Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89643 | Roures de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-sala | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Magnífics exemplars de roure situats dins de la finca de la masia de la Sala, al marge del camí que dona accés a la riera de Rupit i a l'era de la Guilla, al costat d'uns camps. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquests espècimens destaquen per la seva majestuositat, antiguitat i dimensions, amb uns espectaculars troncs centrals amb un brancatge espès i unes capçades aproximades d'entre 13 i 18 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08901-277 | Masia de la Sala - Rupit | 42.0291400,2.4605100 | 455341 | 4653152 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89643-img0440.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||||||||
| 89644 | Roques de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-les-baumes | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. </span><em><span>Ausa</span></em><span>, XXII, núm. 158, p. 528, 540.</span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de roques situades a l'extrem de tramuntana d'un petit turonet situat al costat de la masia de les Baumes, sota cingle. Es tracta d'un conjunt de grans dimensions de pedra calcaria, format per dues grans lloses planes i una roca irregular de grans dimensions, disposades formant un petit corredor interior de traçat rectilini. Aquest espai es troba semicobert per una llosa plana i una altra roca de caire més informe.</p> | 08901-278 | Les Baumes - Rupit | <p>Per la seva peculiaritat, aquestes roques servien com a fites de referència dins de la documentació referida a la zona i datada al segle XVI. La primera referència documental que menciona aquest conjunt és de l'any 1597. El seu nom fa referència al fet que hi tocava bastant el sol, mitjançant l'aprofitament dels esqueis de la cinglera que permetien el pas de la llum. La resta de la zona quedava a l'ombra ben aviat, quan el sol es començava a pondre. Hi ha la possibilitat que es tractés d'un dolmen, tot i que caldrà un estudi i una intervenció arqueològica per comprobar-ho.</p> | 42.0085600,2.4870100 | 457521 | 4650854 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89644-img0223.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'element: l'Assolelladora, la Solaiadora. L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||||
| 89646 | Àrea d'expectativa arqueològica del pla de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-del-pla-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 226.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 398-</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>402, 487.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 19-24.</span></span></span></span></span></p> | VI a.C-X d.C. | No s'ha efectuat cap intervenció arqueològica | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a la zona de Sant Joan de Fàbregues, entre el pla del Roquer, el de Fàbregues i el pla Xic o de l'Agullola. Durant unes prospeccions arqueològiques realitzades a la zona als anys 90 es van localitzar fragments de ceràmica ibèrica a l'extrem superior del cingle, prop de l'Agullola i a la banda de migdia del mateix. Prop dels límits entre el pla Xic i el de Fàbregues es van localitzar algunes restes d'estructures bastides en pedra atribuïdes a parets de contenció. En aquesta mateixa zona, encerclant el pla Xic i disposat a banda i banda del cingle, es van localitzar les restes d'un mur d'uns 20 metres aproximadament. Al bell mig de l'estructura hi ha una bassa de planta irregular coneguda en l'actualitat com la bassa del Senglar i les restes d'un possible forn de planta circular i fragments de ceràmica fàcilment esmicolable i datada al segle X. A la zona també s'hi documentaren altres restes de murs de menys entitat i fragments de teula àrab.</p> | 08901-279 | Pla de Fàbregues - Rupit | <p>Segons la bibliografia consultada, l'antic castell de Fàbregues (documentat al segle X) estaria situat a l'extrem del pla Xic, prop de l'Agullola, tot i que no n'hi ha cap rastre tangible. Pel que sembla, prop seu hi hauria també les restes d'un poblat d'origen pre-romà o anterior. Al mateix temps, al bell mig de l'extensió que conforma el pla de Fàbregues, és molt probable l'existència de diverses masies depenents dels masos de Fàbregues i del Roquer. L'existència de diversos graus que comunicaven la part superior del cingle amb les fondalades de Susqueda reforça la hipòtesi que aquesta zona hauria estat poblada des de temps antics.</p> | 42.0067200,2.4762900 | 456632 | 4650655 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-1017143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89646-img7634.jpg | Inexistent | Medieval|Popular|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 85|119|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 89647 | Dita de la Casassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-la-casassa | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 123.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>'L'Om, els Esqueions i la Jaça, tots tres del puta d'en Casassa'.</p> | 08901-280 | 42.0411100,2.4793900 | 456912 | 4654472 | 08901 | Rupit i Pruit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aquesta dita fa referència a les propietats relacionades amb el mas de la Casassa, que fou una de les pagesies més grans del terme de Rupit i Pruit i del Collsacabra. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||||||||
| 89649 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-6 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 465.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). <em>Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Els revestiments estan força degradats | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec de llates i bigues de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuïda en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Totes les obertures són rectangulars, majoritàriament emmarcades amb maons i amb les llindes de fusta. Cal exceptuar el portal d'arc rebaixat de la façana de migdia, bastit amb maons i la finestra balconera del pis. De la façana principal destaca un dels portals de la planta baixa, bastit amb maons disposats a sardinell, i una de les finestres del pis, amb els brancals bastits amb carreus de pedra, l'ampit motllurat (tot i que força degradat) i la llinda plana gravada amb l'any 1715 i una creu llatina central. La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular. Els paraments conserven restes dels revestiments arrebossats i emblanquinats que els cobrien.</p> <p>A la banda sud-est de la masia hi ha tres volums adossats, destinats a les tasques agropecuàries originals de la finca. El de l'extrem de ponent és força més petit que la resta. És rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. Els altres dos volums també són rectangulars, tot i que amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. En destaca el de l'extrem de llevant, destinat a pallissa. Presenta un sostre embigat de fusta sostingut amb pilars bastits amb maons. Compta amb una gran porta de fusta, petites finestres emmarcades amb maons i està bastit amb pedra de diverses mides disposada de forma regular.</p> | 08901-281 | Carretera C-153, km. 30 - Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>La primera referència documental relacionada amb aquesta construcció apareix en el capbreu del <em><span>Faber </span></em>de Cabrera, datat l'any 1195 i que comprenia els termes parroquials de Sant Julià, Sant Llorenç Dosmunts i Santa Maria de Corcó. La masia es trobava dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, que fou independent fins al segle XV passant després a ser sufragània de l’església de Sant Andreu de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0300600,2.4523000 | 454662 | 4653259 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-1017397.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89649-img9444.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89650 | Àrea d'expectativa arqueològica de Pruit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dexpectativa-arqueologica-de-pruit | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 63.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 36, 373.</span></span></span></span></span></p> | XII-XIX | No ha estat mai excavat | <p>Àrea d'expectativa arqueològica situada a l'entrada del nucli urbà de Pruit, damunt d'un monticle situat a la banda de ponent de les cases i al nord-est del cementiri. Tot i que la zona no ha estat mai objecte de cap prospecció ni intervenció arqueològica, segons les informacions orals obtingudes dels veïns de la zona, en aquest punt s'hi van localitzar restes d'ossos. Al seu torn, la bibliografia consultada va identificar aquestes restes amb un possible hipogeu, sense concretar cap datació.</p> | 08901-282 | Nucli urbà de Pruit | <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>Antigament, el cementiri de Pruit estava ubicat davant de l’església de Sant Andreu, en l'actual plaça de l'Església, tot i que l’any 1906 fou traslladat a l'entrada del nucli urbà. És probable doncs que les restes aparagudes en el monticle siguin anteriors al primer fossar del nucli de Pruit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0428600,2.4549000 | 454886 | 4654679 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89650-img6949.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89652 | Col·lecció d'instruments musicals i ceràmica de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dinstruments-musicals-i-ceramica-de-la-fontana | <p>PERMANYER, Lluís (2017). <em>Exotismo musical en Rupit</em>. <span lang='CA'><span><span>Consultat 13 novembre 2020, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2017/11/06/pagina-40/137367239/pdf.html?search=Fundaci%C3%B3n%20La%20Fontana</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Col·lecció excepcional d'art privat relacionada amb la etnomusicologia i la ceràmica popular espanyola. El fons relacionat amb la etnomusicologia, conegut com la col·lecció Helena Folch, està format per uns 2000 instruments musicals tradicionals procedents d'Àfrica, Oceania, Asia i Amèrica. Aquests instruments estan datats entre els segles XIX i XX, i destinats a un ús tant religiós com profà. El fons relacionat amb la ceràmica compta amb unes 14000 peces destinades al servei de taula i a la decoració, així com relacionades amb els oficis i les professions. Procedeixen dels principals centres de producció de la península (Andalusia, Aragó, Catalunya, Castella, València i Múrcia) i estan datades entre els segles XII i XIX.</p> | 08901-283 | La Fontana - Pruit | <p>El fons relacionat amb l'etnomusicologia s'inicià l'any 1972 de la mà d'Helena Folch-Rusiñol, mitjançant els viatges que ella i el seu marit feien pels diferents continents no occidentals. L'any 1988 heretà la col·lecció de ceràmica que havia anat recopilant el seu pare, Albert Folch-Rusiñol. Donat el seu extraordinari volum, ambdós fons foren traslladats a la finca de la Fontana, on es construí un edifici projectat per a la seva exposició. La Fundació La Fontana, encarregada de custodiar aquesta col·lecció, fou creada l'any 1992.</p> | 42.0343200,2.4718300 | 456282 | 4653722 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413371961-albarelofc201402031669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1413475425-platofc201402211686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-1455636398-tamborfi20160301det22800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89652-conjuntodecampanasfi201303011178.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de la Fundació La Fontana. | 94|98|119|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89656 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot-1 | <p><span><span><span><span>ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). <em>Història d’Osona</em>. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial, p. 474, 475.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). <em>Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni</em>. Olot: Ajuntament d’Olot, p. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació A04.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 61, p. 18-19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 948, 950, 956, 958, 961, 962.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LLOBET, Salvador (1963). <em>Guilleries, Collsacabra, S. Pere de Casserres, Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet</em>. Granollers: Editorial Alpina, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA, Antoni (1964). <em>Collsacabra</em>. Barcelona: Selecta, p. 142-143, 145.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). <em>El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXX, núm. 62, p. 10-11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXI, núm. 63, p. 9-10.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>El camí ral de Vic a Olot s’endinsa dins del terme municipal de Rupit i Pruit per la banda nord-oest, a través del solell de Comajoan cap al coll sa Cabra (situat damunt de la masia del Colomer). Aquest tram discorre per sota del cingle d’Aiats, ascendint normalment sobre la roca del terreny que aflora en diversos llocs. En altres llocs, el camí no supera l’amplada d’un corriol. El traçat continua carenejant la serra de Mateus, amb el tram empedrat dels Alous, fins al grau Xic. En aquest punt, el camí es desvia en direcció nord a través d’unes petites marrades amb restes de vorals i talussos. En aquest punt, el descens és lleu i s’hi localitza un altre tram de calçada amb un talús de pedra seca, cobert per la vegetació existent, fins a arribar a la masia de la Serra. Després de creuar la finca, passant pel bell mig de les construccions d’aquest mas, el camí travessa la carretera de Falgars d’en Bas cap a l’Hostalot, pasant per davant de la façana principal de la masia (en l’actualitat, aquest tram es desvia per un camí artificial que voreja la casa per la banda de llevant). Des d’aquest punt s’enllaça amb el primer tram empedrat original del camí, just abans d’arribar a la baixada del pont de l’Hostalot. Aquest tram té una amplada d’entre 6 i 7 metres, amb trencaigües i delimitada amb guardarodes monolítics. A la zona central del pont, la calçada s’estreny fins a 1,80 metres. Passat el pont, el camí està empedrat mitjançant llambordes i lloses disposades a plec de llibre, amb grans lloses quadrangulars i els propis afloraments de roca de la zona, arribant fins pràcticament a l’entrada de la finca de l’hostal del Grau. En origen, el camí passava per davant la façana principal de l’edifici, tot i que actualment es desvia per fora de la finca vorejant uns camps fins al costat nord-est de la casa. En aquest punt, el traçat enllaça amb el recorregut original i s’inicia l’abrupte descens de les Marrades del Grau, que salva el desnivell existent entre l’altiplà del Collsacabra i la plana d’en Bas, el denominat grau d’Olot. El tram de les Marrades finalitza a la font de les Marrades, punt des del qual el camí entra dins del terme municipal de la Vall d’en Bas.</span></span></span></p> | 08901-286 | A la banda de tramuntana del terme municipal - Pruit | <p><span><span><span>El camí ral entre Vic i Olot va ser durant molts anys l'única via de comunicació entre les comarques d'Osona i la Garrotxa. Tot i que hi ha constància d’una via romana que de Barcelona pujaria cap al Collsacabra, per després travessar la vall d’en Bas cap al pla d’Olot,no es pot assegurar que seguís el mateix traçat que el camí ral de Vic a Olot. Segons alguns autors, la via que creuava el Collsacabra era la <em>strata francisca</em> o camí de França. Aquesta via, en època medieval, es convertiria en el camí que unia les viles de Vic i Olot. Al segle XII, aquestes vies quedaren sota la jurisdicció del rei, passant a ser conegudes com “camí reial” o la seva contracció “ral”. Durant l'edat mitjana i moderna, el camí va assolir el seu màxim esplendor i va esdevenir una via de comunicació imprescindible per als comerciants i traginers, així com per les relacions socials entre els habitants de les dues zones. Els diferents conflictes bèl·lics ocorreguts entre els segles XVII i XX i el bandolerisme també actuaren damunt de la via. Durant la primera meitat del segle XVIII, el camí ral fou refet, construïnt les Marrades del Grau (1729-1731). Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, amb la construcció de noves carreteres, el camí va caure en desús i es va utilitzar principalment com a camí ramader.</span></span></span></p> | 42.0638500,2.4381300 | 453514 | 4657018 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img9075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89656-img8338.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 89661 | Mare de Déu de Montdois | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montdois | <p><span><span><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><em><span lang='ES-TRAD'>Rupit, pàgines de la seva història</span></em><span lang='ES-TRAD'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 79-82.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R34.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M60.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1044.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). <em>Osona</em>. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 484, 486.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL FONT, Antoni pvre. (1973). <em>Història del Santuari de Montdois</em>. Barcelona: Col·lecció de Goigs “Santa Eulàlia”, núm. 81.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 87-89.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em>Ausa</em>, XXVI, núm. 174, p. 1002-1003.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 34, núm. 69, p. 35.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Església de grans dimensions i d'una sola nau, amb un gran creuer transversal coronat amb una cúpula semiesfèrica i un absis carrat orientat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams mitjançant arcs torals sostinguts amb unes pilastres amb els basaments i els capitells motllurats. Als murs laterals s'ubiquen les capelles laterals, dues per banda i obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. La cúpula està sostinguda amb unes grans petxines que descansen damunt d'unes pilastres decorades amb pintures murals de recent factura. L'absis està cobert amb un empostissat de fusta i compta amb un cambril sense accés amb la imatge de la Mare de Déu. A banda i banda de l'altar hi ha dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra, que donen accés a la sagristia, una cambra auxiliar i el cambril, tot i que aquest darrer no es va acabar de construïr. De fet, aquestes tres estances es troben innacabades. Als peus del temple hi ha el cor, que ocupa la part superior del pòrtic situat a la façana principal. A nivell decoratiu, una motllura rectilínia dentellada i un sòcol de pedra decorat recorren els murs laterals de l'absis i el creuer. A la nau, aquestes ornamentacions es repeteix en els capitells i els basaments de les pilastres. </p> <p>La façana principal presenta un gran atri porticat obert a l'exterior mitjançant tres arcs de mig punt adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Estan coronats amb una fornícula de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen i emmarcats amb dues orles de pedra. L'espai interior de l'atri està cobert amb un empostissat de fusta, damunt del qual s'ubica el cor. El portal d'accés al temple és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una gran llinda plana monolítica, tot decorat amb una successió de motllures rectilínies. La resta del parament presenta finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Els finestrals que laterals situats damunt les capelles laterals tenen uns grans ampits motllurats.</p> | 08901-287 | Camps de Montdois - Rupit | <p><span><span><span><span>Tenim constància d’un temple relacionat amb la Mare de Déu de Montdois des de l’any 1263, per un establiment on es menciona la capella de Santa Maria de “Mont doys”, situada a la parròquia de Fàbregues. Posteriorment, en un document del bisbat datat l’any 1640, es fa menció de la “Capella de Nostra Senyora de Montdois” (Solà, 2006: 583). Poc després, per dues visites pastorals efectuades els anys 1687 i 1691, sabem que el temple era molt venerat per la gent de la contrada, tenia obrers i ermità i comptava amb un edifici adossat destinat a hostatgeria i casa de l’ermità. Aquesta construcció, que fou enderrocada durant les obres de rehabilitació dutes a terme l’any 2011, comptava amb una llinda gravada amb l’any 1667 i una altra amb la següent inscripció: “CE FEU LA PRESENT/ OBRA ESSENT OBRES/ HIASINTO AULET/ Y GASPAR SOLER. 1683”. També hi havia dues cisternes datades els anys 1673 i 1680. Sabem que l’església actual es començà a construïr amb les aportacions dels feligresos a mitjans del segle XVIII. Tenim constància documental que l’any 1746, en una visita pastoral, el bisbe manà que fessin la teulada per evitar que entrés la humitat. La construcció del temple finalitzà probablement vers l’any 1790, tot i que la seva monumentalitat va fer que quedés pràcticament sense ornamentació. De fet, aquesta mateixa monumentalitat és la que li donà el nom de la “catedral de les Guilleries”. Cal especificar també que, per les seves característiques arquitectòniques, alguns autors han atribuït la seva construcció a Josep Morató Codina o algú del seu entorn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenim constància de dues imatges de la Mare de Déu que havien estat al temple. Segons Fortià Solà, la primera era romànica i ingressà al Museu Episcopal de Vic l’any 1915. Fou reemplaçada per una imatge gòtica d’alabastre policromat, datada al segle XV i perduda durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1997, el santuari fou adquirit per l’ajuntament de Rupit i Pruit. El 2009 s’iniciaren les obres de restauració reparant la teulada, que es trobava a punt d’enrunar-se. La rehabilitació del temple fou inaugurada el 30 de maig de l</span>’any 2011 per l’aplec al santuari. En l’actualitat, tant l’aplec del santuari com la cantada de Nadales el 26 desembre són les festes anuals que s’hi celebren.</span></span></span></span></p> | 41.9858900,2.4815700 | 457055 | 4648340 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89661-img7791.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Tot i que no s'ha pogut constrastar donat el mal estat de conservació de la pedra, dues obertures de la façana principal presenten les següents inscripcions: '1759 LA CARITAT ME A FETA...' i 'SE FEU LA PRESENT OBRE/ ESSENT OBRES JOSEP AULET/ JOAN SALA Y JAUMA VILA/ ANY 1790'.Altres noms relacionats amb l'edifici: santuari de Montdois, la catedral de les Guilleries. | 96|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 89666 | Rectoria de Sant Joan de Fàbregues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-joan-de-fabregues | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 73.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R30.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). <em>Catàleg de masies i cases rurals. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M53.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</em>. </span><span>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 402.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Edifici reformat de planta irregular, format per tres volums adossats i assentat damunt del desnivell del terreny. Està situat a la banda de ponent de l’església de Sant Joan de Fàbregues. De fet, entre les dues construccions hi ha un petit pati tancat de planta rectangular que les comunica. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures de la construcció són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres més notables tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1796 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. La façana de ponent també presenta un portal gravat amb una data força degradada, tot i que integrada dins del segle XVIII. A l’interior de la construcció hi ha una antiga cuina amb els fogons de pedra, una pica rectangular també de pedra i l’obertura d’un antic forn datada l’any 1801.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a la façana de migdia hi ha un volum rectangular amb teulada d’un sol vessant, organitzat en dos nivells i sostingut amb pilars bastits amb carreus de pedra. A la planta baixa hi ha un porxo, mentre que al pis hi ha una galeria. Sota el porxo, i oberta al mur de migdia del volum principal, hi ha una finestra amb la llinda gravada amb una gran creu patent encerclada i datada l’any 1727. Adossat a l’extrem sud-est del volum principal hi ha un cos de planta rectangular que tanca el pati per la banda de migdia. Està cobert amb una teulada d’un sol vessant i distribuït en dos nivells. Presenta obertures rectangulars amb les llindes de fusta i una filera de petites finestres quadrades bastides en pedra. Entre l’extrem nord-est d’aquest volum i la cantonada sud-oest de l’església, hi ha un mur de pedra que tanca el pati per la banda llevant. Compta amb un portal d’accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i lallinda gravada amb una inscripció il·legible. S’hi accedeix mitjançant tres graons de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, la construcció està bastida amb pedra de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb carreus de pedra.</span></span></span></p> | 08901-288 | Grau de Sant Joan - Rupit | <p><span><span><span>Des dels seus origens, l’edifici era la seu de la rectoria de l’església de Sant Joan de Fàbregues. Segons la bibliografia consultada, la construcció també havia estat una cambreria i una hosteria. A finals dels anys 70 del segle XX, l’edifici estava preparat per a destinar-se a hostal i restaurant, tot i que no s’acabà de dur a terme. En l’actualitat, l’edifici funciona com a restaurant i habitatge.</span></span></span></p> | 42.0102200,2.4677800 | 455930 | 4651048 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img6184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89666-img7696.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 89667 | Frontal d'altar de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). <em>Osona II</em>. </span>Col. Catalunya Romànica, 3<span> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 466-472.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIII | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>Frontal d’altar procedent de l’església de Sant Llorenç Dosmunts i custodiat al Museu Episcopal de Vic (número de registre MEV 8). És rectangular, amb unes mesures de 138 centímetres de longitud per 89 centímetres d’amplada i està bastit en fusta d’àlber blanc entelada, enguixada i pintada al tremp. Consta d’un espai vertical central de forma ametllada, amb la imatge de la <em>Maiestas Domini</em> envoltada pel Tetramorfos. Aquest espai central està envoltat per dos compartiments narratius disposats a banda i banda, on es mostren escenes de la vida de Sant Llorenç. En el compartiment superior esquerre es representa el papa Sixte II fent a Llorenç dipositari dels tresors de l’Església. Al seu costat, una dona agenollada (Ciriaca) és guarida del mal de cap pel propi Llorenç. En el compartiment inferior esquerre, Llorenç renta els peus a un individu i també guareix un cec identificat com Crescenci. En el compartiment inferior del costat dret, el prefecte Deci interroga a Llorenç sobre els tresors de l’Església. Al seu costat, el mateix Llorenç bateja en nom de Crist a Lúcil, un dels guàrdies que el va empresonar i que s’havia tornat cec de tant plorar. Finalment, en el compartiment superior de la dreta es representa el martiri del sant. El prefecte Deci apareix assegut en un tro zoomòrfic, mentre que Llorenç es representa mig un i està estirat damunt d’una graella. Sota la graella hi ha els servidors que atien el foc. Damunt la graella hi ha un requadre inscrit on Llorenç desafia a Deci a que li doni la volta a la graella, talli un troç de carn i se’l mengi. Tota la peça està delimitada per dues franges horitzontals amb inscripcions i situades a la part superior i inferior. Al mateix temps, un marc decorat amb motius romboïdals en força mal estat de conservació emmarca tot el frontal.</span></span></span></span></span></p> | 08901-289 | Museu Episcopal de Vic. Plaça del Bisbe Oliba, 3, 08500 Vic | <p><span><span><span>La peça va ingresar al Museu Episcopal de Vic amb anterioritat a l’any 1893. <span lang='ES-TRAD'>Segons les valoracions dels experts, aquest frontal es pot datar als inicis del segle XIII, vers l’any 1200, i ha estat atribuït al taller de Vic.</span></span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 08901 | Rupit i Pruit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2585.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89667-img2588.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extrets de la publicació Catalunya Romànica. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 89668 | Retaule de Sant Llorenç Dosmunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-llorenc-dosmunts | <p><span><span><span>BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXIII, núm. 47, p. 12.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ, Fortià Prev. (1933). <em>El Cabrerès</em>. Barcelona: [s.n.], p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Retaule de composició mixta que consta d’un bancal o predel·la de pedra i una composició superior de fusta estructurada en tres carrers verticals, delimitats amb pilastres arquitectòniques. El coronament està decorat amb volutes disposades a la part superior dels carrers, dues gerres als extrems i una creu grega central profusament decorada. La predel·la està formada per una taula horitzontal sostinguda amb dues columnes d’ordre corinti, amb una creu paleocristiana encerclada amb una guirnalda. El carrer central presenta una fornícula marmolada d’arc de mig punt, emmarcada amb dues pilastres estriades i un entaulament decorat amb motius florals. A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de Sant Llorenç amb la graella, símbol del seu martiri. Els carrers laterals, per contra, compten amb uns plafons rectangulars motllurats amb les imatges de Sant Isidre Llaurador i Sant Josep vestit d’escolanet.</span></span></span></span></p> | 08901-290 | Carretera C-153, km. 27,8 – Pruit | <p><span><span><span><span lang='CA'>El retaule fou inaugurat el</span> 10 d’agost de l’any 1886, diada de Sant Llorenç, amb la presència del bisbe Morgades, que va beneïr les imatges, i de mossèn Jacint Verdaguer, que va celebrar la missa cantada.</span></span></span></p> | 42.0354600,2.4347800 | 453216 | 4653868 | 1886 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8597.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8599.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89668-img8603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89673 | Can Junquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-junquer | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F02.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici cantoner de planta rectangular, assentat damunt del desnivell pronunciat del terreny. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules, disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en soterrani, planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. En general, les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La façana principal compta amb una finestra amb la llinda gravada amb la inscripció “TONI DONADA”, l’any 1674 i una creu llatina central damunt del Calvari. La part més destacable de la construcció és el passatge situat al soterrani i que forma part del camí que enllaça la vila de Rupit amb el salt de Sallent. Es tracta d’un passatge reformat, ja que en orígen comptava amb una volta d’arc de mig punt bastida amb pedra disposada a sardinell, que encara és perfectament visible. El tram inicial, situat al sud-oest, presenta unes escales de pedra en sentit descendent i està cobert amb el forjat del nivell inferior de l’edifici, bastit amb plaques ceràmiques i sostingut amb una solera de llates de fusta. El tram nord-est, de traçat rectilini damunt la roca natural del terreny, està cobert amb un sostre de plaques ceràmiques i bigues de fusta. L’obertura de sortida és rectangular, amb llinda de fusta i un dels brancals bastit amb carreus de pedra. L’altre brancal està format per la pròpia roca del terreny, i també delimita bona part del passatge per la banda de ponent. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides disposada de manera regular.</span></span></span></span></p> | 08901-291 | Carrer de l’Església, 9 - Rupit | 42.0233900,2.4650400 | 455712 | 4652512 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89673-img3921.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89674 | Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestragues | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03, F01.</span></span></span></p> <p><span>“<span lang='ca-ES'>Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, 1984, any IV, núm. 15, p. 5, 6.</span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. </span><span lang='ca-ES'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='ca-ES'>, any XXI, núm. 44, p. 17. </span></span></p> <p><span><span lang='ca-ES'>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). </span><span lang='ca-ES'><em>El meu Rupit. Recull de poesies</em></span><span lang='ca-ES'>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 16-18.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>VINYETA, Ramon (1998). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit. Guia turística</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 89.</span></span></p> | XIX | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de bigues de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb la façana principal orientada a llevant. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos centrals tenen els ampits motllurats i estan delimitades amb unes petites baranes de ferro decorades. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb la inscripció “AVE MARIA” i l’any 1805. La M de la inscripció està representada amb el monograma de Maria. La finestra del seu costat, que reforma un antic portal, està gravada amb l’any 1724 i una creu patent central encerclada, disposada damunt del Calvari. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha un plafó rectangular amb la inscripció “CA L’ESTRAGUÉS MENJARS” i una imatge central amb dos personatges asseguts en una taula. Al pis superior hi ha una galeria sostinguda amb pilars de fusta i delimitada amb una barana també de fusta. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, amb el parament arrebossat i emblanquinat.</span></span></span></p> | 08901-292 | Carrer de l’Església, 4 - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades per l’excursionista i escriptor català Artur Osona, com a mínim des de l’any 1882 l’edifici ja estava destinat a hostal.</span></span></p> | 42.0239300,2.4649600 | 455706 | 4652572 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89674-img4964.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 89675 | Can Flequer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flequer-0 | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Rupit, pàgines de la seva història</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94.</span></span></p> <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, format per tres volums adossats. Presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a les façanes principals i ràfecs de llates i bigues de fusta. Estan distribuïts en planta baixa, pis i golfes, amb les façanes principals orientades a migdia. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres dels pisos superiors tenen els ampits motllurats. Del volum principal, que forma cantonada entre la plaça Major i el carrer de l’Església, destaca el portal d’accés principal, amb la llinda gravada amb l’any 1661 i el monograma de Jesucrist “IHS” coronat amb una creu llatina. També destaca la finestra doble situada al pis i la galeria del nivell superior, bastida amb fusta. L’altre volum destacable està situat a l’extrem de ponent de la construcció, dins d’un petit passatge sense sortida. Destaca el portal d’accés, amb la llinda gravada amb el monograma de Jesucrist i la finestra del primer nivell, gravada amb l’any 1605, una creu grega central i una bitlla o llançadora de teixidor. Els volums de llevant presenten els paraments arrebossats, mentre que el de ponent està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-293 | Plaça Major, 1-Carrer de l’Església, 12 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>És probable que la bitlla o llançadora per teixir representada a la llinda de la primera planta faci referència al fet que a l’edifici hi hagués hagut un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). Posteriorment, d</span></span><span lang='ca-ES'>urant bona part del segle XX, a l’edifici hi havia hagut el forn de pa del poble. En l’actualitat, la construcció està destinada al sector de la restauració.</span></span></p> | 42.0237200,2.4648200 | 455694 | 4652548 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img3764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89675-img5031.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 89676 | Can Caiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caiot | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Els Cingles de Collsacabra</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>, any XXIII, núm. 47, p. 4.</span></span></p> <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació N01.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'><span>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta sostingut amb mènsules. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. El portal d’accés principal té la llinda gravada amb l’any 1798 i decorada amb una creu central damunt del Calvari. Aquesta llinda està semi tapada pel balcó de fusta situat al pis. De la façana nord-est destaca una de les finestres de la planta baixa, amb la llinda decorada amb una creu llatina ornamentada en la seva part inferior. La resta de la construcció es completa amb dos volums de menors dimensions, adossats a la façana principal i posterior. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular.</span></span></span></p> | 08901-294 | Carrer de les Eres, 7 – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Segons les informacions aportades pel rupitenc Miquel Banús, l’edifici comptava amb una llinda decorada amb una</span><span lang='ca-ES'> bitlla o llançadora per teixir, fent referència al fet que fos la seu d’un paraire (aquest símbol enllaçaria amb </span><span lang='ca-ES'><span>l’època de màxima esplendor de Rupit, quan la població va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana i, més en concret, del drap). </span></span><span lang='ca-ES'>Tot i que aquest element no s’ha pogut documentar, és probable que estigués situada a la llinda del portal i, per tant, tapada pel balcó de la primera planta.</span></span></p> | 42.0252300,2.4654200 | 455745 | 4652716 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89676-img9509.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres noms relacionats amb l'edifici: can Cayot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 89677 | Dovella de ca l'Estrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-ca-lestrella | <p><span><span><span lang='ca-ES'>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). </span><span lang='ca-ES'><em>Catàleg de béns a protegir. Text refós</em></span><span lang='ca-ES'>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació C03.</span></span></span></p> <p lang='ca-ES'><span>MARSAL, Joaquim (2020). <em>Rupit i les seves llindes</em>. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html</span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span lang='ca-ES'>Dovella clau situada al centre d’un gran portal d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La dovella està gravada amb una creu patent mig esborrada i rematada amb el monograma de Jesucrist “IHS”. A la part superior, emmarcada dins d’una franja horitzontal, hi ha la inscripció “RAVAL DIVÍ” rematada amb una sanefa superior decorada amb ondulacions. Damunt la dovella, i encastat al parament de l’edifici, hi ha un carreu gravat amb una inscripció escrita en català, tot i que amb incorreccions ortogràfiques: “ES UNA PRET SANTE”. La inscripció, probablement reaprofitada, compta amb un emmarcament ondulat que la delimita.</span></span></p> | 08901-295 | Carrer de l’Església, 2 – Rupit | 42.0240100,2.4649600 | 455706 | 4652580 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img5387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89677-img4953.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 89678 | Paller del carrer de la Barbacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-del-carrer-de-la-barbacana | <p><span><span lang='ca-ES'>Font: informació oral del sr. Xavier Montesinos [Entrevista: 09-06-2021].</span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span lang='ca-ES'>Paller de secció tronco-piramidal, bastit amb un pal de fusta central coronat amb una olla metàl·lica. Del pal central surten diversos pals transversals que formen l’estructura, on s’assenta la palla apilada que forma el paller. Tradicionalment, la palla s’apilava amb forques de fusta de lledoner. </span><span lang='ca-ES'>L’olla del pal central evitava que l’aigua de la pluja es filtrés a l’interior, fent malbé la palla.</span></span></p> <p> </p> | 08901-296 | Carrer de la Barbacana - Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>Aquest paller fou refet en motiu del Pessebre Vivent de Rupit. Antigament, gran part de les cases de la vila de Rupit comptaven amb pallers que estaven destinats al bestiar. De fet, la palla és el teixit vegetal idoni pels remugants. </span></span></p> | 42.0256100,2.4662800 | 455816 | 4652757 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img4821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img6683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89678-img9505.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic/Cultural | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||||
| 89679 | Balma del Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moner | <p><span><span lang='es-ES-u-co-trad'>ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). </span><span lang='es-ES-u-co-trad'><em>Molins del Collsacabra. Història i inventari</em></span><span lang='es-ES-u-co-trad'>. </span>Valls: Cossetània Edicions, p. 155-156.</span></p> | <p><span><span lang='ca-ES'>Balma de grans dimensions situada sota del carrer de la Barbacana i a la banda de llevant del molí d’en Marandes, orientada a la riera de Rupit. Presenta una longitud aproximada d’uns 60 metres i està coberta amb una gran visera formada per la pròpia roca natural del terreny, caracteritzada per la pedra calcària pròpia de la regió. La part inferior de la balma està erosionada per l’acció de l’aigua de la riera.</span></span></p> <p lang='ca-ES'> </p> | 08901-297 | Carrer de la Barbacana – Rupit | <p><span><span lang='ca-ES'>La primera referència documental relacionada amb aquesta balma data de l’any 1598 quan Miquel Soler Moner, moliner de Rupit, estableix l’antic molí de Soler Moner (actualment conegut com el molí d’en Marandes) juntament amb la balma. En un document datat l’any 1623, la balma apareix mencionada com la balma del Moner.</span></span></p> | 42.0254500,2.4662900 | 455817 | 4652740 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img5359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89679-img4789.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||||||
| 89680 | Col·lecció d'art de la fonda Marsal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-la-fonda-marsal | XX | <p><span><span><span>Col·lecció d’art situada dins de la fonda Marsal de la vila de Rupit. Està formada per diversos quadres de temàtica paisatgística, amb la tècnica de l'oli sobre tela, que representen principalment espais del nucli urbà, carrers i altres indrets del municipi, com per exemple el molí del Soler o el molí Nou de la Sala. Aquestes obres estan exposades, majoritàriament, en els menjadors de l’establiment, així com a les escales d’accés a les habitacions i en d’altres espais de l’edifici. La majoria de peces que integren aquesta col·lecció daten de mitjans del segle XX i són obra del pintor de Manlleu Josep Mas Pou, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Les seves obres es caracteritzen per una pinzellada solta i de traç gruixut, amb els contrastos de llums i ombres accentuats. També s’ubica un paisatge a l’oli de mitjans dels anys 80, obra pel pintor rupitenc Joan Vila Arimany, i un parell d’aquarel·les del dibuixant i pintor Antoni Comerma, format a la Llotja de Barcelona i amb vinculacions familiars amb la vila de Rupit. La col·lecció es completa amb una sèrie de fotografies antigues en blanc i negre de la pròpia fonda Marsal, que està en funcionament des de l’any 1930.</span></span></span></p> | 08901-298 | Carrer del Manyà, 3 | 42.0242700,2.4648900 | 455700 | 4652609 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9563.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89680-img9570.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Ornamental | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||||||
| 89681 | Font de les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-feixes-1 | XIX-XX | Mig enrunada i desbordada. | <p>Font aïllada situada al marge de llevant del camí de Santa Llúcia, a la banda sud-est del nucli urbà de Rupit. Es tracta d'una deu natural que emergeix de la roca, i que compta amb un mur de pedra sense treballar disposada irregularment, situat damunt seu. Un fragment de teula àrab encastat al marge fa les funcions de broc.</p> | 08901-299 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0219700,2.4693500 | 456068 | 4652352 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89681-img9699.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||||
| 89682 | Font del camí de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Font aïllada situada sota del camí que porta a Santa Llúcia, a l'extrem de migdia d'una zona d'esbarjo enjardinada equipada amb taules i bancs de pedra. Està formada per un mur bastit amb pedra de secció trapezoïdal, coronat amb lloses de pedra planes. Compta amb una pica de pedra rectangular amb repises laterals i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc apuntat, bastida amb pedra disposada a sardinell.</p> | 08901-300 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | 42.0241100,2.4687400 | 456019 | 4652590 | 1980 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89682-img9589.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||||
| 89683 | Collsallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collsallosa | <p><span><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span><span>BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. </span></span></span></span></span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span><span><span><span><span>, any XXVII, núm. 58, p. 24-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>PARÉS I GANYET, Quirze (1985). <em><span>La despoblació rural i les masies del Collsacabra</span></em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 390, 469.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Petit edifici aïllat i reformat de planta rectangular, situat al marge de tramuntana del camí de Santa Llúcia, damunt del mateix i en una zona caracteritzada per la presència de diverses feixes de conreu. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i un ràfec de lloses planes de pedra. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a migdia. Totes les obertures són rectangulars, destacant les de la façana principal, que estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres d'aquest parament també tenen els ampits motllurats. La resta d'obertures de la construcció són més senzilles i amb llindes de fusta. Adossat a l'extrem nord-oest de l'edifici hi ha un petit volum de planta semicircular, amb la coberta d'un sol vessant bastida en pedra, que probablement correspongui a un forn. La construcció està bastida amb pedra sense treballar, disposada de forma regular. Les cantonades estan embellides amb pedra desbastada de majors dimensions.</p> | 08901-301 | Camí de Santa Llúcia - Rupit | <p><span><span><span>L'edifici apareix citat en diversos documents estudiats per mossèn Antoni Pladevall i datats l'any 1799. <span><span lang='CA'><span><span><span><span>Posteriorment, tant la construcció com les antigues masies de Santa Llúcia (reformada) i el Roquerol (desapareguda) formaven el raval de Collsallosa, documentat com a raval des de l'any 1860.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0213900,2.4703900 | 456154 | 4652287 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89683-img9623.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||||
| 89695 | Campanar de l'església parroquial de Sant Miquel de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-miquel-de-rupit | <p><span><span><span>CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). <em><span>Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit-Rupit-Tavertet)</span></em>. Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo, p. 129-130, 137.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U01.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any 33, núm. 67, p. 5.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). <em>Les campanes de Rupit i Pruit</em>. [Inèdit], p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. <em><span>Ausa</span></em>, XXVI, núm. 174, p. 996-999, 1014-1017.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Campanar de torre adossat a l’extrem nord-est del temple. <span><span>Està dividit en dos registres de diferents dimensions, decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt.</span></span> Presenta un cos inferior de planta quadrada, amb diverses finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra i obertes a la façana de llevant. El portal d’accés exterior és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1784 i una creu patent encerclada damunt del Calvari. S’hi accedeix travessant l’antic fossar de la vila. El cos superior, en canvi, té una planta octogonal, està cobert amb un cimbori i rematat amb un terrat pla delimitat amb una barana de balustres de pedra. Presenta quatre grans finestrals allargats d’arc de mig punt on s’ubiquen les campanes, tot i que aquestes només es disposen en tres de les quatre obertures. <span>Aquestes obertures s'alternen amb quatre fornícules d’arc de mig punt i disposició allargada tapiades. Tant les obertures com les fornícules están delimitades amb petites baranes de pedra decorades. L’espai interior està cobert amb una cúpula semiesférica bastida en pedra. S’hi accedeix mitjançant unes escales de pedra adossades als murs perimetrals, que es tornen de cargol a la part superior. Les campanes són de metall, ornamentades amb diversos motius i inscripcions, i amb els capçals de fusta. El cos inferior està bastit amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb les cantonades embellides amb carreus. El cos superior, en canvi, està bastit amb carreus de pedra disposats en filades. S’observen diverses obertures de mida petita i secció quadrangular, que probablement corresponguin als forats de les bastides utilitzades per bastir l’estructura.</span></span></span></span></p> | 08901-302 | Carrer de l'Església, 3 – Rupit | <p><span><span><span>L’any 1786 s’aixecà el sòcol del campanar de l’església, les obres del qual no finalitzaren fins l’any 1869. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil espanyola, dues de les tres campanes que presidien el campanar van ser foses amb l'objectiu de fabricar-ne material bèl·lic. Es conserva una de les campanes datada l’any 1801. Posteriorment, la construcció fou rehabilitada entre els anys 2019 i 2020, i s’estrenaren dues noves campanes apadrinades per la parròquia de Rupit i per l'ajuntament de Rupit i Pruit, fabricades per l’empresa Rifer de Girona. Estan datades l’any 2019.</span></span></span></p> | 42.0238200,2.4652700 | 455731 | 4652559 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-1017103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89695-img6482.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 89704 | Mirador dels Bassis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-dels-bassis | <p><span><span><span>BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, any XXXII, núm. 65, p. 26.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Mirador excepcional situat a l’extrem sud oriental del cingle dels Bassis, sota el pla de la Palomera i damunt del camí de Rupit a Sant Joan de Fàbregues i de la masia del Roquer. Es tracta d’un espai esglaonat més o menys regular, format per la pròpia roca natural del cingle. Presenta unes vistes excepcionals del cingle de Fàbregues, l’església de Sant Joan de Fàbregues i la masia del Roquer, així com bona part de les Guilleries i dels cingles de Casadevall i del Far. Al bell mig de l'espai, gravats a la roca, hi ha dos relleus esculpits amb la imatge d’una serp i el rostre d’una figura religiosa.</span></span></span></span></span></p> | 08901-303 | Els Bassis - Rupit | <p><span><span><span><span>Els gravats foren esculpits pel rupitenc Miquel Banús.</span></span></span></span></p> | 42.0143400,2.4695000 | 456075 | 4651504 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/89704-img5198.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||||
| 89882 | Camí de Rupit a Sant Martí de Querós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit-a-sant-marti-de-queros | <p>JUNQUERA I SEGARRA, Xavier (2007). <em>El present d'un passat. Les Guilleries</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 66-74.</p> <p>TARRÉS I TURON, Josep (2005). 'L'antiga xarxa de camins de les Guilleries'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, vol. XLVI, p. 359.</p> | XVI-XX | Emboscat i parcialment desdibuixat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic camí de bast que comunicava Rupit amb Sant Martí de Querós, passant prop del Casal de Montdois i per davant de la masia del Vilar de Querós. Tot i que en l’actualitat el tram inicial ha quedat desdibuixat per una pista forestal (des del Casal de Montdois fins uns metres més avall del Vilar de Querós), el tram més ben conservat s’inicia en el punt on s’acaba la pista, marcat amb una fita de pedra. Es tracta d’un camí estret i emboscat, que va davallant progressivament traçant unes marcades giragonses, amb petites marrades que ajuden a salvar el desnivell del terreny. En alguns trams encara es conserva l’empedrat original, així com petits murets de contenció de l’estructura.</span></span></span></span></span></p> | 08901-304 | Carena del Vilar - Rupit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els camins de bast o de ferradura només eren aptes per als animals de càrrega i no hi podien passar els carros, ja que normalment passaven per indrets amb forts pendents o molt estrets. Estaven empedrats a les zones on les aigües els podien malmetre i delimitats amb marges de pedra seca segons la necessitat i l'orografia del terreny. Aquest camí es correspon amb una de les antigues vies que comunicaven el Collsacabra amb les Guilleries.</span></span></span></span></span></p> | 41.9686600,2.4678600 | 455908 | 4646434 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades són aproximades. | 98|119 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43491 | Capella de can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-rabassa | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Petita capella adossada a la dreta de l'edifici principal de planta rectangular amb una coberta de terrat català amb una balustrada de ceràmica. Té una porta d'accés en forma d'arc apuntat. Les parets són de pedra arrebossa.</p> | 08902-31 | Barri de Can Rabassa | 41.5420200,2.3004200 | 441649 | 4599166 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43491-foto-08902-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43491-foto-08902-31-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43492 | Can Safont i Forn de can Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-safont-i-forn-de-can-bramassacs-can-safont | <p>BIGAS, Casa Bramasach (casa Safont) rev. Contravent nº 27, agost 1981, Vilanova del Vallès. CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVII-XVIII | El fet d'ubicar-se coloms de competició degrada notablement la finca. Actualment del forn en resta molt poc estructura. | <p>Masia d'importants dimensions. L'edificació central és una masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té dues portes d'entrada en forma d'arc de mig punt fets amb grans dovelles, a la pedra clau de la porta esquerra hi ha un símbol mig desgastat. Les finestres són totes de forma rectangular amb carreus i ampit sense cap tipus de decoració. Adossada a la masia hi ha, al cantó dret, una capella i un cobert avui refets. Al costat esquerra i seguint el desnivell del terra hi ha un edifici més primitiu amb el sostre caigut i dues grans arcades a l'interior. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre cos en forma de galeries. La coberta és de teules àrabs. A pocs metres de la casa hi trobem les restes d'obra vista d'un forn de rajoles en desús. Es conserven dues boques d'accés en forma semicircular de maó vist.</p> | 08902-32 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | <p>Antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Grans propietaris del municipi. Les primeres notícies que tenim són del 14 de març de 1420, quan Anton de Bramassachs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria. L'any 1600 Mateu de Bramasachs en va instituir un altre. En una nota de Mn. Casals es diu: 'capella de Bramasachs. Aquesta capella està edificada adjunt a la casa de manso Safont...'</p> | 41.5578200,2.2830200 | 440212 | 4600932 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43492-foto-08902-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Actualment l'Ajuntament cedeix l'espai al casal de joves i a una associació de colomaires. Aquest element juntament amb els de les fitxes 32, 33 i 34 formen un mateix conjunt. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||
| 43493 | Capella de Sant Antoni / Capella del Molí de Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-capella-del-moli-de-bramassacs-can-safont | <p>CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GAVIN, J.M., Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental, 23, Ed. Pòrtic, Barcelona, 1990.</p> | XVII-XVIII | <p>Capella adossada a la masia de Can Safont. És de planta rectangular i capçal pla, de reduïdes dimensions i molt senzilla. Exteriorment només destaca el perfil sinuós en que és rematada la façana, l'espadanya i un ocul, sense cap mena de decoració. La porta d'accés és molt ampla i de forma rectangular. Les parets són d'obra arrebossada i la coberta de teula és a dues vessants.</p> | 08902-33 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | <p>Antigament els seus propietaris eren la família Bramassacs. Grans propietaris del municipi. Les primeres notícies que tenim són del 14 de març de 1420, quan Anton de Bramassachs va instituir un benefici a l'església de la Verge Maria. L'any 1600 Mateu de Bramasachs en va instituir un altre. En una nota de Mn. Casals es diu: 'capella de Bramasachs. Aquesta capella està edificada adjunt a la casa de manso Safont... va pertanyer a la comunitat de Sta. Maria del Mar, però en el temps de la desamortització, es diu, que foren a temps a vendre-la. Va ser propietat de D. Fernando de Mira'. L'any 1905 encara conservava el retaule i quadres al seu interior. El 1914 es va rehabilitar per iniciativa dels estiuejants de la masia. Actualment resta en desús.</p> | 41.5578200,2.2830200 | 440212 | 4600932 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43493-foto-08902-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43493-foto-08902-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Aquest element juntament amb els de les fitxes 1, 33 i 34 formen un mateix conjunt. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43494 | El molí de Bramassacs (can Safont) i bassa de can Bramassacs (can Safont) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-bramassacs-can-safont-i-bassa-de-can-bramassacs-can-safont | <p>CANTARELL, Cinta, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1990. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII-XIX | Actualment el safareig resta colgat per vegetació i a prou feines es pot apreciar. | <p>Edifici de masia-molí de blat de planta rectangular i planta baixa, pis superior i golfes. Queda per sota de la masia de Can Safont i darrera seu hi ha la bassa d'aigua també de Can Safont. La façana principal presenta unes obertures a les golfes en forma d'òculs. Les parets són de pedra arrebossades. Davant de la façana principal hi ha una era on hi trobem una pedra de moldre de l'antic molí. Darrera la casa hi ha una bassa d'aigua en desús que servia per abastar aigua al Molí i a Can Safont. La bassa és circular feta de pedra vista de grans dimensions i profunditat.</p> | 08902-34 | Avinguda Verge de Núria, carretera BP-5002 a Granollers | 41.5578700,2.2836800 | 440267 | 4600937 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43494-foto-08902-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43494-foto-08902-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Actualment ja no fa funciona com a molí. Aquest element juntament amb els de les fitxes 1, 32 i 34 formen un mateix conjunt. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43495 | Aplec de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-quiteria | XIX.XX | <p>Aplec que se celebra a l'església de Santa Quitèria el tercer diumenge de Maig. Ara es fa el diumenge de Pasqua Granada. L'aplec consta de: exposició de flors, la missa cantada pel cor parroquial, es fa la processó amb la imatge de Santa Quitèria. Abans la imatge era portada pels 4 germans de can Serralta perquè el pare era un gran cuidador de la imatge. La processó es feia a l'entorn de Santa Quitèria. Avui dia només es fa per la plaça. A la tarda hi han actes populars: sardanes, ball, etc...Tot de tipus cultural. Abans es feia ball rodó a la plaça de cal Soldat. El sermó de la diada el fa un capellà de fora. A la imatge se li ofereixen ciris. Santa Quitèria està invocada contra la ràbia per això té un gos al costat.</p> | 08902-35 | Parròquia de Santa Quitèria | 41.5555500,2.3077500 | 442272 | 4600663 | 08902 | Vilanova del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Explicada pel Sr. Francesc Escalé | A partir d'aquest aplec es va formar el Cor Parroquial amb un ran nivell. Canten a les misses de comunió, per Nadal poel 10 d'octubre, etc.... El dia de Santa Quitèria es fan unes rosques de pa que es beneeixen i es venen per menjar (contra la ràbia) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43496 | Can Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xirau | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII | Ha estat restaurada completament fa poc temps | <p>Masia de planta basilical amb carener perpendicular a la façana. Té planta baixa, un pis superior i golfes a la part central. Les seves parets externes són de pedra vista. Les obertures del primer pis són balconades però no tenen baranes. La teulada és de teula àrab a dues aigües.</p> | 08902-36 | Casc urbà | <p>La família Xirau és una família de ferrers. Aquesta masia va ser una de les primeres cases del poble. Va ser un taller on ferraven els cavalls. Davant la casa hi havia un arbre que utilitzaven per a lligar els cavalls mentre els ferraven.</p> | 41.5534700,2.2862900 | 440481 | 4600446 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43496-foto-08902-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43496-foto-08902-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43497 | Casa Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-les-roquetes | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Edifici de grans dimensions de forma rectangular amb planta baixa i dos pisos superiors. La seva coberta és de doble vessant amb teula àrab. Actualment acull un asil per a les persones de la tercera edat. A la seva façana principal la porta d'entrada és d'arc de mig punt, i les obertures del primer pis tenen un petit balcó cadascuna d'elles. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua fora de servei que conserva el mecanisme de pouar l'aigua manualment. La casa té uns amplis jardins amb pins de gran tamany.</p> | 08902-37 | Barri Les Roquetes | <p>En els seus inicis fou una casa senyorial. El 1980 Mn. Jensà va fer donació de l'edifici a l'ordre de Las Hermanas de la Caridad.</p> | 41.5611428,2.3085425 | 442343 | 4601283 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43497-foto-08902-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43498 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, planta baixa, pis superior i golfes. Adossada hi ha la masoveria formada per una petita vivenda de planta baixa i pis. La casa senyorial te una façana principal amb obertures al primer pis en forma de balcons i a les golfes unes petites finestres rectangulars totes elles disposades de forma simètrica. A un lateral de l'edifici i a l'altura de les golfes té una galeria porxada amb arcs de mig punt formant un fris lobulat. La coberta de l'edifici és a dues aigües de teula àrab. L'edifici té uns amplis jardins i una extensió de terra cultivada. Tot el conjunt està tancat per un mur perimetral d'obra.</p> | 08902-38 | Polígon Vallesà | 41.5449000,2.2914000 | 440899 | 4599491 | 1891 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43498-foto-08902-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43498-foto-08902-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'actual propietari és un escultor anglès. En el patí de l'edifici hi podem observar algunes escultures. La propietat resta tancada amb cleda i porta de ferro amb la data a sobre de 1891. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43499 | Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa, pis superior i golfes. La planta baixa està adequada per l'ús actual de l'edifici per part de l'hípica. A la façana principal les obertures del primer pis les formen tres finestres simètriques rectangulars dovellades. Les golfes tenen tres finestres petites en forma d'arc de mig punt. La finestra del mig del primer pis té en el dintell l'inscripció de 1738. La coberta és de doble vessant amb teula àrab. Les parets són de pedra arrebossada de color blanc. Antigament era la masoveria de can Rabassa.</p> | 08902-39 | Barri de can Rabassa | 41.5406500,2.3030800 | 441869 | 4599012 | 1738 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43499-foto-08902-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43499-foto-08902-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Abans es deia Forn del vidre. Es troba dintre de la finca que actualment funciona com a hípica. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43500 | Ca l'Ambrós Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lambros-vell | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Masia de grans dimensions i de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. A la façana principal de l'edifici presenta in antic rellotge de sol a l'altura del primer pis entre dues obertures en forma de finestra. La porta principal d'entrada és d'arc de mig punt. La coberta de rajola àrab és de dues aigües. A la part nord de la casa presenta uns petits contraforts, i a la banda sud un petit pou d'aigua adossat a la casa i actualment fora d'ús.</p> | 08902-1 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5665233,2.3016519 | 441773 | 4601885 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43500-foto-08902-1-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43501 | Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pona | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis superior amb teulada a dues aigües. La coberta és de teules àrabs. La seva porta principal és d'arc rodó de mig punt. El pis superior presenta dues obertures interessants, una d'estil gòtic i l'altra ornamentada a la part superior per un escut d'armes i l'inscripció de 1566. Les parets de l'edifici són de pedra vista. A pocs metres de la seva façana principal hi ha un pou. Tota la finca està vallada.</p> | 08902-2 | Carretera de Vallderió BV-5159 | 41.5604300,2.2873200 | 440573 | 4601218 | 1566 | 08902 | Vilanova del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43501-foto-08902-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43501-foto-08902-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'edifici es troba dins del recinte que la indústria química multinacional BASF té en el municipi. Abans era propietat de la família Caralt i Mata. | 98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||
| 43502 | Cal Beco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beco | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | <p>Casa de pagès força moderna de forma rectangular amb planta baixa i primer pis. La coberta és a doble vessant i amb teules àrab. Davant la façana principal hi ha una petita era amb arbres. A banda i banda de la casa central hi ha un magatzem i un garatge per l'ús diari del seus propietaris. L'edifici està fet de maó arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08902-3 | Entre el barri Rodes i Les Roquetes | 41.5600700,2.3063700 | 442161 | 4601165 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43502-foto-08902-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43503 | Cal Soldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldat | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Edifici modern de planta baixa i primer pis de forma rectangular. La teulada és de teula àrab. Davant de la casa hi ha una era. La porta principal de la casa té a banda i banda dos petits bancs de pedra.</p> | 08902-4 | Barri Rodes | 41.5565000,2.3060000 | 442127 | 4600769 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43503-foto-08902-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43503-foto-08902-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | A l'era de la casa s'hi va fer el ball de l'Aplec de Sta. Quitèria el 3er diumenge de maig fins als anys 1950. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43504 | Cala Ció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-cio | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVII-XIX | El seu estat és d'abandó presentant importants esquerdes a sota la teulada per la banda est de la casa. | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i pis superior. Teulada a dues aigües de teula àrab. Les parets són arrebossades. Davant la façana principal i a pocs metres hi ha un pou d'aigua que encara es conserva. Al seu costat dret presenta un cos afegit posteriorment fet de rajola vista i que probablement el seu ús era de magatzem de la casa.</p> | 08902-5 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | <p>Aquesta masia abans era coneguda com Cal Sant.</p> | 41.5652028,2.3004877 | 441675 | 4601739 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43504-foto-08902-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43504-foto-08902-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | També es coneix amb aquesta denominació la casa situada al carrer Mogent cantonada amb el carrer de la Palma, on d'antic s'hi trobava un habitatge i una carnisseria. Avui és un habitatge particular | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||
| 43505 | Cala Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-joana | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa, pis superior i golfes. Les parets són de pedra arrebossada i a la cara sud de l'edifici hi té adossat un petit magatzem. La coberta de l'edifici és a dues aigües presentant un terrat català a la part central de l'edifici just on hi ha les golfes.</p> | 08902-6 | Entre la carretera de Vallderiolf BV-5159 i el Torrent de la Valldarió | 41.5703300,2.3028900 | 441880 | 4602307 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43505-foto-08902-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43505-foto-08902-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43506 | Cala Joana de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cala-joana-de-santa-quiteria | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. Té una coberta amb terrassa catalana decorada amb unes motllures a la façana principal. Les parets són de pedra arrebossada i pintada de color salmó. La porta principal té al seus dos costats un parell de bancs de pedra. A banda i banda de l'edifici principal hi ha un petit garatge i un petit cobert per endreçar eines. Davant de la casa hi ha una petita era.</p> | 08902-7 | Barri Rodes | 41.5593900,2.3038000 | 441946 | 4601092 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43506-foto-08902-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43506-foto-08902-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És una de les cases que es varen construir les persones que antigament vivien a la muntanya de Cèllecs i que baixaren al camp. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43507 | Can Belitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-belitre | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XX | La casa resta tancada i presenta signes de deteriorament en la façana principal. | <p>Edifici de forma rectangular de planta baixa i pis. Les parets són de pedra arrebossada. La teulada és de teula àrab. La casa resta tancada i davant de la façana principal hi ha una era.</p> | 08902-8 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5723000,2.3015000 | 441766 | 4602527 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43507-foto-08902-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43508 | Can Bosc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-nou | <p>COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Casalot senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes. La teulada és de doble vessant amb teules de ceràmica vidriada. Les obertures del primer pis i de les golfes són d'estil lobular. L'edifici per la banda del darrera presenta una mòdul central en forma de torre amb un pis superior més elevat que la resta de la casa. La seva coberta també és de ceràmica vidrada a 4 aigües. La façana principal té a banda i banda de la porta principal uns bancs de pedra decorats amb rajola catalana. Els balcons del primer pis tenen unes baranes de forja ricament decorades.</p> | 08902-9 | Barri de Sta. Quitèria | <p>Can Bosch és un antic mas que es troba documentat en el capbreu del S. XIV. També apareix en el fogatge de 1553 i té continuïtat fins avui. A principis del segle XX es va construir l'actual edifici seguint la tipologia de ciutat-jardí dintre d'una estètica propera al Noucentisme. No coneixem la data exacta de la seva construcció, però podria ser la mateixa que apareix a la creu de la porta: el 1919.</p> | 41.5557900,2.3051065 | 442052 | 4600691 | 1919 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43508-foto-08902-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43508-foto-08902-9-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | És un dels casalots més importants del municipi | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||
| 43509 | Masoveria de Can Bosc Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-bosc-nou | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Edifici de petites dimensions de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis. La coberta és a dues bandes amb teula àrab. A la façana principal a la banda dreta presenta les restes d'un antic rellotge de sol. Davant de la casa hi ha una petita era.</p> | 08902-10 | Can Bosc | 41.5556797,2.3054820 | 442083 | 4600679 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43509-foto-08902-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43509-foto-08902-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Era la casa dels masovers de Can Bosc Nou, i per això la trobem a pocs metres de la casa senyorial. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43510 | Can Bosc Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bosc-vell | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Gran masia de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes. Presenta una gran torre adossada en l'extrem dret amb tres nivells i coronada amb arcs oberts i merlets. A l'esquerra de l'edifici hi ha tot un cos en forma de L de planta baixa i primer pis. Tot el recinte té un mur que el delimita.</p> | 08902-11 | Prop de Sta. Quitèria | 41.5547503,2.3092370 | 442396 | 4600573 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43510-foto-08902-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43510-foto-08902-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | L'estil actual de l'edifici és degut a una gran reforma que s'hi va fer a la segona meitat del segle XX. La torre té un estil de fortificació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43511 | Can Catafal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafal | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XVIII-XIX | Està força abandonada. Presentant clars indicis de deteriorament en la seva estructura arquitectònica. Una gran hereu impedeix veure la porta d'entrada principal de la casa. | <p>Complex important de masia catalana amb la pallissa, i espais per les bèsties. La vivenda principal és de planta rectangular amb planta baixa, primer pis i golfes, Les parets principals són de pedra vista. Les obertures del primer pis són finestres d'estil gòtic.</p> | 08902-12 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5676450,2.3026173 | 441855 | 4602010 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43511-foto-08902-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43511-foto-08902-12-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43512 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell | <p>BIGAS, Recordant la història, Rev. Contravent nº 27,agost1981,Vilanova. COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. IGLESIES, El fogatge de 1553</p> | XVII-XIX | <p>Gran masia catalana de planta rectangular de planta baixa, un pis superior i golfes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants. Les seves parets són de pedra arrebossada. La façana és de composició simètrica i la porta principal és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són d'arc pla de carreus i ampit. Destaca l'obertura de l'esquerra flanquejada per pilastres estriades, ampit i guardapols sobresortint. A la banda esquerra de l'edifici hi ha el que seria la masoveria i a la banda dreta presenta un element arquitectònic de defensa en forma de torreta de defensa.</p> | 08902-13 | Torrent de la Valldarió | <p>És una de les masies més antigues i importants del terme. Apareix documentada el S.IX en el cartoral de Sant Cugat. Existia un capbreu de l'església parroquial del S. XIII-XIV (desaparegut a la guerra civil), on constava l'existència del mas. Més tard torna a aparèixer en el fogatge de 1553. Al llarg dels segles XVI-XVII era la casa més rica de Vilanova del Vallès, ja que tenia gran quantitat de terres i masos. A meitats del S. XVII es reconstrueix la casa, en temps de Jaume Congostell 'qui la feu tota fins els fonaments per haver-la espatllada lo rey en temps que son pare governava'. El S. XVIII comança a perdre importància, el S.XIX desapareix el cognom de Congostell.</p> | 41.5713400,2.3061300 | 442151 | 4602417 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43512-foto-08902-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43512-foto-08902-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | |||||||
| 43513 | Bassa i mina de Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-mina-de-can-congostell | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Bassa feta d'obra per recollir l'aigua de la mina natural que existeix en aquest lloc. Té forma rectangular i està feta amb rajols de pedra. Les seves mides són d'uns 12 x7 metres aprox. L'aigua era per l'ús de la casa de Can Congostell i pel regadiu de les seves terres.</p> | 08902-14 | A pocs metres de Can Congostell | 41.5713334,2.3042295 | 441993 | 4602417 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43513-foto-08902-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43513-foto-08902-14-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 | ||||||||
| 43514 | Can Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristofol | <p>GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002.</p> | XIX | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i primer pis. La coberta és de teulada a dues aigües i de parets de pedra arebossades. La casa resta tancada i davant seu a la banda dreta hi ha el que havien sigut les corts del bestiar.</p> | 08902-15 | Carretera de Vallderiolf BV-5159 | 41.5725564,2.2910156 | 440892 | 4602562 | 1894 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43514-foto-08902-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43514-foto-08902-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-03-17 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | Al costat dret de la porta principal de la casa hi ha un element de forja amb un a data: 1894, probablement fa referència a l'any de construcció de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-06-04 03:12 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3442,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc