. Des del barri, un passeig de til·lers ens condueix a l'esplanada on s'aixeca l'edificació principal. Aquesta, restaurada el 1909 sobre una antiga construcció de l'any 1778, està formada per un cos principal de planta quadrada de 14 x14 m, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, i coberta a quatre vessants; l'antiga casa situada a l'extrem oest i un cos entremig que els uneix de dues plantes d'alçada. L'element més significatiu és el xamfrà sud-est, on hi trobem una successió de balcons arrodonits, sostinguts per columnes i capitells de fosa, rematats per una torreta circular i coberta d'agulla. Cal destacar les façanes sud i est del volum principal, d'estil neoromàntic, ordenades horitzontalment per plantes i verticalment pels eixos de les obertures. A remarcar el relleu que es dóna a la imposta del segon forjat, amb una filera d'arcs llombards, la gran dimensió de les obertures, les finestres geminades de la planta segona, la finestra coronella d'arcs lobulats del cos entremig, els balcons centrals de la façana principal orientada a migdia i el treballat xamfrà amb la torre. Al costat de llevant hi trobem un interessant jardí francès amb coníferes, ordenat segons dos eixos perpendiculars. Al sud tenim un jardí anglès amb un conjunt de palmeres i una horta. Enfilant-nos a ponent entre les feixes esglaonades de fruiters i horta trobem l'antiga masoveria de Can Roca, una construcció de planta baixa i pis i coberta a dues aigües. En destaca el ràfec, el rellotge de sol i la seva posició dominant sobre la finca. Més enllà, superant un conjunt d'edificacions agrícoles i d'esbarjo sense cap valor arquitectònic i el camí de xiprers que travessa la finca, arribem a la pineda situada a la part superior. Cal mencionar, finalment, el sistema d'aigua i la xarxa de conductes que abasta tota la finca. | 08003-44 | Riera Coma Clara, 1 | 41.5007100,2.2944500 | 441113 | 4594583 | 1893 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37185-foto-08003-44-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37186 | Cal Duch; Ca La Madamme; Ca L'Arrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-duch-ca-la-madamme-ca-larrau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | deteriorament per manca d'ús. | Edificació de caire neoclàssic formada per un cos central de planta gairebé quadrada, de planta baixa i dues plantes pis, envoltat per un cos porticat de dues alçades en tres dels seus costats. El volum principal té una coberta a quatre aigües amb una petita torre mirador al punt central. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica i està ordenada verticalment segons tres eixos de composició on se situen les obertures, i horitzontalment pel coronament i les cornises entre plantes, que tenen continuïtat als porxos laterals. Aquests es caracteritzen per la lleugeresa de les baranes i dels pilars metàl·lics, reforçats a les cantonades per pilars d'obra coronats amb hídries decoratives. La façana principal té unes obertures en planta baixa d'arc rebaixat, amb el portal d'entrada ubicat en posició central. Sobre aquest hi trobem un balcó d'obra sustentat per mènsules decorades. La resta d'obertures són balconeres geminades amb una columna jònica central i barana d'obra calada sobre el pla de la façana. La resta de façanes tenen una decoració molt més austera. Cal destacar el coronament, amb un fris perimetral decorat amb cartel·les que suporten el ràfec sobre el què trobem elements decoratius tipus cresteria. De l'entorn cal esmentar el passeig d'accés i el jardí perimetral. | 08003-45 | Camí de Martorelles, 1 | El nom original de la construcció datada del segle XVI era Can Mates Damunt. Després de passar per diferents propietaris, a finals del XIX fou adquirida per Madamme Joana Lluïsa Grand Gerard qui, al morir, la llegà a l'Escola Pia. | 41.5007900,2.2875900 | 440541 | 4594597 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37186-foto-08003-45-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37187 | Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVIII | S'han realitzat obres de reforma. | Masia de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, que té dos cossos laterals adossats. El tret més característic del conjunt és la torre emmerletada amb terrat pla que apareix al cos de la dreta, alineada al pla de la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, està composada segons eixos verticals, si bé hi ha lleugers desajustaments en l'alineació de les obertures. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt de la planta baixa i les balconeres emmarcades amb carreus de pedra a la planta pis, amb un lleuger balcó en posició central i un balconet massís d'obra a la torre lateral. A la planta golfes hi trobem tres petites obertures i un rellotge de sol decorat. Cal fer esment dels murs i tanques de maçoneria que assenten el conjunt sobre un terreny amb pendent cap a ponent, i del pati o era del davant, obert com un balcó sobre la riera Coma Clara. Inclou elements tradicionals de les activitats agrícoles com són les basses i una base de premsa d'oli situada al bell mig del pati. Dels interiors, transformats per la seva adaptació com a museu del vi, cal destacar-ne dels voltes i arcades del celler del soterrani. | 08003-46 | Av. Sant Mateu, 2 | Les primeres notícies d'aquesta masia daten de 1359, amb el nom de mas Oller. Després fou adquirida per Ramon de Carner i més tard per Arnal Saiol, que li donà el nom de mas Saiol de Munt. L'any 1625 els Saiol la permuten amb la d'en Pere de Magarola, bisbe de Vic, a Montornès. Des d'aleshores la casa es conegué com a Mas Magarola i fou una de les més importants d'Alella. Durant un parèntesi de temps, però, es conegué com Casa Bárcena perquè José Sánchez de la Bárcena, militar d'alt càrrec i marquès de la Bárcena, s'havia casat amb la pubilla Magarola. | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37187-foto-08003-46-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 37188 | Can Manyé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manye | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Masia de planta baixa i pis que ha sofert diverses transformacions amb el temps. El seu entorn, inserida en un teixit complex de naus industrials i magatzems, en dificulta el seu ús i en deteriora la seva imatge. La coberta, molt modificada, és de teula a dues aigües, però que es gira a la crugia central de manera que les pendents són perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, conserva els tres eixos de composició verticals, on en destaca el portal rodó adovellat i les obertures de planta pis emmarcades amb grans carreus emmotllurats de pedra, que novament apareixen a les cantonades de la construcció. La resta de façanes no presenten elements d'interès. | 08003-47 | Riera Fosca, 42 | Es diu que l'any 1673 Pau Mañé comprà la casa d'en Famosa, que era coneguda com a mas Grau. L'any 1781 era d'en Pere Roca. Darrerament la comprà Textil Mañé. | 41.4936400,2.2921200 | 440912 | 4593800 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37188-foto-08003-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37189 | Marquesat d'Alella; Cal Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marquesat-dalella-cal-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | Conjunt de gran extensió format per l'edificació principal, situada a l'extrem nord de la propietat, prop de la riera i del nucli antic; un gran jardí a l'extrem oposat, amb grans masses d'arbrat i un estany central; i finalment un passeig lineal format per diferents plataformes terrassades que connecten ambdós espais. Cal destacar la gran presència visual respecte el conjunt del terme municipal del jardí i la vinya que el separa de la riera per les seves dimensions i la seva ubicació. Al mateix recinte hi trobem també una interessant masia de petites dimensions anomenada Can Clarisvalls. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic configurada per diversos cossos, dels quals cal destacar el volum octogonal, el cos central i els porxos perimetrals. Té dues plantes d'alçada amb una tercera planta inferior deprimida. Les cobertes són planes, tret del cos octogonal, amb teulades a vuit costats que sobresurten de la resta de l'edifici. El volum octogonal és el cos de major presència, amb una sala central de tres alçades que articula l'eix central de distribució interior i la gran escalinata d'accés girada 45º respecte el cos central, així com els porxos exteriors laterals. Al seu interior es combinen elements arquitectònics -columnes, pilastres, frontons...- amb rics frescos a les parets i sostres. Les façanes laterals es caracteritzen pels porxos amb un ric repertori de columnes i pilastres renaixentistes, arcs de mig punt i balustrades. Des del camí d'accés en rampa arribem, davant de l'edificació principal i a nivell de la planta inferior, a una esplanada de grava delimitada per murs amb balustrades i per un petit estany i l'escalinata. Aquesta, alhora que dóna accés a la planta baixa, ens marca la direcció del gran passeig que ens condueix al jardí anglès de l'extrem sud de la finca. El passeig està format per tres plataformes amb grans murs de contenció i elements arbrats lineals. El passeig central, a la cota inferior a l'eix de l'escalinata, és un passeig cornisa amb grans plàtans i d'altres espècies a banda i banda, des d'on podem contemplar les vinyes inferiors i el mateix nucli urbà d'Alella. Sobre aquest, el passeig palmeral parteix des de la mateixa cota que el passeig central i es va enfilant gradualment fins arribar a l'alçada del jardí anglès i el llac. Finalment, a la cota superior hi ha un passeig delimitat per una filera de pins pinyoners. Un cop al jardí, cal destacar l'estany central, al voltant del qual s'organitza un important ecosistema amb grans masses arbòries. | 08003-48 | Riera Principal, 1 | La propietat actual de la finca es remunta a 1833, quan Antoni Fontanils i Raspall va comprar la finca de l'antic mas La Torra i les feixes altes de Can Clarisvalls a Ignasi Guàrdia. A la seva mort, la seva filla Camila Fontanils i Casades, que estava casada amb Juan Fabra i Illas, passa a heretar la finca. El fill d'aquest matrimoni, Camil Fabra i Fontanils, futur Marquès d'Alella, emprendria, l'any 1870, la transformació que donaria lloc a l'aspecte actual de la casa i dels jardins. | 41.4925000,2.2960800 | 441242 | 4593671 | 1870 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37189-foto-08003-48-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'edifici es va construir en diferents etapes sobre l'antiga casa pairal del marquesat, 'de la qual només en queda l'escala interior i el perímetre del cos central. L'última gran intervenció arquitectònica, a començaments del segle XX, incorporà a l'edifici l'important volum de plantaoctogonal. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 37190 | Can Martí Gaza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-gaza | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de composició neoclàssica situada a la zona entre la riera i el torrent Vallbona, sobre l'eixampla del segle XIX. És una construcció de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis amb semisoterrani, i coberta amb terrat pla. Les façanes són de composició simètrica i ordenades segons eixos verticals, tot i que la façana de ponent és més irregular i peculiar, ja que està separada de l'edificació veïna per un passatge o androna de només dos metres d'amplada. La façana principal està orientada a llevant, amb tres eixos verticals on s'agrupen les obertures - finestres rectangulars amb trencaaigües i persianes de llibret que reapareixen a la resta de façanes -. Destaca l'eix central, reforçat per la presència de dues parelles de pilastres estriades amb capitells a banda i banda, el balcó amb balustres i mènsules de pedra a la planta pis, i l'esgrafiat del remat central ondulat de la barana del terrat. En aquesta façana i la sud, cal remarcar les terrasses i escales d'accés a la planta baixa, lleugerament aixecada sobre el nivell del jardí, protegides amb baranes de balustres. Finalment, una barana acroteri massissa - els balustres només apareixen a la façana principal- sobre una important cornisa decorada amb motllures i dentellons, corona l'edifici i dóna unitat al conjunt. Interessant, també, la tanca que envolta la finca i el jardí que envolta l'edificació principal. | 08003-49 | Carrer Verdaguer, 7-11 | 41.4966100,2.2948500 | 441143 | 4594128 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37190-foto-08003-49-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37191 | Vil·la Martorell; Les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-martorell-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació aïllada, de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada separades per cornises. El volum, originàriament de planta quadrada amb un pati central amb un lucernari a quatre aigües, ha estat transformat amb l'aparició de dos cossos laterals amb obertures de grans dimensions. La coberta del cos central té forma de creu i cada braç està format per una teulada a dues aigües amb un important ràfec; mentrestant, els cossos laterals tenen terrat pla. Les façanes principal i posterior són simètriques, ordenades segons cinc eixos de composició verticals, amb balconeres a la planta pis i grups de petites finestres d'arc de mig punt a la segona planta. En destaca l'escala de ferro que dóna accés a la planta pis, a la qual s'accedeix a través d'una lleugera marquesina metàl·lica. Malgrat aquest element que ens porta a una arquitectura de tipus colonial, hi ha d'altres elements que li confereixen un cert aire neoclàssic: motllures, frontons o cornises cassetonades. Les façanes laterals són d'una gran simplicitat, amb obertures rectangulars de majors dimensions però ben integrades al conjunt de l'edifici. El recinte es completa amb construccions annexes de poca entitat, moltes d'elles enganxades a la tanca, resultat de l'activitat docent que s'hi desenvolupa. A remarcar el jardí del pati i el camí arbrat d'accés. | 08003-50 | Riera Fosca, 1 | L'any 1515 es coneixia com a Mas Valls o Matas de Vall i, més tard, com a Can Calderó Xic, fins l'any 1818. L'edifici actual fou construït l'any 1886 per la família Martorell fins que l'any 1919 s'hi instal·laren les Germanes Salesianes per obrir-¬hi una escola. Després s'amplià amb la construcció dels cossos laterals afegits. | 41.4921900,2.2940200 | 441070 | 4593638 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37191-foto-08003-50-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37192 | Mercat municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. | XX | Edificació de planta quadrada situada al costat sud de la plaça de l'Ajuntament, a la dreta de l'església parroquial. Una intervenció dels anys 80 del segle XX, obra de l'arquitecte Enric Batlle, va duplicar la superfície de la planta fent una actuació simètrica, tot ocupant els terrenys de l'antic hort de la Rectoria i conservant la façana que dóna a la plaça de l'Ajuntament i les façanes laterals. Aquesta intervenció, a més de fer front a les noves exigències per a l'ús comercial com a mercat, va combinar els nous materials amb els elements més clàssics de la configuració original de l'edifici. En destaca la coberta a quatre aigües -amb un volum aixecat en posició central que fa de lucernari - la qual, gràcies a la lleugeresa de l'estructura metàl·lica i a la tarja vidrada que envolta l'edifici, sembla que floti respecte la resta de la construcció més massissa. La façana a la plaça conserva la part original del volum, de composició neoclàssica i simètrica. La seva opacitat és només trencada per la portalada d'arc de mig punt situada en posició central. Pel contrari, la façana sud és mostra més oberta, amb una part superior vidrada sobre un sòcol d'obra vista. El tancament recula generant un porxo - La Porxada - que en protegeix la façana i on surt a la vista la lleugeresa dels pilars i gelosies de l'estructura metàl·lica. Aquesta façana, aprofitant el desnivell del terreny, té una planta semi soterrada que, actuant com a sòcol, acull la biblioteca municipal. | 08003-51 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | El 21 de desembre de 1929, l'Ajuntament, en ple extraordinar, aprovava el Reglamento para régimen del mercado. El primer de gener de 1930 subhastava els punts de venda del nou mercat. | 41.4934600,2.2949200 | 441146 | 4593778 | 1929 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37192-foto-08003-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37192-foto-08003-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37193 | La Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miralda | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | La finca i la casa han estat abandonades, els conreus s'han perdut i el passeig arbrat s'ha malmès. | Conjunt de grans dimensions del qual destaca l'habitatge principal situat en posició central, envoltat d'un gran jardí que conté d'altres construccions auxiliars i interessants elements decoratius. L'edificació principal, de composició neoclàssica, té un cos central de planta baixa i dues plantes pis en forma de creu, flanquejat per dos cossos laterals de planta i pis, formant àmplies galeries amb arcades de mig punt, tancades per balustrades que tornen a aparèixer a la barana del terrat. El cos central és de composició simètrica, només trencada per l'aparició de la torre-mirador que conté l'escala. La façana principal està ordenada mitjançant cinc eixos verticals. De gran monumentalitat, cal destacar les dues columnes jòniques de les plantes pis que remarquen encara més la potència del volum, reforçat pel fet que l'eix central sobresurt del pla de façana. Les plantes pis tenen balcons amb balustrades, que tornen a aparèixer al balcó central de la segona planta. La façana posterior té una alçada menor, ja que la planta baixa està enfonsada al terreny. És de composició similar però utilitzant un llenguatge més senzill. La planta baixa està decorada amb franges horitzontals, decoració que té continuïtat a les plantes superiors tot reproduint pilastres que separen els diferents eixos de composició. Els cossos laterals tenen un estuc que imita carreus. La finca està organitzada per dos eixos perpendiculars, que corresponen als passeigs principal i lateral d'accés. En la seva intersecció hi trobem, davant la casa gran, un pati semi el·líptic delimitat per plàtans, al costat del qual trobem dues plataformes decorades amb elements neoclàssics (font, balustrades, hídries...) d'entre els quals cal destacar l'edicle (casa de paons) construït amb maó i decorat amb plafons de rajola de València i cobert amb teulada de sis vessants. Darrera la casa, a continuació del pati-terrassa posterior, ens trobem amb els camps d'ametllers. La vegetació està molt consolidada: en destaca l'arbrat configurat amb exemplars diversos de plàtans, til·lers i castanyers, que emfasitza la geometria dels camins vorejats, a més, amb tanques de bardisses. Cal esmentar la tanca de xiprers al nord que separa la finca de l'autopista, amb una petita torre a l'extrem nord-est. | 08003-52 | Riera Principal, 5 | Abans de construir-se l'edifici, la finca era vinya i pertanyia a Can Clarisvalls. El 1833, Carles Torrents Miralda inicià la transformació de la mateixa i el 1856 acabà l'actual edifici. A la reixa de la portalada d'entrada hi figura la data 1856, i a la façana hi ha gravades les de 1829 i 1950, data d'una important reforma. L'any 1951, data que apareix al barri que hi dóna accés des del sud, la casa va patir una important reforma tant pel que fa a la distribució interior com a l'organització general de la propietat. Totes les façanes van refer-se sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans i Miró. | 41.4876400,2.3007200 | 441625 | 4593128 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37193-foto-08003-52-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37194 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVII | Antiga masia de planta rectangular situada a l'interior d'un passatge ubicat entre el conjunt de cases de cos de l'esquerra de la riera i el barri del Rost. Actualment trobem una construcció entre mitgeres, de planta baixa i pis i amb coberta de teula a dues aigües, que ha sofert molts canvis en el temps. La façana principal, oberta a ponent al passatge abans esmentat, té dos eixos verticals on s'agrupen les obertures de les dues plantes. Només a remarcar la portalada -molt transformada- adovellada d'arc de mig punt; i l'esgrafiat en el capcer amb el nom de la casa: Cal Músic. | 08003-53 | Passatge de Cal Músic, 4 | 41.4934300,2.2957700 | 441217 | 4593774 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37194-foto-08003-53-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37195 | Can Nyiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nyiga | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Habitatge de planta baixa i dues plantes pis, situat tocant al recinte de Les Quatre Torres, separats únicament per un vial molt estret. Per la seva situació elevada, té grans vistes sobre el nucli antic d'Alella i de la resta del terme fins al mar. En destaca la façana principal, orientada a sud-est, i oberta a un pati allargat amb diverses espècies vegetals. Està decorada amb un estuc dibuixant franges horitzontals. S'estructura horitzontalment a través de cornises que separen les diferents plantes, i verticalment en dos eixos de composició que agrupen les diverses obertures d'arc rebaixat i amb balcons de formes arrodonides i mènsules de pedra a les plantes pis. Les dimensions dels balcons de la planta segona són, però, menors als de la planta primera. Una cornisa amb modillons i una barana calada de pedra rematen la façana i tanquen el terrat de la coberta. En sobresurt el volum de l'escala, que destaca per la seva coberta piramidal de rajola vidrada. | 08003-54 | Doctor Isidre Pòlit, 22 | 41.4949500,2.2933200 | 441014 | 4593945 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37195-foto-08003-54-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37196 | Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XIV-XVIII | Masia de tipus basilical de planta baixa, pis i golfes a l'espai central aprofitant la major alçada d'aquest. La coberta és de teula a dues vessants. El conjunt es completa amb diferents edificacions annexes als dos costats del volum principal, així com un cos posterior que conté l'escala. La façana principal, orientada a llevant, és pràcticament simètrica i està organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició (inicialment constava de 3 cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el temps n'adquirí més). En posició central apareix una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa, a la planta pis, tres finestres emmarcades amb carreus de pedra, i finalment a les golfes, tres petites finestres. A la resta de la façana apareixen altres obertures de dimensions menors. Cal destacar l'espai davant de la casa, delimitat per un mur de contenció de pedra, si bé es troba desvirtuat per l'aparició d'un volum de planta baixa i dos pisos enganxat al mur i molt proper a la masia. El celler s'emplaça a la part del darrera i es troba pràcticament soterrat. | 08003-55 | Riera Coma Fosca, 33-37 | 41.4992500,2.2881600 | 440587 | 4594426 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37198 | Les Quatre Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quatre-torres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XIX | Conjunt format per tres sectors clarament diferenciats: l'àmbit de l'edificació principal - situada al sud de la finca -, un jardí a la part posterior, i finalment una extensa pineda al límit nord de la propietat; ubicats sobre una plataforma elevada respecte el teixit urbà contigu. L'edificació principal és una construcció de caire neoclàssic, de planta rectangular i amb una alçada de planta baixa, pis i golfes, si bé la façana posterior té una planta menys degut al desnivell del terreny. El tret més característic -i que dóna nom a l'edifici- són les seves quatre torres ubicades a les cantonades del cos central, volums de planta rectangular i coberta a quatre aigües decorada amb rajola vidrada. Les seves façanes són simètriques i de composició unitària ordenades segons eixos verticals - cinc a les façanes principal i posterior, i tres a les laterals. Les obertures que les conformen són, a la planta pis, balconeres - protegides totes elles amb un guardapols- que permeten la sortida a peu pla i que es transformen en balcons a la façana principal, orientada a migdia. Mentrestant, a les golfes trobem finestres rectangulars de petites dimensions, i al capdamunt de les torres agrupacions de finestres allargades d'arc de mig punt. És probable que trobem elements aprofitats de construccions anteriors, com podem comprovar a la llinda de la portalada adovellada del garatge amb la inscripció de la data 1629. La planta s'organitza a través d'un nucli central il·luminat zenitalment. Davant la façana principal trobem un pati, suportat per un important mur de contenció de pedra vista que rep tangencialment la rampa d'accés i que es caracteritza per la presència de diversos exemplars de plàtans de notables dimensions i xipresos. Al darrera de l'edificació, s'estén un jardí en el qual hem de destacar l'existència d'un estany central -amb un templet al qual s'hi accedeix a través d'un pont i una gruta de caire romàntic- i la vegetació que l'envolta. A un nivell superior trobem una pineda de gran extensió que representa un espai verd molt important respecte el conjunt del casc urbà. L'ordenació de la finca s'atribueix a Josep Fontserè Mestres, creador del jardí del Parc de la Ciutadella. | 08003-57 | Pg. Antoni Borrell, 1 - Carrer de les Quatre Torres, s/n | Els anomenats senyors de la Casa d'Alella eren una família que gaudien de l' usdefruit del terçó (tercera part dels delmes) de la parròquia i tenia alhora en alou diverses propietats i masos i exerciren una mena de senyoria sobre la parròquia. La casa d'Alella, dita també Casa del Terçó -pels censos que rebia- és coneguda des del segle XVII com Les Quatre Torres, a causa de les quatre torres que coronaven l'edifici. Sembla que els primers senyors que gaudiren d'aquests drets foren els Banyeres, documentats des del segle XIII (1235). Des de la segona meitat del segle XIV, i durant quasi dos segles, el terçó de la parròquia amb els seus drets i atribucions foren en mans de la família Desplà. Els membres més destacat d'aquest llinatge, que detingueren càrrecs importants en el municipi de Barcelona i en la Generalitat, van ser: Lluís Desplà (1444-1523) ardiaca major de la Seu de Barcelona; Francesc Coromines i Guerau Desplà, Mestre Racional i conseller de Ferran el Catòlic. A mitjan segle XVII la casa fou propietat del virrei de Catalunya, Guillem Ramon de Montcada. Els marquesos d'Aitona, van vendre la finca el 1670 a en Joan B. De Mata. La casa fou conservada per la seva família fins a finals del segle XIX, quan fou adquirida per la família Buenaventura Fabra Gil. El propietari actual és la setena generació d'aquesta família. | 41.4949100,2.2928600 | 440975 | 4593940 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37198-foto-08003-57-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Coromines i Desplà; un dels més importants dels Senyors de la Casa d'Alella. Va presidir la col·locació de la primera pedra de l'ampliació de l'Església (1459). Tingué una intensa actuació política en el Principat. Fou conseller de la ciutat de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37199 | Can Rogiet; Ca l'italià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rogiet-ca-litalia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació aïllada de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. La coberta és plana, amb un terrat només trencat per l'aparició de la torre rectangular que conté l'escala. La façana principal, orientada a sud-est, és molt similar a la façana oposada. Ambdues són de composició simètrica, ordenades segons tres eixos verticals. A la planta pis hi ha balcons, amb balconeres caracteritzades per trencaaigües de formes arrodonides; mentre que a la segona planta hi trobem petites finestres geminades amb arc de mig punt. Les façanes laterals són més pobres, tot i tenir el mateix tipus d'obertures. El volum es remata amb una petita cornisa i una barana massissa que tanca el terrat. | 08003-58 | Carrer Calderó, 1 | 41.4913300,2.2940000 | 441067 | 4593542 | 1870 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37199-foto-08003-58-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37200 | Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació de grans dimensions de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises. És de planta gairebé quadrada, trencada només per l'aparició d'una torre de petites dimensions que s'aixeca sobre el pla de la coberta, que és de teula i a dues aigües. De les façanes en destaca el tractament del totxo en totes les obertures, a les cornises que envolten l'edifici i al coronament, que segueix el pendent de la coberta a les façanes laterals. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. En posició central trobem la portalada d'accés i una balcó a la planta pis. Les finestres de la segona planta són més petites. La façana es remata amb una cornisa sobre la que s'aixeca un acroteri format per una barana ceràmica. A la resta de façanes es manté el llenguatge emprat, si bé amb un tractament més senzill. | 08003-59 | Riera Coma Clara, 14 | Inicialment, les terres de Can Rosselló formaven part de la finca de Can Magarola. José Rosselló Maspons va construir-la a finals del segle XIX. | 41.5031200,2.2977600 | 441392 | 4594849 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37200-foto-08003-59-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi havia hagut el celler, encara es conserva la premsa de cargol i una gruta empedrada com a fresquera. Hi ha una font. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37201 | Can Rovira; Can Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-can-vilaclara | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt tancat format per l'edificació principal, l'habitatge dels masovers, els galliners i d'altres construccions auxiliars. Al recinte s'hi accedeix des de la riera a través d'un camí que s'enfila lleugerament fins trobar-se el portal d'entrada, d'estil neoclàssic amb un arc carpanell, un petit entaulament i una hídria, situat en un dels vèrtexs del pati. Aquest espai rectangular, obert com una gran balconada cap a ponent amb una llarga barana de balustres, se sustenta amb un mur de contenció que arranca des del camí i que es caracteritza pels importants contraforts que s'hi recolzen. L'edificació principal, de composició neoclàssica, és de planta baixa i dues plantes pis separades per cornises, amb coberta a dues aigües; i presenta un cos adossat en planta baixa amb terrassa. La façana principal, orientada a sud-est, és simètrica, ordenada segons tres eixos verticals. Cal destacar les balconeres amb balustrades de la planta pis i la cornisa amb modillons que envolta l'edifici. Sobre aquesta, i només en algunes façanes, apareix un coronament massís esglaonat amb un frontó semi ovalat a la part central. De la resta de volums només cal esmentar l'habitatge dels masovers (Can Monnar), construcció senzilla col·locada perpendicular a la dreta de l'habitatge principal, tancant part del pati. | 08003-60 | Av. de Sant Josep de Calassanç, 18 | L'any 1477 n'era propietari Jaume Monnar. Els Monnar la posseïren fins a mitjans del segle XIX. L'any 1863 pertanyia a Josep Rovira i l'any 1890, una filla d'Antoni Rovira, Encarnació Rovira, es casà amb Raimon de Vilaclara. A mitjan segle XIX, la finca estava plantada amb taronges i vinya, i se n'extreia el vi que s'embotellava sota la marca 'Alella Can Rovira', que va obtenir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. | 41.4992400,2.2962800 | 441265 | 4594419 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37201-foto-08003-60-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37202 | Can Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rull | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Conjunt d'edificacions situades al marge dret de la riera Fosca, sobre una plataforma natural elevada que destaca per la gran presència de grans murs de contenció de pedra. S'hi accedeix en rampa des del mateix carrer de la riera, així com a través d'un camí - també entre murs de maçoneria- que ve des de la finca de Can Cuirós, casa també protegida. Podem distingir tres volums diferenciats, orientats a sud-est, adossats entre sí, si bé el que es troba més a l'esquerra, de construcció posterior, no té elements a destacar. Els dos cossos primitius són construccions de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. El volum central té les obertures de la façana principal emmarcades amb carreus de pedra, tot i que les de planta baixa estan molt transformades. El cos de la dreta, adossat perpendicularment al darrer i ubicat a un nivell inferior, té petites obertures amb carreus de pedra. Són edificacions senzilles de les quals cal remarcar el ràfec dentellat del cos central. A peu de carrer s'hi va obrir un accés a l'antic celler de la propietat, rematat amb voltes catalanes que descarreguen a la part central sobre un pilar de grans dimensions. | 08003-61 | Riera Fosca, 41 | Procedeix de la divisió d'una finca, Can Pagès, repartida entre germans l'any 1690. A finals del segle XVII adquirí el nom de Can Pagès Menor per diferenciar-la de Can Pagès Major, actual Can Cuiros, que també formava part de la finca matriu. | 41.4932500,2.2918600 | 440890 | 4593757 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37202-foto-08003-61-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37203 | Can Sanmiquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanmiquel | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XVI | Masia de planta baixa i pis que està formada per diferents volums, fruit de les diverses transformacions que ha sofert amb el temps. El volum frontal, amb coberta de teula a dues aigües, presenta una façana principal simètrica organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt i un interessant rellotge de sol esgrafiat a la part superior. A la dovella central hi ha gravat 1914, data de l'última transformació que va estendre's fins al 1926. També en destaquen les finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les arcades laterals que giren configurant interessants galeries constituïdes per nou arcs de mig punt que van canviar del tot la imatge de la casa, sobretot a la façana sud-est. Es tracta d'una ampliació posterior, atribuïda per alguns a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, tot reconvertint la masia original en una elegant casa d'estiueig que, alhora que reforça la façana de la masia primitiva, obre una nova façana sobre la riera Coma Clara. Inclou alguns elements de caire modernista com per exemple les decoracions dels volums de les xemeneies. En canvi, el cos central, també amb coberta a dues aigües, no presenta elements a destacar. Finalment, apareix un tercer volum adossat al darrera, cobert amb terrat, que tampoc té interès. | 08003-62 | Av. Sant Josep de Calassanç, 55 | Francesc Sanmiquel, masover de Can Magarola, va comprar una vinya i s'hi va fer la casa. Posteriorment a Marià Guarro. La darrera ampliació es produí l'any 1914. | 41.4978500,2.2945700 | 441121 | 4594266 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37203-foto-08003-62-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37204 | Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. REIG i VILARDELL, Joseph(1890). Monografies de Catalunya. Barcelona. | XX | Edificació de grans dimensions molt representativa per la seva ubicació propera al nucli urbà d'Alella, a la confluència entre la riera Coma Fosca i el carrer del torrent de Can Comulada; i la seva relació amb l'entorn, una vinya que havia estat l'hort de la casa i que s'estén cap al sud en forma de falca. L'edificació principal, situada al nord de la finca i en una posició lleugerament elevada, és una construcció, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, formada per diferents volums orientats cap a migdia. El volum principal té un cos de planta baixa porticat de planta rectangular sobre el qual s'aixeca un prisma amb planta en forma de L i coberta de teula. Les façanes s'ordenen verticalment segons eixos de composició clarament definits. Una fina cornisa separa les plantes pis de les golfes. La planta primera combina finestres més petites amb balconeres obertes a la terrassa sobre el porxo de planta baixa. En sobresurt a la façana principal el braç curt del prisma amb un balcó a la planta primera, acompanyat d'un rellotge de sol, i tres finestres combinades d'arc rebaixat a la planta segona, on la resta de finestres són rectangulars. Sobre aquestes, i clarament alineades segons els eixos verticals, s'obren petites finestres d'arc rebaixat a les golfes que donen unitat a tot el volum, juntament amb el vol del ràfec del conjunt de la coberta. Destaca per la seva magnitud el cos adossat a l'esquerra: una galeria de grans arcs de mig punt i coberta a dues aigües que també treu el nas a la façana principal. Existeixen d'altres cossos de menor entitat al voltant que no tenen l'interès de l'edificació principal descrita. Cal destacar, però, el pati del davant que s'obre com una terrassa al sud, amb una pèrgola al costat de ponent. Centrada a l'edificació principal, una rampa flanquejada per tanques de bardissa trenca el mur de contenció de pedra i baixa cap a la vinya, un interessant espai agrari que penetra cap al mateix nucli urbà, símbol del paisatge més característic d'Alella. | 08003-63 | Riera Coma Fosca, 1 | Per construir la casa actual, el 1935 va enderrocar-se la vella masia gòtica, documentada des de 1460. Només se'n conserva, sobre la porta, una llinda de pedra amb la data '1789'. Durant l'enderroc també es va perdre la capella dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. El nom de Can sans té l'origen el 1760, quan l'adquirí Bonaventura Sans i Baturell. Abans havia estat propietat dels comtes de Robles i també dels de Montagut. | 41.4961900,2.2901600 | 440751 | 4594084 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una visita pastoral, feta l'any 1846 a la capella de la casa dedicada a Santa Anna, el visitador apostòlic observà que Santa Anna portava a la seva filla (la Mare de Déu) agafada en braços i despullada, i obligà a qui correspongués a retirat l'estàtua o a vestir-la. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37205 | Can Serra; Torre Valeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-torre-valeta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI | Antiga masia de tipus basilical de planta baixa i pis que ha sofert múltiples transformacions, tot apareixent un conjunt de cossos annexos que dificulten la lectura del volum original. Durant el segle XIX s'hi incorporà el balcó corregut de la planta pis, els elements historicistes de la façana i el pòrtic lateral. Més recentment s'han afegit volums a la façana posterior que en malmeten la imatge del conjunt. La coberta de l'edificació principal és de teula a dues aigües, amb un cos central més alt també a dues vessants. La façana principal, oberta a ponent, asimètrica i amb nombrosos elements decoratius de caire neoclàssic, presenta una portalada adovellada d'arc de mig punt que és l'original, ofegada per un balcó corregut amb barana i tornapuntes metàl·liques afegit amb posterioritat a la planta pis, i un rellotge de sol situat al vèrtex del frontó. De la construcció primitiva es conserva, especialment, l'estructura interior de la planta baixa i la porta adovellada abans mencionada. La planta baixa ha estat utilitzada com un habitatge independent dels masovers. A causa de l'accidentada topografia, davant apareix un interessant pati - mirador que s'obre sobre la riera, suportat per un important mur de contenció, i que està delimitat pel pòrtic lateral a la dreta i per un cos de dues alçades i cobert amb volta al nord. A ressaltar el paviment i elements com la cisterna adossada al mur de contenció i l'escala. La masia té capella pròpia. En l'entorn hi ha un brollador d'estil àrab decorat amb ceràmica vidriada i un templet - gruta amb columnes i una cascada feta amb pedres. | 08003-64 | Av. de Sant Josep de Calassanç, 4-6 | El 1440 n'era propietari en Berenguer Serra i aquesta família en mantingué la propietat fins a mitjans del segle XIX, quan la comprà el marquès d'Alella. Més tard fou adquirida per la família Valeta. És també al segle XIX quan es van fer les obres de reforma i ampliació que li han donat la configuració actual. | 41.4962000,2.2978000 | 441389 | 4594080 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37205-foto-08003-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37205-foto-08003-64-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37206 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XV | Antiga masia de planta rectangular, planta baixa i pis, i coberta a dues aigües, modificada per la seva transformació com a restaurant. El conjunt de Can Sors es troba completament inserit dins teixit urbà del barri homònim, al sud del terme municipal d'Alella. En destaca per sobre de tot la façana principal, oberta a migdia, amb una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa i portes balconeres de proporcions verticals a la planta pis, si bé l'alçada de la balconera central és més gran. Tenen lleugers balcons i fines baranes de ferro forjat. Es poden distingir tres eixos de composició vertical, tot i que l'eix central presenta grans desajustaments. Una heura s'enfila embolicant bona part de la façana, tret característic de l'edificació. De la resta del conjunt cal remarcar el pati o era davant la casa -ja que és de les poques d'Alella que té l'era tancada- i el mur de maçoneria que envolta el recinte amb el barri d'entrada. Adossades a la tanca hi ha diferents construccions, on destaca una bassa alimentada per una mina en funcionament. Els interiors han estat transformats per l'adequació als nous usos, però es conserva l'estructura interior de fusta, el portal d'arc de mig punt i el balcó de trespol. La nova instal·lació va inaugurar-me l'any 1987. | 08003-65 | Masnou, 18 | La finca disposava de molí propi i posseïa les terres situades a l'altra banda de la riera que avui acullen el camp de futbol municipal del Masnou. La part alta de la propietat es destinava al conreu de vinya, els fruits de la qual eren processats a les bodegues Champ-Sors, guardonades amb diverses distincions, que eren propietat d'una branca de la família. | 41.4832100,2.3049700 | 441976 | 4592633 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37206-foto-08003-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37207 | Can Tito Serra Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-serra-nou | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge de planta baixa, pis i golfes, amb prolongacions laterals a la planta baixa que contenen magatzems i quadres. És de planta rectangular, amb quatre crugies paral·leles a la façana principal sustentades amb pilars i arcs de pedra. La coberta del cos central és de quatre aigües, de teula i amb un important ràfec. Les façanes, l'element més característic de la construcció, són de pedra, combinant amb el totxo a les cornises, obertures i a les golfes. En aquesta planta cal destacar les arcades de mig punt que recorren sota la coberta tot l'edifici. La façana principal, de composició simètrica amb tres eixos verticals i un petit balcó a la planta pis, es prolonga en planta baixa per contenir les entrades dels patis i els cossos laterals a través d'una tanca emmerletada de regust medieval. | 08003-66 | Riera Coma Clara, 11 | Aquesta edificació fou construïda en el segle XIX dins del mateix recinte de l'antiga masia de Can Tito Serra, i per tal de substituir-la. Les obres van iniciar-se cap al 1870 i van durar vuit anys. | 41.5050500,2.2967600 | 441310 | 4595064 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37207-foto-08003-66-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37208 | Can Tito Serra Vell; Can BabauCan Tito Serra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-serra-vell-can-babau-can-tito-serra-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | sobretot els interiors, la façana est i bona part de la coberta, que s'ha esfondrat. | Antiga masia de tipus basilical de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb un pis més o golfa aprofitant la major alçada del cos central destinat originàriament a usos agrícoles. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia´. La seva composició és simètrica amb tres eixos de verticalitat disposats perpendicularment a la façana amb gruixuts murs de tàpia. En destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt, les dues finestres també de mig punt de les golfes i les finestres de la planta pis emmarcades amb carreus de pedra. Les arestes de l'edificació també estan remarcades amb carreus. La resta de façanes són gairebé cegues i les poques finestres que hi ha són de mides reduïdes. | 08003-67 | Riera Coma Clara, 11 | Antic mas Moyó, amb la primera referència escrita datada de l'any 1392. Posteriorment prengué els noms de mas Mata, Can Vilallonga i Can Vidal (s. XVII). Des de 1674 fins el 1738 s'anomenà mas Babau. El 1738 l'adquirí el baró de Sant Vicens, el 1833 el marquès de la Manresana, i el 1863 el Comte de Solterra. L'any 1759 l'habità el masover Francesc Serra, qui donà nom a la casa. | 41.5044800,2.2970800 | 441336 | 4595000 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Precisa restauració urgent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 37209 | Can Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PELAEZ FABRA, Don Juan (2010). Notes inèdites. | XIX | Conjunt situat al límit del terme municipal amb el Masnou, en les immediacions del barri de Can Sors, al sud del torrent de Rials. Es tracta d'un complex destinat a assistència sanitària constituït per una sèrie de construccions de nova planta que giren entorn de l'edificació principal, un edifici d'estil neoclàssic, de planta rectangular i una alçada de planta baixa i dues plantes pis. Destaca pel seu cos central -de planta quadrada i major alçada- amb una coberta a quatre aigües sobre la que s'aixeca, al punt central, una torre mirador ben visible des de l'entorn de la riera. La torre té petites finestres d'arc de mig punt i es remata amb una barana calada i un parallamps suportat per elements metàl·lics de formes arquejades. A banda i banda del volum central trobem cossos de planta baixa, pis i terrat. La façana principal, orientada a migdia, és simètrica i està ordenada verticalment en cinc eixos de composició. En destaca el porxo central amb terrassa que sobresurt i protegeix la porta d'accés, d'arc rebaixat. La planta pis està formada per balconeres - les laterals són d'arc de mig punt- amb barana calada. Sobre les finestres de les golfes, una cornisa decorada amb modillons remata les façanes i dóna unitat al conjunt. La façana posterior és similar a la principal, amb el mateix cos porticat amb terrassa, però amb una agrupació de tres balconeres d'arc de mig punt a la planta pis. Les façanes laterals estan formades per grans finestrals d'arc de mig punt a la planta pis, tot i que el costat de llevant ha estat mossegat per un cos de vidre i perfilaria metàl·lica amb una passera coberta que comunica amb l'edifici annex del costat, en tots els casos utilitzant els mateixos materials actuals. Totes les façanes, tret d'aquest element en qüestió, estan decorades amb un estuc dibuixant franges horitzontals i amb petites cornises que separen les diferents plantes. De l'exterior, els jardins han quedat reduïts a la mínima expressió, ofegats pels diferents volums que conformen el complex. A destacar el pati de davant i alguns trams de tanques i murs restants. El gust neoclàssic, característic de finals del segle XIX, es reforça amb l'ús de balustrades, hídries, arcades i, especialment, amb la decoració escultòrica del jardí. | 08003-68 | Carrer Ferrer i Guàrdia, s/n / BP-5002 km 1 | Des del segle XV i durant tres segles pertany a la família Torres o Torras. Durant la primera meitat del segle XIX, van haver de vendre bona part dels horts per a saldar els deutes acumulats, fins que l'any 1863, també vengueren la casa, que passà a mans de Joaquim Rovira. Després de pertànyer també a la família Clavell, passà a mans de la Fundació Sant Francesc d'Assís, que la transformà en una residència d'ancians. | 41.4850900,2.3034300 | 441849 | 4592843 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37209-foto-08003-68-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37210 | Cal Vegetalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vegetali | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XX | Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior. Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa. | 08003-69 | Camí de Martorelles, 5 | Construcció realitzada a inicis dels anys vint del segle passat. La teulada primitiva fou enderrocada després de la guerra civil. Va ser després que es va construir, probablement, la planta superior. | 41.5016700,2.2877600 | 440556 | 4594694 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37210-foto-08003-69-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37211 | Cal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV | Al 2001 es realitza una reforma de l'habitatge | Masia de tres crugies de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, molt transformada amb l'aparició de dos cossos adossats posteriorment als laterals. La coberta, a dues aigües, és de teula i té un bonic ràfec. Cal destacar la façana principal, orientada a migdia, i composada per dues crugies paral·leles. En posició central trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un rellotge de sol amb peces ceràmiques a la part superior. La resta d'obertures - rectangulars de llinda plana- estan emmarcades amb carreus de pedra, així com les arestes del volum principal. Tots aquests elements han estat renovats darrerament. El cos porticat de la dreta no té gaire interès històric, com passa amb la resta de les façanes i amb els interiors, ja que no respecten els elements primitius. A l'exterior hi ha un safareig. | 08003-70 | Passeig Marià Estrada, 1 | Formava part de les terres del mas Oliver, declarat rònec. El 1468 passà a la família Pareras, que el mantingué durant segles. En el segle XVIII es construí la casa nova, que degué aprofitar elements anteriors. El 1818 el propietari n'era en Pere Pareras, conegut com el Vell. Finalment, passà a la família Hombravella. | 41.4998100,2.2941600 | 441088 | 4594484 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37211-foto-08003-70-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37212 | Can Vilana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Habitatge de planta baixa, pis i golfes situat al costat de la pineda dels jardins de les Quatre Torres. Envoltat d'una gran tanca de maçoneria i acompanyat de diferents construccions auxiliars. L'edificació principal destaca per la seva característica façana, orientada a migdia, amb un interessant coronament de línies ondulades i elements decoratius vegetals que amaga la visió de la coberta (que és a dues aigües, de teula, amb el carener paral·lel a la façana principal). A la façana posterior es repeteix una solució semblant però més senzilla. La façana principal s'organitza segons tres eixos de composició verticals on s'agrupen les diferents obertures: balconeres protegides amb barana de balustres a la planta pis i a la planta baixa. Una cornisa separa la planta pis de les golfes, amb una obertura a la part central de la façana formada per una agrupació de quatre petites obertures que imiten finestres estretes i allargades amb una mena d'arcs que s'assemblen als arcs conopials o flamígers. Sobre aquestes hi ha un òcul decorat amb elements vegetals, centrat al coronament abans descrit. | 08003-71 | Antoni Borrell, sn | 41.4961100,2.2930300 | 440991 | 4594074 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37212-foto-08003-71-1.jpg | Legal | Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37213 | Can Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV-XIX | Masia de tres cossos de planta baixa, pis i golfes amb un pis més al cos central. Es tracta d'una construcció recent ubicada sobre una edificació antiga del segle XIV-XV. La coberta de teula, amb un interessant ràfec, és de dues aigües; si bé el cos central més alt té una teulada a quatre vessants poc inclinades. La façana principal, oberta a migdia, s'estructura en tres eixos de composició verticals, i està formada per un conjunt d'elements gòtics de diferent procedència, potser de l'edificació original. En posició central hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, una finestra coronella a la planta pis i un matacà a la part superior, elements flanquejats per altres finestres amb arcs conopials. En destaca un rellotge de sol amb peces ceràmiques del 1927. La resta de façanes, amb petites obertures desordenades, no tenen un interès rellevant. Hi ha un balcó de fusta a la façana posterior sense cap valor. Cal esmentar el jardí que l'envolta, amb diferents exemplars d'acàcies, plàtans i pins, i l'era del davant de la casa, pavimentada amb tova ceràmica. Un passeig lateral de til·lers ens condueix a la part posterior de la finca on trobem una interessant edificació annexa quadrada de planta baixa i pis, amb els safareigs i un pou. | 08003-72 | Riera Fosca, 8 - Carrer Dom Bosco | 41.4930500,2.2942300 | 441088 | 4593733 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37213-foto-08003-72-3.jpg | Legal | Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 37214 | La Vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MUNTADAS SERRANO, Ramon (2001). Alella Vinícola en imatges (1906-2001). Alella Vinícola Can Jonc, s.l. Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Conjunt modernista format per diferents edificacions que s'esglaonen seguint el pendent del terreny. El cos central està format per sis naus, cadascuna d'elles cobertes a dues aigües, amb unes importants arcades parabòliques de totxo que suporten les encavallades de ferro. Part d'aquesta estructura ha estat transformada amb l'aparició de pilars metàl·lics sense respectar la tipologia inicial. A la part posterior apareix un cos obert del qual sobresurt una torre quadrada amb coberta a dues aigües. Finalment, cal destacar el volum que dóna façana a la riera, de planta rectangular amb un cos més alt al costat esquerre. És de composició noucentista, acabat de color blanc amb les obertures emmarcades amb maó a sardinell. La resta de façanes combinen la ceràmica i la maçoneria. A la part posterior apareixen nous volums de serveis que no tenen interès arquitectònic. Es tracta d'un interessant representant de l'arquitectura 'industrial' al servei de les cooperatives agrícoles que anaven apareixent per tot el país. | 08003-73 | Rambla Àngel Guimerà, 70 | Les obres de construcció de l'edifici s'iniciaren l'any 1906 segons el projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877-1951), el qual fou director del Servei de Conservació dels Monuments (1915) i arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública (1929). Aquest edifici fou la seu del sindicat agrícola Alella Vinícola creat el 15 de juliol de 1906 davant del notari Mariano López del Masnou, amb la participació de 54 socis i propietaris que sumaven un total de 513000 ceps. El projecte inicial de Jeroni Martorell era molt més ambiciós, projectant una façana on destacava el treball escultòric modernista. Finalment, però, es van fer les tres primeres naus, que aprofitaven el desnivell del terreny, concebent la part més elevada com el lloc de recepció del raïm (primera nau), després la nau de fermentació i, finalment, la de criança. El pressupost total de les obres va pujar 70.000 ptes. Durant els anys 40 es fa una ampliació de les instal·lacions, dirigides pel mateix Jeroni Martorell, que s'acaben l'any 1950, resultant l'aspecte actual de l'edifici. | 41.4947900,2.2961500 | 441250 | 4593925 | 1907 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37214-foto-08003-73-3.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jeroni Martorell | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 37215 | Can Xeco Monnar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xeco-monnar | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIV-XIX | La coberta s'ha ensorrat. | Antiga masia de planta baixa i pis i teulada a dues aigües que ha sofert moltes transformacions amb l'aparició de construccions annexes. D'entre aquestes cal destacar el cos que s'obre cap a ponent, caracteritzat per una galeria d'arcades neoclàssiques de mig punt, i el cos allargat perpendicular a la façana principal. El conjunt, embegut dins l'entorn dels jardins de l'Escola Pia, s'adapta a la topografia, amb un lleuger pendent que baixa cap a ponent, de manera que les façanes nord i est estan gairebé soterrades. La façana principal, organitzada a partir d'eixos verticals de composició, presenta un portal adovellat de mig punt, un balcó corregut a la planta pis i un rellotge de sol. Cal destacar, també, la tanca de maçoneria i el barri que dóna pas a l'era que s'obre davant l'edificació. | 08003-74 | Camí del Greny, 1 | Es tracta de l'antic Mas Fornells, conegut així el segle XIV, i més tard la casa Lloveras; ell 1515 pertanyia a Boronat Lloveras. El 1751 fou adquirida per Pere Monnar, qui donà nom a la casa. A mitjans de segle XIX la comprà Jaume Tous, el nét del qual la vengué a Antoni Rosell, qui la llegà a l'Escola Pia. | 41.5002200,2.2905600 | 440788 | 4594532 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37215-foto-08003-74-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 37216 | Carrer de Dalt; Carrer d'Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-carrer-danselm-clave | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer de 4,30 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer de més al nord dels tres carrers paral·lels que conformen el primer eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. En conjunt, però, manté el caràcter de carrer tradicional. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona. | 08003-75 | Carrer Anselm Clavé | Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera. | 41.4951400,2.2949300 | 441148 | 4593965 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37216-foto-08003-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37216-foto-08003-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37217 | Carrer Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-bonavista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És un dels carrers del barri del Rost perpendiculars a la carretera que, tot i la seva continuïtat cap a la zona baixa de la riera, només en permet l'ús peatonal. Es caracteritza pel conjunt de rampes i escales necessàries per salvar el desnivell del carrer, de quasi 15 m. És de traçat lleugerament irregular, amb amplades que varien entre els 2 i 3 metres. En destaca la successió d'edificacions i patis que s'alternen degut a la seva situació en cantonada i amb façana a la resta de carrers paral·lels a la carretera. Les construccions conserven una sèrie de trets comuns, com les façanes planes, obertures verticals i petites, eixos de composició verticals, materials d'acabat amb estuc o arrebossats pintats. El paviment, d'asfalt, està molt deteriorat, combinant amb formigó per a la conducció de les aigües de pluja en superfície i amb ceràmica al graons de les escales. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat sud del carrer. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost, que s'enfila cap a l'est de la Riera Coma Clara i del nucli antic d'Alella. | 08003-76 | Carrer Bonavista - 'Barri del Rost' | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4940500,2.2965900 | 441286 | 4593842 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37217-foto-08003-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37218 | Carrer d'en Comas; Carrer de la carnisseria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-comas-carrer-de-la-carnisseria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | El carrer Comas està situat entre el nucli antic i la riera Coma Fosca, i té continuïtat cap al camí de Tiana. Té una amplada variable entre els 2,30 m als 5,30 m, degut al traçat irregular de la façana inferior. En aquesta hi trobem la nau de la Companyia de Vins, darrera de la masia de Can Bragulat, i un pati. És la façana superior la que dóna realment caràcter i unitat al conjunt. Aquesta està formada per cases de cos de crugies entre els 4,50 m i els 9 m, amb dues masies de major façana situades als extrems del carrer. Predomina l'alçada de planta baixa i pis, amb alguna excepció de tres alçades. Les característiques comunes de les façanes són: planor, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, balcons de ferro a la planta pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment del carrer és de llambordins, amb recollida d'aigües contínua al costat sud del tram oest -de menor amplada - i en posició central al tram est -de major amplada- tot separant la zona de circulació de la zona d'aparcament, que es combina amb arbrat i algun element de mobiliari urbà. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, entre la Riera Coma Fosca i la plaça de l'església, a l'oest del nucli antic d'Alella. | 08003-77 | Carrer Comas, núm. 2, i núms. del 10 al 26 (o final) | És conegut també com el 'carrer de la Carnisseria'. Fruit de l'eixamplament de la Sagrera cap al sector de la riera Coma Fosca. La part dreta d'aquest carrer, fins arribar a la riera esmentada, formava part de la gleva o hort de la Casa Feudal d'Alella, coneguda ara com les Quatre Torres. Sembla que fou cap al segle XVII quan es parcel·là el carrer, de forma gairebé simultània a les rieres. | 41.4933900,2.2934800 | 441026 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37219 | Carrer del Doctor Corbera; Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-doctor-corbera-carrer-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer d'entre 3,96 m i 4,25 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. És el més curt dels tres carrers paral·lels de la zona d'eixample. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. La parcel·lació és més regular al costat nord que no pas al sud. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies més grans sobretot al costat sud. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües asimètrica amb embornals puntuals propers al costat sud, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. La composició originària de la parcel·la era la d'habitatge al nord i l'hort al sud, separades pel vial. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella. | 08003-78 | Carrer del Doctor Corbera | Cap a l'any 1850 es parcel·là la zona inferior delimitada pel torrent Vallbona i la Riera Coma Clara, de forma triangular, mitjançant tres carrers paral·lels al mar: el carrer Anselm Clavé, el carrer del Mig i el carrer Doctor Corbera. Es tracta d'un dels primers creixements d'Alella -cap al nord- superant els límits de l'antic nucli antic o Sagrera. | 41.4945700,2.2951400 | 441165 | 4593901 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37219-foto-08003-78-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37220 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Correspon a l'entorn immediat de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Comprèn la zona delimitada per la plaça de l'Ajuntament, el carrer Rector Desplà, la plaça de l'Església, el carrer Dom Bosco i el conjunt de l'església parroquial i la rectoria. Tenen una especial atenció les façanes que conformen el límit nord d'aquest entorn, un agrupament de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, que donen façana a la plaça. En podem distingir dos sectors amb alineacions diferents: el conjunt de cases de cos de la zona de la plaça de l'Església i la resta d'edificacions de la plaça de l'Ajuntament. El primer tram, a una cota superior i amb continuïtat amb l'alineació de les cases del carrer Comas, està format per quatre cases, les dues del mig amb una crugia de 5 m aproximadament i la resta de majors dimensions. Les característiques de les façanes són: tractament unitari del ràfec, façanes planes, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, portals a la planta baixa sobre els quals trobem un balcó a la planta pis, i acabats amb arrebossats pintats. Un mur de maçoneria separa les dues plataformes: la superior, d'accés a les cases i amb paviment ceràmic, i la inferior, que continua com a carrer amb llambordins cap a llevant. Al sud tenim el carrer Don Bosco que es diu que corresponia a l'antic traçat del camí Reial. Flanquejat entre les tanques de pedra dels patis d'ambdós costats, ens porta just davant de la placeta de la portalada de l'església,situada a un nivell encara inferior al carrer del Rector Desplà. És un espai recintat amb una tanca de pedra i reixa de ferro. Antiga Sagrera o Raval -, envoltant el conjunt de l'església parroquial, la plaça de l'Ajuntament i carrer Dom Bosco -l'antic Camí Reial. | 08003-79 | Plaça de l'Església, del núm. 1 al 4 | La urbanització de la plaça de l'Església es realitzà a finals del segle XIX al lloc on es trobava, des del segle XV, el nou fossar. | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37220-foto-08003-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37220-foto-08003-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37221 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer de 4,62 m d'amplada amb cases de cós a banda i banda, amb patis al darrera a l'interior de les illes. Són edificacions de planta baixa i pis, en alguns casos de planta baixa i dos pisos, i algun pati al costat sud. És el carrer central -com reflecteix el seu nom- dels tres carrers paral·lels que configuren l'eixample. Hi predomina la crugia estreta d' aproximadament cinc metres, encara que trobem diferents parcel·lacions amb crugies de set a nou metres. Les façanes d'ambdós costats mantenen criteris unitaris de composició: façanes planes, obertures petites de proporcions verticals, eixos verticals de composició, i acabades estucades o pintades sobre arrebossat. Existeixen, però, construccions que no respecten aquests paràmetres bàsics, amb terrasses incorporades a les façanes, balcons correguts, desordre compositiu, obertures desproporcionades i materials no adients. El paviment del vial, recentment renovat, té un tractament unitari amb llambordins i recollida d'aigües contínua en posició central, eliminant així la disposició anterior amb la clàssica secció amb calçada central i petites voreres als dos costats. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. | 08003-80 | Carrer del Mig | Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, a la confluència entre la Riera Coma Clara i el Torrent Vallbona, al nord del nucli antic d'Alella. | 41.4948500,2.2949800 | 441152 | 4593932 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37221-foto-08003-80-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37222 | Carrer de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Es tracta d'un carreró d'uns 4 m d'amplada i de poca longitud que inicialment no tenia sortida. En urbanitzar-se el sector situat a ponent, entre el torrent i les Quatre Torres, s'obriren unes escales que connecten el carrer Sant Antoni amb el carrer dels Avellaners, situat a una cota superior. Es caracteritza fonamentalment per l'edificació original que conserva al costat nord. És una successió de cinc cases de cos amb una cornisa comuna que les uneix, amb una alçada de planta baixa i pis. Tenen uns 4 m de crugia de promig, tret de la casa de la cantonada que arriba als 9,50 m. Conformen un conjunt molt homogeni caracteritzat per la planor de les façanes, dos eixos verticals de composició -tret del cos de la cantonada, que en té tres -, obertures petites i de proporcions verticals, balcons de ferro a les plantes pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment és de llambordins, amb una franja de peces més grans al costat sud per conduir les aigües de pluja. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Creixement del nucli urbà del s. XIX, a l'esquerra del Torrent Vallbona, al nord del casc antic d'Alella. | 08003-81 | Carrer Sant Antoni, dels núms. 2 al 8 | Carrer obert el segle XIX des del Torrent Vallbona. En urbanitzar-se el carrer Avellaners i el sector comprès entre el torrent i les Quatre Torres, se li donà una sortida pel costat de ponent mitjançant unes escales que salven el desnivell existent entre ambdós carrers. | 41.4955500,2.2939400 | 441066 | 4594011 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37222-foto-08003-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37223 | Carrer de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cós de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-82 | Carrer Sant Josep, dels núms. 2 al 24 (o final ). | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2963800 | 441268 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37223-foto-08003-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37224 | Carrer de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-lluis | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer central dels vials paral·lels a la carretera que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en dos trams separats pel carrer Santa Rosa, amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. El primer tram, al nord, té una amplada que varia des dels 5,22 m als 3,06 m. Hi trobem tres cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies grans de 10 m aproximadament. L'últim habitatge de la cantonada amb el carrer Santa Rosa es desdiu de la tipologia de les cases de la zona. Per altra banda, al darrer tram, al sud, hi trobem cases de cos de crugies més estretes -tret de la primera -, també de planta baixa i pis. Amb tot, les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb estucs o arrebossats pintats. El carrer està asfaltat, amb alguns trams de voreres de panot o formigó al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. Creixement del nucli urbà de principis del s. XIX conegut com a Barri del Rost. | 08003-83 | Carrer de Sant Lluís | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4937400,2.2968300 | 441306 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37224-foto-08003-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37225 | Carrer de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-ramon | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Carrer situat al nord del nucli urbà, a llevant del torrent Vallbona. Es tracta d'un carreró de poca longitud sense sortida o en cul de sac. Conserva encara la tanca de ferro que l'aïlla de l'exterior. Manté la seva estructura original amb els habitatges a la banda nord del carrer i patis a l'altra. Aquesta organització, freqüent a la comarca i que trobem en d'altres carrers d'Alella, s'ha conservat degut a l'ús exclusiu de vianants. Trobem aquí una successió de quatre cases de cós, unides per una cornisa comuna, amb una alçada de planta baixa i pis, i una crugia de 5 m. Totes elles mantenen, a més, una sèrie de trets comuns, com són la façana plana, dos eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, porta d'entrada a la planta baixa i balcó a la planta pis, i uns acabats amb arrebossats pintats. Una parra sobre uns perfils arquejats, així com d'altres elements vegetals que l'acompanyen, cobreixen el carreró i li proporcionen una agradable ombra a l'estiu. | 08003-84 | Carrer Sant Ramon, del núm. 1 al 7 | Carreró obert a la primera meitat del segle XIX des del torrent Vallbona. | 41.4963000,2.2944700 | 441111 | 4594094 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37225-foto-08003-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37225-foto-08003-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37226 | Carrer de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rosa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | És el carrer de traçat més irregular de tots els vials que configuren el barri del Rost, nucli que s'eleva a llevant de la riera amb carrers inclinats i estrets que el fan molt característic. S'estructura en tres trams de direccions clarament diferents, però només el primer tram, que es troba més al sud, té habitatges amb façana a aquest carrer, seguint la distribució típica al barri del Rost amb els habitatges al costat est del carrer i patis frontals a l'altra banda. Aquest tram de vial té una amplada aproximada de 5 m. Es tracta d'un conjunt de cinc habitatges molt homogeni de cases entre mitgeres de planta baixa i pis amb crugies estretes de 5m. Les façanes mantenen uns trets característics comuns, com la planor de les façanes, les obertures petites de proporcions verticals, els eixos de composició vertical i els acabats amb arrebossats pintats de colors ocres i terrosos. Una cornisa comuna dentellada dóna unitat a tot el conjunt. El carrer està asfaltat, amb una petita vorera ceràmica al costat dels habitatges, on també hi trobem la il·luminació adossada a les façanes. | 08003-85 | Carrer Santa Rosa, del núm. 2 al 10. | A principis del segle XIX es formalitza l'anomena't barri del Rost, a partir de l'ampliació de la Sagrera cap a llevant, a l'altre costat de la riera, amb una parcel·lació de carrers perpendiculars i paral·lels a aquesta. El barri s'eleva creant un teixit de carrers estrets, bastant irregulars i fortament condicionats per la topografia. | 41.4934100,2.2966200 | 441288 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37226-foto-08003-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 37227 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'ornamentació del coronament està fragmentada. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell. | 08003-87 | Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell. | 41.4990100,2.2908200 | 440809 | 4594397 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4970,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.