Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81114 | Barraca 1 dels Avellaners del Pere Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-avellaners-del-pere-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6607) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de volta, i porta amb llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-180 | als avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà. | 41.7712000,2.0373400 | 419989 | 4624821 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81114-foto-08128-180-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81115 | Barraca 2 dels Avellaners del Pere Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-dels-avellaners-del-pere-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6609) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular i coberta de volta, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-181 | als Avellaners del Pere Pla, al centre del Sot de Pumanyà. | 41.7715300,2.0385700 | 420092 | 4624857 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81115-foto-08128-181-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80992 | Codro Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-bressol | <p>ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. </p> <p>PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 16-18. </span></span></span></p> | es troba afectat per l'erosió. | <p>Gran bloc de pedra de calcària en el que hi ha un retall de planta rectangular o lleugerament trapezoïdal de 60/65 centímetres d'amplada, uns 175 centímetres de llargada i 29 centímetres de profunditat. Part del perfil de la cavitat presenta una bora lleugerament sobresortida.</p> | 08128-58 | al vessant sud dels Avellaners del Cuca. | <p>La tipologia i mides del receptacle indiquen que podria correspondre a una tomba probablement de cronologia medieval corresponent a un adult. La seva ubicació però no seria l'originària, encara que mostra orientació est-oest, hauria sofert un desplaçament de la seva disposició inicial.</p> | 41.7625800,2.0440100 | 420533 | 4623858 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2021-09-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició oral local narra que un eremita va construir aquesta tomba per al seu propi ús en morí. Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81140 | Barraca 7 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6363) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria margera, de planta irregular, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a llevant. L'estructura del marge és feta a partir de grans blocs escairats. | 08128-206 | al vessant orientat a llevant dela Baga del Coll. | 41.7536400,2.0331000 | 419615 | 4622875 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81140-foto-08128-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81142 | Barraca 10 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6447) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en avançat estat d'esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge i al terreny natural de roca, és de planta circular, sense coberta, i amb porta orientada al nord-est. | 08128-208 | al vessant orientat a llevant de la Baga del Coll. | 41.7550000,2.0337800 | 419673 | 4623026 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81142-foto-08128-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81141 | Barraca 12 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6361) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-207 | al vessant orientat a llevant de la Baga del Coll. | 41.7544600,2.0338900 | 419682 | 4622966 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81141-foto-08128-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 66692 | Pla inclinat núm. 1 del tramvia Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-1-del-tramvia-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | El mur es troba escapçat per la part baixa. | Les restes conservades del pla inclinat són bàsicament un gran mur de pedra, d'alçada considerable, en el que s'hi conserva un contrafort. El mur és bastit en pedra lligada amb morter. | 08268-202 | al vessant de llevant del poble de Sant Jordi. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1504700,1.8648600 | 406212 | 4667106 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66692-foto-08268-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 80976 | Creu de terme o Pedró petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-pedro-petit | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | presenta parts força erosionades, el text inscrit al pilar no és totalment llegible. | Creu de terme formada per un basament de pedra i la creu de planxa de ferro. Es tracta d'una creu llatina, amb els extrems dels braços més amples i decorada a la zona del creuament amb un cercle i uns raigs. El suport de pedra on hi ha encastada la creu està compost per una base rectangular feta amb tres grans carreus, damunt una pilastra de secció quadrada amb part dels angles treballats al biaix i a sobre una peça a manera de capitell troncocònic de poca alçada on hi ha situada la creu. La pilastra mostra restes d'alguna inscripció o data incisa. | 08128-42 | al turonet on hi ha la font dels Enamorats, i a tocar de la urbanització del Solà. | Antigament, en aquest indret en motiu del dia de Santa Creu, el 3 de maig, es feia la benedicció amb salpàs del terme. El rector i els feligresos sortien de la parròquia en processó fins a la creu on es feia la cerimònia de benedicció. | 41.7587800,2.0155100 | 418159 | 4623463 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80976-foto-08128-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des de l'església parroquial seguir uns 140 metres el corriol que porta cap a la font dels Enamorats,. | 119|96 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80993 | Dolmen del Pla del Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-trullars | -DAURA, A.; GALOBART,J. (1982): 'L'arqueologia al Bages'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 5. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | III-II aC | Monument megalític del tipus dolmen consistent en una cambra sepulcral, l'estructura visible actualment és el resultat d'una restitució realitzada l'any 2005. Es tracta d'un dolmen de cambra simple, amb una caixa de planta rectangular formada per grans lloses falcades a terra i una gran llosa de coberta. Al voltant de la cambra sepulcral es reconstruí un túmul de pedra i terres de planta circular. | 08128-59 | al sud-est del terme municipal, dalt del Pla del Trullars. | Les primeres referències científiques de l'estructura són de l'any 1920 per part del Centre Excursionista de Vic. A finals dels anys 50 del segle XX es va dur a terme un estudi i documentació planimètrica i gràfica de la mà de Ricard Bautista. El 2003, després de l'important incendi que afectà la zona, es va realitzar una excavació arqueològica a fi de recollir el màxim d'informació possible per tal de poder incloure el monument dins una ruta turístico-cultural. Entre febrer i març del 2005 es va dur a terme una nova intervenció arqueològica consistents en la reconstrucció del monument. | 41.7448400,2.0346700 | 419735 | 4621897 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80993-foto-08128-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les lloses que mancaven per la reconstrucció del dolmen van ser substituides per peces properes a la zona. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81170 | Font del Pere Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pere-negre | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | La font està situada en un mur de carreus i pedres de contenció de terres, a la part baixa del qual hi ha el tub de sortida d'aigua, al costat mateix hi ha un petit mur baixet a manera de banc. | 08128-236 | al sud-est del nucli urbà, en els horts del peu de la riera de Sant Joan, sota la masia Saladich. | 41.7555900,2.0198000 | 418512 | 4623104 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81170-foto-08128-236-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | situada al costat esquerre de la riera de Sant Joan, al sud del Camp del Xei i al peu dels horts de la Baga del Solà. Està situada a pocs metres de la Font del Reig, uns 50 metres més avall, en el mateix marge.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81169 | Font del Reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-reig | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | Es tracta d'una font que es localitza en una estructura consistent en un mur de pedra de poca alçada, en el qual hi ha una obertura en arc de mig punt, a partir de la qual es condueix la sortida d'aigua. Al fons de l'obertura hi ha la surgència d'aigua. | 08128-235 | al sud-est del nucli urbà, en els horts del peu de la riera de Sant Joan, sota la masia Saladich. | 41.7555900,2.0203800 | 418560 | 4623104 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81169-foto-08128-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81169-foto-08128-235-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan, a la zona sud del Camp del Xei i al costat dels horts de la Baga del Solà. En el mateix marge on hi ha la Font del Pere Negre, uns 50 metres a l'est.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 49732 | Cal Cortadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cortadeta | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | III | El jaciment es va localitzar arran de les obres de construcció d'una casa nova a la parcel·la del carrer de l'ermita número 13. A pocs metres de la zona on s'havien de construir els fonaments de la casa es van identificar en el terreny dues taques pròximes entre sí, que mostraven una coloració diferenciada de la resta del terreny, i en les que s'hi localitzaren, en superfície, fragments de 'tegulae' i 'imbrice', teules d'època romana. Es va dur a terme un seguiment arqueològic de l'obra sense que es localitzessin altres restes. D'altra banda, els resultats de l'excavació de les restes identificades inicialment va comportar la identificació i excavació de les restes de dues fosses, en el rebliment de les quals es van localitzar fragments ceràmics de cronologia tardo-romana. | 08092-91 | al sud-est del casc antic, a la zona de la Font de l'Ermita.C/ Font de l'ermita, 13. 08600 Gironella | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0315300,1.8851800 | 407718 | 4653878 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49732-foto-08092-91-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment ha estat estudiat i valorat a partir de tres intervencions arqueològiques, una primera fase en que es va realitzar el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la casa, sota la direcció de Jordi Guàrdia, en data 19 de gener de 1996. Posteriorment es va dur a terme l'excavació d'urgència dirigida per Montserrat Trias, entre el 17 i 26 de juny de 1996, durant la qual es van excavar les dues fosses. Finalment, entre el 16 de març i l'11 de novembre de 1998, es van dur a terme prospeccions arqueològiques sense remoció del terreny, dirigides per Ramon Martí, dins el projecte d'investigació de l'ocupació a la plana central del Berguedà de l'UAB (Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix imperial romana fins l'alta edat mitjana, Ramon Martí Castelló i Josep Camprubí Sensada); dins aquest projecte una de les zones que es prospectà va ser Cal Cortadeta i una àmplia extensió de la zona de la Font de l'Ermita. | 83 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81106 | Barraca 1 de l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-landreu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6017) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. Compta amb dues petites espitlleres. Restaurada. | 08128-172 | al sud-est de les restes de la masia la Casa Nova, a peu del camí de la font de la Casa Nova. | 41.7485200,2.0183200 | 418380 | 4622321 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81106-foto-08128-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80940 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-6 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | abandonada i en procés d'enderroc, tot i que encara conserva un alçat important de gran part dels seus murs. | Les restes de la masia la Casa Nova s'alcen dalt d'un turó envoltat de camps de vinya, alguns abandonats, i zona boscosa pel costat més de tramuntada. Es conserva un alçat considerable de les seves façanes, per bé que es troba en un avançat estat d'enderroc. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars, amb algunes obertures visibles emmarcades amb llindes de pedra monolítica, muntants i ampits també de pedra. Les restes mostren que la casa era orientada al sud, conformava una planta rectangular amb cossos adossats, sembla que de planta baixa, planta primera i unes golfes. Encara es pot observar la boca del forn de pa, les escales interiors de pedra, entre altres elements. | 08128-6 | al sud-est de la urbanització del Solà, dalt d'un turó prop de la pista forestal al Pla del Trullars | La masia la Casa Nova sembla correspondre a una construcció del segle XVIII; consta que es bastí pel fill cabaler del mas l'Om, de fet en la documentació sovint consta com a la Casa Nova de l'Om. | 41.7493400,2.0174800 | 418311 | 4622413 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80940-foto-08128-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81173 | Barraca 1 del Blancu (Soleia de la Casa Nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-blancu-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6300) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta lleugerament irregular tendint a rectangular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. L'estructura és dins el marge, l'accés no sobresurt del frontal del mur del marge. | 08128-239 | al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova. | 41.7497700,2.0199900 | 418520 | 4622458 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81173-foto-08128-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81173-foto-08128-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81173-foto-08128-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81174 | Barraca 2 del Blancu (Soleia de la Casa Nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-blancu-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8184) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunes parts esfondrades, especialment part del sostre. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys circular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-240 | al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova. | 41.7496900,2.0202000 | 418538 | 4622449 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81174-foto-08128-240-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81175 | Barraca 1 del Joan a la Soleia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-joan-a-la-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6299) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | amb vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys rectangular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-241 | al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova. | 41.7491700,2.0206900 | 418578 | 4622391 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81175-foto-08128-241-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81199 | Barraca de la Coma del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-del-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8042) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la barraca principal està en força bon estat però la de l'animal està en avançat estat d'enrunament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada doble. La barraca principal és de planta circular, de coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. La barraca auxiliar devia tenir les mateixes característiques, avui dia gran part de l'estructura està esfondrada. | 08128-265 | al sud-est de la masia el Bosc. | 41.7496900,2.0011400 | 416953 | 4622467 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81199-foto-08128-265-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81168 | Font de l'Hort del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-bosc | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX-XX | Es tracta d'una font formada per una estructura de planta rectangular, bastida en murs de pedra que acull el dipòsit de la font, en el frontal s'identifica la traça d'un arc de mig punt, tapiat amb maó massís, a la part baixa del qual hi ha la sortida de l'aigua. A la part del davant de la font, en un lateral, també hi ha un mur de pedra que actua de mur de contenció del terreny i a la vegada compta amb un mur baix també de pedra com a banc per seure. | 08128-234 | al sud, sud-oest de la masia el Bosc, a l'extrem sud-oest de la Quintana de la Font. | 41.7522900,2.0002700 | 416884 | 4622757 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81168-foto-08128-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81168-foto-08128-234-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix hi ha un petit edifici, de planta rectangular i coberta a dos vessants. Tot es troba ubicat al peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 81195 | Barraca del Calbet al Torrent de la Cucalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-calbet-al-torrent-de-la-cucalera | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8127) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-261 | al sud de la urbanització la Masia del Solà, prop del Torrent de Cucalera, per sota la B-124. | 41.7471800,2.0105400 | 417731 | 4622180 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81195-foto-08128-261-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80991 | Necròpolis de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-paissa | -DAURA, A.; GALOBART,J. (1983): 'L'arqueologia al Bages (II)'. Les Fonts, Quaderns de Recerca i Divulgació, núm. 6, pàg. 86-87. Manresa: Col·legi de Doctors i llicenciats. -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -ROIG I DEULOFEU, A.; ROIG I BUXÓ, J. (1996): 'La necròpoli de la Païssa (Monistrol de Calders): El poblament d'època visigòtica al Bages (segles VI-VII)', a Dovella, número 51, p. 41-47. | VI-VII | únicament són visibles alguns clots, no consta que es realitzés cap actuació de conservació un cop finaltizada la intervenció arqueològica. | De l'1 al 7 d'agost de 1983 es va dur a terme una intervenció arqueològica en una zona propera a la masia de La Païssa motivada pel fet que s'havia conegut el saqueig d'una sepultura a l'indret. Abans d'iniciar l'excavació eren visibles tres cistes, una de les quals havia estat visiblement remoguda. Els treballs van permetre localitzar i excavar 11 tombes, tot i que segons els resultats de la intervenció es creu que l'extensió de la necròpolis pot ser molt més gran, arribant a tenir uns 960m2. El conjunt excavat es trobava molt afectat per l'acció de l'espoli i no es conservaven les cobertes de les tombes. El tipus de tombes identificat és de caixes de lloses, llargues i primes, en alguns casos amb base també de lloses; la majoria de planta rectangular, tot i que també algunes de lleugerament trapezoïdals, totes orientades est-oest. Es van identificar esquelets tant d'individus adults com infantils; moltes de les tombes havien estat reutilitzades, localitzant-se ossos disposats arrambats a la zona dels peus de la tomba. El nombre màxim d'individus per tomba localitzats era de tres. Van ser poques les tombes en les que es van localitzar inhumacions complertes i en bon estat. Les restes òssies han permès documentar un total de 15 individus. Únicament es va recuperar aixovar en dues tombes, una petita dena de collaret de pasta vítria i un fragment de cap d'agulla de bronze; l'escàs material trobat es pot deure a l'acció del saqueig. En les terres de farciment es va localitzar 53 fragments de material ceràmic de mides petites i molt erosionat, sobretot de pasta oxidant i coloració ataronjada; a més també de fragments de tegulae. | 08128-57 | al sud de la masia la Païssa. | Els resultats de l'excavació, tant per la tipologia de cistes de lloses, com pel material recuperat van permetre concloure que es tracta d'una necròpolis d'entorn als segles VI i VII; la reutilització de les tombes s'hauria realitzat en el mateix període. Aquest tipus de necròpolis respondria a l'existència a la zona de nuclis d'hàbitat rurals. | 41.7719100,2.0156600 | 418188 | 4624920 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80991-foto-08128-57-3.jpg | Inexistent | Visigot|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El 2002 en el marc del projecte de la UAB 'Prospecció als Monistrols del Bages (Rajadel, Gaià, Monistrol de Calders i Monistrol de Montserrat), es va visitar el jaciment i es recuperaren uns fragments de ceràmica comuna romana, alguns d'alt medieval, alguns indeterminats i un fragment de ceràmica medieval, en aquest cas localitzat més a prop del mas. | 87|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 80981 | Estació de ferrocarril de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | Conjunt d'elements que conformen les restes d'una antiga estació i part de la via d'un ferrocarril. L'edifici de l'estació és l'element més visible, situat prop de l'entrada a la masia i a peu del sender GR-177; es tracta d'una gran nau de planta rectangular allargada, de més de 40 metres de llarg per més de 9 metres d'amplada, conserva el perímetre de les façanes tot i que no té teulada. Els murs de les façanes són de carreus desbastats i algunes pedres de tall més irregular, a la façana nord amb grans obertures amb llindes d'arc de mig punt fetes amb dovelles de pedra. Al pla que trobem sobre la zona on hi ha l'estació es conserven algunes restes de via de tren, raïls de ferro, travesseres, suports d'estructures de formigó, i també es pot resseguir un tram del traçat del ferrocarril des d'aquest punt fins al cingle del torrent de la Golarda. | 08128-47 | al sud de la masia la Coma, a peu del GR-177. | El ferrocarril de la Coma havia de comunicar aquesta masia amb el poble de Monistrol de Calders, no es va arribar a construir en la seva totalitat i va quedar en un projecte. Segons expliquen el tram entre la masia i fins el tall de roca que conforma el curs de la riera Golarda si que es va construir i expliquen que fins i tot va arribar a funcionar tot i que de manera quasi simbòlica o testimonial. El projecte data de mitjans de segle XX, dels anys 50 o 60, moment en que a la finca hi havia una gran explotació de jardinera en actiu i entre altres, havia de facilitar el transport de materials i de treballadors. | 41.7788500,2.0308600 | 419460 | 4625677 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80981-foto-08128-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80981-foto-08128-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 60727 | Riera de la font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-salada | Ha rebut l'impacte de la construcció d'alguns accessos a causa d ela construcció de l'Eix Transversal. Possiblement, rep aigua provinents de les granges properes. | <p>Riera que neix a 800 m. sobre el nivell del mar a Fontfreda, prop de Pere Riera; transcorre paral·lela al camí de la Quintaneta i l'eix transversal (C-25). És una petita riera amb vegetació de ribera. Pràcticament tot el seu recorregut és en terme municipal de Sant Bartomeu del Grau, exceptuant-ne un petit tram prop de Monellots, i la desembocadura, a 560 m. sobre el nivell del mar, en terme de Gurb.</p> | 08199-113 | al sud d'Alboquers | 41.9325800,2.1595200 | 430320 | 4642632 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60727-foto-08199-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 80978 | Resclosa i canal de la fàbrica Clarassó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-clarasso | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Es tracta d'una resclosa situada al riu de Calders, a l'alçada d'un quilòmetre aigües amunt d'on hi havia la fàbrica i colònia Clarassó. La presa és una estructura de planta lleugerament corbada amb un braç més allargat pel costat nord del riu, conformant l'inici del canal i on hi ha la comporta que regula l'entrada d'aigües a l'esmentat canal. El mur de la resclosa és d'obra, de pedra i morter, bastit lleugerament atalussat. El canal discorre entre el riu i la carretera, tot i que conformant un traçat més rectilini; part del traçat del canal discorre dins d'un túnel excavat directament a la roca. La presa es bastí per tal de conformar un embassament que permetés acumular i regular el cabal d'aigua que es conduïa vers la fàbrica tèxtil del Clarassó. | 08128-44 | al riu de Calders, en el seu pas per la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil Clarassó. | Sembla que la primera presa bastida a l'indret per tal de proveïr d'aigua l'antic molí de la Païssa, podria ser del segle XVI; la darrera notícia recollida referent a l'ús de la resclosa per proporcionar aigua pel molí és del 1900. Seria a principis del segle XX, amb la construcció de la fàbrica i la Colònia Clarassó que es va construir la nova presa, en el dimensionat que es conserva avui dia. De l'any 1904 data la primera notícia referida a la resclosa per abastir les instal·lacions fabrils. | 41.7699000,2.0090600 | 417637 | 4624703 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80978-foto-08128-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80978-foto-08128-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa també és coneguda amb el nom de resclosa dels Campassos; aproximadament en el mateix indret hi havia la resclosa del molí de la Païssa. Aquest molí estava situat a la zona on hi havia hagut la fàbrica tèxtil, en un indret més proper al torrent però del qual no es conserva cap element visible. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80970 | Moles de Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | una s'utilitza com a taula i l'altra com element decoratiu de la terrassa del bar que hi ha als baixos de la casa de Ca la Miquela. | Al porxo hi ha dues moltes de pedra, una és situada a l'angle sud del porxo i està disposada a manera de taula, sobre una base que li fa de suport. Aquesta peça és una mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central (que és l'element que transmet el moviment de rotació), conserva els canals radials que facilitaven el guiat de la farina de l'interior de la pedra cap a l'exterior. En aquest cas es tractaria de la mola volandera, té unes mides aproximades de 135,5 cm de diàmetre i un gruix entorn als 26,5 cm. L'altra mola està col·locada dreta, més o menys vertical, una mica encastada al terra i disposada de manera decorativa. En aquest cas, les mides són 133,5 cm de diàmetre i un gruix d'uns 15,5 cm aproximadament; en aquest cas disposa d'un forat central i també conserva les línies acanalades radials, tot i que més erosionades. | 08128-36 | al porxo del davant del bar Sport (de Ca la Miquela), Plaça de la pedrera, 6. | Desconeixem la procedència exacta d'aquestes moles, tot i que se sap que molt a prop hi havia dos molins, d'un dels quals, el molí de dalt del Solà encara conserva la bassa i una petita construcció; d'altra banda, també just davant del bar Sport hi havia la Pedrera, una taller de treball industrial de la pedra. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la data d'aquestes moles, són d'una tipologia que té una continuïtat llarga en el temps. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81222 | Barraca de l'Estudiant a la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestudiant-a-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6800) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord-est. Restaurada | 08128-288 | al polígon industrial de la Llandriga, a l'extrem nord-oest. | 41.7642300,2.0101800 | 417723 | 4624073 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81222-foto-08128-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81222-foto-08128-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81222-foto-08128-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 81025 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-4 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XX | La font està situada en un racó al peu del camí que porta de l'església parroquial a la creu de terme o Pedró petit, a pocs metres de la Fàbrica nova i a peu del carrer que porta el nom de la font. La font compta amb una estructura una mica irregular, a manera de frontal fet amb carreus desbastats, en el que hi ha l'aixeta; al costat sud hi ha unes lloses amb la inscripció del nom de la font. A la base del frontal, hi ha un carreu amb un clot rebaixat a manera de pica, espai que recull l'aigua sobrant. La font està situada en un lloc amb unes quantes alzines que proporcionen ombra i amb lloses disposades formant una taula i una banc. | 08128-91 | al pocs metres a l'est de la Fàbrica nova, a peu del camí que puja al Pedró petit. | 41.7585500,2.0154400 | 418153 | 4623437 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81025-foto-08128-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81025-foto-08128-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 54029 | Creu de pedró de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti | CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga. | XVIII-XIX | Creu de pedró que es troba situada al centre del cementiri de la parròquia de Sant Martí de Montclar. És una creu de ferro ornamentada amb volutes que es troba situada sobre un peu de pedra. La base és una columna vertical quadrangular de forma sinuosa sobre la que descansa una mènsula quadrangular decreixent. No té cap inscripció. | 08130-116 | al poble | La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. | 42.0183500,1.7652400 | 397769 | 4652551 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54029-foto-08130-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54029-foto-08130-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 66668 | Font i bassa de l'Erola o del Paulàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-lerola-o-del-paulas | Les estructures es troben deteriorades. | La font brolla en un clot d'un marge que està protegit o envoltat per pedres que faciliten que no la font no es cobreixi de terra, tot i que actualment està parcialment tapada per pedres, alguna fusta i vegetació. Al peu de la font hi ha una petita bassa de planta rectangular, feta sembla que a partir de rebaixar del terreny; està construïda amb murs de pedra, l'interior mostra restes de revestiment de morter. | 08268-178 | al peu de la pista que porta cap a Peguera des de la masia de l'Erola | Actualment l'aigua de la font és emprada bàsicament per abeurar el bestiar boví que hi ha a la finca. | 42.1527900,1.8196300 | 402478 | 4667415 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font i la bassa es troben a pocs centenars de metres de distància de la masia de l'Erola. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 49739 | Pont del diable de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; COROMINAS CAMPS, R.: (2002): 'El pont de Sant Marc i el pont d'Orniu', a L'Erol, número 75, p. 35-41. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -FÀBREGA, A. (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. Sant Vicenç de Castellet: El Farell edicions. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XI-XIV | només es conserva part de l'extrem de llevant. | Les restes que es conserven del pont corresponent a l'estrep de llevant, del qual es poden veure les característiques del parament format per carreus de mides mitjanes, força regulars i disposats més o menys en filades, units amb morter de calç. Les restes ens permeten veure el massissat intern del pont format per pedres irregulars i còdols tot de mides diverses unit amb morter ric en calç. El tros conservat es correspon a l'arrencament de l'arc central i fins i tot l'inici d'un arc lateral; també es pot observar el que deuria correspondre al talla-aigües sembla que de planta triangular. Les notícies documentals conservades indiquen que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt, i a cada costat dos altres arcs de mig punt, de llum molt menor, el de més a l'extrem encara més petit. Segons l'estudi i la reconstrucció planimètrica realitzada per Ramon Corominas, el pont podria haver tingut una amplada de 4,80 metres a l'arrencada del pilar de l'arc central, la qual es reduiria amb l'alçada fins uns 3,90 metres; indica que l'arcada major podria tenir una llum de 22m i la llargada total i aproximada del pont podria ser d'uns 83 metres. (BUSQUETS, J.; COROMINAS, R.:35-39 ). | 08092-98 | al peu de la llera est del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs. | El pont de Sant Marc es situa cronològicament dins l'època medieval, segurament una obra d'època romànica, del qual no s'ha pogut concretar més la cronologia (segles XI-XIV). La importància del pont de sant Marc rau en que el camí de la Sal creuava el Llobregat per aquest punt, essent una de les vies de comunicació cap a Casserres, Serrateix i Cardona i vers la banda oposada, a llevant, cap Prats i Vic o prenent direcció més nord, en sentit Borredà, Ripoll i altres terres del nord de Catalunya. Documentalment, en un testament del 1389 consta la referència d'una deixa per les obres del pont de Gironella ( BUSQUETS, COROMINAS:35 ), aquesta notícia apareix però no es pot concretar si és en relació al pont de Sant Marc o al pont vell de Gironella. En el llibre del Comú de Gironella, en data 1649 consta referenciat l'arrendament per subhasta pública del dret de cobrar els impostos relacionats amb el pont (passatges i altres privilegis), així, entre les informacions que hi consten i figura '...lo arrendador que pot fer pagar a qualsevol persona que passara ab bestia de peu rodo per lo pont de St. March tres lliures de moneda Barsa.'. Una altra notícia del pont data del 13 de febrer de 1701, quan es fa referència a l'acord del Consell per tal que s'adobi el que sigui necessari del pont de Sant Marc. (BUSQUETS, COROMINAS:36). També consta referenciat al 1789 en el qüestionari de Francisco de Zamora i, posteriorment, Ramon Farguell de Berga, precisava en relació al pont de Sant Marc, que era un pont elevat, d'un ull extraordinari i molt estret. Unes referències en un albarà d'arrendament del 1830 fan pensar que el pont podria haver quedat malmès durant les primeres dècades del segle XIX. Posteriorment, en data 1861, en el projecte, plànols i alçat conservats arran de la sol·licitud de Joan Teixidó de construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, es té informació molt concreta de com era el pont, en aquest moment el pont estava destruït per la part central. L'alçat ens mostra que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt i dos arcs més a cada costat. Inicialment en la resolució de la petició de construcció de la fàbrica, es va demanar que es respectessin les restes del pont, les quals no podien quedar afectades per la construcció de la fàbrica. Uns anys més tard, a finals del 1892 Antoni Teixidó va sol·licitar poder enderrocar el que quedava del pont al costat de la llera on tenia instal·lada la fàbrica, a fi de poder ampliar l'edifici; després de restar a exposició pública es va donar el permís. Al 1904 Josep Vilardell sol·licitar poder enderrocar les restes que quedaven al costat est; se li concedí el permís amb condició que les restes que quedessin dempeus no oferissin cap perill. | 42.0232900,1.8862500 | 407795 | 4652962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és conegut també amb el nom de Pont de Sant Marc de Cal Bassacs. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 66689 | Fàbrica de ciment del Bofarull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ciment-del-bofarull | ROSSINYOL, J. (2007): Materials, mines de pedra i molins de la construcció artesanal. A L'Erol, núm. 92. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les restes estan molt cobertes de vegetació i presenten algunes parts malmeses | De la fàbrica de ciment del Bofarull es conserven algunes restes, la majoria molt amagades i cobertes de vegetació, l'element més visible i ben conservat és una construcció que destaca per la seva alçada, és de planta petita, actualment no es pot accedir al seu interior. La construcció està bastida amb murs de pedra, amb carreus més ben escairats als angles, i el darrer nivell amb maó massís, és cobert amb teulada a un sol vessant. La part inferior de l'estructura és oberta, hi ha una volta de canó feta en maó massís que devia ser el punt de recollida i càrrega del ciment per al seu transport. A l'entorn s'hi pot observar la presència d'altres restes difícils d'identificar. Sembla que aquesta construcció forma part del punt d'arribada del ciment un cop la pedra ja havia passat per tot el procés, de cuita i després mòlta. La mina d'on s'extreia la pedra, era coneguda amb el nom de mina 'Cosaco' o del Roc Gros, es conserva en força bon estat i es pot accedir a la galeria que es conserva en força bon estat, és coberta amb volta de canó de pedra. | 08268-199 | al peu de la ctra. C-1411a, aproximadament al punt quilomètric 81,15. | Sembla que tant la mina del Roc Gros on s'extreia la pedra per fer el ciment com el molí va estar en funcionament fins entorn a l'any 1973. La mina consta que va iniciar la seva explotació pels volts de 1920. Sembla que el transport del mineral per l'interior de la mina es feia a partir de vagonetes i a l'exterior era transportat per un cable. | 42.1181100,1.8500800 | 404942 | 4663530 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que bastant més amunt es conserven les restes de la mina d'on s'extreia la pedra, i potser també restes del forn. El sistema de transport del material sembla que era a través d'un cable, tot i que no s'ha pogut confirmar; de fet es conserven algunes restes que sembla que poden correspondre a les pilones de suport del cable. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 66669 | Font i safareig del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-puig | XX | Actualment no raja i les estructures estan malmeses. | La font i el safareig del Puig estan construïts arrambats a un marge al peu de la carretera que conforma l'enllaç sud de la C-16 amb Cercs a l'alçada del nucli o petit agrupament de cases que conforma el lloc del Puig. El conjunt és conformat per l'estructura de la font , formada per un frontal de maó clos en arc .... aproximadament a la part central del frontal hi ha l'aixeta, a la base una pica senzilla feta en base a maó massís amb acabat en lliscat de ciment pòrtland, acabats i materials que trobem en tot el conjunt. Al costat de llevant de la font hi ha adossat un banc d'obra, en aquest cas però fet en pedra; i al costat de ponent de la font, trobem el safareig construït també adossat a l'estructura, tot recollint l'aigua que desaigua de la mateixa font. El safareig és un dipòsit de planta rectangular, d'un 282 cm de llargada per uns 98 cm d'amplada i una profunditat aproximada de 75 cm. La paret del costat sud del safareig, compta amb la part superior de major amplada a manera de voladís, i amb el pendent inclinat cap l'interior del dipòsit, constituint la part destinada a rentador. Actualment no disposa d'aigua corrent i es troba deixat i en mal estat de conservació. | 08268-179 | al peu de la carretera que enllaça la C-16 amb Cercs, al costat del conjunt de cases del Puig | 42.1435400,1.8671400 | 406390 | 4666335 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc del Puig està centrat i li dóna nom l'antiga masia del Puig, avui reconvertida en diversos habitatges. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 81007 | Serrat de la Rectora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-rectora | -DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. (1995): L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GIBERT REBULL, J. (2011): L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, director: Ramon Martí Castelló; Universitat Autònoma de Barcelona. | consta que no es conserven les tombes i que les dues sitges excavades a la roca es van reomplir amb terra. | A l'indret anomenat Serrat de la Rectora, consta es localitzaren diverses restes arqueològiques, com a conseqüència d'una actuació de remoció de terres a la zona. Segons es recull en la bibliografia es tractaria d'unes tombes en caixa de lloses i, a prop d'aquestes, unes sitges excavades a la roca. Pel que fa a les tombes localitzades, s'esmenta que eren tres o quatre (segons les fonts); tal i com s'ha citat, correspondrien a sepultures construïdes en lloses, avui dia desaparegudes, en les que s'hi localitzaren restes òssies; també consta que, a més d'aquestes tombes, s'identificà una altra cista, 'situada en una posició més marginal, en la qual el crani del difunt reposava sobre una pedra circular' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J.:1993, pg. 148-149). En relació a les sitges sembla que es tracta de dos dipòsits excavats a la roca, els quals es van reomplir amb terra; es cita que a les sitges no s'hi localitzà cap objecte d'interès. Una de les sitges està ubicada al costat de la que anomenen l'alzina del cisteller. Al lloc també hi ha un mur de pedra seca que discorre longitudinalment per la carena. | 08128-73 | al nord-est del nucli urbà; s'hi accedeix des d'una pista a la urbanització de Saladic. | Es desconeix la cronologia de les restes que consten localitzades al Serrat de la Rectora, en el moment en que es van trobar no es recull que es realitzés cap tipus d'intervenció arqueològica amb seguiment. De fet, pel que fa a les estructures d'enterrament consta que es van destruir. A la bibliografia es recull a manera d'hipòtesis que es podria tractar de tombes medievals pel fet que s'esmenta que eren del tipus caixa de lloses, tot i això la manca d'informació no permet apuntar una cronologia específica. | 41.7641200,2.0235500 | 418834 | 4624048 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81004 | Pedrera de Coll Girant o de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-coll-girant-o-de-pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | actualment no està en funcionament. | Es tracta d'una gran explotació de pedra sorrenca formada per diversos fronts d'extracció de llargada considerable. Un dels fronts té orientació est a oest i una llargada entorn a uns cent metres, una altra línia d'extracció de roques també d'uns cents metres però orientada perpendicular a l'anterior, o sigui, nord-sud. A més d'aquestes dues zones principals d'extracció hi ha altres àrees d'explotació secundàries. La capa de roca de qualitat es troba entre dues betes, una de superior de pedra també sorrenca però de mala qualitat i una capa inferior d'una roca que pren tonalitat gris blavós. En diferents punts de la pedrera es poden apreciar les marques dels tascons (tasconeres) emprats en el sistema d'extracció més antic de l'explotació. Aquesta tècnica d'extracció de pedra (també amb variants al llarg dels anys), en època de treball d'aquesta pedrera consistia amb una primera fase de barrinat de la roca per produir una esquerda, posteriorment es realtizaven els clots on es clavaven els tascons de fusta que s'anaven mullant, aconseguint que per acció de dilatació de la fusta és trenqués la roca. | 08128-70 | al nord-est del nucli urbà. S'hi arriba pel camí de la Coma i Marfà, prenent el trencall de Pumanyà. | Es considera la pedrera més antiga del període contemporani, i la que s'ha explotat durant més temps. Sembla que es va posar en actiu entorn a l'any 1900 arran de la construcció dels ponts de la carretera i la necessitat de material per l'obra. En aquesta època consta que s'explotaren uns primers cinquanta metres del front principal. L'explotació continuà activa, especialment a partir dels anys 60 quan va passar a l'empresa Pedreres Jornet. Als anys 80 l'empresa va obrir un nou sector d'explotació a l'altra banda de la riera la Golarda, seguint la mateixa beta de roca i emprant un sistema totalment mecanitzat. | 41.7696100,2.0258700 | 419034 | 4624655 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81004-foto-08128-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81004-foto-08128-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81276 | Barraca del Nanju a la Soleia del Codro Llampat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-nanju-a-la-soleia-del-codro-llampat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6465) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda en arc d'angle format per dues lloses, l'accés és orientat al sud. | 08128-342 | al nord-est del nucli urbà, prop del camí que del mas Saladic porta cap a Granera. | 41.7600300,2.0240500 | 418871 | 4623593 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81276-foto-08128-342-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81237 | Xup del Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-serni | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 462) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en força bon estat però es recull que comptava amb una part cobertora que no es conserva. | Dipòsit d'aigua de planta circular, sembla que en part picat a la pedra i part construït, conserva restes visibles del mur en el que es pot veure el revestiment hidràulic. | 08128-303 | al nord-est del nucli urbà, a la zona del Racó del Rovell. | 41.7619400,2.0246100 | 418920 | 4623805 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81237-foto-08128-303-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81219 | Barraca de l'Onclet al Pla de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lonclet-al-pla-de-cardona | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6919) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha vegetació cobrint part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. | 08128-285 | al nord del nucli urbà, pocs metres per sobre la pista que porta cap a la Coma. | 41.7669500,2.0180100 | 418377 | 4624367 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81219-foto-08128-285-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81024 | Font del Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-collet-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX-XX | La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda, uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet. El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra, a l'extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d'aigua. Tota la paret de roca té vegetació i a l'hivern és habitual que si formin estalagmites resultat de la congelació de l'aigua que degota per la paret de roca. Un petit corriol entre la roca i el torrent permet accedir-hi. | 08128-90 | al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda. | L'estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX, tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població. | 41.7618300,2.0142600 | 418059 | 4623803 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81024-foto-08128-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81024-foto-08128-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 73652 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-22 | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | Camí que dóna accés a les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume des de la carretera de Vilafranca del Penedès a Les Cabanyes. És un camí de mitja vessant que s'enfila per la muntanya fins arribar al coll, on pren direcció a Pacs, ja dins el seu terme municipal. | 08305-395 | al nord del municipi | 41.3628800,1.6917200 | 390576 | 4579867 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73652-foto-08305-395-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 73651 | Camí a les Cabanyes i de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-a-les-cabanyes-i-de-la-pelegrina | http://www.ajvilafranca.es/html/mediambient/medinatural | En realitat es tracta de dos camins: el que va de Vilafranca a Les Cabanyes i el camí de la Pelegrina, que és la prolongació de l'anterior, partint de la carretera de Les Cabanyes. El camí de Les Cabanyes parteix de molt aprop del camí de Sant Pau. El primer tram el comparteix amb el camí a Pacs, que després va paral·lel amb el de Sant Pau. A partir del Camp Gran es desvia en direcció nord-est i travessa la vinya de Les Clotes i de La Sort. A partir d'aquest punt la pendent és més pronunciada fins arribar a la carretera de Les Cabanyes, on s'enllaça amb el camí de La Pelegrina travessant perpendicularment la vall del torrent de la Torreta, en un recorregut força pla, fins arribar a la carretera d'Igualada. | 08305-394 | al nord del municipi | 41.3573800,1.6944800 | 390798 | 4579253 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73651-foto-08305-394-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 72279 | Creu de Poltera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-poltera | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XX | Algunes pedres del podi han saltat i en perilla la seva conservació. | Creu situada a la sortida del nucli de Segur, en direcció nord, en una cruïlla de camins que porta a les masies de Cal Daniel, Mas Vidal, Cal Mallat. Creu llatina de braços rectes amb els extrems carrats. Presenta les superfícies llises amb reforç als extrems per remarcar-los. S'aixeca damunt un pilar hexagonal col·locat damunt un basament de pedra, de secció quadrada. Tot el conjunt està situat damunt un podi de tres graons fets de carreus més o menys regulars. | 08297-127 | al nord de Segur, a la cruïlla que porta a Cal daniel, cal Malloat i Mas Vidal | Originàriament aquesta creu de terme estava ubicada al davant d'una casa just a l'entrada de l'actual plaça. En tenim constància per una fotografia que va fer l'any 1915 en Josep Salvany i Blanch. La placa de vidre estereoscòpica de 6 x 13 cm es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Tenia un podi de quatre fileres, amb una columna de més de dos metres d'alçada al capdamunt de la qual hi havia una creu de ferro de perfil pla. Durant la guerra civil espanyola es va enderrocar la vella. En acabar la guerra es va refer i es va canviar la seva ubicació per l'actual. Fa pocs anys, furtius, pensant-se que era una creu centenària van intentar arrencar-la però en veure que era de formigó la van deixar al terra. | 41.6870500,1.4697300 | 372646 | 4616162 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72279-foto-08297-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72279-foto-08297-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguns atacs vandàlics que han obligat a collar-la. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 81241 | Les voltes del rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-voltes-del-rec | -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XIX | Es tracta d'un tram de mur obrat en pedra i morter, a la part baixa del qual hi ha un seguit d'obertures en arc de mig punt, situades una seguida de l'altra. Aquestes obertures donen al canal de rec que discorre paral·lel al carrer Fèlix Estrada Saladich, als peus del mur de contenció de l'esmentat carrer i al costat mateix dels horts; de fet, els horts es troben ubicats a la llera dreta de la riera de Sant Joan, entre el curs de l'aigua i el carrer. El canal del rec és visible a trams, a la part més nord-est del carrer Fèlix Estrada Saladich discorre per sota uns coberts que hi ha just en el costat de llevant del carrer, davant de Cal Marfà, després segueix justament dins el tram de les voltes, corresponent al mur amb els arcs de mig punt. El rec es correspon amb un canal que recull i facilita el transport d'aigua de la riera de Sant Joan a les zones d'hort del peu del torrent. | 08128-307 | al mur del carrer Fèlix Estrada Saladich en els horts del peu de la riera de Sant Joan. | El rec està situat en una zona que urbanísticament es començà a desenvolupar sobretot a partir del segle XVII i durant el XVIII. El tram o mur corresponent a les voltes del rec està situat a l'alçada de Cal Marfà, una de les cases més antigues de la zona i en la que es documenta que hi hagué instal·lat un ferrer. | 41.7592800,2.0121200 | 417878 | 4623521 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81241-foto-08128-307-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En diverses fotografies antigues de Monistrol de Calders es pot observar i constatar la importància de les zones d'hort del voltant immediat del poble, en les que es pot veure el gran volum i l'extensió d'horts conreats. La gran majoria d'aquestes parcel·les de conreu eren de regadiu i s'alimentaven a partir de diferents canals de rec que recollien i facilitaven la conducció de l'aigua. | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80963 | Mare de Déu de Montserrat del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat-del-rossinyol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRER I ALÒS, Ll. (1996): Masies i cases senyorials del Bages. Manresa: Fundació Caixa de Manresa; Angle Editorial. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIX | Es tracta d'una senzilla capella d'una sola nau, de reduïdes dimensions i de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la nau. Un dels murs laterals fa de mur de tanca del barri del mas. Els murs són de paredat comú amb grans carreus escairats fent de cantonera amb un portal d'accés amb brancals de grans carreus de pedra motllurats al cantell que suporten gran llinda monolítica, també motllurada, on es pot llegir la següent inscripció: 'FRANco CAMISANS / Y RUCIÑOL AÑ 1832'. Més amunt de la llinda i gairebé a la zona del capcer se situa una petita finestra amb emmarcaments de pedra. El ràfec de la coberta està decorat amb permòdols realitzats amb maó massís col·locat de cantell. La façana principal és coronada, damunt del carener, per una estructura metàl·lica amb una creu de ferro forjat a capdamunt, element que serveix de suport d'una petita campana. L'interior presenta una coberta en forma d'arc de mig punt (volta de canó) decorada amb pintures que simulen cassetons a la zona del presbiteri. L'altar és abarrocat, centrat per la imatge de la Mare de Déu amb en Nen Jesús a la falda. També es poden observar dues escultures que presenten dos sants de mig cos que guarden relíquies al seu interior. | 08128-29 | al mas el Rossinyol, al davant de la façana principal de la casa, a l'extrem nord-est del pati. | Capella privada construïda per iniciativa de la família propietària de la finca i mas el Rossinyol al segle XIX. Consta que en origen la capella era dedicada a la Mare de Déu del Carme. Sembla que el canvi d'advocació de l'església pot tenir a veure amb el vincle de la família propietària del mas amb el monestir de Montserrat, ja que el pare Gregori Estrada Gamissans, qui va fer estada al mas durant la seva infància, fou monjo de Montserrat. | 41.7309000,2.0150700 | 418087 | 4620368 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80963-foto-08128-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-21 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de fitxa d'inventari de la Generalitat de Catalunya fa referència al mas, no únicament a la capella. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81021 | Font de l'església I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-i | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | l'estructura es conserva força bé, tot i que la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge que hi ha al peu del camí que surt de la plaça de l'església cap al carrer de la Vinya, creuant el torrent per la passaré del darrera de l'església. L'estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l'estructura pròpiament de la font. Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l'aixeta o el brollador d'aigua. Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l'arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa. | 08128-87 | al marge del camí que surt al nord de l'església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font, coincidint en un període d'importants canvis al poble, obres d'ampliació de l'església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional. La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders. | 41.7600300,2.0140100 | 418036 | 4623603 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80975 | Fita tritermenal de Monistrol de Calders, Calders i Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-de-monistrol-de-calders-calders-i-moia | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XX | Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Calders i Moià; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. Es tracta d'un bloc de pedra format per una peça allargada col·locada verticalment i de secció més o menys triangular. A cadascuna de les tres cares hi ha incises les lletres indicadores de cada terme municipal. | 08128-41 | al límit nord-est del terme municipal, al vessant est del Pla de la Puntogaina. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. | 41.7905700,2.0340600 | 419741 | 4626975 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fites de terme del municipi de Monistrol de Calders són de tipologies diverses, responent al fet que algunes són antics límits conservats i no modificats arran de la creació del municipi i d'altres són justament del moment en que es configuraren els nous límits. Per tant, algunes de les altres pedres de terme poden ser de cronologies anteriors. Hi ha un conjunt ampli de les pedres del terme que compten amb una numeració en xifres aràbigues i les inicials del nom del municipi amb el que afronta en cadascuna de les cares; la majoria de les pedres amb aquestes característiques, són de l'època en que Monistrol de Calders encara formava part del municipi de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 79160 | Can Viader Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viader-vell | AAVV, HISTORIA DE GUALBA, la vall de les aigües blanques, Ed. Arxiu Diocesà de Barcelona, 2000. GARCIA-PEY, E., GUALBA , Recull Onomàstic i Tradicional, Ed. Ajuntament de Gualba, 1996. | XVI-XVIII | Edificació d'interessant valor per veure l'evolució de la masia d'aquestes contrades, a partir de la casa torre, situada en el costat nord de l'obra, de planta gairebé quadrada i coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular. Després s'anirà allargant progressivament pel seu costat de migdia, amb la coberta vessant cap a aquest costat de migdia, amb un sol pendent a partir de la torre. Porta d'entrada d'arc de mig punt de pedra adovellada, amb onze dovelles, lligades des de la base formant els brancals amb blocs del mateix material que li dona una sensació de solidesa; just sota la clau de la dovella dos blocs deixen veure el forat de l'espitllera sobre l'ampit motllurat d'un bell finestral gòtic d'arc conopial lobulat, amb mènsules motllurades amb petits elements florals esculpits; a la llinda quatre incisions rodones amb motius florals, les dues laterals amb forma d'aspa de tres braços. Aquesta finestra és la que obra la sala a l'exterior, amb els festejadors interns ben conservats; als laterals d'aquesta també dues finestres conopials, la de la torre amb els lòbuls força desgastats, i l'altre amb dues petites carotes amb la representació de dos sers alats, i els ampits són de motllura simple. | 08097-16 | al límit NE del terme | Apareix citada al fogatge de 1553 però podria ser força anterior, les seves finestres gòtiques són del segle XV o XVI. | 41.7506100,2.5128400 | 459497 | 4622202 | 08097 | Gualba | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79160-foto-08097-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79160-foto-08097-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||
| 46886 | Balmes de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-riera-de-marmellar | <p>Excavacions naturals que poden arribar a tenir mides considerables, fetes per l'acció erosiva de l'aigua de la riera. Als marges on estan excavades es veuen perfectament els materials sedimentaris que contenen els còdols rierencs, arrodonits per l'efecte de l'erosió causada per l'acció de les aigües.</p> | 08065-45 | al llarg del llit de la riera de Marmellar | 41.3422900,1.5799700 | 381192 | 4577728 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | N'hi ha moltes al llarg del curs de la riera. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||
| 81240 | Barraca dels Roures de la Mònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-roures-de-la-monica | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6048) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, lleugerament adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-306 | al final del carrer del Pla de Trullars, aproximadament on acaba el tram de carrer asfaltat. | 41.7504500,2.0116900 | 417831 | 4622542 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81240-foto-08128-306-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També anomenada Barraca de l'Estudiant dels Roures de la Mònica. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml