patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
29057 Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. 08002-125 41.7410300,1.6135500 384712 4621952 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29023 El Soler de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-macana PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVII Abandonat i parcialment ensulsit, cobert de vegetació. Situat a la Maçana Jussana o baixa, es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb dues edificacions auxiliars una adossada a l'altra. En línies generals el conjunt és fet amb pedres lleugerament treballades col·locades unes al costat de les altres definint filades regulars, unides amb morter de calç. En alguns casos cal destacar que els carreus eren de grans dimensions, sovint col·locats a la part baixa de la construcció. Les pedres més ben treballades es troben a les cantonades i a les obertures. En alguns casos també s'observen restes de construccions en tàpia. Les cobertes, que ja no es conserven, eren a doble vessant amb teules de ceràmica i ràfec d'aquest mateix material. En els coberts o pallisses eren a un vessant. La façana principal estava a l'est i encara és visible la porta feta amb arc de mig punt delimitat per dovelles. En aquesta mateixa façana s'observen diferents finestres rectangulars, amb ampit, brancals i llinda de pedra, en una de les quals, que a més està motllurada, hi ha inscrita la data 1659 i una creu a sobre. A la façana oest també s'observen diverses obertures delimitades en pedra i una porta d'accés amb arc rebaixat fet amb maons, que segur que correspon a una reforma. En aquesta façana a l'alçada del primer pis hi ha un bloc de pedra amb una creu gravada, que no està in situ i sembla reaprofitat. Entre les construccions annexes destaquen dos cups, un a la banda sud i un altre a la banda est amb l'interior revestit de cairons de ceràmica. En una de les pallisses annexes, hi ha unes menjadores o abeuradors distribuïdors de cereal. 08002-91 Camí de Can Benet a Maçana, al costat del camí Km 2.2 Sembla que l'edifici fou construït o com a mínim reformat a finals del segle XVII, tal i com consta a la llinda de la porta d'entrada, però hi ha testimonis de la masia des de 1414, gràcies a un document de deute d'un tal Bernat Soler que deu una mula. Apareix esmentat en el cens del cadastre de Castellar de 1716, on hi consta com a propietari Josep Soler. Al cens de 1857 també hi consta i els propietari en aquest moment és Josep Junyent i Malagarriga. 41.7053800,1.6151500 384781 4617992 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29023-foto-08002-91-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, IPAT Serveis Culturals Fitxa 47 del Catàleg de Masies 94|119|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29040 Còdol Rodon https://patrimonicultural.diba.cat/element/codol-rodon PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XIII S'observen algunes esquerdes. Sobre un aflorament rocós al nord del mas hi ha un gran còdol de pedra que té una petita creu de ferro al capdamunt. Aquest gran bloc de pedra, possiblement amb l'objectiu de mantenir-ne l'estabilitat, està fixat per la base a l'aforament rocós mitjançan blocs de pedra i restes d'altre material constructiu. 08002-108 Mas del Còdol Rodon No és inversemblant pensar que aquest gran còdol sigui el que hagi donat nom tant a la capella com al mas i a la toponímia de l'indret. El lloc de Còdol Rodon ja apareix citat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vagueries de Cervera o sotsvegueria de Prats de Rei. A més a més per aquest lloc hi passava el camí ral de Manresa a Prats de Rei, i el 1285 hi ha documentat un hospital, per tant podria correspondre a una fita que delimitaria el lloc o bé marcaria el recorregut del camí. El Còdol Rodon ha donat lloc a tota mena de llegendes que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) 41.7301300,1.6087100 384290 4620749 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29040-foto-08002-108-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|85 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29041 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral PARCERISAS, R (1999) Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble: La Guerra Gran: Castellar i Aguilar; La Guerra del Francès: Castellar i Aguilar. Revista Dovella, tardor 1999. Pàg. 7-17 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. https://hostals.blogspot.no/2009/12/hostal-cal-teixidor-aguilar-de-segarra.html XII-XIII Les restes són molt poc visibles bé perquè estan totalment cobertes per noves pavimentacions, bé perquè s'han perdut. Camí històric del qual se'n coneix el traçat però del que en queden poques restes visibles. Durant la visita que motiva aquesta fitxa, es van observar unes roderes de carro sobre la roca en el tram del camí a l'oest del mas de Cal Còdol-rodon. En concret eren visibles als voltants de Cal Butó, però només es veuen parcialment perquè el camí està pavimentat. 08002-109 Vall de la Riera de Rajadell a prop del mas de Còdol Rodon El camí ral era el nom que reben els antics camins públics principals. Pel terme d'Aguilar passava el que anava de Manresa a Calaf. El camí sortia de Manresa per l'actual carrer del Cós i anava cap a Monistrolet i Rajadell i d'aquí cap a Castellar on seguia mes o menys el traçat de l'actual carretera comarcal i passava entre Cal Teixidor i Cal Palà. Després pujava cap el Mas de la Calçada i seguia cap a Can Vendrell i Còdol-rodon, on hi havia un Hospital. Per la proximitat d'aquesta via de comunicació també se'n beneficiaven els masos del nucli de Can Maçana, Cal Ferrer Gros, Cal Massana i Cal Calsina. Al nucli de Sant Esteve (originat en el si d'una sagrera) s'hi carregaven i descarregaven les mercaderies, i es canviaven les cavalleries si convenia. Hi havia magatzems on es guardava gra, oli, vi, llana, draps de llana i safrà. En un document de 1312 es denuncia el robatori d'aquests productes durant un atac. Al 1326 hi ha documentació que evidencia que es trobava en mal estat i el veguer de Manresa encarrega a Arnau del Soler, un mestre de pedra, que l'arregli. (PARCERISAS 2013: 63) El camí ral, a banda de la seva importància com a via de comunicació i motor econòmic en el territori (que va beneficiar els masos que s'hi alçaren a partir del segle XVI), va tenir un paper important en la incidència tant de la Guerra Gran, com la Guerra del Francès al municipi entre altres. 41.7311500,1.6007300 383628 4620873 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29041-foto-08002-109-2.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|85 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29052 Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarès Nou 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-2 <p>PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net</p> XIX No contrastable. <p>Construcció original de pedra seca, de planta quadrada i parcialment enderrocada. La informació d'aquest element es obtinguda de la viquipedra però durant la realització del mapa de Patrimoni no es va localitzar, amb el que no podem aportar més detalls del seu estat actual.</p> 08002-120 Al sud del tros del canonge i del camí de cal Pallarès Nou. <p>És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX.</p> 41.7665500,1.6223700 385491 4624774 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29052-foto-08002-120-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Correspon a l'element 5955 de la Viquipedra. 119 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29091 Festa Major d'Aguilar de Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. 08002-159 Plaça d'Aguilar La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. 41.7190700,1.5786200 381767 4619562 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29017 Cal Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XVIII Totalment reformada el 1989 Edifici format per un únic volum de planta rectangular i una coberta a doble vessant amb teula i ràfec de ceràmica. L'edifici està compost per planta baixa i primer pis, fet amb pedres diverses sense escairar rejuntades amb morter, amb blocs ben treballats a les cantonades Les obertures són rectangulars, definides per muntants i llindes de pedra treballada, i totes les finestres tenen ampits de pedra. El cos principal de l'edifici té adossat a ponent un petit annex de planta baixa. A més a més al voltant de la masia, a la banda de migdia, hi ha tres cobert d'ús agropecuari. Al costat de Cal Queralt existeix una altra casa anomenada Cal Ramonet, una antiga Pallissa reformada, amb usos d'habitatge rural. 08002-85 Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50, a l'esquerra Cal Ramonet apareix al cens de 1857 on Antoni Casasantpere és el propietari. 41.7610100,1.6235900 385582 4624157 1989 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29017-foto-08002-85-1.jpg Legal Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Fitxa 48 del Catàleg de Masies 98|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29088 Barriada de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-sant-miquel PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XV-XVII L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats. Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala). 08002-156 Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73) 41.7477000,1.6283200 385952 4622673 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats. 94|98|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29003 Rectoria de Sant Andreu d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu-daguilar PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. XX Edifici de planta rectangular format per planta baixa, primer pis i golfes. Adossat a l'església de Sant Andreu d'Aguilar, és una construcció de pedra vista amb carreus escairats col·locats uns al costat dels altres formant filades regulars rejuntats amb morter de calç. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb pedres ben treballades. La façana principal està situada a l'est, i allà s'hi troba la porta d'accés. Quasi totes les obertures de l'edifici són rectangulars, definides per carreus perfectament escairats, amb l'ampit fet amb un gran bloc de pedra rectangular, en algun cas motllurada, que sobresurt de la línia de paret. Les finestres de la paret nord, a diferència de la resta tenen els bastiments laterals fets amb maons col·locats a trencajunts. També destaquen tres obertures del primer pis, una doble geminada amb columneta central i una simple, totes fetes en arc de mig punt, que delimiten una petita galeria a la cantonada de l'edifici. Per últim a les golfes hi ha una finestra triforada també amb arcs de mig punt delimitats per dovelles i carreus ben treballats. La coberta de l'edifici, és a doble vessant amb teules de ceràmica 08002-71 Accés des de la carretera BV-3009 a la BV-3008 de Fonollosa al Barri de l'Estació. L'antiga església de Sant Andreu, d'origen medieval estava situada al turó del castell d'Aguilar, al costat d'aquest. El 1796 es trobava en estat ruïnós i es va pensar a traslladar-la al pla, però finalment es va decidir construir-la de nou, més gran i al mateix emplaçament. Les obres van acabar el 1836. Cent anys més tard, el 1936 l'església fou destruïda durant la guerra civil. L'actual parròquia de Sant Andreu d'Aguilar i la seva rectoria, fou aixecada un cop acabada la guerra civil, entre els anys 1943 i 1949, traslladant l'antiga parròquia al paratge del Pla de les Alzines de Cal Vila. 41.7423500,1.6207800 385315 4622089 1947-49 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29003-foto-08002-71-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Lluís Bonet i Garí 98 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29084 L'aigua sanadora de la Font dels Peuets https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. La seva publicació en garanteix la conservació. A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. 08002-152 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29085 Bosc del Torrent de Cal Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. 08002-153 A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. 41.7228800,1.5871300 382482 4619973 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29081 Barraca de pedra seca de les Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. 08002-149 A llevant del nucli de les Coromines. 41.7199600,1.5813100 381992 4619657 08002 Aguilar de Segarra Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29056 Himne d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-daguilar XIX <p>L'himne és un text narratiu normalment cantat, creat per creients d'una religió, igual que l'oda, que expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació. En aquest cas particular, l'himne fou escrit per Mossèn Jaume Montanyà i Castellar, rector de Sant Andreu d'Aguilar. A continuació en reproduïm íntegrament el text: 'Poble nostre, poble nostre Aguilar molt estimat, tu coneixes l'abraçada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu els la força i el caliu dels que a frec de la muntanya hem bastit el nostre niu. Prop del pla i prop de la riba, ennobleixes el país, de la nostra dolça terra ets un tros de paradís. Visca sempre Catalunya, terra nostra immortal. Visca sempre el nostre poble, visca, visca, Aguilar.'.</p> 08002-124 Parròquia de Sant Andreu d'Aguilar 41.7279400,1.6493100 387663 4620452 08002 Aguilar de Segarra Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29056-foto-08002-124-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Mossèn Gaspar Verdaguer 119 62 4.4 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29071 Font dels Pouets https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pouets DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original. 08002-139 Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer 41.7252500,1.6609600 388627 4620138 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font. 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29072 Font del Baumer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Cobert de malesa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. 08002-140 A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell 41.7361500,1.6265500 385784 4621393 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29068 Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. 08002-136 La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. 41.7092600,1.6180900 385033 4618419 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29073 Font de Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. 08002-141 A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. 41.7622900,1.6175000 385078 4624308 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 119 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29064 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir Sant Esteve que se veneran en Castella de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor vista zenitalment) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius florals. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta i llibreria Roca, 1953. 08002-132 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1953 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29065 Goigs de Sant Esteve (2) https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-2 PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten per la missa de Sant Esteve, a l'hivern. Goigs amb la capçalera 'Goigs del Gloriós Protomártir S. Esteve que se veneran en Castellà de Aguilar de Segarra'. Sota la capçalera, el gravat representa al Sant, amb ornaments vegetals (una flor amb tija i fulles lanceolades) a banda i banda. L'orla és una sanefa de motius linials, amb un eix central de punts i fulles. El text, a 3 columnes separades per corondells, consta d'entrada, 11 estrofes (no numerades) i tornada. A sota de les columnes, conclou amb una oració en llatí. Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi faciliten detalls sobre l'edició: Manresa, Impremta de Josep Roca, 1941. 08002-133 L'advocació de Sant Esteve a Castellar va lligada a la capella ja esmentada al segle XI (1078) del mas de Cal Ferrrer. Actualment, el temple és del Bisbat de Vic i fa les funcions de parròquia. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1941 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28946 Nucli de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XI Petit conjunt veïnal format pel mas de Cal Ferrer Gros, la Capella de Sant Esteve, Cal Calsina (antigament Lobosa o Llobosa) i Cal Massana, ubicat al nord del nucli de Castellar. La Capella de Sant Esteve, documentada des del segle XI, fou aquí l'element aglutinador al voltant del qual va créixer l'agrupament de cases (dins la sagrera). Amb el temps, es va transformar en tres cases: Cal Ferrer Gros (la més gran, el nom de la qual en ocasions s'empra per denominar el conjunt) , Cal Massana i Cal Calsina. El camí Ral passava prop de l'indret. No té una gran extensió però el conjunt d'edificacions que el conformen estan molt properes unes a les altres, de fet només té una espècie de carrer a la banda est que dóna accés a tots els edificis per aquesta part del nucli. Pel nord de l'església també és possible transitar accedint al veïnat per una porta existent a la banda oest. En aquesta porta, situada en les dependències de Can Ferrer Gros, hi ha dos petits cartells fets de rajoles. El més gran i col·locat a la banda superior diu: 'Can Maçana. Poble d'Aguilar de Segarra. Partit Judicial de Manresa. Barcelona'. En el petit i situat a sota l'anterior es llegeix: 'Si veniu per mal no passeu el portal. Si veniu per be no us quedeu al carrer'. 08002-14 Al nord-est del nucli de Castellar. A l'edat mitjana es tancava en un clos i hi tenia part la família Llobosa. Es té noticia que el 1312 l'església de Sant Esteve ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar. En aquest document s'esmenta el lloc de Sant Esteve com si ja hi hagués un grup de cases. 41.7304800,1.6580100 388391 4620723 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28946-foto-08002-14-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Antigament conegut com Lloc de Sant Esteve de Castellar. 98|119|85 46 1.2 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28945 Campana de la capella de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-capella-de-sant-esteve XX <p>Campana de metall penjada al petit campanar d'Espadanya de la Capella de Sant Esteve.</p> <p>La campana té un text gravat on es pot llegir la següent inscripció '<em>Josefa Carmen Florinda. San Esteban XXVI-XII-MCMXXXVIIII (26/12/1939). Año de la victoria</em>'.</p> 08002-13 Nucli de Castellar. Veïnat de Can Maçana. <p>Se sap que l'església va ser saquejada i va patir destrosses durant la guerra civil. Potser a conseqüència d'això, i amb motiu de la victòria del bàndol franquista, es fer una campana nova que porta tres noms (Josefa, Carmen i Florinda) en honor a les persones que la van pagar. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28945-foto-08002-13-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2025-04-07 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. 98 52 2.2 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28944 Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. XI Completament reformada Edifici, de planta rectangular amb una sola nau sense absis y campanar d'espadanya. Tot i que l'edifici apareix en la documentació des del segle XI no s'observen restes de la construcció romànica. La construcció actualment dempeus està tota feta de pedra, té coberta a dues aigües, amb ràfec decorat amb maons col·locats de cantó. El campanar d'espadanya també està fet de maons, conserva la campana i està coronat per una creu. A la paret nord s'observen un parell de contraforts. L'accés al temple és per la banda est, on s'observen restes d'una porta més antiga definida per blocs de pedra col·locats uns al costat dels altres definint un arc de mig punt. Bona part d'aquesta obertura actualment esta tapiada, i en el mateix punt s'ha obert l'accés actual, més petit, de planta rectangular amb tarja completament tapiada i tot el conjunt definit per brancals d'uns 0.10 m d'amplada fets amb morter lliscat. Per sobre la porta hi ha un òcul amb el perímetre delimitat per morter lliscat igual que el de la porta d'entrada. Per sobre aquesta obertura hi ha una petita placa feta de morter on es llegeix 'ca pilla'. Al recinte s'accedeix per una espècie d'entrada definida per murs de pedra aixecats només a mitjana alçada, que s'adossen a la façana principal i al mur nord de can Ferrer Gros. Davant d'aquest petit pati d'accés hi ha un cartell informatiu amb una petita ressenya de l'edifici. 08002-12 Castellar, nucli de Sant Esteve. Església documentada des del segle XI en concret l'any 1078, on rep una deixa de Sendred Company, senyor de Castellar. Es té noticia que el 1312 va ser cremada i destruïda quan els homes de Prats de Rei van saquejar el terme de Castellar (PARCERISAS 2013: 43). Ha estat destruïda o saquejada forces vegades però sempre s'ha acabat refent. Durant la guerra del Francès va ser saquejada i durant la guerra civil també es va malmetre, quan es va espatllar tot el seu interior. L'església en principi pertanyia a Cal Ferrer però actualment és del Bisbat. Sembla que la família va prometre cedir-la al Bisbat en alguna circumstancia adversa i així ho va fer. (PARCERISAS 200:46) En els darrers temps a fet funcions de parròquia en comptes de l'església de Sant Miquel de Castellar. S'hi celebra missa per Sant Esteve i el primer diumenge d'agost, durant la festa major de Castellar amb repartiment de panet inclòs. 41.7306100,1.6581300 388401 4620737 1939 08002 Aguilar de Segarra Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28944-foto-08002-12-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Té cartell informatiu 94|98|85 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28943 Rellotge de sol de Can Palà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pala XX Molt deteriorat fruit de la manca de manteniment i les inclemències meteorològiques. Rellotge de sol ubicat a la façana sud d'uns dels annexos aixecats a l'oest de l'edifici principal de Can Palà. De planta quadrangular, es conserva tota la superfície del lliscat base, i es pot intuir que tenia planta quadrangular amb coronament arrodonit. El perímetre estava definit per un regruix en el morter de base, marcat a més per línies incises. L'espai interior estava pintat de blanc, però només es conserva la part inferior. Els números són il·legibles i no conserva el gnòmon. 08002-11 Al nord del nucli de Castellar 41.7297000,1.6552500 388160 4620640 08002 Aguilar de Segarra Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28943-foto-08002-11-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 119|98 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28935 Cisterna de la Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> No contrastable. <p>Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca.</p> 08002-3 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67).</p> 41.7088400,1.5661200 380708 4618443 08002 Aguilar de Segarra Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. 85 1754 1.4 1761 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28934 Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> XI No contrastable. <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> 08002-2 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> 41.7089100,1.5657300 380676 4618451 08002 Aguilar de Segarra Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2024-11-18 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
28933 Ca l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestrada TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf XVIII Restaurada l'any 1950. Conjunt format per un edifici residencial i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular, orientat pràcticament coincidint amb els punts cardinals i amb la façana principal (en un dels costats llargs) a llevant. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta. La façana principal, a llevant, disposa d'una porxada amb tres arcs sostinguts sobre pilars quadrats, que donen pas a un espai cobert per volta d'aresta. En aquest espai, a l'esquerra, hi ha l'entrada principal, un gran portal de doble batent amb arc rebaixat a la clau del qual hi ha inscrita la data de 1799. A la dreta d'aquest portal hi ha part del que havien estat dues premses de biga. La porxada descrita no està centrada dins la façana, i té dues petites obertures a la seva esquerra. El primer i segon pis tenen una ordenació idèntica, seguint, ara sí, simetria: en cadascuna d'elles hi ha cinc obertures, amb tres balcons a la part central rematats amb arcs rebaixats i amb barana de forja i una petita finestra a prop de cada angle. Finalment, sota el ràfec de la coberta, coincidint en la vertical amb les cinc obertures descrites de la primera i segona planta, hi ha cinc obertures circulars que delaten l'existència d'unes golfes. La façana de migdia, molt més alta (ja que el desnivell li fa guanyar uns metres) té obertures a la primera i segona planta, configurant dues galeries superposades de tres arcs (rebaixats, com la resta) superposats. A l'esquerra d'aquestes galeries, hi ha una finestra a cada nivell. Finalment, igual que a la façana de llevant, sota el ràfec hi ha obertures circulars que coincideixen en la vertical amb les obertures dels pisos inferiors; en aquest cas, doncs, quatre. La façana nord, més simple, es resol amb dos balcons a la primera i a la segona planta i dues obertures circulars sota el ràfec. Aquestes tres façanes, resoltes amb un parament de grans blocs desbastats (que probablement anaven arremolinats) i pedres ben treballades als angles i als elements arquitectònics (obertures i pilars), contrasten amb la façana de ponent. En ella tan sols hi ha dues petites obertures, desordenades i probablement obertes a posteriori. Té doncs, clarament, la condició d'esquena de l'edifici. Això, però, no sembla casual: la coberta d'aquest gran casal és a tres aigües, i no a quatre. Això fa pensar que les construccions menors (principalment un edifici rectangular amb coberta a dues aigües) que s'agrupen davant d'aquesta façana nord no hi estan annexades, ans al contrari: són preexistents a la construcció del gran casal. En aquest lateral nord hi comptem tres volums que lliguen entre ells, als que hem d'afegir un cobert annexat a la façana sud (aquest sí, posterior al casal). Exempts de l'edifici principal, flanquejant el camí d'accés per llevant, hi trobem un petit cobert a dos nivells (possiblement per bestiar), una bassa i una pallissa coberta a dues aigües. 08002-1 Prop del turó del Puig Farner, a l'oest del terme, molt a prop del límit amb els Prats de Rei. El mas surt esmentat al fogatgede 1365, amb la denominació de 'Lo Mas de Pui dodena `[Puig d'Òdena]'. Durant el segle XVI fou propietat dels Grevalosa de Castellar. Al segle XVII l'adquirí la família Estrada, que li canvià el nom. La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. Ca l'Estrada (sota la denominació errònia de 'la Calsina') és indicada als plànols sobre la batalla (TINDAL, 1733) com a posició dels borbònics, que hi tenien 300 granaders, oposats a la guarnició austriacista de les proximitats del Puig Farner. 41.7109400,1.5553000 379812 4618691 1799 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28933-foto-08002-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Ca l'Estrada forma part de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei. A peu de camí hi ha un rètol que en descriu els fets principals. 94|119 45 1.1 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78970 Festa de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XX <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> 08014-268 Aiguafreda <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78971 Festa de Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> 08014-269 Aiguafreda <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78969 Font dels Avellaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-0 XVIII No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. <p>La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.</p> 08014-267 Al sud del Saüc 41.7832300,2.2523100 437868 4625979 08014 Aiguafreda Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78967 Rellotge de sol de Bellesguard https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bellesguard XX <p>El rellotge de sol de Bellesguard està situat a la façana de migdia de la casa. És un rellotge rectangular, construït en una finestra tapiada. La base és esgrafiada i el motiu central és un sol ceràmic representat de forma antropomorfa, que sosté en gnòmon amb la boca. Al seu voltant hi ha marcades les hores i a la part inferior s'hi llegeix: ' DE RELLOTGE DE SOL NO EN TE QUI EN VOL'.</p> 08014-265 Passeig de Catalunya, 8 41.7650400,2.2535100 437950 4623959 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78967-foto-08014-265-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78972 Processó de cada diumenge https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XX Ja no es celebra. <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> 08014-270 Aiguafreda <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78968 Pintures de Can Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-can-puig XX Va ser restaurat per Rosa Gasol i Anna Miquel l'any 2007. <p>Al menjador de la casa de Can Puig, hi ha pintat un fris que ressegueix la línia del sòcol. És una pintura mural feta al tremp, on s'hi respresenta una sequència relacionada amb els jocs populars que es feien al carrer. Els personatges estan caracteritzats de forma caricaturesca, ataviats amb la indumentària de l'època. En en primer tram, hi ha concentrats un major nombre de personatges, que es van espaiant més en el darrer tram.</p> 08014-266 C. del Pont, 24 <p>Les pintures les va encarregar el sr. Calixto Fontdevila a un pintor de Barcelona, qui les va pintar a la dècada de 1920. Va passar l'estiu a la casa i es va inspirar en la gent que passava per carrer.</p> 41.7665600,2.2516100 437794 4624129 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78968-foto-08014-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78968-foto-08014-266-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73950 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-11 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003. XIX La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de 08014-11 C. del Pont, 13 Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa. 41.7673200,2.2511000 437752 4624214 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 102|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78964 Plaça carbonera de la Bisbal https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-de-la-bisbal XIX-XX Està tapada de vegetació. <p>Plaça carbonera situada a garbí de la masia de la Bisbal. Es tracta d'un espai semicircular situat en una zona amb desnivell, que queda sostingut per un mur de pedra seca. La plaça era utilitzada per apilar-hi la llenya per obtindre'n carbó.</p> 08014-262 Serra de l'Arca <p>El carboneig es desenvolupava especialment en les zones de bosc on l'agricultura s'havia de complementar amb altres activitats. Els carboners feien llargues estades als boscos on treballaven, on tallaven la llenya i la cremaven per obtenir el carbó. Aquest era traslladat muntanya avall amb l'ajut de matxos, des d'on es distribuïa a pobles i ciutats. A mitjans del segle XX, amb la introducció de nous combustibles, l'activitat va extingir-se.</p> 41.7795900,2.2762700 439856 4625558 08014 Aiguafreda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78964-foto-08014-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78964-foto-08014-262-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Tant a la vessant soleia de la Serra de l'Arca com a la zona de la Casanova del Bruguer, s'observen nombrosos vestigis de l'activitat del carboneig. 98 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78965 Carrer Sant Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-ramon XX <p>El carrer Sant Ramon està situat entre la carretera de Ribes i el passeig de Catalunya. És un carrer curt, que en el seu tram inicial presenta un grup de torres construïdes sota influència de l'estètica noucentista, durant el primer terç del segle XX. Després d'un tram d'escales, hi ha un grup de cases entre mitgeres, una de les quals amb motllures decoratives sobre les obertures. A continuació, segueixen tres cases de tipologia d'obra popular. L'altre costat del carrer té un gran volum que es correspon amb l'antic Cafè Novellas, i finalment diverses cases construïdes a la primera meitat del segle XX.</p> 08014-263 C. Sant Ramon 41.7646900,2.2528600 437896 4623920 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78965-foto-08014-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78965-foto-08014-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78965-foto-08014-263-3.jpg Inexistent Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|119|98 46 1.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78963 Fites del Bruguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-bruguer XIX Dues de les fites estan tombades. <p>Les fites del Bruguer indiquen els límits de la propietat d'aquesta masia del Brull. Es tracta de fites de pedra sorrenca vermella, amb la part superior rebaixada. En una de les cares hi ha gravat : 'BRUGUE'.</p> 08014-261 El Bruguer 41.7990400,2.2659200 439014 4627725 08014 Aiguafreda Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78963-foto-08014-261-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Les coordenades (UTM) de la segona fita són 439332, 4628258 ; i de la tercera: 439401,4628205. 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73951 Can Franquesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franquesa Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. XIX-XX Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats. 08014-12 C. del Pont, 22 41.7666200,2.2514900 437784 4624136 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78973 Festa del Roser de Maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX Ja no es celebra. <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> 08014-271 Aiguafreda <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78966 Pont de la carretera de Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-de-ribes XX <p>Pont d'un sol tram que permet salvar la riera d'Avencó al seu pas per la carretera de Ribes. És una estructura oberta en arc el·líptic de formigó, amb pilars superiors que sostenen el tauler. Els murs laterals són de pedra tallada disposada en filades. La barana és metàl·lica.</p> 08014-264 Ctra. De Ribes 41.7630400,2.2522200 437841 4623738 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78966-foto-08014-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78966-foto-08014-264-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Està situat a tocar del Pont Nou. 98 49 1.5 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78962 Alzines de la Llobeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-llobeta XIX <p>Les alzines de la Llobeta estan situades a ponent de la masia, tot i que també hi ha exemplars aïllats en la seva proximitat. Es tracta d'un petit bosc d'alzines (Quercus ilex) centenàries, que destaquen per les seves dimensions. A sota seu hi ha diversos bancs i taules d'obra per prendre-hi la fresca.</p> 08014-260 La Llobeta 41.7770900,2.2494300 437623 4625299 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78962-foto-08014-260-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2151 5.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73949 Casa a la carretera de Ribes, 21 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-21 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XX Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat. 08014-10 Ctra. De Ribes, 21 41.7670800,2.2516700 437799 4624186 1903 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 105|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78958 La Torre Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-blanca XX <p>Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat que s'ha dividit en dos habitatges independents. Està constituïda per un cos rectangular, de planta baixa i golfes coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana; i d'un cos adossat a migdia de planta quadrangular, de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. El cos de migdia té adossada una tribuna habilitada a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> 08014-256 Passeig de Catalunya, 28 41.7677500,2.2527300 437888 4624260 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78958-foto-08014-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78958-foto-08014-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78958-foto-08014-256-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Popularment és coneguda com 'la Casa de Papel'. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78959 La Casa de les Alzines https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-les-alzines XX <p>Torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat que està constituïda per dos cossos de planta baixa, pis i golfes; el primer té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i el segon, que s'hi adossa de forma perpendicular, té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Entre ambdos edificis hi ha adossat un porxo a dos nivells amb pilars quadrangulars. A la façana del primer cos les obertures s'emmarquen amb pilastres, que sostenen una cornisa amb reixa forjada al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un pati, sostingut un mur de contenció de pedra que incorpora una entrada de vehicles davant la casa i que dóna accés al soterrani.</p> 08014-257 C. Núria, 8 41.7670900,2.2539300 437987 4624186 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78957 Casa dels Coloms https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-coloms XX <p>Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb tres obertures d'arc pla amb una motllura superior. Sobre d'aquests hi ha diverses cornises i els forats de ventilació de la coberta. Remata la façana un capcer de perfil rectilini amb la part central semicircular i motllures encoixinades en cada extrem, sobre les quals s'han colocat figures ceràmiques de coloms, que donen nom a la casa. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i les motllures de diferent tonalitat.</p> 08014-255 Passeig de Catalunya, 32 41.7678700,2.2526300 437880 4624274 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78957-foto-08014-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78957-foto-08014-255-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78955 Casa del carrer del Pont, 40 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-40 XX <p>Casa construïda a principi del segle XX. És un edifici adossat, amb un pati en un costat, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. A la part central hi ha el suport de la corriola. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons, entre els que s'intercala rajola decorativa.</p> 08014-253 C. del Pont, 40 41.7659900,2.2520100 437827 4624065 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78955-foto-08014-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78955-foto-08014-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78955-foto-08014-253-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78960 Casa del carrer del Pont, 26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-26 XX Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. <p>Casa construïda a principi del segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baix ai pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, les de la planta baixa d'arc pla arrebossat de factura moderna. Al pis hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes de forja, que no conserven l'ampit. Els brancals d'un dels finestrals han perdut la pintura que els tapava, i han quedat amb la pedra vista. La finestra de les golfes és d'arc rebaixat arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> 08014-258 C. del Pont, 26 <p>Antigament formava un sol edifici amb la casa de Can Puig.</p> 41.7664700,2.2516500 437797 4624119 08014 Aiguafreda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78960-foto-08014-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78960-foto-08014-258-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78956 Roure de Cruïlles https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cruilles XIX <p>El roure de Cruïlles està situat a pocs metres a migdia del castell de Cruïlles. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les seves dimensions.</p> 08014-254 Cruïlles 41.7801200,2.2558300 438158 4625631 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78956-foto-08014-254-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2151 5.2 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73947 Casa a la carretera de Ribes, 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XX Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. 08014-8 Ctra. De Ribes, 44 41.7687400,2.2506000 437712 4624372 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78952 Font de la Llobeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llobeta XX <p>La font de la Llobeta està situada al costat del carrer de la Llobeta, a l'altre costat de la masia. La boca de la mina d'on prové l'aigua està situada davant la capella del Sagrat Cor, des d'on està canalitzada fins a la font. Aquesta està construïda en el mur de contenció d'una casa, on hi ha fixat el brollador metàl·lic. L'aigua cau en una bassa ovalada, acabada amb un mur de perfil sinuós en un extrem. Una part de l'aigua de la mina estava canalitzada fins a un rec on hi havia el safareig, actualment molt tapat de vegetació.</p> 08014-250 La Llobeta 41.7773900,2.2501700 437685 4625332 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78953 La Torre Bonanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-bonanova XX <p>Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb tres obertures d'arc carpanell motllurat. Sobre d'aquests hi ha diverses cornises, una d'elles dentades, i els forats de ventilació de la coberta. Remata la façana un capcer que incorpora decoració geomètrica. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i les cornises de diferent tonalitat.</p> 08014-251 Passeig de Catalunya, 20 41.7668100,2.2530000 437910 4624156 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78953-foto-08014-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78953-foto-08014-251-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/