patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
68924 Barraca damunt Bosc de la Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-damunt-bosc-de-la-coma XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-94 41.4667100,1.7124700 392483 4591368 08287 Torrelavit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68924-foto-08287-94-3.jpg Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68925 Barraca vinya oliveres de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-oliveres-de-la-torre XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-95 41.4610300,1.7330100 394189 4590712 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68926 Barraca Torrent de la Covera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-de-la-covera XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-96 41.4440500,1.7414400 394866 4588817 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68927 Barraca Bosc sota Cal Senyor https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-sota-cal-senyor XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-97 41.4442600,1.7436900 395054 4588838 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68928 Barraca Vinya de Ribalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-de-ribalta XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-98 41.4416300,1.7524600 395782 4588535 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68929 Barraca sobre Maset del Cardús https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-maset-del-cardus XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-99 41.4451400,1.7594200 396369 4588916 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68930 Barraca Bosc Ribalta I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-ribalta-i XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-100 41.4355500,1.7578700 396225 4587854 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68931 Barraca Finca Can Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-finca-can-rossell XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-101 41.4304800,1.7485300 395436 4587302 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68932 Barraca Clot del Pere Finca Cal Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-pere-finca-cal-rossell XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-102 41.4295600,1.7487300 395451 4587200 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68933 Barraca Ribalta Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ribalta-nova XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-103 41.4355300,1.7561400 396080 4587853 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68934 Barraca Oliveres de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-oliveres-de-la-serra XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-104 41.4483800,1.7576500 396227 4589278 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68935 Barraca Clot dels Macabeus I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-dels-macabeus-i XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-105 41.4529100,1.7416200 394895 4589801 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68937 Barraca Clot del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-clot-del-mas XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-107 41.4611600,1.7259900 393603 4590736 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
68938 Barraca sobre Molí d'Esbert https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-moli-desbert XVIII-XIX Vegeu la fitxa 93, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08287-108 41.4427100,1.7485700 395459 4588660 08287 Torrelavit Popular Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-08-02 00:00:00 119 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:37
73654 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-22 <p>MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.</p> XIV-XXI Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat. <p>Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.</p> 08001-2 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 94|98|85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73655 Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XVI-XX <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> 08001-3 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg Física Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2022-04-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 95|96|98|94 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73693 Cup de vi de la rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vi-de-la-rectoria FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40. XVIII-XIX Aquest cup es troba en un petit edifici de dues plantes, annex al pati de la rectoria. La planta baixa està ocupada per la tina. Al pis superior s'hi accedeix per una escala adossada a l'exterior de l'edifici, per on s'accedeix a la boca del cup, actualment tapada amb taulons de fusta. Es traca d'una construcció de base rodona feta a base de pedra i morter de calç, que està rematada en la seva part superior de forma rectangular i impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. Fa uns 5-10 m de diàmetre i una fondària d'uns 10 m, i la cobreix un revoltó fet de maons. 08001-41 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual. 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-2.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98|119|94 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73704 Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89. XIX-XX Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components. A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques. 08001-52 Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona. 41.5256400,1.9086000 408944 4597686 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73714 Exempció de la comtessa de Castellvell (1382) https://patrimonicultural.diba.cat/element/exempcio-de-la-comtessa-de-castellvell-1382 <p>SOLER, Maria (1998): 'Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382)', dins de Abrera. Revista Informativa, 25, 26 i 27. Amics d'Abrera 2000. http://www.espaisvirtuals.com/grupbrea/</p> XIV <p>És el pergamí més antic que es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Abrera. Es tracta d'una exempció feta per la vescomtessa de Castellvell de Rosanes als habitants d'Abrera (al document anomenada 'Brea') i Sant Esteve de Sesrovires sobre l'obligació de prestar guaita i obra al castell de Castellvell de Rosanes. El document data del 28 de juliol de 1382 i és un document notarial en català antic que transcriu a la seva primera part una acta en llatí. Ha estat transcrit, traduït i anotat per la historiadora local Maria Soler.