Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39801 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Conjunt de vuit edificis que formen un carrer, a 100 m al nord de l'església de Sta. Maria d'Horta. No hi ha cap edifici del conjunt remarcable. El número 4 és un dels més antics, mentre que també té importància el número 10, lloc de naixement de Josefina Vilaseca. | 08012-573 | Horta d'Avinyó | Horta d'Avinyó està composta per un seguit de masies i carrers. L'origen d'aquests carrers fóu el de la necessitat de mà d'obre, de recursos... Deguts a la pobres provocada a partit de la fil·loxera. L'economia d'Horta es basava gairebé exclusivament en la vinya i, per tant, l'empobriment de moltes famílies les obligà a deixar la casa i concentrar-se en petits nuclis o carrers on poder obtenir solidaritat de manera molt més directe. | 41.8268000,1.9687700 | 414364 | 4631060 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39801-foto-08012-573-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És molt característic de la zona d'Horta de tenir un poblament semi-agrupat en diversos carrers allunyats entre ells. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 91286 | Torre de Terrers / Castell de Meda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-terrers-castell-de-meda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació, la qual n'ha alterat la seva estructura i disposició. | <p><span lang='CA'><span><span>Al cim del turó es pot veure una petita depressió envoltada d'un perímetre alçat que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7 x 8 m que podria correspondre a les restes d'una torre. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pels voltants s'identifiquen més restes, a la banda nord i sud es veuen dos espais excavats amb restes de murs i a la banda est, vestigis de murs d’anivellament.</span></span></span></p> | 08045-82 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>A l’Edat Mitjana no apareix cap notícia referent a la Torre de Terrers. Es creu que probablement aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres mencions de la Torre de Terrers trobades a la documentació consultada daten del 1571, quan l’edifici formava part de la parròquia de Sant Serni de Terrers. Al 1758 apareix dins el Ducat de Cardona, en el capbreu general dels termes del Cint i Capolat.</span></span></span></p> | 42.1068800,1.7287100 | 394890 | 4662425 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | És molt probable que aquest sigui l’emplaçament del desaparegut castell de la Meda. Sense una excavació arqueològica no és possible determinar les seves característiques.Actualment és conegut amb el nom de Torre de Terrers l'antic Puig de la Torre, situat a pocs metres de la Torre de Terrers / Castell de Meda. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||||
| 37197 | Can Pufarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pufarre | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XV-XVIII | Conjunt format per una antiga masia, una era acompanyada d'altres construccions auxiliars i un jardí amb elements decoratius representatius. La masia està situada al costat de llevant de la finca, en una posició elevada respecte el torrent que porta el seu nom. És propera a Can Coll i orientada totalment a ponent, on s'obre l'era i la resta del jardí de la finca. Té planta rectangular, trencada per un cos posterior adossat, i una alçada de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues aigües. La façana principal, com hem dit orientada a ponent, té les obertures - moltes d'elles modificades- ordenades segons tres eixos verticals. En posició central, tot i que descentrat respecte el carener de la coberta, hi trobem una portalada adovellada d'arc de mig punt, acompanyada d'un finestral a l'esquerra. A la planta pis hi ha tres finestres, d'entre les quals en destaca l'obertura central, decorada amb elements d'estil gòtic - una finestra conopial d'arc lobulat. Al voltant de l'era, pavimentada amb tova ceràmica, hi trobem un volum rectangular de nova planta i només una alçada que s'obre a migdia amb una façana de superfície vidrada. Més enllà, s'estén el jardí que, delimitat per tanques de bardissa, ens porta a l'altre extrem de la finca on s'aixeca un curiós templet oriental de planta rectangular i coberta a quatre aigües. | 08003-56 | Torrent de Can Pufarré, 4 | Al segle XIV podia haver format part de la gleva del Mas Esteve o del Mas Trobat (Can Coll). El 1515 passà a mans de Pere Ramon Auleda i posteriorment a Pau Ferrer de la Torre. El 1868 pertanyia a Francesc Ferrer i més tard l'adquirí el Baró de Ribelles. | 41.5014300,2.2856300 | 440378 | 4594669 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37197-foto-08003-56-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la única masia del terme que té la façana principal orientada a muntanya. Conta la llegenda que una espelma encesa rara la finestra de la cuina, situada a la part posterior de la casa i orientada cap a llevant, servia de senyal a contrabandistes marins que comerciaven amb esclaus a la zona del Masnou. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 72100 | Ca la Marieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marieta | XIX | Típica casa de cos, amb planta quadrangular i teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Disposa de planta baixa i pis. En aquest cas està oberta als quatre vents. | 08296-98 | Nucli urbà. Plaça de l'Església , 9 | 41.5335200,2.2995300 | 441567 | 4598222 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72100-foto-08296-98-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | És la única casa d'aquestes característiques a tot el poble. No ha estat inclosa al Catàleg de 2008 | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 51904 | Ca l'Orfila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lorfila | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | Edifici aïllat als quatre vents de planta composta per dos cossos un quadrangular i l'altre rectangular; el primer consta de planta baixa, planta pis i coberta plana practicable a mode de terrat amb distància entre forjats superior a tres metres; el segon cos consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i amb ràfec. A la part superior del cos més alt, hi ha una obertura més gran que la resta en forma de volta d'arc apuntat emmarcat amb maons posat a llibret. Les altres obertures també tenen el llinda amb aquest sistema ornamental, a excepció de les obertes recentment a causa de la reconversió de l'edifici. | 08118-147 | Carrer Joan Miró / Av. Generalitat de Catalunya | 41.4829200,2.3248600 | 443636 | 4592588 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51904-foto-08118-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És la seu de la policia local.La façana principal està construïda amb pedres provinents del jaciment romà de Cal Ros. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80227 | Alzina de Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-caselles | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. Font Oral; Serrano, X. | Alzina situada a la banda més al sud del camí de terra que passa per la masia de Caselles vers el sud. És un arbre corpulent de copa densa, amb fulles perennes i escorça. El tronc, d'uns 3,5 m de perímetre, es bifurca en dues branques principals. Té uns 10 m d'alçada aproximadament. Les fulles són gruixudes i ja té fruits: glans de color castany fosc. Es troba en un ddels marges a prop dels horts de la masia on es resguarda dels corrents d'aire i dels agents meteorològics. S'observen restes d'antigues branques que van ser tallades.Està rodejada d'esbarzers | 08138-319 | A 5 Km de la vila de Moià vers el nord. | Anomenada 'Quercus ilex' de la familia de les fagàcies i classificada com a angiosperma. Poden arribar als 25 m d'alçada. La tradició oral diu que quan l'hereu o pubilla d'una masia naixia, una alzina era plantada a prop de la masia on viuria. El masover, Sr. Santacreu explica que durant les nevades dels anys vuitanta moltes branques van haver de ser tallades perque es van trencar amb el pes de la neu. | 41.8353100,2.0786800 | 423502 | 4631901 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És la primera d'una filera de quatre alzines més petites. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 74639 | Trull de cal Pau Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-pau-bertran | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ma. 34, f. 49 v.; i Ig. 381, f. 1 r. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 444; i L. 430, carpeta 8. | XVII-XIX | Recentment, i a conseqüència d'unes obres, s'han tallat els nervis de fusta que fermaven la premsa. | El trull de cal Pau Bertran està format per un molí petit de pedra, i una premsa de racó, amb la biga i les costelles de fusta i el bassi de pedra. Té tres dates gravades i sobreposades: 1628 o 60, 1728 o 68 i 1828 o 68. | 08069-74 | Pau Bertran, 19 | Apareix esmentat per primera vegada el 1670. En aquella època pertanyia a Joan Mercader i el als seus hereus Jaume Oller i Rosa Mercader, que residien al carrer de Dalt, on ara hi ha l'aparcament de Cal Misser. Era situat fora del nucli urbà, al costat del camí de Montserrat i de la bassa del Pla o de la Beguda. Al segle XIX i principis del XX va pertànyer a la família de Pau Bertran. | 41.5704500,1.8269800 | 402202 | 4602750 | 1628 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74639-foto-08069-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | És la premsa oliera més antiga que es conserva a Collbató. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 70969 | Cal Nai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nai | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (ICA). Generalitat de Catalunya. CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana de llevant. A dita façana s'hi concentren les obertures que formen una doble eixida a la primera i segona planta de la masia, d'arcs de mig punt rebaixats amb la pedra col·locada a plec de llibre. Els murs són de maçoneria força regulars i amb pedra ben tallada, a això hi ha ajudat el fet que s'adequés com a segona residència a finals del segle XX. | 08293-86 | Lloc de Dalt. | Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII en una època de gran creixement demogràfic del nucli de Vallcebre. Formava part del terme parroquial de Santa Maria de Vallcebre. La trobem citada al cens militar de Vallcebre: hi habitava en Juan Grandia i n'era propietari Francisco Rosell. | 42.2055900,1.8156300 | 402229 | 4673282 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70969-foto-08293-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És la masia on van néixer dos dels fills cèlebres de Vallcebre: Josep Grandia Soler, militar carlí, conegut com a El Nai; i el seu germà Mariano Grandia i Soler, sacerdot i escriptor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 60124 | Can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sant-joan | <p>BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SIERRA SANGÜESA, Octavi (1989) 'Annexió a Rubí d'un barri de Sant Cugat' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 329-334, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.</p> | XVIII-XX | La modificació i degradació de l'entorn pels equipaments industrials està afectant seriosament el mig ambient propi de la masia. | <p>Masia del tipus III, que ha patit moltes modificacions i que té elements que l'allunyen de les característiques tipològiques d'aquestes edificacions. Elements atípics són: l'escala, tant pel que fa a la situació com a la forma; la sala central amb porta als dos extrems i la inexistència del típic element de creuer que tanca les sales per la part del darrera. De tot el conjunt destaca pel seu valor el celler construït amb una volta, així com la relació que adquireix aquest amb l'escala (PLA, s.d.).</p> | 08184-51 | Camí vell de Sant Cugat. 08191 - RUBÍ | <p>Situada al costat del camí vell o dels Sagraments que mena cap a Sant Cugat del Vallès i molt a prop del límit del terme -torrent dels Alous-. Antigament es coneixia com mas Fontanilles, nom també del torrent. Per travessar-lo hi ha un pont força alt que el segle XIX fou motiu de litigi entre l'Ajuntament de Rubí i el de Sant Cugat per tal d'arranjar-lo per alguna torrentada. Com que no existia la carretera era el camí principal cap a Sant Cugat i Barcelona. L'any 1064 i 1088 es cita el lloc de Fontanilles com a part de la parròquia de Santa Maria de Campanyà i pertanyia al senyoriu del monestir de Sant Cugat. A mitjan segle XV passà a la jurisdicció de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i el 1885 a Sant Pere de Rubí. A principis del segle XVI s'anomenà mas Ferrer de Campanyà. L'any 1654 el propietari era Jacint Santjoan. L'any 1765 es pagava un cens pel 'mas jussà de Sant Joan'. L'any 1812 els Santjoan han emparentat amb els Ponsich, família que havia obtingut dels monjos de Sant Cugat l'establiment de moltes terres d'aquesta part del Vallès. Existeix una altre teoria que diu que el nom antic del mas era el de 'Monte Calvo' situat al lloc de la 'Villa' (no es pot oblidar que hi ha un jaciment romà), Els masovers eren la família Sàbat. Aquí nasqué l'any 1913 el pastisser Jaume Sàbat Aumasqué (RUFÉ, 1984a; 1997a). El lloc estava partit entre els termes de Sant Cugat i de Rubí, encara que finalment va passar a aquest darrer municipi (SIERRA, 1989).</p> | 41.4886300,2.0480700 | 420535 | 4593439 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60124-foto-08184-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És la masia més oriental del terme al peu del camí de Sant Cugat (TURU et alií, 2000). L'element més valuós és el celler que fa joc arquitectònic amb l'escala (CASTELL, 1999). | 98|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 72444 | Picamill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picamill | VVAA. El Catllaràs, una serra singular. L'Erol, núm. 67. Hivern 2000. VVAA. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | XVIII | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Les restes de la masia estan situades entre la Collada de Pasquals i el pas de les Collades de Picamill que comunica la Nou de Berguedà amb el nucli de Sant Romà de la Clusa (Castell de l'Areny). La casa de Picamill es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera del serrat homònim. Actualment, casa està ensorrada i les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar diferents estructures de planta rectangular que conformarien la casa amb diversos annex. La zona més planera s'identificaria com a l'era de la casa. Està parcialment excavada a la vessant, i s'observen alguns cairons de l'enrajolat. L'era està orientada al sud-oest i per la seva secció nord s'identifica una façana oberta amb l'arrencament d'un pilar al centre que es podria tractar d'una pallissa, presumiblement a dos nivells amb un pis d'embigat de fusta i coberta a doble vessant de teula. A la part posterior d'aquesta pallissa s'identifica un distribuïdor de pas en forma de creu que portaria a l'edifici principal per dimensions, i que estimem la casa de Picamill. Possiblement estava distribuïda en planta baixa pis i golfes. A la part sud-est s'identifiquen algunes estructures més de petites dimensions que podria tractar-se d'altres petits coberts i corts, i un safareig/abeurador. Les estructures s'allarguen seguint l'orografia del terreny 50 metres més al nord seguint la feixa de l'abeurador i paral·lel a la pista d'arribada a la casa. Els murs estan bastits amb carreus desbastats fets amb diverses cantoneres de grans dimensions. L'aparell general és mitjà i s'observa en el desmunt nombroses bigues i cavalls de grans dimensions, i materials ceràmics (teules, maons i cairons). També les restes d'una pica d'aigua repicada en un bloc de pedra sorrenca. L'entorn immediat de la casa està completament terrassat aprofitant la suavitat en el desnivell del terreny en aquesta zona. | 08299-68 | Sector nord. Al peu del camí ral | Antiga masia dels s. XVIII, que possiblement havia tingut un origen anterior. Apareix documentada al cadastre de l'any 1776 present a l'AM de Vilada, com a propietat d'Antoni Raurell de la Quar, qui era amo de la masia d'Espinagalls, la qual tenia de masoveries les cases de Picamill, Roset i la Masó. Actualment la finca és de propietat pública de la Generalitat de Catalunya. | 42.1568600,1.9054000 | 409570 | 4667772 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72444-foto-08299-68-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És la masia més alta del terme municipal de Vilada. Es troba a poca distància del cim compartit del municipi, Sobrepuny (1655m.), enmig del PEIN Serra del Catllaràs. Coincideix d'ubicació amb el camí ramader de la Baells al Catllaràs amb el codi ICR23. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 41547 | Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Se'n va restaurar una part als anys 50. | Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). | 08026-17 | La Castanya | Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). | 41.8025600,2.3534100 | 446286 | 4628057 | 1725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 46196 | Font del Coure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coure | FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | Font que brolla d'una escletxa del cingle de la rasa de la Font del Coure. L'aigua és lleugerament ferruginosa, característica que ha donat nom a la font. | 08060-41 | Entre Cal Rollac i Cal Magrà, al sud del terme | 41.7525600,1.4329400 | 369716 | 4623490 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46196-foto-08060-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46196-foto-08060-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | És la font que abasteix d'aigua la vila de Castellfollit de Riubregós. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 77813 | Font Flàvia (de l'Auflàvia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-flavia-de-lauflavia | Surgència natural que brolla de la pedra; el broc està arreglat i té un tub i un tap de goma amb una cadeneta (en fotos antigues encara es pot veure una aixeta). La font també està mínimament arranjada i té al voltant un espai d'esplanada sota unes grans alzines respectades des d'antic. A la roca hi ha una placa amb el nom i una llegenda difícil de llegir (? dels ximples), instal·lada pels Amics de les Arts de Terrassa l'any 1978. | 08223-85 | Al límit SW del terme, a la capçalera de la canal de la font Flàvia, entre el Montcau i la Mola. | La font Flàvia ja apareix citada en documentació del segle XII. És molt apreciada per excursionistes i pel fet de trobar-se en un corriol transitat (i antic camí de comunicació) apareix sovint en la literatura de muntanya. | 41.6578400,2.0137900 | 417888 | 4612257 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77813-foto-08223-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | És la font més alta de tot el massís de Sant Llorenç del Munt, i l'aigua és especialment pura. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 74216 | Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-font | ACA. Capbreu 1670 AN, Ma 34 Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers.p.190 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (s/d) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 64 | XVII | Teulada molt malmesa i interior deteriorat en ser utilitzat com a corral d'ovelles. | Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal. | 08025-86 | Can Jorba | La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat. | 41.5879400,1.7979600 | 399809 | 4604725 | 1674 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | És la capella de can Jorba. No s'ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 98722 | Barraca de vinya prop de ca n'Oliveres 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-ca-noliveres-1 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta circular orientada a l’est, que es troba excavada parcialment a un marge de pissarra. Correspon a la tipologia constructiva de terrera encastada. L’entrada està construïda amb pedra seca (encara que hi ha fang a les juntes de les pedres) i presenta una porta d’accés coronada per una llinda d’arc de mig punt, feta a partir de dues peces ceràmiques prefabricades de quart de circumferència, elements utilitzats habitualment per construir les voltes de les mines d’aigua. A l’interior de l’estructura es pot apreciar una mena de prestatge entre la part construïda en pedra i la roca natural.</p> <p>Presenta una planta interior d'1,10 m de diàmetre, 1,90 m d'alçada i un mur que arriba als 0,80 m d’amplada en algun punt. La porta té unes mides de 0,44 m d'amplada i 1,30 m d'alçada.</p> | 08221-160 | Terrenys de ca n'Oliveres, s/n. | <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.4001159,2.0772636 | 422867 | 4583586 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | És la barraca núm. 9 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 98724 | Barraca de vinya prop de can Coscoll 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-3 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span><em><span><span><span><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es conserva només la base. | <p>Barraca de vinya de pedra seca pràcticament enrunada. D’estructura quadrangular i tipologia constructiva aèria aïllada, només conserva restes dels paraments de poca alçada. Es localitza a pocs metres d’una torre elèctrica.</p> <p>Per les seves dimensions, que s'intueixen importants, seria més apropiat parlar d’una cabana de pedra seca en lloc d’una barraca de vinya.</p> | 08221-162 | La Salut. | <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.3937023,2.0657798 | 421900 | 4582884 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135739.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | És la barraca núm. 6 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 98723 | Barraca de vinya prop de ca n'Oliveres 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-ca-noliveres-2 | <p><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Pràcticament enrunada, només es conserven les parets. Queda engolida per la vegetació circumdant. | <p><span><span><span lang='CA'>Barraca de vinya de planta semicircular que aprofita una paret rocosa. Correspon a la tipologia constructiva de barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Conserva molt poca alçada dels paraments construïts en pedra seca, apreciant-se la porta d’accés. Els fons de la barraca és la paret rocosa sobre la qual es recolza la mitja circumferència construïda.</span></span></span></p> | 08221-161 | Terrenys de ca n'Oliveres. | <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.3987426,2.0764462 | 422798 | 4583434 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98723-20250202141458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98723-20250202141551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | És la barraca núm. 10 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 98721 | Barraca de vinya prop de can Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-vilar | <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí De La Secció Excursionista De l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, pp. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Està totalment ensorrada, només són visibles algunes pedres de la base. | <p>Barraca de vinya de pedra seca, de planta circular, correspon a la tipologia constructiva aèria aïllada. Només conserva algunes pedres de la base, que queden molt amagades entre la vegetació i la runa de la mateixa barraca.</p> <p>L’any 1980 encara estava en perfecte estat de conservació, presentant una planta circular i coberta de falsa cúpula. La porta d’entrada tenia llinda d’arc de mig punt, feta a partir de dues peces ceràmiques prefabricades de quart de circumferència, elements utilitzats habitualment en la construcció de les voltes de les mines d’aigua.</p> <p>Presentava una planta interior de 2,10 m de diàmetre, 3 m d'alçada i un mur que oscil·lava entre els 0,80 i els 1,20 m d’amplada.</p> | 08221-159 | Camí de can Vilar, s/n. | <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> | 41.3990383,2.0817992 | 423245 | 4583463 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-l1430928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-img20250208143000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-l1430922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | És la barraca núm. 1 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 70962 | Mina Transversal Maria Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-transversal-maria-teresa | AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions. ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions. | XX | No es pot accedir a l'interior de la mina. Abandonada. | És l'última mina que hi va haver en funcionament a Vallcebre. Avui dia encara es pot veure la bocamina però no s'hi pot accedir, ja que es va clausurar per temes de seguretat, un cop va haver tancat. La porta fa uns 2 metres d'ample per 2 d'alçada i està tapiada amb una paret arrebossada. | 08293-79 | Belians | Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre al Collet (utilitzat fins el 1962). La mina o transversal Maria Teresa es va començar a obrir l'any 1953, però no va ser fins l'any 1955, quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que treien per fer la galeria va tapar la casa de cal Parcer, no sense abans arribar a un acord amb els anteriors propietaris. Durant l'any 1958 s'electrificà la mina; deixaren de treure les vagonetes a força d'animals i es donà un nou impuls en aquell sector. L'any 1961 es va mecanitzar l'explotació amb un 'ARIETE'. A principis dels anys 60 es van edificar nous pisos per allotjar els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. A inicis dels anys 70 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep i la del Collet, fent-ne augmentar la seva importància. El carbó s'extreia per qualsevol de les obertures a partir d'una complexa xarxa subterrània de plans incinats, on els miners podien fer un itinerari interior de 20 km. Després del seu tancament, i durant uns anys, es van plantar xampinyons a l'interior de la mina. Avui en dia, està sense ús perquè hi ha la porta tapiada. De fet, l'obertura del Transversal Maria Teresa explica el creixement del nucli de Valcebre; a inicis dels anys 60 del segle XX, s'extreien més de 100.000 t de carbó i cada dia hi entraven a treballar prop de 500 treballadors. | 42.2004100,1.8128800 | 401994 | 4672710 | 1953 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70962-foto-08293-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | És l'única obertura de mina d'interior que es conserva a Vallcebre. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 96373 | Pou del Balneari de Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-balneari-de-roqueta | <p><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPRUBÍ i PLA, Xevi (2000) “Retorn al pou dels records”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 58-63.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Inèdit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT, Carles (2000). “La febre de l’aigua”. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona.Pàgines 64-70.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46227'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a> </p> <p><a href='https://tuit.cat/6IdK2'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> | XIX / XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de l'antic balneari Roqueta (enderrocat el 1974) ubicat al Parc Roqueta, i que conserva l’estructura aïllada. Presenta planta hexagonal, amb una pèrgola amb embigat de fusta i barana de ferro. E</span></span></span></span></span>ls constructors de la pèrgola actual, van voler evocar l'arquitectura del pou original<span><span><span><span lang='CA'><span>. La base d'aquesta estructura, està feta amb totxo de maó vist. L’escala de marbre interior (de més de 100 graons) condueix a la deu d’aigües sulfuroses i va ser restaurada recentment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la pèrgola, l’accés a la sala del pou es fa a través d’unes escales que baixen i voregen l’element fins trobar-nos l’accés al pou tancat amb una porta-reixa. A tocar, hi ha la riera de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al costat del conjunt una zona de barbacoes i una font dona servei a l’àrea de pícnic i esbarjo de tot el Parc Roqueta, integrant l’element patrimonial en l’espai d’ús públic. </span></span></span></span></span></p> | 08283-14 | Parc Roqueta | <p><span><span><span><span><span><span><span>Josep Roqueta i Bres l’any 1890 va descobrir una nova deu d’aigua molt a prop del balneari Ullastres, ja en funcionament feia un temps. Aquest fet va provocar conflictes entre els propietaris per l’autorització de l’explotació de les deu d’aigua Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1896, Ramon Montaner i Francesc Simon, amos de l’editorial Montaner i Simon, junt amb Josep Roqueta, van constituir la societat “Nuevas Aguas de Tona” per poder-les explotar amb tots els permisos, i construir un nou balneari. A poc a poc, al voltant d’aquest balneari, va néixer un barri residencial burgès, que va acollir personalitats del món cultural, social i polític. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Un testimoni excepcional de la vida del pou del balneari Roqueta fou la senyora Maria Molas i Tarrés, veïna de Tona, i que va treballar com a infermera des del 1947 fins que es va casar el 1969. Poc després, el recinte va tancar. El testimoni el recull Xevi Camprubí, l’any 2000, a la revista local Llibre de Tona (CAMPRUBÍ: 2000, p.58). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Maria Molas, l'actual entrada al pou estava situada a un nivell més baix que l'original, i s'hi accedia des de l'interior del balneari per una porta, que donava a l'escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La societat balneària es va dissoldre l’any 1949, i el balneari va tancar el 1966. Al cap de pocs anys. el 1974, es va enderrocar. En època actual, l’Ajuntament de Tona va recuperar l’indret amb el parc i el pou, i la seva escala. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.8603000,2.2287200 | 435985 | 4634553 | 1896 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96373-1693.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) | És l'únic vestigi que queda del balneari Roqueta, fundat el 1896. Estava colgat des de l'enderroc de 1974 i es va rehabilitar l'any 1999 per integrar-lo al parc Roqueta.Actualment el pou està tancat al públic. Fa un temps es varen detectar inundacions importants que afectaven la sala d’accés, i l’Ajuntament de Tona va encarregar un estudi per conèixer l’estat hidrològic i establir mesures preventives i correctores al respecte. Les aigües mineromedicinals de Tona són termals fredes (entre 11 i 16 graus), i procedeixen dels materials orgànics marins de fa més de 30 milions d’anys. Això, i el contacte de l’aigua amb les mateixes margues geològiques locals afavoririen la formació dels coneguts sulfurs. Externament, les aigües es caracteritzen per la seva transparència. Els tractaments més estesos amb aquestes aigües mineromedicinals eren diversos, sobretot es centraven en curar reumatismes, artrosis, limfomes, raquitismes, bronquitis, tuberculosi, etc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 56562 | Pou de glaç de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Exteriorment està cobert de vegetació i interiorment s'havia fet servir com a abocador. | El pou de glaç de la Quintana està situat uns metres a l'oest de la masia que li dóna nom, en un punt enclotat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una estructura de grans dimensions semiesfèrica, bastida amb murs de maçoneria de pedra carejada per una cara i col·locada en filades circulars. L'estructura, d'uns 8'5 metres d'alçada per uns 8'5 metres de diàmetre, està assentada en un marge, de manera que per la part superior, a l'est, es pot accedir directament a la part alta de la cúpula i des de la part inferior, a l'oest i a tocar de la riera Gavarresa, es pot accedir a la base del pou. Aquesta gran estructura té dues obertures, una a l'extrem superior, emmarcada amb pedra treballada, i l'altre a l'extrem inferior, actualment coberta per la vegetació. | 08151-170 | Sector sud-oest del terme municipal | Els pous de glaç es feien servir per a conservar el glaç que s'elaborava durant l'hivern per poder utilitzar-lo durant els mesos més calorosos, és a dir des de finals de primavera fins a principis de tardor. El procés començava durant l'hivern, quan s'utilitzava alguna presa del riu o riera en un racó fresc i ombrívol per acumular-hi el glaç. Com que es necessitaven blocs de glaç grans, s'havia d'ampliar el gruix de la capa de glaç de la riera tirant-hi aigua per sobre a les nits. Un cop s'havia aconseguit una capa de glaç prou gruixuda es procedia a tallar-la en grans blocs. Aquests blocs s'anaven col·locant a l'interior del pou, sempre a través de l'obertura de l'extrem superior, amb capes de palla entremig que actuaven com un aïllant natural. Un cop el procés era acabat i començaven a arribar els mesos més calorosos, es començava a vendre i a utilitzar el glaç. Possiblement va ser construït durant el segle XVIII, en un període de baixes temperatures conegut com la petita edat del gel europeu. | 41.9278600,2.0497700 | 421215 | 4642203 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56562-foto-08151-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56562-foto-08151-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És l'únic pou de glaç que es troba al Lluçanès.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 61116 | Torre Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-abadal | <p>- AMADES I GELATS, Joan. Excursió llegendària pel pla de Barcelona. Barcelona: edicions el Mèdol, 2001. 60 p. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Llorenç Sans. Cases pairals. - ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT. Sant Feliu de Llobregat. Àrees naturals. - CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia. Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, 1994. P. 74-78. - DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p. - DESCOBRIR CATALUNYA. 'Collserola. El secret més ben guardat'. Descobrir Catalunya. Núm. 41. (Barcelona, març 2001. P. 56-103. - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FERNÁNDEZ, Jesús; GIL, Juan Luís; MORENO, Rosa; PRATS, Anna (equip L'aladern). 'Estudi de Collserola. Parts 1, 2, 3, 4 i 5'. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1985. 551 p. - GUÍAS CATALONIA. Guía Oficial de San Feliu de Llobregat y su partido. Barcelona: guías Catalonia, 1927. P. 5-33. - PATRONAT METROPOLITÀ DEL PARC DE COLLEROLA. Llibre Guia Parc de Collserola. Barcelona: Patronat Metropolità del Parc de Collserola, 1995. 251 p. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. P. 87-89. - SODUPE I ROURE, Miquel (dir.). Parc de Collserola. Pla especial d'ordenació i de protecció del medi natural. Realitzacions 1983-1989. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Mancomunitat de municipis) i Patronat Metropolità del Parc de Collserola. 1990. 163 p.</p> | X-XVIII | Necessita restauració | <p>Es tracta d'una construcció formada per una torre medieval del segle X, preromànica, de planta quadrada i formada per pedres irregulars, i una masia annexa del segle XVIII. Tots dos elements estan molt integrats. De la torre es diu que fins el segle XIII era coneguda com a Torre Gallifa. Actualment encara es conserva un dels seus murs originals en una alçada de planta i pis, tot i que se sap que originàriament tenia 5 pisos La paret que es conserva està construïda amb pedra irregular i, al pis més alt, conserva una de les finestres de la construcció original, en forma aproximadament d'arc ferradura. La construcció annexa del segle XVIII és de porta rectangular amb teulada a doble vessant, de planta baixa i planta pis amb golfes. A la planta baixa hi ha en posició central una porta en arc de mig punt flanquejada per dues finestres. Al pis superior, respectant la mateixa posició de les obertures del pis de sota, hi ha una porta a balcó petit de ferro forjat i una finestra, ambdues de forma rectangular. Altres finestres petites de forma rectangular delaten la presència de golfes a l'edifici. L'exterior del conjunt es configura per un terreny amb arbres fruiters, garrofers, ametllers i també per l'antiga font que proveïa d'aigua la masia, actualment tancada.</p> | 08211-68 | Vessant del Puig d'Olorda | <p>La construcció de la torre de defensa sobre l a qual s'aixeca la masia sembla ser del segle X, mentre que la resta de cossos que conformen la Torre Abadal sembla que són del 1786. La masia havia estat el centre d'un territori semiautònom conegut com la Quadra Abadal i era propietat del Monestir de Sant Cugat, segurament per donació del Senyor de Cervelló, Enric Bofill, cap el 998. Fins el segle XIII era coneguda com a Torre de Gallifa. Actualment la masia no té cap ús. La masia és un tipus de construcció típica a la Catalunya rural, i són edificacions aïllades i lligades a l'explotació agrària o ramadera de tipus familiar. Els materials utilitzats per a la seva construcció varien, sobretot segons la ubicació, però també en funció de l'època històrica en què es construeixen. Durant l'edat mitjana, les pedres s'unien amb fang, material que es va substituir més endavant per la calç i el ciment. El gruix de les parets acostuma a ser considerable, de trenta o cinquanta centímetres, i el primer metre i mig d'alçada sol ser sempre de pedra. Quant les característiques arquitectòniques, la façana principal tendeix a orientar-se cap al sud, i sovint es guarneix amb un rellotge de sol. Les masies construïdes amb anterioritat al segle XVI presenten la porta principal aadovellada, i les posteriors són fetes amb llinda. La planta s'acostuma a cobrir amb un entramat de bigues col·locades de forma perpendicular a la façana, cobertes amb teula o bé amb rajoles. Majoritàriament, el teulat és a dues aigües, en la majoria dels casos perpendiculars a la façana, i sobresurt dels murs per tal de protegir-los de la pluja. Típicament tenien dos pisos, i la seva distribució interior era variable segons les necessitats de la família que l'ocupava. La més usual reservava el primer pis per les feines pròpies del camp i el segon per ubicar-hi la vivenda. Si la masia disposava d'un tercer pis, s'hi destinava el graner. Els animals podien estar al primer pis o bé tenir un estable independent. Les masies que formen part del teixit de Sant Feliu es poden dividir en tres grups: les que han estat incorporades al teixit urbà, les situades al vessant del puig d'Olorda i les que s'estenen al voltant de la riera de la Salut. La masia Abadal data del segle XVIII, quan va formar part del territori semi-autònom de la Quadra Abadal, propietat del Monestir de Sant Cugat. Durant el segle XVIII, la Quadra Abadal era propietat de la família Camprodon, i entre els segles XIX i XX va estar a mans dels marquesos de Monistrol.</p> | 41.4030100,2.0474100 | 420375 | 4583934 | - | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61116-foto-08211-68-2.jpg | Legal | Pre-romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-19 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Desconegut | És l'únic element del patrimoni de Sant Feliu de Llobregat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per decret del 22 d'abril de 1949, publicat el BOE el 5 de maig de 1949 degut a la torre preromànica que més tard va passar a formar part del cos de la masia. | 91|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |
| 40322 | Cal Pere Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nen | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XIX | Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original | <p>És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.</p> | 08013-12 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676200,1.8009800 | 399722 | 4580261 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 87358 | Barraca de tartana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-tartana | Wikipedra http://wikipedra.catpaisatge.net/ https://www.parcnaturalcollserola.cat/barraques-de-vinya/ | XX | Està en avançat procès de deteriorament | Construcció de planta rectangular (4,40 x 3 m), feta amb pedra lligada amb morter, i maons, especialment en els recercats dels buits dels murs i enla coberta, que fa volta de canó. La paret davantera s'aixeca per sobre el sostre que devia ser de volta. A la paret oposada a l'entrada hi ha una finestra doble. La porta té una amplada de 90 cm i una altura de 2,20 m. El gruix de les parets és de 35 cm. A l'interior hi ha una menjadora feta de maons, suport de ferro per un extrem, i tancada per una fusta plana. Conserva l'argolla d'agafar l'animal de càrrega. | 08158-197 | Cami de la Solella, s/n | 41.4504700,2.0090500 | 417229 | 4589239 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87358-foto-08158-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'unica barraca de tartana que es conserva al poble.La construcció d'aquest tipus de barraca suposava un major habitácul que la barraca de pedra seca tradicional, al mateix temps que permitia donar aixopluc a l'animal de càrrega que feia servei al pagès. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 40360 | Forn d'obra de can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret | XVIII-XIX | Es troba molt brut | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> | 08013-50 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> | 41.3473800,1.7724600 | 397305 | 4578048 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 47032 | Can Pedralba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedralba | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVIII | La façana ha restaurada entre finals del segle XX i inicis del XXI | Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La planta baixa només té l'accés i una finestra, el primer pis només té una finestra de pedra treballada amb una llinda que està datada el 1702. El segon pis són unes antigues golfes amb dues finestres molt petites. La coberta és de teula aràbiga amb dues vessants. | 08067-40 | Carrer Jesús, 55 | El carrer es va veure afectat per les ampliacions del segle XVIII. | 41.8001100,2.2194100 | 435151 | 4627878 | 1702 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47032-foto-08067-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47032-foto-08067-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47032-foto-08067-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'edifici més antic d'aquest carrer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 87329 | Casa Anna Mayné Esquivias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-anna-mayne-esquivias | XX | En procès de restauració | Edifici de factura contemporània. Està construit amb formes lliures de formigó vist, sobretot a la configurició de les teulades, amb grans obertures de vidre que donen llum l'interior de la casa. | 08158-168 | Carrer Jaume I, 2 | Construït segons criteris post-racionalistes. | 41.4384100,2.0152800 | 417734 | 4587894 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87329-foto-08158-168-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És l'edifici de factura contemporània més destacable del Papiol. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 42323 | Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Conjunt en bon estat, estructura i coberta bé, i façana regular. | <p><span><span><span>Palau neoclàssic de gust italià de planta quadrada, de planta baixa, dues plantes amb torreta i mirador superior a la coberta. La superfície total del solar és de 2.388 metres quadrats, i de superfície construïda n'hi ha 1.477 metres quadrats. Es tracta d'una edificació de la primera meitat del segle XIX. La casa es troba al mig del terreny, i gaudeix de jardí a la part davantera i posterior. La façana principal està orientada en sentit sud, amb una porta d'accés de caire senyorial. A la primera planta s'hi pot accedir per l'interior i per una escala lateral descoberta. En una galeria sobre façana decorada amb elements neoclàssics amb baranes de baixes columnes lobulades trobem tres accessos amb persianes dites mallorquines, de color marró. A la segona planta tres balcons del mateix estil del pis inferior, amb les baranes de columnes i les persianes mallorquines, gaudeixen d'una excel·lent vista no només del jardí del palau, sinó també del carrer de La Riera i del turó del Puig Castellar amb el parc de Can Muntanyà en primer terme. Encara per damunt hi trobem unes espaioses golfes amb tres petites finestres rectangulars per facilitar la ventilació. La façana posterior, condicionada per la vegetació que l'envolta, presenta unes característiques semblants a les ja citades, amb tres finestres a cada pis, amb persianes de color marró i baranes, i la continuació de la porxada. A la façana lateral est hi destaca la porxada amb accés directe des de l'interior de la casa o bé des del jardí. Hi ha una coneguda foto de Mn. Jacint Verdaguer que precisament va ser feta en aquesta porxada, en el temps en que aquest clergue literat acompanyava al marquès de Comillas a les seves vacances d'estiu a Caldes. A la façana lateral oest es repeteix la distribució ja citada, però aquí sí que cal fer esment que la terrassa del pis superior té una mena de patí mirador orientat cap a la mar. Al capdamunt de l'edificació trobem l'existència d'una torreta i un mirador. La torreta, quadrada, presenta finestres a les seves cares, i a un dels costats hi ha un dipòsit d'aigua. La superfície del terrat està pintada amb pintura impermeable; exemple evident de la lluita que es porta a terme contra les humitats que amenacen l'edificació. El mirador superior, petit, i amb coberta a quatre aigües, envoltat d'una barana de columnes, gaudeix d'unes vistes excel·lents de tot el poble i del front marítim. El jardí de la casa mereix un comentari especial. Abans hem fet esment de que l'edifici es col·loca gairebé al centre de la parcel·la, que està enjardinada formant terrasses escalonades. El jardí és gran, variat i presenta una font a l'entrada principal que, a imitació d'una gruta envoltada de vegetació, ens trasllada a un ambient oníric. Disposa, a més a més, de la canalització d'un torrent que desemboca directament a la Riera. El jardí en la seva part davantera presenta, a joc amb el ja esmentat, unes baranes d'estil neoclàssic amb columnes lobulades. La vegetació que hi podem trobar és: moreres, palmeres, atzavares, arbustos variats. La finca presenta varis accessos: una entrada senyorial amb una gran porta reixada pel carrer de La Riera, una porta estreta de fusta amb reixat superior calat en carreró lateral (datada el 1864) sota arc i que per accedir-hi cal pujar uns graons, i l'entrada per a vehicles pel carrer del Remei consistent en una àmplia porta reixada. Un mur arrebossat i cobert d'heura en bona part del seu recorregut envolta la finca. Com a part integrant de la finca però independent alhora, cal citar la casa dels masovers. Formada per planta baixa i dues plantes, està orientada al carrer de La Riera. No presenta cap element arquitectònic d'especial interès.</span></span></span></p> | 08032-5 | Carrer de La Riera, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | <p><span><span><span>Josep Barba e Ylla va fer iniciar la construcció de Can Cabanyes l’any 1862 i la va finalitzar el 1864. Josep Barba e Ylla va ser un d'aquells 'americanos' , (català que va fer fortuna a Amèrica) que, al tornar a la seva terra, es va fer construir una gran casa com exponent de la seva força econòmica. En la seva aventura americana va arribar primer a New Orleans l’any 1832, i després va anar cap a Mèxic, primer a Veracruz i després a Campeche, on va exercir de farmacèutic. Joaquin de Cabanyes i Rabassa es va casar amb la filla de Josep Barba que es deia Josefa Barba i Subirà, l’any 1884. A la reixa de la entrada principal al carrer de la Riera es poden veure les lletres “J B” que corresponen a Josep Barba, tot i que des de fa anys la casa es coneix com “Can Cabanyes”. Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Nadal i de Can Cassasses, és de les primeres cases d'estiueig de Caldes.</span></span></span></p> | 41.5721100,2.5279600 | 460646 | 4602377 | 1830 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-09-22 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Barba e Ylla | És l'edifici de composició neoclàssica de més qualitat de Caldes. Inventariada amb el núm. 24 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Les baranes de la casa varen ser pintades per Antoni Graupera, pintor i erudit caldenc, nascut a Parets del Vallès. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 46188 | Cal Quec. Cal Quet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quec-cal-quet | FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana. | XVII-XXI | Mas molt reformat. Actualment consta de l'edificació original, de planta rectangular i tres pisos, a la qual se li ha afegit un recinte annex a la banda sud, que s'adossa a la masia contigua de Cal Millars, i una altra construcció a l'oest, sobre una volta de pedra que comunica ambdós masos. La façana principal, on hi ha una petita porta d'accés, és la que tanca l'immoble per la banda est, i presenta dues finestres amb porticons de fusta al primer pis i dues finestres més petites al pis superior. A la façana nord només hi ha dues petites finestres allargades, una al primer pis i una al superior. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. Adossada a la banda nord de l'edifici, s'hi ha construït una plataforma de pedra que configura un pati descobert, recreixent la superfície original del conjunt del mas. I a la banda oest hi ha una petita zona enjardinada. Les façanes nord i est de l'edifici principal conserven l'obra de pedra vista, de carreus irregulars, mentre que la resta de murs han estat arrebossats i reformats. En general, l'aspecte exterior es troba molt modificat, amb el qual és difícil saber com era la construcció original. | 08060-33 | Partida de Coletes | Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981. | 41.7506600,1.4161700 | 368318 | 4623305 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46188-foto-08060-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | És l'antiga masia e Ca l'Alzina, que va prendre aquest nom perquè els que la varen habitar procedien de la masia que avui s'anomena Cal Quec Pobre, a la partida de Magrà. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 52327 | Teatre Joventut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-joventut | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | Edifici destinat originalment a cinema i, per tant, de grans dimensions; amb façana al carrer de la Joventut. Construït amb un clar llenguatge racionalista amb la simetria marcada, en façana, per una rotonda o tribuna en el primer pis, línies senzilles i rectes i el parament completament llis i sense ornamentacions. Sota la tribuna hi ha una marquesina d'obra. | 08101-34 | Carrer de la Joventut, 2-10 | La seva atribució no ve avalada per cap testimoniatge documental. Si bé és cert que existeixen uns plànols de 1931 signats per Antoni Puig i Gairalt on es projecta un cinema, aquest no se situa en el solar que ens ocupa. Aquest cine anava destinat al carrer Romanins (actual Martí i Julià) cantonada Montseny, molt a prop del carrer Joventut. Les similituds de l'edifici projectat amb l'edifici actual són tantes, que permeten pensar que aquests dos cines són el mateix. | 41.3725100,2.1177100 | 426217 | 4580486 | 1931 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52327-foto-08101-34-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | És l'actual Teatre Municipal de L'Hospitalet, amb programació estable. | 120|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 46994 | Ajuntament de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-centelles | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - GONZÁLEZ, Antoni. 'Memòria 1985-89'. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Diputació de Barcelona. Pàg. 229. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | Es troba en molt bon estat ja que ha estat restaurat. | Edifici de planta baixa i dos pisos on s'ubica actualment l'Ajuntament de la vila i que s'uneix amb l'antic 'Portal de la Ciutat' mitjançant una escala de caixa quadrada. La primera planta té un balcó i la segona té una petita porxada actualment tancada. La façana lateral està completament reformada. En el seu interior, l'escala té arrambadors de ceràmica vidrada. La coberta està feta amb teula aràbiga a dos vessants. | 08067-2 | Carrer Nou 15-17 | Tant l'edifici de l'ajuntament com el portal Nou consten construïts des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte, però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. | 41.7980400,2.2181700 | 435046 | 4627649 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/46994-foto-08067-2-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | És l'actual Ajuntament de Centelles. | 95|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 46475 | Vilatorrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatorrada | AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona. AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XIV-XX | Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos amb galeries, pertany al tipus I.1. La galeria d'aquest mas, que actualment constitueix el frontis, és un afegit al cos original i sobresurt cap a llevant. Així, la coberta és de dues vessants asimètriques, amb dues filades mixtes al ràfec, i amb el carener paral·lel al frontis, que es troba orientat a migdia. Presenta planta baixa i pis a la zona de la galeria i planta baixa, primer pis i segon pis a la resta del cos original. L'edifici, de tres crugies, té un cos annexat a tramuntana. El frontis disposa d'un portal amb llinda de pedra, que du la inscripció CAMILO FABRA, carreus als brancals i quatre esglaons. A la dreta del portal trobem dues finestres i una altra a l'esquerra que presenten les mateixes característiques: llinda de pedra, carreus als brancals i ampit. El pis està presidit per una galeria porticada composta per deu pòrtics que donen a migdia, un a ponent i un a llevant. Aquests estan sostinguts per pilars, formats per carreus, amb arcs de mig punt adovellats. A la façana de ponent trobem, al pis, quatre finestres simètriques amb llinda de pedra carejada, carreus als brancals i ampit, alguns motllurats. Al segon pis hi ha la mateixa distribució de finestres, tot i que aquestes són més petites. La façana de tramuntana presenta un tinar annexat, que ocupa la zona de la planta baixa i del primer pis. Consta d'una vessant amb el carener paral·lel al frontis i sis esglaons, que permeten l'accés a les tines. L'edifici presenta tres portalades emmarcades amb rajols ceràmics. El segon pis d'aquesta façana, que correspon al cos original, consta d'una finestra reixada emmarcada amb carreus. Finalment, la façana de llevant presenta un pati annexat a mode de baluard amb una petita edificació que, actualment, es troba en força mal estat. Les parets que tanquen aquest pati són de pedra combinada amb rajols ceràmics. Les finestres es distribueixen irregularment al llarg de la façana i, la majoria, presenten llinda de pedra i carreus als brancals. Aquest mur té incorporada una escala que condueix a un portal situat al primer pis. La casa de Vilatorrada està feta de pedra carejada i argamassa, tot i que ha estat força reformada. Això es pot constatar si observem una fotografia antiga del mas, com la de Vila Rovira: antigament les parets estaven arrebossades i pintades. A alguns eixos entre façanes trobem carreus. | 08062-63 | Prop de La Sala i de Viladerran | Al fogatge de 1553 apareix un tal Jaume Joan Vilatorrada, possible habitant del mas. Casa comprada pel Dr. Antoni Trullàs. Els masovers de la casa foren, fins el 1922, la família de Cal Palomes. Més tard ho fou en Joan Franc i més endavant la família de Prat Travé. | 41.8064200,1.8085400 | 401027 | 4628970 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46475-foto-08062-63-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | És interessant una pica de pedra de grans dimensions que es troba a l'exterior del mas. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 96087 | Els Grillats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Costum que encara es troba vigent | <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> | 08068-96 | carrer Major, 23 | <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> | 41.3960096,1.9535564 | 412521 | 4583248 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 38174 | Cases de Can Quim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-can-quim | XX | <p>Cases populars de planta baixa i pis entre mitgeres. Anomenades barates per l'economia en la seva construcció, feta en bloc, i per les seves petites dimensions. Coberta a dues vessants, pati del davant a nivell del carrer, sense elevar-se com la resta d'edificis senyorials del passeig. Mantenen, dins la seva escassetat de mitjans,els trets característics de l'epoca, diferenciant-se d'altres cases similars de més categoria pels acabats, materials i dimensions.</p> | 08009-181 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 25-41 | 41.5502400,2.3976500 | 449765.05 | 4600016.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És interessant la imatge de continuïtat que donen les tanques a carrer, amb les seves reixes i barris, i el ritme d'obertures en la façana. | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 72552 | Font de Cal Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-bep | XVIII-XX | No raja. Aigua no potable. | Aquesta font està localitzada per darrere de la nau que actualment forma part del taller del ferrer de Vilada, però que havia estat l'antiga fàbrica de cal Bep. Dita font es troba ubicada per sota el carrer, encofrada al mur. Per la part interior del mur, i a partir d'una reixeta, s'intueix que existeix un petit dipòsit d'obra de la font. L'aixeta, que no raja, es troba encastada a la paret amb funcions de dipòsit. Per arribar-hi cal baixar una graonada de 4 graons fets amb pedra repicada i escairada, disposada amb angle, o des de la plaça interior al voltant de la fàbrica. La font està orientada al sud. Hi ha un petit muret de pedra a la part exterior, pel costat est, que permet seure. La coberta de la font està feta amb un arc rebaixat amb pedra disposada a plec de llibre. | 08299-176 | Cal Bep. | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La font era força concorreguda pels treballadors de l'antiga fàbrica, fins que l'aigua de la font va començar a sortir dolenta per filtracions. Possiblement la font agafi aigua de la veta que ressegueix el terreny en línia recta descendent i que també donaria punt d'abastiment a cal Massana Vell, cal Vilalta, i altres cases ubicades al peu del torrent que s'observa sobre el terreny. Actualment no raja. | 42.1382200,1.9338900 | 411898 | 4665673 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72552-foto-08299-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram per la distribució en marges de pedra i el seu recorregut des del carrer fins a la font. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 72554 | Font de cal Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-valldaura | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. | En funcionament. | Font localitzada al peu del carrer Margançol, encofrada al mur de contenció de les feixes d'horts de casa Valldaura. Dita font es troba encofrada al mur i ens consta que disposa d'un petit dipòsit interior. L'estructura estètica de la font és molt senzilla. Feta amb un mur de maçoneria i pedra, incorpora una petita cornisa graonada de maons per la part superior. L'aixeta de la font, que és a uns 30 cm del terra, disposa d'una petita pica feta amb maons organitzats en semicercle, plans a la base i drets migenterrats al perímetre. Incorpora, gravat al morter flanquejant la cornisa de maons, la data de 1937 (molt poc visible). La font està orientada al sud. | 08299-178 | Carrer Margançol | Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. Aquesta font no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. La data de 1937, en plena Guerra Civil, mostra alguns esforços del Comitè Municipal i del Govern de la República per oferir normalitat als veïns dins el context de Guerra. Seguint la directriu de mantenir el funcionament i 'normalitat' dels municipis, alguns dels esforços es van dirigir en la millora de serveis públics com l'aigua. És en aquest context que l'Ajuntament de l'època hauria intervingut a la font, ignorant ara com ara, en quin grau d'intervenció es va produir (construcció, reforma, sanejament, etc.). | 42.1381600,1.9334100 | 411858 | 4665667 | 1937 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72554-foto-08299-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És interessant el conjunt del carrer en aquest tram i la distribució de murs de pedra seca de contenció i el seu recorregut i cruïlla entre els c/ Margansol i Sant Josep, fins a la font. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 44175 | Can Berengueret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berengueret-ii | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Al límit nord de l'indret conegut com a Pla de les Parets, topònim que ja suggereix la possible existència de restes arquitectòniques d'origen antic., és on es localitza aquest jaciment. L'indret es troba a la riba dreta de la riera del Malhivern, en unes feixes de conreu. S'hi han recollit diferents materials d'època romana, com fragments de material constructiu, així com ceràmica comuna i sigil·lades. Malgrat no s'han evidenciat restes arquitectòniques, com al veí jaciment de Can Berengueret, la seva proximitat a aquest jaciment, a manca de conèixer veritablement llur extensió, pot indicar-nos una origen comú. | 08042-60 | Pla de les Parets, al camí antic de Samalús | El jaciment esconeix des dels anys 80 del segle XX. Es deu la seva descoberta a Emili Ramon, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6791800,2.3019000 | 441895 | 4614392 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44175-foto-08042-60-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | És interessant comprovar com a l'aparell constructiu de la barraca enrunada al límit sud d'aquest jaciment, es poden observar restes de material romà emprats com a reble. Són fàcilment reconeixibles algunes pestanyes de tegulae, entre d'altre material. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 94259 | Fons Esyllt T. Lawrence | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-esyllt-t-lawrence | XX | En termes generals manté un bon estat de conservació tot i que alguns documents són més fràgils. | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells el Fons Esyllt T. Lawrence, escriptora i esposa de Lluís Ferran de Pol.</p> <p>El fons conté escrits originals, traduccions de l'obra de Lluís Ferran de Pol, informes literaris per editorials catalanes, bibliografia i documentació sobre el moviment independentista gal·lès i documentació personal. Així com un recull de premsa sobre l'autora. En total vuit arxivadors amb els dossiers corresponents.</p> | 08006-443 | Carrer Bonaire, núm. 2 | <p>Esyllt T. Lawrence neix, l'any 1917, a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on roman fins al 1940, en què va llicenciar-se al <em>Newnham College</em> en llengües modernes (alemany i francès).</p> <p>L'any 1941 obté el <em>Master of Arts de la Universita</em>t de Cambridge. El mateix any contrau matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. L'any 1943 es traslladen a Mèxic, on aviat se separarien. El 1944 es doctora en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Col·labora al periòdic <em>El Nacional</em> amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès. A la Universitat de Mèxic, coneix l'escriptor Lluís Ferran de Pol, quan aquest estava exiliat. El 27 d'agost de 1947 es casen pel civil i el 3 de juliol de 1948 ho fan per l'Església per establir-se a l'Espanya franquista que no hauria reconegut el seu matrimoni civil mexicà.</p> <p>El juliol de 1948 Esyllt Lawrence, s' instal·la a Arenys de Mar, tota sola i a punt de tenir un fill; el seu marit va haver d'esperar tres mesos a França abans de tenir permís per entrar a Catalunya. Aviat deixen Arenys de Mar per traslladar-se, amb la filla, Maria Elvina, a un mas d'Arenys de Munt. S'hi estan fins l'any 1974, en què de nou tornen a Arenys de Mar. A més de la seva tasca de traductora, i autora d'articles, Esyllt Lawrence treballa com a lectora i consellera de l'Editorial Vergara i el seu marit, com a advocat.</p> <p>Després de la jubilació de Ferran de Pol, el 1989, viuen de maig a octubre a Y Bont Faen (Cowbridge en anglès), un poble gal·lès on ella tenia una casa (<em>Llyswen</em>, el Mas Blanc) rebuda en herència. El seu compromís amb el País de Gal·les la fa participar en política i el 1991 és elegida regidora d'Y Bont Faen en representació del Partit Nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.</p> <p>Esyllt Thomas Lawrence mor el 4 d'abril de 1995 a l'Hospital Princesa de Gal·les de Pen-y-bont ar Ogwr (Bridgend, en anglès). Uns mesos més tard moriria el seu marit.</p> | 41.5801269,2.5490937 | 462412 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És important per veure les tendències literàries en les editorials catalanes, la relació entre la cultura catalana i la gal·lesa, així com per la informació sobre el partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru.Aquest fons està integrat dins del fons Lluís Ferran de Pol. Tot i que es descriu a part per la seva importància documental. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 77487 | Placa No embruteu els carrers 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-no-embruteu-els-carrers-2 | XX | Plafó petit format per quatre rajoles que formen la següent frase en lletra capital: 'No embruteu les parets. La netedat és una gran senyal de civilització'. Les lletres són de color blau sobre fons blanc, una línia prima de color blau contorneja el plafó i a les cantonades de la part superior fa una petita orla geomètrica d'ornament. | 08214-399 | Carrer del Carme, 40 | 41.5165500,2.3572500 | 446368 | 4596301 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77487-foto-08214-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77487-foto-08214-399-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És igual al del carrer Àngel Guimerà. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 77470 | Placa No embruteu els carrers 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-no-embruteu-els-carrers-1 | XX | Plafó petit format per quatre rajoles que formen la següent frase en lletra capital: 'No embruteu les parets. La netedat és una gran senyal de civilització'. Les lletres són de color blau sobre fons blanc, una línia prima de color blau contorneja el plafó i a les cantonades de la part superior fa una petita orla geomètrica d'ornament. | 08214-382 | Carrer Àngel Guimerà, 49 | 41.5185200,2.3555500 | 446228 | 4596521 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77470-foto-08214-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77470-foto-08214-382-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És igual al del carrer del Carme | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 55772 | Cova del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-montnas | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Cavitat estructurada sobre una fractura tot presentant tres boques d'accés. A la zona central de la diàclasi s'arriba al punt de màxima fondària. | 08148-28 | Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs | L'única referència que tenim és la donada per un grup d'espeleòlegs vilanovins capitanejats per Josep Castell que la van topografiar el març del 1980. | 41.3080700,1.7866500 | 398431 | 4573667 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | És habitual la confusió entre aquesta cova i el pròxim 'avenc del Montnàs'. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||||
| 43239 | Escudella de blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat | <p>MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26.</p> <p>MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118.</p> <p>PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26.</p> <p>PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27.</p> <p>R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19.</p> <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45.</p> | XVIII-XXI | <p>Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua.</p> <p>Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat.</p> <p>Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt.</p> | 08022-47 | <p>L’any 1715 és la datat de la introducció del blat de moro al Berguedà. Degut a la seva resistència al clima i a l'elevant rendiment, es va assentar-se ràpidament al territori. Es va utilitzar en l'elaboració de farinetes i polentes, assolint una importància destacada a la cuina les farinetes de blat de moro.</p> <p>Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa.</p> <p>El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada.</p> | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-escudelladeblatdemoro.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | Inexistent | 2026-07-08 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre.El blat de moro escairat es comercialitza sobretot a botigues de Berga i de les poblacions dels voltants, generalment a granel. | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 55480 | Avenc de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesquerra | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m.</p> | 08146-132 | Pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.</p> | 41.3240200,1.8393500 | 402866 | 4575377 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55480-foto-08146-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2026-02-27 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 41402 | Paller de Can Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-torruella | COMAS, Carme (1985): Cabana Can Torroella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XIX | Es troba en un relatiu bon estat, però degut el seu ús com a cos auxiliar, sense gaire manteniment. Això afecta a l'estat de les bigues dels sostres i als paraments verticals. | Construcció de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està situat en un desnivell del terreny, cosa que facilita l'accés a peu pla al primer pis, des de la feixa situada al darrera. L'estructura de bigues i corretges de fusta es recolza en les parets de càrrega de paredat perimetrals i en les pilastres d'obra centrals del primer pis, molt diàfan. La planta baixa, que servia per guardar el bestiar, és tancada, amb obertures emmarcades en pedra, molt poc treballada. El primer pis és obert, per facilitar l'assecatge de la collita. L'accés exterior es realitza per una escala de pedra adossada a la façana. Podem veure les restes d'un rellotge de sol en la façana principal. | 08023-356 | Vall Roja. Al costat de l'antic camí de Can Canals. | 41.6918300,2.2203100 | 435117 | 4615855 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41402-foto-08023-356-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | És fruit de la unió de diversos cossos al llarg del temps. Quan es va fer el barri, aquest va incloure el paller dins del recinte, aprofitant-ne les parets. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 76767 | Torre d'en Ridameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-ridameia | <p>MASSAGUÉ I TORNÉ, J. M. [coord.] (2011): Pla especial i catàleg del patrimoni de La Roca del Vallès. Ajuntament de la Roca del Vallès, La Roca del Vallès.</p> | XIX-XX | <p>Edifici aïllat de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats i envoltat de jardí. El volum principal presenta la coberta de teula de quatre vessants, amb els eixos careners decorats amb teula àrab vidrada de color verd, i està distribuït en planta baixa i pis. Adossat a l'extrem nord-oest de la construcció destaca una torre de planta quadrada, amb coberta de teula piramidal, distribuïda en planta baixa i dos pisos. El tercer cos està adossat a la façana de tramuntana del volum principal, tot i que és de factura més moderna. En general, la construcció presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt, amb els emmarcaments arrebossats i els escopidors bastits amb rajola vidrada de color verd. Tant la façana principal com la posterior presenten un cos avançat situat al centre del parament, en ambdós casos coronat per un plafó d'obra ondulat. El de la façana principal està decorat amb motllures i dos acroteris situats als extrems. Adossat al cos avançat de la façana principal destaca una tribuna de planta semicircular, formada per columnes circulars que sostenen un entaulament ornamentat, actualment tancada amb grans finestrals de vidre. Està coberta per un balcó al nivell del pis, amb la llosana semicircular delimitada per una balustrada d'obra. De la torre caldria destacar l'últim nivell, donat que presenta grans finestrals rectangulars a cada un dels paraments, decorats amb dues columnes jòniques. La construcció presenta els paraments exteriors arrebossats i emblanquinats.</p> | 08181-186 | C. d'en Reixac, 39, 08430 | 41.5805700,2.3259000 | 443807 | 4603428 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76767-foto-08181-186-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | És força probable que l'última planta de la torre fos en origen una galeria oberta, posteriorment tancada amb grans finestrals. La construcció, bastida entre finals del segle XIX i principis del XX, correspon al període de creixement del municipi de la Roca, sorgit arran del moviment d'estiueig i de segona residència. De fet, la construcció presenta certs elements estilístics que podrien correspondre tant al corrent modernista com al noucentista, tot i que de caire popular. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 76801 | Retaule Major de Santa Agnès de Malanyanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-santa-agnes-de-malanyanes | <p>BARRAL I ALTET, X. [et al.] (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum 1: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA, Barcelona. MARTÍ I BONET, J. M. (2007): Santa Agnès de Malanyanes. Història i art d'una parròquia. Arxiu Diocesà de Barcelona i Parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule format per una predel·la, un sagrari central afegit, dos pisos i el coronament, amb àtic i espigues. Els muntants que separen els plafons en els que es divideixen els pisos estan formats per dues columnes salomòniques, decorades amb raïms i fulles, i arquitrau superior, amb decoració floral, caps d'àngels i permòdols. A la part inferior del retaule, sota la predel·la, hi ha dues portes amb les imatges de Sant Pere i sant Pau. El sagrari central, d'un sol cos, presenta la imatge central de Jesucrist ressuscitat, emmarcat per dues columnes bessones amb capitells corintis, que sostenen un arquitrau decorat amb angelets. Entre les columnes hi ha les imatges de sant Joan Evangelista i sant Joan Baptista. A la part superior de l'element hi ha una balustrada. Aquest sagrari divideix la predel·la en dues parts formades, per un plafó central emmarcat pels basaments decorats de les columnes salomòniques dels muntants. Aquests basaments presenten les imatges de quatre verges màrtirs: santa Apolònia, Eulàlia, Madrona i Llúcia. Els plafons representen la coronació d'espines i la caiguda en el camí del Calvari. Al bell mig del carrer central hi ha la imatge de santa Agnès amb l'Anyell sobre el llibre i la palma. En els plafons dels carrers laterals que l'acompanyen hi ha representat l'amant que la vol per esposa, a l'esquerra, i el pretendent mort pel dimoni, a la dreta. El segon pis presenta, en el plafó central, la decapitació de santa Agnès i, a banda i banda, la santa assenyalant el cel als escarcellers i la cremació d'Agnés. A l'àtic hi ha el Calvari, amb la imatge de Jesucrist crucificat acompanyat de Magdalena i sant Joan. Les espigues estan decorades amb volutes i els relleus de sant Ambrós i sant Tomàs d'Aquino. El retaule està coronat per la imatge del Pare Etern amb el món. Per últim, en el que es pot considerar el marc del retaule hi ha les imatges de sant Xavier, sant Telm o Elm, sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i sant Joan Evangelista.</p> | 08181-220 | Església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, 08430 | <p>El retaule major actual de l'església parroquial de santa Agnès de Malanyanes és una obra de l'escultor Jaume Roig de l'any 1681. Anteriorment, el 10 de novembre de 1680, el rector mossèn Francesc Morera i els amos de la contrada de Agnès convingueren en aportar diners per la construcció d'un retaule nou, donat el mal estat de conservació de l'anterior. Cal dir que el retaule major original, obra del pintor Jaume Forner entre els anys 1535-36, està dipositat al Museu Diocesà de Barcelona. El 27 d'abril de 1681 signaren el contracte amb l'escultor Jaume Roig, definint l'execució d'un retaule amb el mateix discurs iconogràfic al que encara es conserva, pel preu de 300 lliures, el qual havia d'estar finalitzat pel dia de sant Bartomeu. Posteriorment, el poble contractà el daurador Joan Colubran, de Centelles, per daurar el retaule.</p> | 41.6050100,2.3544300 | 446206 | 4606124 | 1681 | 08181 | La Roca del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08181/76801-foto-08181-220-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-24 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig (escultor), Joan Colubran (daurador) | És força probable que el sagrari central, obra de principis del segle XVII i d'estil barroc, fos reutilitzat per decorar aquest retaule. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/