</p> 08001-62 Passeig de l'església, 9 - 08630 ABRERA. <p>El món feudal concebia l'espai com un mosaic d'amplis senyorius dominats pel seu respectiu castell i per la família que el regentava. Al 1382, moment de consolidació i auge del feudalisme, el Baix Llobregat es dividia també en senyorius que, alhora, se subdividien en diferents parròquies. Tal és el cas de la baronia de Castellvell de Rosanes, que dominava les parròquies de Sant Esteve de Sesrovires i d'Abrera, amb Sant Hilari i el Castell de Voltrera com a enclau defensiu. També pertanyien a la baronia de Castellvell les parròquies de Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Olesa i Martorell. Totes elles estaven sotmeses al llinatge dels Castellví, senyors de la baronia de Castellvell i, gràcies a una fructífera política matrimonial, senyors de Castellbò, a l'Urgell, i de Navailles. En època medieval, les relacions entre vassalls i senyors s'establien a través de fidelitats, les quals implicaven la protecció dels senyors a canvi d'una sèrie de serveis per part dels vassalls. Entre aquests serveis gratuïts que els vassalls havien de prestar als seus superiors hi trobem, entre molts d'altres, 'la gayta i l'obre'. La 'gayta' o guaita no és més que l'obligació de prestar vigilància al castell per tal d'evitar atacs enemics. Aquesta prestació obligaria els habitants de les parròquies d'Abrera i Sant Esteve a acudir unes determinades hores a l'any als respectius castells de Voltrera i de Sant Esteve. D'altra banda, 'l'obre' és la prestació obligatòria de braços i hores de treball al senyor en les diverses feines que calia dur a terme per al manteniment de la baronia. Aquests són els dos serveis feudals que les parròquies d'Abrera i Sant Esteve demanaren abolir a la vescomtessa l'any 1382.</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 1382 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73714-foto-08001-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73714-foto-08001-62-3.jpg Física Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2020-01-21 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73715 Col·lecció de pintures municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal-0 Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http://www.ajuntamentabrera.cat/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp XX Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals. 08001-63 Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny). 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73716 Retaule de la Puríssima https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-purissima-0 <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 42.</p> XVIII <p>Pertanyent a l'estil barroc, està format per un tríptic, el marc arquitectònic del qual està compost per tres nínxols rematats amb pinacles d'estil gotitzant. Al nínxol central podem veure la imatge de la Immaculada Concepció, acompanyada als costat de dos sants. El retaule i les figures són de fusta policromada.</p> 08001-64 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>Acabada la Guerra Civil, entre el 1939 i el 1944, el nou rector de l'església va enguixar de bell nou el temple, va reparar els danys soferts a la sagristia i va reemplaçar els bancs i els retaules que s'havien cremat. El foc havia destruït el retaule de l'altar major i el de la Puríssima. La restitució d'aquest darrer va córrer a càrrec del monestir de Montserrat, el qual va fer donació de l'altar de la Verge que encara avui podem observar a l'interior de la capella que porta aquest nom.</p> 41.5178600,1.9019600 408379 4596829 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73716-foto-08001-64-2.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Altres 2020-01-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 96|94 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73726 Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats http://www.pianola.org/index.cfm XIX-XX Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. 08001-74 Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. 41.5152000,1.9243400 410243 4596510 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73732 Hipogeu de Can Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. XVIII Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. 08001-80 Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. 41.5230500,1.9218900 410049 4597384 08001 Abrera Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73735 Venda de Sendred a Unifred Amat del campo de Breda (951) https://patrimonicultural.diba.cat/element/venda-de-sendred-a-unifred-amat-del-campo-de-breda-951 BENET, Albert (1983): 'L'origen de les famílies Cervelló, Castellvell i Castellet', dins de Acta Historica et Archaelogica Medieaevalia, 4. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 67-85. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera. X El document més antic que parla d'Abrera es conserva, segons Albert Benet mal datat i mal arxivat (BENET, 1983: 67-68)., a l'Arxiu de la Corona d'Aragó sota les següents coordenades: ACA. Cancelleria. Pergamins. Ramon Berenguer III, n. 253 . Sembla ser que el notari no havia posat la fórmula acostumada en la datació del document, això portà que en fer-se la restructuració de les escriptures de l'Arxiu Comtal en el segle passat es datés erròniament el documenta al segle XII. L'onomàstica, diversos personatges, la lletra, les clàusules, la redacció, les arcaïsmes, etc., tot fa que s'hagi de considerar com un document del segle X. Es tracta, per tant, d'un pergamí amb data de 31 de maig de l'any 951 on es relata una venda de terres de pare a fill on consta que el vicari comtal Sendred vengué al seu fill Unifred Amat el camp d'Abrera ('campo de Breda'), amb les seves cases i horts, prats i recs que tenia en propietat com a conseqüència d'una compra feta anteriorment. Per tal de designar amb més precisió els objectes de la venda, el subjecte de la mateixa descriu, un a un, els seus límits: 'El camp d'Abrera i els horts esmentats anteriorment afronten per la part oriental amb el riu Llobregat; per la de migdia amb l'Anoia i amb la terra de Galindo; per l'occidental amb el torrent de Llops, amb la terra d'Eldovino, amb la terra d'Eldemondo, amb la terra de Dodat, dona, amb la terra de Roderigo, amb la terra d'Adovora, dona, i dels seus hereus; i per l'altra part amb la terra de Galindo a qui anomenen Mothone'. 08001-83 Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona Es tracta del document més antic que ens parla del terme d'Abrera. La situació del 'campo de Breda' que apareix al document (antic topònim d'Abrera) no difereix excessivament del que avui coneixem com a tal. El document es refereix a un vast territori establert en funció del riu Llobregat, el qual el limita i li és font de riquesa. A meitat del segle X, per tant, sota el topònim 'Breda' s'amaga una àmplia franja de terreny formada pel mosaic de propietats citades al document. Hi ha autors que estableixen l'origen del dit topònim en una paraula àrab que significa 'la riberenca' o 'vora el riu', fet que evidencia que la influència sarraïna podria haver estat força important a la zona. Altres autors com Corominas fan derivar el topònim 'Breda' del mot germànic 'braida' que vol dir 'planura' o del cèltic 'eporeda' que significa 'lloc que s'hi viatja a cavall'. Aquesta hipòtesi s'adiu força amb la privilegiada ubicació d'Abrera, en el si de les xarxes de comunicació ja des d'èpoques antigues (SOLER, 2000a: 20-23). Respecte al protagonista de la venda sembla ser que Sendred hauria estat un dels vicaris que els comtes posaven al front dels castells que anaven creant en el transcurs de la repoblació. Aquest tingué un lloc important en la cort del comte de Barcelona i fou l'iniciador de tres famílies nobiliàries catalanes: els Castellví, els Castellet i els Cervelló (BENET, 1983: 69 i 81). 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 951 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73735-foto-08001-83-2.jpg Física Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2021-02-16 00:00:00 - ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 85 56 3.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
73744 Goigs a Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-pere MASSOT, Josep (1975): 'Goig', dins de Gran Enciclopèdia Catalana Vol. 8, Barcelona, pp.155-156. XX El dia de Sant Pere, cada 29 de juny, és festa major a Abrera. Entre els múltiples actes convocats per celebrar i donar gràcies al patró, destaca la santa missa que s'oficia a l'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera. Al final de la cerimònia es canten els Goigs a Sant Pere. La lletra, segons l'actual rector de la parròquia, va ser composta pel Rvnd. P. Hilari d'Arenys de Mar i la música pel Rvnd. P. Dom Angel Mª Rodamilans a la primera meitat del segle XX. 08001-92 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, però els més antics que es conserven són del XVII. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven; i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi, o hagi disposat fins a temps recents, de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa major. Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la Renaixença, al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs, com la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. També hi ha associacions de col·leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularització. Destaca els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldelló, que publica un butlletí trimestral i compta amb una important col·lecció de goigs impresos. En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. Aquesta forma poètica dels goigs prové de les cançons de dansa de la poètica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rodó. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs. Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció). Aviat va eixamplar-se la temàtica i les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs. Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat, una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat trobem sant Roc i sant Sebastià, contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, consta sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, o sant Benet dels bibliotecaris. La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona, etc. Una cosa semblant ha passat amb la música: la majoria és d'origen popular, anònima. I molta s'ha perdut, perquè no es feia constar en els fulls impresos. Per això hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa música. Les melodies són senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu però àgil alhora. Tanmateix, també hi ha hagut músics cultes que han creat belles músiques de goigs: Mn. Francesc Baldelló, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Lluís Millet, Joan M. Aragonès. 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo Física Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al segle XVIII. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix, etc. Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Ollé Pinell, Josep M. Subirachs. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
87683 Les campanes de Sant Pere d'Abrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> 08001-111 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> 41.5178537,1.9020153 408384 4596828 1959 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural 2021-02-15 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37494 Figures festives https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives XX Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos. 08003-355 Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25 Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives. 41.4963200,2.2951300 441166 4594095 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37495 Plànol d'amillaraments https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-damillaraments XIX Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals. 08003-356 Plaça de l'Ajuntament, 1 Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu. 41.4936400,2.2951600 441166 4593798 1860 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart es troba en el despatx d'alcaldia. 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37496 Arxiu municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-0 XVI-XX No hi ha responsable, ni inventari. L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats. 08003-357 Plaça de l'Ajuntament, 1 41.4936000,2.2951800 441168 4593793 08003 Alella Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37496-foto-08003-357-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37497 Arxiu parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial XIV-XX <p>Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.</p> 08003-358 Plaça de l'Ajuntament, 13 <p>L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.</p> 41.4935600,2.2946100 441120 4593789 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-3.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat. 94|98|85 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37499 Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> XVI-XX <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> 08003-360 Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> 41.4935500,2.2943800 441101 4593788 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37499-foto-08003-360-1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37500 Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de XX <p>Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló</p> 08003-361 Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona) <p>l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.</p> 41.4937100,2.2954000 441186 4593806 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37501 Arxiu Ferrer i Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia XX Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. 08003-362 Hort de la rectoria, s/n El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. 41.4933200,2.2948700 441142 4593763 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37503 Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. II aC-XX Actualment el museu resta tancat i sense gestió Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. 08003-364 Av. Sant Mateu, 2 La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. 41.5048700,2.2994700 441536 4595042 08003 Alella Restringit Regular Física Romà|Modern|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37504 Fons d'Art Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal XX Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. 08003-365 Plaça de l'Ajuntament, 1 41.4936000,2.2951600 441166 4593793 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37505 Fons local de la biblioteca municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal XX La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars. 08003-366 Hort de la rectoria, s/n El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. 41.4933200,2.2948700 441142 4593763 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 57 3.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37531 Dibuixos del MNAC https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518. XIX Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D. 08003-393 Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any. 41.4936200,2.2944400 441106 4593796 1873 08003 Alella Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Francesc Chia 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37539 Finestra de Can Companyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-companyo XV-XVI Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat. Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre. 08003-401 Plaça de l'Ajuntament, 10 Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa. 41.4938800,2.2945900 441119 4593825 08003 Alella Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-3.jpg Física Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa. 93|94|85 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37626 Creu processional d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-dalpens <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.</p> XVII-XVIII Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent. <p>Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.</p> 08004-67 Santa Maria de Borredà. Borredà <p>Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.</p> 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-01-07 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org 94 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37630 Arxiu municipal d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens http://www.alpens.diba.es/ XIX-XXI La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) 08004-71 Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. 42.1193100,2.1010700 425692 4663414 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37631 Arxiu parroquial d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens <p>www.abev.net</p> XIV-XX <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> 08004-72 Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37633 Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens http://www.alpens.org XX Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. 08004-74 Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. 42.1193100,2.1010700 425692 4663414 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
37680 Arxiu Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau XX L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. 08004-121 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40034 Creu d'Albats https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dalbats <p>Bellavista, Joan (2000). La Creu de la Parròquia de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> XVII <p>Creu processional, creada l'any 1621 per l'argenter Guilem Canas. És de plata repujada enriquida amb dosserets i imatgeria. El seu nom prové del fet que es feia servir en les exèquies, cerimònies funerals, dels infants. El nus de la creu és de forma convexa. A l'anvers de la creu, al centre, hi ha la figura de Jesucrist, i al revers hi ha la Mare de Déu coronada, amb el nen Jesús als braços. Els travessers, que estan decorats amb motius florals i geomètrics, acaben en forma de flor de lis, amb uns caps d'àngels als dos costats.</p> 08005-165 Església de Sant Genís 41.6739500,2.2600500 438407 4613841 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40034-foto-08005-165-1.jpg Física Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González Guilem Canas 95 52 2.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40117 Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-248 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 41.7002400,2.2424700 436969 4616772 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40118 Murs de pedra seca de Can Roses https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-249 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 41.6985700,2.2423600 436959 4616587 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Regular Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40119 Murs de pedra seca de Can Vicens https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-vicens <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-250 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 41.6992100,2.2423800 436961 4616658 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Regular Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40122 Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> IaC-IIIdC <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> 08005-253 Museu de Granollers 41.6695600,2.2614600 438520 4613352 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Bo Física Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|83 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40124 Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda <p>BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/</p> I-III dC <p>L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.</p> 08005-255 Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines) <p>Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.</p> 41.6695600,2.2614600 438520 4613352 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg Física Romà|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 83|80 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
40199 Pintures murals de l'església de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis <p>Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l'Església Parroquial de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> XX Presenten algunes esquerdes. <p>Les pintures al fresc de l'absis de l'església de Sant Genís foren creades l'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.</p> 08005-330 Església de Sant Genís 41.6739600,2.2600500 438407 4613842 1943 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40199-foto-08005-330-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Josep Morell i Macias 98 52 2.2 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-04 06:17
Estadístiques 2024
patrimonicultural

Mitjana 2024: 2526,06 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml